path: root/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-free.html

<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/why-free.en.html" -->

<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
<!-- Parent-Version: 1.77 -->

<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Per què el programari no hauria de tenir propietaris - Projecte GNU - Free
Software Foundation</title>

<meta name="Keywords" content="GNU, Projecte GNU, FSF, Programari Lliure, Free Software Foundation, Per què
el programari no hauria de tenir propietaris" />

<!--#include virtual="/philosophy/po/why-free.translist" -->
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
<h2>Per què el programari no hauria de tenir propietaris</h2>

<p>per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p>

<p>
La tecnologia de la informació digital contribueix a fer més fàcil la còpia
i modificació de la informació. Els ordinadors ens prometen de fer-ho més
accessible a tots nosaltres.</p>

<p>
Però no tothom desitja que sigui més fàcil. El sistema copyright dóna els
drets als "propietaris" de programari, la majoria dels quals pretenen treure
els beneficis potencials que la comunitat pot obtenir de l'ús del
programari. Pretenen ser els únics que puguin copiar i modificar el
programari que utilitzen.</p>

<p>
El sistema de copyright va néixer i créixer a l'època de la impressió, una
tecnologia que permetia la còpia massiva. El copyright encaixava bé amb
aquella tecnologia perquè només restringia als productors massius de
còpies. No treia cap llibertat als lectors. Un lector ordinari que no fos
propietari d'una impremta només podia copiar llibres amb una ploma i tinta,
i pocs lectors van ser encausats per aquestes pràctiques.</p>

<p>
La tecnologia digital és més flexible que la impressió: si la informació és
en forma digital, es pot copiar fàcilment i distribuir-la a tercers. Aquesta
gran flexibilitat encaixa malament en un sistema com el del
copyright. Aquesta és la raó de les creixents mesures draconianes i de
dubtosa ètica que actualment garanteixen el copyright del
programari. Considereu les següents quatre pràctiques dutes a terme per la
Software Publishers Association (SPA):</p>

<ul>
<li>Propaganda massiva afirmant que no és ètic infringir el copyright per tal
d'ajudar el teu amic.</li>

<li>Cerca de potencials xivatos que informin sobre les activitats dels seus
companys de feina o amics.</li>

<li>Raids (amb l'ajut de la policia) a oficines i centres educatius, on els
interrogats han de demostrar la seva innocència del càrrec de fer còpies
il·legals.</li>

<li>Persecució (per part del govern dels EE.UU., a petició de la SPA) de
persones com David LaMacchia (MIT), no pel fet de copiar programari (no ha
estat acusat de copiar res), sinó només pel fet de no haver vigilat les
instal·lacions on es fan còpies i no haver-ne restringit el seu ús.<a
href="#footnote1">[1]</a></li>
</ul>

<p>
Aquestes quatre pràctiques són semblants a pràctiques dutes a terme a
l'antiga Unió Soviètica, on cada màquina de còpia tenia un guàrdia que
impedia la còpia il·legal, i on la gent havia de copiar la informació
d'amagat i passar-la sota mà com a "samizdat". Hi ha per descomptat una
diferència: el motius darrera d'aquest control a la Unió Soviètica eren
polítics; als Estats Units els motius són econòmics. Però són les accions el
que ens afecten, no els motius. Qualsevol intent de bloquejar el
compartiment de la informació, sigui pel fet que sigui, du als mateixos
mètodes i als mateixos danys.</p>

<p>
Els propietaris se serveixen de diversos tipus d'arguments per tal de
retenir el poder de controlar com usar la informació:</p>


<ul>
<li id="name-calling">Els mots utilitzats.

<p>
Els propietaris utilitzen sovint paraules lletges com “pirateria” i
“robatori”, a més de termes especialitzats com ara “propietat intel·lectual
” i “danys”, per suggerir al públic una determinada línia de pensament: una
analogia simplista entre els programes i els objectes físics.</p>

<p>
Les nostres idees i intuïcions sobre la propietat dels objectes materials es
refereixen a si és correcte <em> prendre un objecte </em> a algú. No les
apliquem a <em> fer una còpia </em>d'un objecte. Però els propietaris
pretenen que les apliquem a tot.</p></li>

<li id="exaggeration">Exageració.

<p>
Els propietaris diuen que pateixen "danys" o "pèrdues econòmiques" quan els
usuaris es fan ells mateixos les còpies. Però la còpia no te cap efecte
directe en el propietari, ni fa mal a ningú. El propietari només hi perdria
si la persona hagués tingut intenció de comprar una còpia al propietari en
lloc de fer-se-la.</p>

<p>
Però és evident que la major part de la gent no tenia intenció de comprar
còpies. Així i tot, els propietaris compten les seves "pèrdues" como si cada
persona hagués volgut comprar una còpia. Això és una exageració, per dir-ho
suaument.</p></li>

<li id="law">Les lleis.

