diff options
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca')
45 files changed, 13852 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/apsl.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/apsl.html new file mode 100644 index 0000000..b874560 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/apsl.html @@ -0,0 +1,140 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/apsl.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>L'opinió de la FSF sobre la Llicència de Codi Públic d'Apple (APSL) - +Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/apsl.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>L'opinió de la FSF sobre la Llicència de Codi Públic d'Apple (APSL) 2.0</h2> + +<p>La versió 2.0 de la Llicència de Codi Públic d'Apple (<cite>Apple Public +Source License</cite>, APSL) reuneix les condicions d'una llicència de +programari lliure. Els advocats d'Apple van treballar amb la FSF per produir +una llicència que ho garantís.Els <a href="historical-apsl.html">problemes +anteriorment descrits en aquesta pàgina</a> són encara qüestions potencials +per a altres possibles llicències, però no s'apliquen a la versió 2.0 de +l'APSL. Animem a tothom que utilitzi qualsevol versió de programari d'Apple +sota l'APSL a aplicar els termes de la versió 2.0 en lloc dels de qualsevol +llicència anterior.</p> + +<p>A la versió 2.0 de l'APSL, la definició de «Usos Externs» ha estat precisada +de manera que es respecten les llibertats dels usuaris. La posició de la FSF +sempre ha estat que la llibertat del programari lliure és primordialment +llibertat per als usuaris del programari. Algunes tecnologies com les +aplicacions web estan canviant la manera en què els usuaris interactuen amb +el programari.La llicència APSL 2.0, com la <a +href="http://www.affero.org/oagpl.html">llicència Affero GPL</a>, busca +defensar la llibertat d'aquells que utilitzen programari d'aquestes maneres +noves, sense perjudicar indegudament ni la privacitat dels usuaris ni la +llibertat per usar l'esmentat programari.</p> + +<p>La FSF considera ara l'APSL com una llicència de programari lliure amb dos +importants problemes pràctics, que recorden la NPL:</p> + +<ul> +<li>No és un veritable copyleft, perquè permet enllaçar amb altres fitxers que +poden ser completament privatius.</li> + +<li>És incompatible amb la llicència GPL.</li> +</ul> + +<p>Per aquesta raó, recomanem no publicar nou programari sota aquesta +llicència; però no hi ha problema en utilitzar i millorar programari +publicat per altra gent sota aquesta llicència.</p> + +<p>A part d'això, hem de recordar que només una part del Mac OS X ha estat +publicat sota la llicència APSL. Fins i tot si els defectes de l'APSL fossin +corregits i es redrecessin els problemes pràctics, això no afectaria a les +altres parts del Mac OS X, el codi font del qual no està sent alliberat de +cap manera. No hem de jutjar tota una companyia només per una part del que +fa.</p> + +<p><a href="http://gnu-darwin.sourceforge.net/index.php">GNU-Darwin</a> és una +combinació de GNU i Darwin que se suposa que només inclou programari lliure.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1999, 2001, 2007, 2008, 2014, 2017, 2018 Free Software +Foundation, Inc.</p> + + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 11 de +desembre de 2008.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:30:37 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/basic-freedoms.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/basic-freedoms.html new file mode 100644 index 0000000..3bdb927 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/basic-freedoms.html @@ -0,0 +1,140 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/basic-freedoms.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Llibertat d'expressió, premsa i associació a Internet - Projecte GNU - Free +Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/basic-freedoms.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Llibertat d'expressió, premsa i associació a Internet</h2> + +<p> + La Free Software Foundation dóna suport a les llibertats d'expressió, premsa +i associació a Internet. Podeu consultar els següents enllaços: +</p> + +<ul> + <li>La <a +href="https://web.archive.org/web/19990424100121/http://www.ciec.org/">Citizens +Internet Empowerment Coalition</a> a la Wayback Machine (arxivat el 24 +d'abril de 1999) es va oposar al primer intent del congrés de regular els +continguts d'Internet amb la Communications Decency Act, una llei que va ser +declarada inconstitucional pel tribunal suprem dels Estats Units el 26 de +juny de 1997. El seu web es conserva com a recurs sobre aquest cas +paradigmàtic.</li> + + <li> + <!-- activating this link… site is archived as of July 09, 1998 --> +La <a +href="https://web.archive.org/web/19980709161803/http://vtw.org/">Voters +Telecommunications Watch</a> a la Wayback Machine (arxivat el 9 de juliol de +1998) i el seu excel·lent tauler d'anuncis electrònic.</li> + + <li> + L'article <a href="/philosophy/censoring-emacs.html">Censurar GNU Emacs</a> +explica com la Communications Decency Act va forçar al Projecte GNU a +censurar GNU Emacs, i com aquesta mesura va tenir paradoxalment un efecte +contrari al que els censors buscaven. + </li> + + <li> + <a href="http://www.factnetglobal.org/">F.A.C.T.Net Inc.</a> és una +publicació electrònica sense ànim de lucre que disposa de serveis de +notícies, hemeroteca, sala de fòrums i arxiu. Aquesta publicació es dedica a +la promoció i a la defensa internacional de les llibertats de pensament i +d'expressió i del dret a la privacitat. + </li> + + <li> + La <a href="http://www.eff.org/blueribbon.html">Campanya del llaç blau</a> +per a la llibertat d'expressió, premsa i associació. + </li> + + <li> + <!-- activating this link… site is archived as of December 01, 2001 --> +Podeu llegir <a +href="https://web.archive.org/web/20011201050533/http://www.vtw.org/speech/">la +decisió del tribunal d'apel·lació de juny de 1996</a> a la Wayback Machine +(arxivat l'1 de desembre de 2001) rebutjant la censura a Internet. Però +recordeu, aquesta decisió <em>no</em> és definitiva! Primer, el Tribunal +Suprem manifestarà el seu acord o desacord; després el Congrés tindrà +l'oportunitat de buscar un altre mètode de censura.</li> + + <li><a href="/philosophy/savingeurope.html">Salvem Europa de les patents de +programari</a></li> + + <li> + <a href="/links/links.html#FreedomOrganizations">Altres organitzacions</a> +que treballen per la llibertat en les comunicacions electròniques i en el +desenvolupament informàtic. + </li> +</ul> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2007, +2014, 2016, 2018 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 11 de +desembre de 2008.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:30:37 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html new file mode 100644 index 0000000..be32a42 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html @@ -0,0 +1,448 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/categories.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/categories.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/categories.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/categories.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2019-02-21" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Categories de programari lliure i no lliure - Projecte GNU - Free Software +Foundation</title> +<style type="text/css" media="screen"> +<!-- +#content #diagram { overflow: auto; margin: 2em 0; } +#diagram img { width: 31.7em; } +--> + +</style> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/categories.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>Categories de programari lliure i no lliure</h2> + +<p>Vegeu també <a href="/philosophy/words-to-avoid.html">Paraules confuses que +convé evitar</a>.</p> + +<!-- GNUN: localize URL /philosophy/category.png --> +<p id="diagram" class="c"> +<img src="/philosophy/category.png" alt="[Categories de programari]" /> +</p> + + <p>Aquest diagrama original de Chao-Kuei i posteriorment actualitzat per altres +il·lustra les diferents categories de programari. Està disponible en els +formats <a href="/philosophy/category.svg">Scalable Vector Graphic</a> i <a +href="/philosophy/category.fig">XFig</a>, sota els termes i condicions de +les llicències GNU GPL v2 o posterior, GNU FDL v1.2 o posterior i Creative +Commons Attribution-Share Alike v2.0 o posterior.</p> + +<h3 id="FreeSoftware">Programari lliure</h3> + + <p>Programari lliure és aquell programari que concedeix a tothom permís per +utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions i de forma +gratuïta o a canvi d'una quota. Això implica, particularment, que el codi +font ha d'estar disponible: «Si no és codi font, no es programari». Aquesta +és una definició simplificada; vegeu també una <a +href="/philosophy/free-sw.html">definició completa</a>.</p> + + <p>Si un programa és lliure pot ser inclòs en un sistema operatiu lliure com +GNU o les versions lliures del <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">sistema +GNU/Linux</a>.</p> + + <p>Hi ha moltes maneres diferents de fer un programa lliure. Molts detalls +poden ser resolts en més d'un sentit, i encara així el programa pot ser +lliure. Algunes de les possibles variacions es descriuen més avall. Per +informar-vos específicament sobre les llicències de programari lliure, vegeu +la <a href="/licenses/license-list.html">llista de llicències</a>.</p> + + <p>L'essència del programari lliure és la llibertat, no el preu. Les empreses +de programari privatiu sovint utilitzen el terme <cite>free software</cite> +per referir-se només al preu. De vegades volen dir que podeu tenir de franc +una còpia del fitxer binari; de vegades volen dir que hi ha inclosa una +còpia a l'ordinador que esteu comprant. Tot això no té res a veure amb el +que entenem per programari lliure al projecte GNU.</p> + + <p>A causa d'aquesta potencial confusió, quan una empresa de programari diu que +el producte és programari lliure, hauríeu de comprovar els termes i +condicions de la distribució per veure si els usuaris realment tenen tots +els drets que comporta el programari lliure. De vegades és realment +programari lliure; d'altres, no.</p> + + <p>A diferència de l'anglès, on <cite>free</cite> pot significar tant «lliure» +com «gratuït», moltes llengües tenen dues paraules diferents per referir-se +a aquests conceptes. Per exemple, el català té «lliure» i «gratuït». En +anglès hi ha també el mot <cite>gratis</cite>, que només fa referència al +preu, però no hi ha un adjectiu que només es refereixi a la llibertat. De +manera que, si el vostre idioma no és l'anglès, us suggerim que traduïu +<cite>free</cite> perquè quedi ben clar. Vegeu la nostra llista de <a +href="/philosophy/fs-translations.html">traduccions de l'expressió +<cite>free software</cite></a> a altres idiomes.</p> + + <p>El programari lliure és sovint <a href="/software/reliability.html">més +fiable</a> que el que no ho és.</p> + +<h3 id="OpenSource">Programari de codi obert</h3> + + <p> + Algunes persones utilitzen l'expressió «programari de codi obert» per +referir-se més o menys al mateix que nosaltres entenem per programari +lliure. No és exactament la mateixa classe de programari: s'accepten +llicències que nosaltres considerem massa restrictives, i es rebutgen certes +llicències de programari lliure. No obstant, les zones que cobreixen les +dues categories són semblants: gairebé tot el programari lliure és de codi +obert, i gairebé tot el programari de codi obert és lliure.</p> + <p>Nosaltres preferim l'expressió «<a href= +"/philosophy/open-source-misses-the-point.html">programari lliure</a>» +perquè fa referència a la llibertat, cosa que no fa «codi obert».</p> + +<h3 id="PublicDomainSoftware">Programari de domini públic</h3> + + <p>El programari de domini públic és programari que no té copyright. Si el codi +font es troba en el domini públic, es tracta d'un cas especial de <a +href="#Non-CopyleftedFreeSoftware">programari lliure sense copyleft</a>, la +qual cosa implica que algunes còpies o versions modificades poden no ser +lliures.</p> + + <p>En alguns casos, un programa executable pot trobar-se en el domini públic +sense que el seu codi font estigui disponible. En tal cas no seria +programari lliure, ja que l'accés al codi font és un dels requisits per +ser-ho. Per altra banda, la major part del programari lliure no és de domini +públic, sinó que té un copyright, tot i que els titulars del copyright, +mitjançant un llicència de programari lliure, han donat legalment permís a +tothom per utilitzar-lo lliurement.</p> + + <p>De vegades s'utilitza l'expressió «de domini públic» de manera ambigua, +donant a entendre que vol dir «<a href="#FreeSoftware">lliure</a>» o «de +franc». Malgrat això, «domini públic» és un terme legal que significa, +exactament, «sense copyright». Per raons de claredat, recomanem utilitzar +«de domini públic» només en el seu sentit estricte i utilitzar altres termes +per expressar altres significats.</p> + + <p>D'acord amb la Convenció de Berna, que han signat la majoria dels països, +qualsevol cosa que s'escriu té automàticament un copyright. Això inclou els +programes. De manera que, si voleu que un programa que heu escrit estigui en +el domini públic, heu de seguir una sèrie de passos legals per renunciar als +vostres drets d'autor; si no ho feu, el programa continuarà tenint un +copyright.</p> + +<h3 id="CopyleftedSoftware">Programari amb copyleft</h3> + + <p>El programari amb copyleft és aquell programari lliure els termes de +distribució del qual estableixen que totes les futures versions han de +continuar sent programari lliure. Això significa, per exemple, que les +llicències de copyleft generalment no permeten afegir termes o condicions +addicionals al programari (tot i que es pot permetre afegir una sèrie +limitada de requeriments per protegir-los) i estableixen que el codi font ha +de continuar estant disponible. Això protegeix el programa i les seves +versions modificades de algunes de les maneres habituals de convertir un +programa en propietari.</p> + + <p>Algunes llicències amb copyleft, com ara la versió 3 de la GPL, bloquegen +altres maneres de convertir el programa en propietari, com ara la <a +href="/licenses/rms-why-gplv3.html">tivoització</a>.</p> + + <p>Al projecte GNU publiquem amb copyleft gairebé tot el programari que +escrivim, perquè el nostre objectiu és donar a <em>tots</em> els usuaris les +llibertats que comporta l'expressió «programari lliure». Vegeu <a href= +"/licenses/copyleft.html">Què és el copyleft?</a> per a una explicació més +detallada sobre com funciona i per què el fem servir.</p> + + <p>El copyleft és un concepte general; per publicar un programa amb copyleft, +haureu d'utilitzar un conjunt específic de termes de distribució. Hi ha +moltes maneres possibles d'exposar uns termes de distribució amb copyleft, o +sigui que, en principi, pot haver-hi moltes menes de llicències de +programari lliure amb copyleft. No obstant, a la pràctica, gairebé tot el +programari amb copyleft utilitza actualment la <a +href="/licenses/gpl.html">Llicència Pública General de GNU</a>. Dues +llicències de copyleft diferents són normalment «incompatibles», la qual +cosa implica que pot ser il·legal combinar codi sota una llicència amb codi +sota una altra. Per aquesta raó, és bo per a la comunitat que tothom +utilitzi la mateixa llicència de copyleft.</p> + +<h3 id="Non-CopyleftedFreeSoftware">Programari lliure sense copyleft</h3> + + <p>El programari lliure sense copyleft ve amb el permís de l'autor per +modificar-lo i distribuir-lo, però també amb el permís d'afegir-hi +restriccions addicionals.</p> + + <p>Si un programa és lliure però no té copyleft, llavors algunes còpies o +versions modificades poden no ser lliures. Una empresa de programari pot +compilar el programa, amb o sense modificacions, i distribuir el fitxer +executable com un producte de programari <a href= +"#ProprietarySoftware">privatiu</a>.</p> + + <p>El <a href="http://www.x.org">Sistema X Window</a> il·lustra aquest fet. El +X Consortium va publicar el X11 amb uns termes de distribució que en feien +un programa lliure sense copyleft. Una còpia que tingui aquests termes de +distribució és lliure. Però també hi ha versions no lliures, i existeixen al +mercat (o al menys van existir) estacions de treball i targetes gràfiques +per a PC que només funcionen amb les versions no lliures. Si utilitzeu +aquest tipus de maquinari, sapigueu que X11 no és programari lliure. <a +href="/philosophy/x.html">Els desenvolupadors del X11 fins i tot van fer un +X11 no lliure</a> en cert moment; van poder fer-ho perquè altres havien +contribuït amb el seu codi sota la mateixa llicència sense copyleft.</p> + +<h3 id="LaxPermissiveLicensedSoftware">Programari amb llicències àmpliament permissives</h3> + + <p>Les llicències àmpliament permissives inclouen la llicència X11 i les <a +href="/licenses/bsd.html">dues llicències BSD</a>. Aquestes llicències +permeten gairebé qualsevol ús del codi, incloent la distribució +d'executables propietaris canviant o sense canviar el codi font.</p> + +<h3 id="GPL-CoveredSoftware">Programari cobert per la GPL</h3> + + <p>La <a href="/licenses/gpl.html">GNU GPL (Llicència Pública General)</a> és +un conjunt específic de termes de distribució per publicar un programa amb +copyleft. El Projecte GNU utilitza aquests termes de distribució a la major +part del programari GNU.</p> + + <p>Identificar el programari lliure amb el programari cobert per la llicència +GPL és per tant un error.</p> + +<h3 id="TheGNUsystem">El sistema operatiu GNU</h3> + + <p>El <a href="/gnu/gnu-history.html">sistema GNU</a> és un sistema operatiu a +l'estil de Unix completament lliure. L'hem estat desenvolupant al Projecte +GNU des de 1984.</p> + + <p>Un sistema operatiu a l'estil de Unix consta de molts programes. El sistema +GNU inclou tots els <a href="#GNUsoftware">paquets oficials de +GNU</a>. Inclou a més molts altres paquets que no són programari GNU, com el +sistema X Window i TeX.</p> + + <p>La primera versió de prova d'un sistema GNU complet es va publicar el +1996. Incloïa GNU Hurd, el nucli que vàrem desenvolupar des de 1990. Al 2001 +el sistema GNU (amb el nucli Hurd) va començar a funcionar amb una +fiabilitat raonable, però a Hurd encara li mancaven algunes prestacions +importants, de manera que s'utilitzava poc. Mentrestant, el <a href= +"/gnu/linux-and-gnu.html">sistema GNU/Linux</a>, una variant del sistema GNU +que se servia com a nucli de Linux en lloc de Hurd, havia tingut un gran +èxit durant els 90. Això mostra que el sistema GNU no és un estàtic paquet +de programes; els usuaris i els distribuïdors poden seleccionar diferents +paquets segons les seves necessitats i desitjos. El resultat encara és una +variant del sistema GNU.</p> + + <p>Com que el propòsit del sistema GNU és ser lliure, cada component individual +del sistema GNU ha de ser programari lliure. No cal, però, que tots ells +tinguin copyleft. S'hi pot incloure qualsevol tipus de programari lliure des +del punt de vista legal si ajuda a assolir els objectius tècnics.</p> + +<h3 id="GNUprograms">Programes GNU</h3> + + <p>»Programes GNU» és el mateix que <a href="#GNUsoftware">programari +GNU</a>. El programa Nothifixis és un programa GNU si és programari GNU. De +vegades també diem que és un «paquet GNU».</p> + +<h3 id="GNUsoftware">Programari GNU</h3> + + <p>El <a href="/software/software.html">programari GNU</a> és programari +publicat sota els auspicis del <a href= "/gnu/gnu-history.html">Projecte +GNU</a>. Si un programa és programari GNU, també diem que és un programa GNU +o un paquet GNU. El manual o el Llegeix-me d'un paquet GNU ha de dir que ho +és; per altra banda, el <a href="/directory">Directori de Programari +Lliure</a> identifica tots els paquets GNU.</p> + + <p>La major part del programari GNU té <a href= +"/licenses/copyleft.html">copyleft</a>, però no tots el tenen. Malgrat això, +tot el programari GNU ha de ser <a +href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a>.</p> + + <p>Part del programari GNU va ser escrit per la <a href= +"http://www.fsf.org/about/staff/">plantilla</a> de la <a +href="http://www.fsf.org/">Free Software Foundation</a>, però la major part +del programari GNU prové de molts <a +href="/people/people.html">voluntaris</a>. (Alguns d'aquest voluntaris +cobren de companyies o universitats, però per nosaltres són voluntaris.) De +vegades el titular del copyright d'aquest programari és la Free Software +Foundation i de vegades els col·laboradors que el van escriure.</p> + +<h3 id="FSF-CopyrightedGNUSoftware">Programari GNU amb copyright de la FSF</h3> + + <p>Els desenvolupadors del paquets GNU poden transferir el copyright a la FSF o +retenir-lo. L'elecció és seva.</p> + + <p>Si han transferit el copyright a la FSF, llavors el programa és programari +GNU amb copyright de la FSF, i la FSF pot fer complir la llicència. Si han +retingut el copyright, fer complir la llicència és la seva responsabilitat.</p> + <p>Com a norma, la FSF no accepta cessions de copyright de programes que no són +paquets oficials de GNU.</p> + +<h3 id="non-freeSoftware">Programari no lliure</h3> + + <p>Programari no lliure es qualsevol programa que no és lliure. El seu ús, +distribució o modificació està prohibit, o requereix que demaneu permís, o +conté tals restriccions que no es pot distribuir o modificar lliurement.</p> + +<h3 id="ProprietarySoftware">Programari privatiu (propietari)</h3> + + <p>El programari propietari és una altra designació per al programari no +lliure. Abans subdividíem el programari no lliure en «programari +semilliure», que podia ser modificat i distribuït de forma no comercial, i +«programari propietari», que no podia ser modificat ni distribuït. Però hem +prescindit d'aquesta distinció i ara utilitzem «programari propietari» com a +sinònim de programari no lliure.</p> + + <p>La Free Software Foundation segueix la regla de no instal·lar cap tipus de +programari de caràcter privatiu als seus ordinadors, amb l'excepció +d'aquells que s'instal·lin temporalment amb la intenció concreta +d'escriure'n un substitut lliure. Fora d'aquest cas pensem que no hi ha cap +excusa per instal·lar un programa privatiu.</p> + + <p>Per exemple, estava justificat instal·lar Unix en els nostres ordinadors als +anys 80 perquè el fèiem servir per escriure un substitut lliure +d'Unix. Actualment, com que ja hi ha sistemes operatius lliures, aquesta +excusa ja no val; hem eliminat tots els sistemes operatius no lliures, i +cada ordinador nou ha de funcionar amb un sistema operatiu completament +lliure.</p> + + <p>No insistim que els usuaris o col·laboradors de GNU segueixin aquesta +regla. és una norma que vàrem crear per a nosaltres. Però tenim l'esperança +que també decidiu seguir-la, pel bé de la vostra llibertat.</p> + +<h3 id="freeware">Freeware</h3> + + <p>El terme «freeware» no disposa d'una definició acceptada unànimement; +s'utilitza normalment per referir-se a programes que permeten la distribució +però no la modificació (i el seu codi font no està disponible). Aquests +paquets <em>no</em> són programari lliure; per tant, si us plau, no feu +servir la paraula «freeware» per referir-vos al programari lliure.</p> + +<h3 id="shareware">Shareware</h3> + + <p>El shareware és aquell programari que autoritza la distribució de còpies, +però que adverteix que per fer-ne un ús continuat <em>cal</em> pagar una +llicència d'ús.</p> + + <p>El shareware no és programari lliure ni semilliure, per dues raons:</p> + + <ul> + <li>A la major part del shareware, el codi font no està disponible, i per tant +no es pot modificar el programa.</li> + <li>El shareware no permet fer una còpia i instal·lar-la sense haver de pagar +una llicència, ni tant sols a particulars sense ànim de lucre (a la +pràctica, la gent sovint no fa cas dels termes de distribució i el fan +servir igualment, tot i no estar permès).</li> + </ul> + +<h3 id="PrivateSoftware">Programari privat</h3> + <p>El programari privat o personalitzat és aquell programari dissenyat per a un +usuari (normalment una empresa u organització). L'usuari en qüestió +l'utilitza i el custodia, sense fer-ne públic ni l'executable ni el codi +font.</p> + <p>En un sentit molt trivial, un programa privat és lliure si el seu únic +usuari té les quatre llibertats. Particularment, si l'usuari té tots els +drets sobre el programa privat, el programa és lliure. No obstant, si +l'usuari distribueix còpies a altres i no els proporciona els quatre drets +sobre aquestes còpies, les còpies no seran programari lliure.</p> + + <p>El programari lliure és una qüestió de llibertat, no de possibilitat +d'accés. En general, no creiem que sigui un error desenvolupar un programa i +no publicar-lo. Hi ha casos en què un programa és tan útil que mantenir-lo +inèdit és tractar malament la humanitat. No obstant, aquests casos són +aïllats. La major part dels programes no són tan meravellosos, i no +publicar-los no és particularment perjudicial. Per tant, no hi ha cap +contradicció entre el desenvolupament de programari privat o personalitzat i +els principis del moviment per al programari lliure.</p> + + <p>Gairebé tots els llocs de treball per a programadors són per desenvolupar +programari personalitzat; per tant, la major part de les feines de +programació es fan o es podrien fer d'una manera compatible amb els +principis del moviment per al programari lliure.</p> + +<h3 id="commercialSoftware">Programari comercial</h3> + + <p> «Comercial» i «privatiu» no és el mateix! El programari comercial és aquell +programari que ha estat desenvolupat per empreses com a part del seu +negoci. La major part del programari comercial és <a +href="#ProprietarySoftware">privatiu</a>, però hi ha programari comercial +que és lliure, i hi ha programari no comercial que no és lliure.</p> + + <p>Per exemple, el GNU Ada el desenvolupa una companyia. Es distribueix sempre +sota els termes de la Llicència Pública General de GNU, i totes les còpies +són programari lliure, però els seus desenvolupadors venen contractes de +suport. Quan els seus venedors parlen amb clients potencials, de vegades els +clients diuen: «Ens sentiríem més segurs amb un compilador comercial.» La +resposta dels comercials és: «GNU Ada <em>és</em> un compilador comercial, +però alhora és lliure.»</p> + <p>Pel Projecte GNU, les prioritats tenen un altre ordre: l'important és que el +GNU Ada sigui programari lliure; si és o no comercial no és més que un +detall. Malgrat això, el desenvolupament addicional del GNU Ada que prové +del fet de ser comercial és clarament beneficiós.</p> + <p>Si us plau, ajudeu a difondre que és possible l'existència de programari +comercial lliure. Podeu fer-ho evitant referir-vos a «comercial» quan voleu +dir «privatiu».</p> + +<!-- If needed, change the copyright block at the bottom. In general, --> +<!-- all pages on the GNU web server should have the section about --> +<!-- verbatim copying. Please do NOT remove this without talking --> +<!-- with the webmasters first. --> +<!-- Please make sure the copyright date is consistent with the document --> +<!-- and that it is like this "2001, 2002" not this "2001-2002." --> +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 2001, 2006, 2007, 2009, 2010, 2014, 2015, +2016, 2017, 2018 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Traducció: David, 24 d'abril de 2000<br />Darrera revisió: <a +href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 28 de setembre de 2012.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:48:47 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/drdobbs-letter.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/drdobbs-letter.html new file mode 100644 index 0000000..8314c4a --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/drdobbs-letter.html @@ -0,0 +1,165 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/drdobbs-letter.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Carta al director del Dr. Dobb's Journal - Projecte GNU - Free Software +Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/drdobbs-letter.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Carta al director del Dr. Dobb's Journal</h2> + +<p> +Senyor director, +</p> +<p> +Estic segur que no s'adona de fins a quin punt és irònic associar-me amb Tim +O'Reilly i amb l'anomenat «codi obert». +</p> +<p> +Si el Comitè d'Activitats Antiamericanes em preguntés: «Sou o heu estat mai +simpatitzant del moviment del codi obert», podria orgullosament i alegrement +contestar que no. Des de 1984 he estat fent campanyes a favor del programari +lliure, lliure en el sentit de llibertat. (Vegi el Manifest GNU, Dr. Dobb's +Journal, setembre de 1985.) +</p> +<p> +Programari lliure implica, en línies generals, la llibertat d'estudiar el +que fa, la llibertat de modificar-lo, la llibertat de distribuir-lo i la +llibertat de publicar-ne versions millorades. (Visiti la pàgina <a +href="/philosophy/free-sw.html">http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html</a> +pera més detalls). Ens mereixem aquestes llibertats; tothom les mereix. He +escrit la Llicència Pública General de GNU(GNU GPL), blanc de <a +href="/philosophy/gpl-american-way.html">les més colèriques reaccions de +Microsoft</a>, amb l'objectiu de defensar aquestes llibertats per a tots els +usuaris, seguint l'esperit del moviment del programari lliure. +</p> +<p> +Anys més tard, el 1998, un altre grup va començar a operar sota el terme +«codi obert». Han contribuït a la comunitat del programari lliure de maneres +pràctiques, però sostenen punts de vista molt diferents. Eviten acuradament +el tema de la llibertat i els principis fonamentals del moviment del +programari lliure; només citen alguns beneficis pràctics a curt termini com +a raons per fer el que fan. +</p> +<p> +La seva definició del terme«codi obert» és més àmplia que la del programari +lliure, i per tant inclou el meu treball. Però descriure la Llicència GNU +GPL com una «llicència de codi obert», com va fer Microsoft, és més que +confús. La GNU GPL encarna la sòlida filosofia del moviment del programari +lliure; no prové del moviment del codi obert. No sóc un seguidor del +moviment del codi obert, i no ho he estat mai. +</p> +<p> +Tim O'Reilly, en canvi, és un pilar del moviment del codi obert, almenys +segons les seves afirmacions. Tanmateix, si es tenen més en compte els fets +que les paraules, la majoria dels manuals publicats per O'Reilly Associates +no són de codi obert, i encara menys lliures. Els títols lliures són les +excepcions. Tim O'Reilly podria fàcilment excusar-se al Comitè d'Activitats +Antiamericanes dient: «Sí, vaig parlar de codi obert, però realment no hi +vaig contribuir gaire.» +</p> +<p> +Si en un futur O'Reilly evoluciona cap a la venda de llibres lliures (en el +sentit de llibertat), podria convertir-se en un veritable promotor del +moviment del programari lliure, o com a mínim del moviment del codi +obert. [A finals de 2001, O'Reilly Associates va publicar un parell més de +llibres lliures. Els estem agraïts per aquesta contribució a la comunitat +del programari lliure, i esperem més en aquesta direcció.] +</p> +<p> +Amb la recent creació de la Free Software Foundation-Europa, i la pròxima +inauguració de la Free Software Foundation-Índia, el moviment del programari +lliure serà més fort que mai. Si us plau, no barregeu la nostra comunitat +amb l'altre moviment. +</p> +<p> +Cordialment, +</p> +<p> + Richard Stallman, President de la Free +Software Foundation +</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 2000, 2007, 2014 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 13 de +desembre de 2008.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:08:18 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/essays-and-articles.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/essays-and-articles.html new file mode 100644 index 0000000..aae264e --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/essays-and-articles.html @@ -0,0 +1,596 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/essays-and-articles.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/essays-and-articles.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/essays-and-articles.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/essays-and-articles.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2015-10-05" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> +<!--#set var="DISABLE_TOP_ADDENDUM" value="yes" --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Assaigs i articles - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/essays-and-articles.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<div id="education-content"> + +<!--#include virtual="/philosophy/philosophy-menu.ca.html" --> +</div> + +<!-- id="education-content" --> +<!--GNUN: OUT-OF-DATE NOTICE--> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<!--#if expr="$OUTDATED_SINCE" --> +<!--#else --> +<!--#if expr="$LANGUAGE_SUFFIX" --> +<!--#set var="DISABLE_TOP_ADDENDUM" value="no" --> +<!--#include virtual="/server/top-addendum.ca.html" --> +<!--#endif --> +<!--#endif --> +<h2>Assaigs i articles</h2> + +<div class="summary"> +<h3 class="no-display">Índex de continguts</h3> +<ul> + <li><a href="#aboutfs">Sobre el programari lliure</a></li> + <li><a href="#aboutgnu">Sobre el Sistema Operatiu GNU</a></li> + <li><a href="#LicensingFreeSoftware">Llicències de programari lliure</a></li> + <li><a href="#Laws">Lleis i aspectes legals</a> + <ul> + <li><a href="#patents">Patents</a></li> + <li><a href="#copyright">Copyright</a></li> + <li><a href="#drm">Gestió de Restriccions Digitals (DRM)</a></li> + <li><a href="#noip">L'expressió propagandística «propietat intel·lectual»</a></li> + <li><a href="#ns">Serveix de xarxa</a></li> + <li><a href="#cultural">Temes socials i culturals</a></li> + <li><a href="#misc">Miscel·lània</a></li> + </ul></li> + <li><a href="#terminology">Terminologia i definicions</a></li> + <li><a href="#upholding">Mantenint la llibertat del programari</a></li> + <li><a href="#humor">Humor filosòfic</a></li> +</ul> +<hr class="no-display" /> +</div> + +<p>Aquesta secció conté una sèrie d'articles que descriuen la filosofia del +moviment per al programari lliure, la qual ens impulsa a desenvolupar el +sistema operatiu lliure GNU.</p> + +<p>Mantenim també una llista dels <a +href="/philosophy/latest-articles.html">articles més recents</a>.</p> + +<p> + +<!-- please leave both these ID attributes here. ... --> +<!-- ... we removed this as an H$ section as it was duplicating the --> +<!-- same information on links.html, but it's possible that some users --> +<!-- have the URLs bookmarked or on their pages. -len --> +<a id="TOCFreedomOrganizations">També</a> <a +id="FreedomOrganizations">mantenim</a> una llista de les <a +href="/links/links.html#FreedomOrganizations">Organitzacions que treballen +per la llibertat en el desenvolupament informàtic i en les comunicacions +electròniques</a>.</p> + +<h3 id="aboutfs">Sobre el programari lliure</h3> +<p> +L'essència del programari lliure és la llibertat: la gent hauria de ser +lliure d'utilitzar el programari de totes les maneres socialment útils. El +programari es diferencia dels objectes materials (com les cadires, els +sandvitxos o la benzina) pel fet que pot ser copiat i modificat molt més +fàcilment. Aquestes possibilitats fan del programari una eina extremadament +útil. Creiem que els usuaris de programari haurien de poder fer ús +d'aquestes possibilitats.</p> + +<ul> + <li><a href="/philosophy/free-sw.html">Què és el programari lliure?</a></li> + <li><a href="/philosophy/why-free.html">Per què el programari no hauria de tenir +propietaris</a></li> + <li><a href="/philosophy/shouldbefree.html">Per què el programari hauria de ser +lliure</a> (Un assaig més extens i més antic sobre el mateix tema de +l'article anterior)</li> + <li><a href="/philosophy/free-doc.html">Per què el programari lliure necessita +documentació lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/selling.html">Vendre programari lliure</a> pot ser bo!</li> + <li><a href="/philosophy/categories.html">Categories de programari lliure i no +lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/floss-and-foss.html"> FLOSS i FOSS</a></li> + <li><a href="/software/reliability.html">El programari lliure és més fiable!</a></li> + <li><a href="/philosophy/when-free-software-isnt-practically-superior.html"> +Quan el programari lliure no és (a la pràctica) millor</a></li> + <li><a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">Per què el «Codi +Obert» dissol l'essència del Programari Lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/linux-gnu-freedom.html">Linux, GNU i llibertat</a></li> + <li><a href="/philosophy/gnutella.html" id="Gnutella">Sobre Gnutella</a></li> + <li><a href="/philosophy/schools.html">Per què les escoles haurien d'utilitzar +exclusivament programari lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/my_doom.html">MyDoom i vosaltres</a></li> + <li><a href="/philosophy/15-years-of-free-software.html">Quinze anys de +programari lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/free-software-intro.html">El moviment del programari +lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/your-freedom-needs-free-software.html">La vostra +llibertat necessita programari lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/fs-motives.html">Motivacions per escriure programari +lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/government-free-software.html">Mesures que els governs +poden aplicar per promoure el programari lliure</a></li> +</ul> + +<h3 id="aboutgnu">Sobre el Sistema Operatiu GNU</h3> + +<ul> + <li><a href="/gnu/initial-announcement.html">Anunci inicial del Sistema Operatiu +GNU</a></li> + <li><a href="/gnu/manifesto.html">El manifest GNU</a></li> + <li><a href="/gnu/gnu-history.html">Breu història del Projecte GNU</a></li> + <li><a href="/gnu/thegnuproject.html">El Projecte GNU</a>, una descripció més +àmplia i completa del projecte i de la seva història.</li> + <li><a href="/fsf/fsf.html">Què és la Free Software Foundation?</a></li> + <li><a href="/gnu/why-gnu-linux.html">Per què GNU/Linux?</a></li> +</ul> + +<h3 id="LicensingFreeSoftware">Llicències de programari lliure</h3> + +<ul> + <li><a href="/licenses/licenses.html">Informació general sobre llicències i +copyleft</a></li> + <li><a href="/licenses/license-list.html">Llista de llicències de programari +lliure i no lliure</a></li> + <li><a href="/licenses/gpl-faq.html">Preguntes freqüents sobre les llicències de +GNU</a></li> + <li><a href="/licenses/why-not-lgpl.html">Per què no hauríeu d'utilitzar la +llicència GPL reduïda per a la vostra pròxima biblioteca</a></li> + <li><a href="/licenses/copyleft.html">Copyleft</a></li> + <li><a href="/philosophy/why-copyleft.html">Per què copyleft?</a></li> + <li><a href="/philosophy/university.html">Com publicar programari lliure si +treballeu en una universitat</a></li> + <li><a href="/philosophy/pragmatic.html">Copyleft: idealisme pragmàtic</a></li> + <li><a href="/philosophy/javascript-trap.html">La trampa de Javascript</a>. Cada +dia, a través del vostre navegador d'Internet, executeu programes no lliures +al vostre ordinador sense adonar-vos-en.</li> + <li><a href="http://www.fsf.org/blogs/licensing/20050211.html">Llicències i +censura</a></li> + <li><a href="/philosophy/x.html">La trampa del X Windows</a></li> + <li><a href="/philosophy/apsl.html">Els problemes de la llicència d'Apple</a></li> + <li><a href="/licenses/bsd.html">El problema de la llicència BSD</a></li> + <li><a href="/philosophy/netscape-npl">La llicència pública de Netscape té +seriosos problemes</a>. També hi ha disponible una <a +href="/philosophy/netscape-npl.html">versió antiga</a> d'aquest article.</li> + <li><a href="/philosophy/udi.html">El moviment per al programari lliure i +l'UDI</a></li> + <li><a href="/philosophy/gates.html">No és el Gates, són els barrots</a>, un +article de Richard Stallman publicat a BBC News el 2008</li> + <li><a href="/philosophy/microsoft.html">És Microsoft el Papu?</a>. També hi ha +disponible una <a href="/philosophy/microsoft-old.html">versió antiga</a> +d'aquest article.</li> + <li><a href="/philosophy/microsoft-antitrust.html">El procés antimonopoli contra +Microsoft i el programari lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/microsoft-verdict.html">Sobre la sentència contra +Microsoft</a></li> + <li><a href="/philosophy/microsoft-new-monopoly.html">El nou monopoli de +Microsoft</a></li> + <li><a href="/philosophy/lest-codeplex-perplex.html">Que CodePlex no et deixi +perplex</a></li> + <li><a href="/philosophy/plan-nine.html" id="PlanNineLicense">Els problemes de +la llicència de Plan 9</a></li> + <li><a href="/philosophy/motif.html" id="MotifLicense">La llicència de New +Motif</a></li> + <li><a href="/philosophy/using-gfdl.html" id="UsingGFDL">Utilitzar la Llicència +de Documentació Lliure de GNU</a></li> + <li><a href="/philosophy/gpl-american-way.html" id="GPLAmericanWay">La llicència +GPL de GNU i l'estil de vida americà</a></li> + <li><a href="/philosophy/gpl-american-dream.html" id="GPLAmericanDream">La +llicència GPL de GNU i el somni americà</a></li> + <li><a href="/philosophy/enforcing-gpl.html" id="EnforcingGPL">Fer complir la +llicència GPL de GNU</a></li> + <li><a href="/philosophy/selling-exceptions.html">Sobre la venda d'excepcions a +la Llicència GPL de GNU</a></li> + <li><a href="/philosophy/freedom-or-power.html" id="FreedomOrPower">Llibertat o +poder?</a></li> + <li><a href="/philosophy/no-word-attachments.html" id="NoWordAttachments">Podem +acabar amb els fitxers adjunts en Word</a></li> + <li><a href="/philosophy/java-trap.html" id="JavaTrap">Llibertat però amb +cadenes - La trampa de Java</a> (Malgrat que Sun <a +href="http://www.fsf.org/news/fsf-welcomes-gpl-java.html">ha modificat la +llicència</a> de la major part de la seva plataforma de Java posant-la sota +la Llicència Pública General de GNU, el tema que es tracta en aquest article +encara és important.)</li> + <li><a href="/philosophy/rtlinux-patent.html">Versió compatible amb la GPL de la +llicència RTLinux Open Patent</a></li> +</ul> + +<h3 id="Laws">Lleis i aspectes legals</h3> + +<h4 id="patents">Patents</h4> + +<ul> + <li><a href="/philosophy/limit-patent-effect.html">Protegir de les patents +l'àmbit del programari</a></li> + + <li><a href="/philosophy/w3c-patent.html">La postura de la FSF respecte a la +política de patents «lliure de regalies» del Consorci W3 </a> revisada</li> + + <li>Com protegir el <a href="/philosophy/protecting.html">dret a escriure +programari</a> (independentment de si és lliure o no).</li> + + <li>A <a +href="https://www.eff.org/press/releases/princeton-scientists-sue-over-squelched-research">Felten +contra RIAA</a>, els científics demanen al tribunal que la Digital +Millennium Copyright Act (DMCA) no els prohibeixi publicar les seves +investigacions.</li> + + <li><a href="https://www.eff.org/search/site/dvd cases/">L'arxiu de la EFF sobre +«Propietat intel·lectual»: els casos de DVD de la MPAA <cite>(Motion Picture +Association of America)</cite></a></li> + + <li><a href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.html">La reforma de les +patents no és suficient</a></li> + + <li><a href="/philosophy/savingeurope.html">Salvem Europa de les patents de +programari</a></li> + + <li><a href="/philosophy/amazon.html">Boicot a Amazon!</a></li> + + <li><a +href="https://web.archive.org/web/20000815064858/http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf" +id="SequentialIPandI">Innovació seqüencial, patents i imitació</a> és un +treball que presenta un model matemàtic que mostra com les patents poden +obstaculitzar el progrés en camps com el programari.</li> + + <li><a href="/philosophy/hague.html">El mal que ve de La Haya</a></li> + + <li><a href="/philosophy/guardian-article.html">Oposar-se a la directiva europea +sobre patents de programari</a>, una versió lleugerament modificada del +article publicat inicialment al <a +href="http://www.theguardian.com/international"> The Guardian</a> de Londres +per Richard Stallman i Nick Hill.</li> + + <li><a +href="http://www.theguardian.com/technology/2005/aug/02/comment.business">Venda +subtil</a>. Un article de Richard M. Stallman publicat a <i>The +Guardian</i>.</li> + + <li><a +href="http://www.guardian.co.uk/technology/2005/jun/23/onlinesupplement.insideit">L'absurd +de les patents</a>, un article de Richard M. Stallman publicat a <i>The +Guardian</i> el 2005.</li> + + <li><a href="/philosophy/trivial-patent.html">Anatomia d'una patent trivial</a>, +per Richard M. Stallman.</li> + + <li><a href="/philosophy/fighting-software-patents.html" +id="FightingSoftwarePatents">Lluitar contra les patents de programari: d'una +en una i globalment</a></li> + + <li><a href="/philosophy/software-literary-patents.html" +id="SoftwareLiteraryPatents"> Patents de programari i patents +literàries</a>, de Richard M. Stallman, sobre les patents de tècniques +artístiques. Una patent dels Estats Units (la 6,935,954) cobreix la idea de +fer al·lucinar els personatges d'un joc quan s'estan tornant bojos, cosa que +s'acosta força als casos hipotètics citats en aquest article.</li> + + <li><a href="/philosophy/gif.html">Per què no hi ha imatges en format GIF a les +pàgines de GNU</a>. Malgrat que aquest article és una il·lustració històrica +del perill de les patents de programari, aquestes patents en particular ja +no són actualment un problema. Per més informació sobre <a +href="/server/fsf-html-style-sheet.html#UseofGraphics">la política del +nostre lloc web respecte a les imatges en format GIF</a>, vegeu la nostra <a +href="/server/standards/">guia d'estil</a>.</li> +</ul> + +<h4 id="copyright">Copyright</h4> + +<ul> + + <li><a href="/philosophy/public-domain-manifesto.html">Per què no signaré el +Manifest del Domini Púbic</a></li> + + <li><a href="/philosophy/pirate-party.html">Com el Partit Pirata suec perjudica +el programari lliure</a></li> + + <li><a href="/philosophy/misinterpreting-copyright.html">Malinterpretant el +copyright</a> és un altre assaig de Richard Stallman sobre els errors dels +arguments més difosos a favor de les lleis de copyright.</li> + + <li><a href="/philosophy/eldred-amicus.html">Breu <cite>Amicus Curiae</cite> de +la FSF en el cas d'Eldred contra Ashcroft davant del Tribunal Suprem</a></li> + + <li><a href="/philosophy/push-copyright-aside.html">La ciència ha de deixar de +banda els drets d'autor</a>, un altre treball de <a +href="http://www.stallman.org">Richard Stallman</a> publicat l'any 2001 a <a +href="https://web.archive.org/web/20050729110347/http://www.nature.com/nature/debates/e-access/Articles/stallman.html">Nature +Webdebates</a>, explica com el copyright impedeix el progrés en la +investigació científica. També podeu estar interessats en <a +href="https://www.plos.org/">The Public Library of Science</a>, que es +dedica a promoure que la investigació científica estigui lliurement +disponible per tothom a Internet.</li> + + <li><a href="/philosophy/reevaluating-copyright.html">Reavaluant el copyrigth: +el públic ha de prevaler</a></li> + + <li><a +href="http://cyber.law.harvard.edu/openlaw/eldredvashcroft/cyber/complaint_orig.html">Eldred +contra Reno</a> és una demanda per parar una llei que estendria a 20 anys +addicionals la vigència de les restriccions de copyright.</li> + + <li><a href="/philosophy/freedom-or-copyright.html">Llibertat o copyright?</a>, +per Richard Stallman. Hi ha disponible també una <a +href="/philosophy/freedom-or-copyright-old.html">versió més antiga</a> +d'aquest assaig.</li> + + <li><a +href="http://www.oii.ox.ac.uk/resources/feedback/OIIFB_GPL2_20040903.pdf">Traducció +a l'anglès de la famosa decisió del Tribunal de Munich</a> sobre la validesa +de la llicència GPL i l'obligatorietat de complir-la. Traducció de l'Oxford +Internet Institute.</li> +<!-- This link is broken + <li> +<a href="http://www.humaninfo.org/copyrigh.htm">Examples of + Excellent Copyright Policies</a></li> + --> +</ul> + +<h4 id="drm">Gestió de Restriccions Digitals (DRM)</h4> + +<ul> + <li><a href="/philosophy/correcting-france-mistake.html">Rectificació del meu +error sobre les lleis franceses</a></li> + <li><a href="/philosophy/the-root-of-this-problem.html">El problema és el +programari controlat pel desenvolupador</a>, per Richard M. Stallman.</li> + + <li><a href="/philosophy/computing-progress.html">El «progrés» informàtic: coses +bones i dolentes</a>, per Richard M. Stallman.</li> + + <li><a href="/philosophy/opposing-drm.html">Oposar-se a la malversació dels +drets digitals</a>, per Richard M. Stallman: unes quantes preguntes +freqüents sobre la DRM.</li> + + <li><a href="/philosophy/ebooks.html">Llibres electrònics: llibertat o +copyright</a> és una versió lleugerament modificada d'un article de Richard +Stallman publicat originàriament l'any 2000 a <i>Technology Review</i>.</li> + + <li><a href="/philosophy/ebooks-must-increase-freedom.html"> Els llibres +electrònics haurien d'augmentar la nostra llibertat, no reduir-la</a></li> + + <li><a href="/philosophy/can-you-trust.html">Pots confiar en el teu +ordinador?</a>, una obra de Richard Stallman sobre les iniciatives +anomenades «de computació fiable».</li> + + <li><a href="/philosophy/right-to-read.html">El dret a llegir: un breu conte +atemporal</a> de Richard Stallman.</li> +</ul> + +<h4 id="noip">L'expressió propagandística «<a +href="/philosophy/words-to-avoid.html#IntellectualProperty">propietat +intel·lectual</a>»</h4> + +<ul> + <li><a href="/philosophy/komongistan.html">La curiosa història del Comugistan +(Rebentant el terme «propietat intel·lectual»)</a></li> + <li><a href="/philosophy/no-ip-ethos.html">No permeteu que la «propietat +intel·lectual» condicioni la vostra conducta</a>, per Richard Stallman.</li> + + <li>Comentaris de Richard Stallman sobre <a href="/philosophy/ipjustice.html">el +rebuig de la ICLC a la Directiva sobre la «Propietat Intel·lectual» de la +UE</a>.</li> + + <li>Richard Stallman ha escrit <a href="/philosophy/boldrin-levine.html">una +ressenya de «El cas contra la propietat intel·lectual» de Boldrin i +Levine</a>.</li> + + <li><a href="/philosophy/not-ipr.html">Has dit «Propietat Intel·lectual»? És un +miratge seductor</a>. Un assaig de Richard M. Stallman sobre el vertader +significat de l'expressió «Propietat intel·lectual».</li> +</ul> + +<h4 id="ns">Serveix de xarxa</h4> +<ul> + <li><a href="/philosophy/network-services-arent-free-or-nonfree.html">Els +serveis de xarxa no són lliures o no lliures: plantegen altres qüestions</a> +un article de Richard Stallman.</li> + <li><a href="/philosophy/who-does-that-server-really-serve.html">A qui serveix +realment aquest servidor?</a> per Richard Stallman, publicat al <a +href="http://www.bostonreview.net/richard-stallman-free-software-DRM">Boston +Review</a>.</li> +</ul> + +<h4 id="cultural">Temes socials i culturals</h4> + +<ul> + + <li><a href="/philosophy/technological-neutrality.html"> Neutralitat tecnològica +i programari lliure</a> per Richard Stallman.</li> + + <li><a href="/philosophy/surveillance-vs-democracy.html">Quanta vigilància pot +suportar la democràcia?</a> per Richard Stallman.</li> + + <li><a href="/philosophy/nonfree-games.html">Jocs no lliures restringits amb DRM +a GNU/Linux. Bo o dolent?</a> per Richard Stallman.</li> + + <li> <a +href="http://www.guardian.co.uk/technology/blog/2010/apr/06/digital-economy-bill-richard-stallman">Llei +d'economia digital: un pallasso la fa i un altre la desfà</a>, per Richard +Stallman.</li> + + <li><a href="/philosophy/digital-inclusion-in-freedom.html">És positiva la +integració digital? Com podem estar-ne segurs?</a> per Richard Stallman.</li> + + <li><a href="/philosophy/wsis.html">Cimera Mundial sobre la Societat de la +Informació</a></li> + + <li><a href="/philosophy/wassenaar.html">Es necessiten voluntaris per a elaborar +programes d'encriptació en països sense control d'exportació</a>.</li> + + <li>Com protegir les <a href="/philosophy/basic-freedoms.html">llibertats +d'expressió, premsa i associació</a> a Internet.</li> + + <li><a href="/philosophy/privacyaction.html">Protegim la privacitat postal</a>, +una campanya per combatre la proposta del servei postal dels Estats Units de +recollir informació privada dels clients.</li> + + <li><a href="/philosophy/ucita.html">Per què hem de lluitar contra UCITA</a></li> + + <li><a href="/philosophy/second-sight.html">Programari lliure i (e-)Govern</a>, +un article de Richard Stallman publicat a <i>The Guardian</i> +(originàriament es va publicar amb el títol «Clarividència»).</li> + + <li><a href="/philosophy/fs-and-sustainable-development.html">Programari lliure +i desenvolupament sostenible</a>. Un breu article de Richard Stallman sobre +l'ús del programari privatiu i el desenvolupament cultural.</li> + + <li><a href="/philosophy/is-ever-good-use-nonfree-program.html"> És una bona +cosa utilitzar un programa no lliure?</a> per Richard Stallman.</li> + +</ul> + +<h4 id="misc">Miscel·lània</h4> + +<ul> + + <li><a href="/philosophy/proprietary.html">Casos clarament demostrats de +programari privatiu que fa als usuaris coses repugnants</a>.</li> + + <li><a href="/philosophy/bug-nobody-allowed-to-understand.html">L'error de +programació que ningú té permís d'entendre</a>, per Richard Stallman.</li> + + <li><a href="/philosophy/sun-in-night-time.html">El curiós incident de Sun a +mitjanit</a>, per Richard M. Stallman.</li> + + <li><a href="/philosophy/sco/sco-gnu-linux.html">SCO, GNU i Linux</a>, de +Richard Stallman, analitza de quina manera la demanda de SCO contra IBM +repercuteix sobre la labor del Projecte GNU. Vegeu la <a +href="/philosophy/sco/sco.html">resposta de la FSF a SCO</a> per més detalls +sobre aquest tema.</li> + + <li><a href="/philosophy/ms-doj-tunney.html">La declaració de la FSF en resposta +a la proposició de revisió de la sentència final en el cas de Microsoft +contra els Estats Units, enviada al Departament de Justícia dels Estats +Units a l'empara de la Llei Tunney</a>.</li> + + <li><a href="/philosophy/new-monopoly.html">El Congrés dels Estats Units amenaça +amb establir un nou tipus de monopoli</a>, un intent del Congrés de crear un +monopoli privat sobre informacions públiques conegudes.</li> + + <li><a href="/philosophy/dat.html">La manera correcta d'aplicar impostos als +dispositius DAT</a></li> + + <li><a href="/philosophy/censoring-emacs.html">Censuro el meu programa</a>, per +Richard Stallman.</li> + <li><a href="/philosophy/funding-art-vs-funding-software.html">Patrocinar art +versus patrocinar programari</a>, per Richard Stallman.</li> + +</ul> + +<h3 id="terminology">Terminologia i definicions</h3> + +<ul> + <li><a href="/philosophy/free-hardware-designs.html">Maquinari lliure i dissenys +de maquinari lliures</a></li> + <li><a href="/philosophy/words-to-avoid.html">Paraules confuses que convé +evitar</a></li> + <li><a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">Per què el «Codi +Obert» dissol l'essència del Programari Lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/free-software-for-freedom.html">«Programari de codi +obert» o «programari lliure»?</a> (Un assaig més antic sobre el mateix tema +que l'anterior.)</li> + <li>Richard Stallman va escriure una <a +href="/philosophy/drdobbs-letter.html">carta al director</a> del Dr. Dobb's +Journal al juny de 2001 on exposa més a fons les diferències entre el +moviment del programari lliure i el del codi obert.</li> + <li><a href="/philosophy/categories.html">Categories de programari lliure i no +lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/loyal-computers.html"> Què significa ser lleial per al +vostre ordinadorl?</a></li> + <li><a href="/philosophy/fs-translations.html">Traduccions de l'expressió +«programari lliure»</a> a diverses llengües.</li> + <li><a href="/philosophy/why-call-it-the-swindle.html">Per què anomeno +<cite>Swindle</cite> («l'engany») al Kindle</a></li> +</ul> + +<h3 id="upholding">Mantenint la llibertat del programari</h3> + +<ul> + <li><a href="/philosophy/use-free-software.html">La comunitat del programari +lliure 20 anys després</a>. Un gran però incomplet èxit. I ara què?</li> + <li><a href="/philosophy/mcvoy.html">Gràcies, Larry McVoy</a>, per Richard +M. Stallman.</li> + <li><a href="/philosophy/social-inertia.html">Superar la inèrcia social</a>, per +Richard M. Stallman.</li> + <li><a href="/philosophy/compromise.html">Evitar compromisos ruïnosos</a></li> + <li><a href="/philosophy/free-software-even-more-important.html"> El programari +lliure es ara encara més important</a></li> +</ul> + +<h3 id="humor">Humor filosòfic</h3> + +<ul> +<li><a href="/fun/humor.html#Philosophy">Humor filosòfic</a>. No hem de estar +<i>sempre</i> seriosos.</li> +</ul> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 1996-2015 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 1 de +novembre de 2014.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/06/21 22:59:20 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/fighting-software-patents.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/fighting-software-patents.html new file mode 100644 index 0000000..68aade3 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/fighting-software-patents.html @@ -0,0 +1,152 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/fighting-software-patents.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Lluitar contra les patents de programari: d'una en una i globalment - +Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/fighting-software-patents.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Lluitar contra les patents de programari: d'una en una i globalment</h2> + +<p>per Richard Stallman</p> + +<p> +En els projectes de programari, les patents son l'equivalent d'un camp de +mines: cada decisió de disseny comporta el risc de trepitjar una patent, que +pot destruir el vostre projecte.</p> +<p> +Desenvolupar un programa gran i complex significa combinar moltes idees, +sovint centenars o milers. En un país que permeti les patents de programari, +és molt probable que una part substancial de les idees del vostre programa +estiguin ja patentades per diverses companyies. Pot ser que hi hagi +centenars de patents que cobreixin diferents parts del vostre programa. Un +estudi de l'any 2004 va trobar que gairebé 300 patents dels Estats Units +cobrien diverses parts d'un important programa. Dóna tanta feina elaborar un +estudi com aquest que només se n'ha fet un.</p> +<p> +A la pràctica, si sou desenvolupadors de programari, normalment us veureu +tard o d'hora amenaçats per una patent. Quan això passa, podreu escapar-ne +indemnes si trobeu bases legals per invalidar la patent. Podeu intentar-ho; +si tinguéssiu èxit, significaria una mina menys al camp. Si la patent és +particularment amenaçadora per al públic, la <a +href="http://www.pubpat.org">Public Patent Foundation (pubpat.org)</a> pot +fer-se càrrec del cas; aquesta és la seva especialitat. Si demaneu l'ajuda +de la comunitat d'usuaris d'ordinadors en la recerca d'alguna publicació +anterior de la mateixa idea, per a usar-la com a prova per a invalidar una +patent, tots hauríem de respondre amb qualsevol informació útil que puguem +tenir.</p> +<p> +No obstant, combatre les patents d'una en una mai no eliminarà el perill de +les patents de programari, igual que xafar mosquits no eliminarà mai la +malària. No podeu esperar derrotar totes les patents que es creuin pel +vostre camí, de la mateixa manera que no podeu esperar matar tots els +monstres d'un videojoc: tard o d'hora, algun us vencerà i perjudicarà el +vostre programa. L'oficina de patents dels Estats Units publica cada any al +voltant de cent mil patents; els nostres millors esforços mai no podrien +desactivar aquestes mines amb la mateixa rapidesa amb què ells les posen.</p> +<p> +Algunes d'aquestes mines són impossibles de desactivar. Totes les patents de +programari són perjudicials, i totes les patents de programari restringeixen +injustament l'ús del vostre ordinador, però no totes les patents de +programari són invàlides segons els criteris del sistema de patents. Les +patents de programari que podem invalidar són aquelles que són el resultat +d' errors en l'aplicació de les regles del sistema de patents. Quan l'únic +error rellevant és la política de permetre les patents de programari, no hi +ha res a fer.</p> +<p> +Per a aconseguir que una part del castell sigui segura, heu de fer alguna +cosa més que matar els monstres a mesura que apareixen: heu d'acabar amb el +generador que els produeix. Invalidar les patents existents d'una en una no +farà que programar sigui segur. Per a aconseguir-ho, hem de canviar el +sistema de patents, de manera que les patents no puguin amenaçar mai més als +desenvolupadors i als usuaris de programari.</p> +<p> +No hi ha cap conflicte entre aquestes dues campanyes; podem treballar al +mateix temps en l'escapatòria a curt termini i en la solució a llarg +termini. Si ens preocupem d'això, podem fer que els nostres esforços per a +invalidar patents de programari individuals tinguin una doble funció, +construint suports per als esforços de corregir el problema global. El punt +crucial és no igualar patents de programari «dolentes» amb patents de +programari errònies o no vàlides. Cada vegada que invalidem una patent de +programari, cada vegada que parlem del nostres plans per intentar-ho, +hauríem de dir clarament: «Una patent de programari menys, una amenaça menys +per als programadors: l'objectiu és zero».</p> +<p> +A la Unió Europea, la batalla de les patents de programari està arribant a +una fase crucial. Fa un any, el Parlament Europeu va votar decididament +contra les patents de programari. Al maig, el Consell de Ministres va votar +desfer les esmenes del Parlament i va fer una directiva encara pitjor que la +inicial. No obstant, almenys un país que ho va recolzar ha invertit ja el +seu vot. Tots hem de fer el nostre màxim esforç ara mateix per a convèncer +un altre país europeu que canviï el seu vot, i per convèncer els membres +recentment elegits del Parlament Europeu de mantenir el vot anterior. Si us +plau, dirigiu-vos a <a href="http://www.ffii.org/"> www.ffii.org</a> per +obtenir més informació sobre com ajudar i posar-se en contacte amb altres +activistes.</p> +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 2004 Richard Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 20 d'abril de +2009.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:08:18 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/fire.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/fire.html new file mode 100644 index 0000000..a39b0ce --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/fire.html @@ -0,0 +1,110 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/fire.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Els drets d'autor del foc! - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/fire.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Els drets d'autor del foc!</h2> + +<p>L'altre dia estava en un bar, i un noi em va demanar foc per encendre un +cigarret. De cop em vaig adonar que allà hi havia una demanda i diners a +embutxacar-se, així que vaig acceptar encendre-li el cigarret a canvi de 10 +penics. Però no li vaig donar directament el foc, sinó que li vaig vendre +una llicència per encendre el cigarret. La meva llicència no li permetia +donar foc a ningú més, al cap i a la fi aquell foc era propietat meva. Ell +havia begut i em va prendre per boig, però va acceptar el meu foc (i per +tant la llicència que governava el seu ús). Com era d'esperar en qüestió de +minuts un amic seu li va demanar foc, i vaig veure escandalitzat com li +donava el cigarret a l'amic perquè pirategés el meu foc! Estava furiós. Em +vaig començar a obrir pas cap a aquella banda del bar, però, per horror meu, +l'amic va començar a encendre cigarrets d'altres persones, aquí, allà, i per +tot arreu! En poca estona tota aquella zona estava gaudint del MEU foc sense +haver-me pagat res. Enfurismat, vaig anar de persona en persona prenent-los +els cigarrets de les mans, llençant-los a terra, i trepitjant-los.</p> + +<p>Sorprenentment el personal de seguretat no va demostrar cap respecte per la +meva propietat, mentre m'arrossegaven cap a la porta.</p> + +<p>--Ian Clarke</p> +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 2014 Ian Clarke</p> + +<p>Es permet la reproducció literal i distribució d'aquest article en qualsevol +medi, sempre que es mantingui aquesta nota.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Traducció: <a +href="http://www.mail-archive.com/internauta@internauta.net/msg00085.html">hrnzt</a>.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:08:18 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/free-doc.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/free-doc.html new file mode 100644 index 0000000..9c73616 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/free-doc.html @@ -0,0 +1,239 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/free-doc.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/free-doc.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/free-doc.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/free-doc.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2019-12-27" --><!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/free-doc.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.79 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Per què el programari lliure necessita documentació lliure - Projecte GNU - +Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/free-doc.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>Per què el programari lliure necessita documentació lliure</h2> + +<blockquote class="announcement"><p> +<a href="http://defectivebydesign.org/ebooks.html">subscriviu-vos a la +nostra llista de correu sobre els perills dels llibres electrònics</a>. +</p></blockquote> + +<ul> +<li><a href="/copyleft/fdl.html">La Llicència de Documentació Lliure</a></li> +</ul> + +<p> +La deficiència més gran en els sistemes operatius lliures no és el +programari: és la manca de bons manuals lliures que puguin ser inclosos en +aquests sistemes. La majoria dels nostres programes més destacats no +incorporen manuals complets. La documentació és una part essencial de +qualsevol paquet de programari. Si un programa lliure important no inclou un +manual lliure, això vol dir que li manca quelcom. A hores d'ara encara hi ha +moltes mancances d'aquest tipus.</p> + +<p> +Una vegada, fa molts anys, vaig pensar que podria aprendre Perl. Vaig +obtenir una còpia d'un manual lliure, però el vaig trobar complicat +d'entendre. Quan vaig consultar a usuaris de Perl per si hi havia materials +alternatius, em van dir que hi havia millors manuals introductoris, però que +no eren de lliure distribució.</p> + +<p> +Per què ha passat això? Els autors de bons manuals els han escrit per a +O'Reilly Associates, qui els ha publicat sota termes força restrictius +(impossibilitat de copiar-los i modificar-los, codi font no disponible), +cosa que els exclou del programari lliure.