summaryrefslogtreecommitdiff
path: root/talermerchantdemos/blog/articles/ca/words-to-avoid.html
blob: 7eccdb4195b6acf917f57b63ae7de745d1ec6214 (plain)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
270
271
272
273
274
275
276
277
278
279
280
281
282
283
284
285
286
287
288
289
290
291
292
293
294
295
296
297
298
299
300
301
302
303
304
305
306
307
308
309
310
311
312
313
314
315
316
317
318
319
320
321
322
323
324
325
326
327
328
329
330
331
332
333
334
335
336
337
338
339
340
341
342
343
344
345
346
347
348
349
350
351
352
353
354
355
356
357
358
359
360
361
362
363
364
365
366
367
368
369
370
371
372
373
374
375
376
377
378
379
380
381
382
383
384
385
386
387
388
389
390
391
392
393
394
395
396
397
398
399
400
401
402
403
404
405
406
407
408
409
410
411
412
413
414
415
416
417
418
419
420
421
422
423
424
425
426
427
428
429
430
431
432
433
434
435
436
437
438
439
440
441
442
443
444
445
446
447
448
449
450
451
452
453
454
455
456
457
458
459
460
461
462
463
464
465
466
467
468
469
470
471
472
473
474
475
476
477
478
479
480
481
482
483
484
485
486
487
488
489
490
491
<!--#set var="PO_FILE"
 value='<a href="/philosophy/po/words-to-avoid.ca.po">
 https://www.gnu.org/philosophy/po/words-to-avoid.ca.po</a>'
 --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/words-to-avoid.html"
 --><!--#set var="DIFF_FILE" value=""
 --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2006-08-05" -->

<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
<!-- Parent-Version: 1.86 -->

<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Algunes paraules i frases confuses que convé evitar - Projecte GNU - Free
Software Foundation</title>

<!--#include virtual="/philosophy/po/words-to-avoid.translist" -->
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
<h2>Algunes paraules i frases confuses que convé evitar</h2>

<p>
Hi ha un cert nombre de paraules i frases que recomanem evitar, ja sigui en
general o bé en certs contexts i usos. La raó és que són ambigües o que
impliquen una opinió que esperem que no compartiu del tot.</p>

<div class="announcement">
<blockquote><p>Vegeu també <a href="/philosophy/categories.html">Categories de Programari
Lliure</a>.</p></blockquote>
</div>

<p>
«<a href="#BSD-style"><!--BSD-->Estil&nbsp;BSD</a>»&nbsp;|
«<a href="#Commercial">Comercial</a>»&nbsp;|
«<a href="#Consumer">Consumidor</a>»&nbsp;|
«<a href="#Content">Contingut</a>»&nbsp;|
«<a href="#Creator">Creador</a>»&nbsp;|
«<a href="#ForFree">De&nbsp;franc</a>»&nbsp;|
«<a
href="#DigitalRightsManagement">Gestió&nbsp;de&nbsp;Drets&nbsp;Digitals</a>»&nbsp;|
«<a href="#SoftwareIndustry">Indústria&nbsp;del&nbsp;Programari</a>»&nbsp;|
«<a href="#Market">Mercat</a>»&nbsp;|
«<a href="#Open">Obert</a>»&nbsp;|
«<a href="#Piracy">Pirateria</a>»&nbsp;|
«<a href="#IntellectualProperty">Propietat&nbsp;Intel·lectual</a>»&nbsp;|
«<a href="#Protection">Protecció</a>»&nbsp;|
«<a href="#RAND">RAND</a>»&nbsp;|
«<a href="#GiveAwaySoftware">Regalar&nbsp;programari</a>»&nbsp;|
«<a href="#Theft">Robatori</a>»&nbsp;|
«<a href="#Freeware">Software&nbsp;gratuït</a>»&nbsp;|
«<a href="#Closed">Tancat</a>»&nbsp;|
«<a href="#SellSoftware">Vendre&nbsp;programari</a>»&nbsp;|
«<a href="#Vendor">Venedor</a>»
</p>