<p>
Els propietaris descriuen sovint el que prescriu la llei actual, i ens
amenacen amb les possibles penes que ens poden caure si la
infringim. Darrera aquest tipus de raonaments hi ha el supòsit implícit de
que les lleis actuals reflecteixen una visió de la moralitat inqüestionable
i alhora se'ns demana que considerem aquestes sancions com a fets de la
natura que no poden ser atribuïts a ningú.</p>

<p>
Aquesta línia de persuasió no està dissenyada per a defendre's davant el
pensament crític: està pensada per a reforçar el pensament únic.</p>

<p>
És elemental que les lleis no defineixen el que és correcte i el que no ho
és. Tot americà sap que, als anys 50, era il·legal en nombrosos estats que
una persona de color s'assegués a la part de davant del autobús. Però només
els racistes dirien que era incorrecte seure al davant.</p></li>

<li id="natural-rights">Drets naturals.

<p>
Els autors sostenen sovint que mantenen una relació especial amb els
programes que han escrit i que per tant els seus desitjos i interessos en
relació al programa passen per davant dels de qualsevol altre, i fins i tot
dels de la resta del món. (Normalment són les empreses i no els autors els
qui tenen el copyright del programari, però s'espera que ignorem aquest
"petit detall".)</p>

<p>
A aquells qui proposen això com un axioma ètic -l'autor és més important que
tu- només els puc dir que jo, un reconegut autor de programes, ho considero
una bajanada.</p>

<p>
El públic en general només podrà sentir alguna simpatia per les demandes de
drets naturals a partir de dues raons.</p>

<p>
Una raó és una analogia forçada amb els objectes materials. Quan faig uns
espaguetis, em queixaré si una altra persona se'ls menja, perquè em deixarà
sense. La seva acció em fa mal en la mateixa mesura que el beneficia: només
un de nosaltres podrà menjar espaguetis. La pregunta llavors és, qui?
Qualsevol petita diferència entre nosaltres serà suficient per inclinar la
balança ètica.</p>

<p>
El fet que executis o modifiquis un programa que jo he escrit t'afecta de
manera directa i a mi només de manera indirecta. Si dónes una copia als teus
amics us afecta a tu i als teus amics molt més del que m'afecta a mi. Jo no
hauria de tenir cap poder de dir-vos de no fer aquestes coses. Ningú hauria
de poder fer-ho.</p>

<p>
La segona raó es basa en què la gent ha escoltat per activa i per passiva
que els drets naturals dels autors són una tradició acceptada i no
qüestionada a la nostra societat.</p>

<p>
Si mirem a la història, veurem que el contrari és cert. La idea de drets
naturals dels autors fou proposada i rebutjada quan es va redactar la
constitució dels Estats Units. És per això que la constitució només permet
un sistema de copyright, no l'exigeix ; és per això que el sistema de
copyright és temporal, no permanent. Estableix tanmateix que el propòsit
d'un sistema de copyright és promoure el progrés, no recompensar als
autors. El copyright recompensa als autors fins a un cert punt, i als
editors més, però està dissenyat com a un medi per a modificar el seu
comportament.</p>

<p>
L'autèntica tradició establerta a la nostra societat és que el copyright
viola els drets naturals dels ciutadans, i que això només és justificable
pel bé públic.</p></li>

<li id="economics">Economia.

<p>
L'argument decisiu que fan els defensors del programari de caràcter
propietari és que d'aquesta manera s'assegura la producció de més
programari.</p>

<p>
A diferència dels altres, aquest raonament com a mínim sorgeix a partir d'un
plantejament legítim. Està basat en un objectiu legítim: satisfer els
usuaris del programari. I és clar des d'un punt de vista empíric que la gent
produirà més si està ben pagada per a fer-ho.</p>

<p>
Però també aquest argument economicista té un punt feble: està basat en el
supòsit que la diferència només és un assumpte de quants diners s'han de
pagar. Pressuposa que la <em>producció de programari</em> és el que volem,
independentment de què el programari tingui propietaris o no.</p>

<p>
La gent accepta ràpidament aquest supòsit perquè s'adiu amb les nostres
experiències amb els objectes materials. Considereu un entrepà, per
exemple. Potser us agradaria obtenir un entrepà equivalent, bé de franc o bé
pagant una quantitat. En aquest cas, la quantitat que pagueu és l'única
diferència. Independentment de si el pagueu o no, l'entrepà és el mateix: té
el mateix valor nutricional i només us el podeu menjar una vegada. El que
l'obtingueu o no d'un propietari no pot afectar de manera directa en res més
que en la quantitat de diners que tindràs després de menjar-te'l.</p>

<p>
Això és cert per qualsevol classe d'objecte material. Que tingui o no un
propietari no afecta el que és o el que podeu fer si el compreu.</p>

<p>
Però si el programa té un propietari, això afecta de manera substancial el
que és i el que podeu fer amb una còpia si en compreu un. La diferència no
només és una qüestió monetària. El sistema de propietaris de programari
encoratja als propietaris de programari a produir quelcom, però no allò que
la societat realment necessita. I causa una pol·lució ètica intangible que
ens afecta a tots.</p></li>