</p> + +<p> +Aquest no és el primer cop que aquest tipus de coses passen i (per desgràcia +per a la nostra comunitat), no serà el darrer cop que passi. Els editors de +manuals propietaris han animat a un bon nombre d'autors a restringir els +possibles usos des de llavors. Molts cops he escoltat a usuaris de GNU que +estaven escrivint un manual que en principi ajudaria al projecte GNU, però a +la pràctica havien signat un contracte amb un editor que el restringiria de +tal manera que no el podríem emprar.</p> + +<p> +Donat que escriure bé no és una habilitat massa habitual entre els +programadors, passarem anys sense bons manuals.</p> + +<p> +La documentació lliure, com el programari lliure, és una qüestió de +llibertat, no de preu. El problema amb aquests manuals no és el fet que +O'Reilly Associates els vengui a un preu determinat: això és totalment +correcte (la Free Software Foundation també <a +href="/doc/doc.html#DescriptionsOfGNUDocumentation">ven còpies en paper</a> +de <a href="/doc/doc.html">manuals GNU</a>). Però els manuals GNU estan +disponibles en codi font, mentre que aquells només ho estan en paper. Els +manuals GNU inclouen el permís per a copiar-los i redistribuir-los, però els +manuals de Perl no. El problema són aquestes restriccions.</p> + +<p> +El criteri per a un manual lliure és més o menys el mateix que per al +programari lliure: consisteix a donar a tots els usuaris certes +llibertats. La redistribució (incloent-hi la redistribució comercial) ha de +ser permesa, per tal que el manual pugui acompanyar les còpies del programa, +en format paper o en format digital. El permís per a modificar-lo també és +fonamental.</p> + +<p> +Com a regla general, no crec que sigui essencial per a la gent tenir permís +per modificar tot tipus d'articles i llibres. La problemàtica dels llibres +no és la mateixa que la del programari. Per exemple, no crec que hagueu +d'estar obligats a demanar permís per modificar articles com aquest, que +descriuen les nostres accions i els nostres punts de vista.</p> + +<p> +Però hi ha una raó particular perquè la llibertat de modificar sigui crítica +a l'hora de documentar programari lliure. Quan la gent exerceix el seu dret +a modificar el programari, i afegeix o canvia alguna de les seves +característiques, és conscient que la seva decisió implica que el manual ha +de canviar-se, per la qual cosa també ha de modificar i fer més acurada la +documentació del programa modificat. Un manual que prohibeixi els +programadors de ser pulcres i acabar la seva tasca, o més concretament, que +els obligui a escriure un manual nou des de zero si canvien el programa, no +és un manual que s'adapti a les necessitats de la nostra comunitat.</p> + +<p> +Mentre que una prohibició per se és totalment intolerable, alguns tipus de +límits en la manera de fer les modificacions no suposarien cap problema. Per +exemple, un requeriment de preservar la nota de copyright dels autors +originals, els termes de distribució o la llista d'autors sembla +raonable. No hi ha tampoc cap problema en obligar que les versions +modificades incloguin una nota que indiqui que han estat modificades, tot i +que tinguin apartats sencers sense modificar, sempre que aquests apartats +tractin de temes no tècnis (alguns manuals GNU les porten).</p> + +<p> +Aquest tipus de restriccions no són un problema perquè, en termes pràctics, +no impedeixen al programador conscienciat adaptar el manual per fer-lo a la +mida del programa modificat. En altres paraules, no bloquegen a la comunitat +de programari lliure de fer ple ús del manual.</p> + +<p> +Malgrat això, ha de ser possible modificar tot el contingut <em>tècnic</em> +del manual, i distribuir el resultat posteriorment mitjançant tots els medis +habituals i pels canals habituals. D'altra forma s'estaria bloquejant a la +comunitat; el manual no seria lliure i ens caldria un altre manual.</p> + +<p> +Desgraciadament és difícil trobar a algú que escrigui un altre manual quan +el manual propietari ja existeix. L'obstacle és que molts usuaris pensen que +un manual propietari és prou bo i no veuen la necessitat d'escriure un +manual lliure. No aprecien que el sistema operatiu lliure té encara una +mancança que s'ha de subsanar.</p> + +<p> +Per què els usuaris consideren que n'hi ha prou amb els manuals propietaris? +Alguns ni tan sols han considerat aquesta qüestió. Desitjaria que aquest +article fes quelcom per canviar-ho.</p> + +<p> +Altres usuaris consideren els manuals propietaris acceptables per les +mateixes raons que alguns usuaris consideren el programari propietari +acceptable: ho jutgen en termes purament pràctics, sense utilitzar la +llibertat com a criteri. Aquestes opinions són totalment respectables, però +com que sorgeixen de valors que no inclouen la llibertat, no poden guiar a +aquells que donem valor a la llibertat.</p> + +<p> +Difongueu si us plau aquest punt de vista. Continuem mancats de manuals per +culpa de la publicació de manuals propietaris. Si estenem la idea que no +n'hi ha prou amb els manuals propietaris, potser la propera persona que +vulgui ajudar a GNU escrivint documentació se n'adonarà, abans que sigui +massa tard, que, per damunt de tot, hauria d'escriure documentació lliure.</p> + +<p> +Podem també animar als editors comercials a vendre manuals lliures amb +copyleft en lloc de manuals propietaris. Una manera d'ajudar-nos és donar +una ullada als termes de la distribució del manual abans de comprar-lo, i +preferir els manuals amb copyleft als manuals propietaris.</p> +<p> +[Nota: mantenim una <a href="/doc/other-free-books.html">llista de llibres +lliures d'altres editors</a>].</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu si us plau la <a +href="/server/standards/README.translations.html">Guia de traducció</a> per +informar-vos sobre la coordinació i publicació de les traduccions d'aquest +article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, +2006, 2007, 2009, 2015, 2016 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/">Llicència Creative +Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 18 de +juny de 2010.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/02/25 23:00:03 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/free-sw.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/free-sw.html new file mode 100644 index 0000000..7e94784 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/free-sw.html @@ -0,0 +1,317 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/free-sw.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/free-sw.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/free-sw.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2004-08-04" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>La definició de Programari Lliure - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> +<style type="text/css" media="print,screen"><!-- +.note { margin-left: 6%; margin-right: 6%; } +@media (min-width: 48em) { + .note { margin-top: .8em; } +} +--> +</style> +<meta http-equiv="Keywords" content="GNU, FSF, Free Software Foundation, Linux, Emacs, GCC, Unix, Programari +Lliure, Sistema Operatiu, GNU Kernel, HURD, GNU HURD, Hurd" /> +<meta http-equiv="Description" content="Des de 1983 desenvolupem el sistema operatiu lliure GNU, de manera que els +usuaris tinguin la llibertat de compartir i millorar el programari que +utilitzen." /> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/free-sw.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>La definició de Programari Lliure</h2> + +<div class="article"> +<div class="comment"> +<p> +Mantenim aquesta definició del programari lliure per a mostrar clarament com +ha de ser un determinat programa per a poder ser considerat programari +lliure. +</p> +</div> + +<p> +«Programari Lliure» <cite>(free software)</cite> és un afer de llibertat, no +de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en <cite>free</cite> +com a lliure, «discurs lliure» <cite>(free speech)</cite> i no com a gratuït +<cite>(free beer)</cite>. +</p> + +<p> +El Programari Lliure és un afer de la llibertat del usuaris per a executar, +copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Més +precisament, es refereix a quatre tipus de llibertat, per a usuaris de +programari: +</p> + +<ul class="important"> + <li>La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat +0).</li> + <li>La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les +necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font es una condició +prèvia per a això. + </li> + <li>La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns +(llibertat 2). + </li> + <li>La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al +públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat +3). L'accés al codi font és una condició prèvia per a això. + </li> +</ul> + +<p>Un programa és programari lliure si els usuaris tenen totes aquestes +llibertats. D'aquesta manera, hauríeu de ser lliures de redistribuir còpies, +modificades o no, de manera gratuïta o cobrant un preu per la distribució, +per a <a href="#exportcontrol">qualsevol a qualsevol lloc</a>. Ser lliure +per a fer aquestes coses significa (entre d'altres) que no has de preguntar +o pagar pel permís. +</p> + +<p> +També hauríeu de tenir la llibertat de fer modificacions i usar-les +privadament a la feina o oci, sense mencionar que existeixen. I si +publiquéssiu els canvis, no hauríeu de notificar-ho a ningú en particular, +ni de cap forma en particular. +</p> + +<p> +La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a qualsevol +persona o organització per a usar-lo en qualsevol mena d'ordinador, per a +qualsevol mena de treball, i sense haver-se de comunicar amb el +desenvolupador ni amb cap entitat específica. +</p> + +<p> +La llibertat per redistribuir còpies ha d'incloure la forma binària o +executable del programa, així com el codi font, per a ambdues versions, +modificada i no modificada. (Distribuir programes en forma executable és +necessari per a la instal·lació correcta de sistemes operatius lliures.) No +passa res si no hi ha manera de produir la forma binària o executable per a +un cert programa (car hi ha llenguatges que no ho permeten), però cal que +tinguis la llibertat de redistribuir aquestes formes en cas que trobis o +desenvolupis una manera de produir-ne. +</p> + +<p> +Per a què les llibertats de fer canvis, i de publicar les versions +millorades, siguin significatives, s'ha de tenir accés al codi font del +programa. Per tant, l'accesibilitat del codi font és una condició necessària +per al programari lliure. +</p> + +<p> +Per a què aquestes llibertats siguin reals, han de ser irrevocables en tant +no es faci res de dolent; si el desenvolupador del programari té el poder de +revocar la llicència, sense que s'hagi donat cap motiu, el programari no és +lliure. +</p> + +<p> +De totes formes, certs tipus de regles sobre la distribució de programari +lliure són acceptables, quan no hi ha cap conflicte amb les llibertats +centrals. Per exemple, el <a href="/copyleft/copyleft.html">copyleft</a> +(explicat molt breument) és una regla que fa que quan redistribuïm el +programa, no es poden afegir restriccions per a denegar a altra gent les +llibertats centrals. Aquesta norma no crea cap conflicte amb les llibertats +centrals; més aviat les protegeix. +</p> + +<p> +Al projecte GNU, fem servir el copyleft per a protegir aquestes llibertats +legalment per a tothom. Però també existeix el <a +href="/philosophy/categories.html#Non-CopyleftedFreeSoftware">programari +lliure sense copyleft</a>. Creiem que hi ha raons importants per les quals +<a href="/philosophy/pragmatic.html">és millor fer servir el copyleft</a>, +però si el vostre programa és programari lliure sense copyleft, encara el +podem fer servir. Vegeu les <a href="/philosophy/categories.html">Categories +de Programari Lliure</a> per a una descripció de com es relacionen entre si +el «programari lliure», el «programari amb copyleft» i d'altres categories +de programari. +</p> + +<p> +«Programari Lliure» no significa «no-comercial». Un programa lliure ha +d'estar disponible per a ús comercial, desenvolupament comercial, i +distribució comercial. El desenvolupament comercial de programari lliure ja +no és inusual; aquest programari lliure comercial és molt important. Podeu +haver pagat diners per a aconseguir còpies de programari lliure, o podeu +haver-les obtingut sense cap càrrec. Però indiferentment de com s'hagin +obtingut, sempre tindreu la llibertat de copiar i canviar el programari, +fins i tot de <a href="/philosophy/selling.html">vendre'n còpies</a>. +</p> + +<p> +És acceptable que s'estableixin normes per a l'empaquetatge de les versions +modificades, si no bloquegen la llibertat de publicar aquestes versions +modificades. Regles com «si fas que el programa sigui disponible d'aquesta +manera, fes-ho també d'aquesta altra» també serien acceptables, en la +mateixa condició. (Noteu que aquesta norma encara us deixa l'opció de +publicar el programa o no.) També és acceptable que la llicència requereixi +que, si heu distribuït una versió modificada i el desenvolupador previ us +demana una còpia, li heu d'enviar. +</p> + +<p> +Alguns cops <a id="exportcontrol">les regulacions de control +d'exportació</a> del govern i les sancions comercials podrien restringir la +vostra llibertat per a distribuir còpies dels programes +internacionalment. Els desenvolupadors de programari no tenen el poder per +eliminar o saltar-se aquestes restriccions, però el que sí poden i han de +fer es refusar d'imposar-les com a condicions d'ús del programa. D'aquesta +manera, les restriccions no afectaran les activitats ni la gent fora de les +jurisdiccions d'aquests governs. +</p> + +<p> +La majoria de llicencies de programari lliure estan basades en el copyright, +i hi ha límits sobre quins requeriments es poden imposar a través del +copyright. Si una llicencia basada en copyright respecta les llibertats +descrites anteriorment, és poc probable que tingui altres tipus de problemes +que no haguem previst (tot i que això pot passar de vegades). De totes +formes, algunes llicències de programari lliure es basen en contractes, i +els contractes poden imposar un rang molt més gran de possibles +restriccions. Això vol dir que hi ha moltes maneres per les que una +llicència com aquesta sigui inacceptable i no-lliure. +</p> + +<p> +Segurament no podem fer un llistat de totes les possibles restriccions de +contractes que serien inacceptables. Si una llicència basada en contracte +restringeix a l'usuari d'una forma inusual que les llicències basades en +copyright no poden, i que no es menciona aquí com a legítima, hauríem de +pensar sobre el tema, i probablement decidiríem que és no-lliure. +</p> + +<p> +Quan parlem de programari lliure, és millor evitar termes com «donar» o +«gratuït», perquè aquests termes impliquen que parlem de preus, no de +llibertat. Alguns termes comuns com «pirateria» engloben opinions que +esperem que no aprovaríeu. Vegeu a <a +href="/philosophy/words-to-avoid.html">Frases i Paraules Confuses que cal +Evitar</a> una discussió d'aquests termes. També disposem d'una llista de +<a href="/philosophy/fs-translations.html">traduccions de «free +software»</a> a d'altres idiomes. +</p> + +<p> +Finalment, fixeu-vos que els criteris com aquests explicats en aquesta +definició de programari lliure requereixen una anàlisi acurada per a la seva +interpretació. Per a decidir si una llicència de programari específica es +podria qualificar com a llicència de programari lliure, nosaltres jutgem +basant-nos en aquests criteris per a determinar si encaixa tant en l'esperit +com en les paraules precises. Si una llicència inclou restriccions injustes, +la refusarem, encara que no haguéssim anticipat la decisió dins d'aquests +criteris. Alguns cops un requeriment de llicència provoca una decisió que +implica una anàlisi extensa, fins i tot discussions amb advocats, abans de +poder decidir si el requeriment és acceptable. Quan arribem a una conclusió, +sovint actualitzem aquests criteris per a fer més fàcil el veure per què +certes llicències poden ser qualificades de programari lliure i d'altres no. +</p> + +<p> +Si esteu interessats en saber si alguna llicència en concret és programari +lliure, vegeu la nostra <a href="/licenses/license-list.html">llista de +llicències</a>. Si la llicència que busqueu no hi apareix, podeu +preguntar-nos enviant un correu electrònic a <a +href="mailto:licensing@gnu.org"><licensing@gnu.org></a>. +</p> + +<h3 id="open-source">Codi obert?</h3> + +<p> +Un altre grup ha començat a fer servir el terme <cite>open +source</cite> (codi obert) per a voler dir quelcom semblant (però no +idèntic) a <cite>free software</cite> (programari lliure). Nosaltres +preferim el terme «programari lliure» perquè, un cop heu escoltat que es +refereix a llibertat més que a preu, invita a pensar en la llibertat. La +paraula «obert» <a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">mai +fa referència a la llibertat</a>. +</p> +</div> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1996, 2002, 2004 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Traducció: Simó Albert i Beltran, 8 de maig de 2004<br /> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 31 de +març de 2007</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: +<!-- timestamp start --> +$Date: 2019/05/13 17:48:47 $ +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/fs-motives.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/fs-motives.html new file mode 100644 index 0000000..4c51c4e --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/fs-motives.html @@ -0,0 +1,185 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/fs-motives.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Motivacions per escriure programari lliure - Projecte GNU - Free Software +Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/fs-motives.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Motivacions per escriure programari lliure</h2> + +<p>No cometeu l'error de suposar que tot el desenvolupament de programari té +una única motivació. Aquí teniu algunes de les motivacions que sabem que +empenyen a molta gent a escriure programari lliure. +</p> + +<dl> +<dt>Diversió</dt> + +<dd>Per a algunes persones, sovint per als millors programadors, escriure +programari és la millor diversió, especialment quan no hi ha un cap per dir +el que s'ha de fer.<br /> +Gairebé tots els desenvolupadors de programari lliure comparteixen aquesta +motivació.</dd> + +<dt>Idealisme polític</dt> + +<dd>El desig de construir un món lliure i d'ajudar als usuaris d'ordinadors a +escapar del poder dels desenvolupadors de programari. +</dd> + +<dt>Ser admirat</dt> + +<dd>Si escriviu un programa pràctic i popular, els usuaris us admiraran, cosa +que fa sentir mol bé. +</dd> + +<dt>Reputació professional</dt> + +<dd>Si escriviu un programa pràctic i popular, demostreu que sou un bon +programador. +</dd> + +<dt>Comunitat</dt> + +<dd>Formar part d'una comunitat col·laborant amb altra gent en projectes públics +de programari lliure és una motivació per a molts programadors.</dd> + +<dt>Educació</dt> + +<dd>Escriure programari lliur és sovint una oportunitat de millorar sensiblement +les aptituds tècniques i socials; si sou un professor, animar els vostres +estudiants a participar en un projecte de programari lliure existent o a +organitzar-ne un pot proporcionar-los una excel·lent oportunitat.</dd> + +<dt>Gratitud</dt> + +<dd>Si durant anys heu utilitzat els programes lliures de la comunitat i han +sigut importants per la vostra feina, us sentireu agraïts i en deute amb els +desenvolupadors. Escriure un programa que pot ser útil per molta gent és una +manera de tornar el favor. +</dd> + +<dt>Odi a Microsoft</dt> + +<dd> +És un error centrar les nostres crítiques <a +href="/philosophy/microsoft.html">només en Microsoft</a>. Sí, Microsoft és +maligna, ja que crea programari no lliure. I el que encara és pitjor, sovint +crea <a href="/philosophy/proprietary/malware-microsoft.html">malware</a> de +diverses maneres, incloent-hi la <a +href="http://DefectiveByDesign.org">DRM</a>. No obstant, moltes altres +companyies fan el mateix, i actualment el pitjor enemic de la nostra +llibertat és <a href="/philosophy/proprietary/malware-apple.html">Apple</a>.<br /> + +No obstant, és un fet que molta gent detesta totalment Microsoft, i alguns +contribueixen al programari lliure per aquesta raó. +</dd> + +<dt>Diners</dt> + +<dd>Molta gent cobra per desenvolupar programari lliure o ha muntat un negoci de +programari lliure. +</dd> + +<dt>Desig d'utilitzar un programa millor</dt> + +<dd>Sovint la gent treballa en millorar programes que utilitza, per fer-los més +còmodes. (Alguns comentaristes no accepten cap altre motiu fora d'aquest; la +seva visió de la naturalesa humana és massa estreta.) +</dd> + +</dl> + +<p>La naturalesa humana és complexa, i és molt habitual que una persona tingui +simultàniament diversos motius per fer una sola cosa.</p> + +<p>Cada persona és diferent, i pot haver-hi altres motius que no són a la +llista. Si sabeu d'altres motivacions que no estiguin aquí, escriviu si us +plau a <a href="mailto:campaigns@gnu.org"><campaigns@gnu.org></a>. Si +considerem que aquestes motivacions influeixen probablement en molts +programadors, les afegirem a la llista.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 2009 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 1 de +novembre de 2014.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:35:14 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gif.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gif.html new file mode 100644 index 0000000..f921fb5 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gif.html @@ -0,0 +1,307 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/gif.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Per què no hi ha imatges en format GIF a les pàgines de GNU - Projecte GNU - +Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/gif.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Per què no hi ha imatges en format GIF a les pàgines de GNU</h2> + + +<blockquote><p>Pel que sabem, en aquest moment no hi cap patent que amenaci el format GIF; +<a href="#venuenote">les patents que es van utilitzar per atacar-lo han +expirat</a>. No obstant, aquest article continuarà sent pertinent mentre +els programes puguin ser prohibits per les patents, ja que els mateixos +tipus de coses poden passar en qualsevol àrea de la computació. Vegeu <a +href="/server/fsf-html-style-sheet.html#UseofGraphics">les polítiques del +nostre lloc web respecte als GIFs</a>, y les <a +href="/server/standards/">directrius del nostre lloc web</a>.</p></blockquote> + + +<p> +No hi ha cap imatge en format GIF al lloc web de GNU a causa de les patents +(Unisys i IBM) que protegeixen l'algoritme de compressió LZW, que s'utilitza +quan es generen arxius GIF. Aquestes patents fan impossible disposar de +programari lliure per a generar GIFs propis; a més, s'apliquen també al +programa <strong>compress</strong>, raons per les quals GNU no utilitza +aquest format. +</p> + +<p> +Unisys i IBM van sol·licitar les patents el 1983. Unisys (i potser IBM) va +sol·licitar aquestes patents en un cert nombre de països. A les bases de +dades de patents on hem buscat, l'última data de caducitat sembla +correspondre a l'1 d'octubre de 2006 <a name="returnnote" +href="#venuenote"><sup>1</sup></a>. Fins llavors, qualsevol que faci un +programa per a generar imatges en format GIF pot ser demandat. I no tenim +cap raó per pensar que els propietaris perdrien el judici. +</p> + +<p> +Si llancéssim un programa així, l'Unisys i IBM podrien creure més assenyat +(per raons de relacions públiques) no demandar una entitat sense ànim de +lucre com la FSF. Però podrien demandar, en canvi, els usuaris del programa, +incloent-hi també les companyies que distribueixen programari GNU. Sentim +que no seria una conducta responsable per la nostra part que afavoríssim +aquesta situació. +</p> + +<p> +Molta gent pensa que Unisys ha donat permís per distribuir programari lliure +per a crear imatges en format GIF. Malauradament, no és així. A continuació +trobareu el que Unisys va dir realment sobre aquest assumpte el 1995: +</p> + +<blockquote><p>Unisys no exigeix llicències o pagament de quotes per a aplicacions no +comercials i sense ànims de lucre basades en GIF, incloent-hi les +utilitzades en serveis en línia. Pel que fa als desenvolupadors de +programari per a la xarxa d'Internet, s'aplica el mateix principi. Unisys no +denunciarà infraccions inadvertides per part dels desenvolupadors que van +produir versions de productes de programari per a Internet abans de 1995. La +companyia no exigeix llicències o pagament de quotes per a productes no +comercials i sense ànim de lucre a Internet, incloent-hi el «software +gratuït».</p></blockquote> + +<p> +Malauradament, això no permet el <a +href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a> que es pugui en un +sistema operatiu lliure com GNU. Tampoc no permet en absolut l'ús de +l'algoritme de compressió LZW per a d'altres propòsits, com la compressió +d'arxius. Per això encara pensem que és millor rebutjar l'algoritme LZW i +utilitzar alternatives com <a href="/software/gzip/gzip.html">GNU Zip</a> i +el format PNG. +</p> + +<p> +La <a href="/philosophy/selling.html">redistribució comercial del programari +lliure</a> és molt important, i nosaltres entenem el sistema GNU com una +totalitat per a ser distribuïda comercialment. Això significa que no podem +afegir un programa que generi GIFs a GNU, ja que no es complirien les +condicions d'Unisys. +</p> + +<p> +La <a href="http://www.fsf.org/">Free Software Foundation</a> (FSF) és una +organització no comercial i sense ànim de lucre, de manera que, estrictament +parlant, els ingressos de les nostres vendes de <a +href="http://shop.fsf.org/">CD-ROMs</a> no són «beneficis». Potser això +implica que podríem incloure un programa per a generar GIFs al nostre CD-ROM +i afirmar estar actuant dins de l'abast del permís Unisys, o potser no. Però +com que ja sabem que altres distribuïdors de GNU no podrien incloure'l, +fer-ho no seria massa útil. +</p> + +<p> +Poc després que Unisys fes el seu anunci, quan la xarxa en general es +tranquil·litzava pensant que Unisys havia donat permís per a desenvolupar +programari lliure, vàrem escriure al departament legal d'Unisys demanant +aclariments sobre aquest assumpte. Mai no vàrem rebre cap resposta. +</p> + +<p> +Fins i tot si Unisys realment hagués donat permís per a desenvolupar un +programari lliure per generar GIFs, encara tindríem el problema de la patent +d'IBM. Tant la patent d'IBM com la d'Unisys protegeixen el mateix «invent»: +l'algoritme de compressió LZW (fet que, per cert, pot considerar-se un error +per part de la Oficina de Patents i Marques Registrades dels Estats Units, +que és famosa per la seva incompetència i manca de criteri). +</p> + +<p> +La descodificació de GIFs és un altre tema. Tant la patent d'Unisys com la +d'IBM estan escrites de tal manera que no s'apliquen a un programa que només +pugui descomprimir el format LZW (i que, per tant, no sigui ser capaç de +comprimir en aquest format). Per això el programari GNU pot incloure i +inclou la capacitat de descomprimir i mostrar imatges en format GIF. +</p> + +<p> +Donada aquesta situació, encara podríem incloure imatges en format GIF a les +nostres pàgines web si volguéssim. Molta gent estaria encantada de +generar-les per a nosaltres, i no podríem pas ser demandats per tenir +imatges en format GIF al nostre servidor. +</p> + +<p> +Però sentim que si no podem distribuir un programari que permeti a la gent +generar imatges en format GIF de manera adequada, llavors tampoc no hem de +tenir altra gent que executi tal programari per a nosaltres. A més, si no +podem proporcionar programari GNU per generar arxius GIF, hem de recomanar +una alternativa. I nosaltres mateixos hauríem d'utilitzar l'alternativa que +recomanem. +</p> + +<p> +El 1999, Unisys va dir el següent sobre el tema de la seva patent: +</p> + +<blockquote><p>A Unisys se li ha preguntat freqüentment si s'exigeix una llicència Unisys +per utilitzar programari de LZW que s'hagi obtingut descarregant-lo des +d'Internet o des d'altres fonts. La resposta és simple. En tots els casos, +s'exigeix un acord de llicència escrit o una declaració signada per un +representant d'Unisys autoritzat. Unisys exigeix aquesta llicència o +autorització per a tot ús, venda o distribució de qualsevol programari +(incloent-hi l'anomenat «software gratuït») i/o maquinari que proporcioni +les prestacions de l'algoritme de compressió LZW (per exemple, programari +descarregat).</p></blockquote> + +<p> +Amb aquesta declaració, Unisys està intentant desdir-se d'allò que deien el +1995, quan lliuraven parts de la patent al públic. La legalitat d'aquesta +rectificació és qüestionable. +</p> + +<p> +Una altra qüestió és que les patents del LZW -i les patents de programari en +general- són un ofensa contra la llibertat de programadors; tots els +programadors necessiten treballar junts per <a +href="/philosophy/limit-patent-effect.html">protegir el programari de les +patents.</a> +</p> + +<p> +De manera que, fins i tot si poguéssim trobar una solució que permetés a la +comunitat del programari lliure generar imatges en format GIF, tampoc no +seria realment una solució, o almenys tampoc no resoldria el problema +globalment. La solució és canviar a un altre format i deixar d'utilitzar el +format GIF. +</p> + +<p> +Per totes aquestes raons no utilitzem el format GIF, i esperem que vosaltres +tampoc no l'utilitzeu. +</p> + +<p> +És possible fer imatges no comprimides que serveixen com a GIFs, ja que +treballen amb programes que descodifiquen el format GIF. Això es pot fer +sense infringir cap patent. Aquests pseudoGIFs són útils en determinats +casos. +</p> + +<p> +També és possible crear GIFs utilitzant una codificació lliure de patents, +però amb això no s'aconsegueix el nivell de compressió que normalment +s'espera d'un GIF. +</p> + +<p> +Vàrem decidir no utilitzar aquests pseudoGIFs al nostre lloc web perquè no +són una solució satisfactòria al problema de la comunitat. Funcionen, però +són molt grans. El que la web necessita és un format comprimit lliure de +patents, i no pseudoGIFs massa grans. +</p> + +<p> +El <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Portable_Network_Graphics">format +PNG</a> és un format comprimit sense patent. Esperem que aviat s'hagi estès +àmpliament, i llavors l'utilitzarem. Tenim <a +href="/graphics/graphics.html">versions en format PNG</a> de les imatges de +la nostra pàgina. +</p> + +<p> +Per a més informació sobre els problemes de patent del format GIF, visiteu +la pàgina de la <a +href="https://web.archive.org/web/20150329143651/http://progfree.org/Patents/patents.html">League +for Programming Freedom GIF</a>. A través d'aquesta pàgina podeu trobar més +informació sobre el <a href="http://endsoftpatents.org/">problema de les +patents de programari en general</a>. +</p> + +<p> +Hi ha una biblioteca anomenada libungif que llegeix arxius en format GIF i +genera GIFs no comprimits per a eludir la patent d'Unisys. +</p> + +<p> +<a +href="https://web.archive.org/web/20171203193534/http://burnallgifs.org/">http://burnallgifs.org</a> +és un lloc web que promou l'eradicació de l'ús de GIFs a les pàgines web. +</p> + +<h3>Nota a peu de pàgina:</h3> + +<p><a href="#returnnote" id="venuenote">1.</a> Vàrem poder buscar a les bases +de dades de patents dels Estats Units, el Canadà, el Japó i la Unió +Europea. La patent Unisys va expirar el 20 de juny de 2003 als USA. A Europa +va expirar el 18 de juny de 2004. Al Japó la patent va expirar el 20 de juny +de 2004 i a Canadà va expirar el 7 de juliol de 2004. La patent d'IBM dels +Estats Units va expirar l'11 d'agost de 2006. El Software Freedom Law +Center afirma que, després de l'1 d'octubre de 2006, ja no hi haurà patents +que interfereixin en l'ús de les imatges estàtiques en format GIF.</p> + +<p>Els GIFs animats són una altra història. No sabem quines patents poden +cobrir-les. No obstant, no hem sentit informacions d'amenaces contra l'ús de +GIFs animats. Qualsevol programa pot ser amenaçat per les patents, però no +tenim cap raó per considerar que el GIFs animats estiguin particularment en +perill, de manera que no hi cap raó en particular per evitar-los.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 1997, 1998, 1999, 2004, 2006, 2007, 2008, 2010, 2015, 2018 +Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> + </div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:30:38 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-history.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-history.html new file mode 100644 index 0000000..8f60baa --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-history.html @@ -0,0 +1,205 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/gnu/po/gnu-history.ca.po"> + https://www.gnu.org/gnu/po/gnu-history.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/gnu-history.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/gnu-history.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-06-16" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.84 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Descripció del Sistema GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> +<meta name="Keywords" content="GNU, Projecte GNU, FSF, Programari lliure, Free Software Foundation, +Historia" /> + +<!--#include virtual="/gnu/po/gnu-history.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>Descripció del Sistema GNU</h2> + +<p> +El sistema operatiu GNU és un sistema de programari completament lliure +compatible amb Unix. GNU significa <cite>GNU's Not Unix</cite> (GNU no és +Unix). <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a> va fer l'<a +href="/gnu/initial-announcement.html">Anunci inicial</a> del Projecte GNU al +setembre de 1983. El març de 1985 es va publicar una versió més llarga +anomenada <a href="/gnu/manifesto.html">Manifest GNU</a> que ha estat +traduïda a diferents <a href="/gnu/manifesto.html#translations">idiomes</a>.</p> + +<p> +Es va triar el nom «GNU» perquè complia certs requisits. Primer, era un +acrònim recursiu de <cite>GNU's Not Unix</cite>; segon, era una paraula +existent; i tercer, era divertida de pronunciar (o de <a +href="http://www.poppyfields.net/poppy/songs/gnu.html">cantar</a>).</p> + +<p> +La paraula «lliure» de «programari lliure» fa referència a la <a +href="/philosophy/free-sw.html">llibertat</a>, no al preu. Podeu o no pagar +un preu determinat per obtenir el programari GNU. Sigui quina sigui la +manera en què obtingueu el programari, teniu drets bàsics a l'hora +d'usar-lo. La llibertat d'utilitzar el program com vulgueu; la llibertat de +copiar el programa i oferir-lo als vostres amics o companys de feina; la +llibertat de modificar el programa de la manera que vulgueu, ja que disposeu +de ple accés al codi font; la llibertat de distribuir una versió millorada i +d'aquesta manera ajudar a la comunitat (si redistribuïu programari GNU, +podeu fixar un preu per l'acte físic de transferir la còpia, o bé podeu +donar-les de franc).</p> + +<p> +El projecte consistent en desenvolupar el sistema GNU s'anomena «Projecte +GNU». El Projecte GNU fou concebut l'any 1983 per tal de continuar l'esperit +cooperatiu que havia prevalgut a la comunitat informàtica durant els seus +anys inicials. El projecte GNU pretenia fer altre cop possible la cooperació +mitjançant l'eliminació dels obstacles a la cooperació que havien imposat +els titulars de programari propietari.</p> + +<p> +L'any 1971, quan Richard Stallman va iniciar la seva activitat al MIT, es +trobava dins d'un grup on només es feia servir <a +href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a>. Fins i tot les +empreses del sector oferien sovint programari lliure. Els programadors +tenien plena llibertat de cooperar amb els altres, i gairebé sempre ho +feien.</p> + +<p> +Però als anys 80 la majoria del programari esdevingué <a +href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">propietari</a>, que +vol dir que tenia propietaris que podien impedir, i fins i tot prohibir, la +cooperació entre usuaris. Això va fer que el projecte GNU esdevingués +necessari.</p> + +<p> +Cada usuari necessita un sistema operatiu: sense un sistema operatiu lliure +no podeu engegar l'ordinador sense haver de caure als braços del programari +propietari. Per tant la primera tasca a dur a terme fou crear un sistema +operatiu lliure.</p> + +<p> +Vam decidir fer un sistema operatiu compatible amb Unix pel fet que el +disseny general havia estat ja implementat, i pel fet que la compatibilitat +feia fàcil que els usuaris de Unix passessin de Unix a GNU.</p> + +<p> +Un sistema operatiu a l'estil d'Unix inclou un nucli, compiladors, editors, +formatadors de text, programari per al correu electrònic, interfícies +gràfiques, biblioteques, jocs i moltes altres coses. Escriure un sistema +operatiu de cap a peus és per tant una tasca llarga. Vam començar el gener +de 1984. La <a href="http://fsf.org/">Free Software Foundation</a> es va +fundar l'octubre de 1985, inicialment per recollir fons que permetessin +desenvolupar GNU.</p> + +<p>Cap a 1990 havíem escrit o desenvolupat tots els components principals, +llevat d'un: el nucli. Poc després, el 1991, Linus Torvalds va desenvolupar +Linux, un nucli semblant al de Unix, i el va publicar com a programari +lliure el 1992. La combinació de Linux amb el sistema GNU, que estava +gairebé complet, va donar lloc a un sistema operatiu complet: el sistema +GNU/Linux. Les estimacions actuals indiquen que milions de persones +utilitzen avui sistemes GNU/Linux, normalment a través de <a +href="/distros/distros.html">distribucions GNU/Linux</a>. La versió +principal de Linux conté ara blocs no lliures de firmware; els activistes +del programari lliure mantenen actualment una versió modificada lliure de +Linux, anomenada <a href="http://directory.fsf.org/project/linux"> +Linux-libre</a>.</p> + +<p> +De tota manera, el Projecte GNU no s'ha volgut limitar a sistemes +operatius. Volem oferir qualsevol mena de programari que els usuaris +desitgin tenir. Això també inclou programari d'aplicacions. El <a +href="/directory">Directori de programari lliure</a> és un catàleg de totes +els programes i aplicacions lliures.</p> + +<p> +També volem oferir programari per a usuaris que no siguin experts en +informàtica. Per això vàrem desenvolupar un <a +href="http://www.gnome.org/">escriptori gràfic (anomenat GNOME)</a> que +ajudés als nouvinguts a utilitzar elsistema GNU.</p> + +<p>També volem oferir jocs i altres entreteniments. Disposem ja de molts <a +href="http://directory.fsf.org/wiki/Category/Game">jocs lliures</a>.</p> + +<p> +Fins on pot arribar el programari lliure? No hi ha límits, excepte quan <a +href="/philosophy/fighting-software-patents.html">lleis com els sistemes de +patents prohibeixen el programari lliure</a>. L'objectiu final és oferir +programari lliure capaç de realitzar totes les tasques que els usuaris volen +dur a terme i convertir el programari propietari en una cosa del passat.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments +a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2005, 2007, 2009, +2012, 2014 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 4 de +febrer de 2009.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:48:46 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-linux-faq.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-linux-faq.html new file mode 100644 index 0000000..e6916cc --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-linux-faq.html @@ -0,0 +1,1558 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/gnu/po/gnu-linux-faq.ca.po"> + https://www.gnu.org/gnu/po/gnu-linux-faq.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/gnu-linux-faq.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/gnu-linux-faq.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-04-21" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Preguntes freqüents sobre GNU/Linux - Projecte GNU - Free Software +Foundation</title> + +<!--#include virtual="/gnu/po/gnu-linux-faq.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>Preguntes freqüents sobre GNU/Linux per Richard Stallman</h2> + +<div class="announcement"> + <blockquote><p>Per aprendre més sobre aquest tema, també podeu llegir la nostra pàgina +sobre <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">Linux i el Projecte GNU</a>, la +pàgina <a href="/gnu/why-gnu-linux.html">Per què GNU/Linux?</a> i la pàgina +<a href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">Usuaris del GNU que mai no +han sentit parlar del GNU</a>.</p></blockquote> +</div> + +<p> +Quan algunes persones veuen que emprem i recomanem el nom GNU/Linux per un +sistema al que molts denominen simplement «Linux», fan moltes preguntes. Ací +estan les més comunes i les nostres respostes.</p> + +<ul> + +<li><a href="#why">Per què l'anomeneu GNU/Linux i no Linux?</a></li> + +<li><a href="#whycare">Per què és important el nom?</a></li> + +<li><a href="#howerror">Com s'ha arribat a què la majoria de la gent anomeni +«Linux» al sistema?</a></li> + +<li><a href="#always">Deuríem dir sempre «GNU/Linux» en lloc de «Linux»?</a></li> + +<li><a href="#linuxalone">Hauria aconseguit Linux el mateix èxit sense el +GNU?</a></li> + +<li><a href="#divide">No seria millor per a la comunitat si no dividireu la gent +amb aquesta petició?</a></li> + +<li><a href="#freespeech">No dóna suport el Projecte GNU a la llibertat +d'expressió individual per anomenar al sistema com cadascú trii?</a></li> + +<li><a href="#everyoneknows">Atès que tothom sap el paper del GNU en el +desenvolupament del sistema, no es sobreentén el mot «GNU/Linux» +complet?</a></li> + +<li><a href="#everyoneknows2">Atès que conec el paper del sistema GNU, quina +importància té el nom que utilitzi?</a></li> + +<li><a href="#windows">No és més curt anomenar «Linux» al «GNU/Linux» igual que +acurtem «Windows» per referir-nos al «Microsoft Windows»?</a></li> + +<li><a href="#tools">No és el GNU una col·lecció de ferramentes de programació +que fou inclosa en el Linux?</a></li> + +<li><a href="#osvskernel">Quina és la diferència entre un sistema operatiu i un +nucli?</a></li> + +<li><a href="#house">El nucli d'un sistema no és com els fonaments d'una casa? +Com es pot considerar gairebé enllestida una casa si no té fonaments?</a></li> + +<li><a href="#brain">No és el nucli el cervell del sistema?</a></li> + +<li><a href="#kernelmost">Escriure el nucli no és la major part de la feina al +fer un sistema operatiu?</a></li> + +<li><a href="#notinstallable">Com pot ser GNU un sistema operatiu, si no puc +obtenir quelcom anomenat «GNU» i instal·lar-ho?</a></li> + +<li><a href="#afterkernel">Estem anomenant al sistema operatiu en conjunt com al +nucli, Linux. No és normal anomenar al sistema operatiu com al seu +nucli?</a></li> + +<li><a href="#feel">Pot un altre sistema tenir «l'aspecte de Linux»?</a></li> + +<li><a href="#long">El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg. Quin nom +més curt recomaneu?</a></li> + +<li><a href="#long1">És correcte anomenar el sistema «GliNUx» (en lloc de +«GNU/Linux»)?</a></li> + +<li><a href="#long2">El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg. Per què +m'he de complicar dient «GNU/»?</a></li> + +<li><a href="#long3">Malauradament, «GNU/Linux» té cinc síl·labes. La gent no +utilitzarà un nom tan llarg. No n'hauríeu de trobar un de més curt?</a></li> + +<li><a href="#justgnu">Atès que Linux és una contribució secundària, seria +faltar a la veritat anomenar al sistema simplement «GNU»?</a></li> + +<li><a href="#trademarkfee">Hauria que pagar un canon si utilitze «Linux» en el +nom d'un producte i hauria també de pagar-lo si utilitze el nom +«GNU/Linux». És dolent utilitzar «GNU» sense «Linux», per estalviar el +canon?</a></li> + +<li><a href="#many">Molts altres projectes han contribuït al sistema per fer-lo +com és avui en dia; per exemple el TeX, l'X11, l'Apache, el Perl, i molts +altres programes. Els vostres arguments no impliquen que deuríem +reconèixer-los aquests també? (Però això significaria un nom tant llarg que +seria absurd.)</a></li> + +<li><a href="#others">Molts altres projectes han contribuït al sistema com és +avui, però no insisteixen en anomenar-lo XYZ/Linux. Per què deuríem fer cas +a GNU en especial?</a></li> + +<li><a href="#allsmall">Avui dia GNU és una petita part del sistema; per què hem +de mencionar-la?</a></li> + +<li><a href="#manycompanies">Moltes empreses han contribuït al desenvolupament +del sistema tal i com el coneixem; no significa això que deuríem anomenar-lo +GNU/Red Hat/Novell/Linux?</a></li> + +<li><a href="#whyslash">Per què escriviu «GNU/Linux» en lloc de «GNU Linux»?</a></li> + +<li><a href="#whyorder">Per què «GNU/Linux» en lloc de «Linux/GNU»?</a></li> + +<li><a href="#distronames0">Els desenvolupadors de la meva distribució +l'anomenen »Foobar Linux», però no expliquen en què consisteix el +sistema. Per què no el poden anomenar com vulguin?</a></li> + +<li><a href="#distronames">La meva distribució es diu «Foobar Linux»; no +demostra això que és realment Linux?</a></li> + +<li><a href="#distronames1">El nom oficial de la meva distribució és «Foobar +Linux»; no és incorrecte anomenar-la de cap altra manera que no sigui +«Foobar Linux»?</a></li> + +<li><a href="#companies">No seria més efectiu demanar a les companyies com +Mandrake, Red Hat i IBM anomenar «GNU/Linux» a les seves distribucions en +lloc de demanar-ho als particulars?</a></li> + +<li><a href="#reserve">No seria millor reservar el nom «GNU/Linux» per a les +distribucions que disposen de programari lliure únicament? Al cap i a la fi, +aquest és l'ideal del GNU.</a></li> + +<li><a href="#gnudist">Per què no fer una distribució GNU del Linux (sic) i +anomenar-la GNU/Linux?</a></li> + +<li><a href="#linuxgnu">Per què no dir simplement que «Linux és el nucli del +GNU» i publicar alguna versió existent del GNU/Linux amb el nom de +«GNU»?</a></li> + +<li><a href="#condemn">Va condemnar el Projecte GNU i es va oposar a utilitzar +el Linux en els primers dies?</a></li> + +<li><a href="#wait">Per què esperàreu tant per demanar a la gent que usés el nom +GNU/Linux?</a></li> + +<li><a href="#allgpled">Deuria aplicar-se la convenció GNU/<i>nom</i> a tots els +programes que estan llicenciats amb la GPL?</a></li> + +<li><a href="#unix">Atès que molt del GNU prové de l'Unix, no deuria el GNU +donar-li reconeixement a l'Unix emprant «Unix» en el seu nom?</a></li> + +<li><a href="#bsd">Deuríem dir «GNU/BSD» també?</a></li> + +<li><a href="#othersys">Si instal·lo ferramentes del GNU en el Windows, +significa això que estic executant un sistema GNU/Windows?</a></li> + +<li><a href="#justlinux">Linux no pot utilitzar-se sense GNU?</a></li> + +<li><a href="#howmuch">Quant del sistema GNU ha de contenir un sistema per ser +GNU/Linux?</a></li> + +<li><a href="#linuxsyswithoutgnu">Hi ha sistemes Linux [sic] complets sense +GNU?</a></li> + +<li><a href="#helplinus">Per què no anomenar als sistemes «Linux» de totes +maneres i així reforcen el paper de Linus Torvalds com a «posterboy» +(imatge) de la nostra comunitat?</a></li> + +<li><a href="#claimlinux">No és un error per la nostra part etiquetar l'obra de +Linus Torvalds com a GNU?</a></li> + +<li><a href="#linusagreed">Està Linus Torvalds d'acord amb que el Linux és sols +el nucli?</a></li> + +<li><a href="#finishhurd">Per què no acabeu el nucli GNU Hurd, publiqueu el +conjunt del sistema GNU i oblideu el tema de com s'ha d'anomenar +GNU/Linux?</a></li> + +<li><a href="#lost">La batalla ja està perduda; la societat ha pres la seva +decisió i no podem canviar-la, així que per què seguir pensant en això?</a></li> + +<li><a href="#whatgood">La societat ha pres la seva decisió i no podem +canviar-la, per tant què té de bo anomenar al sistema «GNU/Linux»?</a></li> + +<li><a href="#explain">No seria millor anomenar al sistema «Linux» i ensenyar a +la gent el seu vertader origen amb una explicació de deu minuts?</a></li> + +<li><a href="#treatment">Molta gent es riu de vostès quan els demaneu que +anomenen al sistema GNU/Linux. Per què us sotmeteu a aquest tracte?</a></li> + +<li><a href="#alienate">Alguna gent s'enfada amb vosaltres quan els demaneu que +anomenen GNU/Linux al sistema. No sortiu pendent quan feu que s'enfadin?</a></li> + +<li><a href="#rename">Encara que heu contribuït, això us legitima per canviar el +nom del sistema operatiu?</a></li> + +<li><a href="#force">No és equivocat forçar a la gent a anomenar al sistema +«GNU/Linux»?</a></li> + +<li><a href="#whynotsue">Per què no demandar a la gent que anomeni «Linux» al +sistema sencer?</a></li> + +<li><a href="#BSDlicense">Atès us oposeu a la clàusula de la llicència BSD +original que exigeix que es reconega a la Universitat de Califòrnia la seva +tasca, no resulta hipòcrita que demaneu reconeixement per al Projecte +GNU?</a></li> + +<li><a href="#require">No deuríeu posar alguna clàusula a la GNU GPL per +requerir a la gent a anomenar al sistema «GNU»?</a></li> + +<li><a href="#deserve">Ja que no vau afegir cap clàusula a la GNU GPL per exigir +a la gent que anomenés «GNU» al sistema, us mereixeu el que ha passat; +perquè us queixeu ara?</a></li> + +<li><a href="#contradict">No seria millor no contradir el que molta gent +creu?</a></li> + +<li><a href="#somanyright">Atès que molta gent l'anomena «Linux», no el +converteix en el nom correcte?</a></li> + +<li><a href="#knownname">No és millor anomenar el sistema amb el nom amb què la +majoria dels usuaris ja el coneixen?</a></li> + +<li><a href="#winning">Molta gent es preocupa de què és més beneficiós o de qui +surt guanyant i no es fixa en els arguments sobre el que està bé i el que +està mal. No creieu que obtindríeu més suport de la seva part per un altre +camí?</a></li> + +</ul> + +<dl> + +<dt id="why">Per què l'anomeneu GNU/Linux i no Linux? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#why">#why</a>)</span></dt> + +<dd>La majoria de les distribucions basades en Linux com a nucli són bàsicament +versions modificades del sistema operatiu GNU. Començàrem a desenvolupar el +GNU en 1984, anys abans de que Linus Torvalds comencés a escriure el seu +nucli. El nostre objectiu era desenvolupar un sistema operatiu complet i +lliure. Per descomptat, no desenvolupàrem totes les parts per nosaltres +mateixa—però mostràrem el camí. Nosaltres desenvolupàrem la major part dels +components centrals, que formen la major contribució al conjunt del +sistema. La idea bàsica era nostra també. +<p> +Per ser justos, deuríem tenir almenys igual reconeixement.</p> + +<p>Veieu <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">Linux i el Projectre GNU</a> i <a +href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">Usuaris del GNU que mai no han +sentit parlar del GNU</a> per més explicacions, i <a +href="/gnu/the-gnu-project.html">El Projecte GNU</a> per conèixer la +història.</p> </dd> + +<dt id="whycare">Per què és important el nom? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#whycare">#whycare</a>)</span></dt> + +<dd>Malgrat que els desenvolupadors de Linux, el nucli, estan contribuint a la +comunitat del programari lliure, molts d'ells no mostren preocupació per la +llibertat. La gent que pensa que el sistema en conjunt és Linux tendeix a +confondre's i assigna a aquests desenvolupadors un paper en la història de +la nostra comunitat que realment no han interpretat. Llavors aquesta gent +dóna un pes desproporcionat al punt de vista dels desenvolupadors. +<p> +Anomenant GNU/Linux al sistema reconeixeu el paper que el nostre idealisme +ha jugat en construir la nostra comunitat, i <a +href="/gnu/why-gnu-linux.html">ajuda al públic a reconèixer la importància +pràctica d'aquests ideals</a>.</p> +</dd> + +<dt id="howerror">Com s'ha arribat a què la majoria de la gent anomeni «Linux» al +sistema?<span class="anchor-reference-id">(<a +href="#howerror">#howerror</a>)</span></dt> + +<dd>L'anomenar «Linux» al sistema és una confusió que s'ha difós més ràpid que +la informació correcta. +<p> +La gent que combinà el Linux amb el sistema GNU no s'imaginava fins on +arribaria la seva activitat. Centraren la seva atenció en Linux i no se +n'adonaren que la major part de la combinació era GNU. Començaren a +anomenar-lo «Linux» pensant que el nom no tindria importància. Ens va dur +alguns anys adonar-nos que el problema era aquest i demanar a la gent de +corregir-lo. Per aquells temps, la confusió ja s'havia estès.</p> +<p> +Gran part de la gent que anomena «Linux» al sistema mai ha sentit parlar de +perquè aquest no és el nom correcte. Ells veuen a altres utilitzant aquest +nom i assumeixen que ha de ser correcte. El nom «Linux» també difon una +falsa visió dels orígens del sistema, perquè la gent tendeix a suposar que +la història del sistema fou la del nom. Per exemple, solen creure que el +desenvolupament començà amb Linus Torvalds el 1991. Aquesta falsa visió +tendeix a reforçar la idea de què el sistema ha d'anomenar-se «Linux».</p> +<p> +Moltes de les qüestions en aquest arxiu representen l'intent de la gent per +justificar el nom que estan acostumats a utilitzar.</p> +</dd> + +<dt id="always">Hauríem de dir sempre «GNU/Linux» en lloc de «Linux»? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#always">#always</a>)</span></dt> +<dd> +No sempre—sols quan estigueu parlant sobre el sistema en conjunt. Quan us +estigueu referint al nucli en especial, deuríeu d'anomenar-lo «Linux», el +nom que elegí el seu desenvolupador. +<p> +Quan la gent anomena «Linux» al sistema en conjunt, com a conseqüència +anomenen al sistema complet amb el mateix nom que al nucli. Això causa molts +tipus de confusions, perquè sols els experts poden diferenciar si s'estan +referint al nucli o al sistema complet. Anomenant «GNU/Linux» al sistema i +«Linux» al nucli, evitareu aquesta ambigüitat.</p> +</dd> + +<dt id="linuxalone">Hauria aconseguit Linux el mateix èxit sense GNU? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#linuxalone">#linuxalone</a>)</span></dt> + +<dd> +En aquest món alternatiu, no hi tindríem res paregut als sistemes GNU/Linux, +i probablement cap sistema operatiu lliure. Ningú intentà desenvolupar un +sistema operatiu lliure als 80 excepte el Projecte GNU i (més tard) Berkeley +CSRG, que havia començat a alliberar el codi per una petició del Projecte +GNU. +<p> +Linus Torvalds va ser influenciat parcialment per una xerrada sobre el GNU +en Finlàndia l'any 1990. És possible que sense aquesta influència hagués +escrit un nucli semblant al de l'Unix, però segurament no hagués sigut +programari lliure. Linux fou lliure l'any 1992 quan Linus el publicà baix la +llicència GNU GPL. (Veieu les notes de llançament de la versió 0.12.)</p> +<p> +Encara que Torvalds hagués publicat el Linux sota alguna altra llicència de +programari lliure, un nucli lliure sol no hagués significat una diferència +significativa en el món. La importància de Linux vingué d'ajustar-lo en un +marc més ampli, en un sistema operatiu completament lliure: el GNU/Linux.</p> +</dd> + +<dt id="divide">No seria millor per a la comunitat si no dividireu la gent amb aquesta +petició? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#divide">#divide</a>)</span></dt> + +<dd> +Quan demanem a la gent que digui «GNU/Linux», no estem dividint-la. Estem +demanant-los que donen la importància al Projecte GNU que es mereix pel +sistema operatiu GNU. Això no critica o lleva mèrits a ningú. +<p> +No obstant això, hi ha gent a la que no li agrada el que diem. A vegades +aquesta gent ens ataca en resposta. En ocasions són tan grollers que un es +pregunta si ho fan intencionadament tractant d'intimidar-nos i +silenciar-nos. Això no ens silencia, però tendeix a dividir la comunitat, +així que tenim l'esperança que pugeu convèncer-los per aturar-se.</p> +<p> +D'altra banda, això és sols una causa secundària de visió en la nostra +comunitat. La divisió més gran en la comunitat és entre la gent que aprecia +el programari lliure com una qüestió social i ètica i consideren el +programari privatiu un problema social (els simpatitzants del moviment pel +programari lliure), i aquells que sols veuen beneficis pràctics i presenten +el programari lliure sols com un alternativa eficient de model de +desenvolupament (el moviment del codi obert).</p> +<p> +Aquest desacord no és sols qüestió de nom—és una qüestió de diferència de +valors bàsics. És essencial per a la comunitat acceptar i pensar sobre +aquest desacord. Els noms «programari lliure» i «codi obert» són els +estendards de les dues posicions. Veieu <a +href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">Per què el programari +lliure és millor que el de codi obert</a>.</p> +<p> +Les diferències es veuen en part reflectides en la quantitat de gent que té +en compte el paper del Projecte GNU en la nostra comunitat. La gent que +valora la llibertat prefereix anomenar «GNU/Linux» al sistema, i la gent que +aprèn perquè el sistema es diu «GNU/Linux» solen acabar prestant atenció als +nostres arguments filosòfics per la llibertat i la comunitat (per això +l'elecció del nom per al sistema marca una diferència real per a la +societat). No obstant això, el desacord probablement existiria encara que +tothom conegués l'origen del sistema i usés el nom correcte. Aquest +conflicte sols pot superar-se si els que reconeixem la importància de la +llibertat persuadim a tothom (cosa que no serà gens fàcil), o siguem +derrotats definitivament (espero que no).</p> +</dd> + +<dt id="freespeech">No dóna suport el Projecte GNU a la llibertat d'expressió individual per +anomenar al sistema com cadascú trii? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#freespeech">#freespeech</a>)</span></dt> +<dd> +Sí, per descomptat. Creiem que vostè té la llibertat d'anomenar al sistema +operatiu amb el nom que desitgi. Nosaltres demanem a la gent que l'anomeni +GNU/Linux com una manera de fer justícia cara al Projecte GNU, per promoure +els valors de la llibertat en els que es basa el GNU i per informar a altres +que aquests valors els que han fet possible l'existència del sistema. +</dd> + +<dt id="everyoneknows">Atès que tothom sap el paper del GNU en el desenvolupament del sistema, no +se sobreentén «GNU/» sense dir-ho? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#everyoneknows">#everyoneknows</a>)</span></dt> + +<dd>L'experiència ens mostra que els usuaris del sistema, i que els públic que +usa ordinadors en general, no saben res encara sobre el sistema GNU. La +majoria d'articles que parlen del sistema no mencionen el nom «GNU», o els +ideals pels que lluita el GNU. <a +href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">Usuaris del GNU que mai no han +sentit parlar del GNU</a> ho explica amb més detall. +<p> +La gent que diu això són probablement geeks (amants de la tecnologia) +pensant en altres geeks que coneixen. Els geeks solen saber una mica del +GNU, però molts tenen una idea completament equivocada del que és el +GNU. Per exemple, molts creuen que és una col·lecció de «<a +href="#tools">ferramentes</a>», o un projecte per desenvolupar ferramentes.</p> +<p> +La formulació d'aquesta pregunta, que és típica, il·lustra un altre error +comú. Al parlar «del paper del GNU» en desenvolupar quelcom s'assumeix que +el GNU és un grup de persones. El GNU és un sistema operatiu. Tindria sentit +parlar sobre el paper del Projecte GNU en aquesta o alguna altra activitat, +però no el del GNU.</p> +</dd> + +<dt id="everyoneknows2">Atès que conec el paper del sistema GNU, quina importància té el nom que +utilitzi? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#everyoneknows2">#everyoneknows2</a>)</span></dt> + +<dd> +Si les vostres paraules no reflecteixen el vostre coneixement, no podrà +ensenyar a altres. Molta gent que ha sentit parlar del sistema GNU/Linux +pensa que aquest es diu «Linux», que va ser començat per Linus Torvalds i +que tenia la intenció de ser «codi obert». Si no els conta la veritat, qui +ho farà? +</dd> + +<dt id="windows">No és més curt anomenar «Linux» al «GNU/Linux», igual que escurcem «Windows» +per referir-nos al «Microsoft Windows»? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#windows">#windows</a>)</span></dt> + +<dd> +És útil escurçar un nom que s'utilitza molt, però no si l'abreviatura és +enganyosa. +<p> +Pràcticament tothom en els països desenvolupats saben que el sistema +«Windows» fou creat per Microsoft, així que escurcen «Microsoft Windows» a +«Windows» fet que no enganya ningú perquè tothom sap quina és la naturalesa +i l'origen del sistema. Escurçar «GNU/Linux» a «Linux» dóna una idea +equivocada d'on prové el sistema.</p> +<p> +La qüestió és en sí enganyosa perquè GNU i Microsoft no són la mateixa +cosa. Microsoft és una empresa; GNU és un sistema operatiu.</p> +</dd> + +<dt id="tools">No és el GNU una col·lecció de ferramentes de programació que fou inclosa en +el Linux? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#tools">#tools</a>)</span></dt> + +<dd> +La gent que pensa que Linux és un sistema operatiu complet, si escolten +parlar del GNU, a sovint prenen una idea equivocada del que és. Solen creure +que GNU és el nom d'una col·lecció de programes—a vegades ho anomenen +«ferramentes de programació», ja que algunes de les nostres eines de +programació s'han fet populars. La idea de que «GNU» és el nom d'un sistema +operatiu és difícil d'introduir en un marc conceptual en el que el sistema +operatiu és anomenat «Linux». +<p> +El Projecte GNU adquirí el seu nom del sistema operatiu GNU—és el projecte +per a desenvolupar el sistema GNU. (Veieu <a +href="/gnu/initial-announcement.html">l'anunci inicial de 1983</a>.)</p> +<p> +Nosaltres desenvolupàrem programes com el GCC, el GNU Emacs, el GAS, el +GLIBC, el BASH, etc., perquè els necessitàvem per al sistema operatiu +GNU. El GCC, la Col·lecció de Compiladors de GNU és el compilador amb el que +escrivirem el sistema operatiu GNU. Desenvolupàrem també, els que +treballàvem en el Projecte GNU, el Ghostscript, el GNUCash, el GNU Chess i +el GNOME per al sistema GNU també.</p> +</dd> + +<dt id="osvskernel">Quina és la diferència entre un sistema operatiu i un nucli? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#osvskernel">#osvskernel</a>)</span></dt> + +<dd> +Un sistema operatiu, de la forma en que emprem el terme, significa una +col·lecció de programes que són suficients per utilitzar l'ordinador per fer +una àmplia varietat de tasques. Un sistema operatiu de propòsit general, per +ser complet, deuria poder ocupar-se de totes les tasques que la gran majoria +d'usuaris volguessin fer. +<p> +El nucli és un dels programes en un sistema operatiu —el programa que +assigna els recursos de la màquina als altres programes que s'estan +executant. El nucli també ha d'encarregar-se d'arracar i aturar els altres +programes.</p> +<p> +Degut a la confusió, molta gent usa el terme «sistema operatiu» per +referir-se al «nucli». Ambdós usos del terme es remunten enrere molts +anys. L'ús de «sistema operatiu» per referir-se al «nucli» es troba en +nombrosos llibres de text de disseny de sistemes, remuntant-se als anys +80. Al mateix temps, als 80, el «sistema operatiu Unix» era conegut per +incloure tots els programes del sistema, i les versions de l'Unix de +Berkeley també incloïen videojocs. Des que intentàrem que el GNU fos un +sistema operatiu semblant a l'Unix, empràrem el terme «sistema operatiu» de +la mateixa manera.</p> +<p> +La majoria de vegades que la gent parla del «sistema operatiu Linux» estan +utilitzant «sistema operatiu» de la mateixa forma que nosaltres l'utilitzem: +es refereixen a la col·lecció completa de programes. Si a això és al que us +esteu referint, si us plau anomeneu-lo «GNU/Linux». Si us esteu referint +únicament al nucli, llavors «Linux» és el nom correcte, però per favor dieu +«nucli» també per evitar l'ambigüitat sobre el programari al que us referiu.</p> +<p> +Si preferiu utilitzar un altre terme com ara «distribució del sistema» per a +la col·lecció completa de programes, en lloc de «sistema operatiu», és +correcte. Llavors també deuríeu parlar de distribucions del sistema +GNU/Linux.</p> +</dd> + +<dt id="house">El nucli d'un sistema és com els fonaments d'una casa. Com es pot considerar +gairebé enllestida una casa si no té fonaments? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#house">#house</a>)</span></dt> + +<dd> +Un nucli no és como els fonaments d'una casa, perquè construir un sistema +operatiu no és com construir una casa. + +<p>Una casa es construeix a partir de petites parts generals que es tallen i es +posen juntes en un lloc. S'han d'anar ajuntant des de baix cap a dalt. Per +tant, mentre no s'han fet els fonaments, no s'ha construït cap part +essencial de la casa; tot el que tenim és un forat a terra.</p> + +<p> +En canvi, un sistema operatiu consta d'un conjunt complex de components +acoblats que es poden desenvolupar en qualsevol ordre. Quan s'han +desenvolupat la major part dels components, la major part de la feina està +feta. S'assembla molt més a l'Estació Espacial Internacional que a una +casa. Si la major part dels mòduls de l'Estació Espacial Internacional +estiguessin acoblats i en òrbita a l'espera d'algun mòdul vital, l'Estació +s'assemblaria al sistema GNU de 1992. +</p> +</dd> + +<dt id="brain">No és el nucli el cervell del sistema? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#brain">#brain</a>)</span></dt> + +<dd> +Un ordinador no s'assembla massa al cos humà, i cap de les seves parts té un +paper comparable al del cervell en l'ésser humà. +</dd> + +<dt id="kernelmost">Escriure el nucli no és la major part de la feina al fer un sistema +operatiu? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#kernelmost">#kernelmost</a>)</span></dt> + +<dd> +No, molts components donen un munt de feina. +</dd> + +<dt id="notinstallable">Com pot ser GNU un sistema operatiu, si no puc obtenir quelcom anomenat +«GNU» i instal·lar-ho? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#notinstallable">#notinstallable</a>)</span></dt> + +<dd> +Hi ha disponibles molts <a href="/distros/distros.html">paquets i versions +instal·lables de GNU</a>. Cap d'elles s'anomena només «GNU», però +bàsicament són GNU. + +<p> +Esperàvem publicar una distribució del sistema GNU llesta per instal·lar, +però aquest pla va quedar superat pels esdeveniments: el 1992 altres van +distribuir variants de GNU amb Linux. A partir de 1993 vam patrocinar els +esforços per fer un distribució millor i més lliure de GNU/Linux, anomenada +<a href="/distros/common-distros.html#Debian">Debian GNU/Linux</a>. El +fundador de Debian ja havia triat aquest nom. No li vam demanar que +l'anomenés només «GNU» perquè aquest havia de ser el nom d'una versió amb el +nucli GNU Hurd —que encara no estava enllestit.</p> + +<p> +El nucli GNU Hurd mai va arribar a estar del tot enllestit; només el +recomanem a aquells interessats en treballar-hi. Per això mai vàrem +distribuir GNU amb el nucli GNU Hurd. No obstant, Debian va distribuir +aquesta combinació com a Debian GNU/Hurd.</p> + +<p> +Estem desenvolupant un gestor de paquets avançat basat en Scheme anomenat +Guix i una distribució d'un sistema complet basat en ell, anomenat <a +href="/software/guix">Guix System Distribution</a> o GuixSF. Aquesta feina +inclou reorganitzar una part substancial del sistema GNU.</p> + +<p> +Mai vam arribar a l'últim pas de distribuir GNU amb el nom «GNU», però això +no altera quina mena de cosa és GNU. GNU és un sistema operatiu.