path: root/talermerchantdemos/blog/articles/ca/free-sw.html

<!--#set var="PO_FILE"
 value='<a href="/philosophy/po/free-sw.ca.po">
 https://www.gnu.org/philosophy/po/free-sw.ca.po</a>'
 --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/free-sw.html"
 --><!--#set var="DIFF_FILE" value=""
 --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2004-08-04" -->

<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
<!-- Parent-Version: 1.86 -->

<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>La definició de Programari Lliure - Projecte GNU - Free Software Foundation</title>
<style type="text/css" media="print,screen"><!--
.note { margin-left: 6%; margin-right: 6%; }
@media (min-width: 48em) {
   .note { margin-top: .8em; }
}
-->
</style>
<meta http-equiv="Keywords" content="GNU, FSF, Free Software Foundation, Linux, Emacs, GCC, Unix, Programari
Lliure, Sistema Operatiu, GNU Kernel, HURD, GNU HURD, Hurd" />
<meta http-equiv="Description" content="Des de 1983 desenvolupem el sistema operatiu lliure GNU, de manera que els
usuaris tinguin la llibertat de compartir i millorar el programari que
utilitzen." />

<!--#include virtual="/philosophy/po/free-sw.translist" -->
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
<h2>La definició de Programari Lliure</h2>

<div class="article">
<div class="comment">
<p>
Mantenim aquesta definició del programari lliure per a mostrar clarament com
ha de ser un determinat programa per a poder ser considerat programari
lliure.
</p>
</div>

<p>
«Programari Lliure» <cite>(free software)</cite> és un afer de llibertat, no
de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en <cite>free</cite>
com a lliure, «discurs lliure» <cite>(free speech)</cite> i no com a gratuït
<cite>(free beer)</cite>.
</p>

<p>
El Programari Lliure és un afer de la llibertat del usuaris per a executar,
copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Més
precisament, es refereix a quatre tipus de llibertat, per a usuaris de
programari:
</p>

<ul class="important">
  <li>La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat
0).</li>
  <li>La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font es una condició
prèvia per a això.
  </li>
  <li>La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns
(llibertat 2).
  </li>
  <li>La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al
públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat
3). L'accés al codi font és una condició prèvia per a això.
  </li>
</ul>

<p>Un programa és programari lliure si els usuaris tenen totes aquestes
llibertats. D'aquesta manera, hauríeu de ser lliures de redistribuir còpies,
modificades o no, de manera gratuïta o cobrant un preu per la distribució,
per a <a href="#exportcontrol">qualsevol a qualsevol lloc</a>. Ser lliure
per a fer aquestes coses significa (entre d'altres) que no has de preguntar
o pagar pel permís.
</p>

<p>
També hauríeu de tenir la llibertat de fer modificacions i usar-les
privadament a la feina o oci, sense mencionar que existeixen. I si
publiquéssiu els canvis, no hauríeu de notificar-ho a ningú en particular,
ni de cap forma en particular.
</p>

<p>
La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a qualsevol
persona o organització per a usar-lo en qualsevol mena d'ordinador, per a
qualsevol mena de treball, i sense haver-se de comunicar amb el
desenvolupador ni amb cap entitat específica.
</p>

<p>
La llibertat per redistribuir còpies ha d'incloure la forma binària o
executable del programa, així com el codi font, per a ambdues versions,
modificada i no modificada. (Distribuir programes en forma executable és
necessari per a la instal·lació correcta de sistemes operatius lliures.) No
passa res si no hi ha manera de produir la forma binària o executable per a
un cert programa (car hi ha llenguatges que no ho permeten), però cal que
tinguis la llibertat de redistribuir aquestes formes en cas que trobis o
desenvolupis una manera de produir-ne.
</p>

<p>
Per a què les llibertats de fer canvis, i de publicar les versions
millorades, siguin significatives, s'ha de tenir accés al codi font del
programa. Per tant, l'accesibilitat del codi font és una condició necessària
per al programari lliure.
</p>