</ul>

<p>
Què és el que la societat necessita? Necessita informació que sigui
veritablement disponible als seus ciutadans. Per exemple, programes que la
gent pugui llegir, corregir, adaptar o millorar, no només operar. Però el
que ofereixen típicament els propietaris de programari és una caixa negra
que ni es pot estudiar ni es pot modificar.</p>

<p>
La societat també necessita llibertat. Quan un programa té un propietari,
els usuaris perden llibertat de controlar part de les seves pròpies vides.</p>

<p>
I sobre tot la societat necessita encoratjar l'esperit de cooperació
voluntària en els seus ciutadans. Quan els propietaris de programari ens
expliquen que ajudar als nostres veïns de manera natural és "pirateria",
estan embrutant l'esperit cívic de la nostra societat.</p>

<p>
És per això que diem que el <a href="/philosophy/free-sw.html">programari
lliure</a> és un assumpte de llibertats, no de preus.</p>

<p>
L'argument econòmic que fan els propietaris és erroni, però el tema econòmic
és tangible. Hi ha gent que escriu programari útil pel plaer d'escriure'l;
però si volem més programari que el que aquesta gent pugui produir,
necessitem cercar fons per a finançar-lo.</p>

<p>
Des dels anys 80, els desenvolupadors de programari lliure han intentat
diversos mètodes de trobar finançament amb un cert èxit. No hi ha cap
necessitat de fer-se ric: uns ingressos típics són un incentiu suficient per
a moltes feines que donen menors satisfaccions que programar.</p>

<p>
Durant molts anys, fins que el mecenatge ho va fer innecessari, vaig viure
de les millores que feia del programari lliure que havia escrit. Cada
millora era afegida a la versió publicada i així podia estar disponible per
al públic en general. Els clients em pagaven per les millores i extensions
que volien, en comptes de les funcionalitats que jo considerava de major
prioritat.</p>

<p>
Alguns desenvolupadors de programari lliure fan diners mitjançant la venda
de serveis de suport. El 1994, Cygnus Support, que comptava amb uns 50
empleats, estimava que al voltant del 15% de la seva activitat empresarial
era el desenvolupament de programari lliure, una xifra respectable per a una
empresa de programari.</p>

<p>
A principis dels 90, empreses com Intel, Motorola, Texas Instruments o
Analog Devices es van agrupar per finançar el desenvolupament continuat del
compilador GNU per a C. El desenvolupament del compilador GNU per al
llenguatge Ada fou finançat als anys 90 per la Força Aèria dels Estats
Units, i una companyia creada especialment per aquest propòsit l'ha
continuat desenvolupant des de llavors.</p>

<p>
Tots aquests exemples són només una petita mostra, però l'exemple de la
ràdio mantinguda pels oients als Estats Units mostra que és possible donar
suport a una activitat de força grandària sense haver de forçar a pagar a
cap usuari.</p>

<p>
Com a usuari informàtic avui en dia, et pots trobar utilitzant un <a
href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">programa
propietari</a>. Si un amic et demana de fer una còpia, no estaria bé refusar
fer-la. La cooperació és més important que el copyright. Però la cooperació
clandestina no contribueix a millorar la societat. Una persona hauria
d'aspirar a viure una vida honrada amb orgull, i això significa dir no al
programari propietari.</p>

<p>
Us mereixeu poder cooperar obertament i de manera lliure amb altra gent que
utilitza programari. Us mereixeu poder aprendre com funciona el programari i
ensenyar-lo als vostres estudiants. Us mereixeu poder contractar al vostre
programador preferit per arreglar-lo quan no funcioni.</p>

<p>
Us mereixeu el programari lliure.</p>

<h3>Notes</h3>
<ol>
<li id="footnote1">El càrrecs van ser desestimats posteriorment.</li>
</ol>

<hr />
<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest article s'ha publicat a <a
href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free
Software, Free Society: The Selected Essays of Richard
M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote>

<div class="translators-notes">

<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
 </div>
</div>

<!-- for id="content", starts in the include above -->
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
<div id="footer">
<div class="unprintable">

<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>.  També hi ha <a
href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>

<p>
<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
        replace it with the translation of these two:

        We work hard and do our best to provide accurate, good quality
        translations.  However, we are not exempt from imperfection.
        Please send your comments and general suggestions in this regard
        to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">

        &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>

        <p>For information on coordinating and submitting translations of
        our web pages, see <a
        href="/server/standards/README.translations.html">Translations
        README</a>. -->
Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
</div>

<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
     files generated as part of manuals) on the GNU web server should
     be under CC BY-ND 4.0.  Please do NOT change or remove this
     without talking with the webmasters or licensing team first.
     Please make sure the copyright date is consistent with the
     document.  For web pages, it is ok to list just the latest year the
     document was modified, or published.
     
     If you wish to list earlier years, that is ok too.
     Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
     years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
     year, i.e., a year in which the document was published (including
     being publicly visible on the web or in a revision control system).
     
     There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
     Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright &copy; 1994, 2009, 2020 Richard Stallman</p>

<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/">Llicència Creative
Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>

<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">

<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 30 de juny de
2009.</div>

<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:

$Date: 2020/07/05 14:01:37 $

<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
</body>
</html>