</p> +</dd> + +<dt id="afterkernel">Estem anomenant al sistema operatiu en conjunt com al nucli, Linux. No és +normal anomenar al sistema operatiu com al seu nucli? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#afterkernel">#afterkernel</a>)</span></dt> + +<dd> +Aquesta pràctica sembla ser molt estranya—no trobem altres exemples d'errors +semblants al mal ús del nom «Linux». Normalment un sistema operatiu es +desenvolupa com un únic projecte i els desenvolupadors elegeixen un nom per +al sistema en conjunt. El nucli no sol tenir un nom propi—en lloc d'això, la +gent diu «el nucli del susdit» o «el susdit nucli». +<p> +Per això les dues construccions són usades com a sinònim, l'expressió «el +nucli Linux» pot ser mal interpretada fàcilment per «el nucli del Linux», +que implica que el Linux deu ser quelcom més que el nucli. Podeu evitar +aquesta mala interpretació dient o escrivint «el nucli, Linux» o «Linux, el +nucli».</p> +</dd> + +<dt id="feel">Pot un altre sistema tenir «l'aspecte de Linux»? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#feel">#feel</a>)</span></dt> + +<dd> +No existeix cap cosa anomenada «aspecte de Linux» perquè Linux no +téinterfície d'usuari. Com qualsevol nucli modern, Linux és una base per +executar programes; lesinterfícies d'usuari pertanyen a altres parts del +sistema, i d'elles prové «l'aspecte». +</dd> + +<dt id="long">El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg. Quin nom més curt +recomaneu? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#long">#long</a>)</span></dt> + +<dd> +Durant un temps provàrem amb el nom «LiGNUx», que combina les paraules «GNU» +i «Linux». La reacció fou molt dolenta. La genta accepta molt millor el nom +«GNU/Linux». +<p> +El nom legítim més curt per al sistema és «GNU», però l'anomenem «GNU/Linux» +<a href="#justgnu">per les raons que donem més avall</a>.</p> +</dd> + +<dt id="long1">És correcte anomenar el sistema «GliNUx» (en lloc de «GNU/Linux»)? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#long1">#long1</a>)</span></dt> + +<dd> +<p>El mot «GNU» no apareix visiblement a «Glinux», de manera que la major part +de la gent ni tan sols notaria que hi és. Fins i tot posant-ho en majúscula +(«GliNUx»), la major part de la gent no s'adonaria que aquesta lletra conté +una referència a GNU.</p> + +<p>Seria comparable a escriure «GNU/Linux», posant «GNU/» en lletra tant petita +que la majoria de la gent no pogués llegir-ho.</p> +</dd> + +<dt id="long2">El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg. Per què m'he de complicar +dient «GNU/»? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#long2">#long2</a>)</span></dt> + +<dd> +<p>Només pren un segon dir o teclejar «GNU/». Si aprecieu el sistema que vàrem +desenvolupar, no podeu gastar un segon en reconèixer la nostra feina?</p> +</dd> + +<dt id="long3">Malauradament, «GNU/Linux» té cinc síl·labes. La gent no utilitzarà un nom +tan llarg. No n'hauríeu de trobar un de més curt? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#long3">#long3</a>)</span></dt> +<dd><p>En realitat, «GNU/Linux» té només quatres síl·labes. «Malauradament» té +cinc síl·labes, i així i tot la gent no sembla refractària a utilitzar +aquesta paraula.</p></dd> + +<dt id="justgnu">Atès que Linux és una contribució secundària, seria faltar a la veritat +anomenar al sistema simplement «GNU»? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#justgnu">#justgnu</a>)</span></dt> + +<dd> +No seria faltar als fets, però no és la millor opció. Ací estan les raons +per les que anomenem «GNU/Linux» al sistema en lloc de «GNU» solament: + +<ul> +<li> +El sistema no és el GNU exactament—té un nucli diferent (el +Linux). Diferenciant el GNU/Linux del GNU és útil.</li> +<li> +Seria molt groller demanar a la gent que deixés de reconèixer la tasca de +Linus Torvalds. Ell escrigué un component important del sistema. Nosaltres +volem ser reconeguts per llançar i mantenir el desenvolupament del sistema, +però això no significa que deguem tractar a Linus de la mateixa manera que +els que anomenen «Linux» al sistema ens tracten a nosaltres. Estem totalment +desacord amb les seves idees polítiques, però duem aquest desacord de forma +honorable i oberta, en lloc d'intentar arrabassar-li el reconeixement per la +seva contribució al sistema.</li> +<li> +Atès que molta gent coneix al sistema amb el nom de «Linux», si nosaltres +diem «GNU» poden, simplement, no reconèixer de que estem parlant del mateix +sistema. Si diem «GNU/Linux», poden fer una connexió amb el que ja han +sentit.</li> +</ul> +</dd> + +<dt id="trademarkfee">Hauria que pagar un canon si utilitze «Linux» en el nom d'un producte i +hauria també de pagar-lo si utilitze el nom «GNU/Linux». És dolent utilitzar +«GNU» sense «Linux», per estalviar el canon? <span +class="anchor-reference-id">(<a +href="#trademarkfee">#trademarkfee</a>)</span></dt> +<dd> +No hi ha res de dolent en anomenar al sistema «GNU»; bàsicament, això és el +que és. És bo donar-li a Linus Torvalds el reconeixement que es mereix, però +no teniu l'obligació de pagar pel privilegi de donar-se'l. +<p> +Així que si us voleu referir al sistema simplement com «GNU», per evitar +pagar un canon per anomenar-lo «Linux», no us criticarem.</p> +</dd> + +<dt id="many">Molts altres projectes han contribuït al sistema per fer-lo com és avui en +dia; per exemple el TeX, l'X11, l'Apache, el Perl, i molts altres +programes. Els vostres arguments no impliquen que deuríem reconèixer-los +aquests també? (Però això significaria un nom tant llarg que seria absurd.) +<span class="anchor-reference-id">(<a href="#many">#many</a>)</span></dt> + +<dd> +El que diem és que deus donar al desenvolupador principal del projecte la +seva part de reconeixement. El principal desenvolupador és el Projecte GNU, +i el sistema és bàsicament el GNU. +<p> +Si et sents fins i tot més propens a atorgar reconeixement a qui el mereix, +podries pensar que alguns que han contribuït de forma secundària també +haurien de figurar en el nom del sistema. Si és així, has de saber que no +tenim gens en contra d'això. Si penses que X11 es mereix figurar en el nom +del sistema, i per tant desitges cridar al sistema GNU/X11/Linux, per favor +fes-ho. Si penses que Perl simplement hauria de figurar, i vols escriure +GNU/Linux/Perl, endavant.</p> +<p> +Atès que un nom llarg com GNU/X11/Apache/Linux/TeX/Perl/Python/FreeCiv és +absurd, en algun punt hauràs de tallar-lo i ometre els noms de molts altres +desenvolupadors secundaris. No hi ha cap indicació òbvia d'on fixar el punt +de tall, per tant no direm res en contra de la teva elecció.</p> +<p> +Diferents punts de tall durien a diferents opcions per a cridar al +sistema. Però un nom que no respecta el reconeixement correcte del sistema, +ni àdhuc amb qualsevol punt de tall, és «Linux». No seria adequat donar tot +el reconeixement a una contribució secundària (Linux) mentre s'omet la +contribució principal (GNU).</p> +</dd> + +<dt id="others">Molts altres projectes han contribuït al sistema com és avui, però no +insisteixen en anomenar-lo XYZ/Linux. Per què deuríem fer cas a GNU en +especial? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#others">#others</a>)</span></dt> + +<dd> +Milers de projectes han desenvolupat programes inclosos normalment en els +sistemes GNU/Linux d'avui. Tots ells esperen reconeixement per les seves +contribucions, però no són els desenvolupadors principals del sistema +complet, així que no demanen ser reconeguts d'aquesta forma. +<p> +El GNU és diferent perquè és més que una simple programa que ha contribuït, +més que una simple col·lecció de programes contribuents. El GNU és el marc +on s'ha construït el sistema.</p> +</dd> + +<dt id="allsmall">Avui dia GNU és una petita part del sistema; per què hem de mencionar-la? +<span class="anchor-reference-id">(<a href="#allsmall">#allsmall</a>)</span></dt> +<dd> +Al 2008 vam trobar que el 15% del repositori <cite>main</cite> de la +distribuició gNewSense GNU/Linux eren paquets GNU. Linux representava +l'1,5%. De manera que el mateix argument serviria per no anomenar-lo +«Linux». + +<p> +Avui dia GNU és una part petita, i Linux és una part encara més petita. Però +són el cor del sistema; el sistema es va fer combinant-los. Per això, el nom +«GNU/Linux» continua sent adient. +</p> +</dd> + +<dt id="manycompanies">Moltes empreses han contribuït al desenvolupament del sistema tal i com el +coneixem; no significa això que deuríem anomenar-lo GNU/Redhat/Novell/Linux? +<span class="anchor-reference-id">(<a +href="#manycompanies">#manycompanies</a>)</span></dt> + +<dd> +<p> +El GNU no és comparable a Red Hat o Novell; no és una empresa, una +organització, o cap altre tipus d'activitat. El GNU és un sistema +operatiu. (Quan parlem del Projecte GNU, ens referim al projecte que ha +desenvolupat el sistema GNU.) El sistema GNU/Linux està basat en el GNU, i +és per això que GNU deu apareixer en el nom. +</p> +<p> +Moltes de les contribucions d'aquestes empreses al sistema GNU/Linux +resideixen en el codi amb el que han contribuït a diversos paquets del GNU +incloent el GCC i el GNOME. Al dir GNU/Linux estem donant el reconeixement a +aquestes empreses al igual que a la resta de desenvolupadors del GNU. +</p> +</dd> + +<dt id="whyslash">Per què escriviu «GNU/Linux» en lloc de «GNU Linux»? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#whyslash">#whyslash</a>)</span></dt> + +<dd> +Seguint les regles de l'anglès, en al construcció «GNU Linux» la paraula +«GNU» modifica a «Linux». Pot significar també «la versió Linux de GNU» o +«Linux, que és un paquet del GNU.» Cap d'aquests significats s'ajusta a la +situació real. +<p> +Linux no és un paquet del GNU; ja que no va ser desenvolupat baix el els +auspicis del Projecte GNU o va contribuir específicament al Projecte +GNU. Linus Torvalds escrigué Linux independentment, com un projecte +personal. Així que el significat que s'extreu de «Linux, que és un paquet +del GNU» no és cert.</p> +<p> +No parlem d'una versió GNU del Linux, el nucli. Les distribucions lliures +GNU/Linux tenen una <a href="http://directory.fsf.org/project/linux">versió +pròpia de Linux</a>, ja que la versió «estàndard» conté firmware no +lliure. Si formés part del Projecte GNU, podria considerar-se «GNU Linux», +però no volem anomenar-lo així perquè crearia confusió.</p> +<p> +Nosaltres parlem sobre una versió del GNU, el sistema operatiu, que es +distingeix per tenir el Linux com a nucli. La barra està per donar-li un +significat correcte ja que significa «combinació». (Penseu en +«Entrada/Sortida».) Aquest sistema és la combinació del GNU i el Linux; +d'ací, «GNU/Linux».</p> +<p> +No hi ha altres maneres d'expressar «combinació». Si penseu que el signe de +la suma (+) és clar, si us plau utilitzeu-lo. En francès, un guió és +clarificador: «GNU-Linux». En castellà, de vegades diem «GNU con Linux».</p> +</dd> + +<dt id="whyorder">Per què «GNU/Linux» en lloc de «Linux/GNU»? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#whyorder">#whyorder</a>)</span></dt> + +<dd> +<p> +És més apropiat mencionar la contribució principal primer. La contribució +del Projecte GNU al sistema no és sols més gran i anterior que la del Linux, +sinó que a més nosaltres començàrem tota l'activitat.</p> +<p> +No obstant això, si preferiu anomenar al sistema «Linux/GNU», és molt millor +que allò que la gent acostuma a fer: ometre al GNU completament i fer +parèixer que Linux és el sistema complet.</p> +</dd> + +<dt id="distronames0">Els desenvolupadors de la meva distribució l'anomenen «Foobar Linux», però +no expliquen en què consisteix el sistema. Per què no el poden anomenar com +vulguin? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#distronames0">#distronames0</a>)</span></dt> +<dd> +Anomenar un sistema «Foobar Linux» implica que és una varietat de «Linux», i +la gent <a href="#distronames">ho entén d'aquesta manera</a>. + +<p> +Si van anomenar a una distribució GNU/Linux «Foobar BSD», podeu afirmar que +és un error. Hauríeu de dir-los: «Aquest sistema no és BSD.» I de fet, +tampoc és Linux.</p> +</dd> + +<dt id="distronames">La meva distribució es diu «Foobar Linux»; no demostra això que és realment +Linux? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#distronames">#distronames</a>)</span></dt> + +<dd> +<p>Això significa que la gent que fa la distribució «Foobar Linux» està +repetint l'error habitual. Ens complau que distribucions com Debian, +Dragora, Musix, Trisquel i Venenux hagin adoptat GNU/Linux com a part del +seu nom oficial, i esperem que si esteu participant en alguna distribució, +els animeu a fer el mateix.</p> +</dd> + +<dt id="distronames1">El nom oficial de la meva distribució és «Foobar Linux»; no és incorrecte +anomenar-la de cap altra manera que no sigui «Foobar Linux»? <span +class="anchor-reference-id">(<a +href="#distronames1">#distronames1</a>)</span></dt> + +<dd><p>Quan ells difonen informació falsa canviant «GNU» per «Linux», i anomenen la +seva versió «Foobar Linux», és adient corregir aquesta tergiversació +anomenant-lo «Foobar GNU/Linux».</p></dd> + +<dt id="companies">No seria més efectiu demanar a les companyies com Mandrake, Red Hat i IBM +anomenar «GNU/Linux» a les seves distribucions en lloc de demanar-ho als +particulars? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#companies">#companies</a>)</span></dt> + +<dd> +No és una elecció d'un o d'un altre—nosaltres demanem a les companyies, a +les organitzacions i als particulars a difondre la paraula. De fet, els ho +hem demanat a aquestes tres companyies. Mandrake va dir que utilitzaria el +terme «GNU/Linux» algunes vegades, però IBM i Red Hat es refusaren a +ajudar. Un executiu digué: «És purament una decisió comercial; esperem fer +més diners anomenant-la ‘Linux’.» En altres paraules, a la companyia no li +importava el que era cert. +<p> +No podem fer que canviïn, però no som dels que es rendeixen perquè el camí +no sigui fàcil. Podeu no tenir tanta influència com IBM o Red Hat, però +podeu seguir ajudant. Junts podem canviar la situació al punt en el que les +companyies treguin més profit anomenant a les seves distribucions +«GNU/Linux».</p> +</dd> + +<dt id="reserve">No seria millor reservar el nom «GNU/Linux» per a les distribucions que +disposen de programari lliure únicament? Al cap i a la fi, aquest és l'ideal +del GNU. <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#reserve">#reserve</a>)</span></dt> + +<dd> +La pràctica àmpliament estesa d'afegir programari no lliure als sistemes +GNU/Linux és un gran problema per a la nostra comunitat. Això ensenya als +usuaris que el programari no lliure és bo i que utilitzar-lo és part de +l'esperit del «Linux». Molts grups d'usuaris del «Linux» entenen com a +missió pròpia ajudar a usuaris de programari no lliure i inclús animen als +venedors a exposar-los en els seus mostradors. Adopten l'objectiu «d'ajudar +als usuaris» del GNU/Linux (fins i tot ajudant-los a utilitzar aplicacions i +controladors no lliures), o fer al sistema més popular a costa de la seva +llibertat. +<p> +La qüestió és com intentar canviar això.</p> +<p> +Donat que gran part de la comunitat que utilitza el GNU amb el Linux no +saben el que és, des del nostre punt de vista, desacreditar aquestes +versions adulterades, dient que no són el GNU realment, no ensenyaria als +usuaris a valorar més la llibertat. No entendrien el missatge. Respondrien +que mai havien pensat que aquests sistemes fossin el GNU.</p> +<p> +La forma correcta per a tractar que aquests usuaris vegin una connexió amb +el concepte de llibertat és exactament la contrària: informar-los que +aquests sistemes són versions del GNU, que tots estan basats en un sistema +que existeix específicament per al benefici de la llibertat dels seus +usuaris. Amb aquest coneixement, els usuaris podran començar a reconèixer +Lindows i l'anomenat «United Linux» com versions adulterades i pervertides +del GNU.</p> +<p> +És molt útil fundar Grups d'Usuaris de GNU/Linux, que anomenin al sistema +GNU/Linux i adoptin els ideals del Projecte GNU com una base per a les seves +activitats. Si el Grup d'Usuaris de Linux de la seva regió sofreix dels +problemes esmentats anteriorment, us suggerim que comenci una campanya +dintre del grup per a canviar la seva orientació (i el seu nom) o començar +un altre grup nou. La gent que enfoca les seves energies en els objectius +més superflus estan en el seu dret de fer-ho, però no deixis que +t'arrosseguin amb ells!</p> +</dd> + +<dt id="gnudist">Per què no fer una distribució GNU del Linux (sic) i anomenar-la GNU/Linux? +<span class="anchor-reference-id">(<a href="#gnudist">#gnudist</a>)</span></dt> + +<dd> +Totes les distribucions del «Linux» són de fet versions del sistema GNU amb +el Linux com a nucli. El propòsit del terme «GNU/Linux» és de comunicar +aquest punt. Desenvolupar una nova distribució anomenada «GNU/Linux» +solament, enfosquiria aquest punt que volem recalcar. +<p> +Quant a l'elaboració d'una distribució de GNU/Linux, ja ho vam fer una +vegada, quan es va fundà el desenvolupament primerenc del Debian +GNU/Linux. Fer-ho de nou no sembla útil; hi hauria molt de treball i tret +que la nova distribució tingués uns avantatges pràctics substancials sobre +les altres distribucions, no serviria per al propòsit.</p> +<p> +En lloc d'això ajudem als desenvolupadors de distribucions del GNU/Linux +100% lliures, com la gNewSense i l'Ututo.</p> +</dd> + +<dt id="linuxgnu">Per què no dir simplement que «Linux és el nucli del GNU» i publicar alguna +versió existent del GNU/Linux amb el nom de «GNU»? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#linuxgnu">#linuxgnu</a>)</span></dt> + +<dd> +Podria haver estat una bona idea adoptar el Linux com el nucli del GNU allà +pel 1992. Si ens haguéssim adonat, llavors, quant de temps ens duria fer +funcionar el GNU Hurd, segurament ho hauríem fet. +<p> +Si agaféssim una versió existent del GNU/Linux i la rebategéssim com «GNU», +seria com agafar una versió del sistema GNU i rebatejar-la com «Linux». Això +no estaria bé, i no volem actuar així.</p> +</dd> + +<dt id="condemn">Va condemnar el Projecte GNU i es va oposar a utilitzar el Linux en els +primers dies? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#condemn">#condemn</a>)</span></dt> + +<dd> +No adoptàrem el Linux com el nostre nucli, però ni el condemnàrem ni ens +oposàrem a ell. El 1993 començàrem a discutir les maneres de patrocinar el +desenvolupament del Debian GNU/Linux. També tractàrem de cooperar amb la +gent que estava modificant alguns paquets del GNU per usar-los amb el +Linux. Vam voler incloure els seus canvis en les distribucions estàndard +dels paquets GNU, de manera que poguessin funcionar en les versions GNU +basades en Linux. Però els canvis a sovint es feren a propòsit i no eren +portables. +<p> +La gent que va fer els canvis mostrà poc interès en cooperar amb +nosaltres. Un d'ells de fet ens digué que no volia treballar amb el Projecte +GNU perquè era un «usuari del Linux». Això fou un shock per a nosaltres, +perquè la gent que havia portat els paquets del GNU a altres sistemes +operatius generalment volia treballar amb nosaltres. No obstant això, aquest +grup del Linux que desenvolupava un sistema que estava basat principalment +en el GNU fou el primer (i pràcticament l'únic) que no estava disposat a +treballar amb nosaltres.</p> +<p> +Així fou com aquesta experiència ens mostrà que la gent estava anomenant +«Linux» a una versió del GNU i aquesta confusió estava obstruint el nostre +treball. Demanar que anomeneu al sistema «GNU/Linux» és la nostra resposta a +aquest problema i a altres causats per dir inadequadament «Linux» al +sistema.</p> +</dd> + +<dt id="wait">Per què esperàreu tant per demanar a la gent que usés el nom GNU/Linux? +<span class="anchor-reference-id">(<a href="#wait">#wait</a>)</span></dt> + +<dd> +<p>De fet no ho férem. Començàrem parlant en privat amb els desenvolupadors i +distribuïdors allà pel 1994 i començàrem amb la campanya pública el +1996. Per la nostra part, continuarem tant de temps com sigui necessari.</p> +</dd> + +<dt id="allgpled">Deuria aplicar-se la convenció GNU/<i>nom</i> a tots els programes que estan +llicenciats amb la GPL? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#allgpled">#allgpled</a>)</span></dt> + +<dd> +Mai ens referim a un programa individual com «GNU/<i>nom</i>». Quan un +programa és un paquet del GNU, acostumem a anomenar-lo «GNU <i>nom</i>». +<p> +El GNU, el sistema operatiu, està fet de molts tipus de programes. Alguns +dels programes del GNU foren escrits com a part del Projecte GNU o hi +contribuïren específicament; aquests són els paquets GNU i acostumem a +emprar el mot «GNU» en els seus noms.</p> +<p> +És cosa dels desenvolupadors d'un programa decidir si volen contribuir i fer +el programa un paquet del GNU. Si desenvolupeu un programa i us agradaria +que fos un part del GNU, per favor, escriviu a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>, així el podrem avaluar i +decidir si el incloem com a paquet.</p> +<p> +No seria apropiat posar el nom GNU a tots els programes individuals que han +estat publicats amb la llicència GPL. Si escriviu un programa publicat amb +la llicència GPL no significa que el Projecte GNU l'haja escrit o l'hageu +escrit per a nosaltres. Per exemple, el nucli, el Linux, està publicat sota +la GNU GPL, però Linus no l'escrigué com a part del Projecte GNU—va fer el +treball independentment. Si quelcom no és un paquet del GNU, el Projecte GNU +no pot respondre per ell i posar «GNU» en el seu nom seria impropi.</p> +<p> +En contrast, reclamem el reconeixement global del sistema operatiu GNU en +conjunt, encara que no per a tots i cadascun dels programes que hi ha en +ell. El sistema existeix com a tal gràcies a la nostra determinació i +persistència des de l'any 1984, molts anys abans de que el Linux es comencés +a desenvolupar.</p> +<p> +El sistema operatiu en el que es popularitzà el Linux fou bàsicament el +mateix que el sistema operatiu GNU. No era exactament el mateix, perquè +tenia un nucli distint, però era de forma majoritària el mateix sistema. Era +una variant del GNU. Era el sistema GNU/Linux.</p> +<p> +El Linux continua sent utilitzat principalment en les variacions d'aquest +sistema—en les versions d'avui del sistema GNU/Linux. El que dóna a aquests +sistemes la seva identitat és que el GNU i el Linux estan al seu centre, no +el Linux en solitari.</p> +</dd> + +<dt id="unix">Atès que molt del GNU prové de l'Unix, no deuria el GNU donar-li +reconeixement a l'Unix emprant «Unix» en el seu nom? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#unix">#unix</a>)</span></dt> + +<dd> +Realment, res del GNU prové de l'Unix. L'Unix era programari propietari (i +segueix sent-ho), així que utilitzat alguna part del seu codi en el GNU +hauria segut il·legal. No és una coincidència; per això desenvoluparem el +GNU: ja que no podíem usar amb llibertat l'Unix o qualsevol altre dels +sistemes operatius del moment, necessitàrem crear un sistema lliure per +substituir-lo. No podíem copiar programes, ni tampoc parts d'ells, de +l'Unix; tot havia de ser escrit de nou. +<p> +Cap codi del GNU prové de l'Unix, però el GNU és un sistema compatible amb +l'Unix; Per tant, moltes de les idees i especificacions del GNU venen de +l'Unix. El nom «GNU» és una forma humorista de pagar aquest tribut a l'Unix, +seguint la tradició dels hackers dels acrònims recursius que començà als +anys 70.</p> +<p> +El primer acrònim recursiu fou el TINT (<cite>TINT Is Not TECO</cite> – El +TINT no és el TECO). L'autor del TINT escrigué una altra aplicació del TECO +(hi havia moltes altres, per a diferents sistemes), però en lloc +d'anomenar-lo amb un nom avorrit com «<em>algunaaltracosa</em> TECO», pensà +en un nom divertit i intel·ligent. (Això és el que significa el hacking: <a +href="http://stallman.org/articles/on-hacking.html">diversió amb +astúcia</a>.)</p> +<p> +A altres hackers els agradà tant el nom que decidirem imitar la proposta. Es +convertí en una tradició que, quan escrivies un programa que era semblant a +un altre existent (anem a imaginar que s'anomenava «Klever»), se l'anomenava +amb un acrònim recursiu, com «MINK» per a <cite>MINK Is Not Klever</cite> +(El MINK no és el Klever). Amb aquest esperit anomenàrem a la nostra +alternativa per a l'Unix <cite>GNU's Not Unix</cite>.</p> +<p> +Històricament, AT&T que fou qui desenvolupà l'Unix no donà permís a +ningú per usar el mot «Unix» en el nom d'un sistema similar, no ho permetien +fins i tot quan el 99% del codi era copiat de l'Unix. AT&T de fet +amenaçava amb denunciar a qualsevol que intentara actuar així. Aquest és el +motiu per el qual cada una de les versions modificades de l'Unix (que són +totes tant propietàries com l'Unix) tenen noms completament diferents que no +inclouen el mot «Unix».</p> +</dd> + +<dt id="bsd">Deuríem dir «GNU/BSD» també? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#bsd">#bsd</a>)</span></dt> + +<dd> +No anomenem als sistemes BSD (FreeBSD, etc.) com sistemes «GNU/BSD», perquè +aquest terme no s'ajusta a la història dels sistemes BSD. +<p> +Els sistemes BSD foren desenvolupats per la UC Berkeley com a programari +propietari als anys 80, i es feren lliures a principis dels anys 90. Un +sistema operatiu lliure que existeixi avui en dia és, segurament, una +variant del GNU o del BSD.</p> +<p> +La gent a vegades pregunta si el BSD és també una variant del GNU, com ho és +el GNU/Linux. No ho és. Els desenvolupadors del BSD s'inspiraren en +alliberar el seu codi prenent com a exemple el Projecte GNU, i foren les +sol·licituds dels activistes del GNU les que ajudaren a convèncer-los, però +el codi de poc a veure amb el del GNU.</p> +<p> +Els sistemes BSD d'avui utilitzen alguns paquets del GNU, igual que el +sistema GNU i les seves variants utilitzen alguns programes del BSD; no +obstant això, els sistemes en conjunt són diferents i han evolucionat per +separat. Els desenvolupadors del BSD no van escriure un nucli i l'afegiren +al sistema GNU, així que un nom com GNU/BSD no s'ajustaria a la realitat.</p> +<p> +La connexió entre el GNU/Linux i el GNU és més estreta, i és per això que el +nom «GNU/Linux» és apropiat per al sistema.</p> +<p> +Hi ha una versió del GNU que empra el nucli del NetBSD. Els seus +desenvolupadors l'anomenen «Debian GNU/NetBSD», però «GNU/nuclidelNetBSD» +seria més exacte, ja que el NetBSD és un sistema complet, no sols el +nucli. Aquest no és un sistema BSD, perquè la majoria del que hi ha en ell +és el mateix que trobem en un sistema GNU/Linux.</p> +</dd> + +<dt id="othersys">Si instal·lo ferramentes del GNU en el Windows, significa això que estic +executant un sistema GNU/Windows? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#othersys">#othersys</a>)</span></dt> + +<dd> +No de la mateixa forma que el que significa «GNU/Linux». Les ferramentes del +GNU són sols una part del programari GNU, que és sols una part del sistema +GNU, i baix d'aquests sols tindríeu un altre sistema operatiu complet que no +té res a veure amb el GNU. Amb tot això, és una situació ben diferent a la +del GNU/Linux. +</dd> + +<dt id="justlinux">Linux no pot utilitzar-se sense GNU? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#justlinux">#justlinux</a>)</span></dt> + +<dd> +Linux s'utilitza sol o amb altres petits programes en algunes +aplicacions. Aquests petits sistemes estan molt lluny del sistema +GNU/Linux. Els usuaris, per exemple, no els instal·len als seus ordinadors, +i els trobarien bastant decebedors. Està bé dir que aquestes aplicacions +corren només sobre Linux, per mostrar fins a quin punt aquestes petites +plataformes són diferents de GNU/Linux. +</dd> + +<dt id="howmuch">Quant del sistema GNU ha de contenir un sistema per ser GNU/Linux? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#howmuch">#howmuch</a>)</span></dt> + +<dd> +«Quant» no és una pregunta que tingui sentit, perquè el sistema GNU no te +límits precisos. +<p> +GNU és un sistema operatiu mantingut per una comunitat. Inclou molt més que +els paquets de programes GNU (dels quals tenim un llista específica), i la +gent afegeix constantment més paquets. Malgrat aquests canvis, hi ha el +sistema GNU, i afegir-li Linux dóna com a resultat GNU/Linux. Si utilitzeu +una part del sistema GNU i n'ometeu una altra, no hi ha manera de dir +«quant» n'utilitzeu.</p> +<p> +Si ho mirem al nivell dels paquets, Linux és un paquet important del sistema +GNU/Linux. La inclusió d'un paquet important de GNU és suficient per +justificar que demanem una menció equitativa. +</p> +</dd> + +<dt id="linuxsyswithoutgnu">Hi ha sistemes Linux [sic] complets sense GNU? <span +class="anchor-reference-id">(<a +href="#linuxsyswithoutgnu">#linuxsyswithoutgnu</a>)</span></dt> + +<dd> +Hi ha sistemes complets que contenen Linux i no GNU; un exemple és +Android. Però es un error anomenar-los sistemes «Linux», igual que és un +error anomenar sistema «Linux» a GNU. +<p> +Android és molt diferent del sistema GNU/Linux, perquè els dos tenen molt +poc codi en comú. De fet, l'única cosa que tenen en comú és Linux.</p> +<p> +Si anomeneu «Linux» al conjunt del sistema GNU/Linux, trobareu necessari dir +coses com «Android conté Linux, però no és Linux, perquè no té les +biblioteques i utilitats habituals de Linux [sic]», volent dir amb això el +sistema GNU.</p> +<p> +Android conté tant de Linux com GNU/Linux. El que no té és el sistema +GNU. Android el substitueix per programari de Google, que funciona de manera +bastant diferent. El que fa Android diferent de GNU/Linux és l'absència de +GNU.</p> +</dd> + +<dt id="helplinus">Per què no anomenar als sistemes «Linux» de totes maneres i així reforcen el +paper de Linus Torvalds com a «posterboy» (imatge) de la nostra comunitat? +<span class="anchor-reference-id">(<a +href="#helplinus">#helplinus</a>)</span></dt> + +<dd> +Linus Torvalds és el «posterboy» (és altra gent la que ha elegit la paraula, +no nosaltres) per als seus objectius, no per als nostres. El seu objectiu és +fer al sistema més popular i creu que la seva aportació a la societat és +simplement pràctica: la seva potència, fiabilitat i facilitat +d'obtenció. Mai a defès la <a href="/philosophy/why-free.html">llibertat de +cooperar</a> com un principi ètic, i és per això que la gent no relaciona el +nom «Linux» amb aquest principi. +<p> +Linus manifesta públicament el seu desacord amb els ideals del moviment pel +programari lliure. Ha desenvolupat programari privatiu en el seu treball +durant anys (i així ho manifestà davant d'una gran audiència en una +conferència de la «Linux»World), i convida públicament als desenvolupadors +del Linux, el nucli, a emprar programari privatiu per treballar amb ell. I +encara va més enllà, ens retreu als qui suggerim que els enginyers i +científics devem tenir en compte les conseqüències socials del nostre +treball—menyspreant d'aquesta manera les lliçons que la societat aprengué +del desenvolupament de la bomba atòmica.</p> +<p> +No hi ha res dolent amb escriure un programa lliure per aprendre i +divertir-se; el nucli que Linus va escriure per els seus propis motius fou +una important contribució a la nostra comunitat. Però aquestes motivacions +no són la raó per la qual un sistema lliure i complet, el GNU/Linux, +existeix, i aquestes tampoc mantindran fora de perill la nostra llibertat en +el futur. El públic necessita saber això. Linus té el dret de promoure les +seves idees; no obstant això, la gent les persones deuen ser conscients que +el sistema operatiu en qüestió prové del ideal de la llibertat, no de les +idees de Linus.</p> +</dd> + +<dt id="claimlinux">No és un error per la nostra part etiquetar l'obra de Linus Torvalds com a +GNU? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#claimlinux">#claimlinux</a>)</span></dt> + +<dd> +Seria erroni, i per això no ho fem. L'obra de Torvalds és Linux, el nucli; +nosaltres tenim cura de no atribuir aquesta obra al Projecte GNU i no la +qualifiquem de «GNU». Nosaltres parlem del sistema complet; el nom +«GNU/Linux» reconeix la seva tasca. +</dd> + +<dt id="linusagreed">Està Linus Torvalds d'acord amb que el Linux és sols el nucli? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#linusagreed">#linusagreed</a>)</span></dt> + +<dd> +<p>Ho reconegué al començament. En les notes de les primeres publicacions del +Linux escrigué: <a +href="http://ftp.funet.fi/pub/linux/historical/kernel/old-versions/RELNOTES-0.01">«La +majoria de les ferramentes utilitzades amb el linux són programari del GNU i +tenen la llicència copyleft del GNU. Aquestes ferramentes no estan en la +distribució — pregunteu-me (a mi o a GNU) per més informació.»</a></p> +</dd> + +<dt id="finishhurd">Per què no acabeu el nucli GNU Hurd, publiqueu el conjunt del sistema GNU i +oblideu el tema de com s'ha d'anomenar GNU/Linux? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#finishhurd">#finishhurd</a>)</span></dt> + +<dd> +Ens agradaria tenir reconeixement pel sistema operatiu GNU amb independència +del nucli que s'utilitzi. + +<p>Fer que el nucli GNU Hurd funcioni prou bé com per competir amb Linux seria +una feina important, i no és clarament necessari. L'única cosa errònia des +del punt de vista ètic del nucli de Linux és la inclusió del firmware +«blobs»; la millor manera de resoldre aquest problema és <a +href="http://fsf.org/campaigns/priority-projects"> desenvolupar un substitut +lliure de blobs</a>.</p> +</dd> + +<dt id="lost">La batalla ja està perduda; la societat ha pres la seva decisió i no podem +canviar-la, així que per què seguir pensant amb això? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#lost">#lost</a>)</span></dt> + +<dd> +No ens trobem en una batalla, és un campanya d'educació. Com anomenar al +sistema no és una decisió unipersonal, presa en un moment per «la societat»: +cada persona, cada organització, pot decidir quin nom prefereix +utilitzar. No podeu fer que la resta usen el nom «GNU/Linux», però podeu +decidir anomenar-lo «GNU/Linux» vosaltres mateixa—i fent-ho, estareu +ajudant-nos. +</dd> + +<dt id="whatgood">La societat ha pres la seva decisió i no podem canviar-la, per tant què té +de bo anomenar al sistema «GNU/Linux»? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#whatgood">#whatgood</a>)</span></dt> + +<dd> +No ens trobem en una situació de tot o res: Les imatges de correcte i +incorrecte són idees que han sigut difoses, més o menys, per vàries +persones. Si anomeneu al sistema «GNU/Linux», estareu ajudant als altres a +aprendre la vertadera història del sistema, el seu origen, i la raó per la +que va ser creat. No podeu corregir els malentesos a tots els llocs +vosaltres sols, no més que nosaltres, però podeu ajudar. Si sols un pocs +centenars de personen us veuen utilitzar el terme «GNU/Linux», haureu educat +a un substancial número de persones amb molt poc treball. I alguns d'ells +ensenyaran el nom correcte a altres. +</dd> + +<dt id="explain">No seria millor anomenar al sistema «Linux» i ensenyar a la gent el seu +vertader origen amb una explicació de deu minuts? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#explain">#explain</a>)</span></dt> + +<dd> +Si voleu ajudar-nos explicant a altres d'aquesta forma, apreciem el vostre +esforç, però aquest no és el millor mètode. No és tan efectiu com anomenar +al sistema «GNU/Linux», i fa que gasteu ineficientment el vostre temps. +<p> + És ineficient perquè pot no penetrar en la societat i segurament no es +propague. Algunes de les persones que escolten la vostra explicació estaran +atents i potser es facin amb una idea correcta de l'origen del sistema. Però +és molt difícil que repetisquen l'explicació a altres quan parlen del +sistema. Segurament l'anomenaran simplement «Linux». Sense cap intenció, +estaran difonent una imatge incorrecta.</p> +<p> + És ineficient perquè duu molt de temps. Dient i escrivint «GNU/Linux» us +durà sols uns pocs segons al dia, ni tan sols minuts, així que podreu +permetre-us arribar a més gent d'aquesta forma. Distingint entre Linux i +GNU/Linux quan escriviu i parleu és, de lluny, el camí més fàcil per ajudar +el Projecte GNU de forma eficient.</p> +</dd> + +<dt id="treatment">Molta gent es riu de vostès quan els demaneu que anomenen al sistema +GNU/Linux. Per què us sotmeteu a aquest tracte? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#treatment">#treatment</a>)</span></dt> + +<dd> +Anomenar «Linux» al sistema indueix a la gent a idees equivocades sobre la +seva història i la raó de la seva existència. La gent que es riu de la +nostra demanda segurament s'haja fet amb aquesta idea equivocada—ells pensen +que el nostre treball el va fer Linus, així que es riuen quan els demanem +reconeixement per aquest. Si ells saberen la veritat, probablement no se'n +riurien. +<p> +Perquè hem de córrer el risc de fer una petició de la qual a vegades se'ns +riuran? Perquè a sovint ha segut profitós per ajudar al Projecte +GNU. Correrem aquest risc de sofrir abusos immerescuts per tal d'aconseguir +els nostres objectius.</p> +<p> +Si us trobeu amb una situació d'aquest tipus, no us quedeu de braços +creuats. Si us plau, ensenyeu a la gent que se'n riu la vertadera +història. Quan vegen com es justifica la petició, tot aquell amb un poc de +seny deixarà de riure's.</p> +</dd> + +<dt id="alienate">Alguna gent s'enfada amb vosaltres quan els demaneu que anomenen GNU/Linux +al sistema. No sortiu pendent quan feu que s'enfadin? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#alienate">#alienate</a>)</span></dt> + +<dd> +No massa. La gent que no aprecia el nostre paper en el desenvolupament del +sistema no és massa probable que faci un esforç substancial per +ajudar-nos. Si ho fan, per exemple publicant programari lliure, és quasi +segur que ho fan per altres motius i no amb la intenció +d'ajudar-nos. Mentrestant, si estan ensenyant a la gent a atribuir el nostre +treball a algú altre, estan soscavant la nostra habilitat de rebre ajuda +d'altres. +<p> +No té sentit preocupar-se per alienar a les persones que de fet no cooperen +amb nosaltres, i és contraproduent no corregir un problema per no voler +entrar en conflicte amb qui el perpetua. Per tant, seguirem tractant de +corregir la confusió.</p> +</dd> + +<dt id="rename">Encara que heu contribuït, això us legitima per canviar el nom del sistema +operatiu? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#rename">#rename</a>)</span></dt> + +<dd> +No estem canviant el nom a res; hem estat anomenant «GNU» al sistema des de +que l'anunciàrem el 1983. Qui intentà canviar-li el nom a «Linux» no devia +haver-ho fet.</dd> + +<dt id="force">No és equivocat forçar a la gent a anomenar al sistema «GNU/Linux»? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#force">#force</a>)</span></dt> + +<dd> +Seria equivocat forçar-la i no ho intentem. Nosaltres anomenem «GNU/Linux» +al sistema i us demanem que també ho feu vosaltres. +</dd> + +<dt id="whynotsue"> Per què no demandar a la gent que anomeni «Linux» al sistema sencer? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#whynotsue">#whynotsue</a>)</span></dt> + +<dd> +No hi ha motius legals per demandar-los, però com que creiem en la llibertat +d'expressió, tampoc volem fer-ho. Nosaltres simplement demanem a la gent que +anomeni «GNU/Linux» al sistema perquè és el correcte. +</dd> + +<dt id="require">No deuríeu posar alguna clàusula a la GNU GPL per requerir a la gent a +anomenar al sistema «GNU»? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#require">#require</a>)</span></dt> + +<dd> +El propòsit de la GNU GPL és protegir la llibertat dels usuaris de tot +aquell que vulga fer versions privatives del programari. Encara que és cert +que els qui anomenen «Linux» al sistema, a sovint fan coses que limiten la +llibertat dels usuaris, com ara empaquetar programari no lliure amb el +sistema GNU/Linux o fins i tot desenvolupar programari privatiu per al seu +ús, el mer acte d'anomenar «Linux» al sistema no és, per si mateixa, denegar +als usuaris la seva llibertat. Seria inadequat fer que la GPL restringís +quin nom poden utilitzar les persones per al sistema. +</dd> + +<dt id="BSDlicense">Atès us oposeu a la clàusula de la llicència BSD original que exigeix que es +reconega a la Universitat de Califòrnia la seva tasca, no resulta hipòcrita +que demaneu reconeixement per al Projecte GNU? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#BSDlicense">#BSDlicense</a>)</span></dt> + +<dd> +Seria hipòcrita exigir usar el nom GNU/Linux en una clàusula de la +llicència, i no ho fem. Sols us <em>demanem</em> que ens doneu el +reconeixement que mereixem. + +<p> +Noteu que hi ha com a mínim <a href="/licenses/bsd.html"> dues llicències +BSD diferents</a>. Per a major claredat, no utilitzeu si us plau +l'expressió «llicència BSD» sense especificar quina.</p> +</dd> + +<dt id="deserve">Ja que no vau afegir cap clàusula a la GNU GPL per exigir a la gent que +anomenés «GNU» al sistema, us mereixeu el que ha passat; perquè us queixeu +ara? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#deserve">#deserve</a>)</span></dt> + +<dd> +La pregunta pressuposa una premissa ètica (més bé controvertida): si la gent +no us força a tractar-la bé, teniu el dret d'aprofitar-vos-en tant com +vulgueu. En altres paraules, assumeix que el poder dóna la raó. +<p> +Esperem que estigueu desacord amb aquesta premissa, així com nosaltres ho +estem.</p> +</dd> + +<dt id="contradict">No seria millor no contradir el que molta gent creu? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#contradict">#contradict</a>)</span></dt> + +<dd> +No creiem que hem de seguir un gran nombre de persones perquè han segut +enganyats. Esperem que també us decidiu per la veritat, que és l'important. +<p> +Mai haguéssim pogut desenvolupar un sistema operatiu lliure sense negar la +creença, que era acceptada per la majoria de la gent, de que el programari +privatiu era legítim i acceptable.</p> +</dd> + +<dt id="somanyright">Atès que molta gent l'anomena «Linux», no el converteix en el nom correcte? +<span class="anchor-reference-id">(<a +href="#somanyright">#somanyright</a>)</span></dt> + +<dd> +No creiem que un error acceptat per la majoria el faça cert. +</dd> + +<dt id="knownname">No és millor anomenar el sistema amb el nom amb què la majoria dels usuaris +ja el coneixen? <span class="anchor-reference-id">(<a +href="#knownname">#knownname</a>)</span></dt> + +<dd> +Els usuaris no són incapaços d'aprendre. Ja que «GNU/Linux» inclou «Linux», +entendran el que esteu dient. Si afegiu una vegada »(sovint designat +erròniament com a ‘Linux’)», ho entendran tot. +</dd> + +<dt id="winning">Molta gent es preocupa de què és més beneficiós o de qui surt guanyant i no +es fixa en els arguments sobre el que està bé i el que està mal. No creieu +que obtindríeu més suport de la seva part per un altre camí? <span +class="anchor-reference-id">(<a href="#winning">#winning</a>)</span></dt> + +<dd> +Preocupar-se sols d'allò que és més beneficiós o de qui surt guanyant és una +forma immoral de viure. El programari no lliure és un exemple d'aquesta +visió immoral i es nodreix d'aquesta. Així que a la llarga és contraproduent +per a nosaltres sotmetre's a aquesta visió. Continuarem parlant sobre allò +que està bé i el que està malament. +<p> +Esperem que sigueu dels qui us importa el que està bé i el que és dolent.</p> +</dd> + +</dl> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments +a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 2001, 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016 +Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Traducció: <a href="mailto:gunmancorp@gmail.com">puigcerver</a>, 2 d'abril +de 2008.<br />Darrera actualització: <a +href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 18 de setembre de 2016.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:48:46 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-users-never-heard-of-gnu.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-users-never-heard-of-gnu.html new file mode 100644 index 0000000..009ddbd --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-users-never-heard-of-gnu.html @@ -0,0 +1,141 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.84 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Usuaris de GNU que mai no han sentit parlar de GNU - Projecte GNU - Free +Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/gnu/po/gnu-users-never-heard-of-gnu.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Usuaris de GNU que mai no han sentit parlar de GNU</h2> + +<p><strong>per <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a></strong></p> + +<div class="announcement"> + <blockquote><p>Per saber més sobre aquest tema podeu llegir les nostres <a +href="/gnu/gnu-linux-faq.html">Preguntes freqüents sobre GNU/Linux</a>, la +pàgina <a href="/gnu/why-gnu-linux.html">Per què GNU/Linux?</a> i la nostra +pàgina sobre <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">Linux i el Projecte GNU</a>. +</p></blockquote> +</div> + +<p>La major part de la gent mai no ha sentit parlar de GNU. Fins i tot la major +part de la gent que utilitza el sistema GNU mai no ha sentit parlar de GNU, +pel fet que moltes persones i companyies els hi han ensenyat que el sistema +s'anomena “Linux». Alguns usuaris de GNU arriben sovint a dir que ells +«utilitzen Linux», que és com dir «conduir el carburador» or «conduir la +transmissió».</p> + +<p>No obstant, aquells que coneixen GNU l'associen amb els ideals de llibertat +del moviment del programari lliure. Aquesta associació no és accidental; el +motiu per desenvolupar GNU va ser específicament fer possible utilitzar un +ordinador i tenir llibertat.</p> + +<p>Una persona que vegi el mot «GNU» per primera vegada a «GNU/Linux» no sabrà +immediatament què representa, però haurà donat el primer pas per +descubrir-ho. L'associació entre el mot GNU i les nostres metes de llibertat +i solidaritat social existeix a la ment de centenars de milers d'usuaris de +GNU/Linux que no coneixen GNU. Existeix a <a href="/home.html">gnu.org</a> i +a la Viquipèdia. I existeix a la web; si aquests usuaris busquen GNU, +trobaran les idees que GNU representa.</p> + +<p>I encara que no la busquin, la poden trobar igualment. La retòrica del «<a +href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">codi obert</a>» tendeix +a allunyar l'atenció de la gent dels temes relacionats amb la llibertat dels +usuaris, però no totalment; encara es parla sobre GNU i el programari +lliure, i la gent té l'oportunitat d'arribar-hi. Quan això passi, és més +probable que el lector presti atenció a les informacions sobre GNU (per +exemple, que és l'obra d'una campanya per la llibertat i l'esperit +comunitari) si sap que ell mateix és un usuari del sistema GNU.</p> + +<p>A la llarga, anomenar al sistema «GNU/Linux» difon la consciència dels +ideals de llibertat pels quals vàrem desenvolupar el sistema GNU. És també +un útil recordatori per a les persones de la nostra comunitat que coneixen +aquests ideals, en un món on s'han adoptat massa sovint, en el debat sobre +el programari lliure, postures completament pràctiques (i per tant +immorals). Quan us demanem que anomeneu al sistema «GNU/Linux», us estem +demanant que ens ajudeu a difondre la consciència dels ideals del programari +lliure.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments +a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 2006, 2007, 2013, 2014, 2015, 2017, 2019 Free Software +Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 7 de +setembre de 2015.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:30:37 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu.html new file mode 100644 index 0000000..f6ebc75 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu.html @@ -0,0 +1,203 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/gnu/po/gnu.ca.po"> + https://www.gnu.org/gnu/po/gnu.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/gnu.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/gnu.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2019-12-31" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.79 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>El Sistema Operatiu GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<style type="text/css" media="print,screen"> +<!-- +#dynamic-duo { display: none; } +@media (min-width: 48em) { + #dynamic-duo { + display: block; + float: right; + width: 20em; + max-width: 40%; + text-align: center; + padding: .9em; + margin: .3em 0 1em 1.5em; + background: #f9f9f9; + border: .3em solid #acc890; + } + #dynamic-duo p strong { + font-size: 1.3em; + } + #dynamic-duo img { width: 100%; } +} +--> +<!--#if expr="$LANGUAGE_SUFFIX = /[.](ar|fa|he)/" --> +<!-- +@media (min-width: 48em) { + #dynamic-duo { + float: left; + margin: .3em 1.5em 1em 0; + } +} --> +<!--#endif --> + + + + +</style> + +<!--#include virtual="/gnu/po/gnu.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>El Sistema Operatiu GNU</h2> + +<div id="dynamic-duo"> +<p><strong>Descarregar distribucions</strong></p> +<p><a href="/distros/free-distros.html"> +<img src="/graphics/gnu-and-penguin-color-300x276.jpg" alt="GNU i Linux" /></a></p> +<p><em>Si busqueu un sistema complet per instal·lar, vegeu la nostra <a +href="/distros/free-distros.html">llista de distribucions GNU/Linux +completament lliures</a>.</em></p> +</div> + +<ul> + <li><a href="/gnu/about-gnu.html">Sobre el Sistema Operatiu GNU</a></li> + <li><a href="/gnu/gnu-history.html">Introducció a la història de GNU</a></li> + <li><a href="/gnu/thegnuproject.html">Història més detallada de +GNU</a></li> + <li><a href="/gnu/initial-announcement.html">Anunci inicial</a> del Projecte GNU</li> + <li><a href="/gnu/manifesto.html">El Manifest GNU</a></li> + <li><a href="/gnu/byte-interview.html">Entrevista amb Richard Stallman a +BYTE</a> (1986)</li> + <li><a href="/gnu/rms-lisp.html">La meva experiència a Lisp i el +desenvolupament d'Emacs</a> (per Richard Stallman)</li> + <li><a +href="http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=950DEFDE123AF932A25752C0A96F948260&sec=&spon=&pagewanted=1"> +La lluita d'un home pel programari lliure</a>, un article sobre Richard +Stallman i els inicis del desenvolupament de GNU publicat al <cite>The New +York Times</cite> l'onze de gener de 1989. Un problema d'aquest article és +que utilitza l'expressió propagandística “propietat +intel·lectual” com si es referís a quelcom coherent. L'expressió és +tan confusa que parlar-ne <a href="/philosophy/not-ipr.html">no té +sentit</a>. L'article també és una mica confús pel que fa a Symbolics. El +que Stallman va fer, quan encara treballava al MIT, va ser escriure, de +manera independent, millores comparables amb les que Symbolics va fer en la +seva versió del MIT Lisp Machine System.</li> + <li><a href="/philosophy/15-years-of-free-software.html">15 anys de programari +lliure</a> (1999)</li> +</ul> + +<p>A continuació teniu dos texts que Stallman va escriure per a un tauler +d'anuncis a Stanford quan hi era de visita al maig de 1983. Els escrits +mostren algunes de les seves idees sobre el camí a seguir per al +desenvolupament del sistema GNU. No s'hi utilitza l'expressió +“programari lliure”; aparentment, encara no havia començat a +posar juntes aquestes dues paraules.</p> + +<ul> + <li><a href="/gnu/why-programs-should-be-shared.html">Per què s'haurien de +compartir els programes</a> (1983)</li> + <li><a href="/gnu/yes-give-it-away.html">Sí, regala'l</a> (1983)</li> +</ul> + + +<h3><a id="gnulinux"></a>GNU i Linux</h3> + +<ul> + <li><a href="/gnu/linux-and-gnu.html">La relació entre GNU i Linux</a></li> + <li><a href="/gnu/why-gnu-linux.html">Per què el sistema operatiu Linux +hauria d'anomenar-se GNU/Linux</a></li> + <li><a href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">Usuaris de GNU que no han +sentit parlar mai de GNU</a></li> + <li><a href="/gnu/gnu-linux-faq.html">Preguntes freqüents sobre GNU/Linux +</a></li> +</ul> + + +<h3><a id="misc"></a>Altres recursos relacionats amb GNU</h3> + +<ul> + <li><a href="http://libreplanet.org/wiki/Group_list">Grups d'usuaris de +GNU/Linux, GNU/Hurd i programari lliure</a></li> +</ul> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments +a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 2014, 2015, 2016 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/">Llicència Creative +Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 23 d'abril de +2016.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/05/04 23:30:27 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnutella.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnutella.html new file mode 100644 index 0000000..99fa6f8 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnutella.html @@ -0,0 +1,124 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/gnutella.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Sobre Gnutella - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/gnutella.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Sobre Gnutella</h2> + +<p> +«Gnutella» és, actualment, el nom d'un protocol per compartir i distribuir +fitxers, utilitzat majoritàriament per a fixters de música. El nom es +refereix de vegades a la mateixa xarxa i al programa original. La situació +pot portar a confusions. Per més informació sobre l'origen i la història de +Gnutella, vegeu el corresponent <a +href="http://en.wikipedia.org/wiki/Gnutella">article de la Viquipèdia</a>.</p> + +<p> +En qualsevol cas, el seu nom era originàriament un joc de paraules entre +«GNU» (els primers desenvolupadors tenien previst publicar-ne el codi sota +la llicència GPL de GNU, i potser pensaven contribuir al projecte GNU) i +«Nutella» (un bar que agradava molt als primers desenvolupadors). No +obstant, ni el programa original ni cap dels actuals projectes relacionats +són <a href="/philosophy/categories.html#GNUsoftware">paquets oficials de +GNU</a>. Vàrem demanar als desenvolupadors de Gnutella que li canviessin el +nom per evitar confusions; potser ho faran en el futur.</p> + +<p> +Hi ha un nombre de programes lliures que han estat dissenyats per +implementar el protocol de Gnutella, com per exemple <a +href="http://gtk-gnutella.sourceforge.net/">Gtk-Gnutella</a>, <a +href="http://mutella.sourceforge.net/">Mutella</a> i <a +href="http://sourceforge.net/projects/gnucleus/">Gnucleus</a>. Noteu, no +obstant, que cap d'aquests programes és oficialment <a +href="/philosophy/categories.html#GNUsoftware">programari GNU</a>. GNU té el +seu propi programa de xarxes P2P, <a href="/software/GNUnet/">GNUnet</a>, la +documentació del qual inclou una <a +href="https://web.archive.org/web/20180616130316/https://gnunet.org/compare">comparació +entre els protocols</a>.</p> + +<p> +La Free Software Foundation treballa amb la llibertat de copiar i canviar +programari; la música és fora del nostre abast d'actuacions. Tot i això, hi +ha una similitud parcial en els aspectes ètics de copiar programari i +copiar enregistraments de música. Alguns articles a la secció de <a +href="/philosophy/essays-and-articles.html#Laws">filosofia</a> tracten el +tema de la còpia d'altres materials diferents al programari. Alguns dels <a +href="/philosophy/third-party-ideas.html">articles d'altres persones</a> als +que hem posat enllaços són també rellevants.</p> + +<p> +Sense distinció del tipus d'informació impresa que es comparteixi, animem a +la ciutadania a rebutjar el supòsit que una persona o empresa té el dret +natural a prohibir compartir o dictar exactament com s'han d'utilitzar. Fins +i tot el sistema legal dels Estats Units <a +href="/philosophy/reevaluating-copyright.html">rebutja</a> de forma nominal +aquesta idea antisocial.</p> +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 2004, 2005, 2007, 2016, 2017, 2018, 2019 Free Software +Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> + </div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:30:38 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gpl-american-dream.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gpl-american-dream.html new file mode 100644 index 0000000..6a215c3 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gpl-american-dream.html @@ -0,0 +1,140 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/gpl-american-dream.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>La Llicència Pública General de GNU i el somni americà - Projecte GNU - Free +Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/gpl-american-dream.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>La Llicència Pública General de GNU i el somni americà</h2> + +<p>per <strong>Bradley M. Kuhn</strong></p> + +<p> +Quan anava a escola, justament aquí als Estats Units d'Amèrica, em van +ensenyar que el nostre país era la «terra de les oportunitats». Els meus +professors m'explicaven que el meu país era especial, perquè qualsevol +persona amb una bona idea i ganes de fer una bona feina podia guanyar-se la +vida, i a més ser un triomfador. Ho anomenaven el «somni americà».</p> +<p> +Quin era el fonament del «somni americà»? Era la igualtat: tothom tenia les +mateixes oportunitats a la nostra societat per a triar el seu propi camí. Jo +podia estudiar qualsevol carrera que desitgés, i si treballava de valent, +tindria èxit.</p> +<p> +Va resultar que jo posseïa talent per a treballar amb ordinadors, en +particular, en programari. Adoctrinat pel «somni americà», vaig aprendre +tant com vaig poder sobre el programari per a ordinadors. Volia tenir la +meva oportunitat d'èxit.</p> +<p> +No obstant, vaig descobrir ràpidament que, en molts casos, no tots els +jugadors eren iguals en l'àrea del programari. Quan em vaig incorporar a +aquest camp, grans companyies com Microsoft tendien a controlar la major +part de la tecnologia. I aquesta tecnologia només estava disponible sota +acords de llicències que m'impedien estudiar-lo i aprendre'n. Em prohibien +completament veure el codi font del programari.</p> +<p> +Vaig descobrir, també, que gent amb molts diners podien negociar llicències +diferents. Si pagaven prou, podien obtenir permís per a estudiar i aprendre +del codi font. Aquestes llicències costaven normalment milers de dòlars, i +sent jove i relativament pobre, no tenia aquesta sort.</p> +<p> +Després de passar els meus primers anys en el negoci del programari una mica +reprimit per la meva incapacitat per aprendre més, vaig descobrir un altre +tipus de programari que em permetia estudiar i aprendre. Aquest programari +es publicava sota una llicència anomenada Llicència Pública General de GNU +(GNU GPL). En lloc de restringir la meva llibertat per a estudiar-lo i +aprendre, aquesta llicència havia estat especialment dissenyada per a +permetre'm aprendre. La llicència garantia que passés el que passés amb les +versions públiques del programa, sempre podria estudiar-ne el codi font.</p> +<p> +Vaig construir ràpidament la meva carrera al voltant d'aquest +programari. Vaig aconseguir moltes feines configurant, instal·lant, +administrant i ensenyant sobre aquest programari. Gràcies a la Llicència +Pública General de GNU, sempre vaig saber que podria ser competitiu en el +meu negoci, perquè sempre podria aprendre fàcilment de les innovacions tan +aviat com es produïssin. Això em va donar una habilitat única per a ser +innovador jo mateix. Podia innovar ràpidament, i impressionar els meus +empleats. Podria fins i tot començar el meu propi negoci de consultoria. El +meu propi negoci! La culminació del somni americà!</p> +<p> +Per això, em vaig quedar molt sorprès la setmana passada quan el +vicepresident de Microsoft va comentar que la Llicència Pública General de +GNU contradiu l'estil de vida americà.</p> +<p> +La Llicència Pública General de GNU està específicament dissenyada per +assegurar que existeixi igualtat entre tots els innovadors tecnològics, +programadors i usuaris de programari. A cada estudiant de secundària, +contractista independent, petita empresa i gran corporació se li donen les +mateixes oportunitats per a innovar. Tots comencem la carrera des del mateix +punt. Les persones amb una profunda comprensió del programari i l'habilitat +de fer-lo funcionar bé tenen més possibilitats de tenir èxit, i tenen èxit.</p> +<p> +L'estil de vida americà és exactament això, o almenys d'aquesta manera ho +vaig aprendre a l'escola. Espero que no deixem que Microsoft i altres +canviïn la definició.</p> +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 2001 Bradley M. Kuhn</p> + +<p>Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article en +qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que es conservi aquesta nota.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 20 d'abril de +2009.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:08:19 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gpl-american-way.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gpl-american-way.html new file mode 100644 index 0000000..e2099e0 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gpl-american-way.html @@ -0,0 +1,206 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/gpl-american-way.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>La Llicència Pública General de GNU i l'estil de vida americà - Projecte GNU +- Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/gpl-american-way.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>La Llicència Pública General de GNU i l'estil de vida americà</h2> + +<p>per <strong>Richard M. Stallman</strong></p> + +<p> +Microsoft descriu la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL) com una +llicència de "codi obert", i diu que va en contra de l'estil de vida +americà. Per a entendre la llicència GNU GPL, i reconèixer com encarna +l'estil de vida americà, primer cal ser conscient que la llicència GPL no va +ser dissenyada per al codi obert.</p> +<p> +El Moviment pel Codi Obert, que es va iniciar el 1998, aspira a desenvolupar +programari potent, fiable i de tecnologia avançada, invitant el públic a +col·laborar en el desenvolupament del programari. Molts desenvolupadors +d'aquest moviment utilitzen la llicència GNU GPL, i els agraïm que la +utilitzin. Però al Moviment pel Codi Obert no hi trobareu les idees i la +lògica de la llicència GPL, perquè provenen dels objectius i valors més +profunds del Moviment per al Programari Lliure.</p> +<p> +El Moviment per al Programari Lliure es va fundar el 1984, però la seva +inspiració prové dels ideals de 1776: llibertat, comunitat i cooperació +voluntària. Això és el que condueix a la llibertat d'empresa, a la llibertat +d'expressió i al programari lliure.</p> +<p> +Com en "lliure empresa" i en "llibertat d'expressió", l'adjectiu "lliure" de +"programari lliure" es refereix a la llibertat, no al preu [N. del T.: en +anglès, la paraula "free" significa tant "lliure" com +"gratuït"]. Concretament significa que teniu la llibertat d'estudiar, +modificar i redistribuir el programari que utilitzeu. Aquestes llibertats +permeten als ciutadans ajudar-se entre ells, i participar així en una +comunitat. Això contrasta amb el programari privatiu més usual, que manté +els usuaris desemparats i dividits: el funcionament intern dels programes és +secret, i està prohibit compartir el programa amb el veí. El programari +potent i fiable i les tecnologies avançades són conseqüències molt útils de +la llibertat, però la llibertat de tenir una comunitat és important per si +mateixa.</p> +<p> +No podíem establir una comunitat de llibertat a la terra del programari +privatiu, on cada programa tenia el seu senyor. Havíem de construir una nova +terra al ciberespai: el sistema operatiu lliure GNU, que vam començar a +escriure el 1984. El 1991, quan GNU ja estava gairebé acabat, el nucli de +Linux escrit per Linus Torvalds va omplir l'últim buit; poc després, el +sistema lliure GNU/Linux estava disponible. Avui milions d'usuaris utilitzen +GNU/Linux i gaudeixen dels avantatges de la llibertat i la comunitat.</p> +<p> +Vaig dissenyar la llicència GNU GPL per a mantenir i defensar les llibertats +que defineixen el programari lliure: per dir-ho en les paraules de 1776, +s'hi estableixen aquestes llibertats com a drets inalienables dels programes +publicats sota la llicència GPL. La llicència GPL garanteix que tingueu la +llibertat d'estudiar, canviar i redistribuir el programa, dient que ningú no +està autoritzat a eliminar aquestes llibertats redistribuint el programa +sota una llicència restrictiva.</p> +<p> +Amb la idea de fomentar la cooperació, animem a altres que modifiquin i +difonguin els programes que publiquem. Amb l'objectiu de defensar la +llibertat, establim com a condició que aquestes versions modificades dels +nostres programes han de respectar les llibertats dels usuaris igual que les +respectava la versió original. Promovem la cooperació bidireccional +rebutjant el parasitisme: qualsevol que desitgi copiar parts del nostre +programari en el seu programa ha de deixar-nos utilitzar parts d'aquest +programa en els nostres. No es força a ningú a unir-se al nostre club, però +els que desitgen participar-hi han d'oferir-nos la mateixa cooperació que +reben de nosaltres. Això fa que el sistema sigui just.</p> +<p> +Milions d'usuaris, desenes de milers de desenvolupadors i empreses tan grans +com IBM, Intel, i Sun han decidit participar sobre aquesta base. Però +algunes empreses volen tenir els avantatges sense les responsabilitats.</p> +<p> +De tant en tant, algunes empreses ens han dit: "Faríem una versió millorada +d'aquest programa si ens permetéssiu publicar-la sense llibertats". I +nosaltres diem: "No, gràcies; les seves millores podrien ser útils si fossin +lliures, però si no podem utilitzar-les lliurement, no són bones en +absolut". Llavors recorren al nostre ego, dient que el nostre codi tindrà +"més usuaris" dins dels seus programes privatius. I responem que valorem més +la llibertat de la nostra comunitat que una forma irrellevant de +popularitat.</p> +<p> +Microsoft voldria sens dubte beneficiar-se del nostre codi sense les +responsabilitats. Però té un altre propòsit, més específic, a l'hora atacar +la llicència GNU GPL. En general, Microsoft és més coneguda per la imitació +que per la innovació. Quan Microsoft fa alguna cosa nova, el seu propòsit és +estratègic: no fa millores per als seus usuaris, sinó que els hi tanca les +alternatives.</p> +<p> +Microsoft utilitza una estratègia contra la lliure competència anomenada +"abraçar i estendre". Això significa que comença amb la tecnologia que +altres estan utilitzant, afegeix un petit canvi que és secret, de manera que +ningú no pot imitar-lo, i després utilitza aqueixa modificació secreta +perquè només el programes de Microsoft puguin comunicar-se amb altres +programes de Microsoft. En alguns casos, això dificulta que utilitzeu un +programa que no sigui de Microsoft si les persones amb què treballeu +utilitzen els de Microsoft. En altres casos, es fa més difícil que utilitzeu +un programa que no sigui de Microsoft per a la tasca A si esteu utilitzant +un programa de Microsoft per a la tasca B. En qualsevol dels dos casos, +"abraçar i estendre" magnifica l'efecte del poder sobre el mercat de +Microsoft.</p> +<p> +Cap llicència pot impedir a Microsoft la pràctica del "abraçar i estendre", +si estan decidits a fer-ho a tota costa. Si escriuen el seu propi programa +des de zero, i no utilitzen res del nostre codi, la llicència del nostre +codi no els afecta. Però una reescriptura total és costosa i dura, i ni tan +sols Microsoft pot dur-la sempre a terme. D'aquí la seva campanya per a +persuadir-nos que abandonem la llicència que protegeix a la nostra +comunitat, la llicència que no els permetrà dir "el que és teu és meu, i el +que és meu és meu". Desitgen que els deixem agafar el que vulguin, sense +donar mai res a canvi. Volen que abandonem les nostres proteccions.