diff options
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html')
-rw-r--r-- | talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html | 913 |
1 files changed, 913 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html new file mode 100644 index 0000000..bb4992a --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html @@ -0,0 +1,913 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/shouldbefree.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Per què el programari hauria de ser lliure - Projecte GNU - Free Software +Foundation</title> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/shouldbefree.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Per què el programari hauria de ser lliure</h2> + +<p> +per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p> +<h3 id="introduction">Introducció</h3> +<p> +L'existència del programari inevitablement fa sorgir la pregunta de com +s'han de prendre les decisions sobre aquest. Per exemple, suposa que un +individu que te una còpia d'un programa se'n troba un altre que en voldria +una còpia. És possible per a ells copiar el programa; què hauria de decidir +si això es fa? Els individus involucrats? O una altra part, anomenada el +«propietari»?</p> +<p> + Els desenvolupadors de programari plantegen habitualment aquestes qüestions +sota l'assumpció que el criteri per a la resposta és maximitzar el benefici +del desenvolupador. El poder polític dels negocis ha portat a l'adopció +governamental d'aquest criteri junt amb la resposta proposada pels +desenvolupadors: que el programa té un propietari, normalment una corporació +associada amb el seu desenvolupament.</p> +<p> + M'agradaria considerar la mateixa pregunta utilitzant un criteri diferent: +la prosperitat i llibertat del públic en general.</p> +<p> + Aquesta resposta no la pot decidir la llei actual —la llei s'hauria de +conformar a l'ètica, no a l'inrevés. Tampoc les pràctiques actuals responen +a aquesta pregunta, tot i que poden suggerir possibles respostes. L'única +manera de jutjar és veure a qui s'ajuda i a qui es perjudica en reconèixer +propietaris de programari, perquè, i quant. En altres paraules, hauríem de +dur a terme un anàlisi de costos i beneficis per a l'interès de la societat +com un tot, prenent nota de la llibertat individual i de la producció de +bens materials.</p> +<p> + En aquest assaig, descriuré els efectes de que hi hagi propietaris, i +mostraré que els resultats són empobridors. La meva conclusió és que els +programadors tenim el deure d'encoratjar els altres a compartir, +redistribuir, estudiar, i millorar el programari que escrivim: en altres +paraules, a escriure <a href="/philosophy/free-sw.html">programari +«lliure»</a>. <a href="#f1">(1)</a></p> + +<h3 id="owner-justification">Com justifiquen els propietaris el seu poder</h3> +<p> + Aquells que es beneficien del sistema actual en que els programes són de +propietat ofereixen dos arguments per a defensar el seu clam de posseir +programes: l'argument emocional i l'argument econòmic.</p> +<p> + L'argument emocional va així: «He suat, he posat el meu cor, la meva ànima +en aquest programa. Ve de <em>mi</em>, és <em>meu</em>!»</p> +<p> + Aquest argument no requereix d'una refutació seriosa. El sentiment de lligam +és una cosa que els programadors poden cultivar quan els vingui de gust; no +és inevitable. Considera, per exemple, que voluntariosament que, el mateix +programador, signa la cessió de tots els drets a una gran empresa per un +sou; el lligam emocional s'esvaeix misteriosament. En contrast, considera +els grans artistes i artesans de l'època medieval, que no van ni firmar amb +el seu nom la seva feina. Per a ells, el nom de l'artista no era +important. El que importava era que es fes la feina —i el propòsit al +que servia. Aquesta visió va prevaldre durant centenars d'anys.</p> +<p> + L'argument econòmic fa així: «Em vull fer ric (normalment descrit +inadequadament com ‘guanyar-me la vida‘), i si no em deixes fer-me ric +programant, aleshores no programaré. Tothom és com jo, o sigui que ningú +programarà mai. I aleshores estaràs encallat sense absolutament cap +programa!» Aquesta amenaça se sol emmascarar de consell amistós des de la +saviesa.