<h3 id="BSD-style">«<!--BSD-->Estil BSD»</h3>

<p>
L'expressió «Llicència estil BSD» porta a confusió perquè <a
href="/licenses/bsd.html"> agrupa llicències que tenen diferències
importants</a>. Per exemple, la llicència BSD original amb la clàusula de
publicitat és incompatible amb la Llicència Pública General de GNU, però la
llicència BSD revisada és compatible amb la llicència GPL.</p>
<p>
Per evitar confusions, és millor citar <a
href="/licenses/license-list.html"> la llicència específica en qüestió</a> i
evitar la imprecisa expressió «Estil BSD«.</p>

<h3 id="Commercial">«Comercial»</h3>

<p>
Si us plau, no utilitzeu «comercial» com a sinònim de «no lliure». Això
seria confondre dos temes totalment diferents.</p>
<p>
Un programa és comercial si el seu desenvolupament és un negoci. Un programa
comercial pot ser lliure o no lliure, depenent de la seva llicència. De la
mateixa manera, un programa desenvolupat per una escola o un individu pot
ser lliure o no lliure, depenent de la seva llicència. Les dues qüestions
(quina classe d'entitat va desenvolupar el programa i quina llibertat tenen
els seus usuaris) són independents.</p>
<p>
Durant la primera dècada del moviment del programari lliure, els paquets de
programes lliures eren gairebé sempre no comercials; els components del
sistema operatiu GNU/Linux eren desenvolupats per individus o per
organitzacions sense afany de lucre, com la FSF i les universitats. Més
tard, durant els anys 90, va començar a aparèixer el programari lliure
comercial.</p>
<p>
El programari lliure comercial és una contribució a la nostra comunitat, de
manera que l'hauríem de fomentar. Però la gent que pensa que «comercial»
significa «no lliure» tendirà a pensar que la combinació «programari lliure
comercial» és contradictòria, i en negarà la possibilitat. Tinguem cura de
no utilitzar la paraula «comercial» d'aquesta manera.</p>

<h3 id="Consumer">«Consumidor»</h3>

<p>
El terme «consumidor», quan s'utilitza per referir-se a usuaris
d'ordinadors, comporta suposicions desafortunades.</p>
<p>
La teoria econòmica utilitza els termes «productor» i «consumidor». En
aquest context aquestes paraules són apropiades. Però qualificar els usuaris
de programari de «consumidors» suposa assignar-los un paper molt limitat. És
com dir que són un bestiar que pastura passivament en un camp que altres han
posat a la seva disposició.</p>
<p>
Aquesta manera de pensar condueix a paròdies com la CBDTPA (Acta de Promoció
de la Televisió Digital i la Banda Ampla per al Consumidor) que exigiria
mecanismes de restricció de còpia en cada aparell digital. Si tot el que els
usuaris fan és «consumir», per què els hauria d'importar?</p>
<p>
L'estreta visió econòmica dels usuaris com a «consumidors» sol anar lligada
amb la idea que les obres publicades són «continguts».</p>
<p>
Per descriure persones que no es limiten a consumir passivament amb als seus
ordinadors, suggerim termes com «individus» i «ciutadans».</p>

<h3 id="Content">«Contingut»</h3>

<p>
Per a descriure una sensació de comoditat i satisfacció, hom pot dir que
està <cite>content</cite> (N. del T.: en anglès, <cite>content</cite> vol
dir «contingut» i «satisfet»), però cal evitar l'ús d'aquesta paraula com a
substantiu per a descriure textos o altres obres d'autor. Aquest ús adopta
una actitud específica respecte a aquestes obres: les considera una
mercaderia intercanviable el propòsit del qual és omplir una capsa i guanyar
diners. De fet, tracta a les obres sense cap mena de respecte.</p>
<p>
Els que utilitzen aquest terme són sovint els editors que pressionen per
augmentar el poder del copyright en nom dels autors («creadors», com en
diuen ells) de les obres. El terme <cite>content</cite> (contingut) mostra
el que realment senten.</p>
<p>
Mentre alguns utilitzin l'expressió <cite>content provider</cite> (proveïdor
de continguts), els dissidents polítics podran ben bé anomenar-se
<cite>malcontent providers</cite> (proveïdors de descontent).</p>