</p> +<p> +Però la indefensió no és l'estil de vida americà. A la terra dels valents i +dels lliures, defensem la nostra llibertat amb la llicència GNU GPL.</p> + +<h4>Addendum:</h4> + +<p> +Microsoft diu que la GPL està en contra dels "drets de la propietat +intel·lectual". No tinc cap opinió sobre els "drets de la propietat +intel·lectual", perquè el terme és massa ampli com per a tenir una opinió +coherent sobre ell. És una expressió "calaix de sastre", que cobreix el +copyright, les patents, les marques registrades i altres àrees dispars de la +llei; àrees tan diferents, en les lleis i en els seus efectes, que qualsevol +afirmació sobre el conjunt és segurament simplista. Per pensar +intel·ligentment sobre el copyright, les patents o les marques registrades, +cal pensar-hi per separat. El primer pas és rebutjar agrupar-ho tot sota el +terme "propietat intel·lectual".</p> +<p> +Necessitaria una hora per exposar la meva visió sobre el copyright, però +s'hi pot aplicar aquest principi general: el copyright no pot justificar la +negació de llibertats importants a la societat. Com va dir Abraham Lincoln: +"Sempre que hi hagi un conflicte entre els drets humans i els drets de +propietat, els drets humans han de prevaler". Els drets de propietat es van +crear amb el propòsit d'avançar en el benestar humà, no com una excusa per +desatendre'l.</p> +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 2001 Richard M. Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 29 de juny de +2009.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:08:18 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/initial-announcement.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/initial-announcement.html new file mode 100644 index 0000000..88db5ae --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/initial-announcement.html @@ -0,0 +1,314 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/gnu/initial-announcement.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Anunci inicial - Projecte GNU - Free Software Foundation (FSF)</title> + +<!--#include virtual="/gnu/po/initial-announcement.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Anunci inicial</h2> + +<p> Aquest és l'anunci inicial del Projecte GNU, escrit per <a +href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a> el 27 de setembre 1983.</p> + +<p> La història del Projecte GNU és en molts aspectes diferent d'aquest pla +inicial. Per exemple, el començament es va retardar fins a gener de +1984. Alguns dels conceptes filosòfics sobre el <a +href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a> no es van clarificar +fins alguns anys després.</p> + +<h3>Unix Lliure!</h3> + +<p>En aquest dia d'acció de gràcies començaré a escriure un sistema de +programari plenament compatible amb Unix anomenat GNU (per GNU no és Unix), +i el distribuiré lliurement <a href="#f1">(1)</a> a tothom que vulgui +utilitzar-lo. Es necessitarà una important contribució de temps, diners, +programes i equipaments informàtics.</p> + +<p>Per començar, GNU serà un nucli més totes les utilitats necessàries per a +escriure i executar programes en llenguatge C: editor, línia de +comandaments, compilador C, enllaçador, ensamblador i algunes coses més. Fet +això, hi afegirem un formatejador de text, un YACC, un joc tipus Imperi, un +full de càlcul i centenars de coses. Esperem proporcionar, finalment, totes +aquelles coses útils que normalment venen amb un sistema Unix, i qualsevol +altra cosa útil, incloent-hi documentació impresa i en línia.</p> + +<p>GNU podrà executar programes Unix, però no serà idèntic a Unix. Farem totes +les millores convenients, basant-nos en la nostra experiència en altres +sistemes operatius. En particular, planegem tenir noms de fitxer més llargs, +números de versió de fitxer, un sistema de fitxers a prova de penjades, +potser extensions per a noms de fitxer, suport per a pantalla independent +del terminal, i finalment un sistema de finestres basat en Lisp a través del +qual alguns programes de Lisp i Unix podran compartir la pantalla. Tant C +com Lisp estaran disponibles com a llenguatges de programació del +sistema. Tindrem programari de xarxa basat en el protocol chaosnet del MIT, +molt superior a l'UUCP. Potser també tindrem alguna cosa compatible amb +UUCP.</p> + + +<h3>Qui Sóc?</h3> + +<p>Em dic Richard Stallman i sóc l'inventor de l'original i ara molt imitat +editor d'EMACS; actualment estic al Laboratori d'Intel·ligència Artificial +del MIT. He treballat molt en compiladors, editors, depuradors i intèrprets +de comandaments, en l'Imcopatible Timesharing System i en el sistema +operatiu de la màquina Lisp. Vaig ser pioner en el suport de pantalla +independent del terminal a l'ITS. A més he implementat un sistema de fitxers +a prova de penjades i dos sistemes de finestres per a màquines Lisp.</p> + +<h3>Per què he d'escriure GNU</h3> + +<p>Considero com a regla d'or que si m'agrada un programa l'haig de compartir +amb altra gent que li agradi. No puc, amb bona consciència, signar un acord +de no revelació o una llicència de programari.</p> + +<p>Per a poder seguir utilitzant ordinadors sense violar els meus principis, he +decidit organitzar un corpus suficientment gran de programari lliure, de +manera que pugui continuar utilitzant-los sense cap programa que no sigui +lliure.</p> + + +<h3>Com podeu contribuir</h3> + +<p>Estic sol·licitant donacions de màquines i de diners als fabricants +d'ordinadors. Als particulars els estic demanant donacions de programes i +que aportin el seu treball.</p> + +<p>Un fabricant d'ordinadors ja s'ha ofert per a proporcionar un +ordinador. Però en podríem utilitzar més. Una conseqüència que podeu esperar +si feu donació de màquines és que GNU hi funcionarà ben aviat. Seria millor +que la màquina fos capaç d'operar en una zona residencial, i que no requerís +un elevat consum de refrigeració o d'energia elèctrica.</p> + +<p>Els programadors individuals poden contribuir escrivint duplicats +compatibles d'algunes utilitats d'Unix i donant-me-les. Per a la majoria +dels projectes, aquesta feina distribuïda i a temps parcial seria molt +difícil de coordinar; les parts escrites independentment no funcionarien +juntes. Però per a la tasca particular de reemplaçar Unix, aquest problema +no hi és. La majoria de les especificacions d'interfície venen fixades per +la compatibilitat amb Unix. Si cada contribució funciona amb la resta +d'Unix, probablement funcionarà amb la resta de GNU.</p> + +<p>Si aconsegueixo donacions de diners, puc contractar unes quantes persones a +temps total o parcial. El sou no serà alt, però estic buscant gent per a qui +ajudar la humanitat sigui tan important com els diners. Ho veig com una +manera de permetre a la gent dedicar totes les seves energies a treballar en +GNU, estalviant-los la necessitat de guanyar-se la vida d'una altra manera.</p> + + +<p>Per a més informació, contacteu amb mi.</p> + +<p>Arpanet mail:<br /> + RMS@MIT-MC.ARPA</p> + +<p>Usenet:<br /> + ...!mit-eddie!RMS@OZ<br /> + ...!mit-vax!RMS@OZ</p> + +<p>US Snail:<br /> + Richard Stallman<br /> + 166 Prospect St<br /> + Cambridge, MA 02139</p> + + +<h4 id="f1">La desafortunada elecció de la paraula "free"</h4> + +<p>En aquest punt, la manera d'expressar-ho va ser poc acurada [A l'original +anglès, "free" es podia entendre pel context com "gratuïtament"]. La +intenció era que ningú no hagués de pagar per obtenir un <b>permís</b> per +utilitzar GNU. Però la frase no ho deixava clar, i la gent sovint +interpretava que les còpies del sistema GNU s'havien de distribuir de franc +o a molt baix preu, cosa que mai no es va pretendre.</p> + +<h3>Missatge original</h3> + +<p>Per completar la informació, reproduïm aquí el missatge original en el seu +format.</p> + +<div dir="ltr"> +<pre><!--TRANSLATORS: Don't translate anything except the headers.--> + +From CSvax:pur-ee:inuxc!ixn5c!ihnp4!houxm!mhuxi!eagle!mit-vax!mit-eddie!RMS@MIT-OZ +From: RMS%MIT-OZ@mit-eddie +Newsgroups: net.unix-wizards,net.usoft +Subject: new Unix implementation +Date: Tue, 27-Sep-83 12:35:59 EST +Organization: MIT AI Lab, Cambridge, MA + +Free Unix! + +Starting this Thanksgiving I am going to write a complete +Unix-compatible software system called GNU (for Gnu's Not Unix), and +give it away free<a href="#f1">(1)</a> to everyone who can use it. +Contributions of time, money, programs and equipment are greatly +needed. + +To begin with, GNU will be a kernel plus all the utilities needed to +write and run C programs: editor, shell, C compiler, linker, +assembler, and a few other things. After this we will add a text +formatter, a YACC, an Empire game, a spreadsheet, and hundreds of +other things. We hope to supply, eventually, everything useful that +normally comes with a Unix system, and anything else useful, including +on-line and hardcopy documentation. + +GNU will be able to run Unix programs, but will not be identical +to Unix. We will make all improvements that are convenient, based +on our experience with other operating systems. In particular, +we plan to have longer filenames, file version numbers, a crashproof +file system, filename completion perhaps, terminal-independent +display support, and eventually a Lisp-based window system through +which several Lisp programs and ordinary Unix programs can share a screen. +Both C and Lisp will be available as system programming languages. +We will have network software based on MIT's chaosnet protocol, +far superior to UUCP. We may also have something compatible +with UUCP. + + +Who Am I? + +I am Richard Stallman, inventor of the original much-imitated EMACS +editor, now at the Artificial Intelligence Lab at MIT. I have worked +extensively on compilers, editors, debuggers, command interpreters, the +Incompatible Timesharing System and the Lisp Machine operating system. +I pioneered terminal-independent display support in ITS. In addition I +have implemented one crashproof file system and two window systems for +Lisp machines. + + +Why I Must Write GNU + +I consider that the golden rule requires that if I like a program I +must share it with other people who like it. I cannot in good +conscience sign a nondisclosure agreement or a software license +agreement. + +So that I can continue to use computers without violating my principles, +I have decided to put together a sufficient body of free software so that +I will be able to get along without any software that is not free. + + +How You Can Contribute + +I am asking computer manufacturers for donations of machines and money. +I'm asking individuals for donations of programs and work. + +One computer manufacturer has already offered to provide a machine. But +we could use more. One consequence you can expect if you donate +machines is that GNU will run on them at an early date. The machine had +better be able to operate in a residential area, and not require +sophisticated cooling or power. + +Individual programmers can contribute by writing a compatible duplicate +of some Unix utility and giving it to me. For most projects, such +part-time distributed work would be very hard to coordinate; the +independently-written parts would not work together. But for the +particular task of replacing Unix, this problem is absent. Most +interface specifications are fixed by Unix compatibility. If each +contribution works with the rest of Unix, it will probably work +with the rest of GNU. + +If I get donations of money, I may be able to hire a few people full or +part time. The salary won't be high, but I'm looking for people for +whom knowing they are helping humanity is as important as money. I view +this as a way of enabling dedicated people to devote their full energies to +working on GNU by sparing them the need to make a living in another way. + + +For more information, contact me. +Arpanet mail: + RMS@MIT-MC.ARPA + +Usenet: + ...!mit-eddie!RMS@OZ + ...!mit-vax!RMS@OZ + +US Snail: + Richard Stallman + 166 Prospect St + Cambridge, MA 02139 +</pre> +</div> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments +a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1983, 1999, 2007, 2008, 2009, 2013, 2014 Free Software +Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 25 de +juny de 2010.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:35:12 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html new file mode 100644 index 0000000..ae04caf --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html @@ -0,0 +1,332 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/gnu/po/linux-and-gnu.ca.po"> + https://www.gnu.org/gnu/po/linux-and-gnu.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/linux-and-gnu.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/linux-and-gnu.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-09-04" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.87 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Linux i GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> +<meta http-equiv="Keywords" content="GNU, FSF, Free Software Foundation, Linux, Emacs, GCC, Unix, Programari +Lliure, Sistema Operatiu, GNU Kernel, HURD, GNU HURD, Hurd" /> +<meta http-equiv="Description" content="Des de 1983 desenvolupem el sistema operatiu lliure GNU, de manera que els +usuaris tinguin la llibertat de compartir i millorar el programari que +utilitzen." /> + +<!--#include virtual="/gnu/po/linux-and-gnu.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>Linux i el Sistema GNU</h2> + +<p><strong>per <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a></strong></p> + +<div class="announcement"> + <blockquote><p>Per més informació vegeu les <a href="/gnu/gnu-linux-faq.html">Preguntes +freqüents sobre GNU/Linux</a> i l'article <a +href="/gnu/why-gnu-linux.html">Per què GNU/Linux?</a></p> + </blockquote> +</div> + +<p> +Molts usuaris utilitzen diàriament una versió modificada del <a +href="/philosophy/categories.html#TheGNUsystem">sistema GNU</a> sense +saber-ho. Per una sèrie de fets, la versió de GNU que s'utilitza àmpliament +és coneguda habitualment com a «Linux», sense que molts usuaris <a +href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">siguin conscients</a> que es +tracta bàsicament del sistema GNU, desenvolupat pel <a +href="/gnu/gnu-history.html">Projecte GNU</a>.</p> + +<p> +Hi ha realment un Linux, i aquestes persones l'utilitzen, però Linux no és +un sistema operatiu. Linux és el nucli: la part del sistema que facilita els +recursos de la màquina als altres programes que s'executen. El nucli és una +part essencial d'un sistema operatiu, però sol no serveix de res; només pot +funcionar en l'entorn d'un sistema operatiu complet. Linux s'utilitza +normalment en combinació amb el sistema operatiu GNU: el conjunt del sistema +és bàsicament GNU, amb Linux funcionant com a nucli. Totes les anomenades +«Distribucions Linux» són en realitat distribucions de GNU/Linux.</p> + +<p> +Molts usuaris desconeixen aquesta distinció entre el nucli (Linux) i el +sistema complet, que també anomenen «Linux». Aquest ús ambigu del nom no +ajuda massa a desfer l'equívoc. Aquests usuaris sovint pensen que Linus +Torvalds va desenvolupar tot el sistema operatiu el 1991, amb una mica +d'ajuda.</p> + +<p> +Els programadors generalment saben que Linux és un nucli. Però com que han +escoltat generalment que al sistema complet se l'anomena també «Linux», +sovint s'imaginen una història que justifiqui aquest nom. Per exemple, molts +creuen que un cop Linus Torvalds va acabar d'escriure el nucli, el seus +companys van cercar altres programes lliures, i sense cap raó aparent es van +trobar que gairebé tot el que calia per a fer un sistema operatiu a l'estil +d'Unix ja estava disponible.</p> + +<p> +Però tot allò que van trobar no era la conseqüència d'un accident: era el +sistema GNU. El <a href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a> +disponible havia esdevingut un sistema complet pel fet que el Projecte GNU +havia estat treballant des del 1984 per a fer-ne un. Al <a +href="/gnu/manifesto.html">Manifest GNU</a> vàrem fixar l'objectiu de +desenvolupar un sistema lliure a l'estil d'Unix, anomenat GNU. L'<a +href="/gnu/initial-announcement.html">Anunci inicial</a> del Projecte GNU +també descriu alguns dels plans originals del sistema GNU. Quan Linux +s'estava escrivint, el sistema estava gairebé acabat.</p> + +<p> +La majoria dels projectes de programari lliure tenen l'objectiu de +desenvolupar un programa particular per a una tasca particular. Exemples +destacats en són el treball de Linus Torvalds per a escriure un nucli a +l'estil d'Unix (Linux); el treball de Donald Knuth per escriure un +formatador de textos (TeX); o el treball de Bob Schifler per a desenvolupar +un sistema de finestres (X Window). És natural mesurar la contribució a +aquests tipus de projectes pels programes específics que s'aporten al +projecte.</p> + +<p> +Si intentéssim mesurar la contribució del Projecte GNU d'aquesta manera, què +en podríem concloure? Un venedor de CD-ROMs hagués trobat que a la seva +«distribució Linux», el <a +href="/philosophy/categories.html#GNUsoftware">programari GNU</a> era el +component principal, essent la seva participació al voltant del 28% del codi +font, i aportant-hi alguns dels principals components essencials, sense els +quals no hi hauria sistema operatiu. Linux participava amb un 3% del codi +font. Per tant, si es cerqués un nom per al sistema basant-se en qui va +escriure els programes del sistema, el nom més apropiat seria «GNU».</p> + +<p> +Però no creiem que aquesta sigui la manera correcta d'afrontar la +qüestió. El Projecte GNU no va ser, i no és, un projecte per desenvolupar +programari específic. No era un projecte per <a +href="/software/gcc/">desenvolupar un compilador de C</a>, tot i que el vam +fer. No era un projecte per desenvolupar un editor de textos, tot i que +també en vam desenvolupar un. La intenció del Projecte GNU era la de +desenvolupar <em>un sistema operatiu complet i lliure a l'estil d'Unix</em>: +GNU.</p> + +<p> +Molta gent ha fet grans contribucions als programes lliures del sistema, i +totes es mereixen un reconeixement. Però la finalitat era <em>un sistema +integrat</em>, i no només una col·lecció de programes útils. El Projecte GNU +es va iniciar precisament per a fer-ne un. Vam elaborar una llista dels +programes necessaris per a crear un sistema lliure <em>complet</em>, i vam +cercar, escriure o trobar algú que escrigués tot el que figurava a la +llista. Vam escriure components essencials però sense cap mena +d'atractiu <a href="#unexciting">(1)</a>, perquè sense ells no tindríem +un sistema complet. Alguns dels nostres components, com les eines de +programació, es van popularitzar entre els programadors, però també vam +escriure molts components que no eren eines <a +href="#nottools">(2)</a>. Fins i tot vam desenvolupar un joc d'escacs, GNU +Chess, perquè un sistema complet també necessita jocs.</p> + +<p> +A principis dels 90 disposàvem de tot el sistema llevat del nucli. També +havíem començat a treballar en un nucli, el <a +href="/software/hurd/hurd.html">GNU Hurd</a>, que funciona sobre Mach. El +desenvolupament d'aquest nucli ha estat una mica més dur del que ens +esperàvem; <a href="/software/hurd/hurd-and-linux.html">el nucli GNU Hurd va +començar a ser fiable el 2001</a>, però encara falta per a què estigui llest +per al públic en general.</p> + +<p> +Afortunadament no vam haver d'esperar que Hurd estigués enllestit, perquè +Linux ja estava disponible. Quan el 1992 Linus Torvalds va publicar Linux +com a programari lliure, va omplir el buit més important del sistema GNU. La +gent podia llavors <a +href="http://ftp.funet.fi/pub/linux/historical/kernel/old-versions/RELNOTES-0.01">unir +Linux i el sistema GNU</a> per tal d'obtenir un sistema operatiu complet i +lliure: una versió del sistema GNU que contenia Linux. En altres paraules, +un sistema GNU/Linux.</p> + +<p> +Posar-los tots dos junts sona senzill, però no va ser una tasca +trivial. Alguns components de GNU <a href="#somecomponents">(3)</a> +necessitaven canvis substancials per funcionar amb Linux. Integrar un +sistema complet en una distribució que hauria de funcionar «fora de la +capsa» també va significar molta feina. Calia resoldre com instal·lar i +iniciar el sistema, un problema que encara no havíem afrontat perquè encara +no havíem arribat a aquell punt. La gent que desenvolupava les diverses +distribucions del sistema van fer una contribució cabdal. Però era una feina +que segurament, per la seva naturalesa, l'hagués acabat fent algú.</p> + +<p> +El Projecte GNU dóna suport als sistemes GNU/Linux de la mateixa manera que +ho fa amb el sistema GNU, fins i tot finançant-los. La <a +href="http://fsf.org/">FSF</a> va finançar la reescriptura de les extensions +relacionades amb Linux de la biblioteca GNU C, de tal manera que ara estan +ben integrades, i els sistemes GNU/Linux més nous utilitzen la versió actual +de la biblioteca sense canvis. La FSF també va finançar els inicis del +desenvolupament de la distribució Debian GNU/Linux.</p> + +<p> +Actualment hi ha moltes variants diferents del sistema GNU/Linux (sovint se +les anomena «distros»). La majoria inclouen programari no lliure; els seus +desenvolupadors segueixen més la filosofia associada amb Linux que la de +GNU. Però també hi ha <a href="/distros/distros.html">distros de GNU/Linux +completament lliures</a>. La FSF dóna suport a <a +href="http://gnewsense.org/">gNewSense</a>.</p> + +<p>Convertir en lliure una distribució de GNU/Linux no consisteix només en +eliminar diversos programes no lliures. Avui dia, la versió corrent de Linux +conté també programes no lliures. Aquests programes es carreguen per activar +dispositius quan s'inicia el sistema i s'inclouen com a llargues sèries de +números al "codi font" de Linux. De fet, mantenir lliure una distribució de +GNU/Linux implica ara també mantenir una <a +href="http://directory.fsf.org/project/linux"> versió lliure de Linux</a> </p> + +<p>Tant si utilitzeu GNU/Linux com si no, no induïu a la confusió emprant la +paraula «Linux» de forma ambigua. Linux és el nucli, un dels principals +components essencials del sistema. El sistema en conjunt es més o menys el +sistema GNU, amb Linux afegit. Quan parleu d'aquesta combinació, anomeneu-la +si us plau «GNU/Linux».</p> + +<p> +Si voleu posar un enllaç per oferir més informació sobre «GNU/Linux», +aquesta pàgina i <a +href="/gnu/the-gnu-project.html">http://www.gnu.org/gnu/the-gnu-project.html</a> +són bones opcions. Si parleu del nucli Linux i voleu posar un enllaç per +oferir més informació, <a +href="http://foldoc.org/linux">http://foldoc.org/linux</a> és una bona +adreça.</p> + +<h3>Postdates</h3> + +<p> +A més de GNU, un altre projecte ha produït, de manera independent, un +sistema operatiu lliure a l'estil d'Unix. Aquest sistema és conegut com a +BSD, i va ser desenvolupat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. No era +un sistema lliure als anys 80, però va esdevenir lliure a principis dels +90. Els sistemes operatius lliures que existeixen avui dia <a +href="#newersystems">(4)</a> són gairebé sempre variants del sistema GNU o +del sistema BSD.</p> + +<p> +De vegades la gent pregunta si BSD també és una versió de GNU, com +GNU/Linux. Els desenvolupadors del sistema BSD es van plantejar fer lliure +el seu programari seguint l'exemple del Projecte GNU, i les crides +d'activistes de GNU van contribuir a convèncer-los, però el seu codi té poc +a veure amb GNU. Els sistemes BSD utilitzen avui dia alguns programes GNU, +igual que el sistema GNU i les seves variants utilitzen alguns programes +BSD. Però si els considerem en conjunt, es tracta de dos sistemes diferents +que han evolucionat per separat. Els desenvolupadors de BSD no van escriure +un nucli ni el van afegir al sistema GNU, de manera que un nom com GNU/BSD +no tindria sentit. <a href="#gnubsd">(5)</a></p> + +<h3>Notes:</h3> +<ol> +<li> +<a id="unexciting"></a>Aquests components essencials però poc atractius +inclouen el compilador GNU GAS i l'enllaçador GLD, que ara són part dels +paquets <a href="/software/binutils/">GNU Binutils</a>), <a +href="/software/tar/">GNU tar</a> i d'altres.</li> + +<li> +<a id="nottools"></a>Per exemple, la interfície BASH, l'intèrpret <a +href="/software/ghostscript/ghostscript.html">Ghostscript</a> i la +biblioteca <a href="/software/libc/libc.html">GNU C library</a> no són eines +de programació. El mateix passa amb GNUCash, GNOME i GNU Chess.</li> + +<li> +<a id="somecomponents"></a>Per exemple, la biblioteca <a +href="/software/libc/libc.html">GNU C</a>.</li> + +<li> +<a id="newersystems"></a>Des que aquest article es va escriure, s'ha +desenvolupat un sistema operatiu a l'estil de Windows gairebé lliure, però +tècnicament no té res a veure amb GNU o Unix, de manera que no afecta a +aquesta qüestió. La major part del nucli de Solaris ha esdevingut lliure, +però si volguéssiu fer a partir d'ell un sistema lliure hauríeu +d'integrar-lo amb GNU o BSD, a més d'afegir al nucli les parts que falten.</li> + +<li> +<a id="gnubsd"></a>Per altra banda, en els anys que han passat des que +aquest article es va escriure, s'ha adaptat la biblioteca GNU C a algunes +versions del nucli FreeBSD, cosa que ha permès combinar GNU amb aquest +nucli. Com passa amb GNU/Linux, hi ha fins i tot variants de GNU que +s'anomenen GNU/kFreeBSD i GNU/kNetBSD en funció del nucli del sistema. Els +usuaris corrents que treballen en els típics escriptoris gràfics difícilment +podran distingir entre GNU/Linux i GNU/*BSD.</li> + +</ol> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments +a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2007, 2014, 2015, 2016 +Richard M. Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 25 de +juny de 2010.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:48:46 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html new file mode 100644 index 0000000..40a7ccd --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html @@ -0,0 +1,776 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/gnu/manifesto.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>El manifest GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/gnu/po/manifesto.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>El manifest GNU</h2> + +<p> El manifest GNU (que apareix a continuació) va ser escrit per <a +href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a> el 1985 per demanar +suport en el desenvolupament del sistema operatiu GNU. Part del text es va +extreure de l'anunci inicial de 1983. Durant l'any 1987 va ser actualitzat +lleument per tenir en compte els nous desenvolupaments, però ara sembla +millor deixar-lo sense modificar.</p> + +<p>Des d'aleshores, hem après que és possible ajudar a evitar certes confusions +comuns amb un canvi en l'elecció de paraules. Les notes a peu de pàgina van +ser afegides el 1993 per ajudar a aclarir aquests punts.</p> + +<p>Si voleu instal·lar el sistema GNU/Linux, us recomanem que utilitzeu una de +les <a href="/distros">distribucions GNU/Linux que són 100% programari +lliure</a>. Per saber com contribuir, vegeu <a +href="/help/help.html">http://www.gnu.org/help</a>.</p> + +<p>El projecte GNU és part del moviment pel programari lliure, una campanya per +la <a href="/philosophy/free-sw.html">llibertat dels usuaris de +programari</a>. És un error associar GNU amb l'expressió “codi +obert”—el terme va ser encunyat el 1998 per gent que no +compartia els valors ètics del moviment pel programari lliure. L'utilitzen +per a promoure un <a +href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">enfocament amoral</a> +sobre el mateix camp.</p> + +<h3 id="whats-gnu">Què és GNU? GNU no és Unix!</h3> + +<p> + GNU, que prové de <i>GNU's Not Unix</i> (GNU no és Unix, en català), és el +nom per a un sistema complet compatible amb Unix que estic escrivint per tal +de donar-lo a tot aquell que vulgui usar-lo <a href="#f1">(1)</a>. Alguns +altres voluntaris estan ajudant-me. Les contribucions econòmiques, de temps, +de programes i equipament són molt necessàries.</p> + +<p> + De moment tenim l'editor de text Emacs amb Lisp per escriure ordres +d'edició, un depurador de codi, un generador parser compatible amb yacc, un +enllaçador, i al voltant de 35 utilitats. Molt prompte estarà complet un +intèrpret d'ordres. S'ha optimitzat un nou compilador portable de C que s'ha +compilat a si mateix i podria ser alliberat aquest any. Existeix un nucli +inicial però encara li falten moltes característiques per emular a +l'Unix. Quan el nucli i el compilador estiguen acabats, serà possible +distribuir el sistema GNU per al desenvolupament de programes. Utilitzarem +el TeX com editor de text, però s'està treballant amb un nroff. També +utilitzarem el sistema de finestres lliure i portable X window +system. Després d'això afegirem un Common Lisp portable, un joc Empire, un +full de càlcul, i centenes d'altres coses, a més de documentació en +línia. Esperem proporcionar, amb el temps, totes les eines que venen amb el +sistema Unix, i més.</p> + +<p> + El GNU serà capaç d'executar programes d'Unix, però no serà idèntic a +Unix. Farem totes les millores que considerem convenients, basades en la +nostra experiència amb altres sistemes operatius. En particular, tenim la +intenció de suportar noms de fitxers més llargs, números de versió de +fitxers, un sistema de fitxers a prova de caigudes, tal vegada un sistema +per completar noms de fitxers, suport amb pantalles independent del tipus de +terminal i potser un sistema de finestres basat en Lisp que permeti que +diversos programes Lisp i els programes habituals de l'Unix comparteixin una +sola pantalla. Tant el C com el Lisp estaran disponibles com a llenguatges +de programació de sistemes. Intentarem oferir suport per l'UUCP, el Chaosnet +del MIT i els protocols de comunicació d'Internet.</p> + +<p> + En principi, el GNU està pensat per màquines de la classe 68000/16000 amb +memòria virtual, perquè aquestes són les màquines amb l'execució més +senzilla. L'esforç addicional per a fer-lo funcionar en màquines més petites +el deixarem per algú que el vulga fer servir en aquestes.</p> + +<p> + Per evitar una terrible confusió (en anglès), cal pronunciar la <em>g</em> +en la paraula 'GNU' quan es parli del projecte (en català és correcte dir +'nyu').</p> + +<h3 id="why-write">Per què haig d'escriure el GNU</h3> + +<p> + Considero que la regla d'or requereix que si m'agrada un programa haig de +compartir-lo amb altra gent a la que li agradi. El venedors de programari +volen separar als usuaris i conquerir-los, fent que cada usuari accepti no +compartir amb els altres. Rebutjo trencar la solidaritat amb altres usuaris +d'aquesta manera. No puc, en bona consciència, signar un contracte de +no-divulgació ni de llicència d'ús de programari. Durant anys vaig treballar +des del Laboratori d'Intel·ligència Artificial per resistir a aquestes +tendències i altres descortesies, però la situació es posà impossible: no +podia continuar sent part d'una institució on aquestes pràctiques es duien a +terme contra la meva voluntat.</p> + +<p> + Com que vull continuar emprant ordinadors sense perdre el meu honor, he +decidit agrupar un cos suficient de programari lliure per tal de ser capaç +de tirar endavant sense cap mena de programari que no sigui lliure. He +abandonat el Laboratori d'Intel·ligència Artificial per denegar qualsevol +excusa legal al MIT que m'impedís oferir el GNU lliurement.<a +href="#f2a">(2)</a></p> + +<h3 id="compatible">Per què el GNU serà compatible amb l'Unix</h3> + +<p> + L'Unix no és el meu sistema ideal, però no està malament. Les +característiques essencials de l'Unix semblen prou bones i penso que puc +omplir els seus buits sense espatllar-les. A més, un sistema compatible amb +l'Unix seria molt útil perquè molta gent l'adoptés.</p> + +<h3 id="available">Com estarà disponible el GNU</h3> + +<p> + El GNU no és de domini públic. Qualsevol podrà modificar i redistribuir el +GNU, però cap distribuïdor podrà restringir una redistribució. És a dir, no +estan permeses les modificacions <a +href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">privatives</a>. Vull +assegurar que totes les versions del GNU continuen sent lliures.</p> + +<h3 id="why-help">Per què volen cooperar molts altres programadors</h3> + +<p> + He trobat molts programadors que estan entusiasmats amb el GNU i volen +ajudar.</p> + +<p> + Molts programadors estan tristos per la comercialització del programari de +sistemes. Això pot fer-los guanyar més diners, però fa que se senten en +conflicte amb altres programadors, en comptes de sentir-los com a +companys. El fonament de l'amistat entre programadors és el fet de compartir +programes; i els acords comercials usats habitualment prohibeixen en +essència als programadors tractar a la resta com a amics. El comprador de +programari deu elegir entre l'amistat i obeir la llei. Naturalment, molts +decideixen que l'amistat és més important. Però els que creuen en la llei +sovint no n'estan segurs amb cap de les opcions. Arriben a fer-se cínics i +pensen que programar és sols una forma de fer diners.</p> + +<p> + Utilitzant i desenvolupant el GNU en comptes de programari propietari, +podrem ser hospitalaris amb tothom i obeir la llei. A més, el GNU serveix +com a exemple per inspirar i atreure a altres per unir-se a nosaltres i +compartir. Això ens pot donar una sensació d'harmonia que és impossible si +nosaltres emprem programari que no sigui lliure. Per a la meitat dels +programadors amb els que he parlat, aquest és un motiu de felicitat que els +diners no poden reemplaçar.</p> + +<h3 id="contribute">Com pots contribuir</h3> + +<blockquote> +<p> +(Per trobar ara projectes de programari en què treballar, vegeu la <a +href="http://fsf.org/campaigns/priority-projects">Llista de projectes d'alta +prioritat</a> i la <a href="http://savannah.gnu.org/people/?type_id=1">GNU +necessita ajuda</a>, que és la llista general de tasques per als paquets de +programari GNU. Per conèixer altres maneres d'ajudar, vegeu <a +href="/help/help.html">la guia per ajudar al sistema operatiu GNU</a>.) +</p> +</blockquote> + +<p> + Estic demanant als fabricants d'ordinadors que facin donacions de màquines i +diners. Demano també donacions individuals en forma de programes i treball.</p> + +<p> + Una conseqüència que vostè pot esperar si fa una donació de maquinari és que +GNU funcionarà en ella molt prompte. Les màquines deurien estar completes, +preparades per instal·lar sistemes, homologades per ser usades en àrees +residencials i no deurien necessitar fonts d'alimentació ni ventilació +sofisticades.</p> + +<p> + He trobat molts programadors delerosos de dedicar part del seu temps en +treballar per al projecte GNU. En la majoria dels projectes, un treball +distribuït a temps parcial seria complicat de coordinar; les parts escrites +per separat podrien no funcionar juntes. Però per al cas particular de +substituir l'Unix, aquest problema no existeix. Un sistema complet d'Unix +conté centenes de programes útils, i cadascun es documenta per separat. La +majoria de les especificacions de la interfície estan determinades per la +compatibilitat amb l'Unix. Si cada col·laborador pot escriure una utilitat +compatible que puga ser substituïda per la de l'Unix i fer que funcione +correctament en lloc de l'original del sistema Unix, aleshores aquestes +utilitats podran funcionar correctament quan s'agrupen. Fins i tot admetent +que en Murphy cree alguns problemes inesperats, l'assemblatge d'aquests +components serà una tasca factible. (El nucli requerirà una comunicació més +pròxima entre els desenvolupadors i treballarem en un grup més petit i +unit.)</p> + +<p> + Si rebo donacions econòmiques, tal vegada seré capaç de contractar unes +quantes persones a jornada completa. El sou no serà alt comparat amb el sou +d'un programador, però estic buscant gent per a qui la construcció d'un +esperit comunitari sigui tant important com guanyar diners. Veig aquest +projecte com una manera de permetre que la gent interessada en dedicar totes +les seves energies a treballar en el GNU pugui fer-ho, evitant-los la +necessitat de viure d'una altra manera.</p> + +<h3 id="benefit">Per què tots els usuaris d'ordinador se'n sortiran beneficiats</h3> + +<p> + Una vegada el GNU estiga escrit, qualsevol serà capaç d'obtenir un bon +sistema de programari lliure, igual que disposem d'aire per respirar. <a +href="#f2">(3)</a></p> + +<p> + Això significa molt més que el simple fet que algú s'estalviï el preu de la +llicència de l'Unix. Significa que s'evitarà el malbaratament d'esforços a +l'hora de programar sistemes. Aquests esforços es poden dedicar a millorar +la tècnica.</p> + +<p> + El codi font complet del sistema estarà disponible per tothom. Com a +resultat, un usuari que necessiti canvis en el sistema sempre serà lliure de +fer-los per ell mateixa, o contractar algú que sigui capaç de fer-los, com +un programador qualsevol o una companyia. Els usuaris no estaran mai més en +mans d'un únic programador o empresa que posseeix el codi font i que són els +únics que estan en la posició de fer canvis.</p> + +<p> + Les escoles podran proporcionar un entorn molt més educatiu animant als +estudiants a millorar el codi del sistema. En el laboratori d'informàtica de +Harvard hi havia la política de què cap programa podia ser instal·lat al +sistema si el seu codi font no estava a disposició pública, i de fet, es +negaren a instal·lar determinats programes. Va ser una important inspiració +per a mi.</p> + +<p> + Finalment, el llast d'haver de prendre en consideració qui posseeix el +programari del sistema i què està, o no, permès fer amb el programari, +desapareixerà.</p> + +<p> + Les disposicions per fer a la gent pagar per utilitzar un programa, incloent +les llicències per còpia, sempre comporten un enorme cost per a la societat +a causa dels incòmodes mecanismes necessaris per determinar quant (és a dir, +quins programes) ha de pagar una persona. I sols un estat policial pot +forçar a tothom a obeir-les. Imaginem una estació espacial on la fabricació +de l'aire comporta un gran cost: es cobra per cada litre d'aire, pot ser +just, però dur una màscara de d'aire amb comptador tot el dia és +intolerable, encara que tothom puga pagar la factura de l'aire. I posar +càmeres de seguretat per controlar si algú es treu la màscara seria +escandalós. És millor finançar la fàbrica d'aire amb un impost per persona i +desfer-se de les màscares.</p> + +<p> + Copiar totes o algunes de les parts d'un programa és tan natural i productiu +per a un programador com respirar. Hauria de ser igual de lliure.</p> + +<h3 id="rebutted-objections">Algunes objeccions als objectius del GNU que es poden rebatre fàcilment</h3> + +<p id="support"> +<strong>“Ningú l'utilitzarà si és lliure, perquè això vol dir que no +s'oferirà assistència tècnica.”</strong></p> + +<p> +<strong>“Has de cobrar per un programa per finançar l'assistència +tècnica.”</strong></p> + +<p> + Si la gent preferís pagar per tenir el GNU més assistència tècnica que +obtenir el GNU de franc sense assistència, una empresa que oferís només +l'assistència tècnica a les persones que haguessin obtingut el GNU de franc +hauria de tenir èxit.<a href="#f3">(4)</a></p> + +<p> + Deuríem distingir entre l'assistència en forma de vertader treball de +programació i l'ajuda a l'usuari principiant. En la primera situació no es +pot recórrer al venedor de programari. Si el problema no és compartit per un +número suficient de clients, el venedor l'ignorarà.</p> + +<p> + Si el seu negoci requereix poder confiar amb l'assistència, l'única manera +és tenir tot el codi font i ferramentes necessaris. Llavors un pot +contractar a qualsevol persona disponible per corregir el problema; un no +estarà en mans de cap individu. Amb l'Unix, el preu del codi font deixa això +fora de lloc qualsevol consideració per a la majoria de negocis. Amb el GNU +això serà senzill. És possible que encara no hi haja cap persona competent +disponible, però d'aquest problema no es pot acusar als acords de +distribució. El GNU no elimina tots els problemes del món, sols alguns +d'ells.</p> + +<p> + Mentre tant, els usuaris que no saben d'ordinadors necessiten que se'ls +guiï: ensenyar-los a fer coses que podrien fer per ells mateixos, però no +que encara no saben com.</p> + +<p> + Aquests serveis podran ser proporcionats per companyies que venguin sols el +servei d'assessoria i de reparació. Si és veritat que els usuaris +prefereixen gastar diners i obtenir un producte amb assistència, estaran +igualment d'acord d'adquirir el servei després d'haver obtingut el producte +de franc. Les empreses de serveis competiran en qualitat i preu, de manera +que els usuaris no estaran lligats a cap companyia en particular. Alhora, +els que no necessitem servei d'assistència hauríem de poder fer servir el +programa sense pagar pel servei.</p> + +<p id="advertising"> +<strong>“No es pot arribar a molta gent sense publicitat, i s'ha de cobrar +pel programa per poder finançar-la.”</strong></p> + +<p> +<strong>“No té sentit fer publicitat d'un programa que la gent pot obtenir +gratuïtament.”</strong></p> + +<p> + Hi ha vàries maneres de fer publicitat de franc o de baix cost que poden ser +utilitzades per informar a nombrosos usuaris sobre alguna cosa com el +GNU. Però potser és cert que un pot arribar a més usuaris de microordinadors +amb publicitat. Si això és cert, un negoci que faça publicitat del servei de +còpia i distribució del GNU per un preu determinat hauran de tenir prou èxit +per pagar la seva publicitat i més. D'aquesta manera, sols els usuaris que +reben benefici de la publicitat paguen per ella.</p> + +<p> + D'altra banda, si molta gent obté el GNU dels seus amics i aquestes +companyies no tenen èxit, això mostrarà que la publicitat no era realment +necessària per difondre el GNU. Per què deu ser que els defensors del mercat +lliure no volen deixar al mercat lliure que ho decideixi? <a +href="#f4">(5)</a></p> + +<p id="competitive"> +<strong>“La meva companyia necessita un sistema operatiu privatiu per ser +estar davant la competència.”</strong></p> + +<p> + El GNU traurà als sistemes operatius de l'àmbit de la competència. Vostè no +serà capaç d'obtenir avantatge en aquesta àrea, però tampoc la competència +podrà treure-li avantatge a vostè. Vostès competiran en altres àmbits, +mentre es beneficien mútuament d'aquest. Si el seu negoci està en vendre un +sistema operatiu, no li farà cap gràcia el GNU, però això és el seu +problema. Si el se negoci és qualsevol altre, el GNU el podrà salvar de ser +empès dins del costós negoci de la venta de sistemes operatius.</p> + +<p> + M'agradaria veure que el desenvolupament del GNU és finançat amb donacions +de molts fabricants i usuaris, reduint els costos per a ells mateixos. <a +href="#f5">(6)</a></p> + +<p id="deserve"> +<strong>“No es mereixen els programadors una recompensa per la seva +creativitat?”</strong></p> + +<p> + Si alguna cosa es mereix una recompensa, és la contribució social. La +creativitat pot ser una contribució social, però sols quan la societat sigui +lliure de fer servir els resultats. Si els programadors mereixen ser +recompensats per crear programes innovadors, de la mateixa manera mereixen +ser castigats si restringeixen l'ús d'aquests programes.</p> + +<p id="reward"> +<strong>“No deuria el programador poder demanar una recompensa per la seva +creativitat?”</strong></p> + +<p> + No hi ha res de dolent en esperar una remuneració per un treball, o buscar +de maximitzar les ingressos d'un, sempre que aquest no s'empren mitjans +destructius. Però els mitjans habituals actuals d'avui en el camp del +programari estan basats en la destrucció.</p> + +<p> + Extreure diners dels usuaris per un programa amb base en la restricció de +l'ús que se li done és destructiu perquè les restriccions redueixen la +quantitat i les formes que el programa pot ser utilitzat. Això redueix la +quantitat de riquesa que la humanitat obté del programa. Quan s'opta +deliberadament per restringir, les conseqüències nocives són destrucció +deliberada.</p> + +<p> + La raó per la que un bon ciutadà no utilitza aquests mitjans destructius per +fer-se més ric és que, si tots ho fessin, podríem empobrir-nos tots per la +destrucció mútua. Això és l'ètica Kantiana; o la regla d'Or. Com no +m'agraden les conseqüències que resulten si tots acaparen informació, dec +considerar com erroni que algú ho faci. Específicament, el desig de ser +recompensat per la creativitat d'un no justifica el privar al món en general +de tota o part d'eixa creativitat.</p> + +<p id="starve"> +<strong>“No passaran gana els programadors?”</strong></p> + +<p> + Podria respondre que a ningú se li obliga a ser programador. Quasi ningú de +nosaltres pot esperar guanyar diners per parar-se al carrer i fer +ganyotes. Però no per això estem condemnats a passar les nostres vides fent +ganyotes al carrer i passant gana. Fem altres coses.</p> + +<p> + Però aquesta no és una bona resposta perquè accepta la suposició implícita +de l'interrogador: que sense la propietat del programari, als programadors +no se'ls pot pagar un cèntim. Suposadament és tot o res.</p> + +<p> + La vertadera raó per la qual els programador no passaran gana és perquè serà +possible que obtinguin un sou per programar; sols que no se'ls pagarà tant +com ara.</p> + +<p> + Restringir la còpia no és l'única base per al negoci del programari. És la +més comuna <a href="#f8">(7)</a> perquè permet guanyar molts diners. Si +aquesta es prohibís, o fos rebutjada pel consumidor, el negoci del +programari es mouria cap altres bases d'organització que ara s'usen +menys. Sempre hi ha nombroses maneres d'organitzar qualsevol tipus de +negoci.</p> + +<p> + Probablement la programació no serà tant lucrativa amb la nova base com ho +és ara. Però això no és un argument en contra del canvi. No es considera una +injustícia que els venedors de mostrador obtinguin els salaris que guanyen +actualment. Si els programadors guanyessin el mateix, tampoc no seria una +injustícia. (En la pràctica continuarien guanyant molt més que els +venedors).</p> + +<p id="right-to-control"> +<strong>“No té dret la gent de controlar com s'empra la seva +creativitat?”</strong></p> + +<p> +“El control sobre l'ús de les idees d'un” realment constitueix control sobre +les vides d'altres persones; i normalment és utilitzat per dificultar més +les seves vides.</p> + +<p> + La gent que ha estudiat amb cura el tòpic dels drets de la propietat +intel·lectual <a href="#f6">(8)</a> (com els advocats) diuen que no hi ha un +dret intrínsec a la propietat intel·lectual. Els tipus de suposats drets de +propietat intel·lectual que reconeix el govern foren creats per actes +específiques de legislació per a propòsits específics.</p> + +<p> + Per exemple, el sistema de patents fou establert per animar als inventors a +mostrar els detalls de les seves invencions. El seu propòsit era per ajudar +a la societat i no als inventors. El període de vida de 17 anys per a una +patent era curt comparat amb la taxa de desenvolupament de "l'estat +d'art". Donat que les patents són rellevants tècnicament entre els +fabricants, per als quals el cost i l'esforç d'un acord de llicència són +petits comparats amb l'establiment de producció, les patents a sovint no fan +massa mal. No obstrueixen a la majoria dels individus que utilitzen +productes patentats.</p> + +<p> + La idea dels drets d'autor no existia en el temps antics, quan els autors +solien copiar bastant d'altres autors en obres que no eren de +ficció. Aquesta pràctica era útil, i és l'única forma de què el treball de +molts autors haja sobreviscut, encara que sols sigui en part. El sistema +dels drets d'autor fou creat expressament amb el propòsit de promoure +l'autoria. En l'àmbit per la qual es va inventar (llibres, els quals sols +podien ser copiats econòmicament en impremtes), això feia molt poc mal i no +obstruïa a la major part dels individus que llegien els llibres. </p> + +<p> + Tots els drets de propietat intel·lectual són simples llicències cedides per +la societat perquè pensaven, correcta o incorrectament, que la societat en +conjunt es beneficiaria amb aquesta cessió. Però en qualsevol situació +particular, necessitem preguntar-nos: estem millor per haver atorgat tal +llicència? Quin tipus d'acte estem permetent que faci la persona?</p> + +<p> + El cas dels programes d'avui és molt diferent al dels llibres de fa cent +anys. El fet que la manera més senzilla de copiar un programa és d'un veí a +un altre, el fet que un programa tingui tant codi font com codi objecte que +són distints, i el fet que un programa és utilitzat en comptes de ser llegit +i gaudit, es combinen per crear la situació en la qual una persona que +reforça un dret d'autor està danyant la societat en conjunt, tant +materialment com en esperit; i una persona no deuria fer-ho encara que la +llei li ho permetés.</p> + +<p id="competition"> +<strong>“La competència fa que les coses es facin millor.”</strong></p> + +<p> + El paradigma de la competència és una cursa: premiant al guanyador, +nosaltres animem a tothom a córrer ràpid. Quan el capitalisme funciona +realment d'aquesta forma, fa un bon treball; però els seus defensors estan +enganyats assumint que sempre funciona d'aquesta manera. Si els corredors +obliden perquè se'ls ofereix la recompensa i es concentren en guanyar, sense +importar com, aviat trobaran altres estratègies—com per exemple, atacar a +altres corredors. Si els corredors es fiquen en una baralla a cops de puny, +tots arribaran tard a la meta.</p> + +<p> + El programari propietari i secret és la moral equivalent a la dels corredors +en la baralla a cops de puny. És trist dir-ho, però l'únic àrbitre que tenim +no sembla posar cap trava a les baralles; simplement les regula ("Per cada +10 iardes corregudes, pots pegar un tret."). En realitat el que deuria fer +és separar-los i penalitzar als corredors pel simple fet d'intentar lluitar.</p> + +<p id="stop-programming"> +<strong>“No deixarà tothom de programar si no hi ha un incentiu +econòmic?”</strong></p> + +<p> + De fet, molta gent programarà sense tenir cap incentiu econòmic. La +programació provoca una fascinació irresistible sobre molta gent, normalment +per als millors en la matèria. No és estrany trobar-se músics professionals +que segueixen tocant encara que han perdut tota esperança de guanyar diners +vivint d'aquesta forma.</p> + +<p> + Però realment aquesta qüestió, encara que es planteja normalment, no és +apropiada per a la situació. La paga dels programadors no desapareixerà, +sols serà menor. Així que la pregunta correcta és, algú programarà amb la +reducció del seu salari? La meva experiència em demostra que sí.</p> + +<p> + Durant més de deu anys, molts dels millors programadors del món treballaren +al Laboratori d'Intel·ligència Artificial per molt menys diners dels que +haurien pogut obtenir en qualsevol altre lloc. Obtingueren molts tipus de +premis no econòmics: fama i estima, per exemple. I la creativitat també es +gaudeix, és un premi per si mateixa.</p> + +<p> + Després molts d'ells se n'anaren quan se'ls oferí l'oportunitat de fer el +mateix treball interessant per un gran sou.</p> + +<p> + El que aquest fet demostra és que la gent programarà per altres raons a la +riquesa; però si se'ls ofereix l'oportunitat de guanyar molts diners, això +entrarà en les seves expectatives i ho demanaran. Les organitzacions que +paguen poc no podran competir amb les de grans salaris, però això no ha de +ser necessàriament dolent si les companyies que paguen molt són prohibides.</p> + +<p id="desperate"> +<strong>“Necessitem programadors desesperadament. Si ens demanen que deixem +d'ajudar als nostres veïns, haurem d'obeir.”</strong></p> + +<p> + Mai estarà vostè tan desesperat com per haver d'obeir aquest tipus +d'exigències. Recordi: milions per a la defensa, però ni un cèntim per a +tributs!</p> + +<p id="living"> +<strong>“Els programadors necessiten alguna forma de guanyar-se la +vida.”</strong></p> + +<p> + A curt termini, això és cert. No obstant això, hi ha bastants maneres amb +les quals els programadors podrien guanyar-se la vida sense haver de vendre +el dret a utilitzar un programa. Aquesta manera és costum ara perquè dona +l'ocasió als programadors i als homes de negocis de guanyar més diners, no +perquè sigui l'única manera de guanyar-se la vida. És fàcil trobar altres +maneres si vols trobar-les. Ací hi han nombrosos exemples.</p> + +<p> + Un fabricant que introdueixi una nova computadora pagarà per portar els +sistemes operatius a la nova màquina.</p> + +<p> + La venta de l'ensenyança i dels serveis de suport i manteniment podrien +donar feina també als programadors.</p> + +<p> + La gent amb idees noves podria distribuir programes com programari gratuït +<a href="#f7">(9)</a>, demanant donacions dels usuaris satisfets, o venent +serveis de suport. He conegut gent que han tingut èxit treballant d'aquesta +manera.</p> + +<p> + Els usuaris amb necessitats comuns poden formar grups d'usuaris, i pagar +junts. Un grup podria contractar companyies de programari per escriure +programes que els membres del grup volguessin emprar.</p> + +<p> + Tot tipus de desenvolupament podria ser finançat amb un Impost sobre el +Programari:</p> + +<p> + Suposem que qualsevol que compre un ordinador ha de pagar un x per cent del +preu com un impost sobre el programari. El govern donarà aquests diners a +una agència com la NSF (Fundació Nacional de Ciència) per gastar-los en +desenvolupament de programari.</p> + +<p> + Però si el comprador de l'ordinador fa una donació al desenvolupament del +programari per ell mateix, podrà obtenir una reducció per aquest +impost. Podrà fer una donació a un projecte a la seva elecció—a sovint, +elegit perquè espera utilitzar els resultats quan estiguin acabats. Podrà +obtenir reduccions per qualsevol quantitat de donatiu fins que l'impost +total haja sigut pagat.</p> + +<p> + La taxa total d'impost podria decidir-se amb una votació dels contribuents, +sospesat d'acord amb la quantitat per la qual s'aplicarà l'impost.</p> + +<p> + Les conseqüències:</p> + +<ul> +<li>La comunitat que utilitza els ordinadors dóna suport al desenvolupament de +programari.</li> +<li>Aquesta comunitat decideix quin nivell de suport és necessari.</li> +<li>Els usuaris a qui els importa a quins projectes es destine la seva part +podran escollir-los per si mateixos.</li> +</ul> +<p> + A llarg termini, fer programes lliures és un pas cap al món post-escassesa, +on ningú haurà de treballar dur tan sols per a guanyar-se la vida. La gent +estarà lliure per a dedicar-se a activitats entretingudes, com la +programació, després d'haver dedicat les seves deu hores necessàries a la +setmana per a les seves tasques requerides com legislar, aconsellar la +famílies, reparar robots i explorar d'asteroides. No hi haurà necessitat de +guanyar-se la vida programant.</p> + +<p> + Hem fet ja reduït enormement la quantitat de treball que la societat en +conjunt ha de fer per a la seva productivitat actual, però només un poc +d'aquest s'ha traduït en descans per als treballadors perquè hi ha molta +activitat no productiva que es requereix fer per a acompanyar a l'activitat +productiva. Les causes principals d'això són la burocràcia i les lluites +isomètriques contra la competència. El programari lliure farà una gran +reducció d'aquests drenatges en l'àrea de producció de programari. Hem de +fer això, per tal d'assolir avanços tècnics en productivitat que es +tradueixin en menys treball per a nosaltres.</p> + + +<h3 id="footnotes">Notes a peu de pàgina</h3> + +<!-- The anchors do not match the actual footnote numbers because of + revisions over time. And if a new footnote is added, the references + to existing footnotes that follow the new one must be changed. --> +<ol> +<li id="f1">Aquesta expressió va ser desafortunada. La intenció era que ningú hagués de +pagar per tenir <b>permís</b> per utilitzar el sistema GNU. Però les +paraules no aclareixen això, i la gent acostuma a interpretar-ho com que les +còpies de GNU deurien ser sempre distribuïdes amb un xicotet, o sense cap, +cost. Aquesta mai va ser la intenció; després, el manifest menciona la +possibilitat de companyies proveïdores de servei a canvi d'un +benefici. Després he aprés a distingir amb cura entre "free" (lliure) en el +sentit de llibertat i "free" (gratuït) en el sentit de cost. El programari +lliure és programari que els usuaris tenen la llibertat de distribuir i +modificar. Molts usuaris podran obtenir còpies de franc, mentre altres +paguen per obtenir-les—i si els fons ajuden a a millor a el programari, +millor. Allò important és que tothom que tingui una còpia tingui la +llibertat de cooperar amb altres al utilitzar-lo.</li> + +<li id="f2a">La paraula "donar" es una altra indicació que encara no havia separat +clarament el tema del preu del de la llibertat. Recomanem evitar aquesta +paraula al parlar de programari lliure. Vegeu <a +href="/philosophy/words-to-avoid.html#GiveAwaySoftware">Paraules i Frases +confuses</a> per a més explicacions.</li> + +<li id="f2">Ací és un altre lloc on vaig errar a l'hora de diferenciar amb cura entre +els dos significats diferents de "free" (lliure i gratuït). L'afirmació tal +i com apareix no és falsa—pots obtenir còpies del programari GNU sense +càrrec, dels teus amics o a través de la xarxa. Però l'afirmació suggereix +la idea equivocada.</li> + +<li id="f3">Ja existeixen moltes d'aquestes companyies.</li> + +<li id="f4">La Free Software Foundation durant 10 anys ha aconseguit la major part dels +seus fons d'un servei de distribució, encara que és més una caritat que una +empresa. Ara pots <a href="/order/order.html">comprar coses de la FSF</a> +per donar suport a la seva tasca. +</li> + +<li id="f5">Una agrupació d'empreses informàtiques donaren fons al voltant de l'any 1991 +per donar suport al manteniment del Compilador C de GNU.</li> + +<li id="f8">Crec que va ser un error dir que el programari propietari era la manera més +habitual de fer diners amb el programari. Sembla que actualment el model de +negoci més habitual es desenvolupar programari personalitzat. Això no dona +la possibilitat de viure de renda, de manera que el negoci ha de treballar +contínuament per mantenir els ingressos. El negoci del programari +personalitzat continuaria existint, amb més o menys diferències, en un món +amb programari lliure. Per tant, no crec que el programadors més ben pagats +guanyessin menys en un món amb programari lliure.</li> + +<li id="f6">Als anys 80 encara no m'havia adonat de la confusió que creava parlar de "la +qüestió" de la "propietat intel·lectual". Aquest terme òbviament és +esbiaixat; més subtil és el fet que agrupa diverses lleis que plantegen +qüestions molt diferents. Avui en dia insisteixo a la gent a rebutjar el +terme "propietat intel·lectual" completament, per a evitar que altra gent +pense que aquestes lleis juntes són coherents. La manera de ser clar és +parlar de patents, drets d'autor i marques comercials per separat. Veieu <a +href="/philosophy/not-ipr.html">una explicació més detallada</a> de com +aquest terme provoca confusió i biaix.</li> + +<li id="f7">Posteriorment hem après a distingir entre "programari lliure" (free +software) i "programari gratuït" (freeware). El terme "programari gratuït" +significa programari que eres lliure de redistribuir, però que normalment no +eres lliure d'estudiar o modificar el codi font, així que la majoria +d'aquest programari no és lliure. Veieu <a +href="/philosophy/words-to-avoid.html#Freeware">Paraules i Frases +confuses</a> per a més explicacions.</li> + +</ol> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments +a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1985, 1993, 2003, 2005, 2007, 2008, 2009, 2010, 2014, 2015 +Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p> +Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article en +qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que es conservi aquesta nota +i que el distribuïdor garanteixi al receptor el dret a futures +redistribucions, tal com ho permet aquesta nota. +<br /> +No es poden fer versions modificades. +</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Traducció: <a href="mailto:gunmancorp@gmail.com">puigcerver</a>, 8 de març +de 2008. <br />Darrera actualització: <a +href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 7 de setembre de 2015.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:35:12 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft-antitrust.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft-antitrust.html new file mode 100644 index 0000000..7700dc7 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft-antitrust.html @@ -0,0 +1,194 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/microsoft-antitrust.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>El judici antimonopoli contra Microsoft i el programari lliure - Projecte +GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/microsoft-antitrust.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>El judici antimonopoli contra Microsoft i el programari lliure</h2> + +<p> +Amb el judici antimonopoli contra Microsoft arribant a la seva conclusió, +apareix la qüestió de què s'ha de reclamar a Microsoft en el cas d'un +veredicte negatiu. Ralph Nader fins i tot va organitzar [el març de 1999] +una conferència sobre el tema (vegeu <a +href="http://www.appraising-microsoft.org/">http://www.appraising-microsoft.org/</a>).</p> +<p> +Les respostes immediates, restringir els contractes entre Microsoft i els +fabricants d'ordinadors o la de dividir l'empresa, no són substancialment +diferents. La primera pot facilitar la disponibilitat d'ordinadors amb el +sistema GNU/Linux preinstal·lat, però això ja està passant actualment. La +segona pot ajudar a altres desenvolupadors d'aplicacions propietàries a +competir, cosa que només oferirà als usuaris altres alternatives de la +mateixa cosa.</p> +<p> +És per això que proposo tres solucions que poden ajudar els sistemes +operatius de <a href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a> (com +ara GNU/Linux) a competir tècnicament bo i respectant la llibertat dels +usuaris. Aquestes tres solucions s'adrecen a resoldre els tres majors +obstacles per al desenvolupament de sistemes operatius lliures i per a +donar-los la capacitat d'executar programes escrits per a Windows. També +s'adrecen als mètodes que Microsoft ha apuntat (als "Documents Halloweeen") +que utilitzarà per obstruir el programari lliure. La manera més efectiva +seria utilitzar les tres solucions alhora.</p> + +<ol> + <li>Obligar a Microsoft a publicar documentació completa de totes les +interfícies entre components de programari, tots els protocols de +comunicacions i tots el formats d'arxius. Això eliminaria una de les +tàctiques favorites de Microsoft: les interfícies secretes i incompatibles. +<p> + Per fer aquesta obligació realment operativa, no s'hauria de permetre a +Microsoft utilitzar acords de no revelació amb cap altra organització per +amagar la implementació d'una interfície secreta. La regla hauria de ser: si +no podeu publicar la interfície, no podeu llençar una implementació a partir +d'ella.</p> +<p> + Malgrat això hauria de ser possible que es permetés a Microsoft a iniciar la +implementació d'una interfície abans de la publicació de les especificacions +d'aquesta, sempre que difonguin les especificacions alhora que la +implementació.</p> +<p> + Garantir aquesta obligació no hauria de ser difícil. Si un desenvolupador de +programari es queixés que la documentació publicada no descriu algun aspecte +de la interfície, o com fer una determinada tasca, els tribunals obligarien +a Microsoft a donar explicacions sobre aquests aspectes. Qualsevol pregunta +sobre interfícies (distingint-les de les tècniques d'implementació) haurien +de ser respostes.</p> +<p> + Es van incloure termes similars en un acord entre IBM i la Comunitat Europea +l'any 1984, finalitzant un altre procés antimonopoli. Vegeu <a +href="http://www.cptech.org/at/ibm/ibm1984ec.html">http://www.cptech.org/at/ibm/ibm1984ec.html</a>.</p> +</li> +<li>Obligar a Microsoft a utilitzar les seves patents només per a usos defensius +en el camp del programari (si disposen de patents pròpies en altres camps, +aquest altres camps podrien ser inclosos o quedar-ne exempts). Això +bloquejaria una altra tàctica habitual de Microsoft mencionada als documents +de Halloween: utilització de patents per a bloquejar el desenvolupament del +programari lliure. +<p> + Hauríem de donar a Microsoft l'opció d'utilitzar bé la defensa pròpia, bé la +defensa mútua. La defensa pròpia implica oferir-se a fer una llicència +creuada de totes les patents sense cost a qualsevol que desitgi fer-ho. La +defensa mútua significa donar la llicència de totes les patents a un +consorci al qual qualsevol pot unir-se, fins i tot gent que no disposi de +patents. El consorci podria donar a tots els membres llicències de les +patents dels membres.</p> +<p> + És crucial emfatitzar la problemàtica de les patents, perquè de res serviria +fer publicar a Microsoft una interfície, si han pogut incorporar-hi algun +element patentat , tal que la resta no puguem implementar-la.</p> +</li> +<li>Obligar a Microsoft a no certificar cap maquinari que treballi amb +programari Microsoft, llevat que la llista completa d'especificacions sigui +publicada, per tal que qualsevol programador pugui implementar programari +que suporti el mateix maquinari. +<p> + Les especificacions secretes del maquinari no són una tàctica habitual de +Microsoft, però són un obstacle important per al desenvolupament de sistemes +operatius lliures que puguin competir amb Windows. Eliminar aquest obstacle +seria de gran ajut. En cas de negociar-se amb Microsoft un acord, la +inclusió d'aquesta condició no és impossible, només és un punt de +negociació.</p> +</li> +</ol> +<p> +Aquest abril, Steve Ballmer (Microsoft) va anunciar un possible pla per a +alliberar el codi font d'una part de Windows. No és clar si això pot +permetre fer programari lliure, o quina part de Windows seria. Però si +Microsoft fa que alguna part important de Windows esdevingui programari +lliure, pot solucionar aquest problemes parcialment (podria ser també una +contribució a la causa del programari lliure, si el programari en qüestió +fos útil per a finalitats més enllà de poder executar altres programes +propietaris de Microsoft).</p> +<p> +Malgrat això, l'ús de programari lliure com a part de Windows és menys +crucial que estar <em>autoritzat</em> a implementar totes les parts. Els +remeis proposats més amunt són els realment necessaris. Això aclarirà el +camí per desenvolupar una una alternativa netament superior a Microsoft +Windows, en aquelles àrees en les que Microsoft no alliberi Windows.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1999, 2007, 2008 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 30 de juny de +2009.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/07/21 19:58:40 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft-new-monopoly.