</p> +<p> + Explicaré més endavant perquè aquesta amenaça és un bluf. Primer vull +abordar una assumpció implícita que és més visible en una altra formulació +de l'argument.</p> +<p> + Aquesta formulació comença comparant la utilitat social d'un programa de +caràcter propietari enfront de que no hi hagi cap programa, i aleshores +conclou que el desenvolupament de programari de caràcter propietari és, +globalment, beneficiós, i s'hauria d'encoratjar. La fal·làcia aquí ve de +comparar només dues situacions —programari de caràcter propietari +confrontat a cap programa— i assumint que no hi ha altres +possibilitats.</p> +<p> + Donat un sistema de copyright de programari, el desenvolupament de +programari sol estar lligat a l'existència d'un propietari que controla l'ús +d'aquest programari. Mentre existeixi aquest lligam, estarem sovint +confrontats a l'elecció entre el programari de caràcter propietari o res. De +totes maneres, aquest lligam no és inherent o inevitable; és una +conseqüència de la decisió social/legal específica que estem qüestionant: la +decisió de que hi hagi propietaris. Formular l'elecció com si fos entre el +programari de caràcter propietari i que no hi hagi programari és una petició +de principi.</p> + +<h3 id="against-having-owners">L'argument en contra de que hi hagi propietaris</h3> +<p> + La pregunta a formular-nos és: «El desenvolupament de programari hauria +d'estar lligat a l'existència de propietaris per a restringir-ne el seu ús?»</p> +<p> + Per a decidir això, hem de jutjar l'efecte social d'ambdues activitats +<em>independentment</em>: l'efecte de desenvolupar programari (siguin quins +siguin els termes de la seva distribució), i l'efecte de restringir-ne l'ús +(assumint que el programari ha estat desenvolupat). Si una d'aquestes +activitats és beneficiosa i l'altra és perjudicial, faríem millor deixant +estar el lligam i fent només la beneficiosa.</p> +<p> + Plantejant-ho d'una altra manera, si restringint la distribució d'un +programa ja desenvolupat es perjudica a la societat en general, aleshores el +desenvolupador de programari ètic rebutjarà l'opció de fer-ho.</p> +<p> + Per a determinar l'efecte de restringir el compartir programari, hem de +comparar el valor per a la societat d'un programa restringit (i.e., de +caràcter propietari) amb el del mateix programa, disponible per a +tothom. Això significa comparar dos mons possibles.</p> +<p> + Aquest anàlisi també aborda el contraargument simplista que s'ha fet de +vegades de que «el benefici al veí o veïna en donar-li una còpia d'un +programa es cancel·la amb el perjudici fet al propietari». Aquest +contraargument assumeix que el perjudici i el benefici són iguals en +magnitud. L'anàlisi inclou comparar aquestes magnituds, i mostra que el +benefici és molt més gran.</p> +<p> + Per a dilucidar aquest argument, apliquem-lo a una altra àrea: la +construcció de carreteres.</p> +<p> + Seria possible construir totes les carreteres amb peatges. Això comportaria +tenir barreres de peatge a totes les cantonades. Un sistema així suposaria +un gran incentiu a millorar les carreteres. També tindria la virtut de fer +que els usuaris de qualsevol carretera paguessin per aquella carretera. De +totes maneres una barrera de peatge és una obstrucció artificiosa per a una +conducció planera —artificiosa, perquè no és una conseqüència del +funcionament de les carreteres ni dels cotxes.</p> +<p> + Comparant les carreteres lliures i les carreteres de peatge segons la seva +utilitat, trobem que (sent tota la resta igual) les carreteres sense +barreres de peatge són més barates de construir, és més fàcil conduir-hi, +són més segures, i més eficients per a usar. <a href="#2">(2)</a> En un +país pobre, els peatges poden posar les carreteres fora de l'abast de molts +ciutadans. Les carreteres sense peatges, doncs, ofereixen major benefici per +a la societat a menor cost; són preferibles per a la societat. Per tant, la +societat hauria d'escollir finançar les carreteres d'una altra manera, no +per mitjà de peatges. L'ús de les carreteres, un cop construïdes, hauria de +ser gratuït.