<h3 id="Creator">«Creador»</h3>

<p>
El terme «creador», aplicat a l'autor, el compara implícitament amb una
divinitat («el Creador»). Els editors utilitzen el terme per elevar la talla
moral dels autors sobre la de la gent corrent, i justificar l'augment del
poder del copyright que els editors diuen exercir en nom dels
autors. Recomanem dir «autor». Tanmateix, el que realment es vol dir en
molts casos és «titular del copyright».</p>

<h3 id="ForFree">«De franc»</h3>

<p>
Si voleu dir que un programa és «lliure» <cite>(free)</cite>, si us plau no
digueu que està disponible «de franc» (for free). Aquesta expressió
significa específicament «per zero euros». El programari lliure és una
qüestió de llibertat, no de preu.</p>
<p>
Les còpies de programari lliure sovint estan disponibles de franc (per
exemple, descarregant-les per FTP). Però les còpies de programari lliure
estan també disponibles a cert preu en CD-ROMs; per altra banda, les còpies
de programari patentat estan ocasionalment disponibles de franc en
promocions, i certs usuaris disposen normalment d'alguns paquets patentats
sense pagar.</p>
<p>
Per evitar confusions, podeu dir que el programa està disponible «com a
programari lliure».</p>

<h3 id="DigitalRightsManagement">«Gestió de Drets Digitals»</h3>

<p>
El programari de «Gestió de Drets Digitals» (<cite>Digital Rights
Management</cite> — DRM) s'ha dissenyat, de fet, per imposar restriccions
als usuaris d'ordinadors. L'ús de la paraula «drets» en aquesta expressió és
propaganda, dissenyada per a dirigir-nos inconscientment a veure l'assumpte
des del punt de vista de la minoria que imposa les restriccions, mentre
s'ignoren els drets de la majoria a qui li venen imposades aquestes
restriccions.</p>
<p>
Són bones alternatives «Gestió digital de restriccions», «Pessimari digital»
i «Programari emmanillat».</p>

<h3 id="SoftwareIndustry">«Indústria del Programari»</h3>

<p>
L'expressió «indústria del programari» porta la gent a imaginar-se que el
programari sempre es desenvolupa en una mena de fàbrica i que després es
reparteixi als «consumidors». La comunitat del programari lliure mostra que
aquest no és el cas. Les empreses de programari existeixen, i les diferents
empreses desenvolupen programari lliure i/o no lliure, però les que
desenvolupen programari lliure no són com fàbriques.</p>
<p>
El terme «indústria» està sent utilitzat com a propaganda pels defensors de
les patents de programari. Anomenen el desenvolupament de programari
«indústria» i després intenten demostrar que això significa que hauria de
estar subjecte als monopolis de les patents. <a
href="https://web.archive.org/web/20071215073111/http://eupat.ffii.org/papers/europarl0309/"
title="archived version of http://eupat.ffii.org/papers/europarl0309/">El
Parlament Europeu, quan va rebutjar les patents de programari el 2003, va
votar per definir «indústria» com «producció automatitzada de béns
materials»</a>.</p>