<p>
Per a què aquestes llibertats siguin reals, han de ser irrevocables en tant
no es faci res de dolent; si el desenvolupador del programari té el poder de
revocar la llicència, sense que s'hagi donat cap motiu, el programari no és
lliure.
</p>

<p>
De totes formes, certs tipus de regles sobre la distribució de programari
lliure són acceptables, quan no hi ha cap conflicte amb les llibertats
centrals. Per exemple, el <a href="/copyleft/copyleft.html">copyleft</a>
(explicat molt breument) és una regla que fa que quan redistribuïm el
programa, no es poden afegir restriccions per a denegar a altra gent les
llibertats centrals. Aquesta norma no crea cap conflicte amb les llibertats
centrals; més aviat les protegeix.
</p>

<p>
Al projecte GNU, fem servir el copyleft per a protegir aquestes llibertats
legalment per a tothom. Però també existeix el <a
href="/philosophy/categories.html#Non-CopyleftedFreeSoftware">programari
lliure sense copyleft</a>. Creiem que hi ha raons importants per les quals
<a href="/philosophy/pragmatic.html">és millor fer servir el copyleft</a>,
però si el vostre programa és programari lliure sense copyleft, encara el
podem fer servir. Vegeu les <a href="/philosophy/categories.html">Categories
de Programari Lliure</a> per a una descripció de com es relacionen entre si
el «programari lliure», el «programari amb copyleft» i d'altres categories
de programari.
</p>

<p>
«Programari Lliure» no significa «no-comercial». Un programa lliure ha
d'estar disponible per a ús comercial, desenvolupament comercial, i
distribució comercial. El desenvolupament comercial de programari lliure ja
no és inusual; aquest programari lliure comercial és molt important.  Podeu
haver pagat diners per a aconseguir còpies de programari lliure, o podeu
haver-les obtingut sense cap càrrec. Però indiferentment de com s'hagin
obtingut, sempre tindreu la llibertat de copiar i canviar el programari,
fins i tot de <a href="/philosophy/selling.html">vendre'n còpies</a>.
</p>

<p>
És acceptable que s'estableixin normes per a l'empaquetatge de les versions
modificades, si no bloquegen la llibertat de publicar aquestes versions
modificades. Regles com «si fas que el programa sigui disponible d'aquesta
manera, fes-ho també d'aquesta altra» també serien acceptables, en la
mateixa condició. (Noteu que aquesta norma encara us deixa l'opció de
publicar el programa o no.) També és acceptable que la llicència requereixi
que, si heu distribuït una versió modificada i el desenvolupador previ us
demana una còpia, li heu d'enviar.
</p>

<p>
Alguns cops <a id="exportcontrol">les regulacions de control
d'exportació</a> del govern i les sancions comercials podrien restringir la
vostra llibertat per a distribuir còpies dels programes
internacionalment. Els desenvolupadors de programari no tenen el poder per
eliminar o saltar-se aquestes restriccions, però el que sí poden i han de
fer es refusar d'imposar-les com a condicions d'ús del programa. D'aquesta
manera, les restriccions no afectaran les activitats ni la gent fora de les
jurisdiccions d'aquests governs.
</p>

<p>
La majoria de llicencies de programari lliure estan basades en el copyright,
i hi ha límits sobre quins requeriments es poden imposar a través del
copyright. Si una llicencia basada en copyright respecta les llibertats
descrites anteriorment, és poc probable que tingui altres tipus de problemes
que no haguem previst (tot i que això pot passar de vegades).  De totes
formes, algunes llicències de programari lliure es basen en contractes, i
els contractes poden imposar un rang molt més gran de possibles
restriccions. Això vol dir que hi ha moltes maneres per les que una
llicència com aquesta sigui inacceptable i no-lliure.
</p>