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft-new-monopoly.html new file mode 100644 index 0000000..bde7ed6 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft-new-monopoly.html @@ -0,0 +1,227 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/microsoft-new-monopoly.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/microsoft-new-monopoly.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/microsoft-new-monopoly.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/microsoft-new-monopoly.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2020-07-17" --><!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/microsoft-new-monopoly.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.79 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>El nou monopoli de Microsoft - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/microsoft-new-monopoly.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>El nou monopoli de Microsoft</h2> + +<p>per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p> + +<blockquote> +<p>Aquest article es va escriure el juliol de 2005. Microsoft va adoptar una +política diferent el 2006, de manera que certes polítiques exposades més +avall i les corresponents crítiques només tenen ara una rellevància +històrica. No obstant, el problema general continua existint: <a +href="https://web.archive.org/web/20120831070708/http://www.grokdoc.net/index.php/EOOXML_objections#Patent_rights_to_implement_the_Ecma_376_specification_have_not_been_granted">La +nova política de Microsoft, astutament redactada, no dóna clarament permís a +qualsevol per implementar OOXML.</a> +</p> +</blockquote> + +<p>Els legisladors europeus que defensen les patents de programari sovint +afirmen que aquestes patents no perjudicarien els programes lliures (o de +"codi obert"). Els advocats de Microsoft estan decidits a demostrar que +s'equivoquen.</p> + +<p>Uns documents interns que es van filtrar el 1998 indiquen que Microsoft +considerava el sistema operatiu lliure GNU/Linux (al que anomenaven "Linux") +com el principal competidor de Windows, i parlava d'utilitzar patents i +formats de fitxers secrets per aturar els nostres progressos.</p> + +<p>Com que Microsoft té una poderosa posició sobre el mercat, sovint pot +imposar tots els nous estàndards que vol. Només necessita patentar una idea +menor, dissenyar un format de fitxer, un llenguatge de programació o un +protocol de comunicació que s'hi basi, i després pressionar els usuaris +perquè l'adoptin. Llavors, la comunitat del programari lliure tindrà +prohibit subministrar programari que faci el que volen aquests usuaris; ells +es quedaran tancats a Microsoft, i nosaltres ens quedarem fora, sense poder +oferir-los els nostres serveis.</p> +<p>Prèviament Microsoft ja va intentar que el seu sistema patentat per a +bloquejar spam fos adoptat com un estàndard d'Internet, de manera que el +programari lliure quedés exclòs dels programes de correu electrònic. El +comitè d'estàndards va rebutjar aquesta proposició, però Microsoft va dir +que igualment intentaria convèncer als grans proveïdors de serveis +d'Internet d'utilitzar-lo.</p> + +<p>Ara Microsoft intenta fer una cosa semblant amb els fitxers de Word.</p> + +<p>Fa alguns anys, Microsoft va abandonar el seu format documentat per a desar +documents i va canviar a un nou format secret. Tanmateix, els +desenvolupadors de programes lliures de tractament de text com Abiword i +OpenOffice.org van investigar assíduament durant anys per a desxifrar aquest +format, i ara aquests programes poden llegir la majoria dels fitxers de +Word. Però Microsoft encara no es dóna per vençut.</p> + +<p>La pròxima versió de Microsoft Word utilitzarà formats que impliquen una +tècnica sobre la qual Microsoft afirma tenir una patent. Microsoft n'ofereix +un llicència gratuïta per a certs propòsits, però és tant limitada que no és +compatible amb el programari lliure. Podeu veure la llicència aquí: <a +href="https://msdn.microsoft.com/en-us/windows/hardware/gg463420.aspx"> +https://msdn.microsoft.com/en-us/windows/hardware/gg463420.aspx</a>.</p> + +<p>El programari lliure es defineix com aquell programari que respecta quatre +llibertats fonamentals: (0) la llibertat d'executar el programa com es +vulgui, (1) la llibertat d'estudiar el codi font i de modificar-lo per fer +el que es vulgui, (2) la llibertat de fer i de redistribuir còpies, i (3) la +llibertat de publicar versions modificades. Només els programadors poden +exercitar directament les llibertats 1 i 3, però tots els usuaris poden +exercitar les llibertats 0 i 2, i tots els usuaris es beneficien de les +modificacions que els programadors escriuen i publiquen.</p> + +<p>Al distribuir una aplicació sota la llicència de Microsoft s'apliquen els +termes de la llicència que prohibeixen la majoria de les possibles +modificacions del programa. En mancar-li la llibertat 3 (la llibertat de +publicar versions modificades), no es pot considerar programari +lliure. (Penso que tampoc no seria "programari de codi obert", ja que la +seva definició és similar; però no és idèntica, i no puc parlar pels +defensors del codi obert.)</p> + +<p>La llicència de Microsoft imposa a més la inclusió d'una declaració +específica. Aquest requisit no impediria en si mateix que el programa fos +lliure. És normal que el programari lliure porti llicències que no es poden +canviar, i aquesta declaració s'hi podria incloure. La declaració és +tendenciosa i ambigua, ja que utilitza l'expressió "propietat +intel·lectual", però no es requereix confirmar la declaració com a cosa +certa o plenament significativa: només s'ha d'incloure. El programador +podria anul·lar el seu efecte enganyós amb una advertència com aquesta: "La +següent menció és fal·laç i ens ve imposada per Microsoft; noteu que es +tracta de propaganda. Vegeu <a +href="/philosophy/not-ipr.html">http://www.gnu.org/philosophy/not-ipr.html</a> +per a més informació."</p> + +<p>Tanmateix, l'obligació d'incloure un text fix és veritablement astuta, +perquè qualsevol que ho faci haurà acceptat i aplicat explícitament les +restriccions imposades per la llicència de Microsoft. El programa que en +resulti, clarament, no serà programari lliure.</p> + +<p>Algunes llicències de programari lliure, com la popular Llicència Pública +General de GNU, prohibeixen la publicació d'una versió modificada si aquesta +no és, al seu torn, programari lliure. (L'anomenem la clàusula "llibertat o +mort", ja que garanteix que el programa continuarà sent lliure o +morirà). L'aplicació de la llicència de Microsoft a un programa sota la +Llicència Pública General de GNU violaria la llicència del programa; seria +il·legal. Moltes altres llicències de programari lliure autoritzen fer +versions modificades no lliures. No seria il·legal modificar un programa +així i publicar la versió modificada sota la llicència de Microsoft. Però +aquesta versió modificada, amb la seva llicència modificada, no seria +programari lliure.</p> + +<p>La patent de Microsoft que cobreix el nou format de Word és una patent +americana. No obliga ningú a Europa; els europeus són lliures de fer i +utilitzar programes que puguin llegir aquest format. Els europeus que +desenvolupen o utilitzen programes gaudeixen ara mateix d'un avantatge sobre +els americans: els americans poden ser perseguits per violació de patent pel +seu ús del programari als Estats Units, però els europeus no poden ser +perseguits per les seves activitats a Europa. Els europeus ja poden obtenir +patents de programari americanes i perseguir els americans, però els +americans no poden obtenir patents de programari europees si Europa no els +ho permet. +</p> + +<p>Tot això canviarà si el Parlament Europeu autoritza les patents de +programari. Microsoft serà un dels milers de titulars estrangers de patents +de programari que faran valer les seves patents a Europa per perseguir-hi +els programadors i els usuaris d'ordinadors. De les aproximadament 50.000 +patents de programari considerades sense validesa per l'Oficina Europea de +Patents, al voltant del 80% no pertany als europeus. El Parlament Europeu +hauria de votar mantenir aquestes patents com a no vàlides i protegir els +europeus.</p> + +<p> +[Nota de 2009]: La directiva de la Unió Europea per permetre patents de +programari va ser rebutjada, però l'Oficina Europea de Patents ha continuat +emetent-ne i alguns països les tracten com a vàlides. Visiteu <a +href="http://ffii.org"> ffii.org</a> per obtenir més informació i participar +en la campanya contra les patents de programaria a Europa. +</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 2005, 2009, 2015, 2016 Richard Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/">Llicència Creative +Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 20 +d'abril de 2009.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/09/15 18:59:26 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft-old.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft-old.html new file mode 100644 index 0000000..97a796c --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft-old.html @@ -0,0 +1,144 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/microsoft-old.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>És Microsoft el Papu? (versió antiga) - GNU Project - Free Software +Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/microsoft-old.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>És Microsoft el Papu? (versió antiga)</h2> + +<div class="announcement"> +<blockquote><p>Hi ha una <a href="/philosophy/microsoft.html">versió actualitzada</a> +d'aquest article.</p></blockquote> +</div> + +<p>Molta gent s'imagina a Microsoft com un monstre amenaçador de la indústria +de programari. Hi ha fins i tot una campanya per boicotejar +Microsoft. Aquesta percepció s'ha fet més intensa a mesura que la mateixa +Microsoft ha donat mostres d'hostilitat envers el programari lliure.</p> + +<p>A la comunitat de programari lliure tenim una perspectiva diferent. Tenim +clar que Microsoft fa quelcom dolent per als usuaris de programari: fer-lo +<a href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">propietari</a> i +per tant impedint el dret a la llibertat dels usuaris.</p> + +<p>Però Microsoft no és l'única que incorre en aquestes pràctiques: gairebé la +totalitat d'empreses de programari fan el mateix amb els usuaris. Si altres +empreses fan això a menys usuaris que Microsoft, no és perquè els hi faltin +ganes.</p> + +<p>Això no vol dir que justifiquem la postura de Microsoft. Això per contra és +un recordatori que Microsot és el resultat natural d'una indústria de +programari basada en <a href="/philosophy/shouldbefree.html">dividir als +usuaris i treure'ls els seus drets</a>. Quan critiquem a Microsoft no +exonerem a les altres empreses que també produeixen programari propietari. A +la FSF no utilitzem cap programa propietari, ni de Microsoft ni de cap altra +empresa.</p> + +<p>Als "documents Halloween", apareguts a finals d'octubre de 1998, els +directius de Microsoft van apuntar la intenció d'utilitzar diversos mètodes +d'obstruir el desenvolupament del programari lliure: disseny de protocols i +sistemes de fitxers secrets o patentar algoritmes i característiques del +programari, entre altres mesures.</p> + +<p>Aquestes polítiques obstruccionistes no ens venen de nou. Microsoft, i +moltes altres empreses de programari, ho han estat fent des de fa anys. La +seva motivació en èpoques passades fou, molt probablement, atacar-se +mútuament. Ara sembla que que siguem nosaltres els objectius. Però aquest +canvi en la motivació no té conseqüències pràctiques, perquè les convencions +secretes i les patents de programari obstrueixen a tots, independentment de +"l'objectiu a batre".</p> + +<p>El secretisme i les patents amenacen al programari lliure. Ens han obstruït +molt al passat i hem d'esperar que ho continuaran fent encara més en el +futur. Però això no és diferent del que passaria fins i tot si Microsoft no +ens hagués col·locat a la "llista negra". L'únic veritable significat dels +"Documents Halloween" és que Microsoft considera que el <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">sistema GNU/Linux</a> té grans possibilitats +d'èxit.</p> + +<p>Gràcies, Microsoft, i, si us plau, aparta't del camí.</p> +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1997, 1998, 1999, 2000, 2007, 2008, 2009 Free Software +Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> + </div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:35:14 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft-verdict.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft-verdict.html new file mode 100644 index 0000000..41da73b --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft-verdict.html @@ -0,0 +1,123 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/microsoft-verdict.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Sobre la sentència contra Microsoft - Projecte GNU - Free Software +Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/microsoft-verdict.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Sobre la sentència contra Microsoft</h2> + +<p> +Molts usuaris de <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> veuen +aquesta sistema com un competidor per a Microsoft. Però el Moviment del +Programari Lliure aspira a resoldre un problema molt més important que el de +Microsoft: el del programari privatiu, que es dissenya per mantenir als +usuaris impotents i prohibir la col·laboració. Microsoft és el fabricant més +gran d'aquest tipus de programari, però moltes altres companyies tracten +igual de malament la llibertat dels usuaris; si no han encadenat tants +usuaris com Microsoft no és pas per falta de ganes.</p> +<p> +Com que Microsoft només és una part del problema, la seva derrota en el plet +antimonopoli no és necessàriament una victòria per al programari lliure. Que +el resultat d'aquest plet ajudi el programari lliure i promogui les +llibertats dels usuaris dependrà de les sancions específiques que el jutge +imposi a Microsoft.</p> +<p> +Si les sancions es dissenyen per permetre que altres companyies competeixin +oferint programari privatiu, el Món Lliure no n'obtindrà cap benefici. Poder +escollir entre un seguit de possibles amos no és llibertat. És més, la +competència podria portar-los a realitzar una feina "millor", millor en el +sentit estrictament tècnic; i llavors ens podria resultar més difícil +"competir-hi" tècnicament. Nosaltres seguirem oferint a l'usuari una cosa +que aquestes companyies no ofereixen: llibertat. I els usuaris que valorin +la llibertat continuaran escollint el programari lliure per aquesta +raó. Però els usuaris que no apreciïn la llibertat, i escullin un sistema +simplement per conveniència, podrien sentir-se atrets pels sistemes +privatius "millorats".</p> +<p> +Dividir Microsoft en companyies diferents podria també ser perillós per al +programari lliure, perquè aquestes companyies petites, al no estar en el +punt de mira d'un públic predisposat a condemnar Microsoft, podrien +considerar convenient atacar el programari lliure amb més duresa que +l'actual Microsoft unida.</p> +<p> +<a href="/philosophy/microsoft-antitrust.html">He suggerit solucions</a> per +a aquest cas que ajudarien al programari lliure a competir amb Microsoft; +per exemple, requerir a Microsoft que publiqui documentació sobre totes les +seves interfícies, i utilitzar les patents només com a defensa, no com a +agressió. Aquestes solucions bloquejarien l'ús de les armes que Microsoft +planeja utilitzar contra nosaltres (segons els "Halloween Documents" que es +van filtrar des de dins de Microsoft, que detallaven de quina manera +s'intentaria impedir el desenvolupament del sistema GNU/Linux).</p> +<p> +Quan vegem els dictàmens del jutge, tindrem un idea de si el cas ha estat +beneficiós o perjudicial per al Moviment del Programari Lliure.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 2000, 2007, 2008 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 15 de +desembre de 2008.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:35:14 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft.html new file mode 100644 index 0000000..14d046c --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/microsoft.html @@ -0,0 +1,188 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/microsoft.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/microsoft.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/microsoft.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/microsoft.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2018-01-01" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>És Microsoft el Papu? - GNU Project - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/microsoft.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>És Microsoft el Papu?</h2> + +<div class="announcement"> +<blockquote><p>Aquest article es va reescriure el 2009. La <a +href="/philosophy/microsoft-old.html">versió anterior</a> també està +disponible.</p></blockquote> +</div> + +<p>Molta gent s'imagina a Microsoft com un monstre amenaçador de la indústria +de programari. Hi ha fins i tot una campanya per boicotejar +Microsoft. Aquesta percepció s'ha fet més intensa a mesura que la mateixa +Microsoft ha donat mostres d'hostilitat envers el programari lliure.</p> + +<p>A la comunitat de programari lliure tenim una perspectiva diferent. Tenim +clar que Microsoft fa quelcom dolent per als usuaris de programari: fer-lo +<a href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">propietari</a> i +negar per tant als usuaris les seves llibertats. Però Microsoft no és +l'única companyia que ho fa; moltes altres fan els mateix als usuaris. Si +altres companyies no dominen tants usuaris com Microsoft, no és pas per +falta de ganes.</p> + +<p>Això no vol dir que justifiquem a Microsoft. Més aviat és un recordatori que +Microsoft és el resultat natural d'una indústria de programari basada en <a +href="/philosophy/shouldbefree.html">dividir i subjugar als +usuaris</a>. Quan critiquem a Microsoft, no hauríem de centrar-nos-hi fins +al punt d'oblidar-nos dels altres desenvolupadors de programari propietari.</p> + +<p>Quan rebutgem el programari privatiu de Microsoft, no estem fent-li +boicot. La paraula "boicot" significa rebutjar, com a forma de protesta, +productes que són acceptables. Rebutjar un producte perquè et perjudica no +és boicot, és racionalitat normal i corrent. Per mantenir la vostra +llibertat, necessiteu rebutjar <em>tot</em> el programari privatiu, sense +importar qui el desenvolupa o el distribueix.</p> + +<p>No hi cap necessitat de rebutjar els productes de Microsoft que no són +programari, o els serveis que pugueu utilitzar sense programari +privatiu. (Quan utilitzeu un servei web, sigui de Microsoft o no, aneu amb +compte amb els <a href="/philosophy/javascript-trap.html">programes de +JavaScript no lliures</a> que poden introduir-se al vostre navegador.) Els +programes lliures que Microsoft publica ocasionalment són en teoria +acceptables, però la major part depenen fonamentalment del programari +privatiu de Microsoft, que hem de rebutjar; això els fa inútils pels qui +hagin triat viure en llibertat.</p> + +<p>Als "documents Halloween", apareguts a l'octubre de 1998, els directius de +Microsoft van apuntar la intenció d'utilitzar diversos mètodes d'obstruir el +desenvolupament del programari lliure: concretament, dissenyar protocols i +sistemes de fitxers secrets i patentar algoritmes i característiques del +programari.</p> + +<p>Aquestes polítiques obstruccionistes no eren noves: Microsoft i moltes +altres companyies de programari les havien estat practicant durant anys. El +secretisme i les patents ens han obstaculitzat molt i poden ser més +perjudicials en el futur. Generalment, la principal motivació de les +companyies per fer aquestes coses és atacar-se entre elles; ara sembla que +nosaltres estem en el punt de mira. Microsoft està utilitzant les seves +patents directament per <a +href="http://www.redhat.com/about/news/archive/2009/9/microsoft-and-patent-trolls">atacar +la comunitat del programari lliure</a>, i la nostra comunitat s'està +defensant.</p> + +<p>Però les patents de Microsoft no són les úniques que ens amenacen (a +nosaltres, als desenvolupadors de programari i als usuaris en +general). Considereu el mal que ha fet la patent de MP3. De manera que +defensar-se d'atacs concrets és necessari, però no suficient. L'única +solució definitiva és <a href="http://endsoftpatents.org/">eliminar les +patents de programari</a>. +</p> + +<p>Altres pràctiques de Microsoft especialment perjudicials per l'adopció de +programari lliure són les dissenyades per a construir una inèrcia social que +obstaculitzi la migració a GNU/Linux. Per exemple, quan Microsoft "fa una +donació" de còpies de Windows a les escoles, converteix aquestes escoles en +instruments per implantar una dependència de Windows. Hi ha evidències que +Microsoft planeja sistemàticament aquestes accions <a +href="http://boycottnovell.com/wiki/index.php/EDGI"> com a campanya contra +l'adopció de GNU/Linux</a>.</p> + +<p>Cada "actualització" de Windows augmenta el poder de Microsoft sobre els +usuaris; Microsoft ho ha planejat així. I cada actualització és un pas +endavant cap a funcionalitats pèrfides, que inclouen la <a +href="http://DefectiveByDesign.org">Gestió de Restriccions Digitals +(DRM)</a> i portes pel darrere. Per això la FSF promou campanyes per +prevenir als usuaris contra les "actualitzacions" de <a +href="http://BadVista.org/">Windows Vista</a> i <a +href="http://Windows7Sins.org">Windows 7</a>. Aspirem a reduir la inèrcia +que crearan.</p> + +<p>No odiem Microsoft, i no el considerem el Papu. Però la identifiquem com la +companyia que ha apartat més usuaris de la seva llibertat, i com a un +poderós enemic declarat de la llibertat dels usuaris d'ordinadors. I actuem +en conseqüència.</p> +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1997, 1998, 1999, 2000, 2007, 2008, 2009, 2010 Free +Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> + </div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:30:38 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/motif.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/motif.html new file mode 100644 index 0000000..9394e8e --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/motif.html @@ -0,0 +1,138 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/motif.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>La Llicència de Motif - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/motif.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>La Llicència de Motif</h2> + +<p>per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p> + +<p> +Fa un parell de setmanes, l'Open Group va canviar la llicència de Motif, +invitant als desenvolupadors de programari lliure a utilitzar-la. No +obstant, la nova llicència de Motif no encaixa ni amb la definició de +programari lliure ni amb una definició àmplia de programari de codi obert.</p> +<p> +El seu comunicat diu que han alliberat Motif per a la «comunitat del codi +obert», però això només és cert en una interpretació gens natural del sentit +de les paraules. No han fet que Motif estigui disponible per a la comunitat +del programari lliure, sinó que han invitat la gent de la comunitat del +programari lliure a utilitzar Motif i a abandonar la comunitat.</p> +<p> +He escrit a l'Open Group sobre això, demanant-los que canviïn la +llicència. Podem esperar que ho facin, però no podem donar-ho per fet. En +les circumstàncies actuals hem de tractar Motif de la mateixa manera que +abans: com a no disponible. Motif encara no pot ser part d'un sistema +operatiu lliure, i combinar o vincular amb Motif codi cobert per la GPL +continua sent una violació de la GPL, excepte en situacions molt especials.</p> +<p> +Afortunadament hi ha una alternativa lliure a Motif, anomenada LessTif. La +majoria dels programes escrits per a Motif poden utilitzar LessTif sense cap +canvi. Si us plau, recolzeu la comunitat del programari lliure utilitzant +LessTif en lloc de Motif. Encara s'han de fer uns retocs finals a LessTif; +per oferir-vos com a voluntaris, poseu-vos en contacte amb <a +href="mailto:lesstif@hungry.com"><lesstif@hungry.com></a>.</p> +<p> +A continuació trobareu alguns del problemes de la llicència de Motif:</p> +<ul> + <li>Afirma que accepteu la llicència pel fet d'«utilitzar» Motif. Només una +llicència «precintada» (que només es pot veure un cop encetat el producte) o +semblant pot fer això, i les llicències precintades són una cosa ben +dolenta. + </li> + + <li>La llicència està limitada a l'ús en certs sistemes operatius, aquells que +cauen en la categoria que ells anomenen «de codi obert». Tant el Moviment +del Programari Lliure com el Moviment del Codi Obert consideren +inacceptables les restriccions d'ús. + </li> + + <li>La seva definició del terme «codi obert» és molt diferent de la utilitzada +en l'àmbit del codi obert, fet que causa confusió. + </li> +</ul> +<p> +El Moviment del Programari Lliure discrepa del Codi Obert en la filosofia i +en els valors bàsics (per a una explicació més àmplia, vegeu <a +href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">open-source-misses-the-point.html</a>.) +Però encara que no donem suport al Codi Obert ni el defensem, pensem que la +gent no hauria de descriure erròniament el que representa. En aquesta +situació els fets ja són prou complexos: les cerimònies de confusió no són +benvingudes.</p> + +<h3 id="LaterNote">Nota final</h3> + +<p> +<em>Al 2012, <a href="http://motif.sourceforge.net/">Motif</a> es va +publicar sota la Llicència Pública General Reduïda, versió 2.1.</em></p> +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 1997, 1998, 1999, 2007, 2008, 2010 Free Software +Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>. +</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 28 de juny de +2010.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:08:18 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/my_doom.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/my_doom.html new file mode 100644 index 0000000..f427161 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/my_doom.html @@ -0,0 +1,152 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/my_doom.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>MyDoom i vosaltres - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/my_doom.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>MyDoom i vosaltres</h2> + +<p>per <a href="http://stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p> + +<p> +Vaig créixer en una comunitat els membres de la qual cometien de vegades +crims tan greus com ara homicidis. A la ciutat de Nova York, amb els seus +vuit milions d'habitants, hi havia centenars d'homicidis cada any, la +majoria comesos per gent que vivia a la ciutat. Els robatoris i els assalts +violents encara eren més comuns.</p> +<p> +Altres mals més relacionats amb la informació que amb la violència física +eren també habituals. Per exemple, alguns policies de Nova York mentien +habitualment al banc dels testimonis, i fins i tot van crear una paraula per +a això: en lloc de "testimoni", qualificaven les seves aparicions als +jutjats de "mentimoni" <sup><a href="#TransNote1">[1]</a></sup>. Alguns +programadors de Nova York van caure a la pràctica, legal però socialment +destructiva, del programari privatiu: oferien paquets de programari +atractius a la gent sense el codi font, i els exigien la promesa de no +compartir-los amb ningú més.</p> +<p> +Malgrat la continuïtat d'aquests mals, mai a la vida no he vist ningú +intentant condemnar tots els novaiorquesos sobre la base de les maldats que +només alguns han comès. No he vist ningú que suposi que tots els ciutadans +de Nova York són culpables d'homicidi, de violència, de robatori, d'estafa o +d'escriure programari privatiu. La gent és conscient que el simple fet que +alguns novaiorquesos hagin fet aquestes coses no justifica que ens tractin a +tots com a culpables. Això seria "culpabilitat per associació", i tothom sap +que és injust.</p> +<p> +Ara visc a la petita ciutat de Cambridge, estat de Massachusetts. També s'hi +produeixen homicidis i robatoris. No sé si la policia de Cambridge acostuma +a mentir als jutjats, però el programari privatiu hi predomina. Igualment, +mai no he vist ningú condemnar tota la ciutat de Cambridge per això. També +aquí la gent reconeix que la culpabilitat per associació és una injustícia.</p> +<p> +Tanmateix, la gent no sempre se'n recorda d'aplicar aquest principi. La meva +comunitat virtual, la comunitat del Programari Lliure que he ajudat a +construir des de fa vint anys desenvolupant el sistema operatiu GNU, és ara +víctima d'una campanya de culpabilitat per associació. Un cert nombre +d'articles (n'he vist alguns) han intentat culpar la nostra comunitat +sencera del desenvolupament del virus MyDoom.</p> +<p> +Podem estar segurs que alguns habitants de Nova York han comès assassinats, +perquè han estat jutjats i condemnats. No sabem si algú de la comunitat del +programari lliure ha participat en el desenvolupament de MyDoom. Els +desenvolupadors no han estat identificats; ells saben qui són, però +vosaltres i jo només podem especular. Podríem especular que usuaris de +GNU/Linux van desenvolupar el virus per atacar SCO. Podríem especular que +Microsoft va desenvolupar el virus per a què en rebéssim la culpa. Podríem +especular que antics empleats de SCO, descontents, van desenvolupar el virus +per venjar-se. Però no hi ha cap evidència sobre aquestes especulacions.</p> +<p> +Si algun dia descobrim que els que van desenvolupar el virus eren usuaris de +programari lliure, llavors la meva comunitat virtual estarà en la mateixa +situació que Nova York o Cambridge: quedarà provat que alguns membres han +actuat destructivament.</p> +<p> +Això no sorprendria ningú. La comunitat del programari lliure compta els +seus membres per desenes de milions, i és més gran que Nova York o fins i +tot que Shangai. Amb tanta gent es fa difícil esperar que tothom tingui un +comportament ètic. Les persones que participen a la nostra comunitat tenen +com a mínim un rebuig parcial a una pràctica no ètica: el programari +privatiu. Però això no garanteix perfecció. La presència d'uns quants +malfactors entre molts milions de persones no és una sorpresa (i no és +excusa per a la culpabilitat per associació).</p> +<p> +Estic segur que gairebé tots els lectors d'aquest article no tenen res a +veure amb el desenvolupament del virus MyDoom. Així que si algú us està +acusant, no actueu a la defensiva. Vosaltres no teniu més a veure amb el +virus que el vostre acusador, o sigui que digueu-ho amb el cap ben alt.</p> +<p> +Si algú té coneixement o evidències sobre qui va desenvolupar el virus, +confio que farà una acusació contra aquestes persones especifiques, basada +en proves concretes. Però ningú no hauria d'acusar sense proves, i no hi ha +excuses per a la culpabilitat per associació. Ni a Nova York, ni a +Cambridge, ni al Món Lliure.</p> +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> +<b>N. del T.</b>: <ol><li id="TransNote1">A l'original, "testilying", +barreja de "testifying" (testificar) i "lying" (mentir).</li></ol></div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 2004, 2007 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 28 de +juny de 2010.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:08:18 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/nonsoftware-copyleft.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/nonsoftware-copyleft.html new file mode 100644 index 0000000..1a11dda --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/nonsoftware-copyleft.html @@ -0,0 +1,272 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/nonsoftware-copyleft.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/nonsoftware-copyleft.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/nonsoftware-copyleft.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/nonsoftware-copyleft.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2020-06-10" --><!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/nonsoftware-copyleft.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Aplicar el copyleft fora de l'àmbit del programari - Projecte GNU - Free +Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/nonsoftware-copyleft.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>Aplicar el copyleft fora de l'àmbit del programari</h2> + +<p>per <a href="http://dsl.org/"><strong>Michael Stutz</strong></a></p> + +<h3 id="what">En primer lloc, què és el copyleft?</h3> + +<p> +Al diccionari hacker <a +href="http://www.jargon.net/jargonfile/c/copyleft.html">JargonFile</a>, +l'entrada «<a href="/copyleft/copyleft.html">copyleft</a>» diuel següent:</p> + +<blockquote><p> + copyleft: /kop'ee-left/ [play on ‘copyright’] n. 1. The +copyright notice (‘General Public License’) carried by GNU EMACS +and other Free Software Foundation software, granting reuse and reproduction +rights to all comers (but see also General Public Virus). 2. By extension, +any copyright notice intended to achieve similar aims.<br /><br />copyleft: +/kop'ee-left/ [joc de paraules amb "copyright"] n. 1. L'avís de copyright +("Llicència Pública General") adoptat per GNU EMACS i altres programes de la +Fundació per al Programari Lliure, que garanteix a tothom els drets de +reutilització i reproducció (vegeu també, però, General Public +Virus). 2. Per extensió, qualsevol avís de copyright dissenyat per +aconseguir propòsits semblants. +</p></blockquote> + +<p>La idea del <a href="/copyleft/copyleft.html">copyleft</a> es va originar +amb el hacker <a href="/people/rms.html">Richard Stallman</a> el 1983, quan +començava el <a href="/gnu/gnu-history.html">Projecte GNU</a>. Breument, el +seu objectiu era "desenvolupar-se un sistema operatiu lliure i complet +semblant a Unix." Com a part d'aquest objectiu, va idear i escriure la <a +href="/copyleft/gpl.html">Llicència Pública General GNU</a>, una estructura +legal que incloïa un avís de copyright al qual s'afegien (o, tècnicament, es +treien) certes restriccions, de manera que els seus termes garantien que les +llibertats de reutilització, modificació i reproducció d'una obra o de les +obres derivades es mantinguessin sempre intactes per a tothom.</p> + +<p> +El <a href="http://www.angelfire.com/planet/carroll/">copyright</a> normal +estableix la propietat i identitat de l'autor, i evita a més l'ús del nom de +l'autor com a autor d'una versió distorsionada de la seva obra; també +prohibeix la distorsió intencionada de l'obra per tercers i n'evita la +destrucció. Però comporta també altres prohibicions, com la de reproduir o +modificar una obra.</p> + +<p> +El copyleft conté la declaració del copyright normal, establint la propietat +i identitat de l'autor. Però després cedeix alguns dels altres drets +implícits en el copyright normal: diu que no només som lliures de +redistribuir aquesta obra, sinó que també ho som de modificar-la. No +obstant, no podem afirmar haver escrit l'obra original, ni que les +modificacions que hem fet les va fer algú altre. Finalment, estableix que +totes les obres derivades s'han de publicar també sota aquestes condicions.</p> + +<h3 id="why">Per què el copyleft és important o fins i tot necessari?</h3> + +<p> +Algunes restriccions de copyright (com la de distribució i modificació) no +són gaire útils per a "cibèria", la "comunitat lliure, apolítica i +democràtica" que constitueix l'interconnectat món digital.</p> + +<p> +Amb els ordinadors, altres persones poden fer fàcilment còpies perfectes +d'una obra digital (i a més modificar-la i difondre-la), sense pèrdua per a +l'obra original. Considerant la manera en què els individus interaccionen a +cibèria, compartir la informació (i després reaccionar i construir a partir +d'ella) no només és natural, sinó també l'únic camí per a què els individus +creixin en una comunitat. En essència, la idea de copyleft és bàsica per a +la propagació natural d'informació digital entre els individus d'una +societat. És per això que la noció habitual de copyright no té sentit en el +context de cibèria.</p> + +<p> +La simple publicació al "domini públic" no funcionaria, perquè alguns +intentarien abusar-ne en benefici propi i privant els altres de les seves +llibertats; mentre visquem en un món amb un sistema legal on les +abstraccions legals com el copyright siguin necessàries, necessitarem, com a +artistes o científics responsables, que les abstraccions legals i formals +del copyleft assegurin la nostra llibertat i la llibertat dels altres.</p> + +<p> +Molt ha escrit sobre aquest tema Stallman; els detalls es poden trobar en +els excel·lents <a href="/philosophy/philosophy.html">texts</a> publicats +per la Free Software Foundation.</p> + +<h3 id="gpl">Per què, doncs, la Llicència Pública General GNU de la Free Software +Foundation no és prou bona?</h3> + +<p> +És prou bona! La Llicència Pública General GNU no només és un document de +valor històric i literari significatiu; un gran quantitat de programes +l'utilitzen (els que formen part del Projecte GNU i altres). La Llicència +Pública General GNU es va originar amb l'objectiu específic de compartir +programes entre programadors informàtics. Tanmateix, mirant-la +detingudament, sembla que la mateixa llicència pugui aplicar-se fàcilment +fora de l'àmbit del programari.</p> + +<p>Alternativament, a un document se li poden aplicar uns termes diferents o +molt més simples de copyleft; que la Llicència Pública General GNU sigui o +no el mitjà específic per arribar a aquest fi no és pas la qüestió, encara +que la Llicència Pública General GNU proporciona sens dubte la definició més +explícita (i canònica) del copyleft.</p> + +<h3 id="how">D'acord. Com puc aplicar el copyleft a obres meves que no són programes?</h3> + +<p> +És senzill. Encara que una situació particular pot exigir o inspirar la seva +pròpia llicència específica, possiblement similar a la Llicència Pública +General GNU, tot el que ha de fer realment un avís de copyleft és complir +els punts definits a l'apartat «<a href="#what">En primer lloc, què és el +copyleft?</a>». Utilitzar la Llicència Pública General GNU per aplicar el +copyleft a la vostra obra és fàcil.</p> + +<p> +La Llicència Pública General GNU estableix que "s'aplica a qualsevol +programa o altra obra que contingui un avís posat pel titular del copyright +que digui que es pot distribuir sota els termes d'aquesta Llicència Pública +General". Per tant, aquest "programa" no ha de ser necessàriament un +programa informàtic: qualsevol obra de qualsevol natura que pugui ser +sotmesa a copyright pot ser també sotmesa a copyleft amb la Llicència +Pública General GNU.</p> + +<p> +La Llicència Pública General GNU fa referència al "codi font" d'una obra; +aquest "codi font" significarà coses diferents per a diferents classes +d'informació, però la definició de "codi font" (proporcionada a la Llicència +Pública General) seguirà sent certa en qualsevol cas: "El codi font d'una +obra és la forma de l'obra on es fan preferentment les modificacions".</p> + +<p> +Els avisos de copyleft de l'obra no sempre es poden adjuntar "al començament +de cada arxiu de codi font", com recomana la Llicència Pública General +GNU. En aquest cas, el directori on hi ha els arxius hauria de contenir un +avís, com també hauria de contenir-lo qualsevol documentació o literatura +que l'acompanyi.</p> + +<p> +Finalment, per a obres que no siguin programes, la línia de "copyright" +inclosa al començament del "codi font" de l'obra ha de modificar-se una +mica:</p> + +<pre> + <una línia amb el títol de l'obra i una breu descripció.> + Copyright (C) any <nom de l'autor> + + This information is free; you can redistribute it and/or modify it + under the terms of the GNU General Public License as published by + the Free Software Foundation; either version 2 of the License, or + (at your option) any later version. + + This work is distributed in the hope that it will be useful, + but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of + MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE. See the + GNU General Public License for more details. + + You should have received a copy of the GNU General Public License + along with this work; if not, write to the Free Software + Foundation, Inc., 51 Franklin Street, Fifth Floor, Boston, MA 02110-1301, USA. +</pre> + +<h3 id="where">On puc anar des d'aquí?</h3> + +<p>Per a més informació sobre el copyleft, especialment sobre el copyleft no +aplicat a programari, consulteu aquestes fonts:</p> + +<p><a href="/home.html">La resta d'aquest lloc web</a>, seu del Projecte GNU, +és la font canònica per al copyleft i el programari de lliure distribució.</p> + +<p><a href="http://www.ram.org/">Ram Samudrala</a> ha escrit la <a +href="http://www.ram.org/ramblings/philosophy/fmp.html">Filosofia de la +Música Lliure</a> i crea música sota termes del copyleft amb la banda +Twisted Helices.</p> + +<p>Algunes de les meves obres publicades sota copyleft: texts (de literatura, +ressenyes i <a href="http://dsl.org/cookbook/cookbook_toc.html">tècnics</a>) +i música.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1997 Michael Stutz</p> + +<p> +Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article en +qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que es conservi aquesta nota. +</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> + </div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/08/09 17:30:39 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/patent-reform-is-not-enough.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/patent-reform-is-not-enough.html new file mode 100644 index 0000000..0169faf --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/patent-reform-is-not-enough.html @@ -0,0 +1,174 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>La reforma de les patents no és suficient - Projecte GNU - Free Software +Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/patent-reform-is-not-enough.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>La reforma de les patents no és suficient</h2> + +<p> +Quan la gent comença a aprendre alguna cosa sobre el problema de les patents +del programari, la seva atenció se centra sovint en els casos més notoris: +per exemple, patents que cobreixen tècniques que ja són àmpliament +conegudes. Aquestes tècniques inclouen la d'ordenar una col·lecció de +fórmules de manera que no s'utilitzi cap variable abans de ser calculada +(anomenada «recàlcul d'ordre natural» en els fulls de càlcul) i l'ús de +l'operador OR exclusiu per modificar el contingut d'una visualització d'un +mapa de bits.</p> + +<p> +Centrar-se en aquests exemples pot portar la gent a ignorar la resta del +problema. Poden arribar a pensar que el sistema de patents és bàsicament +correcte i que només necessita «reformes» per funcionar de manera eficient.</p> + +<p> +Però, una correcta implementació resoldria realment el problema de les +patents de programari? Considerem un exemple.</p> + +<p> +A principis dels 90 necessitàvem desesperadament un nou programa lliure de +compressió, perquè ens havien quedat sense l'antic programa estàndard +«compress» per culpa de les patents. A l'abril de 1991, el desenvolupador de +programari Ross Williams va començar a publicar una sèrie de programes de +compressió de dades utilitzant nous algoritmes de creació pròpia. La seva +major velocitat i qualitat de compressió van atraure aviat els usuaris.</p> + +<p> +Aquell setembre, quan la FSF estava a una setmana de publicar un d'aquests +nous programes de compressió com a eina escollida per comprimir els arxius +de la nostra distribució, l'ús d'aquests programes als Estats Units va ser +aturat pel registre d'una nova patent, la número 5,049,881.</p> + +<p> +Sota les regles del sistema de patents, que el públic pugui usar aquests +programes (per exemple, perquè la patent no és vàlida) depèn de si hi ha +«treball anterior». O sigui, de si la idea bàsica es va publicar o no abans +del registre de la patent, que va ser el 18 de juny de 1990. La publicació +de Williams a l'abril de 1991 va arribar després, i per tant no es considera +treball anterior.</p> + +<p> +Un estudiant va descriure un algoritme semblant el 1988-1989 en un treball +de classe a la Universitat de San Francisco, però no es va publicar. De +manera que tampoc no es considera treball anterior sota les regles actuals.</p> + +<p> +Les reformes per fer que el sistema de patents funcioni «correctament» no +haurien evitat aquest problema. Sota les regles del sistema de patents, +aquesta patent sembla vàlida. No hi havia un treball anterior. No patenta +una idea òbvia en el sentit en què el sistema de patents interpreta el terme +(com la majoria de les patents, no patenta una idea ni revolucionària ni +trivial, sinó entre mig). La culpa és de les mateixes regles, no de la seva +aplicació.</p> + +<p> +Al sistema legal dels Estats Units, les patents estan pensades com un tracte +entre la societat i els individus; se suposa que la societat hi surt +guanyant amb el descobriment de tècniques que d'una altra manera mai no +haurien estat disponibles. Sembla clar que la societat no hi ha guanyat res +amb el registre de la patent número 5,049,881. Aquesta tècnica hagués estat +disponible igualment. Era tan senzilla que unes quantes persones la van +descobrir al mateix temps.</p> + +<p> +Sota les regles actuals, la possibilitat d'utilitzar els programes de +Williams depèn de si a algú se li ha acudit publicar la mateixa idea abans +del 18 de juny de 1990. És a dir, depèn de la sort. Aquest sistema és bo per +promoure la pràctica del dret, però no per al progrés del programari.</p> + +<p> +Ensenyar a l'oficina de patents a indagar més sobre l'existència de treball +anterior pot prevenir alguns errors escandalosos. Però no resoldrà el +principal problema, que és la tendència a patentar cada una de les noves +idees en l'ús dels ordinadors, com la que Williams i altres van desenvolupar +de manera independent.</p> + +<p> +Això convertirà el programari en un fangar. Fins i tot un programa innovador +utilitza normalment dotzenes de tècniques i capacitats no gaire noves que +poden haver estat patentades. La nostra capacitat per utilitzar cada una +d'aquestes idees dependrà de la sort, i si tenim mala sort la meitat del +temps, pocs seran els programes que no infringeixin un bon nombre de +patents. Navegar en el laberint de les patents serà més difícil que escriure +programari. Com diu <cite>The Economist</cite>, les patents del programari +són simplement dolentes per als negocis.</p> + +<h3>El que podeu fer per ajudar</h3> + +<p> +<!-- [Dead as of 2019-03-23] support <a href="http://stopsoftwarepatents.eu/"> +this +petition</a> for a Europe free of software patents, and --> +Hi ha un important esforç a Europa per aturar les patents del programari. Si +us plau, visiteu <a href="http://www.ffii.org"> la pàgina web de la FFII</a> +per saber amb detall com podeu ajudar.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 2001, 2008, 2019 Free Software +Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 28 de juny de +2009.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:30:38 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/philosophy.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/philosophy.html new file mode 100644 index 0000000..deb96c8 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/philosophy.html @@ -0,0 +1,170 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/philosophy.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> +<!--#set var="DISABLE_TOP_ADDENDUM" value="yes" --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Filosofia del Projecte GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/philosophy.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<div id="education-content"> + +<!--#include virtual="/philosophy/philosophy-menu.ca.html" --> +</div> + +<!-- id="education-content" --> +<!--GNUN: OUT-OF-DATE NOTICE--> +<!--#if expr="$OUTDATED_SINCE" --> +<!--#else --> +<!--#if expr="$LANGUAGE_SUFFIX" --> +<!--#set var="DISABLE_TOP_ADDENDUM" value="no" --> +<!--#include virtual="/server/top-addendum.ca.html" --> +<!--#endif --> +<!--#endif --> +<h2>Filosofia del Projecte GNU</h2> + +<blockquote><p> +Vegeu <a href="http://audio-video.gnu.org/">audio-video.gnu.org</a> per +escoltar enregistraments de les conferències de Richard Stallman. +</p></blockquote> + +<p><em>Programari lliure</em> vol dir que els usuaris del programa tenen +llibertat. (No és una qüestió de preu.) Vàrem desenvolupar el sistema +operatiu GNU per tal que els usuaris puguin conservar la seva llibertat en +l'àmbit de la informàtica.</p> + +<p>Concretament, el programari lliure significa que els usuaris tenen <a +href="/philosophy/free-sw.html">quatre llibertats essencials</a>: (0) +executar el programa, (1) estudiar i canviar el codi font del programa, (2) +distribuir còpies idèntiques i (3) distribuir versions modificades.</p> + +<p>El programari es diferencia dels objectes materials (com les cadires, els +sandvitxos o la benzina) pel fet que pot ser copiat i modificat molt més +fàcilment. Aquestes possibilitats fan del programari una eina extremadament +útil. Creiem que els usuaris de programari, i no només el seu +desenvolupador, haurien de poder fer ús d'aquestes possibilitats.</p> + +<p>Per a més informació, seleccioneu si us plau una secció del menú de sota.</p> + +<p>Mantenim també una llista dels <a +href="/philosophy/latest-articles.html">articles més recents</a>.</p> + +<h3 id="introduction">Introducció</h3> + +<ul> + <li><a href="/philosophy/free-sw.html">Què és el programari lliure?</a></li> + <li><a href="/philosophy/free-software-even-more-important.html"> Per què hem +d'insistir en el programari lliure</a></li> + <li><a href="/proprietary/proprietary.html"> El programari privatiu sovint és +maliciós</a></li> + <li><a href="/gnu/gnu.html">Història de GNU/Linux</a></li> + <li><a href="/philosophy/pragmatic.html">Copyleft: idealisme pragmàtic</a></li> + <li><a href="/philosophy/free-doc.html">Per què el programari lliure necessita +documentació lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/selling.html">Vendre programari lliure</a> pot ser bo!</li> + <li><a href="/philosophy/fs-motives.html">Motivacions per escriure programari +lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/right-to-read.html">El dret a llegir: un breu conte +atemporal</a> de <a href="http://www.stallman.org/"> Richard Stallman</a></li> + <li><a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">Per què el «Codi +Obert» dissol l'essència del Programari Lliure</a></li> + <li><a href="/philosophy/when-free-software-isnt-practically-superior.html">Quan +el programari lliure no és (a la pràctica) millor</a></li> + <li><a href="/philosophy/government-free-software.html">Mesures que els governs +poden aplicar per promoure el programari lliure</a></li> + <li><a href="/education/education.html">El programari lliure a l'educació</a></li> +</ul> + +<!-- please leave both these ID attributes here. ... --> +<!-- ... we removed this as an H$ section as it was duplicating the --> +<!-- same information on links.html, but it's possible that some users --> +<!-- have the URLs bookmarked or on their pages. -len --> +<div id="TOCFreedomOrganizations"> +<p id="FreedomOrganizations">També mantenim una llista de les <a +href="/links/links.html#FreedomOrganizations">Organitzacions que treballen +per la llibertat en el desenvolupament informàtic i en les comunicacions +electròniques</a>.</p> +</div> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 2013, 2015, 2016, 2017, 2018 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 7 de +gener de 2014.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:30:38 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/pragmatic.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/pragmatic.html new file mode 100644 index 0000000..6ecc920 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/pragmatic.html @@ -0,0 +1,245 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/pragmatic.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Copyleft: idealisme pragmàtic - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/pragmatic.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Copyleft: idealisme pragmàtic</h2> + +<p> +per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p> + +<p> +Tota decisió que pren una persona és resultat dels seus valors i +objectius. La gent pot tenir objectius i valors molt diferents: la fama, els +diners, l'amor, la supervivència, la diversió i la llibertat només són +alguns dels objectius que una bona persona pot tenir. Quan l'objectiu és una +qüestió de principis, ho anomenem idealisme.</p> + +<p> +La feina que faig pel programari lliure està motivada per un objectiu +idealista: difondre la llibertat i la cooperació. Vull <a +href="/philosophy/why-copyleft.html"> promoure la difusió del programari +lliure</a>, substituint el programari privatiu que prohibeix la cooperació, +i millorar d'aquesta manera la nostra societat.</p> +<p> +Aquesta és la raó fonamental per la qual la Llicència Pública General de GNU +(GPL GNU) està escrita com a una llicència <a +href="/copyleft/copyleft.html">copyleft</a>. Tot el codi afegit als +programes protegits per la GPL ha de ser programari lliure, fins i tot si +s'inclou en un fitxer separat. Faig que el meu codi estigui disponible per +fer-lo servir en programari lliure, i no en programari privatiu, amb la idea +d'animar altres programadors que facin el mateix. Entenc que, ja que els +desenvolupadors de programari privatiu fan servir el copyright per impedir +que el compartim, els que cooperem podem fer servir el copyright per donar +als altres usuaris que cooperen un avantatge: que puguin fer servir el +nostre codi.</p> +<p> +No tothom que fa servir la Llicència Pública General de GNU té aquest +objectiu. Fa molts anys, a un amic meu li van demanar que tornés a publicar +amb copyleft un programa les condicions del qual no s'ajustaven al copyleft, +i va respondre més o menys així:</p> +<blockquote><p> +"De vegades treballo en programari lliure i de vegades en programari +privatiu, però, quan treballo en programari privatiu, espero que em +<em>paguin</em>." +</p></blockquote> + +<p> +Estava disposat a compartir la seva feina amb una comunitat que compartís +programari, però no veia cap raó per donar un cop de mà a una empresa fent +productes que quedarien fora de l'abast de la nostra comunitat. El seu +objectiu era diferent del meu, però va decidir que la Llicència Pública +General de GNU també era útil per al seu objectiu.</p> +<p> +Si voleu aconseguir alguna cosa en aquest món, no n'hi ha prou amb +l'idealisme: cal triar un mètode que serveixi per arribar a l'objectiu. Dit +d'una altra manera, s'ha de ser pragmàtic. És pragmàtica la Llicència GPL? +Fem un cop d'ull als seus resultats.</p> +<p> +Considerem el GNU C++. Per què tenim un compilador C++ lliure? Només perquè +la Llicència GPL de GNU deia que havia de ser lliure. El GNU C++ va ser +desenvolupat per un consorci industrial, MCC, a partir del compilador GNU +C. Normalment MCC fa els seus productes tan privatius com pot. Però van fer +la interfície del C++ com a programari lliure perquè la Llicència GPL de GNU +deia que era l'única manera en què podia publicar-se. La interfície del C++ +incloïa molts fitxers nous, però com que s'havien d'enllaçar amb el GCC, +se'ls havia d'aplicar la Llicència GPL. Els avantatges per a la nostra +comunitat són evidents.</p> +<p> +Considerem el cas del GNU Objective C. Els de NeXT inicialment volien que +aquesta interfície fos privativa i van proposar publicar-la com a fitxers .o +perquè els usuaris poguessin enllaçar-la amb la resta del GCC, pensant que +així es podrien saltar els requisits de la Llicència GPL. Però el nostre +advocat va dir que això no complia els requisits legals i que no estava +permès, de manera que van publicar la interfície Objective C com a +programari lliure.</p> +<p> +Aquests exemples van tenir lloc fa anys, però la Llicència GPL de GNU ens +continua aportant més programari lliure.</p> +<p> +Moltes biblioteques GNU estan protegides per la Llicència Pública General +Reduïda de GNU (la LGPL), però no totes. Una biblioteca GNU que està +protegida per la Llicència GPL ordinària del GNU és la Readline, que permet +editar línies d'ordres. Una vegada vaig saber que hi havia un programa no +lliure que estava dissenyat per fer servir la biblioteca Readline i li vaig +dir al desenvolupador que això no estava permès. Hauria pogut eliminar del +programa l'edició de línies d'ordres, però el que va fer va ser tornar-lo a +publicar amb la Llicència GPL. Ara és programari lliure.</p> +<p> +Els programadors que escriuen millores per al GCC (o l'Emacs, el Bash, el +Linux o qualsevol programa protegit per la GPL) acostumen a treballar per a +empreses o universitats. Quan el programador vol retornar les seves millores +a la comunitat i veure el seu codi en la versió següent, el seu cap li pot +dir: "Un moment, aquest codi és nostre! No el volem compartir; hem decidit +convertir la teva versió millorada en un producte de programari privatiu".</p> +<p> +És aquí on la Llicència GPL del GNU ve al nostre rescat. El programador +mostra al cap que aquest producte de programari privatiu infringiria el +copyright, i el cap s'adona que només té dues opcions: publicar el nou codi +com a programari lliure o no publicar-lo. Gairebé sempre permetrà que el +programador faci el que tenia previst fer, i el codi s'incorporarà a la +propera versió.</p> +<p> +La Llicència GPL de GNU no és Mister Simpatia. Diu "no" a algunes de les +coses que de vegades vol fer la gent. Hi ha usuaris que diuen que això és +negatiu perquè la GPL "exclou" alguns desenvolupadors de programari privatiu +que "cal incorporar a la comunitat del programari lliure".</p> +<p> +Però no els estem excloent de la nostra comunitat: ells decideixen no +entrar-hi. La seva decisió de fer programari privatiu és a la vegada la +decisió de mantenir-se fora de la nostra comunitat. Formar part de la nostra +comunitat vol dir cooperar amb nosaltres: no els podem "portar a la nostra +comunitat" si no s'hi volen incorporar.</p> +<p> +El que podem fer és oferir-los un al·licient per unir-s'hi. La Llicència GPL +de GNU està dissenyada perquè el nostre programari disponible sigui un +al·licient: "Si crees programari lliure, pots fer servir aquest codi". És +clar que no els convencerem tots, però sí uns quants.</p> +<p> +El desenvolupament de programari privatiu no aporta cap contribució a la +nostra comunitat, però els seus desenvolupadors sovint ens demanen un cop de +mà. Els usuaris de programari lliure poden contribuir a l'autoestima dels +desenvolupadors de programari lliure, mitjançant el reconeixement i la +gratitud, però pot ser molt temptador que una empresa et digui: "Tu deixa +que posem el teu paquet al nostre programa privatiu, i el teu programa el +faran servir milers de persones!" La temptació pot ser poderosa, però a la +llarga tots en sortim més ben parats si ens hi resistim. </p> +<p> +La temptació i la pressió resulten més difícils de reconèixer si arriben +d'una manera indirecta, a través d'organitzacions de programari lliure que +han adoptat una política de fer costat al programari privatiu. L'X +Consortium (i el seu successor, l'Open Group) en són un exemple: finançats +per empreses que feien programari privatiu, fa una dècada que volen +convèncer els programadors que no facin servir el copyleft. Quan l'Open +Group va intentar <a href="/philosophy/x.html"> convertir l'X11R6.4 en +programari no lliure</a>, els que ens vam resistir a aquella pressió vam +estar orgullosos d'haver-ho fet.</p> +<p> +El setembre de 1998, uns mesos després que l'X11R6.4 es publiqués sota +condicions de distribució no lliures, l'Open Group va canviar de parer i el +va tornar a publicar amb la mateixa llicència de programari lliure (no +ajustada al copyleft) que es va fer servir per al X11R6.3. Gràcies, Open +Group, però aquest canvi de parer no invalida les conclusions que traiem del +fet que fos <em>possible</em> afegir-hi les restriccions.</p> +<p> +Des del punt de vista pragmàtic, pensar en objectius més grans a llarg +termini reforçarà la voluntat de resistir aquesta pressió. Si us centreu en +la llibertat i la comunitat que podeu construir si us manteniu ferms, +trobareu la força per fer-ho. "Defenseu alguna cosa o us ensorrareu per +no-res."</p> +<p> +I si els cínics ridiculitzen la llibertat, la comunitat... si els "realistes +implacables" diuen que el benefici econòmic és l'únic ideal... senzillament +ignoreu-los i continueu fent servir el copyleft.</p> + +<hr /> +<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig s'ha publicat a <a +href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free +Software, Free Society: The Selected Essays of Richard +M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plaules vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1998, 2003 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 18 de juny de +2010.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:08:18 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/protecting.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/protecting.html new file mode 100644 index 0000000..328dbae --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/protecting.html @@ -0,0 +1,137 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/protecting.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Ajudeu-nos a defensar el dret a escriure programari lliure o no lliure - +Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/protecting.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Ajudeu-nos a protegir el dret a escriure programari lliure o no lliure</h2> + +<blockquote><p> +La Lliga per a la Llibertat de Programació es troba actualment inactiva i el +seu web està arxivat. Uniu-vos si us plau a la nostra campanya <a +href="http://endsoftpatents.org">End Software Patents</a>! +</p></blockquote> + +<p> +El dret a escriure programari, sigui lliure o no lliure, es troba amenaçat +per <a +href="https://web.archive.org/web/20150329143651/http://progfree.org/Patents/patents.html">les +patents de programari</a> i pels <a +href="https://web.archive.org/web/20150329142315/http://progfree.org/Copyright/copyright.html">processos +judicials sobre els drets d'autor de les interfícies d'usuari</a>.</p> + +<p> + La Free Software Foundation lluita contra aquestes amenaces de moltes +maneres, inclosa la de donar suport i ser membre de la <a +href="https://web.archive.org/web/20150329224604/http://www.progfree.org/">Lliga +per a la Llibertat de Programació</a> (League for Programming Freedom). +</p> + +<p> + La Lliga és una organització d'àmplia base, composta de professors, +estudiants, homes de negocis, programadors, usuaris i fins i tot companyies +de programari, que s'han mobilitzat per restaurar la llibertat de +desenvolupar programes. La Lliga no s'oposa al sistema jurídic que proposa +el Congrés (el copyright sobre programes individuals). La Lliga intenta +anul·lar els recents canvis fets pels jutges en resposta a interessos +particulars. +</p> + +<p>La FSF us exhorta a unir-vos a nosaltres per combatre aquestes amenaces <a +href="https://web.archive.org/web/20150329142830/http://progfree.org/Help/help.html">ajudant +a la Lliga</a>.</p> + +<p> + <strong> La Lliga no forma part de la Free Software Foundation, i no està +implicada en la qüestió del programari lliure.</strong> La FSF dóna suport a +la Lliga perquè, com qualsevol desenvolupador de programari menys gran que +Microsoft, es troba en perill per les patents de programari i els drets +d'autor sobre les interfícies. Vosaltres també esteu en perill! Seria fàcil +ignorar el problema fins que us demandin a vosaltres o a la vostra empresa, +però és més prudent organitzar-se abans que no passi. +</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 2007, 2008, 2013, 2015 Free Software +Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/">Llicència Creative +Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Traducció: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 18 d'abril de 2006.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Actualització: + +$Date: 2016/07/11 08:08:18 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html new file mode 100644 index 0000000..157b20e --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html @@ -0,0 +1,611 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/right-to-read.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/right-to-read.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/right-to-read.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/right-to-read.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2016-10-18" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.90 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>El dret a llegir - Projecte GNU - Free Software Foundation (FSF)</title> +<style type="text/css" media="print,screen"><!-- +blockquote, .comment { + font-style: italic; +} +blockquote cite { + font-style: normal; +} +.announcement { + text-align: center; + background: #f5f5f5; + border-left: .3em solid #fc7; + border-right: .3em solid #fc7; + margin: 2.5em 0; +} +#AuthorsNote ul, #AuthorsNote li { + margin: 0; +} +#AuthorsNote li p { + margin: 1em 0; +} +.emph-box { + background: #f7f7f7; + border-color: #e74c3c; +} +#AuthorsNote p.emph-box { + margin: 1em 6%; +} +#BadNews li p { text-indent: -.8em; } +#BadNews li p:before { + content: "\021D2"; + display: inline; + position: relative; + right: .5em; +} +#BadNews p.emph-box { + margin: 2.5em 6% 1em; +} +#References { + margin: 3em 0 2em; +} +#References h3 { + font-size: 1.2em; +} +@media (min-width: 55em) { + #AuthorsNote .columns > + p:first-child, + #AuthorsNote li p.inline-block { + margin-top: 0; + } + .comment { text-align: center; } + .table { display: table; } + .table-cell { + display: table-cell; + width: 50%; + vertical-align: middle; + } + .left { padding-right: .75em; } + .right { padding-left: .75em; } + } +}--> +<!--#if expr="$LANGUAGE_SUFFIX = /[.](ar|fa|he)/" --> +<!-- +@media (min-width: 55em) { + .left { padding-left: .75em; } + .right { padding-right: .75em; } + } +}--> +<!--#endif --> + +</style> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/right-to-read.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2 class="center">El dret a llegir</h2> + +<p class="byline center"> +per <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a></p> +<p class="center"> +<em>Aquest article va aparèixer al número de febrer de 1997 de +<cite>Communications of the ACM</cite> (Volum 40, Número 2).</em></p> +<hr class="thin" /> + +<div class="article"> +<blockquote class="center comment"><p> + Extret de <cite>The Road To Tycho</cite>, un recull d'articles sobres els +antecedents de la Revolució Lunària, publicat a Luna City el 2096. +</p></blockquote> + +<div class="columns"> +<p> +Per a en Dan Halbert, el camí cap a Tycho va començar a la universitat, el +dia que la Lissa Lenz li va demanar que li deixés l'ordinador. El de la +Lissa s'havia espatllat i, si no n'hi deixaven un, suspendria el projecte +semestral. No gosava demanar-lo a ningú, tret d'en Dan.