<h3 id="Freeware">«Software gratuït»</h3>

<p>
Si us plau, no utilitzeu l'expressió «programari gratuït»
<cite>(freeware)</cite> com a sinònim de «programari lliure» <cite>(free
software)</cite>. L'expressió «programari gratuït» s'utilitzava sovint
durant la dècada dels 80 per a programes publicats només com a executables,
sense codi font. Avui dia aquesta expressió no té una definició acceptada
per tothom.</p>
<p>
També, si utilitzeu un idioma que no sigui l'anglès, eviteu si us plau l'ús
d'expressions angleses ambigües com <cite>free software</cite> o
<cite>freeware</cite> (ja que es poden interpretar en el sentit contrari).
És millor que traduïu l'expressió <cite>free software</cite> a <a
href="/philosophy/fs-translations.html">la vostra llengua</a>.</p>

<p>
Utilitzant una paraula de <a href="/philosophy/fs-translations.html"> la
vostra llengua</a>, mostrareu que us esteu referint realment a la llibertat
i no només repetint com a lloros algun misteriós concepte de màrqueting
estranger. La referència a la llibertat podrà semblar al principi estranya o
pertorbadora als vostres compatriotes, però una cop vegin que significa
exactament el que diu, entendran realment quina és la qüestió.
</p>

<h3 id="Market">«Mercat»</h3>

<p>
és enganyós descriure als usuaris de programari lliure, o de programari en
general, com un «mercat».</p>
<p>
Això no vol dir que estem en contra del mercat. Si teniu un negoci de suport
de programari lliure, tindreu clients, i hi comerciareu en un mercat. Mentre
respecteu la seva llibertat, us desitjarem èxit en el vostre mercat.</p>
<p>
Però el moviment de programari lliure és un moviment social, no un negoci, i
l'èxit a què aspira no és un èxit de mercat. Estem intentant servir al
públic oferint-li llibertat, no competint per atraure el públic d'un
rival. Equiparar aquesta campanya per la llibertat a la campanya que fa una
empresa simplement per aconseguir èxit és disminuir la importància de la
llibertat.</p>

<h3 id="Open">«Obert»</h3>

<p>
Si us plau, eviteu utilitzar la paraula «obert» com a substitut de
«programari lliure». Un <a
href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">grup diferent</a> al
nostre, amb valors menys idealistes, utilitza «codi obert» com a eslògan. Si
us hi esteu referint, és natural utilitzar el seu nom, però si us plau no
ens barregeu amb ells ni descrigueu la nostra feina amb la seva etiqueta
(això portaria la gent a pensar que som seguidors seus).</p>

<h3 id="Piracy">«Pirateria»</h3>

<p>
Els editors sovint es refereixen a la còpia prohibida amb la paraula
«pirateria». D'aquesta manera volen donar a entendre que la còpia il·legal
és èticament equivalent a atacar vaixells a alta mar i a segrestar i
assassinar els passatgers.</p>
<p>
Si creieu que fer còpies il·legals no és ben bé el mateix que segrestar i
assassinar, potser preferireu no utilitzar la paraula «pirateria» per
descriure aquesta activitat. En el seu lloc hi ha disponibles expressions
neutres com «còpia prohibida» o «còpia no autoritzada». Alguns de nosaltres
podríem fins i tot preferir utilitzar un terme positiu com «compartir
informació amb el teu veí».</p>

<h3 id="IntellectualProperty">«Propietat Intel·lectual»</h3>

<p>
Als editors i als advocats els agrada descriure el copyright com a
«propietat intel·lectual» (un terme que també inclou patents, marques
registrades i altres àrees més fosques de llei). Aquests lleis tenen tan poc
en comú, i difereixen tant, que no és gens recomanable generalitzar. És
millor parlar específicament de «copyright», o de «patents», o de «marques
registrades».</p>
<p>
L'expressió «propietat intel·lectual» comporta una suposició oculta: que la
manera natural de pensar en tots aquests assumptes tan diferents és basar-se
en una analogia amb els objectes físics i amb les nostres idees sobre la
propietat física.</p>
<p>
Quan es refereix a fer còpies, aquesta analogia desatén la diferència
crucial entre els objectes materials i la informació: la informació es pot
copiar i compartir sense gairebé cap esforç, i els objectes materials no.</p>
<p>
Per evitar les confusions i les implicacions tendencioses d'aquesta
expressió, és millor prendre la decisió ferma   de <a
href="/philosophy/not-ipr.html">no parlar i fins i tot de no pensar en
termes de «propietat intel·lectual»</a>.</p>
<p>
La hipocresia d'anomenar «drets» a aquests poders està <a
href="/philosophy/wipo-PublicAwarenessOfCopyright-2002.html">començant a
posar WIPO en evidència</a>.</p>

