1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
|
<!--#set var="PO_FILE"
value='<a href="/gnu/po/gnu-history.ca.po">
https://www.gnu.org/gnu/po/gnu-history.ca.po</a>'
--><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/gnu-history.html"
--><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/gnu-history.ca-diff.html"
--><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-06-16" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
<!-- Parent-Version: 1.84 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Descripció del Sistema GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title>
<meta name="Keywords" content="GNU, Projecte GNU, FSF, Programari lliure, Free Software Foundation,
Historia" />
<!--#include virtual="/gnu/po/gnu-history.translist" -->
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
<h2>Descripció del Sistema GNU</h2>
<p>
El sistema operatiu GNU és un sistema de programari completament lliure
compatible amb Unix. GNU significa <cite>GNU's Not Unix</cite> (GNU no és
Unix). <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a> va fer l'<a
href="/gnu/initial-announcement.html">Anunci inicial</a> del Projecte GNU al
setembre de 1983. El març de 1985 es va publicar una versió més llarga
anomenada <a href="/gnu/manifesto.html">Manifest GNU</a> que ha estat
traduïda a diferents <a href="/gnu/manifesto.html#translations">idiomes</a>.</p>
<p>
Es va triar el nom «GNU» perquè complia certs requisits. Primer, era un
acrònim recursiu de <cite>GNU's Not Unix</cite>; segon, era una paraula
existent; i tercer, era divertida de pronunciar (o de <a
href="http://www.poppyfields.net/poppy/songs/gnu.html">cantar</a>).</p>
<p>
La paraula «lliure» de «programari lliure» fa referència a la <a
href="/philosophy/free-sw.html">llibertat</a>, no al preu. Podeu o no pagar
un preu determinat per obtenir el programari GNU. Sigui quina sigui la
manera en què obtingueu el programari, teniu drets bàsics a l'hora
d'usar-lo. La llibertat d'utilitzar el program com vulgueu; la llibertat de
copiar el programa i oferir-lo als vostres amics o companys de feina; la
llibertat de modificar el programa de la manera que vulgueu, ja que disposeu
de ple accés al codi font; la llibertat de distribuir una versió millorada i
d'aquesta manera ajudar a la comunitat (si redistribuïu programari GNU,
podeu fixar un preu per l'acte físic de transferir la còpia, o bé podeu
donar-les de franc).</p>
<p>
El projecte consistent en desenvolupar el sistema GNU s'anomena «Projecte
GNU». El Projecte GNU fou concebut l'any 1983 per tal de continuar l'esperit
cooperatiu que havia prevalgut a la comunitat informàtica durant els seus
anys inicials. El projecte GNU pretenia fer altre cop possible la cooperació
mitjançant l'eliminació dels obstacles a la cooperació que havien imposat
els titulars de programari propietari.</p>
<p>
L'any 1971, quan Richard Stallman va iniciar la seva activitat al MIT, es
trobava dins d'un grup on només es feia servir <a
href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a>. Fins i tot les
empreses del sector oferien sovint programari lliure. Els programadors
tenien plena llibertat de cooperar amb els altres, i gairebé sempre ho
feien.</p>
<p>
Però als anys 80 la majoria del programari esdevingué <a
href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">propietari</a>, que
vol dir que tenia propietaris que podien impedir, i fins i tot prohibir, la
cooperació entre usuaris. Això va fer que el projecte GNU esdevingués
necessari.</p>
<p>
Cada usuari necessita un sistema operatiu: sense un sistema operatiu lliure
no podeu engegar l'ordinador sense haver de caure als braços del programari
propietari. Per tant la primera tasca a dur a terme fou crear un sistema
operatiu lliure.</p>
<p>
Vam decidir fer un sistema operatiu compatible amb Unix pel fet que el
disseny general havia estat ja implementat, i pel fet que la compatibilitat
feia fàcil que els usuaris de Unix passessin de Unix a GNU.</p>
<p>
Un sistema operatiu a l'estil d'Unix inclou un nucli, compiladors, editors,
formatadors de text, programari per al correu electrònic, interfícies
gràfiques, biblioteques, jocs i moltes altres coses. Escriure un sistema
operatiu de cap a peus és per tant una tasca llarga. Vam començar el gener
de 1984. La <a href="http://fsf.org/">Free Software Foundation</a> es va
fundar l'octubre de 1985, inicialment per recollir fons que permetessin
desenvolupar GNU.</p>
<p>Cap a 1990 havíem escrit o desenvolupat tots els components principals,
llevat d'un: el nucli. Poc després, el 1991, Linus Torvalds va desenvolupar
Linux, un nucli semblant al de Unix, i el va publicar com a programari
lliure el 1992. La combinació de Linux amb el sistema GNU, que estava
gairebé complet, va donar lloc a un sistema operatiu complet: el sistema
GNU/Linux. Les estimacions actuals indiquen que milions de persones
utilitzen avui sistemes GNU/Linux, normalment a través de <a
href="/distros/distros.html">distribucions GNU/Linux</a>. La versió
principal de Linux conté ara blocs no lliures de firmware; els activistes
del programari lliure mantenen actualment una versió modificada lliure de
Linux, anomenada <a href="http://directory.fsf.org/project/linux">
Linux-libre</a>.</p>
<p>
De tota manera, el Projecte GNU no s'ha volgut limitar a sistemes
operatius. Volem oferir qualsevol mena de programari que els usuaris
desitgin tenir. Això també inclou programari d'aplicacions. El <a
href="/directory">Directori de programari lliure</a> és un catàleg de totes
els programes i aplicacions lliures.</p>
<p>
També volem oferir programari per a usuaris que no siguin experts en
informàtica. Per això vàrem desenvolupar un <a
href="http://www.gnome.org/">escriptori gràfic (anomenat GNOME)</a> que
ajudés als nouvinguts a utilitzar elsistema GNU.</p>
<p>També volem oferir jocs i altres entreteniments. Disposem ja de molts <a
href="http://directory.fsf.org/wiki/Category/Game">jocs lliures</a>.</p>
<p>
Fins on pot arribar el programari lliure? No hi ha límits, excepte quan <a
href="/philosophy/fighting-software-patents.html">lleis com els sistemes de
patents prohibeixen el programari lliure</a>. L'objectiu final és oferir
programari lliure capaç de realitzar totes les tasques que els usuaris volen
dur a terme i convertir el programari propietari en una cosa del passat.</p>
<div class="translators-notes">
<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
</div>
</div>
<!-- for id="content", starts in the include above -->
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
<div id="footer">
<div class="unprintable">
<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a
href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments
a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p>
<p>
<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
replace it with the translation of these two:
We work hard and do our best to provide accurate, good quality
translations. However, we are not exempt from imperfection.
Please send your comments and general suggestions in this regard
to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
<web-translators@gnu.org></a>.</p>
<p>For information on coordinating and submitting translations of
our web pages, see <a
href="/server/standards/README.translations.html">Translations
README</a>. -->
Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
</div>
<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
files generated as part of manuals) on the GNU web server should
be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this
without talking with the webmasters or licensing team first.
Please make sure the copyright date is consistent with the
document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
document was modified, or published.
If you wish to list earlier years, that is ok too.
Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
year, i.e., a year in which the document was published (including
being publicly visible on the web or in a revision control system).
There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2005, 2007, 2009,
2012, 2014 Free Software Foundation, Inc.</p>
<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 4 de
febrer de 2009.</div>
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
$Date: 2019/05/13 17:48:46 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
</body>
</html>
|