<p>
Segurament no podem fer un llistat de totes les possibles restriccions de
contractes que serien inacceptables. Si una llicència basada en contracte
restringeix a l'usuari d'una forma inusual que les llicències basades en
copyright no poden, i que no es menciona aquí com a legítima, hauríem de
pensar sobre el tema, i probablement decidiríem que és no-lliure.
</p>

<p>
Quan parlem de programari lliure, és millor evitar termes com «donar» o
«gratuït», perquè aquests termes impliquen que parlem de preus, no de
llibertat. Alguns termes comuns com «pirateria» engloben opinions que
esperem que no aprovaríeu. Vegeu a <a
href="/philosophy/words-to-avoid.html">Frases i Paraules Confuses que cal
Evitar</a>  una discussió d'aquests termes. També disposem d'una llista de
<a href="/philosophy/fs-translations.html">traduccions de «free
software»</a> a d'altres idiomes.
</p>

<p>
Finalment, fixeu-vos que els criteris com aquests explicats en aquesta
definició de programari lliure requereixen una anàlisi acurada per a la seva
interpretació. Per a decidir si una llicència de programari específica es
podria qualificar com a llicència de programari lliure, nosaltres jutgem
basant-nos en aquests criteris per a determinar si encaixa tant en l'esperit
com en les paraules precises. Si una llicència inclou restriccions injustes,
la refusarem, encara que no haguéssim anticipat la decisió dins d'aquests
criteris. Alguns cops un requeriment de llicència provoca una decisió que
implica una anàlisi extensa, fins i tot discussions amb advocats, abans de
poder decidir si el requeriment és acceptable. Quan arribem a una conclusió,
sovint actualitzem aquests criteris per a fer més fàcil el veure per què
certes llicències poden ser qualificades de programari lliure i d'altres no.
</p>

<p>
Si esteu interessats en saber si alguna llicència en concret és programari
lliure, vegeu la nostra <a href="/licenses/license-list.html">llista de
llicències</a>. Si la llicència que busqueu no hi apareix, podeu
preguntar-nos enviant un correu electrònic a <a
href="mailto:licensing@gnu.org">&lt;licensing@gnu.org&gt;</a>.
</p> 

<h3 id="open-source">Codi obert?</h3>

<p>
Un altre grup ha comen&ccedil;at a fer servir el terme <cite>open
source</cite> (codi obert) per a voler dir quelcom semblant (però no
idèntic) a <cite>free software</cite> (programari lliure). Nosaltres
preferim el terme «programari lliure» perquè, un cop heu escoltat que es
refereix a llibertat més que a preu, invita a pensar en la llibertat. La
paraula «obert»  <a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">mai
fa  referència a la llibertat</a>.
</p>
</div>

<div class="translators-notes">

<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
 </div>
</div>

<!-- for id="content", starts in the include above -->
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
<div id="footer">
<div class="unprintable">

<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>.  També hi ha <a
href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>

<p>
<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
        replace it with the translation of these two:

        We work hard and do our best to provide accurate, good quality
        translations.  However, we are not exempt from imperfection.
        Please send your comments and general suggestions in this regard
        to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">

        &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>

        <p>For information on coordinating and submitting translations of
        our web pages, see <a
        href="/server/standards/README.translations.html">Translations
        README</a>. -->
Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
</div>

<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
     files generated as part of manuals) on the GNU web server should
     be under CC BY-ND 4.0.  Please do NOT change or remove this
     without talking with the webmasters or licensing team first.
     Please make sure the copyright date is consistent with the
     document.  For web pages, it is ok to list just the latest year the
     document was modified, or published.
     If you wish to list earlier years, that is ok too.
     Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
     years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
     year, i.e., a year in which the document was published (including
     being publicly visible on the web or in a revision control system).
     There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
     Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright &copy; 1996, 2002, 2004 Free Software Foundation, Inc.</p>

<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>

<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">

<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
Traducció: Simó Albert i Beltran, 8 de maig de 2004<br />
Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 31 de
mar&ccedil; de 2007</div>

<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
<!-- timestamp start -->
$Date: 2019/05/13 17:48:47 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>