1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
|
<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/use-free-software.en.html" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
<!-- Parent-Version: 1.86 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>La comunitat del programari lliure 20 anys després - Projecte GNU - Free
Software Foundation</title>
<!--#include virtual="/philosophy/po/use-free-software.translist" -->
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
<h2>La comunitat del programari lliure 20 anys després: <br />
Un gran però incomplet èxit. I ara què?</h2>
<p>per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p>
<p>
Va ser el 5 de gener de 1984, avui fa vint anys, quan vaig deixar la meva
feina al MIT per començar a desenvolupar un sistema operatiu lliure, <a
href="/gnu/thegnuproject.html">GNU</a>. Encara que mai no hem publicat un
sistema GNU complet idoni per a un ús productiu, desenes de milions de
persones utilitzen avui una variant del sistema GNU, encara que la majoria
no saben que ho és. Programari lliure no significa «gratuït»: significa que
els usuaris són lliures d'usar el programa, estudiar-ne el codi font,
modificar-lo i distribuir-lo amb o sense canvis, gratuïtament o cobrant una
quantitat.</p>
<p>
La meva esperança era que un sistema operatiu lliure obriria un camí per
escapar per sempre de la subjugació que representa el programari
privatiu. Jo havia experimentat l'horror de l'estil de vida que el
programari no lliure imposa als seus usuaris, i estava determinat a escapar
i a facilitar als altres un camí per fer el mateix.</p>
<p>
El programari no lliure implica un sistema antisocial que prohibeix la
cooperació i la comunitat. Habitualment no es pot veure el codi font; no es
pot saber quins trucs bruts o quines errades estúpides pot contenir. Si a
algú no li agrada el programa, no el pot canviar. I el pitjor de tot, està
prohibit compartir-lo amb algú més. La prohibició de compartir el programari
equival a tallar els llaços que uneixen la societat.</p>
<p>
Avui tenim una gran comunitat d'usuaris que fan anar GNU, Linux i altres
programes lliures. A milers de persones els agradaria estendre això, i han
adoptat com a objectiu convèncer a més usuaris d'ordinadors que «utilitzin
programari lliure». Però què significa «utilitzar programari lliure»?
Significa escapar del programari privatiu, o simplement instal·lar-hi al
costat programes lliures? Ens proposem conduir la gent a la llibertat, o
simplement presentar-los el nostre codi? En altres paraules, estem
treballant per la llibertat, o hem reemplaçat aquesta meta pel superficial
objectiu de la popularitat?</p>
<p>
És fàcil habituar-se a passar per alt aquesta distinció, perquè en moltes
situacions comunes no suposa cap diferència. Quan intentem convèncer una
persona que provi un programa lliure o instal·li el sistema operatiu <a
href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a>, amb qualsevol dels dos
objectius ens comportaríem de la mateixa manera. Tanmateix, en altres
situacions cada una de les metes condueix a accions molt diferents.</p>
<p>
Per exemple, què hauríem de dir quan es publiquen versions que funcionen
sobre GNU/Linux del controlador de vídeo no lliure de Invidious, de la base
de dades no lliure Prophecy, o de l'intèrpret i de les biblioteques no
lliures del llenguatge Indonesia? Hauríem d'agrair als seus desenvolupadors
el «suport» al nostre sistema, o hauríem de considerar aquest programa no
lliure com qualsevol altre, com un atractiu pertorbador, una temptació a
acceptar l'esclavitud, un problema a resoldre?</p>
<p>
Si adoptem com a meta augmentar la popularitat d'alguns programes lliures,
si busquem convèncer més gent que utilitzi alguns programes lliures de tan
en quan, podem pensar que aquests programes no lliures són contribucions
útils per a aquest objectiu. És difícil discutir l'afirmació que la seva
disponibilitat fa que GNU/Linux sigui més popular. Si un ús ampli de GNU o
de Linux és l'objectiu últim de la nostra comunitat, hauríem lògicament
d'aplaudir totes les aplicacions que funcionin sobre GNU/Linux, siguin
lliures o no.</p>
<p>
Però si el nostre objectiu és la llibertat, tot canvia. Els usuaris no poden
ser lliures mentre usin un programa no lliure. Per alliberar els ciutadans
del ciberespai, hem de reemplaçar aquests programes no lliures i no pas
acceptar-los. No són contribucions a la nostra comunitat, són temptacions
per assentar la falta de llibertat.</p>
<p>
Hi ha dues motivacions comunes per desenvolupar un programa lliure. Una és
que no hi ha cap programa que faci certa tasca. Desgraciadament, acceptar
l'ús d'un programa no lliure elimina aquesta motivació. L'altra és el desig
de ser lliure, que motiva la gent a escriure substituts lliures de programes
privatius. En casos com aquests, aquest motiu és l'únic que pot
funcionar. Simplement utilitzant un substitut lliure nou i sense acabar,
abans que tècnicament sigui comparable amb el model no lliure, podem
contribuir a animar els desenvolupadors lliures a perseverar fins que arribi
a ser superior.</p>
<p>
La presència d'aquests programes no lliures no és un fet
trivial. Desenvolupar substituts lliures suposarà una feina enorme; es pot
trigar anys. Aquesta feina pot requerir l'ajuda de futurs hackers, avui
joves, gent que encara ha de sentir-se atreta a treballar en el programari
lliure. Què podem fer avui per ajudar a convèncer altres persones, en el
futur, de mantenir la determinació i la persistència necessàries per acabar
aquesta obra?</p>
<p>
La manera més efectiva d'enfortir la nostra comunitat per al futur és
difondre la comprensió del valor de la llibertat: ensenyar a més gent a
reconèixer la inacceptable immoralitat del programari no lliure. La gent que
valora la llibertat és, a llarg termini, la seva millor i més essencial
defensa.</p>
<hr />
<p><strong>Publicat originàriament a Newsforge.</strong></p>
<div class="translators-notes">
<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
</div>
</div>
<!-- for id="content", starts in the include above -->
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
<div id="footer">
<div class="unprintable">
<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a
href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p>
<p>
<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
replace it with the translation of these two:
We work hard and do our best to provide accurate, good quality
translations. However, we are not exempt from imperfection.
Please send your comments and general suggestions in this regard
to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
<web-translators@gnu.org></a>.</p>
<p>For information on coordinating and submitting translations of
our web pages, see <a
href="/server/standards/README.translations.html">Translations
README</a>. -->
Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
</div>
<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
files generated as part of manuals) on the GNU web server should
be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this
without talking with the webmasters or licensing team first.
Please make sure the copyright date is consistent with the
document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
document was modified, or published.
If you wish to list earlier years, that is ok too.
Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
year, i.e., a year in which the document was published (including
being publicly visible on the web or in a revision control system).
There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright © 2004, 2017, 2018 Richard Stallman</p>
<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 20 d'abril de
2009.</div>
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
$Date: 2019/05/13 17:30:38 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
|