<h3 id="Protection">«Protecció»</h3>

<p>
Als advocats dels editors els encanta utilitzar el terme «protecció» per
descriure el copyright. Aquesta paraula comporta la idea d'impedir la
destrucció o el patiment; d'aquesta manera s'aconsegueix que la gent
s'identifiqui amb el propietari i amb l'editor que es beneficien del
copyright, en lloc d'identificar-se amb els usuaris, que són els que
realment pateixen les restriccions.</p>
<p>
és fàcil evitar «protecció» i utilitzar al seu lloc termes neutres. Per
exemple, en comptes de dir «la protecció del copyright dura molt temps», es
pot dir «el copyright dura molt temps».</p>
<p>
Si voleu criticar el copyright en lloc de donar-hi suport, podeu utilitzar
l'expressió «restriccions del copyright». Es pot dir, per exemple, «Les
restriccions del copyright duren molt temps».</p>

<h3 id="RAND">«RAND (Raonable i No Discriminatori)»</h3>

<p>
Els organismes d'estandardització que promulguen estàndards restringits per
patents, les quals n'impedeixen l'ús al programari lliure, tenen típicament
una política per a l'obtenció de llicències que exigeix una quota fixa per
cada còpia d'un programa que compleixi els estàndards. Sovint es refereixen
a aquestes llicències amb el terme «RAND», que són les inicials de «raonable
i no discriminatori».</p>
<p>
Aquest terme intenta justificar una mena de llicències de patents que
normalment ni són raonables ni són no discriminatòries. És cert que aquestes
llicències no discriminen a cap persona en concret, però discriminen la
comunitat del programari lliure, i això les fa poc raonables. De manera que
la meitat de «RAND» és enganyosa i l'altra meitat és discriminatòria.</p>
<p>
Els organismes d'estandardització haurien de reconèixer que aquestes
llicències són discriminatòries, i deixar d'utilitzar el terme «raonable i
no discriminatori» o «RAND» per descriure-les. Fins que no facin això, la
gent que escriu i que no desitja participar en aquesta operació d'imatge
faran bé de rebutjar aquest terme. Acceptar-lo i utilitzar-lo pel sol fet
que les companyies propietàries de les patents han estès el seu ús és deixar
que aquestes companyies dictin els nostres punts de vista.</p>
<p>
Suggerim l'expressió <cite>uniform fee only</cite> o, abreujadament, «UFO»
(OVNI), com a substitut. És acurat perquè l'única condició en aquestes
llicències és el pagament d'una quota uniforme.</p>

<h3 id="GiveAwaySoftware">«Regalar programari»</h3>

<p>
és erroni utilitzar el terme «regalar» per a dir «distribuir un programa com
a programari lliure». Té el mateix problema que «de franc»: implica que és
una qüestió de preu, no de llibertat. Una manera d'evitar la confusió és dir
«difondre com a programari lliure».</p>