</p> + +<p> +Això va posar en Dan davant d'un dilema. Volia ajudar la Lissa, però si li +deixava l'ordinador, la Lissa potser llegiria els seus llibres. D'entrada, a +banda del risc que t'engarjolessin durant molts anys per deixar llegir els +teus llibres a algú altre, la simple idea de fer-ho el va deixar de +pedra. Com tothom, havia après des de l'escola primària que compartir +llibres estava malament i era lleig, una cosa que només feien els pirates.</p> + +<p> +A més, no hi havia gaires esperances que l'Autoritat de Protecció del +Programari (ASP) no l'enxampés. A les classes d'informàtica en Dan havia +après que tots els llibres portaven un supervisor de copyright que informava +l'Agència Central de Llicències sobre quan, on i qui llegia els +llibres. (Aquesta informació servia per detectar lectors pirates, però també +per vendre perfils personals sobre hàbits de lectura als comerciants). La +propera vegada que l'ordinador es connectés a la xarxa, l'Agència Central de +Llicències el descobriria. Ell, com a propietari de l'ordinador, rebria el +càstig més sever, per no haver pres les mesures necessàries per impedir el +delicte.</p> + +<p> +És clar que no era segur que la Lissa tingués intenció de llegir els seus +llibres. Potser només volia l'ordinador per escriure el projecte, però en +Dan sabia que la Lissa venia d'una família de classe mitjana que amb prou +feines es podia permetre pagar la matrícula, i de les taxes de lectura ni en +parlem. Probablement, per poder acabar la carrera la Lissa no tindria més +remei que llegir-se els seus llibres. Entenia la situació: ell mateix +s'havia hagut d'endeutar per pagar per tots els articles d'investigació que +llegia. (El 10% d'aquestes taxes era per als autors dels articles. Com que +en Dan tenia la intenció de fer carrera en el món acadèmic, existia +l'esperança que els seus mateixos articles d'investigació, si se citaven +sovint, li reportarien ingressos suficients per tornar el préstec).</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> + +<div class="columns"> +<p> +Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia anar a la +biblioteca i llegir articles, i fins i tot llibres, sense haver de pagar. Hi +havia investigadors independents que llegien milers de pàgines sense +necessitat de recórrer a les beques de biblioteca de l'estat. Però des dels +anys noranta del segle passat, les editorials, tant comercials com no +comercials, havien començat a cobrar per l'accés als articles. L'any 2047, +les biblioteques que oferien accés públic gratuït a la literatura acadèmica +eren un vague record.</p> + +<p> +Naturalment, hi havia maneres de saltar-se el control de l'ASP i de +l'Agència Central de Llicències, però també eren il·legals. Un company de la +classe d'informàtica d'en Dan, Frank Martucci, havia aconseguit una eina de +depuració il·legal i la feia servir per evitar el codi de supervisió de +copyright quan llegia llibres. Però ho havia comentat a massa amics i un +d'ells el va denunciar a l'ASP a canvi d'una recompensa (els estudiants, +fortament endeutats, queien fàcilment en la traïció). El 2047 en Frank va +ingressar a la presó: no per lector pirata, sinó per posseir un depurador de +programari.</p> + +<p> +Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia tenir eines de +depuració. Fins i tot hi havia hagut depuradors gratuïts que es podien +obtenir en CD-ROM o descarregant-los de la xarxa. Però els usuaris no +professionals els van començar a fer servir per saltar-se els supervisors de +copyright, i al final un jutge va sentenciar que, a la pràctica, aquesta +s'havia convertit en llur funció principal. Des d'aleshores van ser +il·legals i els desenvolupadors de depuradors van acabar a la presó.</p> + +<p> +Evidentment els programadors continuaven necessitant depuradors, però el +2047 els proveïdors de depuradors només en distribuïen còpies numerades, i +només als programadors oficialment autoritzats i assegurats. El depurador +que en Dan feia servir a l'aula d'informàtica es trobava rere un tallafoc +especial perquè només es pogués fer servir per als exercicis de classe.</p> + +<p> +També era possible evitar els supervisors de copyright instal·lant un nucli +del sistema modificat. Amb el temps en Dan descobriria que, al tombant de +segle, havien existit nuclis lliures, i fins i tot sistemes operatius +complets lliures. Però no només eren il·legals, com els depuradors, sinó que +no es podien ni instal·lar si no se sabia la contrasenya arrel de +l'ordinador. I ni l'FBI ni el servei tècnic de Microsoft donaven aquesta +informació.</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> + +<div class="columns"> +<p> +En Dan va arribar a la conclusió que senzillament no li podia deixar +l'ordinador a la Lissa, però no es podia negar a ajudar-la, perquè n'estava +enamorat. Cada vegada que tenia l'oportunitat de parlar amb ella se sentia +ple de joia. I que l'hagués escollit a ell per demanar-li ajuda potser volia +dir que ella també n'estava enamorada.</p> + +<p> +En Dan va resoldre el dilema d'una manera encara més impensable: li va +deixar l'ordinador i li va donar la seva contrasenya. D'aquesta manera, si +la Lissa llegia els llibres, l'Agència Central de Llicències pensaria que +era ell qui els llegia. Això no deixava de ser un delicte, però l'ASP no el +descobriria d'una manera automàtica. Només ho sabrien si la Lissa el +denunciava.</p> + +<p> +Evidentment, si la universitat mai arribava a saber que li havia donat a la +Lissa la seva pròpia contrasenya, s'hauria acabat la carrera de tots dos com +a estudiants, independentment del que la Lissa hagués fet amb la +contrasenya. La política de la universitat era que qualsevol intromissió en +el sistema de control de l'ús que feien els estudiants dels ordinadors +justificava la presa de mesures disciplinàries. No importava si amb això +s'havia causat, o no, cap dany: el delicte era impedir que els +administradors et vigilessin. Donaven per fet que això implicava que +s'estava fent alguna altra cosa prohibida, però no necessitaven saber de què +es tractava.</p> + +<p> +Normalment els estudiants no eren expulsats directament per aquest delicte, +sinó que se'ls impedia l'accés als sistemes informàtics de la universitat, +de manera que inevitablement suspenien totes les assignatures.</p> + +<p> +Més endavant, en Dan sabria que aquest tipus de política universitària no va +aparèixer fins als anys vuitanta del segle passat, quan els estudiants +universitaris, en massa, van començar a fer servir els ordinadors. Abans les +universitats tenien una actitud diferent de cara a la disciplina dels +estudiants: penalitzaven les activitats perilloses, però no les que tan sols +aixecaven sospites.</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> + +<div class="columns"> +<p> +La Lissa no va denunciar el Dan a l'ASP. La decisió d'ajudar-la va fer que +s'acabessin casant, i també que es qüestionessin el que els havien ensenyat +de petits sobre la pirateria. La parella començà a llegir llibres sobre la +història del copyright, la Unió Soviètica i les seves restriccions sobre les +còpies, i fins i tot sobre la Constitució originària dels Estats Units. Van +anar a viure a Luna, on van conèixer altres persones que també havien fugit +de l'òrbita del llarg braç de l'ASP. Quan el 2062 va esclatar la Revolta +Tycho, el dret universal a llegir es va convertir ràpidament en un dels seus +objectius centrals.</p> +</div> + +<div class="reduced-width"> +<blockquote class="announcement"> +<p><a href="http://defectivebydesign.org/ebooks.html">subscriviu-vos a la +nostra llista de correu sobre els perills dels llibres electrònics</a>.</p> +</blockquote> +</div> + +<div id="AuthorsNote"> +<h3>Notes de l'autor</h3> + +<ul class="no-bullet"> +<li> +<div class="reduced-width"> +<p>Aquest conte és suposadament un article històric que algú escriurà en el +futur, i descriu la joventut de Dan Halbert sota una societat repressiva +formada per enemics que utilitzen el terme “pirateria” com a propaganda. Per +això s'utilitza la terminologia d'aquella societat. He intentat projectar-lo +des del present per tal que soni fins i tot més opressiu. Vegeu “<a +href="/philosophy/words-to-avoid.html#Piracy">Pirateria</a>”. +</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> +</li> + +<li> +<div class="reduced-width"> +<p>Les restriccions digitals sobre el préstec i lectura de llibres (i altres +tipus de treballs publicats) es coneixen amb el nom de DRM, abreujament de +<cite>Digital Restrictions Management</cite>. Per eliminar la DRM, la Free +Software Foundation ha iniciat la campanya <a +href="http://DefectiveByDesign.org">Defective by Design</a>. Demanem el +vostre suport. </p> + +</div> +<div class="column-limit"></div> +</li> +</ul> + +<p class="comment"> +Aquesta nota s'ha actualitzat diverses vegades des de la primera publicació +del conte.</p> + +<ul class="no-bullet"> +<li> +<div class="columns"> +<p> +El dret a llegir és una batalla que s'està lluitant avui dia. Encara que +potser passin 50 anys abans que el nostre estil de vida actual no caigui en +la foscor, la majoria de les lleis i pràctiques descrites més amunt ja han +estat proposades; moltes han entrat en vigor als EUA i en altres països. Als +EUA, la llei Digital Millennium Copyright Act de 1998 va establir les bases +legals per fer complir les restriccions conegudes com a DRM, convertint la +distribució de programes que poden saltar-se aquestes restriccions en +delicte. El 2001 la Unió Europea va imposar restriccions similars en una +directiva sobre el copyright, tot i que de manera menys forta.</p> + +<p> +Els Estats Units fan campanya per imposar aquestes regles a la resta del món +mitjançant els tractats anomenats de “lliure comerç”. <a +href="https://stallman.org/business-supremacy-treaties.html">Tractats de +supremacia econòmica</a> seria una designació més escaient, ja que s'han +dissenyat per donar als negocis el domini sobre els estats nominalment +democràtics. La política de la DMCA de criminalitzar els programes que se +salten la DRM és una de les moltes polítiques injustes que aquests tractats +imposen en una àmplia varietat de camps.</p> + +<p> +Els Estats Units han imposat el requeriments de la DMCA a Austràlia, Panamà, +Colòmbia i Corea del Sud mitjançant acords bilaterals, i a països com Costa +Rica a través d'un altre tractat, CAFTA. Obama ha intensificat la campanya +amb la proposta de dos nous tractats, el TPP i el TTIP. El TPP imposaria la +DMCA, entre molts altres errors, a dotze països de l'Oceà Pacífic. La TTIP +imposaria restriccions similars a Europa.</p> + +<p> +Fins i tot el World Wide Web Consortium ha caigut sota l'ombra de la +indústria del copyright; està a punt d'aprovar un sistema DRM com a part +oficial de les especificacions web.</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> +</li> + +<li> +<div class="table"> +<div class="table-cell left"> +<p class="emph-box"> +El programari no lliure tendeix a tenir <a href="/proprietary/">funcions +abusives de molts tipus</a>, que porten a la conclusió que <a +href="/philosophy/free-software-even-more-important.html">mai no pots +confiar en un programa no lliure</a>. Hem d'insistir en el programari +lliure, i rebutjar els programes no lliures.</p> +</div> + +<p class="table-cell right"> +Microsoft va admetre que havia afegit una porta del darrere al Windows +Vista. Microsoft pot utilitzar-la per forçar la instal·lació +d'“actualitzacions” de programari, fins i tot quan els usuaris les +considerin “passatitzacions,”. També pot ordenar a totes les màquines que +corren amb Vista rebutjar l'execució de cert controlador de dispositiu. El +principal propòsit de Vista era imposar restriccions DRM que els usuaris no +poden eludir.</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> +</li> + +<li> +<div class="columns"> +<p> +Una de les idees d'aquest conte no es va proposar a la realitat fins al +2002: que l'FBI i Microsoft guardin les contrasenyes d'administrador del +sistema dels ordenadors personals, sense permetre que els usuaris les +tinguin.</p> + +<p> +El que van proposar aquest esquema van donar a les versions primerenques +noms com “computació segura” i “Palladium”, però en la denominació més +estesa últimament, s'anomena “arrencada segura”. </p> + +<p> +El que Microsoft guarda no és exactament la contrasenya en el sentit +tradicional; ni tan sols ningú la tecleja en un terminal. Es tracta d'una +signatura i una clau d'encriptació que correspon a una segona clau desada al +vostre ordinador. Això permet a Microsoft, i potencialment als llocs web que +cooperen amb Microsoft, tenir el control final sobre allò que l'usuari pot +fer en el seu propi ordinador. Probablement Microsoft utilitzarà aquest +control en nom de l'FBI quan se li demani: ja ara <a +href="/proprietary/malware-microsoft.html">informa a l'Agència National de +Seguretat dels errors de seguretat de Windows</a> per a què els exploti.</p> + +<p> +L'arrencada segura es pot implementar de manera que permeti a l'usuari +especificar la clau de signatura i decidir quin programari signar. A la +pràctica, els PCs dissenyats per a Windows 10 només porten la clau de +Microsoft, i si el propietari de la màquina pot instal·lar algun altre +sistema (com ara GNU/Linux) ho fa sota el control de Microsoft. Anomenem a +això <em>arrancada restringida</em>.</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> +</li> + +<li> +<div class="columns"> +<p> +El 1997, quan es va escriure aquest relat, la SPA es dedicava a amenaçar els +petits proveïdors de serveis d'Internet (ISPs), exigint-los que permetessin +que la SPA supervisés tots els usuaris. La majoria d'aquests proveïdors van +cedir davant les amenaces perquè no es podien permetre enfrontar-se +judicialment a això. Un proveïdor de serveis d'Internet, Community +ConneXion, a Oakland (Califòrnia), es va negar a cedir a les pressions i va +ser demandat. Posteriorment la SPA va retirar la demanda, però va aconseguir +la llei DMCA, que els donà el poder que cercaven.</p> + +<p> +La SPA, que de fet és la sigla de la Software Publisher's Association, ha +estat substituïda en aquest paper de tipus policial per la BSA (Busines +Software Alliance). Oficialment, avui per avui no és un cos policial, però a +la pràctica actua com si ho fos. Mitjançant mètodes que recorden els de +l'antiga Unió Soviètica, convida la gent a informar sobre els companys de +feina i els amics. El 2001 la BSA va promoure una campanya de terror a +l'Argentina que amenaçava amb indirectes la gent que compartia programari +dient-los que serien violats a la presó.</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> +</li> + +<li> +<div class="reduced-width"> +<p> +Les polítiques de seguretat universitàries descrites al relat no són +imaginàries. Per exemple, els ordinadors d'una de les universitats de l'àrea +de Chicago mostren aquest missatge quan l'usuari obre una sessió:</p> + +<blockquote><p> +"Només els usuaris autoritzats poden fer servir aquest sistema. Les +activitats dels usuaris que facin servir aquest sistema informàtic sense +autorització o extralimitant-se en les seves funcions podran ser +supervisades i registrades pel personal de sistemes. Durant la supervisió +dels usuaris que facin un ús indegut del sistema o durant el manteniment +dels sistemes, també es poden supervisar les activitats dels usuaris +autoritzats. La persona que faci servir aquest sistema accepta explícitament +aquesta supervisió i queda advertida que, si en la supervisió apareixen +indicis d'activitats il·legals o d'incompliment de la normativa +universitària, el personal de sistemes podrà aportar aquestes proves a les +autoritats universitàries o a les forces de seguretat". +</p></blockquote> + +<p> +Aquesta és una interpretació interessant de la Quarta esmena de la +Constitució dels EUA: obligar els usuaris a renunciar, per endavant, als +drets que s'hi reconeixen.</p> +</div> +</li> +</ul> +<div class="column-limit"></div> +</div> + +<div id="BadNews"> +<h3>Males notícies</h3> + +<p class="reduced-width"> +La batalla per dret a llegir ja ha començat. L'enemic s'ha organitzat, i +nosaltres no, de manera que avança en contra nostra. +</p> + +<div class="columns"> +<p>Els llibres electrònics comercials d'avui dia <a +href="/philosophy/the-danger-of-ebooks.html">vulneren les llibertats +tradicionals dels lectors</a>. El lector de llibres electrònics d'Amazon, +que jo anomeno <cite>Amazon Swindle</cite> perquè està dissenyat per estafar +al lectors suprimint les seves llibertats tradicionals, corre sobre un +programari amb una sèrie de <a +href="/proprietary/malware-kindle-swindle.html">funcionalitats +orwellianes</a> demostrades. Qualsevol d'elles és suficient per rebutjar +completament el producte:</p> + +<ul class="no-bullet"> +<li><p>Espia to el que fa l'usuari: informa sobre quin llibre està llegint, i a +quina pàgina es troba, i sobre quan subratlla text i qualsevol nota que +introdueixi.</p></li> + +<li><p>Incorpora DRM, amb la intenció d'impedir als usuaris compartir còpies.</p></li> + +<li><p>Té una porta del darrere amb la qual Amazon pot esborrar remotament +qualsevol llibre. L'any 2009 va esborrar milers de còpies de 1984, de George +Orwell.</p></li> + +<li><p class="inline-block">Per si tot això no fos prou orwellià, hi ha una porta del darrere universal +amb la qual Amazon pot canviar remotament el programari, i introduir +qualsevol altra funcionalitat repugnant.</p></li> +</ul> + +<p>La distribució de llibres electrònics d'Amazon també és +opressiva. Identifica l'usuari i registra quins llibres obté. Requereix a +més als usuaris acceptar un contracte antisocial pel qual no podran +compartir còpies amb altres. La meva consciència em diu que, si hagués +acceptat un contracte així, el mal menor seria ignorar-lo i compartir còpies +igualment. No obstant, per ser completament honestos, no hauríem +d'acceptar-lo prèviament.</p> + +<p class="emph-box"> +Si volem aturar les males notícies i produir-ne de bones, necessitem +organitzar-nos i lluitar. La campanya de la FSF <a +href="http://defectivebydesign.org">Defective by Design</a> ha +començat. Subscriviu-vos a la llista de correu de la campanya per donar un +cop de mà. I <a href="http://www.fsf.org/associate">uniu-vos a la FSF</a> +per ajudar-nos a finançar les nostres activitats. +</p> +</div> +</div> +<div class="column-limit"></div> +</div> + +<div id="References"> +<h3>Referències</h3> + +<ul> + <li>El Llibre Blanc del govern: Information Infrastructure Task Force, +Intellectual Property [<a href="/philosophy/not-ipr.html">sic</a>] and the +National Information Infrastructure: The Report of the Working Group on +Intellectual Property Rights (1995).</li> + + <li><a href="http://www.wired.com/wired/archive/4.01/white.paper_pr.html">Una +explicació del Llibre Blanc: The Copyright Grab</a>, Pamela Samuelson, +<cite>Wired</cite>, 1 de gener de 1996</li> + + <li><a href="http://www.law.duke.edu/boylesite/sold_out.htm">Sold Out</a>, James +Boyle, <cite>New York Times</cite>, 31 de març de 1996</li> + + <li><a +href="http://web.archive.org/web/20130508120533/http://www.interesting-people.org/archives/interesting-people/199611/msg00012.html">Public +Data or Private Data</a>, <cite>Washington Post</cite>, 4 de novembre de +1996.</li> + <li><a +href="https://web.archive.org/web/20151113122141/http://public-domain.org/">Union +for the Public Domain</a>—una entitat que té com a objectiu frenar i +invertir l'ampliació desmesurada del poder del copyright i de les patents.</li> +</ul> +</div> + +<hr class="thin" /> +<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig s'ha publicat al llibre <a +href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free +Software, Free Society: The Selected Essays of Richard +M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1996, 2002, 2007, 2009, 2010, 2014, 2015, 2016 Richard +Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 18 de setembre +de 2016.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/07/23 14:19:57 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/selling.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/selling.html new file mode 100644 index 0000000..4e863c7 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/selling.html @@ -0,0 +1,267 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/selling.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/selling.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/selling.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/selling.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-03-20" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Vendre programari lliure - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/selling.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>Vendre programari lliure</h2> + +<p><em>També podeu conèixer <a +href="/philosophy/selling-exceptions.html">alguns punts de vista sobre la +idea de vendre excepcions a les llicències de programari lliure, com ara la +Llicència Pública General de GNU</a>.</em></p> + +<p> +Molta gent creu que l'esperit del projecte GNU és que no s'hauria de cobrar +per distribuir còpies de programari, o que s'ha de cobrar el mínim possible, +just el suficient per cobrir els costos. Idees com aquestes demostren +incomprensió.</p> + +<p> +En realitat, encoratgem als distribuïdors de <a +href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a> a cobrar tant com +vulguin o puguin. Si una llicència no permet als usuaris fer còpies i +vendre-les, no és una llicència lliure. Si això us sembla sorprenent, val la +pena que continueu llegint.</p> + +<p> +La paraula <cite>free</cite> té en anglès dos significats: es pot referir +tant a la llibertat com al preu. Quan parlem de «programari lliure» +<cite>(free software)</cite>, estem parlant de llibertat, no de +preu. «Lliure» té el sentit que trobem a «pensament lliure», i que no és a +«barra lliure». Més concretament, significa que l'usuari és lliure +d'executar un programa, de modificar-lo i de redistribuir-lo amb o sense els +canvis.</p> + +<p> +Els programes lliures es distribueixen de vegades gratuïtament i de vegades +pagant una quantitat no menyspreable. Sovint el mateix programa està +disponible de les dues maneres en llocs diferents. El programa és lliure, +independentment del preu, pel fet que els usuaris en tenen plena llibertat +d'ús.</p> + +<p> +Els <a href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">programes no +lliures</a> es venen normalment a un preu alt, però de vegades us donaran +una còpia de franc. Però això no fa que el programa sigui lliure. Tant si +cal pagar com si és de franc, el programa no és lliure perquè els usuaris no +tenen llibertat.</p> + +<p> +Com que el programari lliure no té res a veure amb el preu, un preu més baix +no el fa més lliure, ni l'apropa més a la llibertat. Per tant, si distribuïu +còpies de programari lliure, podeu cobrar un preu elevat i <em>guanyar +alguns diners</em>. La redistribució de programari lliure és una activitat +positiva i legítima. Si us hi dediqueu, podeu a més treure'n profit.</p> + +<p> +El programari lliure és un projecte comunitari, i qualsevol que en tregui +profit hauria de cercar vies per contribuir al creixement de la +comunitat. Per a un distribuïdor, una manera de fer-ho és donar una part +dels seus beneficis a la <a href="http://www.fsf.org/">Free Software +Foundation</a> o a qualsevol altre projecte de desenvolupament de programari +lliure. D'aquesta manera contribuireu a l'expansió del món del programari +lliure.</p> + +<p> +<strong>La distribució de programari lliure és una oportunitat d'augmentar +els fons per al seu desenvolupament. No la malgasteu!</strong></p> + +<p> +Per tal de contribuir a augmentar els fons, heu de tenir un marge de +beneficis. Si cobreu un preu molt baix, no tindreu diners per ajudar al +desenvolupament de nou programari.</p> + +<h3>Pot un preu de distribució més alt perjudicar alguns usuaris?</h3> + +<p> +De vegades la gent pensa que uns preus de distribució alts posarien el +programari lliure fora de l'abast dels usuaris que no tenen massa diners. En +el <a href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">programari +propietari</a>, un preu elevat provoca exactament això. Però el cas del +programari lliure és diferent.</p> + +<p> +La diferència és que el programari lliure tendeix naturalment a difondre's, +i hi ha moltes maneres d'aconseguir-lo.</p> + +<p> +Els acaparadors de programari fan mesquinament tot el possible per impedir +que els usuaris executin un programa propietari sense haver-lo pagat. Si el +preu és alt, serà difícil per a molts usuaris fer servir el programa.</p> + +<p> +Amb el programari lliure, els usuaris no han de pagar una taxa de +distribució per poder utilitzar el programa. Poden copiar-se el programa +d'un amic que en tingui una còpia, o que tingui accés a la xarxa. O bé uns +quants usuaris poden ajuntar-se, repartir-se el preu d'un CD-ROM i +instal·lar cadascú el programari. Un preu de CD-ROM alt no és un gran +obstacle quan el programari és lliure.</p> + +<h3>Pot un preu de distribució més alt limitar l'ús de programari lliure?</h3> + +<p> +Una altra preocupació comuna és la popularitat del programari lliure. Hi ha +gent que considera que un preu de distribució alt pot reduir el nombre +d'usuaris, o que un preu baix pot animar als usuaris.</p> + +<p> +Això és cert per al programari propietari, però el programari lliure és +diferent. Amb tantes maneres d'aconseguir còpies, el preu de distribució té +menys efecte sobre la popularitat.</p> + +<p> +A llarg termini, el nombre de gent que utilitzarà programari lliure vindrà +determinat principalment per la disponibilitat de programari lliure i per la +seva facilitat d'ús. Molts usuaris no prioritzen la llibertat, i continuaran +utilitzant programari propietari si el programari lliure no pot fer totes +les tasques que necessiten. Per tant, si volem que el nombre d'usuaris +augmenti a llarg termini, hem de <em>desenvolupar més programari +lliure</em>.</p> + +<p> +La manera més directa de fer-ho és escriure els <a +href="http://savannah.gnu.org/projects/tasklist">programes lliures</a> o els +<a href="/doc/doc.html">manuals</a> necessaris pel vostre compte. Però si us +dediqueu a distribuir i no a programar, la millor manera d'ajudar és +proporcionar els fons per a què altres ho puguin fer.</p> + +<h3>La frase «vendre programari» pot ser ambigua</h3> + +<p> +En sentit estricte, «vendre» significa intercanviar béns per diners. Vendre +una còpia d'un programa lliure és totalment legítim, i us animem a fer-ho.</p> + +<p> +No obstant, quan la gent pensa en «<a +href="/philosophy/words-to-avoid.html#SellSoftware">vendre programari</a>», +s'ho imagina fent-ho de la manera que la majoria d'empreses ho fan: fent +programari propietari en lloc de lliure.</p> + +<p> +Per tant, a menys que dibuixeu una barrera clara, tal i com ho fa aquest +article, us aconsellem evitar la frase «vendre programari» i escollir-ne una +altra. Per exemple, podeu dir «distribuir programari lliure a canvi d'una +quota», frase que no té cap ambigüitat.</p> + +<h3>Preus alts o baixos, i la Llicència Pública General de GNU</h3> + +<p> +Llevat d'un cas especial, la <a href="/copyleft/gpl.html">Llicència Pública +General de GNU</a> (GNU GPL) no imposa restriccions sobre quina quantitat +s'ha de carregar per distribuir una còpia de programari lliure. Podeu cobrar +un cèntim, un euro o un bilió, o no cobrar res. Això és decisió vostra i del +mercat. No us queixeu si ningú no vol pagar un bilió per una còpia.</p> + +<p> +L'únic cas especial es produeix quan els binaris es distribueixen sense el +seu codi font corresponent. Aquells qui ho facin estan obligats per la +Llicència Pública General de GNU a facilitar-lo a petició dels +interessats. Sense un límit en la quota per al codi font, podria donar-se el +cas que la quota que es fixés fos tan elevada que ningú pogués pagar-la (un +bilió d'euros), amb la idea de fingir que es lliura el codi font quan en +realitat el que es fa és retenir-lo. En aquest cas, per tant, <a +href="/licenses/gpl.html#section6">hem de limitar la quota</a> per al codi, +per tal de garantir la llibertat dels usuaris. En situacions ordinàries, no +obstant, no hi ha cap justificació per a limitar les quotes de distribució, +i per tant no les limitem.</p> + +<p> +De vegades les empreses les activitats de les quals creuen la línia del que +la Llicència Pública General de GNU permet demanen permís, argumentat que +«no cobraran res pel programari GNU» o coses per l'estil. No van enlloc amb +aquesta manera de fer les coses. El programari lliure té a veure amb la +llibertat, i fer complir la Llicència Pública General és defensar la +llibertat. Quan defensem la llibertat dels usuaris, no ens distraiem en +coses accessòries com quina quantitat s'ha de carregar a una distribució. La +llibertat és tota la qüestió i l'única qüestió.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 2001, 2007, 2015, 2016 Free Software +Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 25 de +maig de 2015.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:48:47 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html new file mode 100644 index 0000000..bb4992a --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html @@ -0,0 +1,913 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/shouldbefree.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Per què el programari hauria de ser lliure - Projecte GNU - Free Software +Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/shouldbefree.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Per què el programari hauria de ser lliure</h2> + +<p> +per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p> +<h3 id="introduction">Introducció</h3> +<p> +L'existència del programari inevitablement fa sorgir la pregunta de com +s'han de prendre les decisions sobre aquest. Per exemple, suposa que un +individu que te una còpia d'un programa se'n troba un altre que en voldria +una còpia. És possible per a ells copiar el programa; què hauria de decidir +si això es fa? Els individus involucrats? O una altra part, anomenada el +«propietari»?</p> +<p> + Els desenvolupadors de programari plantegen habitualment aquestes qüestions +sota l'assumpció que el criteri per a la resposta és maximitzar el benefici +del desenvolupador. El poder polític dels negocis ha portat a l'adopció +governamental d'aquest criteri junt amb la resposta proposada pels +desenvolupadors: que el programa té un propietari, normalment una corporació +associada amb el seu desenvolupament.</p> +<p> + M'agradaria considerar la mateixa pregunta utilitzant un criteri diferent: +la prosperitat i llibertat del públic en general.</p> +<p> + Aquesta resposta no la pot decidir la llei actual —la llei s'hauria de +conformar a l'ètica, no a l'inrevés. Tampoc les pràctiques actuals responen +a aquesta pregunta, tot i que poden suggerir possibles respostes. L'única +manera de jutjar és veure a qui s'ajuda i a qui es perjudica en reconèixer +propietaris de programari, perquè, i quant. En altres paraules, hauríem de +dur a terme un anàlisi de costos i beneficis per a l'interès de la societat +com un tot, prenent nota de la llibertat individual i de la producció de +bens materials.</p> +<p> + En aquest assaig, descriuré els efectes de que hi hagi propietaris, i +mostraré que els resultats són empobridors. La meva conclusió és que els +programadors tenim el deure d'encoratjar els altres a compartir, +redistribuir, estudiar, i millorar el programari que escrivim: en altres +paraules, a escriure <a href="/philosophy/free-sw.html">programari +«lliure»</a>. <a href="#f1">(1)</a></p> + +<h3 id="owner-justification">Com justifiquen els propietaris el seu poder</h3> +<p> + Aquells que es beneficien del sistema actual en que els programes són de +propietat ofereixen dos arguments per a defensar el seu clam de posseir +programes: l'argument emocional i l'argument econòmic.</p> +<p> + L'argument emocional va així: «He suat, he posat el meu cor, la meva ànima +en aquest programa. Ve de <em>mi</em>, és <em>meu</em>!»</p> +<p> + Aquest argument no requereix d'una refutació seriosa. El sentiment de lligam +és una cosa que els programadors poden cultivar quan els vingui de gust; no +és inevitable. Considera, per exemple, que voluntariosament que, el mateix +programador, signa la cessió de tots els drets a una gran empresa per un +sou; el lligam emocional s'esvaeix misteriosament. En contrast, considera +els grans artistes i artesans de l'època medieval, que no van ni firmar amb +el seu nom la seva feina. Per a ells, el nom de l'artista no era +important. El que importava era que es fes la feina —i el propòsit al +que servia. Aquesta visió va prevaldre durant centenars d'anys.</p> +<p> + L'argument econòmic fa així: «Em vull fer ric (normalment descrit +inadequadament com ‘guanyar-me la vida‘), i si no em deixes fer-me ric +programant, aleshores no programaré. Tothom és com jo, o sigui que ningú +programarà mai. I aleshores estaràs encallat sense absolutament cap +programa!» Aquesta amenaça se sol emmascarar de consell amistós des de la +saviesa.</p> +<p> + Explicaré més endavant perquè aquesta amenaça és un bluf. Primer vull +abordar una assumpció implícita que és més visible en una altra formulació +de l'argument.</p> +<p> + Aquesta formulació comença comparant la utilitat social d'un programa de +caràcter propietari enfront de que no hi hagi cap programa, i aleshores +conclou que el desenvolupament de programari de caràcter propietari és, +globalment, beneficiós, i s'hauria d'encoratjar. La fal·làcia aquí ve de +comparar només dues situacions —programari de caràcter propietari +confrontat a cap programa— i assumint que no hi ha altres +possibilitats.</p> +<p> + Donat un sistema de copyright de programari, el desenvolupament de +programari sol estar lligat a l'existència d'un propietari que controla l'ús +d'aquest programari. Mentre existeixi aquest lligam, estarem sovint +confrontats a l'elecció entre el programari de caràcter propietari o res. De +totes maneres, aquest lligam no és inherent o inevitable; és una +conseqüència de la decisió social/legal específica que estem qüestionant: la +decisió de que hi hagi propietaris. Formular l'elecció com si fos entre el +programari de caràcter propietari i que no hi hagi programari és una petició +de principi.</p> + +<h3 id="against-having-owners">L'argument en contra de que hi hagi propietaris</h3> +<p> + La pregunta a formular-nos és: «El desenvolupament de programari hauria +d'estar lligat a l'existència de propietaris per a restringir-ne el seu ús?»</p> +<p> + Per a decidir això, hem de jutjar l'efecte social d'ambdues activitats +<em>independentment</em>: l'efecte de desenvolupar programari (siguin quins +siguin els termes de la seva distribució), i l'efecte de restringir-ne l'ús +(assumint que el programari ha estat desenvolupat). Si una d'aquestes +activitats és beneficiosa i l'altra és perjudicial, faríem millor deixant +estar el lligam i fent només la beneficiosa.</p> +<p> + Plantejant-ho d'una altra manera, si restringint la distribució d'un +programa ja desenvolupat es perjudica a la societat en general, aleshores el +desenvolupador de programari ètic rebutjarà l'opció de fer-ho.</p> +<p> + Per a determinar l'efecte de restringir el compartir programari, hem de +comparar el valor per a la societat d'un programa restringit (i.e., de +caràcter propietari) amb el del mateix programa, disponible per a +tothom. Això significa comparar dos mons possibles.</p> +<p> + Aquest anàlisi també aborda el contraargument simplista que s'ha fet de +vegades de que «el benefici al veí o veïna en donar-li una còpia d'un +programa es cancel·la amb el perjudici fet al propietari». Aquest +contraargument assumeix que el perjudici i el benefici són iguals en +magnitud. L'anàlisi inclou comparar aquestes magnituds, i mostra que el +benefici és molt més gran.</p> +<p> + Per a dilucidar aquest argument, apliquem-lo a una altra àrea: la +construcció de carreteres.</p> +<p> + Seria possible construir totes les carreteres amb peatges. Això comportaria +tenir barreres de peatge a totes les cantonades. Un sistema així suposaria +un gran incentiu a millorar les carreteres. També tindria la virtut de fer +que els usuaris de qualsevol carretera paguessin per aquella carretera. De +totes maneres una barrera de peatge és una obstrucció artificiosa per a una +conducció planera —artificiosa, perquè no és una conseqüència del +funcionament de les carreteres ni dels cotxes.</p> +<p> + Comparant les carreteres lliures i les carreteres de peatge segons la seva +utilitat, trobem que (sent tota la resta igual) les carreteres sense +barreres de peatge són més barates de construir, és més fàcil conduir-hi, +són més segures, i més eficients per a usar. <a href="#2">(2)</a> En un +país pobre, els peatges poden posar les carreteres fora de l'abast de molts +ciutadans. Les carreteres sense peatges, doncs, ofereixen major benefici per +a la societat a menor cost; són preferibles per a la societat. Per tant, la +societat hauria d'escollir finançar les carreteres d'una altra manera, no +per mitjà de peatges. L'ús de les carreteres, un cop construïdes, hauria de +ser gratuït.</p> +<p> + Quan els defensors dels peatges els proposen com a <em>merament</em> una +manera d'aconseguir fons, distorsionen l'elecció possible. Els peatges +aconsegueixen fons, però fan alguna cosa més també: en efecte, degraden la +carretera. La carretera amb peatge no és tan bona com la carretera sense; +donar-nos més carreteres o carreteres tècnicament superiors pot no ser una +millora si això significa substituir carreteres gratuïtes per carreteres amb +peatge.</p> +<p> + Evidentment, la construcció d'una carretera lliure de peatges costa diners, +que el públic ha de pagar d'alguna manera. De totes maneres, això no implica +inevitablement barreres de peatge. Els que en qualsevol cas hem de pagar +obtindrem un major benefici pels nostres diners comprant una carretera +lliure de peatge.</p> +<p> + No estic dient que una carretera amb peatge sigui pitjor que que no hi hagi +carretera. Això seria cert si el peatge fos tan alt que gairebé ningú fes +servir la carretera —però això seria una política poc versemblant per +a una recaptadora de peatge. De tota manera, mentre les barreres de peatge +causin costos i inconvenients significatius, és millor aconseguir fons d'una +forma menys obstructiva.</p> +<p> + Per a aplicar el mateix argument al desenvolupament de programari, ara +mostraré que tenir «barreres de peatge» per a programes útils li costa car a +la societat: fa els programes més cars de construir, més cars de distribuir, +i menys satisfactoris i eficients en el seu us. Se seguirà que la +construcció de programes s'hauria d'encoratjar d'una altra manera. Aleshores +continuaré explicant altres mètodes per a encoratjar i (fins al punt +necessari) finançar el desenvolupament de programari.</p> + +<h4 id="harm-done">El mal fet obstruint el programari</h4> +<p> + Considera per un moment que un programa ha estat desenvolupat, i tots els +pagaments necessaris per al seu desenvolupament s'han fet; ara la societat +ha d'escollir si el fa de caràcter propietari o permet compartir-lo i +usar-lo lliurement. Assumeix que l'existència del programa i la seva +disponibilitat és una cosa desitjable. <a href="#f3">(3)</a></p> +<p> + Les restriccions en la distribució i la modificació del programa no en poden +facilitar l'ús. Només poden interferir-hi. O sigui que l'efecte només pot +ser negatiu. Però quant? I de quina manera?</p> +<p> + D'una obstrucció així en vénen tres nivells diferents de dany:</p> + +<ul> +<li>Menys gent utilitza el programa.</li> + +<li>Cap usuari pot adaptar o arreglar el programa.</li> + +<li>Altres desenvolupadors no poden aprendre del programa, o basar-hi nous +treballs.</li> +</ul> + +<p> + Cada nivell de dany material comporta una forma de dany psicosocial. Això fa +referència a l'efecte que les decisions de la gent tenen en els seus +sentiments, actituds i predisposicions subseqüents. Aquests canvis en la +manera de pensar de la gent tindran un efecte en les seves relacions amb els +seus conciutadans, i poden tenir conseqüències materials.</p> +<p> + Els tres nivells de dany material perjudiquen part del valor que el programa +podria aportar, però no el redueixen a zero. Si malgasten gairebé tot el +valor del programa, aleshores escriure el programa perjudica a la societat +degut a tot l'esforç que s'ha perdut en escriure el programa. Es pot +argumentar que un programa que serveix per a vendre ha de produir algun +benefici directe net.</p> +<p> + De tota manera, prenent nota del dany psicosocial concomitant, no hi ha +límit al dany que el desenvolupament de programari de tipus propietari pot +fer.</p> + +<h4 id="obstructing-use">Obstruint l'ús dels programes</h4> +<p> + El primer nivell de dany impedeix el simple ús d'un programa. Una còpia d'un +programa té un cost marginal pràcticament zero (i pots pagar aquest cost +fent tu mateix la feina), o sigui que en un mercat lliure, tindria un preu +pròxim a zero. El preu d'una llicència és un desincentiu significatiu per a +utilitzar el programa. Si un programa àmpliament útil és de tipus +propietari, molta menys gent el farà servir.</p> +<p> + És fàcil mostrar que la contribució total d'un programa a la societat es +redueix si se li assigna un propietari. Cada usuari potencial del programa, +confrontat amb la necessitat de pagar per utilitzar-lo, pot escollir pagar, +o pot desestimar utilitzar el programa. Quan un usuari escull pagar. Quan un +usuari escull pagar, això és una transferència de riquesa de suma zero entre +dues parts. Però cada cop que algú escull desestimar utilitzar el programa, +això perjudica aquesta persona sense beneficiar ningú. La suma de números +negatius i zeros és negativa.</p> +<p> + Però això no redueix la quantitat de feina que porta <em>desenvolupar</em> +el programa. Com a resultat, l'eficiència del procés sencer, en satisfacció +d'usuari final per hora de treball, es redueix.</p> +<p> + Això reflexa una diferència crucial entre còpies de programes i cotxes, +cadires, o sandvitxos. No hi ha cap màquina de copies per a objectes +materials fora de la ciència ficció. Però els programes són fàcils de +copiar; qualsevol pot produir tantes còpies com vulgui, amb molt poc +esforç. Això no és cert per als objectes materials perquè la matèria es +conserva; cada còpia s'ha de construir a partir de matèries primeres de la +mateixa manera que es va construir la primera còpia.</p> +<p> + Amb els objectes materials, una desmotivació per a utilitzar-los té sentit, +perquè que es comprin menys objectes significa que es necessiten menys +matèries primeres i menys feina per a fer-los. És cert que normalment hi ha +un cost inicial, un cost de desenvolupament, que es reparteix per a tota la +producció. Però mentre el cost marginal de producció és significatiu, afegir +la part proporcional del cost de desenvolupament no aporta una diferència +qualitativa. I no es requereixen restriccions a la llibertat dels usuaris +corrents.</p> +<p> + De tota manera, imposar un preu a una cosa que seria gratuïta és un canvi +qualitatiu. Una taxa imposada centralitzadament per a la distribució es +converteix en un poderós desmotivador.</p> +<p> + És més, la producció central tal i com es practica avui en dia és ineficient +fins i tot com a mitja per a distribuir copies de programari. Aquest sistema +inclou l'embalatge de discs o cintes en envoltoris superflus, trameses de +grans quantitats d'aquests al voltant del món, i emmagatzematge dels +mateixos per a la seva venda. Aquest cost es presenta com el preu de fer +negocis; en realitat, és part del malbaratament provocat pel fet de que hi +hagi propietaris.</p> + +<h4 id="damaging-social-cohesion">Danyant la cohesió social</h4> +<p> + Suposa que tant tu com el teu veí trobaríeu útil executar un cert +programa. Amb certa preocupació ètica vers el teu veí, hauries de sentir que +un bon maneig de la situació us permetrà a tots dos utilitzar-lo. Una +proposta que permetés que només un dels dos utilitzi els el programa, mentre +limita a l'altre, és fragmentador; ni tu ni el teu veí no l'hauríeu de +trobar acceptable.</p> +<p> + Firmar una llicència d'acord sobre programari típica significa trair el teu +veí: «Prometo privar el meu veí d'aquest programa per tal de tenir-ne una +còpia per a mi.» La gent que pren aquestes eleccions senten una pressió +psicològica interna a justificar-se, degradant la importància d'ajudar els +propis veïns. En conseqüència l'esperit públic sofreix. Aquest és un dany +psicològic associat al dany material de desencoratjar l'us del programa.</p> +<p> + Molts usuaris reconeixen inconscientment el mal de refusar compartir, o +sigui que decideixen ignorar les llicències i les lleis, i compartir +programes malgrat tot. Però sovint se senten culpables fent això. Saben que +han de trencar les lleis per a ser bons veïns, però segueixen considerant +les lleis com una autoritat, i conclouen que ser un bon veí (que ho són) és +lleig o vergonyós. Això també és un tipus de dany psicosocial, però hom pot +escapar-se'n decidint que aquestes llicències i lleis no tenen força moral.</p> +<p> + Els programadors també pateixen danys psicosocials sabent que molts usuaris +no podran utilitzar la seva feina. Això porta a una actitud de cinisme o +negació. Un programador pot descriure entusiasmat la feina que ell troba +tècnicament excitant; aleshores quan se li pregunta «Podré utilitzar-la?», +la seva cara cau, i admet que la resposta és que no. Per a evitar sentir-se +desmotivat, o bé ignora aquest fet la major part del temps o bé adopta una +postura cínica dissenyada per a minimitzar la importància que això té.</p> +<p> + Des de l'època del Reagan, la més gran mancança als Estats Units no és la +innovació tècnica, sinó la voluntat de treballar plegats pel bé del +públic. No té sentit encoratjar el primer a expenses del segon.</p> + +<h4 id="custom-adaptation">Obstruint l'adaptació personal dels programes</h4> +<p> + El segon nivell de dany material és la impossibilitat d'adaptar +programes. La fàcil modificació del programari és un dels grans avantatges +respecte tecnologies més velles. Però molt del programari comercial +disponible no està disponible per a ser modificat, fins i tot després de +comprar-lo. Està disponible per a que l'agafis o el deixis, com a caixa +negra. Això és tot.</p> +<p> + Un programa que puguis executar consisteix en unes sèries de números el +significat de les quals és obscur. Ningú, ni tan sols un bon programador, +pot modificar fàcilment els números per a fer que el programa faci una cosa +diferent.</p> +<p> + Els programadors normalment treballen amb el «codi font» d'un programa, que +està escrit en un llenguatge de programació com el Fortran o el C. Aquest +utilitza noms per a designar les dades que s'utilitzen i les parts del +programa, i representa les operacions amb símbols com ara ‘+‘ per la suma i +‘-‘ per la resta. Està dissenyat per a ajudar els programadors a llegir i +canviar els programes. Aquí tens un exemple; un programa per a calcular la +distància entre punts en un pla:</p> + +<pre> + float + distance (p0, p1) + struct point p0, p1; + { + float xdist = p1.x - p0.x; + float ydist = p1.y - p0.y; + return sqrt (xdist * xdist + ydist * ydist); + } +</pre> +<p> + El que significa exactament aquest codi font no és la qüestió; la qüestió es +que sembla àlgebra, i una persona que conegui aquest llenguatge de +programació el trobarà clar i entenedor. A continuació, el mateix programa +en forma d'executable, a l'ordinador que utilitzava normalment quan vaig +escriure això: +</p> + +<pre> + 1314258944 -232267772 -231844864 1634862 + 1411907592 -231844736 2159150 1420296208 + -234880989 -234879837 -234879966 -232295424 + 1644167167 -3214848 1090581031 1962942495 + 572518958 -803143692 1314803317 +</pre> + +<p> + El codi font és útil (al menys en potència) per a qualsevol usuari d'un +programa. Però la majoria d'usuaris no poden tenir còpies del codi +font. Normalment el codi font per a un programa de tipus propietari el +guarda en secret el propietari, no fos cas que algú altre n'aprengués alguna +cosa. Els usuaris reben només els fitxers de números incomprensibles que +l'ordinador executarà. Això significa que només el propietari del programa +pot modificar el programa.</p> +<p> + Una amiga em va explicar una vegada que va treballar com a programadora en +un banc durant uns sis mesos, escrivint un programa similar a quelcom que +estava disponible comercialment. Creia que si hagués pogut aconseguir el +codi font d'aquell programa comercialment disponible, l'hauria pogut adaptar +fàcilment a les seves necessitats. El banc volia pagar per a això però no li +van permetre —el codi font era un secret. O sigui que va haver de fer +sis mesos de feina, feina que compta al PNB però que, de fet, va ser un +malbaratament.</p> +<p> + El laboratori d'Intel·ligència Artificial del <abbr title="Massachusetts +Institute of Technology">MIT</abbr> (LIA) va rebre una impressora gràfica +com a regal de la Xerox pels volts de 1977. Era control·lada per programari +lliure al que vam afegir moltes característiques convenients. Per exemple, +el programari no notificava l'usuari immediatament en completar una tasca +d'impressió. Sempre que la impressora tenia problemes, com un embús de paper +o es quedava sense paper, el programari notificaria immediatament a tots els +usuaris que tenien tasques d'impressió encuades. Aquestes característiques +facilitaven una operativitat planera.</p> +<p> + Més tard la Xerox va donar al LIA una impressora nova, més ràpida, una de +les primeres impressores làser. La conduïa programari de tipus propietari +que s'executava en un ordinador separat dedicat a aquesta tasca, o sigui que +no podíem afegir cap de les nostres característiques preferides. Podíem +manegar l'enviament d'una notificació quan una tasca d'impressió s'enviava a +l'ordinador dedicat, però no quan la tasca s'imprimia realment (i el retard +solia ser considerable). No hi havia manera de saber quan la tasca ja estava +impresa; només podíem suposar-ho. I no s'informava a ningú quan hi havia un +embús de paper, o sigui que la impressora sovint es passava una hora sense +ser arreglada.</p> +<p> + Els programadors de sistema del LIA érem capaços d'arreglar aquests +problemes, probablement tant capaços com els autors originals del +programa. La Xerox no tenia interès en arreglar-los, i va optar per +prevenir-nos, o sigui que ens vam veure forçats a acceptar els +problemes. Mai es van arreglar.</p> +<p> + La majoria de bons programadors han experimentat aquesta frustració. El banc +podia permetre's d'arreglar el problema escrivint un nom programa des de +zero, però un usuari típic, no importa amb quina habilitat, només pot +rendir-se.</p> +<p> + Rendir-se causa dany psicosocial —a l'esperit d'auto-dependència. És +desmoralitzant viure en una casa que no pots reordenar segons les teves +necessitats. Porta a la resignació i el desencoratjament, que es pot +escampar per a afectar altres aspectes de la pròpia via. La gent que se sent +així són infeliços i no fan una bona feina.</p> +<p> + Imagina com seria si les receptes s'acaparessin segons el mateix patró que +el programari. Podries dir, «Com canvio aquesta recepta per a treure'n la +sal?» i el gran xef respondria, «Com goses insultar la meva recepta, el nen +del meu cervell i el meu paladar, intentant interferir-hi? No tens judici +per canviar la meva recepta i fer-la funcionar bé!»</p> +<p> + «Però el meu metge diu que no hauria de menjar sal! Què puc fer? Trauràs tu +la sal per mi?»</p> +<p> + «Estaria encantat de fer-ho; els meus honoraris són només de 50.000 $.» +Com que el propietari té el monopoli dels canvis, els honoraris solen ser +grans. «De tota manera, ara mateix no tinc temps. Estic ocupat amb una +comissió per dissenyar una nova recepta de galetes per a vaixells del +Departament de la Marina. Podria estar per tu d'aquí uns dos anys.»</p> + +<h4 id="software-development">Obstruint el desenvolupament de programari</h4> +<p> + El tercer nivell de dany material afecta el desenvolupament de +programari. El desenvolupament de programari solia ser un procés evolutiu, +en el que una persona agafava un programa existent i en reescrivia parts per +a una característica nova, i després una altra persona en reescrivia parts +per a afegir una altra característica; en alguns casos, això continuava al +llarg d'un període de vint anys. Mentrestant, parts del programa podien ser +«canibalitzats» per a formar els principis d'un altre programa.</p> +<p> + L'existència de propietaris evita aquest tipus d'evolució, fent necessari +que es comenci de nou quan es desenvolupa un programa. També evita que els +nous practicants estudiïn programes existents per a aprendre tècniques útils +o fins i tot com es poden estructurar els programes grans.</p> +<p> + Els propietaris també obstrueixen l'educació. He conegut alumnes brillants +de ciències de la computació que mai havien vist el codi font d'un programa +gran. Poden ser bons escrivint petits programes, però no poden començar a +aprendre les diferents habilitats necessàries per a escriure'n de grans si +no poden veure com ho han fet els altres.</p> +<p> + En un camp intel·lectual, hom pot assolir grans altures pujant a les +espatlles d'altres. Però això ja no se sol permetre generalment en el camp +del programari —només pots pujar a les espatlles de la resta de gent +<em>de la teva mateixa companyia</em>.</p> +<p> + El dany psicosocial associat afecta l'esperit de cooperació científica, que +solia ser tan fort que els científics cooperaven fins i tot quan els seus +respectius països estaven en guerra. Amb aquest esperit, oceanògrafs +japonesos abandonant el seu laboratori en una illa del Pacífic van preservar +curosament la seva feina pels Marines invasors d'EE.UU., i van deixar una +nota demanant-los que la cuidessin bé.</p> +<p> + l conflicte pels beneficis ha destruït el que el conflicte internacional +havia salvat. Avui en dia científics de molts camps no publiquen prou en els +seus articles per a permetre a d'altres replicar l'experiment. Publiquen +només el suficient per a que els lectors es meravellin de quant que van ser +capaços de fer. Això és realment cert en ciències de la informàtica, on el +codi font pels programes dels que s'informa és generalment secret.</p> + +<h4 id="does-not-matter-how">No importa com es restringeixi el compartir</h4> +<p> + He estat discutint els efectes d'evitar que la gent copiï, canviï, i munti +sobre un programa. No he especificat com es du a terme aquesta obstrucció, +perquè això no afecta la conclusió. Tant si es fa amb protecció de còpia, o +copyright, o llicències, o encriptació, o targetes <abbr title="Read-only +Memory">ROM</abbr>, o números de sèrie de maquinari, si <em>aconsegueix</em> +evitar-ne l'ús, causa dany.</p> +<p> + Els usuaris consideren alguns d'aquests mètodes més odiosos que +altres. Suggereixo que els mètodes més odiats són aquells que acompleixen el +seu objectiu.</p> + +<h4 id="should-be-free">El programari hauria de ser lliure</h4> +<p> + He mostrat com la propietat d'un programa —el poder per a +restringir-ne els canvis i les còpies— és obstructiu. Els seus efectes +negatius estan estesos i són importants. En segueix que la societat no +hauria de tenir propietaris de programes.</p> +<p> + Una altra manera d'entendre això és que la societat necessita programari +lliure, i el programari de tipus propietari n'és un pobre +substitut. Encoratjant el substitut no és una manera racional d'obtenir el +que volem.</p> +<p> + El Vaclav Havel ens ha aconsellat que «Treballeu per alguna cosa perquè +sigui bona, no només perquè suporta una oportunitat per a reeixir.» Un +negoci de fer programari de tipus propietari suporta una oportunitat per a +reeixir en els seus propis termes estrets, però no és el que és bo per a la +societat.</p> + +<h3 id="why-develop">Perquè la gent desenvoluparà programari</h3> +<p> + Si eliminem el copyright com un mitja per a encoratjar la gent a +desenvolupar programari, d'entrada es desenvoluparà menys programari, però +aquest programari serà més útil. No està clar si el total de satisfacció de +l'usuari final serà menor; però si ho és, o si volem incrementar-lo d'alguna +manera, hi ha altres vies per a encoratjar el desenvolupament, així com hi +ha maneres més enllà dels peatges per a recaptar diners pels carrers. Abans +de parlar de com es pot fer, primer vull qüestionar quanta motivació +artificial és realment necessària.</p> + +<h4 id="fun">Programar és divertit</h4> +<p> + Hi ha algunes línies de feines on pocs entrarien si no fos pels diners; la +construcció de carreteres, per exemple. Hi altres camps d'estudi i art on hi +ha poques possibilitats de fer-se ric, on la gent entra per la seva +fascinació o pel valor que perceben que té per a la societat. Els exemples +inclouen la lògica matemàtica, la música clàssica i l'arqueologia; i +l'organització política entre els treballadors. La gent competeix, més +tristament que amarga, per les poques posicions pagades disponibles, cap de +les quals està gaire ben pagada. Poden, fins i tot, pagar per l'oportunitat +de treballar en el camp, si s'ho poden permetre.</p> +<p> + Un camp així pot transformar-se de la nit al dia si comença a oferir la +possibilitat de fer-se ric. Quan un treballador es fa ric, els altres +demanen la mateixa oportunitat. Aviat tots poden demanar grans sumes de +diners per fer el que acostumaven a fer per plaer. Quan passen un parell +d'anys, tothom connectat amb el camp es riu la idea de que es faria feina en +el camp sense grans compensacions econòmiques. Recomanaran als planificadors +socials per a assegurar que aquestes compensacions són possibles, prescriure +privilegis especials, poders, i monopolis tant com sigui necessari per a +fer-ho.</p> +<p> + Aquest canvi es va produir en el camp de la programació d'ordinadors a la +dècada de 1980. Als anys 70, hi havia articles sobre «addicció als +ordinadors»: els usuaris s'anaven connectant a la xarxa i tenien hàbits de +cent dòlars a la setmana. En general es comprenia que la gent acostumés a +estimar prou la programació per a trencar matrimonis. Avui, s'entén en +general que ningú programarà excepte a canvi d'una paga alta. La gent ha +oblidat el que sabien llavors.</p> +<p> + Quan és cert en un moment donat que la majoria de la gent treballarà en un +cert camp només per una paga alta, no necessàriament seguirà sent cert. La +dinàmica del canvi pot funcionar a l'inrevés, si la societat proporciona un +ímpetu. Si descartem la possibilitat d'una gran riquesa, aleshores al cap +d'una mica, quan la gent hagi reajustat les seves actituds, tornaran a estar +entusiasmats de treballar en el camp per la joia de dur-ho a terme.</p> +<p> + La pregunta, «Com podem pagar els programadors?» es converteix en una +pregunta més fàcil quan ens adonem que no és qüestió de pagar-los una +fortuna. És més fàcil pagar-los de manera que merament s'hi guanyin la vida.</p> + +<h4 id="funding">Finançant el programari lliure</h4> +<p> + Les institucions que paguin els programadors no tenen perquè ser cases de +programari. Moltes altres institucions que poden fer això ja existeixen.</p> +<p> + Els fabricants de maquinari troben essencial donar suport al desenvolupament +de programari fins i tot si no poden controlar l'ús del programari. Al 1970, +la majoria del seu programari era lliure perquè no havien considerat +restringir-lo. Avui, el seu desig creixent d'unir-se a consorcis mostra que +s'han adonat que posseir el programari no és el que realment és important +per a ells.</p> +<p> + Les universitats condueixen molts projectes de programació. Avui dia sovint +venen els resultats, però als anys 70 no ho feien. Hi ha algun dubte de que +les universitats desenvoluparien programari lliure si no se'ls permetés +vendre programari? Aquests projectes es podrien mantenir amb els mateixos +contractes i beques governamentals que avui mantenen el desenvolupament de +programari de tipus propietari.</p> +<p> + És comú avui en dia pels investigadors de les universitats aconseguir beques +per a desenvolupar un sistema, desenvolupar-lo gairebé fins a completar-lo i +dir-li a això «acabat», i aleshores començar empreses on realment acaben el +projecte i el fan utilitzable. De vegades declaren les versions no acabades +«lliures»; si són completament corruptes, enlloc d'això aconsegueixen una +llicència exclusiva de la universitat. Això no és cap secret; és obertament +admès per tothom implicat. Fins i tot si els investigadors no fossin +exposats a la temptació de fer aquestes coses, encara farien la seva +recerca.</p> +<p> + Els programadors que escriuen programari lliure es poden guanyar la vida +venent serveis relacionats amb el programari. Jo he estat contractat per a +portar el <a href="/software/gcc/">compilador de C de GNU</a> a nou +maquinari, i per a fer extensions d'interfície d'usuari per a <a +href="/software/emacs/">GNU Emacs</a>. (Ofereixo aquestes millores al públic +un cop fetes.) També dono classes per les que em paguen.</p> +<p> + No estic sol treballant així; ara hi ha una empresa exitosa i en creixement +que no fa cap altre tipus de feina. Diverses altres empreses també +proporcionen suport comercial per al programari lliure del sistema +GNU. Aquest és el principi de la indústria independent de suport al +programari —una indústria que podria esdevenir bastant gran si el +programari lliure esdevé prevalent. Proporciona als usuaris una opció +generalment no disponible per al programari de tipus propietari, exceptuant +els molt rics.</p> +<p> + Noves institucions com la <a href="/fsf/fsf.html">Free Software +Foundation</a> també poden finançar programadors. La majoria dels fons de la +Fundació venen d'usuaris que compren cintes per correu. El programari en les +cintes és lliure, el que significa que tots els usuaris tenen llibertat per +copiar-lo i canviar-lo, però molts paguen de tota manera per aconseguir +còpies. (Recorda que «programari lliure» es refereix a la llibertat, no al +preu.) Molts usuaris que ja tenen una còpia encarreguen cintes com a mètode +per fer una contribució que senten que mereixem. La Fundació també rep +donacions considerables de fabricants d'ordinadors.</p> +<p> + La Free Software Foundation és una entitat benèfica, i els seus ingressos es +gasten en contractar tants programadors com és possible. Si s'hagués +estructurat com un negoci, distribuint el mateix programari al públic per la +mateixa taxa, ara proveiria d'una molt bona vida al seu fundador.</p> +<p> + Com que la Fundació és una entitat benèfica, sovint els programadors +treballen per la Fundació per la meitat del que podrien guanyar en un altre +lloc. Ho fan perquè estem lliures de burocràcia, i perquè se senten +satisfets de saber que la seva feina no serà d'ús obstruït. Sobretot, ho fan +perquè programar és divertit. A més a més, molts voluntaris han escrit molts +programes útils per a nosaltres. (Fins i tot escriptors tècnics han començat +a presentar-se voluntaris.)</p> +<p> + Això confirma que la programació es troba entre els camps més fascinants de +tots, junt amb la música i l'art. No hem de témer que ningú vulgui +programar.</p> + +<h4 id="owe">Què deuen els usuaris als desenvolupadors?</h4> +<p> + Hi ha un bon motiu pel que els usuaris de programari haurien de sentir una +obligació moral a contribuir al seu suport. Els desenvolupadors de +programari lliure contribueixen a les activitats dels usuaris, i alhora és +just i de l'interès a llarg termini dels usuaris donar-los fons per a +continuar.</p> +<p> + Però, això no s'aplica als desenvolupador de programari de tipus propietari, +ja que l'obstruccionisme mereix un càstig més que una recompensa.</p> +<p> + Tenim doncs una paradoxa: el desenvolupador de programari útil té dret al +suport dels usuaris, però qualsevol intent de convertir aquesta obligació +moral en una exigència destrueix la base de l'obligació. Un desenvolupador +pot o bé merèixer una recompensa o bé demanar-la, però no ambdues coses.</p> +<p> + Crec que un desenvolupador ètic confrontat a aquesta paradoxa ha d'actuar +per a merèixer la recompensa, però també hauria d'instar els usuaris a fer +donacions voluntàries. Eventualment els usuaris aprendran a donar suport als +desenvolupadors sense coerció, igual com han après a donar suport a les +emissores de ràdio i televisió públiques.</p> + +<h3 id="productivity">Què és la productivitat del programari? </h3> +<p> + Si el programari fos lliure, encara hi hauria programadors, però potser +menys. Seria això dolent per a la societat?</p> +<p> + No necessàriament. Avui les nacions avançades tenen menys grangers que al +1900, però no creiem que això sigui dolent per a la societat, perquè els +pocs que hi ha envien més menjar als consumidors que els molts que hi +havia. D'això en diem productivitat millorada. El programari lliure +requeriria molts menys programadors per a satisfer la demanda, degut a la +productivitat augmentada de programari en tots els nivells.</p> + +<ul> +<li> Un ús més estès de cada programa que es desenvolupa.</li> +<li> La capacitat d'adaptar programes existents enlloc de començar de zero.</li> +<li> Millor educació pels programadors.</li> +<li> La supressió dels esforços de desenvolupament duplicats.</li> +</ul> + +<p> + Aquells que objecten a la cooperació advertint que resultaria en la +contractació de menys programadors en realitat estan objectant a la +productivitat incrementada. Però aquesta mateixa gent també sol acceptar +l'estesa creença de que la indústria del programari necessita incrementar la +productivitat. Com és això?</p> +<p> + «Productivitat del programari» pot significar dues coses diferents: la +productivitat global de tot el desenvolupament de programari, o la +productivitat de projectes individuals. La productivitat global és el que la +societat voldria millorar, i la manera més directa de fer-ho és eliminar els +obstacles artificials a la cooperació que la redueixen. Però els +investigadors que estudien el camp de la «productivitat de programari» es +centren només en el segon, limitat, sentit del terme, on la millora +requereix d'avenços tecnològics difícils.</p> + +<h3 id="competition">És inevitable la competitivitat?</h3> +<p> + És inevitable que la gent intenti competir, per sobrepassar els seus rivals +en la societat? Potser ho és. Però la competició en si mateixa no és +perjudicial; el que és perjudicial és el <em>combat</em>.</p> +<p> + Hi ha moltes maneres de competir. La competició pot consistir en intentar +aconseguir encara més, per a superar els que altres han fet. Per exemple, en +els vells temps, hi havia competició entre els mags de la programació +—competició per a veure qui podia fer que l'ordinador fes la cosa més +sorprenent, o per qui podia fer el programa més curt o més ràpid per una +tasca donada. Aquest tipus de competició pot beneficiar tothom, <em>sempre +que</em> es mantingui l'esperit esportiu.</p> +<p> + La competició constructiva és prou competitiva per a motivar la gent a grans +esforços. Una sèrie de persones estan competint per a ser els primers que +hagin visitat tots els països de la Terra; alguns fins i tot gasten fortunes +intentant fer això. Però no subornar els capitans dels vaixells per a que +desembarquin els seus rivals en illes desertes. Estan satisfets deixant que +guanyi el millor.</p> +<p> + La competició es converteix en combat quan els competidors comencen a +destorbar-se mútuament enlloc d'avançar pel seu compte —quan «Deixem +que guanyi el millor» es converteix en «Deixeu-me guanyar, sigui el millor o +no». El programari de tipus propietari es perjudicial, no perquè sigui una +forma de competició, sinó perquè és una forma de combat entre ciutadans de +la nostra societat.</p> +<p> + La competició en els negocis no és necessàriament un combat. Per exemple, +quan dues botigues de queviures competeixen, el seu esforç és només per a +millorar les seves pròpies operacions, no per a sabotejar el rival. Però +això no demostra un compromís especial per l'ètica dels negocis; més aviat, +hi ha poc marge per al combat en aquesta línia de negocis a part de la +violència física. No totes les àrees dels negocis comparteixen aquesta +característica. Retenir informació que podria ajudar a tothom a avançar és +una forma de combat.</p> +<p> + La ideologia dels negocis no prepara la gent per a resistir la temptació de +convertir la competició en combat. Algunes formes de combat han estat +prohibides amb lleis anti-trust, lleis de veracitat de la publicitat, i +d'altres, però enlloc de generalitzar això en un rebuig per principis del +combat en general, els executius inventen altres formes de combat que no +estan específicament prohibides. Els recursos de la societat estan sent +malbaratats en l'equivalent econòmic d'una guerra civil entre faccions.</p> + +<h3 id="communism">«Perquè no et trasllades a Rússia?»</h3> +<p> + Als Estats Units, qualsevol defensor d'una cosa que no sigui la forma més +extrema d'egoisme i laissez-faire ha sentit sovint aquesta acusació. Per +exemple, està uniformement en contra els qui donen suport a un sistema +sanitari públic, com el que es troba en totes les altres nacions +industrialitzades del món lliure. Està uniformement en contra els defensors +del suport públic a les arts, també universal en les nacions avançades. La +idea de que els ciutadans tinguin cap obligació envers el bé públic +s'identifica a Amèrica amb el comunisme. Però com són de similars aquestes +idees?</p> +<p> + El comunisme tal com es practicava a la Unió Soviètica era un sistema de +control central el el que tota activitat estava reglamentada, suposadament +pel bé comú, però en realitat pel benefici dels membres del partit +comunista. I on els equipaments de còpia estaven estretament vigilats per +prevenir les còpies il·legals.</p> +<p> + El sistema americà de copyright de programari exerceix un control central +sobre la distribució d'un programa, i vigila els equipaments de còpia amb +esquemes automàtics de protecció de còpia per prevenir les còpies il·legals.</p> +<p> + En contrast, jo estic treballant per a construir un sistema on la gent és +lliure de decidir les pròpies accions; en particular, lliures d'ajudar els +seus veïns, i lliures per alterar i millorar les eines que utilitzen en les +seves vides diàries. Un sistema basat en la cooperació voluntària i en la +descentralització.</p> +<p> + O sigui, que si hem de jutjar els punts de vista segons les seves similituds +amb el comunisme Rus, són els propietaris de programari els que són +comunistes.</p> + +<h3 id="premises">La qüestió de les premisses</h3> +<p> + Assumeixo en aquest article que un usuari de programari no és menys +important que un autor, o fins i tot que algú que dona feina a un autor. En +altres paraules, els seus interessos i necessitats tenen un pes igual, quan +decidim quin curs és millor prendre.</p> +<p> + Aquesta premissa no està universalment acceptada. Molts mantenen que qui +dóna feina a un autor és fonamentalment més important que ningú més. Diuen, +per exemple, que el propòsit de tenir propietaris de programari és donar a +qui dóna feina a l'autor l'avantatge que mereix —en detriment de com +pugui això afectar al públic.</p> +<p> + No serveix de res intentar demostrar o contradir aquestes premisses. Les +demostracions requereixen premisses compartides O sigui que la major part +del que tinc per a dir s'adreça només als qui comparteixen les premisses que +faig servir, o almenys als que estiguin interessats en quines en són les +conseqüències. Per aquells que creuen que els propietaris són més importants +que ningú més, aquest article és simplement irrellevant.</p> +<p> + Però perquè un gran número d'americans haurien d'acceptar una premisa que +eleva en importància certes persones sobre la resta? En part per la creença +en que aquesta premisa és part de la tradició legal de la societat +americana. Algunes persones senten que dubtar de la premisa significa +desafiar la base de la societat.</p> +<p> + És important que aquesta gent sàpiga que aquesta premisa no és part de la +nostra tradició legal. Mai ho ha estat.</p> +<p> + Així, la Constitució diu que el propòsit del copyright és «promoure el +progrés de la ciència i les arts útils». El Tribunal Suprem ha elaborat +aquest punt, declarant en el cas de la Fox Film contra Doyal que «L'únic +interès dels Estats Units i l'objectiu principal en conferir el monopoli +[del copyright] rau en els beneficis generals derivats pel públic del +treball dels autors».</p> +<p> + No tenim perquè estar d'acord amb la Constitució o el Tribunal Suprem. (En +un moment donat, ambdós condonaven l'esclavitud.) O sigui que les seves +posicions no contradiuen la premissa de la supremacia del propietari. Però +confio que en adonar-nos de que aquesta assumpció és radicalment de dretes +més que una de tradicionalment reconeguda afeblirà la seva atracció.</p> + +<h3 id="conclusion">Conclusió</h3> +<p> + Ens agrada pensar que la nostra societat ens encoratja a ajudar el veí; però +cada cop que recompensem algú per obstruccionisme, o els admirem per les +riqueses que han guanyat d'aquesta manera, estem enviant el missatge +contrari.</p> +<p> + L'atresorament de programari és una forma del nostre desig general de +desatendre el benestar de la societat pels guanys personals. Podem traçar +aquest desatenció des d'el Ronald Reagan fins al Dick Cheney, des de la +Exxon fins la Enron, des dels bancs que fan fallida fins les escoles que +fracassen. Podem mesurar-lo amb la mida de la població sense llar i la +població presa. L'esperit antisocial s'alimenta a si mateix, perquè com més +veiem que la gent no ens ajudarà, més fútil sembla ajudar-los. Així la +societat decau en una jungla.</p> +<p> + Si no volem viure en una jungla, hem de canviar les nostres actituds. Hem de +començar enviant el missatge de que un bon ciutadà és el que coopera quan és +apropiat, no el que té èxit en prendre dels altres. Confio en que el +moviment del programari lliure contribuirà a això: almenys en una àrea, +substituirem la jungla amb un sistema més eficient que encoratja i se +sustenta en la cooperació voluntària.</p> + + +<h3 id="footnotes">Notes al peu</h3> + +<ol> +<li id="f1">La paraula «lliure» en «programari lliure» es refereix a la llibertat, no al +preu; el preu pagat per una còpia d'un programa lliure pot ser zero, o +petit, o (rarament) prou gran.</li> + +<li id="f2">El temes de la pol·lució i la congestió del tràfic no alteren aquesta +conclusió. Si desitgem fer més car el conduir per a desencoratjar la +conducció en general, no és avantatjós fer-ho per mitjà de barreres de +peatge, que contribueixen a ambdues coses: la pol·lució i la congestió del +tràfic. Un impost per la gasolina és molt millor. De manera similar, el +desig de millorar la seguretat limitant la velocitat màxima no és rellevant; +una carretera d'accés lliure augmenta la velocitat mitjana evitant parades i +retards, qualsevulga que sigui el límit de velocitat.</li> + +<li id="f3">Hom pot considerar un programa d'ordinador en particular com a una cosa +perjudicial que no hauria d'estar en absolut disponible, com la base de +dades d'informació personal Lotus Marketplace, que va ser retirada del +mercat pel rebuig del públic. Molt del que dic no s'aplica en aquest cas, +però no té gaire sentit defensar que el programa tingui propietari sobre la +base que el propietari farà el programa menys disponible. El propietari no +el farà completament inabastable, tal com hom desitjaria en el cas d'un +programa l'ús del qual és considerat destructiu.</li> +</ol> + +<hr /> +<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig s'ha publicat a <a +href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free +Software, Free Society: The Selected Essays of Richard +M. Stallman</cite></a></p></blockquote> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +tradducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. </p> +</div> + +<p>Copyright © 1991, 1992, 1998, 2000, 2001, 2006, 2007, 2010, 2017, 2018, +2020 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Traducció: Fèlix Llopart, 8 d'octubre de 2009</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/07/05 14:01:37 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/thegnuproject.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/thegnuproject.html new file mode 100644 index 0000000..6b9bde9 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/thegnuproject.html @@ -0,0 +1,1096 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/gnu/po/thegnuproject.ca.po"> + https://www.gnu.org/gnu/po/thegnuproject.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/thegnuproject.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/thegnuproject.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-06-16" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Sobre el Projecte GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> +<meta http-equiv="Keywords" content="GNU, Projecte GNU, FSF, Programari lliure, Free Software Foundation, +Història" /> + +<!--#include virtual="/gnu/po/thegnuproject.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>El Projecte GNU</h2> + +<p> +per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p> + +<blockquote> +<p> +Publicat originàriament al llibre <em>Open Sources</em>. Richard Stallman +<a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html"> mai va donar suport +al «codi obert»</a>, però va aportar aquest article per tal que les idees +del moviment del programari lliure no estiguessin completament absents en +aquest llibre. +</p> +<p> +Per què és mes important que mai <a +href="/philosophy/free-software-even-more-important.html">insistir que el +programari que utilitzem ha de ser lliure</a>. +</p> +</blockquote> + +<h3>La primera comunitat per a compartir programari</h3> +<p> +Quan vaig començar a treballar al Laboratori d'Intel·ligència Artificial +(LIA) del <abbr title="Massachusetts Institute of Technology">MIT</abbr> +l'any 1971 vaig entrar a formar part de la comunitat per a compartir +programari que havia existit durant molts anys. L'ús compartit de programari +no estava únicament limitat per la nostra comunitat particular: era tan +antic com els ordinadors, de la mateixa manera que compartir receptes és tan +antic com la cuina. Però ho fèiem més intensament que la majoria.</p> +<p> +El LIA utilitzava un sistema operatiu de compartiment de temps anomenat ITS +<cite>(Incompatible Timesharing System)</cite> que els hackers (1) del +laboratori havien dissenyat i escrit en assemblador per al Digital <abbr +title="Programmed Data Processor">PDP</abbr>-10, ún dels ordinadors més +potents de l'època. Com a membre d'aquesta comunitat, un hacker del LIA, la +meva feina era millorar el sistema.</p> +<p> +No anomenàvem el nostre programari «programari lliure», perquè el mot encara +no existia, però això era el que realment era. Sempre que la gent d'altres +universitats o empreses volien portar i utilitzar el programa, els hi +oferíem amablement. Si veieu algú utilitzant un programa interessant però +desconegut, sempre podeu preguntar-li si disposa del codi font per tal de +llegir-lo, o reutilitzar-ne algunes parts per a fer un nou programa. </p> +<p> +(1) L'ús de «hacker» com a «aquell qui trenca barreres de seguretat» és una +confusió per part de la premsa i els medis de comunicació. Nosaltres els +hackers refusem aquesta accepció del terme, i continuem emprant el mot per +designar aquell qui està enamorat de la programació, aquell que gaudeix d'un +enginy juganer o una combinació de les dues coses. Vegeu el meu article <a +href="http://stallman.org/articles/on-hacking.html">Sobre el Hacking</a>.</p> + +<h3>El col·lapse de la comunitat</h3> +<p> +La situació canvià dràsticament als inicis dels 80 quan Digital suprimí la +producció de la sèrie PDP-10. La seva arquitectura, elegant i potent als 60, +no podia estendre's de manera natural als majors espais d'adreces que als 80 +esdevenien ja factibles. Això va significar que gairebé tots els programes +escrits per a ITS esdevingueren obsolets. </p> +<p> +La comunitat hacker del LIA ja havia desaparegut. In 1981, una empresa jove, +Symbolics, va contractar gairebé a tots els hackers del LIA, i la comunitat +restant fou incapaç de mantenir-se pel seu compte. (El llibre Hackers, de +Steve Levy, descriu aquests esdeveniments i alhora ofereix un panorama +detallat d'aquesta comunitat.) Quan el LIA va comprar un nou PDP-10 l'any +1982, els administradors van decidir d'utilitzar el sistema de compartició +de temps no lliure de Digital en comptes del ITS.</p> +<p> +Els ordinadors moderns de l'època, com el VAX o el 68020, disposaven dels +seus propis sistemes operatius, però cap d'ells era programari lliure: hom +havia de signar un contracte fins i tot per obtenir una còpia de +l'executable.</p> +<p> +Això significava que havíeu de prometre prometre que no ajudaríeu el vostre +veí. La cooperació fou prohibida. La regla establerta pels amos del +programari propietari era: «Si ho compartiu amb els vostres companys, sou +uns pirates. Si feu voleu cap canvi, demaneu-nos que el fem.»</p> +<p> +La idea que el sistema social implantat pel programari propietari (el +sistema que prohibeix compartir o modificar el programari) és antisocial, no +ètica i simplement dolenta, pot sorprendre a alguns lectors. Però què més +podríem dir sobre un sistema basat en dividir al públic i deixar sense ajut +als usuaris? Els lectors que trobin la idea sorprenent pot ser que +considerin el sistema social de programari propietari com a donat, o el +jutgin en els termes aconsellats per les empreses de programari +propietari. Els productors de programari han treballat intensament i durant +molt temps per tal de convèncer a la gent que és l'única manera de veure el +tema. </p> +<p> +Quan els productors de programari parlen de «fer valdre» els seus «drets» o +«aturar la <a href="/philosophy/words-to-avoid.html#Piracy">pirateria</a>», +el que volen realment dir és secundari. El missatge real d'aquestes +afirmacions és en els supòsits que ells prenen com a donats i que el públic +ha d'acceptar sense cap mena de discussió. Anem doncs a examinar-los.</p> +<p> +Un supòsit és que les empreses de programari tenen un dret natural +inqüestionable sobre el seu propi programari i per tant tenen poder sobre +tots els seus usuaris. Si aquest fos un dret natural, llavors no importaria +el dany que fa sobre el públic, perquè no podríem posar cap objecció. Però +la Constitució dels EE.UU. o la tradició legal refusen aquesta +interpretació: el copyright no és un dret natural, sinó un mecanisme +artificial que imposa un monopoli limitador del dret natural a copiar dels +usuaris. </p> +<p> +Un altre d'aquests supòsits és que l'única cosa important relativa al +programari són els llocs de treball que permeten crear, un supòsit que du +implícit el fet que nosaltres, els usuaris, no ens hem de preocupar del +tipus de societat que ens està permès de tenir.</p> +<p> +Un tercer supòsit és que no tindríem programari utilitzable (o, millor dit, +no tindríem un programa que fes una tasca particular) si no oferíssim a +l'empresa poder sobre els usuaris del programa. Aquest supòsit pot semblar +plausible abans que el moviment per al programari lliure demostrés que es +pot tenir qualsevol programari sense haver d'imposar restriccions.</p> +<p> +Si declinem d'acceptar aquests supòsits i jutgem aquest tema basant-nos en +el sentit comú i posant els usuaris al capdamunt, arribem a unes conclusions +ben diferents. Els usuaris dels sistemes informàtics haurien de ser lliures +de modificar programes per tal que s'adaptessin a les seves necessitats, a +més de poder compartir-lo, pel senzill fet de què ajudar a la resta de gent +és la base de la societat.</p> +<p> +No disposem aquí de lloc per a un tractament més extens del raonament que hi +ha darrera d'aquesta conclusió, per la qual cosa us adreço a les pàgines <a +href="/philosophy/why-free.html"> +http://www.gnu.org/philosophy/why-free.html</a> i <a +href="/philosophy/free-software-even-more-important.html"> +http://www.gnu.org/philosophy/free-software-even-more-important.html</a>. +</p> + +<h3>Un dur dilema moral.</h3> +<p> +Amb la desaparició de la meva comunitat, continuar com abans era +impossible. Em vaig plantejar llavors un dur dilema moral.</p> +<p> +Una elecció fàcil hauria estat unir-me al món del programari propietari, on +hauria signat contractes de no revelació i hauria promès no ajudar als meus +companys. Amb major probabilitat hauria també desenvolupat programari que +hauria sortit en condicions de no revelació, afegint per tant pressió sobre +la resta de gent a trair els seus companys.</p> +<p> +Hauria pogut fer diners d'aquesta manera, i potser m'hauria divertit +escrivint codi. Però sé que al final de la meva carrera miraria enrere, als +anys on es van construir barreres per dividir a la gent, i pensaria que +m'hauria passat la vida fent el món una mica pitjor del que és.</p> +<p> +Ja havia experimentat el què era un acord de no revelació quan un cop es van +negar a facilitar-me (a mi i al LIA del MIT) el codi font d'un programa de +control de la nostra impressora (la manca de diverses funcions en el +programa utilitzat feia molt difícil l'ús de la impressora). No podria dir +doncs que els acords d'exclusivitat eren innocus. Em vaig emprenyar molt +quan van rebutjar de compartir el codi; no podria fer jo el mateix a algú. </p> +<p> +Una altra tria, fàcil però poc motivadora, era la de deixar el món de la +informàtica. D'aquesta manera els meus coneixements no s'utilitzarien +malament, però es malgastarien. No seria culpable de dividir als usuaris i +de restringir-los els drets, però no podria fer-hi res. </p> +<p> +Vaig cercar per tant una manera per tal de poder fer quelcom de bo. Em vaig +preguntar si hi havia algun programa o programes que podia escriure, per tal +de refer la comunitat.</p> +<p> +La resposta era clara: el que primer calia era un sistema operatiu. És a +dir, el programari crucial per a poder fer servir un ordinador. Amb un +sistema operatiu, podeu fer moltes coses; sense ell, no podeu +treballar-hi. Amb un sistema operatiu lliure podia refer-se la comunitat de +programadors i convidar a què més gent s'hi afegís. I tothom podria fer +servir un ordinador sense que el seu ús provoqués una pèrdua de drets dels +seus companys.</p> +<p> +Com a desenvolupador de sistemes operatius, tenia els coneixements i +habilitats adequades per a la feina. Tot i que no n'estava segur dels +resultats em vaig adonar que era la persona indicada per a fer-ho. Vaig +decidir de fer el sistema compatible amb Unix per tal de que podés ser +portable i perquè els usuaris de Unix poguessin fàcilment canviar-se de +bàndol. El nom GNU fou escollit seguint una tradició hacker: GNU és un +acrònim recursiu que significa <cite>GNU's Not Unix</cite>.</p> +<p> +Un sistema operatiu no és només un nucli, amb prou feines suficient per a +executar altres programes. Als anys 70 tots els sistemes operatius dignes de +dur aquest nom duien assembladors, processadors de comandes, compiladors, +intèrprets, depuradors, editors de text, programari de correu i molt +més. ITS els duia, Multics també els duia, VMS també els duia i Unix també +els duia. El sistema operatiu GNU també els havia de dur.</p> +<p> +Més tard vaig escoltar aquests versos, atribuïts a Hillel (1):</p> + +<blockquote><p> + Si no existeixo per mi mateix, qui existirà per mi?<br /> + Si només existeixo per mi mateix, què sóc?<br /> + Si no ara, quan? +</p></blockquote> +<p> +La decisió de començar el projecte GNU estava basada en un esperit similar.</p> +<p> +(1) Com a ateu, no estic sota les ordres de cap líder religiós, però a +vegades admiro algunes coses del que diuen.</p> + +<h3>Lliure com a llibertat</h3> +<p> +El terme «programari lliure» és sovint entès malament: no té res a veure amb +el preu. Té a veure amb la llibertat. La definició de programari lliure és, +per tant, aquesta:</p> + +<p>Un programa és programari lliure per a vosaltres, ususaris particulars, si:</p> + +<ul> + <li>Teniu el dret a executar el programa com vulgueu, per qualsevol propòsit.</li> + + <li>Teniu dret a modificar el programa per adaptar-lo a les vostres necessitats +(per fer aquest dret efectiu, heu de disposar d'accés al codi font, ja que +fer canvis a un programa sense disposar d'ell pot ser una tasca +extremadament difícil).</li> + + <li>Teniu dret a redistribuir còpies, bé gratuitament o bé fixant un preu per +elles.</li> + + <li>Teniu dret a distribuir versions modificades del programa, de manera que la +comunitat pot beneficiar-se de les vostres millores.</li> +</ul> +<p> +Com «lliure» fa referència a llibertats, no a preu, no hi ha cap +contradicció en vendre còpies de programari lliure. De fet, la llibertat de +vendre còpies és crítica: els reculls de programari lliure venuts en un +CD-ROM són valuosos per a la comunitat, i la seva venda és una font +important de recursos per al desenvolupament del programari lliure. Per +tant, un programa on la gent no té dret a incloure'l en col·leccions de +programes no és un programa lliure.</p> +<p> +Degut a la ambigüitat del terme «lliure», molta gent ha cercat des de fa +temps per paraules alternatives. L'anglès té més paraules i matisos que cap +d'altra però li manca una paraula simple, sense ambigüitats, on «lliure» +sigui idèntic a «llibertat». <cite>Unfettered</cite> és el mot que està més +proper en significat. Alternatives com <cite>liberated</cite>, +<cite>freedom</cite> o <cite>open</cite> tenen o bé un significat dubtós o +algun altre desavantatge.</p> + +<h3>El programari GNU i el sistema GNU</h3> +<p> +Desenvolupar un sistema operatiu complet és un projecte molt complex. Per +tal de poder-lo dur a terme, vaig decidir adaptar i utilitzar peces ja +existents de programari lliure sempre això que fos possible. Vaig decidir, +per exemple, fer servir des dels inicis TeX com a formatador de textos; uns +quants anys més tard, vaig decidir a fer servir el sistema X Window en +comptes de qualsevol altre per al sistema GNU.</p> +<p> +Degut a aquestes decisions i a altres semblants, el sistema GNU no és el +mateix que la col·lecció de programari GNU. El sistema GNU inclou programes +que no són programari GNU, sinó programari desenvolupat per tercers i +projectes independents, però que podem utilitzar pel fet que són programes +lliures.</p> + +<h3>Arrencada del projecte</h3> +<p> +El gener de 1984 vaig deixar la meva feina al MIT i vaig començar a escriure +programari GNU. Deixar el MIT era necessari amb l'objectiu que el MIT no +pogués interferir amb la distribució del GNU com a programari lliure. En cas +d'haver continuat formant part del personal, el MIT podria haver reclamat el +seus drets sobre el treball, imposar els seus termes de distribució, o fins +i tot fer que el programa esdevingués un programa propietari. No tenia ganes +de què una tasca d'aquestes magnituds es veiés desvirtuada del seu propòsit +original: crear una nova comunitat de compartició del programari.</p> +<p> +Tot i això, el catedràtic Winston, en aquells moments el cap del LIA del +MIT, em va convidar cordialment a fer servir els equips del laboratori +sempre que ho volgués.</p> + +<h3>Les primeres passes</h3> +<p> +Una mica abans dels inicis del projecte GNU havia tingut notícies del Free +University Compiler Kit, també conegut com a VUCK. (El terme holandès +referit a «lliure» s'escriu amb una <em>v</em>). Era un compilador dissenyat +per a utilitzar diversos llenguatges, entre ells C i Pascal, i per suportar +múltiples màquines. Vaig escriure al seu autor demanant-li si la GNU podia +fer-lo servir.</p> +<p> +La resposta fou irònica, indicant-me que si bé la universitat era gratuïta, +el compilador no ho era. Em vaig decidir, per tant, a què el primer programa +del projecte GNU fos un compilador multillenguatge i multiplataforma.</p> +<p> +Esperant haver d'estalviar-me la feina d'escriure completament el compilador +pel mou compte, vaig obtenir el codi font del compilador Pastel, que era un +compilador multiplataforma desenvolupat al Lawrence Livermore +Lab. Suportava, i de fet estava escrit en ell, una versió estesa de Pascal, +dissenyada per a ser un llenguatge de programació del sistema. Hi vaig +afegir suport per a C i vaig començar a portar-lo a un ordinador Motorola +68000. Però vaig haver-ho d'abandonar quan em vaig donar compte de què el +compilador necessitava molts megaoctets d'espai de pila i que la pila +disponible al Unix 68000 només permetia 64k. </p> +<p> +Llavors em vaig adonar que el compilador Pastel funcionava analitzant el +fitxer d'entrada complet en un arbre de sintaxi, convertint el fitxer de +sintaxi complet en una cadena d'«instruccions» i generant un únic fitxer de +sortida, sense haver fet cap emmagatzematge. Vaig concloure que havia +d'escriure un nou compilador des de zero. Aquest nou compilador és conegut +actualment com a GCC. El GCC no utilitza res del compilador Pastel, però me +les vaig arreglar per adaptar i incloure la part que havia escrit per al +C. Però això fou anys més tard; abans, vaig treballar amb el GNU Emacs.</p> + +<h3>GNU Emacs</h3> +<p> +Vaig començar a treballar en el GNU Emacs el setembre de 1984, i a primers +de 1985 començava a poder ser utilitzat. Això em va permetre utilitzar +sistemes Unix per a editar. Com no tenia cap interès en aprendre com +utilitzar vi o ed, havia fet l'edició en altres màquines fins llavors.</p> +<p> +Fou llavors quan la gent començà a voler utilitzar GNU Emacs, cosa que va +fer sorgir el dubte de com distribuir-lo. Per descomptat, el vaig posar al +servidor ftp anònim de l'ordinador del MIT que havia utilitzat. (Aquest +ordinador, prep.ai.mit.edu, esdevingué la principal ftp de distribució GNU; +quan fou donat de baixa anys més tard, vam transferir el nom al nostre nou +servidor ftp). Malgrat això, en aquella època la majoria dels potencials +usuaris no tenien accés a Internet i no podien aconseguir la còpia via +ftp. Per tant el dubte era: com fer-los saber de la seva existència?</p> +<p> +Podria haver dit: «Troba un amic que estigui a la xarxa i que et faci una +còpia.» O podria haver fet el que vaig fer amb l'Emacs PDP-10 original: +dir-los: «Envieu-me una cinta i un <abbr title="Self-addressed Stamped +Envelope">SASE</abbr>, i us ho retornaré amb l'Emacs.» Però jo no tenia +feina remunerada i estava cercant vies per obtenir diners del programari +lliure. Vaig decidir-me per tant a anunciar que enviaria una cinta a tothom +que ho volgués, però previ pagament de 150 $. D'aquesta manera vaig +començar el negoci de la distribució de programari lliure, el precursor de +les empreses que avui distribueixen sistemes complets GNU basats en Linux.</p> + +<h3>És un programa lliure per a tots els usuaris?</h3> +<p> +Si un programa és programari lliure quan deixa les mans del seu autor, això +no significa necessàriament que sigui programari lliure per a qualsevol que +tingui una còpia. Per exemple, <a +href="/philosophy/categories.html#PublicDomainSoftware">el programari de +domini públic</a> (programari sense copyright) és programari lliure, però +qualsevol pot fer una versió modificada propietària a partir d'ell. De la +mateixa manera molts programes lliures tenen copyright però es distribueixen +amb llicències simples molt permissives que permeten versions modificades +propietàries.</p> +<p> +L'exemple paradigmàtic d'aquest problema és el sistema X +Window. Desenvolupat al MIT, i llençat com a programari lliure amb una +llicència permissiva, fou adoptat ràpidament per diverses empreses +d'ordinadors. Aquestes afegiren X als seus sistemes Unix propietaris, només +en mode binari, i la van incloure en el seu mateix contracte. Aquestes +còpies de X van deixar de ser programari lliure, de la mateixa manera que ho +va deixar de ser el Unix.</p> +<p> +Els desenvolupadors del sistema X Window no van considerar això un problema: +ho preveien. El seu objectiu final no era la llibertat sinó l'«èxit», +definit com a «captar el màxim nombre d'usuaris». No van tenir en compte si +aquests usuaris disposarien de drets; només de què fossin nombrosos.</p> +<p> +Això va dur a la situació paradoxal on dues maneres diferents de mesurar els +drets donaren diferents respostes a la pregunta «És aquest programa lliure?» +Si jutgeu basant-vos en els drets donats pels termes de distribució de la +versió del MIT, X és programari lliure. Però si mesureu la llibertat de +l'usuari típic de X, la resposta és que és programari propietari. La majoria +d'usuaris de X executen les versions propietàries que venen amb els sistemes +Unix, no la versió lliure.</p> + +<h3>Copyleft i la GPL del GNU</h3> +<p> +L'objectiu del GNU fou donar als usuaris drets, no només ser populars. Per +tant, calia utilitzar uns termes de distribució que no deixessin cap +possibilitat de què el programari GNU esdevinguin programari +propietari. Aquest mètode que utilitzem és anomenat «copyleft». (1) </p> +<p> +El copyleft utilitza la llei del copyright, però amb l'objectiu de què +serveixi per al contrari del seu propòsit habitual: en comptes de +privatitzar el programari, esdevé un medi per a mantenir el programari +lliure.</p> +<p> +La idea central del copyleft és donar a tothom permís per a executar el +programa, copiar-lo, modificar-lo i distribuir-lo modificat o sense +modificat, però sense permís d'afegir restriccions. Per tant, els drets +crítics que defineixen el «programari lliure» estan garantits per a tothom +que tingui una còpia. Són drets inalienables.</p> +<p> +Per a un copyleft efectiu, les versions modificades han de ser també +lliures. Això garanteix que la feina que fem pugui estar disponible per a +tothom si es publica. Quan els programadors que tenen feines de programador +col·laboren a millorar el programari GNU, és el copyleft el que impedeix als +seus caps que esdevinguin situacions com: «Tu no pots distribuir aquests +canvis, perquè els farem servir per llençar una versió propietària del +programa.»</p> +<p> +L'exigència de que els canvis han de ser lliures és essencial si volem +garantir els drets de tots els usuaris del programa. Les empreses que van +privatitzar el sistema X Window sovint feien canvis mínims per a portar-los +als seus sistemes i maquinari. Aquests canvis eren petits comparats amb les +dimensions del sistema X, però no trivials. Si el fer canvis era una excusa +per a denegar drets als usuaris hauria de ser fàcil per a qualsevol de +prendre avantatge d'aquesta excusa.</p> +<p> +Un aspecte relacionat és la combinació d'un programa lliure amb codi no +lliure. Tal combinació esdevindrà necessàriament no lliure: aquells drets +eliminats de la part no lliure seran drets eliminats al programa +final. Permetre aquests combinacions pot obrir un forat prou gran per +enfonsar un vaixell. Per tant, un requisit indispensable per al copyleft és +omplir aquest forat: qualsevol cosa afegida o combinada amb un programa amb +copyleft ha de donar lloc a una versió lliure i amb copyleft.</p> +<p> +La implementació específica del copyleft que utilitzem per a la majoria del +programari GNU és la Llicència Pública General GNU (GNU GPL abreujadament). +Tenim altres tipus de copyleft que utilitzem en circumstàncies +particulars. Els manuals GNU també tenen copyleft, però utilitzen un sistema +de copyleft més simple, donat que la complexitat de la GNU GPL no és +necessària per als manuals. (2)</p> +<p> +(1) El 1984 o 1985, Don Hopkins (un paio molt imaginatiu) em va enviar una +carta. Al sobre havia escrit diverses notes divertides, incloent-hi aquesta: +<cite>«Copyleft – all rights reversed.»</cite> Vaig emprar el mot +«copyleft» per nombrar el concepte de distribució que estava desenvolupant +en aquell moment.</p> + +<p> +(2) Ara utilitzem la <a href="/licenses/fdl.html">Llicència de Documentació +Lliure de GNU</a> per a la documentació.</p> + +<h3>La Free Software Foundation</h3> + +<p>Com l'interès en utilitzar l'Emacs estava creixent, més gent s'estava +involucrant en el projecte GNU, i vam decidir que era hora de cercar +fons. Per tant, el 1985 vam crear la <a href="http://www.fsf.org/">Free +Software Foundation</a> (FSF), una entitat no lucrativa dedicada al +programari lliure. La <abbr title="Free Software Foundation">FSF</abbr> va +assumir el negoci de distribució de les cintes amb l'Emacs (més tard s'hi va +afegir altre programari lliure (bé GNU o no GNU) ) i la venda de manuals +lliures. </p> + +<p>La majoria dels ingressos de la FSF han provingut sempre de les vendes de +còpies de programari lliure i d'altres serveis relacionats (CD-ROMs amb el +codi font, CD-ROMs amb els binaris, manuals acuradament impresos, tot amb la +llibertat de distribuir i modificar) i distribucions de luxe (distribucions +que construïm amb una col·lecció completa de programari segons la plataforma +escollida pel client). Encara avui la FSFl <a href="http://shop.fsf.org/"> +ven manuals i altres complements</a>, peró obté la major part dels seus fons +de les donacions dels membres. Podeu unir-vos a la FSF a <a +href="http://fsf.org/join">fsf.org</a>.</p> + +<p>Els treballadors de la FSF han escrit i mantingut un nombre de paquets de +programari GNU. Dos exemples notables són la biblioteca C i la shell. La +biblioteca C GNU és el medi amb que qualsevol programa treballant amb +GNU/Linux utilitza per a comunicar-se amb Linux. Fou desenvolupada per un +membre del nucli de la FSF, Roland McGrath. La shell utilitzada en la +majoria dels sistemes GNU/Linux és la <abbr title="Bourne Again +Shell">Bash</abbr>, la <cite>Bourne Again Shell</cite> (1), +desenvolupada per Brian Fox, treballador de la FSF.</p> + +<p>Vam subvencionar el desenvolupament d'aquests programes perquè el projecte +GNU no es limitava a crear eines de desenvolupament. El nostre objectiu era +un sistema operatiu complet, i tots aquests programes eren necessaris per a +assolir aquest objectiu.</p> + +<p>(1) <cite>Bourne again Shell</cite> és un acudit del nom <cite>Bourne +Shell</cite>, que era la shell usual a Unix.</p> + +<h3>Suport al programari lliure</h3> + +<p>La filosofia del programari lliure rebutja una pràctica empresarial +àmpliament estesa, però en cap cas està en contra de les empreses. Quan les +empreses respecten els drets dels usuaris els desitgem sort.</p> + +<p>La venda de còpies de l'Emacs és un dels exemples dels negocis relacionats +amb el programari lliure. Quan la FSF va assumir el negoci, necessitava un +altre medi de subsistència. El vaig trobar venent serveis relacionats amb el +programari lliure que havia desenvolupat. Això incloïa la formació: com +programar el GNU Emacs, com personalitzar el GCC, desenvolupament de +programari (portar GCC a noves plataformes).</p> + +<p>Actualment cadascun d'aquests tipus de pràctiques empresarials relacionades +amb el programari lliure són realitzades per un gran nombre +d'empreses. Algunes distribueixen col·leccions de programari lliure en +CD-ROM; d'altres venen suport a nivells que van des de respondre dubtes dels +usuaris a afegir noves funcionalitats importants. Estem començant a veure +empreses de programari lliure basades en llençar nous productes de +programari.</p> + +<p>Tot i això, un nombre d'empreses que s'associen amb el terme «programari +lliure» realment basen els seus negocis en el programari no lliure que +utilitza el programari lliure. Aquestes no són empreses de programari +lliure, són empreses de programari propietari amb productes que tempten als +usuaris a prescindir dels seus drets. Els anomenen «valor afegit», que +reflecteix els valors que volen fer-nos adoptar: conveniència per sobre dels +drets. Si valorem més els drets, hauríem d'anomenar-los productes +«limitadors de drets».</p> + +<h3>Objectius tècnics</h3> + +<p>El principal objectiu de la GNU és el d'oferir programari lliure. Fins i tot +en el cas de què el sistema GNU no tingués avantatges tècnics respecte a +Unix, tindria avantatges socials al permetre la cooperació entre usuaris, i +avantatges de tipus ètic al respectar els drets dels usuaris.</p> + +<p>Però era natural aplicar les bones pràctiques conegudes al treball, per +exemple, les estructures de dades d'assignació dinàmica per evitar mides +límit arbitràriament fixades i utilitzar tots els codis de 8 bits possibles +on això tingués sentit.</p> + +<p>A més, vam rebutjar l'obsessió de Unix en mides de memòria petites, i no vam +voler donar suport a les màquines de 16 bits (ja era clar que les màquines +de 32 bits serien les habituals quan el projecte GNU estigués acabat) ni +insistir en reduir l'ús de la memòria llevat que excedís d'un megaoctet. En +programes en els que el tractament de fitxers molt grans no era crucial, vam +animar als programadors a que es llegís el fitxer dins el nucli, i llavors +escanejar els seus components sense haver-se de preocupar de l'E/S. </p> + +<p>Aquestes decisions permeteren a molts programes GNU de millorar els seus +homònims Unix en fiabilitat i velocitat.</p> + +<h3>Ordinadors donats</h3> + +<p>A mesura que la reputació del projecte GNU creixia, van començar les +donacions de màquines amb Unix. Aquestes eren molt útils, perquè la manera +més útil de desenvolupar components per al GNU era fer-ho amb Unix i canviar +els components d'aquell sistema un a un. Però fou llavors quan aparegué una +qüestió ètica: si era lícit utilitzar el Unix.</p> + +<p>El Unix era (i és) programari propietari, i la filosofia del projecte GNU +diu que no hauríem de fer servir programari propietari. Però, aplicant el +mateix raonament que du a la conclusió de què la violència és justifica si +és en defensa pròpia, vaig concloure que era legítim utilitzar un paquet +propietari quan era crític per al desenvolupament d'aplicacions que el +substituïen i que ajudarien a la resta a deixar d'utilitzar el paquet +propietari.</p> + +<p>Però, tot i que sigui un pecat justificable, no deixa de ser un +pecat. Actualment no tenim cap còpia de Unix, perquè l'hem substituït per +sistemes operatius lliures. Si no podem canviar el sistema operatiu de la +màquina, canviem la màquina.</p> + +<h3>La llista de tasques del GNU</h3> + +<p>A mesura que el projecte GNU s'anava desenvolupant i que s'anaven trobant o +desenvolupant un nombre creixent de components del sistema fou hora de fer +una llista de buits per omplir. La vam fer servir per cercar +desenvolupadors per escriure les peces per fer. Aquesta llista es va +conèixer com la llista de tasques del GNU. A més dels components de Unix que +faltaven vam fer una llista d'altre programari útil i documentació que, +creiem, un sistema operatiu complet havia de tenir.</p> + +<p>Actualment (1), gairebé tots els components Unix han deixat d'estar a +la llista de tasques del GNU: ja han estat fets, llevat d'alguns que no eren +essencials. Però la llista continua plena de projectes que alguns anomenen +«aplicacions». Qualsevol programa que sigui atractiu per a un segment +d'usuaris prou important és un programa potencial d'afegir al sistema +operatiu.</p> + +<p>Fins i tot s'inclouen els jocs en la llista de tasques (i han estat des dels +inicis). El Unix incloïa jocs; el GNU per tant els havia d'incloure. Però la +compatibilitat no és el punt fort del jocs. Per tant, no vam seguir la +llista de jocs que Unix tenia. En comptes d'això vam fer una llista de +diferents tipus de jocs als que els usuaris els agradaria.</p> + +<p>(1) Això es va escriure el 1998. Al 2009 ja no mantenim una llarga llista +de tasques. La comunitat desenvolupa programari lliure tan ràpidament que no +podem fer-ne un seguiment total. En lloc d'això, tenim una llista de +Projectes d'Alta Prioritat, molt més curta, amb els projectes que realment +volem que la gent faci realitat.</p> + +<h3>La GPL per a Biblioteques de GNU</h3> + +<p>La Biblioteca C GNU fa servir un tipus especial de copyleft anomenat +Llicència Pública General per a Biblioteques GNU (1), que dóna dret a +enllaçar programari propietari amb la biblioteca. Per què vam fer aquesta +excepció?</p> + +<p>No és una qüestió de principis: no hi ha cap principi que digui que els +productes de programari propietari tinguin el dret a incloure el nostre codi +(Per què contribuir a un projecte que té l'objectiu no cooperar amb +nosaltres?). L'ús de la LGPL per a la Biblioteca C, o per a qualsevol altra +biblioteca, és una qüestió d'estratègia.</p> + +<p>La Biblioteca C fa una feina genèrica: cada sistema propietari o compilador +ve amb una biblioteca C. Per tant, fer que la nostra Biblioteca C estigui +disponible només per al programari lliure no hauria donat al programari +lliure cap avantatge (només n'hauria desincentivat l'ús)</p> + +<p>Un sistema és fer una excepció: al sistema GNU (i això inclou GNU/Linux), la +Biblioteca C GNU és l'única biblioteca C. Per tant els termes de la +distribució de la Biblioteca C GNU determinen si és possible compilar un +programa propietari per al sistema GNU. No hi ha cap raó ètica per permetre +aplicacions propietàries al sistema GNU, però estratègicament sembla que no +permetre-ho no faria res més que desincentivar l'ús del sistema GNU en +comptes d'incentivar el desenvolupament d'aplicacions lliures. Aquesta és la +raó perquè l'ús de la GPL per a Biblioteques sigui una bona estratègia per a +la Biblioteca C. </p> + +<p>Per altres biblioteques, la decisió estratègica ha de ser considerada sota +la base d'analitzar cas per cas. Quan una biblioteca fa una tasca especial +que pot ajudar a escriure certs tipus de programes fa que llençar-la sota la +GPL, limitant-la només al programari lliure, sigui una manera d'ajudar +altres desenvolupadors de programari lliure, donant-los un avantatge +respecte el programari propietari.</p> + +<p>Considereu el GNU Readline, una biblioteca que fou desenvolupada per a +combinar l'edició de linies de comandes per al Bash. Readline fou llençat +sota la llicència GPL GNU, no la GPL per a Biblioteques. Això probablement +reduirà la difusió de Readline, però no significa cap pèrdua per a +nosaltres. Mentrestant, com a mínim una aplicació útil ha estat concebuda +específicament programari lliure i pot fer servir Readline, i això és un +guany real per a la comunitat.</p> + +<p>Els desenvolupadors de programari propietari tenen els avantatges que donen +els diners: els desenvolupadors de programari lliure han de prendre +avantatge cooperant. Espero que algun dia disposem d'una bona col·lecció de +biblioteques sota el paraigües de la GPL sense versió paral·lela +propietària, que ofereixin mòduls útils amb l'objectiu de crear nou +programari lliure, i afegint majors avantatges per al posterior +desenvolupament de més programari lliure.</p> + +<p>(1) Aquesta llicència s'anomena ara Llicència Pública General Reduïda de +GNU, per no donar la idea que totes les biblioteques hagin d'utilitzar-la. +Vegeu <a href="/philosophy/why-not-lgpl.html">Per què no hauríeu d'utilitzar +la Llicència Pública General Reduïda per a la vostra pròxima biblioteca</a> +per a més informació.</p> + +<h3>Una tasca improvisada?</h3> +<p> +Eric Raymond diu que «Cada bona obra de programari s'inicia per un interès o +necessitat personal del desenvolupador <cite>(scratching an itch)</cite>.» +Potser això passi alguns cops, però la majoria de peces essencials del +sistema GNU van ser desenvolupades amb la intenció que formessin part d'un +sistema operatiu lliure complet. Van ser el fruit d'una planificació prèvia +i no d'un impuls espontani.</p> +<p> +Per exemple, vam desenvolupar la biblioteca GNU C perquè un sistema a +l'estil de Unix necessitava una biblioteca C, la <cite>Bourne-Again +Shell</cite> (Bash) perquè un sistema a la Unix necessita una shell, i GNU +tar perquè un sistema de tipus Unix necessita un programa com el tar. El +mateix és cert per els meus propis programes, el compilador GNU C, el GNU +Emacs, GDB i el GNU Make.</p> +<p> +Alguns programes GNU van ser desenvolupats per solucionar algunes amenaces a +la nostra llibertat que es van presentar. Així vam desenvolupar gzip per a +substituir el programa Compress, que havia estat perdut per a la comunitat a +causa de les patents <abbr title="Lempel-Ziv-Welch">LZW</abbr>. Vam trobar +gent que desenvolupés LessTif i més recentment <abbr title="GNU Network +Object Model Environment">GNOME</abbr> i Harmony, per solucionar els +problemes causats per certes biblioteques de caràcter propietari (vegeu més +avall). Estem desenvolupant del GNU Privacy Guard (GNUPG) per a substituir +un programa popular de xifratge no lliure de manera que els usuaris no hagin +de triar entre privacitat i llibertat.</p> +<p> +Per descomptat, els desenvolupadors d'aquests programes es van interessar +per la feina i moltes funcionalitats van ser afegides per més gent d'acord +amb els seus interessos i necessitats. Però això no explica el perquè els +programes existeixen.</p> + +<h3>Successos inesperats</h3> +<p> +Als inicis del projecte GNU havia pensat que desenvoluparíem el sistema GNU +complet i llavors el llençaríem com a conjunt. Aquesta no ha estat la +realitat.</p> +<p> +Com cada component del sistema GNU fou implementat en un sistema Unix, cada +component podia executar-se en sistemes Unix molt abans de què existís un +sistema GNU complet. Alguns d'aquests programes es van fer populars i els +usuaris van començar a fer extensions i a portar-los a les diferents +versions de Unix incompatibles entre elles i a d'altres sistemes.</p> +<p> +Aquest procés va fer aquests programes més potents i van aconseguir atraure +fons i col·laboradors al projecte GNU. Però probablement també van fer que +la finalització d'un sistema operatiu mínim funcional es retardés uns anys: +part del temps dels desenvolupadors GNU es gastava mantenint aquests ports i +afegint funcionalitats als components existents, disminuint el temps +disponible per a escriure components que faltaven. </p> + +<h3>El GNU Hurd</h3> +<p> +Pels volts de 1990, el sistema GNU estava gairebé enllestit; l'únic +component que faltava era el nucli. Vam decidir d'implementar el nostre +nucli com una conjunt de processos del servidor executant-se al capdamunt +del Mach. El Mach és un micronucli desenvolupat a la Universitat Carnegie +Mellon i posteriorment a la Universitat de Utah. El GNU Hurd és un conjunt +de servidors (o «grup de nyus») que s'executen al capdamunt del Mach, i fan +les diferents tasques del nucli Unix. L'inici del desenvolupament es va +posposar fins que el Mach fos llençat com a programari lliure, tal com ens +havien promès.</p> +<p> +Una raó per la que vam escollir aquest disseny era que evitàvem el que +semblava ser la part més dura del treball: depurar un programa de nucli +sense un depurador a nivell de codi. Aquesta part de la feina ja s'havia +fet, al Mach, i esperàvem depurar els servidors Hurd com a programes +d'usuari, amb GDB. Però això va trigar molt de temps a ser possible, i els +servidors multienllaçats que s'enviaven missatges uns amb els altres van +resultar ser molt complicats de depurar. Fer que el Hurd treballés +fiablement fou una tasca de força anys. </p> + +<h3>Alix</h3> +<p> +El nucli GNU no s'havia d'anomenar originalment Hurd. El seu nom original +era Alix – un nom idea de la que llavors era la meva dona. Ella, una +administradora de sistemes Unix, havia fet notar que algunes versions del +sistema Unix prendrien el seu nom. Un cop va fer el següent acudit als seus +amics: «Algú hauria de posar el meu nom a un nucli.» Jo no vaig dir res, +però vaig decidir donar-li una sorpresa anomenant Alix el nucli en el que +treballava.</p> +<p> +Però això fou efímer. Michael Bushnell (ara Thomas), el principal +desenvolupador del nucli, va estimar-se més el nom Hurd, i va redefinir Alix +com la part del nucli que atrapava les crides al sistema i les canalitzava +enviant missatges als servidors Hurd.</p> +<p> +A més a més, Alix i jo vam trencar i ella es va canviar el seu +nom. Independentment de tot això el disseny de Hurd va canviar de tal manera +que la biblioteca C enviaria els missatges directament del servidor, cosa +que provocà que el component Alix desaparegués.</p> +<p> +Però abans que aquestes coses passaren, un amic d'ella va veure el nom +d'Alix al codi font de Hurd i li va esmentar. El nom va fer la seva tasca.</p> + +<h3>Linux i GNU/Linux</h3> +<p> +El nucli GNU Hurd no està preparat per a un ús quotidià, i no sabem si algun +dia ho estarà. El seu disseny basat en la capacitat té problemes que +provenen directament de la flexibilitat del disseny, i no està clar si hi ha +solucions.</p> + +<p> +Afortunadament, un altre nucli ja és disponible. L'any 1991, Linus Torvalds +desenvolupà un nucli compatible amb Unix i l'anomenà Linux. Al principi era +propietari, però el 1992, el va convertir en lliure; la combinació de Linux +amb el sistema no-del-tot-complet GNU resultà en un sistema operatiu complet +i lliure. (Naturalment, combinar-los fou ja una feina substancial.) És +gràcies a Linux que realment podem executar una versió del sistema GNU +actualment.</p> +<p> +Anomenem a aquesta versió del sistema <a href="/gnu/linux-and-gnu.html"> +GNU/Linux</a> per indicar que és una combinació del sistema GNU y del nucli +Linux. Si us plau, no caigueu en el costum d'anomenar «Linux» a tot el +sistema, ja que implica atribuir a algú altre la nostra feina: <a +href="/gnu/gnu-linux-faq.html">mencioneu-nos de manera justa</a>.</p> + +<h3> Desafiaments futurs</h3> +<p> +Hem mostrat les nostres capacitats de desenvolupar un ampli espectre de +programari lliure. Això no vol dir que siguem invencibles ni que no se'ns +pugui aturar. Diversos desafiaments faran el futur del programari lliure +quelcom incert. Afrontar-los implica un esforç constant i profund, un esforç +que pot durar anys. Caldrà que la gent mostri quant valora la seva llibertat +i no que deixa que ningú se la prengui.</p> +<p> +Els propers quatre apartats parlen sobre aquestes amenaces.</p> + +<h3> Especificacions secretes de maquinari</h3> +<p> +Els fabricants de maquinari tendeixen de manera creixent a guardar en secret +les especificacions de maquinari. Això fa que sigui difícil d'escriure +drivers lliures per tal que el Linux i XFree86 puguin suportar nous +components. Tenim sistemes lliures complets actualment, però pot ser que no +els tinguem en un futur si no tenim suport per als ordinadors del demà.</p> +<p> +Hi ha dues maneres de tractar aquest problema. Els programadors poden fer +enginyeria inversa per intuir com suportar el maquinari. La resta pot +escollir el maquinari que tingui suport per programari lliure. A mesura que +anem creixent, el secretisme de les especificacions és una estratègia +ruïnosa.</p> +<p> +L'enginyeria inversa és una feinada: tindrem programadors amb prou +determinació per a dur-la a terme? Sí, si hem creat l'opinió de què el +programari lliure és qüestió de principis, i de què els drivers no lliures +no es poden tolerar. I podem gastar diners extra, o fins i tot temps extra, +utilitzant drivers lliures? Sí, si la determinació de donar drets i +llibertats és estesa. </p> +<p> +(Nota de 2008: aquest problema s'aplica també a la BIOS. Existeix una BIOS +lliure, <a href="http://www.libreboot.org/">LibreBoot</a> (una distribució +de coreboot; el problema és aconseguir especificacions de màquines, de +manera que pugui fer-les funcionar sense <cite>blobs</cite> no lliures).</p> + +<h3>Biblioteques no lliures</h3> +<p> +Una biblioteca no lliure que opera en un sistema operatiu lliure actua com a +trampa per als desenvolupadors de programari lliure. Les funcionalitats +atractives de la biblioteca són l'esquer: si utilitzeu la biblioteca, caieu +a la trampa, pel fet de què el vostre programa no pot ser part útil d'un +sistema operatiu lliure (estrictament parlant, podeu incloure-hi el vostre +programa, però no podrà ser <em>executat</em> amb la biblioteca que +falta). Encara pitjor, si un programa que utilitza una biblioteca de +caràcter propietari esdevé popular, pot fer que altres programes caiguin a +la mateixa trampa.</p> +<p> +El primer cas que es va produir fou el conjunt d'eines Motif als anys +80. Tot i que llavors encara no hi havia sistemes operatius lliures, +esdevingueren clars els problemes que Motif podia causar-hi més endavant. El +Projecte GNU va respondre-hi de dues maneres: demanant als projectes de +programari individuals que donessin suport als conjunts d'eines X alhora que +el donaven al Motif, i demanant que algú escrivís un substitut de caràcter +lliure del Motif. La feina va trigar força anys. Lesstif, desenvolupat per +Hungry Programmers, va esdevenir prou potent per suportar la majoria +d'aplicacions Motif l'any 1997.</p> +<p> +Entre el 1996 i el 1998, una altra biblioteca capsa d'eines de la <abbr +title="Graphical User Interface">GUI</abbr> no lliure, anomenada Qt, fou +utilitzada en un conjunt substancial de programari lliure: l'escriptori +<abbr title="K Desktop Environment">KDE</abbr>.</p> +<p> +Els sistemes lliures GNU/Linux no podien utilitzar KDE pel fet de què no +podien utilitzar la biblioteca. Tot i això, alguns distribuïdors comercials +de sistemes GNU/Linux no massa estrictes amb el concepte de programari +lliure afegiren el KDE als seus sistemes, oferint un sistema amb +funcionalitats més grans, però també amb la llibertat minvada. El grup KDE +encoratjava de manera activa cada cop més programadors a emprar Qt, i +milions de nous «usuaris de Linux» mai van tenir en ment que hi havia un +problema darrera d'això. Aquesta situació semblava complicada. </p> +<p> +La comunitat de programari lliure va respondre al problema amb dues +alternatives: GNOME i Harmony.</p> +<p> +GNOME, acrònim de GNU Network Object Model Environment, és el projecte +d'escriptori GNU. Iniciat l'any 1997 per Miguel de Icaza, i desenvolupat amb +el suport de Red Hat Sotware, el GNOME fou concebut per a proveir +funcionalitats d'escriptori similar però utilitzant exclusivament programari +lliure. També conté avantatges tècnics, tals com suportar una varietat de +llenguatges de programació a més del C++. Però la seva primera finalitat fou +la de donar llibertat i no haver de requerir l'ús de cap tipus de programari +no lliure.</p> +<p> +Harmony és una biblioteca de substitució, dissenyada per fer possible +l'execució del programari KDE sense fer ús de Qt.</p> +<p> +El novembre de 1998 els desenvolupadors de Qt van anunciar un canvi a la +política de llicències, que un cop dut a terme, faria que Qt fos programari +lliure. Tot i que no en tinc la certesa absoluta, em sembla que això fou el +resultat de la ferma resposta de la comunitat al problema que Qt va +plantejar quan no era lliure. Tot i això, la nova llicència no és ni +equitativa ni prou bona, per la qual cosa continua sent desitjable evitar +l'ús de Qt.</p> +<p> +[Nota posterior: al setembre de 2000, es va publicar Qt sota la GNU GPL, fet +que essencialment va resoldre aquest problema.]</p> +<p> +Com respondrem a la nova biblioteca no lliure que ens tempti? Entendrà la +majoria de membres de la comunitat la necessitat d'estar fora d'aquest tipus +de trampes? O molts de nosaltres abandonarem la llibertat per pura +conveniència i provocarem així un greu problema? El nostre futur depèn de la +filosofia que apliquem.</p> + +<h3>Patents de programari</h3> +<p> +La pitjor amenaça que tenim prové de les patents de programari, que posen +fora de l'abast del programari lliure durant vint anys algorismes i +funcionalitats. Les patents de l'algorisme de compressió LZW es van +sol·licitar l'any 1983: per tant no podem distribuir programari lliure per a +produir fitxers <abbr title="Graphics Interchange Format">GIF</abbr> +comprimits. [Aquestes patents van expirar l'any 2009.] L'any 1998, un +programa lliure per a produir fitxers de sons comprimits en format <abbr +title="MPEG-1 Audio Layer 3">MP3</abbr> va haver de ser eliminat de la +distribució per l'amenaça d'un procés judicial. +</p> +<p> +Hi ha vies per lluitar amb les patents: podem cercar evidències de què la +patent és invàlida, o podem cercar vies alternatives de fer la feina. Però +cadascun d'aquests mètodes només a vegades és vàlid : quan els dos fallen, +una patent pot forçar que tot el programari lliure no disposi d'una +funcionalitat que els usuaris volen. Què fem doncs si això passa?</p> +<p> +Aquells qui valorem el programari lliure per qüestió de concepte continuarem +amb el programari lliure. Haurem d'acostumar-nos a treballar sense les +característiques patentades. Però aquells qui valoren el programari lliure +perquè esperen sigui superior en qüestions tècniques trobaran un +inconvenient quan una patent no els permeti fer servir una +característica. Per tant, tot i que és útil parlar de l'efectivitat pràctica +del model de desenvolupament «basar» i de la fiabilitat i potència d'alguns +programes lliures, no ens podem aturar aquí. Hem de parlar de drets i +llibertats.</p> + +<h3>Documentació lliure</h3> +<p> +La pitjor deficiència en els nostres sistemes operatius lliure no és el +programari sinó la manca de bons manuals lliures que puguin ser inclosos als +nostres sistemes. La documentació és una part essencial del qualsevol paquet +de programari. Quan un paquet de programari lliure important no inclou un +bon manual lliure, aquest paquet té una mancança greu. Tenim moltes +mancances d'aquest tipus actualment.</p> +<p> +La documentació lliure, com el programari lliure, és un aspecte de llibertat +i no de preu. El criteri per als manuals lliures és més o menys el mateix +que per al programari lliure: és el tema de donar a tots els usuaris certs +drets. La redistribució (incloent-hi la venda comercial) és permesa, bé de +manera electrònica o en format paper, per tal que el programa pugui +acompanyar cada còpia del programa.</p> +<p> +El permís de modificació és un aspecte crucial. Com a regla general no crec +que sigui essencial que tothom doni permís per a modificar qualsevol tipus +de llibre o article. Per exemple, no crec que tu o jo estem obligats a donar +permís per modificar articles com aquest, que descriu les nostres accions o +els nostres punts de vista.</p> +<p> +Però hi ha una raó particular perquè la llibertat de modificar sigui crucial +per a la documentació del programari lliure. Quan hom exercita el seu +legítim dret a modificar el programari, i li afegeix noves funcionalitats o +en canvia les existents, hauria de ser conscient de que hauria de canviar el +manual també, per tal de donar documentació acurada i utilitzable sobre la +versió modificada. Un manual no lliure que no permeti als programadors de +ser curosos i els impedeixi acabar la seva tasca no és bo pels interessos de +la comunitat.</p> +<p> +Alguns tipus de límits en com s'han de fer les modificacions no són cap +problema. Per exemple, el requeriment a preservar la nota original de +copyright de l'autor original, els termes de distribució o la llista +d'autors són limitacions correctes. Tampoc és cap problema obligar a les +versions modificades d'incloure una nota indicant que són versions +modificades, fins i tot si hi ha capítols sencers que no han estat eliminats +o canviats, sempre i quan aquests capítols no tractin de temes +tècnics. Aquests tipus de restriccions no són cap problema perquè no aturen +al programador curós d'adaptar el manual per tal d'encabir-hi el programa +modificat. En altres paraules, no bloquegen a la comunitat de programari +lliure de fer un ús complet del manual. </p> +<p> +Malgrat tot hauria de ser possible poder modificar tots els continguts +<em>tècnics</em> del manual, i distribuir posteriorment el resultant en tots +els medis habituals, mitjançant els canals habituals; d'altra manera, +restriccions de distribució afectarien la comunitat, farien que el manual no +fos lliure i necessitaríem un altre manual.</p> +<p> +Tindran els desenvolupadors de programari lliure la conscienciació i +determinació per a produir un ampli espectre de manuals lliures? Un cop més +el nostre futur depèn de la filosofia que apliquem.</p> + +<h3> Hem de parlar de llibertat</h3> +<p> +Les estimacions actuals parlen de prop de deu milions d'usuaris de sistemes +GNU/Linux del tipus Debian o Red Hat. El programari lliure ha ofert +avantatges pràctiques que han fet que els usuaris migrin a aquests sistemes +per raons purament pràctiques.</p> +<p> +Les conseqüències positives d'aquest fet són evidents: major interès en +desenvolupar programari lliure, una major base de consumidors-usuaris +d'empreses de programari lliure, i una major facilitat per encoratjar a les +empreses a desenvolupar programari lliure en comptes de programari de +caràcter propietari.</p> +<p> +Però l'interès en el programari està creixent a un ritme més ràpid que la +percepció de la filosofia subjacent, i això pot dur a més d'un maldecap. La +nostra facilitat per fer front als canvis i amenaces descrites més amunt +depèn de amb quina fermesa defensem la nostra llibertat. Per assegurar-nos +de què la nostra comunitat vol defendre-la, cal que difonguem la idea als +nous usuaris per a que s'uneixin a la comunitat.</p> +<p> +Però no ho estem aconseguint. Els esforços per a atraure nous usuaris a la +nostra comunitat superen de llarg els esforços per ensenyar-los el contingut +cívic que hi ha darrera la nostra comunicat. Hem de fer ambdues coses i cal +que ambdues es desenvolupin harmoniosament.</p> + +<h3>«Codi obert»</h3> +<p> +Conscienciar als nous usuaris sobre la llibertat ha esdevingut més difícil a +partir de 1998 quan una part de la comunitat va decidir deixar de fer servir +el terme «programari lliure» i utilitzar el terme «codi obert».</p> +<p> +Alguns dels qui afavoriren aquesta expressió volien evitar la confusió del +mot «lliure» amb «gratuït», un objectiu lícit. Alguns però volien amb això +desmarcar-se de l'esperit que havia creat el moviment del programari lliure +i el projecte GNU, i volien dirigir-se a usuaris de tipus comercial, molts +dels quals tenien una ideologia on els seus beneficis monetaris estaven per +sobre la llibertat, el civisme i qualsevol altre principi. Per tant, la +retòrica del «codi obert» gira entorn el potencial de crear programari de +gran qualitat i prestacions, però sense entrar en idees com la llibertat, el +civisme i altres principis bàsics.</p> +<p> +Les revistes sobre «Linux» en són un bon exemple. Estan plenes d'anuncis +d'empreses fabricants de programari de caràcter propietari que treballa amb +GNU/Linux. Quan el proper Motif o Qt surti al mercat, advertiran aquestes +revistes als programadors dels perills que això suposa o els faran tractes +especials?</p> +<p> +Hi ha moltes maneres com les empreses poden contribuir a la comunitat. Però +guanyant-se el suport parlant cada cop menys de llibertat i principis pot +ser un desastre. Fa que el desequilibri entre utilitarisme i civisme cada +cop es faci més gran.</p> +<p> +«Programari lliure» i «codi obert» descriuen més o menys la mateixa +categoria de programari, però diuen coses diferents sobre el concepte de +programari i sobre els valors en general. El Projecte GNU continua +utilitzant el terme «programari lliure», per a expressar la idea de que la +llibertat és tant o més important que la tecnologia.</p> + +<h3>Intenta-ho!</h3> +<p> +La filosofia de Yoda («No hi ha ‘intents’ que valguin») sona bé, però no la +comparteixo. He fet la majoria de la meva feina mentre em preguntava si +podria fer-la i no estant segur que faria prou per aconseguir els objectius +que m'havia marcat. Però ho vaig intentar perquè no hi ha ningú a més de jo +mateix entre els enemics i els meus objectius. I sorprenentment alguns cops +he tingut èxit.</p> +<p> +Alguns cops he fallat i alguns dels meus objectius han esdevingut +inassolibles. Però llavors he trobat un altre objectiu amenaçat i m'he posat +en una nova batalla. Al llarg del temps he après a cercar desafiaments i +posar-me entre ells i els meus ideals, cercant altres hackers a què +vinguessin i m'ajudessin.</p> +<p> +Actualment no sóc pas l'únic. És una veritable joia quan veig el regiment de +hackers disposats a fer-me costat i llavors me n'adono que els ideals poden +sobreviure… per ara. Però els perills són més grans cada any que +passa i ara Microsoft ha fixat els seus canons cap a la nostra comunitat. No +podem estar segur de què el futur de la llibertat estigui assegurat. No us +ho creieu! Si voleu mantenir la vostra llibertat heu d'estar preparats per a +defendre-la.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1998, 2001, 2002, 2005, 2006, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015 +Richard Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 7 de gener de +2014.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/07/04 08:32:32 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/university.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/university.html new file mode 100644 index 0000000..e00d491 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/university.html @@ -0,0 +1,202 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/university.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Com publicar programari lliure si treballeu en una universitat - Projecte +GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/university.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Com publicar programari lliure si treballeu en una universitat</h2> + +<p> +Al Moviment per al Programari Lliure creiem que els usuaris haurien de tenir +la llibertat de modificar i distribuir el programari que +utilitzen. L'adjectiu "lliure" de l'expressió "programari lliure" fa +referència a la llibertat: significa que els usuaris tenen la llibertat +d'executar, modificar i distribuir el programari. El programari lliure +contribueix al coneixement humà; el programari privatiu no. Les universitats +haurien de promoure l'ús de programari lliure com a aportació al coneixement +humà, de la mateixa manera que haurien d'animar els científics i els +estudiants a publicar les seves obres.</p> + +<p> +Malauradament, molts administradors de les universitats mostren una actitud +de cobdícia envers el programari (i la ciència): consideren els programes +com una font d'ingressos, i no com a aportacions al coneixement humà. Els +desenvolupadors de programari lliure han hagut de conviure amb aquesta +tendència durant gairebé vint anys.</p> + +<p> +Quan vaig començar a desenvolupar el <a +href="/gnu/thegnuproject.html">sistema operatiu GNU</a> el 1984, el primer +pas va ser deixar la meva feina al MIT. Ho vaig fer precisament perquè +l'oficina de llicències del MIT no pogués interferir en la publicació del +sistema GNU com a programari lliure. Havia plantejat una estratègia per +oferir els programes GNU sota una llicència que garantís que totes les +versions modificades també fossin programari lliure, estratègia que vaig +desenvolupar a la <a href="/licenses/gpl.html">Llicència Pública General de +GNU</a>, i no volia haver de suplicar a l'administració del MIT que em +permetés aplicar-la.