<h3 id="Theft">«Robatori»</h3>

<p>
Els apologistes del copyright sovint utilitzen paraules com «robatori» i
«furt» per descriure les violacions del copyright. Al mateix temps, ens
demanen que tractem el sistema legal com a una autoritat en ètica: si copiar
està prohibit, ha d'estar malament.</p>
<p>
Aquí és pertinent esmentar que el sistema legal (com a mínim als Estats
Units) <a
href="http://caselaw.lp.findlaw.com/scripts/getcase.pl?court=us&amp;vol=473&amp;invol=207">rebutja
la idea que la violació del copyright sigui un «robatori»</a>. Els
apologistes del copyright estan fent una apel·lació a una autoritat&hellip;
tergiversant el que aquesta autoritat diu.</p>
<p>
La idea que les lleis estableixen què és èticament correcte o incorrecte és
una equivocació corrent. Les lleis són, en el millor dels casos, un intent
d'aconseguir justícia; dir que les lleis defineixen què és la justícia o
quina conducta és ètica és posar les coses cap per avall.</p>

<h3 id="Closed">«Tancat»</h3>

<p>
Descriure el programari no lliure com a «tancat» clarament es refereix al
terme «codi obert». En el moviment del programari lliure <a
href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">volem evitar ser
confosos amb el més recent moviment del codi obert</a>, i per això procurem
evitar un ús que podria portar la gent a agrupar-nos amb ells. Per aquesta
raó evitem descriure el programari no lliure com a «tancat». L'anomenem «no
lliure» o «<a
href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">patentat</a>».</p>

<h3 id="SellSoftware">«Vendre programari»</h3>

<p>
L'expressió «vendre programari» és ambigua. En rigor, intercanviar una còpia
d'un programa lliure per una quantitat de diners és <a
href="/philosophy/selling.html">vendre</a>; però la gent normalment associa
el terme «venda» amb les restriccions que les patents imposen a l'ús
posterior del programari. Podeu ser més precisos, i evitar confusions, dient
tant «distribuir còpies d'un programa a canvi d'una quota» com «imposar
restriccions de patent a l'ús d'un programa».</p>
<p>
Vegeu <a href="/philosophy/selling.html"> Vendre programari lliure</a> per
aprofundir en aquest tema.</p>

<h3 id="Vendor">«Venedor»</h3>

<p>
Si us plau, no utilitzeu el terme «venedor» per referir-vos de manera
general a qualsevol persona que desenvolupa o recopila un paquet de
programes. Molts programes es desenvolupen per vendre còpies, i els seus
desenvolupadors són per tant els seus venedors; això inclou alguns paquets
de programari lliure. Tanmateix, molts programes els desenvolupen voluntaris
o organitzacions que no pretenen vendre còpies. Aquests desenvolupadors no
són venedors. De la mateixa manera, només alguns dels recopiladors de
distribucions de GNU/Linux són venedors.
</p>

<hr />
<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig està publicat a <a
href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Programari
Lliure, Societat Lliure: Assaigs Selectes de Richard M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote>

<div class="translators-notes">

<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
 </div>
</div>

<!-- for id="content", starts in the include above -->
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
<div id="footer">
<div class="unprintable">

<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>.  També hi ha <a
href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>

<p>
<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
        replace it with the translation of these two:

        We work hard and do our best to provide accurate, good quality
        translations.  However, we are not exempt from imperfection.
        Please send your comments and general suggestions in this regard
        to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">

        &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>

        <p>For information on coordinating and submitting translations of
        our web pages, see <a
        href="/server/standards/README.translations.html">Translations
        README</a>. -->
Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
</div>

<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
     files generated as part of manuals) on the GNU web server should
     be under CC BY-ND 4.0.  Please do NOT change or remove this
     without talking with the webmasters or licensing team first.
     Please make sure the copyright date is consistent with the
     document.  For web pages, it is ok to list just the latest year the
     document was modified, or published.

     If you wish to list earlier years, that is ok too.
     Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
     years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
     year, i.e., a year in which the document was published (including
     being publicly visible on the web or in a revision control system).

     There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
     Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright &copy; 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2004 Free
Software Foundation, Inc.</p>

<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>

<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">

<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
Traducció: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 15 de febrer de
2006.</div>

<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
<!-- timestamp start -->
$Date: 2019/05/15 05:20:19 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>