</p> + +<p> +Amb el anys, sovint molts universitaris s'han adreçat a la Free Software +Foundation per assessorar-se sobre com convèncer els administradors que +només veuen en el programari un producte per vendre. Un bon mètode, +aplicable fins i tot a projectes amb finançament específic, és basar la +vostra feina en un programa ja existent publicat sota la Llicència Pública +General de GNU. Després podreu dir als administradors: "només podem publicar +la versió modificada sota la Llicència Pública General de GNU; si no, +infringiríem el copyright". Un cop esvaït dels seus ulls el símbol del +dòlar, en general permetran publicar-la com a programari lliure.</p> + +<p> +També podeu demanar ajuda al patrocinador financer del projecte. Quan un +equip de la Universitat de Nova York va desenvolupar el compilador GNU Ada +amb fons procedents de les Forces Aèries dels Estats Units, el contracte +especificava que calia fer donació del codi resultant a la Free Software +Foundation. Negocieu primer l'acord amb el patrocinador i després mostreu +educadament a l'administració de la universitat que aquest tema no es pot +tornar a negociar. S'estimaran més tenir un contracte per desenvolupar +programari lliure que cap contracte, de manera que probablement ho +acceptaran.</p> + +<p> +En tot cas, plantegeu la qüestió aviat, abans que el programa estigui mig +acabat. En aquest punt, la universitat encara us necessita, o sigui que +podeu jugar fort: digueu a l'administració que acabareu el programa i el +deixareu operatiu només si accepten per escrit publicar-lo com a programari +lliure (i sota la llicència de programari lliure que hàgiu triat). Si no, +només hi treballareu el suficient per escriure un article sobre el programa +i mai no fareu una versió suficientment bona com per publicar-la. Quan els +administradors sàpiguen que les seves opcions són tenir un paquet de +programari lliure que doni prestigi a la universitat o no res, en general +triaran la primera opció.</p> +<p> +La FSF pot a vegades convèncer la vostra universitat d'acceptar la Llicència +Pública General de GNU, o la versió 3 de la GPL. Si no podeu fer-ho sols, +doneu-nos l'oportunitat d'ajudar. Envieu un missatge a licensing@fsf.org, i +poseu “urgent” al camp "Assumpte".</p> + +<p> +No totes les universitats tenen polítiques cobejoses. La Universitat de +Texas té una política que fa molt simple publicar el programari que s'hi +desenvolupa com a programari lliure sota la Llicència Pública General del +GNU. Tant la Univates, al Brasil, com l'Indian Institute of Information +Technology de Hyberabad, a l'Índia, tenen polítiques a favor de la +publicació de programari sota la Llicència Pública General. Si us guanyeu +primer el suport del professorat, podeu arribar a implantar una política +semblant a la vostra universitat. Presenteu el tema com una qüestió de +principis: té la universitat la missió de fer avançar el coneixement humà, o +el seu únic propòsit és perpetuar-se a si mateixa?</p> + +<p> +A l'hora de convèncer a la universitat, sempre ajuda tenir determinació i +adoptar una perspectiva ètica, tal i com fem al Moviment per al Programari +Lliure. Per tractar la gent de manera ètica, el programari ha de ser lliure +(en el sentit de llibertat) per a tothom.</p> + +<p> +Molts desenvolupadors de programari lliure només al·leguen raons pràctiques: +defensen que es permeti als altres compartir i modificar el programari com a +mitjà per fer-lo potent i fiable. Si aquests valors us impulsen a +desenvolupar programari lliure, benvinguts siguin, i gràcies per la vostra +contribució. Però aquests valors no us donaran una base sòlida quan els +administradors de la universitat us pressionin o temptin perquè convertiu el +programa en privatiu.</p> + +<p> +Podran argumentar, per exemple, que "encara podríem fer-lo més potent i +fiable amb els diners que en trauríem." Aquesta afirmació pot esdevenir o no +certa amb el temps, però d'entrada és difícil de rebatre. Podrien suggerir +una llicència per oferir còpies "gratuïtes i només per a ús acadèmic", fet +que equivaldria a dir que el públic en general no mereix tenir llibertat, i +argumentar que amb això s'obtindria la cooperació de la comunitat acadèmica, +que (segons ells) és tot el que necessiteu.</p> + +<p> +Si partiu d'uns valors pragmàtics, és difícil plantejar bones raons per +rebutjar aquestes propostes, però podreu rebatre-les si fonamenteu la vostra +postura en valors ètics i polítics. Què hi ha de bo en fer un programa +potent i fiable a costa de la llibertat dels usuaris? La llibertat no hauria +d'estar present tant fora com dins del món acadèmic? Les respostes són +òbvies si la llibertat i la comunitat es troben entre els vostres +objectius. El programari lliure respecta la llibertat dels usuaris, mentre +que el programari no lliure la nega.</p> + +<p> +Res no reforça tant la vostra determinació com saber que la llibertat de la +comunitat depèn, en una instància, de vosaltres.</p> + +<hr /> +<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig està publicat a <a +href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free +Software, Free Society: The Selected Essays of Richard +M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 2002 Richard Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 20 d'abril de +2009.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:35:15 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/use-free-software.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/use-free-software.html new file mode 100644 index 0000000..e7aba4a --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/use-free-software.html @@ -0,0 +1,197 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/use-free-software.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>La comunitat del programari lliure 20 anys després - Projecte GNU - Free +Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/use-free-software.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>La comunitat del programari lliure 20 anys després: <br /> +Un gran però incomplet èxit. I ara què?</h2> + +<p>per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p> + +<p> +Va ser el 5 de gener de 1984, avui fa vint anys, quan vaig deixar la meva +feina al MIT per començar a desenvolupar un sistema operatiu lliure, <a +href="/gnu/thegnuproject.html">GNU</a>. Encara que mai no hem publicat un +sistema GNU complet idoni per a un ús productiu, desenes de milions de +persones utilitzen avui una variant del sistema GNU, encara que la majoria +no saben que ho és. Programari lliure no significa «gratuït»: significa que +els usuaris són lliures d'usar el programa, estudiar-ne el codi font, +modificar-lo i distribuir-lo amb o sense canvis, gratuïtament o cobrant una +quantitat.</p> + +<p> +La meva esperança era que un sistema operatiu lliure obriria un camí per +escapar per sempre de la subjugació que representa el programari +privatiu. Jo havia experimentat l'horror de l'estil de vida que el +programari no lliure imposa als seus usuaris, i estava determinat a escapar +i a facilitar als altres un camí per fer el mateix.</p> + +<p> +El programari no lliure implica un sistema antisocial que prohibeix la +cooperació i la comunitat. Habitualment no es pot veure el codi font; no es +pot saber quins trucs bruts o quines errades estúpides pot contenir. Si a +algú no li agrada el programa, no el pot canviar. I el pitjor de tot, està +prohibit compartir-lo amb algú més. La prohibició de compartir el programari +equival a tallar els llaços que uneixen la societat.</p> + +<p> +Avui tenim una gran comunitat d'usuaris que fan anar GNU, Linux i altres +programes lliures. A milers de persones els agradaria estendre això, i han +adoptat com a objectiu convèncer a més usuaris d'ordinadors que «utilitzin +programari lliure». Però què significa «utilitzar programari lliure»? +Significa escapar del programari privatiu, o simplement instal·lar-hi al +costat programes lliures? Ens proposem conduir la gent a la llibertat, o +simplement presentar-los el nostre codi? En altres paraules, estem +treballant per la llibertat, o hem reemplaçat aquesta meta pel superficial +objectiu de la popularitat?</p> + +<p> +És fàcil habituar-se a passar per alt aquesta distinció, perquè en moltes +situacions comunes no suposa cap diferència. Quan intentem convèncer una +persona que provi un programa lliure o instal·li el sistema operatiu <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a>, amb qualsevol dels dos +objectius ens comportaríem de la mateixa manera. Tanmateix, en altres +situacions cada una de les metes condueix a accions molt diferents.</p> + +<p> +Per exemple, què hauríem de dir quan es publiquen versions que funcionen +sobre GNU/Linux del controlador de vídeo no lliure de Invidious, de la base +de dades no lliure Prophecy, o de l'intèrpret i de les biblioteques no +lliures del llenguatge Indonesia? Hauríem d'agrair als seus desenvolupadors +el «suport» al nostre sistema, o hauríem de considerar aquest programa no +lliure com qualsevol altre, com un atractiu pertorbador, una temptació a +acceptar l'esclavitud, un problema a resoldre?</p> + +<p> +Si adoptem com a meta augmentar la popularitat d'alguns programes lliures, +si busquem convèncer més gent que utilitzi alguns programes lliures de tan +en quan, podem pensar que aquests programes no lliures són contribucions +útils per a aquest objectiu. És difícil discutir l'afirmació que la seva +disponibilitat fa que GNU/Linux sigui més popular. Si un ús ampli de GNU o +de Linux és l'objectiu últim de la nostra comunitat, hauríem lògicament +d'aplaudir totes les aplicacions que funcionin sobre GNU/Linux, siguin +lliures o no.</p> + +<p> +Però si el nostre objectiu és la llibertat, tot canvia. Els usuaris no poden +ser lliures mentre usin un programa no lliure. Per alliberar els ciutadans +del ciberespai, hem de reemplaçar aquests programes no lliures i no pas +acceptar-los. No són contribucions a la nostra comunitat, són temptacions +per assentar la falta de llibertat.</p> + +<p> +Hi ha dues motivacions comunes per desenvolupar un programa lliure. Una és +que no hi ha cap programa que faci certa tasca. Desgraciadament, acceptar +l'ús d'un programa no lliure elimina aquesta motivació. L'altra és el desig +de ser lliure, que motiva la gent a escriure substituts lliures de programes +privatius. En casos com aquests, aquest motiu és l'únic que pot +funcionar. Simplement utilitzant un substitut lliure nou i sense acabar, +abans que tècnicament sigui comparable amb el model no lliure, podem +contribuir a animar els desenvolupadors lliures a perseverar fins que arribi +a ser superior.</p> + +<p> +La presència d'aquests programes no lliures no és un fet +trivial. Desenvolupar substituts lliures suposarà una feina enorme; es pot +trigar anys. Aquesta feina pot requerir l'ajuda de futurs hackers, avui +joves, gent que encara ha de sentir-se atreta a treballar en el programari +lliure. Què podem fer avui per ajudar a convèncer altres persones, en el +futur, de mantenir la determinació i la persistència necessàries per acabar +aquesta obra?</p> + +<p> +La manera més efectiva d'enfortir la nostra comunitat per al futur és +difondre la comprensió del valor de la llibertat: ensenyar a més gent a +reconèixer la inacceptable immoralitat del programari no lliure. La gent que +valora la llibertat és, a llarg termini, la seva millor i més essencial +defensa.</p> + +<hr /> +<p><strong>Publicat originàriament a Newsforge.</strong></p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 2004, 2017, 2018 Richard Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 20 d'abril de +2009.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:30:38 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/using-gfdl.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/using-gfdl.html new file mode 100644 index 0000000..b3c16dd --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/using-gfdl.html @@ -0,0 +1,151 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/using-gfdl.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Utilitzar la Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL) - Projecte GNU - +Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/using-gfdl.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Utilitzar la Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL)</h2> + +<p>per <a href="http://www.stallman.org">Richard Stallman</a></p> + +<p>Si coneixeu algú que estigui escrivint un manual sobre programari lliure i +que en planegi la publicació comercial, teniu l'oportunitat de prestar un +gran servei al Moviment del Programari Lliure amb molt poca feina: +suggeriu-li la idea de publicar el manual sota la <a +href="/copyleft/fdl.html"> Llicència de Documentació Lliure de GNU +(GFDL)</a>.</p> + +<p>Fins fa poc, la publicació comercial d'un llibre comportava gairebé sempre +un llibre no lliure. Però, de la mateixa manera que la comercialització de +programari lliure ha crescut recentment, la comercialització de documentació +lliure ha començat també a augmentar. Alguns dels principals editors +comercials de documentació sobre el <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">sistema GNU/Linux</a>, i sobre el programari +lliure en general, estan ara disposats a publicar llibres sota la Llicència +de Documentació Lliure de GNU (GFDL) i a pagar als autors de la manera usual +(Si els autors ho demanen fermament).</p> + +<p>No obstant, amb tota probabilitat, els editors proposaran d'entrada publicar +l'habitual llibre privatiu. I si els autors ho accepten, ho serà. Així, +doncs, és essencial per als autors prendre la iniciativa i dir: «Volem +utilitzar la Llicència de Documentació Lliure de GNU per a aquest llibre.» +Per tant, quan el vostre amic parli d'escriure un manual, podeu influir +sobre el curs dels esdeveniments simplement suggerint-li aquesta +possibilitat.</p> + +<p>Si un editor rebutja la petició d'entrada, el Projecte GNU pot ajudar els +autors a persuadir-lo. Poden contactar amb nosaltres a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>.</p> + +<p>Hi ha <a href="/licenses/license-list.html#DocumentationLicenses">altres</a> +llicències de documentació lliure legítimes, però de vegades la seva +utilització requereix anar amb compte. Per exemple, una llicència conté dues +clàusules opcionals que poden activar-se; el permís és lliure si no +s'utilitza cap de les dues clàusules opcionals, però activar l'una o l'altra +converteix el llibre en no lliure. (Vegeu <a +href="/licenses/license-list.html">http://www.gnu.org/licenses/license-list.html.</a>) +Els autors que vulguin publicar documentació lliure utilitzant una llicència +diferent de la GFDL poden contactar amb nosaltres, i així podrem comprovar +si la llicència compleix els requisits necessaris per fer que la +documentació sigui realment lliure.</p> + +<p>Quan un manual comercial és lliure i tracta sobre el sistema GNU, el +projecte GNU el pot recomanar al públic. De manera que si els autors o +l'editor publiquen una pàgina Web per descriure'l i/o per vendre'n còpies, +podem posar un enllaç cap a aquesta pàgina des de <a +href="/doc/other-free-books.html">www.gnu.org/doc/other-free-books.html</a>, +sempre que la pàgina s'avingui als nostres criteris habituals (per exemple, +no ha de contenir enllaços cap a pàgines amb programari o documentació no +lliure, i no ha d'intentar odiosament convèncer a la gent de comprar). Si us +plau, informeu al <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a> sobre +pàgines d'aquesta mena.</p> + +<p>Vegeu també <a href="/philosophy/free-doc.html">Programari lliure i manuals +lliures</a>.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1999 Richard M. Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 15 de +desembre de 2008.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:35:15 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/wassenaar.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/wassenaar.html new file mode 100644 index 0000000..7cfa2ee --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/wassenaar.html @@ -0,0 +1,146 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/wassenaar.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>L'acord de Wassenaar - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/wassenaar.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>L'acord de Wassenaar</h2> + +<p> +La primera notícia que vam tenir sobre el nou acord de Wassenaar provenia +d'un article d'un diari, on es deia que es prohibiria l'exportació de +programari de xifrat (i la prohibició semblava incloure el programari +lliure). Així que vam posar un anunci buscant gent en països que no +haguessin signat l'acord de Wassenaar per participar en la distribució i +desenvolupament de programari lliure per a xifrat.</p> + +<p> +Després es va publicar el text definitiu de la nova versió de l'acord de +Wassenaar. Llavors vam veure que continuava tenint una excepció que semblava +incloure el programari lliure (al text s'utilitzava l'expressió "domini +públic", però semblava que amb això volien dir alguna cosa semblant al +programari lliure). De manera que el problema sembla haver estat una falsa +alarma.</p> + +<p> +No obstant, els Estats Units continuen volent imposar aquestes restriccions, +i per tant té sentit continuar amb els nostres preparatius, com a precaució +en cas que una futura versió de l'acord de Wassenaar imposi restriccions +addicionals en l'exportació de programari lliure.</p> + +<p> +A continuació trobareu la nostra interpretació del text de l'últim acord de +Wassenaar, tal com el veiem. No ha estat revisada per un advocat.</p> + +<p> +Segons les "Notes generals sobre el programari", punt 2, l'acord no cobreix +el programari que estigui en "el domini públic". Això es defineix al +glossari com a tecnologia o programari que s'han fet públics sense +restriccions sobre la seva posterior difusió. També s'afirma que el +copyright, per si mateix, no priva a un programa de la seva consideració de +"domini públic".</p> + +<p> +Actualment hi ha discussions sobre l'acord i semblaria lògic que la +definició de "domini públic" s'aclarís en futures reunions.</p> + +<p> +Funcionaris finlandesos han declarat que <cite>"res no canviarà pel que fa +al programari de "domini públic" i l'acord de Wassenaar del 3 de +desembre."</cite></p> + +<p> +A Dinamarca, segons ens diuen, hi ha hagut un incident: el Ministeri de +Comerç va comminar un administrador a deixar d'oferir la descàrrega del +programa PGP.</p> + +<p> +Notícies recents ens indiquen que el govern australià ha prohibit +l'exportació de programari lliure per a xifrat al modificar la part de +l'acord de Wassenaar relacionada amb la definició de programari "de domini +públic".</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 2008, 2014 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units +d'Amèrica</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 30 de juny de +2009.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:08:18 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-copyleft.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-copyleft.html new file mode 100644 index 0000000..bf8f97d --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-copyleft.html @@ -0,0 +1,139 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/why-copyleft.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/why-copyleft.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/why-copyleft.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/why-copyleft.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-12-11" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Per què Copyleft? - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/why-copyleft.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>Per què Copyleft?</h2> + +<p> +<cite>«Quan arriba el moment de defensar la llibertat dels altres, ajeure's +i no fer res és un acte de feblesa, no d'humilitat.»</cite> +</p> + +<p> +Al Projecte GNU normalment recomanem a la gent utilitzar llicències de +tipus <a href="/licenses/copyleft.html">copyleft</a> com la Llicència +Pública General GNU, en comptes d'altres llicències de programari lliure més +permissives. No argumentem de forma severa en contra d'altres llicències no +copyleft (de fet, les recomanem en circumstàncies especials); en canvi, el +defensors d'aquestes llicències mostren una tendència a argumentar asprament +contra la Llicència Pública General. +</p> + +<p> +En una d'aquestes argumentacions, una persona afirmava que l'ús d'una de les +llicències BSD era un «acte d'humilitat»: «Jo no demano res a aquells que +utilitzen el meu codi, llevat del reconeixement.» És gairebé un acudit +qualificar d'humil una demanda legal de reconeixement, però aquí hi ha una +qüestió de fons sobre la que convé reflexionar. +</p> + +<p> +La humilitat consisteix en prescindir abnegadament de l'interès personal +propi, però vosaltres i els que utilitzin el vostre codi no seran els únics +afectats per l'elecció del tipus de llicència de programari lliure que +s'aplicarà al codi. Algú que utilitzi el vostre codi en un programa no +lliure estarà intentant negar la llibertat als altres, i si li permeteu +fer-ho, haureu fracassat en la defensa de la seva llibertat. Quan arriba el +moment de defensar la llibertat dels altres, ajeure's i no fer res és un +acte de feblesa, no d'humilitat. +</p> + +<p> +Alliberar el vostre codi sota <a href="/licenses/bsd.html">una de les +llicències BSD</a>, o alguna altra llicència no copyleft més permissiva, no +és dolent; el programa encara és programari lliure i és una contribució a la +nostra comunitat. Però és un acte de feblesa, i en la majoria dels casos no +és la millor manera de promoure la llibertat dels usuaris de compartir i +modificar el programari. +</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 2003, 2007, 2008, 2013 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Traducció: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 5 de març de +2006. Revisat el 07/04/2008.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/07/05 14:10:53 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-free.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-free.html new file mode 100644 index 0000000..48aa30a --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-free.html @@ -0,0 +1,399 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/why-free.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Per què el programari no hauria de tenir propietaris - Projecte GNU - Free +Software Foundation</title> + +<meta name="Keywords" content="GNU, Projecte GNU, FSF, Programari Lliure, Free Software Foundation, Per què +el programari no hauria de tenir propietaris" /> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/why-free.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Per què el programari no hauria de tenir propietaris</h2> + +<p>per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p> + +<p> +La tecnologia de la informació digital contribueix a fer més fàcil la còpia +i modificació de la informació. Els ordinadors ens prometen de fer-ho més +accessible a tots nosaltres.</p> + +<p> +Però no tothom desitja que sigui més fàcil. El sistema copyright dóna els +drets als "propietaris" de programari, la majoria dels quals pretenen treure +els beneficis potencials que la comunitat pot obtenir de l'ús del +programari. Pretenen ser els únics que puguin copiar i modificar el +programari que utilitzen.</p> + +<p> +El sistema de copyright va néixer i créixer a l'època de la impressió, una +tecnologia que permetia la còpia massiva. El copyright encaixava bé amb +aquella tecnologia perquè només restringia als productors massius de +còpies. No treia cap llibertat als lectors. Un lector ordinari que no fos +propietari d'una impremta només podia copiar llibres amb una ploma i tinta, +i pocs lectors van ser encausats per aquestes pràctiques.</p> + +<p> +La tecnologia digital és més flexible que la impressió: si la informació és +en forma digital, es pot copiar fàcilment i distribuir-la a tercers. Aquesta +gran flexibilitat encaixa malament en un sistema com el del +copyright. Aquesta és la raó de les creixents mesures draconianes i de +dubtosa ètica que actualment garanteixen el copyright del +programari. Considereu les següents quatre pràctiques dutes a terme per la +Software Publishers Association (SPA):</p> + +<ul> +<li>Propaganda massiva afirmant que no és ètic infringir el copyright per tal +d'ajudar el teu amic.</li> + +<li>Cerca de potencials xivatos que informin sobre les activitats dels seus +companys de feina o amics.</li> + +<li>Raids (amb l'ajut de la policia) a oficines i centres educatius, on els +interrogats han de demostrar la seva innocència del càrrec de fer còpies +il·legals.</li> + +<li>Persecució (per part del govern dels EE.UU., a petició de la SPA) de +persones com David LaMacchia (MIT), no pel fet de copiar programari (no ha +estat acusat de copiar res), sinó només pel fet de no haver vigilat les +instal·lacions on es fan còpies i no haver-ne restringit el seu ús.<a +href="#footnote1">[1]</a></li> +</ul> + +<p> +Aquestes quatre pràctiques són semblants a pràctiques dutes a terme a +l'antiga Unió Soviètica, on cada màquina de còpia tenia un guàrdia que +impedia la còpia il·legal, i on la gent havia de copiar la informació +d'amagat i passar-la sota mà com a "samizdat". Hi ha per descomptat una +diferència: el motius darrera d'aquest control a la Unió Soviètica eren +polítics; als Estats Units els motius són econòmics. Però són les accions el +que ens afecten, no els motius. Qualsevol intent de bloquejar el +compartiment de la informació, sigui pel fet que sigui, du als mateixos +mètodes i als mateixos danys.</p> + +<p> +Els propietaris se serveixen de diversos tipus d'arguments per tal de +retenir el poder de controlar com usar la informació:</p> + + +<ul> +<li id="name-calling">Els mots utilitzats. + +<p> +Els propietaris utilitzen sovint paraules lletges com “pirateria” i +“robatori”, a més de termes especialitzats com ara “propietat intel·lectual +” i “danys”, per suggerir al públic una determinada línia de pensament: una +analogia simplista entre els programes i els objectes físics.</p> + +<p> +Les nostres idees i intuïcions sobre la propietat dels objectes materials es +refereixen a si és correcte <em> prendre un objecte </em> a algú. No les +apliquem a <em> fer una còpia </em>d'un objecte. Però els propietaris +pretenen que les apliquem a tot.</p></li> + +<li id="exaggeration">Exageració. + +<p> +Els propietaris diuen que pateixen "danys" o "pèrdues econòmiques" quan els +usuaris es fan ells mateixos les còpies. Però la còpia no te cap efecte +directe en el propietari, ni fa mal a ningú. El propietari només hi perdria +si la persona hagués tingut intenció de comprar una còpia al propietari en +lloc de fer-se-la.</p> + +<p> +Però és evident que la major part de la gent no tenia intenció de comprar +còpies. Així i tot, els propietaris compten les seves "pèrdues" como si cada +persona hagués volgut comprar una còpia. Això és una exageració, per dir-ho +suaument.</p></li> + +<li id="law">Les lleis. + +<p> +Els propietaris descriuen sovint el que prescriu la llei actual, i ens +amenacen amb les possibles penes que ens poden caure si la +infringim. Darrera aquest tipus de raonaments hi ha el supòsit implícit de +que les lleis actuals reflecteixen una visió de la moralitat inqüestionable +i alhora se'ns demana que considerem aquestes sancions com a fets de la +natura que no poden ser atribuïts a ningú.</p> + +<p> +Aquesta línia de persuasió no està dissenyada per a defendre's davant el +pensament crític: està pensada per a reforçar el pensament únic.</p> + +<p> +És elemental que les lleis no defineixen el que és correcte i el que no ho +és. Tot americà sap que, als anys 50, era il·legal en nombrosos estats que +una persona de color s'assegués a la part de davant del autobús. Però només +els racistes dirien que era incorrecte seure al davant.</p></li> + +<li id="natural-rights">Drets naturals. + +<p> +Els autors sostenen sovint que mantenen una relació especial amb els +programes que han escrit i que per tant els seus desitjos i interessos en +relació al programa passen per davant dels de qualsevol altre, i fins i tot +dels de la resta del món. (Normalment són les empreses i no els autors els +qui tenen el copyright del programari, però s'espera que ignorem aquest +"petit detall".)</p> + +<p> +A aquells qui proposen això com un axioma ètic -l'autor és més important que +tu- només els puc dir que jo, un reconegut autor de programes, ho considero +una bajanada.</p> + +<p> +El públic en general només podrà sentir alguna simpatia per les demandes de +drets naturals a partir de dues raons.</p> + +<p> +Una raó és una analogia forçada amb els objectes materials. Quan faig uns +espaguetis, em queixaré si una altra persona se'ls menja, perquè em deixarà +sense. La seva acció em fa mal en la mateixa mesura que el beneficia: només +un de nosaltres podrà menjar espaguetis. La pregunta llavors és, qui? +Qualsevol petita diferència entre nosaltres serà suficient per inclinar la +balança ètica.</p> + +<p> +El fet que executis o modifiquis un programa que jo he escrit t'afecta de +manera directa i a mi només de manera indirecta. Si dónes una copia als teus +amics us afecta a tu i als teus amics molt més del que m'afecta a mi. Jo no +hauria de tenir cap poder de dir-vos de no fer aquestes coses. Ningú hauria +de poder fer-ho.</p> + +<p> +La segona raó es basa en què la gent ha escoltat per activa i per passiva +que els drets naturals dels autors són una tradició acceptada i no +qüestionada a la nostra societat.</p> + +<p> +Si mirem a la història, veurem que el contrari és cert. La idea de drets +naturals dels autors fou proposada i rebutjada quan es va redactar la +constitució dels Estats Units. És per això que la constitució només permet +un sistema de copyright, no l'exigeix ; és per això que el sistema de +copyright és temporal, no permanent. Estableix tanmateix que el propòsit +d'un sistema de copyright és promoure el progrés, no recompensar als +autors. El copyright recompensa als autors fins a un cert punt, i als +editors més, però està dissenyat com a un medi per a modificar el seu +comportament.</p> + +<p> +L'autèntica tradició establerta a la nostra societat és que el copyright +viola els drets naturals dels ciutadans, i que això només és justificable +pel bé públic.</p></li> + +<li id="economics">Economia. + +<p> +L'argument decisiu que fan els defensors del programari de caràcter +propietari és que d'aquesta manera s'assegura la producció de més +programari.</p> + +<p> +A diferència dels altres, aquest raonament com a mínim sorgeix a partir d'un +plantejament legítim. Està basat en un objectiu legítim: satisfer els +usuaris del programari. I és clar des d'un punt de vista empíric que la gent +produirà més si està ben pagada per a fer-ho.</p> + +<p> +Però també aquest argument economicista té un punt feble: està basat en el +supòsit que la diferència només és un assumpte de quants diners s'han de +pagar. Pressuposa que la <em>producció de programari</em> és el que volem, +independentment de què el programari tingui propietaris o no.</p> + +<p> +La gent accepta ràpidament aquest supòsit perquè s'adiu amb les nostres +experiències amb els objectes materials. Considereu un entrepà, per +exemple. Potser us agradaria obtenir un entrepà equivalent, bé de franc o bé +pagant una quantitat. En aquest cas, la quantitat que pagueu és l'única +diferència. Independentment de si el pagueu o no, l'entrepà és el mateix: té +el mateix valor nutricional i només us el podeu menjar una vegada. El que +l'obtingueu o no d'un propietari no pot afectar de manera directa en res més +que en la quantitat de diners que tindràs després de menjar-te'l.</p> + +<p> +Això és cert per qualsevol classe d'objecte material. Que tingui o no un +propietari no afecta el que és o el que podeu fer si el compreu.</p> + +<p> +Però si el programa té un propietari, això afecta de manera substancial el +que és i el que podeu fer amb una còpia si en compreu un. La diferència no +només és una qüestió monetària. El sistema de propietaris de programari +encoratja als propietaris de programari a produir quelcom, però no allò que +la societat realment necessita. I causa una pol·lució ètica intangible que +ens afecta a tots.</p></li> + +</ul> + +<p> +Què és el que la societat necessita? Necessita informació que sigui +veritablement disponible als seus ciutadans. Per exemple, programes que la +gent pugui llegir, corregir, adaptar o millorar, no només operar. Però el +que ofereixen típicament els propietaris de programari és una caixa negra +que ni es pot estudiar ni es pot modificar.</p> + +<p> +La societat també necessita llibertat. Quan un programa té un propietari, +els usuaris perden llibertat de controlar part de les seves pròpies vides.</p> + +<p> +I sobre tot la societat necessita encoratjar l'esperit de cooperació +voluntària en els seus ciutadans. Quan els propietaris de programari ens +expliquen que ajudar als nostres veïns de manera natural és "pirateria", +estan embrutant l'esperit cívic de la nostra societat.</p> + +<p> +És per això que diem que el <a href="/philosophy/free-sw.html">programari +lliure</a> és un assumpte de llibertats, no de preus.</p> + +<p> +L'argument econòmic que fan els propietaris és erroni, però el tema econòmic +és tangible. Hi ha gent que escriu programari útil pel plaer d'escriure'l; +però si volem més programari que el que aquesta gent pugui produir, +necessitem cercar fons per a finançar-lo.</p> + +<p> +Des dels anys 80, els desenvolupadors de programari lliure han intentat +diversos mètodes de trobar finançament amb un cert èxit. No hi ha cap +necessitat de fer-se ric: uns ingressos típics són un incentiu suficient per +a moltes feines que donen menors satisfaccions que programar.</p> + +<p> +Durant molts anys, fins que el mecenatge ho va fer innecessari, vaig viure +de les millores que feia del programari lliure que havia escrit. Cada +millora era afegida a la versió publicada i així podia estar disponible per +al públic en general. Els clients em pagaven per les millores i extensions +que volien, en comptes de les funcionalitats que jo considerava de major +prioritat.</p> + +<p> +Alguns desenvolupadors de programari lliure fan diners mitjançant la venda +de serveis de suport. El 1994, Cygnus Support, que comptava amb uns 50 +empleats, estimava que al voltant del 15% de la seva activitat empresarial +era el desenvolupament de programari lliure, una xifra respectable per a una +empresa de programari.</p> + +<p> +A principis dels 90, empreses com Intel, Motorola, Texas Instruments o +Analog Devices es van agrupar per finançar el desenvolupament continuat del +compilador GNU per a C. El desenvolupament del compilador GNU per al +llenguatge Ada fou finançat als anys 90 per la Força Aèria dels Estats +Units, i una companyia creada especialment per aquest propòsit l'ha +continuat desenvolupant des de llavors.</p> + +<p> +Tots aquests exemples són només una petita mostra, però l'exemple de la +ràdio mantinguda pels oients als Estats Units mostra que és possible donar +suport a una activitat de força grandària sense haver de forçar a pagar a +cap usuari.</p> + +<p> +Com a usuari informàtic avui en dia, et pots trobar utilitzant un <a +href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">programa +propietari</a>. Si un amic et demana de fer una còpia, no estaria bé refusar +fer-la. La cooperació és més important que el copyright. Però la cooperació +clandestina no contribueix a millorar la societat. Una persona hauria +d'aspirar a viure una vida honrada amb orgull, i això significa dir no al +programari propietari.</p> + +<p> +Us mereixeu poder cooperar obertament i de manera lliure amb altra gent que +utilitza programari. Us mereixeu poder aprendre com funciona el programari i +ensenyar-lo als vostres estudiants. Us mereixeu poder contractar al vostre +programador preferit per arreglar-lo quan no funcioni.</p> + +<p> +Us mereixeu el programari lliure.</p> + +<h3>Notes</h3> +<ol> +<li id="footnote1">El càrrecs van ser desestimats posteriorment.</li> +</ol> + +<hr /> +<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest article s'ha publicat a <a +href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free +Software, Free Society: The Selected Essays of Richard +M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1994, 2009, 2020 Richard Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/">Llicència Creative +Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 30 de juny de +2009.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/07/05 14:01:37 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-gnu-linux.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-gnu-linux.html new file mode 100644 index 0000000..69dfacd --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-gnu-linux.html @@ -0,0 +1,278 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/gnu/why-gnu-linux.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.79 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Per què GNU/Linux? - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/gnu/po/why-gnu-linux.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Què hi ha en un nom?</h2> + +<p><strong>per <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a></strong></p> + +<div class="announcement"> + <blockquote><p>Per saber més sobre aquesta qüestió podeu llegir les nostres <a +href="/gnu/gnu-linux-faq.html"> preguntes freqüents sobre GNU/Linux</a>, la +nostra pàgina sobre <a href="/gnu/linux-and-gnu.html"> Linux i el Projecte +GNU</a>, que explica la història del sistema GNU/Linux en relació amb el seu +nom, i la pàgina sobre <a href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html"> +Usuaris de GNU que mai no han sentit parlar de GNU</a>. + +</p></blockquote> +</div> + +<p> +Els noms transmeten significats; l'elecció de les nostres paraules determina +el significat del que diem. Un terme inadequat comunica a la gent una idea +equivocada. Una rosa, amb qualsevol altre nom, faria la mateixa bona +olor. Però si se l'anomena «llapis», la gent quedarà bastant decebuda quan +intenti utilitzar-la per escriure. I si anomenem «roses» als llapis, la gent +no podrà entendre per a què serveixen els llapis. Si anomeneu «Linux» al +nostre sistema operatiu, es transmet una idea equivocada sobre l'origen, la +història i el propòsit del sistema. Si l'anomeneu <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a>, transmetreu (encara que no +sigui en detall) una idea més precisa.</p> +<p> +Però té això alguna importància per a la nostra comunitat? És important que +la gent conegui l'origen, la història i el propòsit del sistema? Sí, perquè +les persones que obliden la història sovint estan condemnades a +repetir-la. El Món Lliure que s'ha format al voltant de <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> no es troba en una situació +segura; els problemes que ens van portar a desenvolupar GNU no estan +completament eradicats i amenacen amb tornar.</p> + +<p> +Quan explico per què és més apropiat anomenar al sistema operatiu GNU/Linux +en comptes de Linux, la gent de vegades em respon d'aquesta forma:</p> + +<blockquote><p> +<em>D'acord, el projecte GNU mereix un reconeixement per la seva feina, +però, realment val la pena muntar un enrenou quan algú no li dóna aquest +reconeixement? L'important no és la feina feta, i no qui la va fer? Hauries +de relaxar-te, sentir-te orgullós per la feina ben feta, i no preocupar-te +del reconeixement.</em> +</p></blockquote> +<p> +Aquest consell només seria assenyat si la situació fos realment aquesta: que +la feina estigués enllestida i hagués arribat el moment de descansar. Tant +de bo que això fos cert! Però abunden els desafiaments, i no és el moment de +creure en un futur garantit. La força de la nostra comunitat es fonamenta en +un compromís de llibertat i cooperació. Utilitzar el terme <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> és una forma de recordar-ho i +d'informar els altres sobre aquests objectius.</p> + +<p> +És possible escriure un bon programa lliure sense pensar en GNU; també s'ha +fet molta i bona feina en nom de Linux. Però el terme «Linux», des que es va +crear, s'ha associat amb una filosofia que no es compromet amb la llibertat +de cooperar. Com que el terme s'utilitza cada vegada més en els negocis, a +la llarga ens serà fins i tot més difícil fer que connecti amb l'esperit de +la comunitat.</p> + +<p> +Un gran repte per al futur del programari lliure prové de la tendència de +les companyies distribuïdores de «Linux» a incloure programari no lliure a +<a href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> en nom de la conveniència i +el poder. Tots els desenvolupadors de les principals distribucions +comercials ho fan; ningú no publica una distribució que sigui totalment +lliure. La majoria d'ells no identifiquen de forma clara els paquets no +lliures a les seves distribucions. Molts fins i tot desenvolupen programari +no lliure i l'agreguen al sistema. Alguns tenen la poca vergonya d'anunciar +sistemes «Linux» amb «llicència per a ordinador individual», cosa que dóna a +l'usuari tanta llibertat com utilitzar Microsoft Windows.</p> + +<p> +Hi ha qui justifica que s'inclogui programari no lliure amb l'excusa de la +«popularitat de Linux» (donant més valor, en conseqüència, a la popularitat +que a la llibertat). De vegades això s'admet obertament. Per exemple, al +Wired Magazine, Robert McMillan, editor del Linux Magazine, opina que «la +migració cap al programari de codi obert hauria d'estar alimentada més per +decisions tècniques que polítiques». I el director general de Caldera va +urgir obertament als usuaris a <a +href="http://www.zdnet.com/article/stallman-love-is-not-free/">abandonar +l'objectiu de la llibertat i a treballar en canvi per la «popularitat de +Linux»</a>.</p> + +<p> +Afegir programari no lliure al sistema <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> pot incrementar la seva +popularitat, si per popularitat entenem el número de persones que utilitzen +una part de <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> en combinació +amb programari no lliure. Però alhora, indueix implícitament a la comunitat +a acceptar el programari no lliure com una cosa bona, i a oblidar l'objectiu +de la llibertat. No serveix de res conduir més de pressa si no pots +mantenir-te a la carretera.</p> + +<p> +Quan el que s'afegeix és una biblioteca o una eina de programació no lliure, +la situació es pot convertir en una trampa per als desenvolupadors de +programari lliure. Si escriuen programari lliure que depengui d'un paquet +que no ho és, els seus programes no podran formar part d'un sistema +totalment lliure. En el passat, Motif i Qt van mantenir atrapada una gran +quantitat de programari per aquest motiu, creant problemes que han trigat +anys a solucionar-se. Motif va continuar sent un problema fins que va quedar +obsolet i va deixar d'utilitzar-se. Posteriorment, la implementació de Java +de Sun, que tampoc no és lliure, va tenir un efecte similar: la <a +href="/philosophy/java-trap.html">trampa de Java</a>, situació que +afortunadament es troba ara redreçada.</p> + +<p> +Si la nostra comunitat continués avançant en aquesta direcció, <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> podria acabar convertit en un +mosaic de components lliures i no lliures. D'aquí a cinc anys tindrem +segurament un munt de programari lliure; però, si no vigilem, difícilment +podrà utilitzar-se sense el programari no lliure que els usuaris esperen +trobar amb ell. Si això passa, la nostra campanya per la llibertat haurà +fracassat.</p> + +<p> +Si publicar alternatives lliures fos simplement una qüestió de programar, +resoldre els problemes futurs seria més senzill a mesura que els recursos de +desenvolupament de la nostra comunitat augmentessin. Però ens enfrontem a +obstacles que amenacen amb fer-ho fins i tot més difícil: les lleis que +prohibeixen el programari lliure. Mentre s'amunteguin les patents de +programari i mentre lleis com la <abbr title="Digital Millennium Copyright +Act">DMCA</abbr> s'utilitzin per prohibir el desenvolupament d'eines +importants de programari lliure com les que permeten veure un DVD o escoltar +una emissió de RealAudio, ens trobarem sense cap forma clara de lluitar +contra els formats de dades secrets i patentats que no sigui +<strong>rebutjar els programes no lliures que els utilitzen</strong>.</p> + +<p> +Afrontar aquests reptes requerirà tot tipus d'esforços. Però el que +necessitem per sobre de tot, per afrontar qualsevol repte, és recordar la +meta de la llibertat per cooperar. No podem confiar que el simple desig +d'aconseguir un programari potent i robust motivi les persones a fer grans +esforços. Necessitem la mena de determinació que té la gent quan lluita per +la seva llibertat i per la seva comunitat, la determinació de continuar +lluitant any rere any sense rendir-se.</p> + +<p> +A la nostra comunitat, aquest objectiu i aquesta determinació emanen +principalment del Projecte GNU. Som nosaltres els que parlem de llibertat i +comunitat com a principis a defensar fermament; les organitzacions que +parlen de «Linux» normalment no ho fan. Les revistes sobre «Linux» +generalment són plenes d'anuncis de programari no lliure; les companyies que +empaqueten «Linux» inclouen programari no lliure en el sistema; altres +companyies diuen «recolzar Linux» amb aplicacions no lliures; els grups +d'usuaris de «Linux» conviden comercials a presentar aquestes aplicacions +com a cosa habitual. El principal lloc on és probable que els membres de la +nostra comunitat trobin aquesta idea de llibertat i determinació és el +Projecte GNU.</p> + +<p> +Però quan la trobin, s'hi sentiran identificats?</p> + +<p> +La gent que sàpiga que està utilitzant un sistema que prové del Projecte GNU +podrà veure una relació directa entre ells mateixos i GNU. No estaran +automàticament d'acord amb la nostra filosofia, però almenys tindran una raó +per pensar en ella seriosament. En canvi, els que es consideren a si +mateixos «usuaris de Linux» i creuen que el Projecte GNU «va desenvolupar +eines que van demostrar ser útils a Linux», generalment només perceben una +relació indirecta entre GNU i ells mateixos. Poden simplement ignorar la +filosofia del Projecte GNU quan es trobin amb ella.</p> + +<p> +El projecte GNU és idealista, i qualsevol que avui dia promogui l'idealisme +s'enfronta amb un gran obstacle: la ideologia imperant fa que la gent +descarti l'idealisme per «poc pràctic». El nostre idealisme ha estat +extremadament pràctic: és la raó per la qual tenim un sistema operatiu <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> lliure. La gent a qui li agrada +molt aquest sistema hauria de saber que és el nostre idealisme fet realitat.</p> + +<p> +Si «la feina» realment estigués feta, si no hi hagués en joc res més que el +reconeixement, potser el més assenyat seria oblidar-se d'aquest tema. Però +aquest no és el cas. Per animar la gent a fer tot el que encara cal fer, és +necessari que se'ns reconegui el que ja hem fet. Si us plau, ajudeu-nos +anomenant <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> al sistema +operatiu.</p> + +<hr /> +<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig s'ha publicat al llibre <a +href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free +Software, Free Society: The Selected Essays of Richard +M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments +a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 2000, 2006, 2007, 2014, 2015, 2016, 2020 Richard Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/">Llicència Creative +Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 21 de +desembre de 2008.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/07/04 09:00:35 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/words-to-avoid.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/words-to-avoid.html new file mode 100644 index 0000000..7eccdb4 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/words-to-avoid.html @@ -0,0 +1,491 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/words-to-avoid.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/words-to-avoid.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/words-to-avoid.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2006-08-05" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Algunes paraules i frases confuses que convé evitar - Projecte GNU - Free +Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/words-to-avoid.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>Algunes paraules i frases confuses que convé evitar</h2> + +<p> +Hi ha un cert nombre de paraules i frases que recomanem evitar, ja sigui en +general o bé en certs contexts i usos. La raó és que són ambigües o que +impliquen una opinió que esperem que no compartiu del tot.</p> + +<div class="announcement"> +<blockquote><p>Vegeu també <a href="/philosophy/categories.html">Categories de Programari +Lliure</a>.</p></blockquote> +</div> + +<p> +«<a href="#BSD-style"><!--BSD-->Estil BSD</a>» | +«<a href="#Commercial">Comercial</a>» | +«<a href="#Consumer">Consumidor</a>» | +«<a href="#Content">Contingut</a>» | +«<a href="#Creator">Creador</a>» | +«<a href="#ForFree">De franc</a>» | +«<a +href="#DigitalRightsManagement">Gestió de Drets Digitals</a>» | +«<a href="#SoftwareIndustry">Indústria del Programari</a>» | +«<a href="#Market">Mercat</a>» | +«<a href="#Open">Obert</a>» | +«<a href="#Piracy">Pirateria</a>» | +«<a href="#IntellectualProperty">Propietat Intel·lectual</a>» | +«<a href="#Protection">Protecció</a>» | +«<a href="#RAND">RAND</a>» | +«<a href="#GiveAwaySoftware">Regalar programari</a>» | +«<a href="#Theft">Robatori</a>» | +«<a href="#Freeware">Software gratuït</a>» | +«<a href="#Closed">Tancat</a>» | +«<a href="#SellSoftware">Vendre programari</a>» | +«<a href="#Vendor">Venedor</a>» +</p> + +<h3 id="BSD-style">«<!--BSD-->Estil BSD»</h3> + +<p> +L'expressió «Llicència estil BSD» porta a confusió perquè <a +href="/licenses/bsd.html"> agrupa llicències que tenen diferències +importants</a>. Per exemple, la llicència BSD original amb la clàusula de +publicitat és incompatible amb la Llicència Pública General de GNU, però la +llicència BSD revisada és compatible amb la llicència GPL.</p> +<p> +Per evitar confusions, és millor citar <a +href="/licenses/license-list.html"> la llicència específica en qüestió</a> i +evitar la imprecisa expressió «Estil BSD«.</p> + +<h3 id="Commercial">«Comercial»</h3> + +<p> +Si us plau, no utilitzeu «comercial» com a sinònim de «no lliure». Això +seria confondre dos temes totalment diferents.</p> +<p> +Un programa és comercial si el seu desenvolupament és un negoci. Un programa +comercial pot ser lliure o no lliure, depenent de la seva llicència. De la +mateixa manera, un programa desenvolupat per una escola o un individu pot +ser lliure o no lliure, depenent de la seva llicència. Les dues qüestions +(quina classe d'entitat va desenvolupar el programa i quina llibertat tenen +els seus usuaris) són independents.</p> +<p> +Durant la primera dècada del moviment del programari lliure, els paquets de +programes lliures eren gairebé sempre no comercials; els components del +sistema operatiu GNU/Linux eren desenvolupats per individus o per +organitzacions sense afany de lucre, com la FSF i les universitats. Més +tard, durant els anys 90, va començar a aparèixer el programari lliure +comercial.</p> +<p> +El programari lliure comercial és una contribució a la nostra comunitat, de +manera que l'hauríem de fomentar. Però la gent que pensa que «comercial» +significa «no lliure» tendirà a pensar que la combinació «programari lliure +comercial» és contradictòria, i en negarà la possibilitat. Tinguem cura de +no utilitzar la paraula «comercial» d'aquesta manera.</p> + +<h3 id="Consumer">«Consumidor»</h3> + +<p> +El terme «consumidor», quan s'utilitza per referir-se a usuaris +d'ordinadors, comporta suposicions desafortunades.</p> +<p> +La teoria econòmica utilitza els termes «productor» i «consumidor». En +aquest context aquestes paraules són apropiades. Però qualificar els usuaris +de programari de «consumidors» suposa assignar-los un paper molt limitat. És +com dir que són un bestiar que pastura passivament en un camp que altres han +posat a la seva disposició.</p> +<p> +Aquesta manera de pensar condueix a paròdies com la CBDTPA (Acta de Promoció +de la Televisió Digital i la Banda Ampla per al Consumidor) que exigiria +mecanismes de restricció de còpia en cada aparell digital. Si tot el que els +usuaris fan és «consumir», per què els hauria d'importar?</p> +<p> +L'estreta visió econòmica dels usuaris com a «consumidors» sol anar lligada +amb la idea que les obres publicades són «continguts».</p> +<p> +Per descriure persones que no es limiten a consumir passivament amb als seus +ordinadors, suggerim termes com «individus» i «ciutadans».</p> + +<h3 id="Content">«Contingut»</h3> + +<p> +Per a descriure una sensació de comoditat i satisfacció, hom pot dir que +està <cite>content</cite> (N. del T.: en anglès, <cite>content</cite> vol +dir «contingut» i «satisfet»), però cal evitar l'ús d'aquesta paraula com a +substantiu per a descriure textos o altres obres d'autor. Aquest ús adopta +una actitud específica respecte a aquestes obres: les considera una +mercaderia intercanviable el propòsit del qual és omplir una capsa i guanyar +diners. De fet, tracta a les obres sense cap mena de respecte.</p> +<p> +Els que utilitzen aquest terme són sovint els editors que pressionen per +augmentar el poder del copyright en nom dels autors («creadors», com en +diuen ells) de les obres. El terme <cite>content</cite> (contingut) mostra +el que realment senten.</p> +<p> +Mentre alguns utilitzin l'expressió <cite>content provider</cite> (proveïdor +de continguts), els dissidents polítics podran ben bé anomenar-se +<cite>malcontent providers</cite> (proveïdors de descontent).</p> + +<h3 id="Creator">«Creador»</h3> + +<p> +El terme «creador», aplicat a l'autor, el compara implícitament amb una +divinitat («el Creador»). Els editors utilitzen el terme per elevar la talla +moral dels autors sobre la de la gent corrent, i justificar l'augment del +poder del copyright que els editors diuen exercir en nom dels +autors. Recomanem dir «autor». Tanmateix, el que realment es vol dir en +molts casos és «titular del copyright».</p> + +<h3 id="ForFree">«De franc»</h3> + +<p> +Si voleu dir que un programa és «lliure» <cite>(free)</cite>, si us plau no +digueu que està disponible «de franc» (for free). Aquesta expressió +significa específicament «per zero euros». El programari lliure és una +qüestió de llibertat, no de preu.</p> +<p> +Les còpies de programari lliure sovint estan disponibles de franc (per +exemple, descarregant-les per FTP). Però les còpies de programari lliure +estan també disponibles a cert preu en CD-ROMs; per altra banda, les còpies +de programari patentat estan ocasionalment disponibles de franc en +promocions, i certs usuaris disposen normalment d'alguns paquets patentats +sense pagar.</p> +<p> +Per evitar confusions, podeu dir que el programa està disponible «com a +programari lliure».</p> + +<h3 id="DigitalRightsManagement">«Gestió de Drets Digitals»</h3> + +<p> +El programari de «Gestió de Drets Digitals» (<cite>Digital Rights +Management</cite> — DRM) s'ha dissenyat, de fet, per imposar restriccions +als usuaris d'ordinadors. L'ús de la paraula «drets» en aquesta expressió és +propaganda, dissenyada per a dirigir-nos inconscientment a veure l'assumpte +des del punt de vista de la minoria que imposa les restriccions, mentre +s'ignoren els drets de la majoria a qui li venen imposades aquestes +restriccions.</p> +<p> +Són bones alternatives «Gestió digital de restriccions», «Pessimari digital» +i «Programari emmanillat».</p> + +<h3 id="SoftwareIndustry">«Indústria del Programari»</h3> + +<p> +L'expressió «indústria del programari» porta la gent a imaginar-se que el +programari sempre es desenvolupa en una mena de fàbrica i que després es +reparteixi als «consumidors». La comunitat del programari lliure mostra que +aquest no és el cas. Les empreses de programari existeixen, i les diferents +empreses desenvolupen programari lliure i/o no lliure, però les que +desenvolupen programari lliure no són com fàbriques.</p> +<p> +El terme «indústria» està sent utilitzat com a propaganda pels defensors de +les patents de programari. Anomenen el desenvolupament de programari +«indústria» i després intenten demostrar que això significa que hauria de +estar subjecte als monopolis de les patents. <a +href="https://web.archive.org/web/20071215073111/http://eupat.ffii.org/papers/europarl0309/" +title="archived version of http://eupat.ffii.org/papers/europarl0309/">El +Parlament Europeu, quan va rebutjar les patents de programari el 2003, va +votar per definir «indústria» com «producció automatitzada de béns +materials»</a>.</p> + +<h3 id="Freeware">«Software gratuït»</h3> + +<p> +Si us plau, no utilitzeu l'expressió «programari gratuït» +<cite>(freeware)</cite> com a sinònim de «programari lliure» <cite>(free +software)</cite>. L'expressió «programari gratuït» s'utilitzava sovint +durant la dècada dels 80 per a programes publicats només com a executables, +sense codi font. Avui dia aquesta expressió no té una definició acceptada +per tothom.</p> +<p> +També, si utilitzeu un idioma que no sigui l'anglès, eviteu si us plau l'ús +d'expressions angleses ambigües com <cite>free software</cite> o +<cite>freeware</cite> (ja que es poden interpretar en el sentit contrari). +És millor que traduïu l'expressió <cite>free software</cite> a <a +href="/philosophy/fs-translations.html">la vostra llengua</a>.</p> + +<p> +Utilitzant una paraula de <a href="/philosophy/fs-translations.html"> la +vostra llengua</a>, mostrareu que us esteu referint realment a la llibertat +i no només repetint com a lloros algun misteriós concepte de màrqueting +estranger. La referència a la llibertat podrà semblar al principi estranya o +pertorbadora als vostres compatriotes, però una cop vegin que significa +exactament el que diu, entendran realment quina és la qüestió. +</p> + +<h3 id="Market">«Mercat»</h3> + +<p> +és enganyós descriure als usuaris de programari lliure, o de programari en +general, com un «mercat».</p> +<p> +Això no vol dir que estem en contra del mercat. Si teniu un negoci de suport +de programari lliure, tindreu clients, i hi comerciareu en un mercat. Mentre +respecteu la seva llibertat, us desitjarem èxit en el vostre mercat.</p> +<p> +Però el moviment de programari lliure és un moviment social, no un negoci, i +l'èxit a què aspira no és un èxit de mercat. Estem intentant servir al +públic oferint-li llibertat, no competint per atraure el públic d'un +rival. Equiparar aquesta campanya per la llibertat a la campanya que fa una +empresa simplement per aconseguir èxit és disminuir la importància de la +llibertat.</p> + +<h3 id="Open">«Obert»</h3> + +<p> +Si us plau, eviteu utilitzar la paraula «obert» com a substitut de +«programari lliure». Un <a +href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">grup diferent</a> al +nostre, amb valors menys idealistes, utilitza «codi obert» com a eslògan. Si +us hi esteu referint, és natural utilitzar el seu nom, però si us plau no +ens barregeu amb ells ni descrigueu la nostra feina amb la seva etiqueta +(això portaria la gent a pensar que som seguidors seus).</p> + +<h3 id="Piracy">«Pirateria»</h3> + +<p> +Els editors sovint es refereixen a la còpia prohibida amb la paraula +«pirateria». D'aquesta manera volen donar a entendre que la còpia il·legal +és èticament equivalent a atacar vaixells a alta mar i a segrestar i +assassinar els passatgers.</p> +<p> +Si creieu que fer còpies il·legals no és ben bé el mateix que segrestar i +assassinar, potser preferireu no utilitzar la paraula «pirateria» per +descriure aquesta activitat. En el seu lloc hi ha disponibles expressions +neutres com «còpia prohibida» o «còpia no autoritzada». Alguns de nosaltres +podríem fins i tot preferir utilitzar un terme positiu com «compartir +informació amb el teu veí».</p> + +<h3 id="IntellectualProperty">«Propietat Intel·lectual»</h3> + +<p> +Als editors i als advocats els agrada descriure el copyright com a +«propietat intel·lectual» (un terme que també inclou patents, marques +registrades i altres àrees més fosques de llei). Aquests lleis tenen tan poc +en comú, i difereixen tant, que no és gens recomanable generalitzar. És +millor parlar específicament de «copyright», o de «patents», o de «marques +registrades».</p> +<p> +L'expressió «propietat intel·lectual» comporta una suposició oculta: que la +manera natural de pensar en tots aquests assumptes tan diferents és basar-se +en una analogia amb els objectes físics i amb les nostres idees sobre la +propietat física.</p> +<p> +Quan es refereix a fer còpies, aquesta analogia desatén la diferència +crucial entre els objectes materials i la informació: la informació es pot +copiar i compartir sense gairebé cap esforç, i els objectes materials no.</p> +<p> +Per evitar les confusions i les implicacions tendencioses d'aquesta +expressió, és millor prendre la decisió ferma de <a +href="/philosophy/not-ipr.html">no parlar i fins i tot de no pensar en +termes de «propietat intel·lectual»</a>.</p> +<p> +La hipocresia d'anomenar «drets» a aquests poders està <a +href="/philosophy/wipo-PublicAwarenessOfCopyright-2002.html">començant a +posar WIPO en evidència</a>.</p> + +<h3 id="Protection">«Protecció»</h3> + +<p> +Als advocats dels editors els encanta utilitzar el terme «protecció» per +descriure el copyright. Aquesta paraula comporta la idea d'impedir la +destrucció o el patiment; d'aquesta manera s'aconsegueix que la gent +s'identifiqui amb el propietari i amb l'editor que es beneficien del +copyright, en lloc d'identificar-se amb els usuaris, que són els que +realment pateixen les restriccions.</p> +<p> +és fàcil evitar «protecció» i utilitzar al seu lloc termes neutres. Per +exemple, en comptes de dir «la protecció del copyright dura molt temps», es +pot dir «el copyright dura molt temps».</p> +<p> +Si voleu criticar el copyright en lloc de donar-hi suport, podeu utilitzar +l'expressió «restriccions del copyright». Es pot dir, per exemple, «Les +restriccions del copyright duren molt temps».</p> + +<h3 id="RAND">«RAND (Raonable i No Discriminatori)»</h3> + +<p> +Els organismes d'estandardització que promulguen estàndards restringits per +patents, les quals n'impedeixen l'ús al programari lliure, tenen típicament +una política per a l'obtenció de llicències que exigeix una quota fixa per +cada còpia d'un programa que compleixi els estàndards. Sovint es refereixen +a aquestes llicències amb el terme «RAND», que són les inicials de «raonable +i no discriminatori».</p> +<p> +Aquest terme intenta justificar una mena de llicències de patents que +normalment ni són raonables ni són no discriminatòries. És cert que aquestes +llicències no discriminen a cap persona en concret, però discriminen la +comunitat del programari lliure, i això les fa poc raonables. De manera que +la meitat de «RAND» és enganyosa i l'altra meitat és discriminatòria.</p> +<p> +Els organismes d'estandardització haurien de reconèixer que aquestes +llicències són discriminatòries, i deixar d'utilitzar el terme «raonable i +no discriminatori» o «RAND» per descriure-les. Fins que no facin això, la +gent que escriu i que no desitja participar en aquesta operació d'imatge +faran bé de rebutjar aquest terme. Acceptar-lo i utilitzar-lo pel sol fet +que les companyies propietàries de les patents han estès el seu ús és deixar +que aquestes companyies dictin els nostres punts de vista.</p> +<p> +Suggerim l'expressió <cite>uniform fee only</cite> o, abreujadament, «UFO» +(OVNI), com a substitut. És acurat perquè l'única condició en aquestes +llicències és el pagament d'una quota uniforme.</p> + +<h3 id="GiveAwaySoftware">«Regalar programari»</h3> + +<p> +és erroni utilitzar el terme «regalar» per a dir «distribuir un programa com +a programari lliure». Té el mateix problema que «de franc»: implica que és +una qüestió de preu, no de llibertat. Una manera d'evitar la confusió és dir +«difondre com a programari lliure».</p> + +<h3 id="Theft">«Robatori»</h3> + +<p> +Els apologistes del copyright sovint utilitzen paraules com «robatori» i +«furt» per descriure les violacions del copyright. Al mateix temps, ens +demanen que tractem el sistema legal com a una autoritat en ètica: si copiar +està prohibit, ha d'estar malament.</p> +<p> +Aquí és pertinent esmentar que el sistema legal (com a mínim als Estats +Units) <a +href="http://caselaw.lp.findlaw.com/scripts/getcase.pl?court=us&vol=473&invol=207">rebutja +la idea que la violació del copyright sigui un «robatori»</a>. Els +apologistes del copyright estan fent una apel·lació a una autoritat… +tergiversant el que aquesta autoritat diu.</p> +<p> +La idea que les lleis estableixen què és èticament correcte o incorrecte és +una equivocació corrent. Les lleis són, en el millor dels casos, un intent +d'aconseguir justícia; dir que les lleis defineixen què és la justícia o +quina conducta és ètica és posar les coses cap per avall.</p> + +<h3 id="Closed">«Tancat»</h3> + +<p> +Descriure el programari no lliure com a «tancat» clarament es refereix al +terme «codi obert». En el moviment del programari lliure <a +href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">volem evitar ser +confosos amb el més recent moviment del codi obert</a>, i per això procurem +evitar un ús que podria portar la gent a agrupar-nos amb ells. Per aquesta +raó evitem descriure el programari no lliure com a «tancat». L'anomenem «no +lliure» o «<a +href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">patentat</a>».</p> + +<h3 id="SellSoftware">«Vendre programari»</h3> + +<p> +L'expressió «vendre programari» és ambigua. En rigor, intercanviar una còpia +d'un programa lliure per una quantitat de diners és <a +href="/philosophy/selling.html">vendre</a>; però la gent normalment associa +el terme «venda» amb les restriccions que les patents imposen a l'ús +posterior del programari. Podeu ser més precisos, i evitar confusions, dient +tant «distribuir còpies d'un programa a canvi d'una quota» com «imposar +restriccions de patent a l'ús d'un programa».</p> +<p> +Vegeu <a href="/philosophy/selling.html"> Vendre programari lliure</a> per +aprofundir en aquest tema.</p> + +<h3 id="Vendor">«Venedor»</h3> + +<p> +Si us plau, no utilitzeu el terme «venedor» per referir-vos de manera +general a qualsevol persona que desenvolupa o recopila un paquet de +programes. Molts programes es desenvolupen per vendre còpies, i els seus +desenvolupadors són per tant els seus venedors; això inclou alguns paquets +de programari lliure. Tanmateix, molts programes els desenvolupen voluntaris +o organitzacions que no pretenen vendre còpies. Aquests desenvolupadors no +són venedors. De la mateixa manera, només alguns dels recopiladors de +distribucions de GNU/Linux són venedors. +</p> + +<hr /> +<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig està publicat a <a +href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Programari +Lliure, Societat Lliure: Assaigs Selectes de Richard M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2004 Free +Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Traducció: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 15 de febrer de +2006.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: +<!-- timestamp start --> +$Date: 2019/05/15 05:20:19 $ +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> |