</p> +<p> + Quan els defensors dels peatges els proposen com a <em>merament</em> una +manera d'aconseguir fons, distorsionen l'elecció possible. Els peatges +aconsegueixen fons, però fan alguna cosa més també: en efecte, degraden la +carretera. La carretera amb peatge no és tan bona com la carretera sense; +donar-nos més carreteres o carreteres tècnicament superiors pot no ser una +millora si això significa substituir carreteres gratuïtes per carreteres amb +peatge.</p> +<p> + Evidentment, la construcció d'una carretera lliure de peatges costa diners, +que el públic ha de pagar d'alguna manera. De totes maneres, això no implica +inevitablement barreres de peatge. Els que en qualsevol cas hem de pagar +obtindrem un major benefici pels nostres diners comprant una carretera +lliure de peatge.</p> +<p> + No estic dient que una carretera amb peatge sigui pitjor que que no hi hagi +carretera. Això seria cert si el peatge fos tan alt que gairebé ningú fes +servir la carretera —però això seria una política poc versemblant per +a una recaptadora de peatge. De tota manera, mentre les barreres de peatge +causin costos i inconvenients significatius, és millor aconseguir fons d'una +forma menys obstructiva.</p> +<p> + Per a aplicar el mateix argument al desenvolupament de programari, ara +mostraré que tenir «barreres de peatge» per a programes útils li costa car a +la societat: fa els programes més cars de construir, més cars de distribuir, +i menys satisfactoris i eficients en el seu us. Se seguirà que la +construcció de programes s'hauria d'encoratjar d'una altra manera. Aleshores +continuaré explicant altres mètodes per a encoratjar i (fins al punt +necessari) finançar el desenvolupament de programari.</p> + +<h4 id="harm-done">El mal fet obstruint el programari</h4> +<p> + Considera per un moment que un programa ha estat desenvolupat, i tots els +pagaments necessaris per al seu desenvolupament s'han fet; ara la societat +ha d'escollir si el fa de caràcter propietari o permet compartir-lo i +usar-lo lliurement. Assumeix que l'existència del programa i la seva +disponibilitat és una cosa desitjable. <a href="#f3">(3)</a></p> +<p> + Les restriccions en la distribució i la modificació del programa no en poden +facilitar l'ús. Només poden interferir-hi. O sigui que l'efecte només pot +ser negatiu. Però quant? I de quina manera?</p> +<p> + D'una obstrucció així en vénen tres nivells diferents de dany:</p> + +<ul> +<li>Menys gent utilitza el programa.</li> + +<li>Cap usuari pot adaptar o arreglar el programa.</li> + +<li>Altres desenvolupadors no poden aprendre del programa, o basar-hi nous +treballs.</li> +</ul> + +<p> + Cada nivell de dany material comporta una forma de dany psicosocial. Això fa +referència a l'efecte que les decisions de la gent tenen en els seus +sentiments, actituds i predisposicions subseqüents. Aquests canvis en la +manera de pensar de la gent tindran un efecte en les seves relacions amb els +seus conciutadans, i poden tenir conseqüències materials.</p> +<p> + Els tres nivells de dany material perjudiquen part del valor que el programa +podria aportar, però no el redueixen a zero. Si malgasten gairebé tot el +valor del programa, aleshores escriure el programa perjudica a la societat +degut a tot l'esforç que s'ha perdut en escriure el programa. Es pot +argumentar que un programa que serveix per a vendre ha de produir algun +benefici directe net.</p> +<p> + De tota manera, prenent nota del dany psicosocial concomitant, no hi ha +límit al dany que el desenvolupament de programari de tipus propietari pot +fer.</p> + +<h4 id="obstructing-use">Obstruint l'ús dels programes</h4> +<p> + El primer nivell de dany impedeix el simple ús d'un programa. Una còpia d'un +programa té un cost marginal pràcticament zero (i pots pagar aquest cost +fent tu mateix la feina), o sigui que en un mercat lliure, tindria un preu +pròxim a zero. El preu d'una llicència és un desincentiu significatiu per a +utilitzar el programa. Si un programa àmpliament útil és de tipus +propietari, molta menys gent el farà servir.</p> +<p> + És fàcil mostrar que la contribució total d'un programa a la societat es +redueix si se li assigna un propietari. Cada usuari potencial del programa, +confrontat amb la necessitat de pagar per utilitzar-lo, pot escollir pagar, +o pot desestimar utilitzar el programa. Quan un usuari escull pagar. Quan un +usuari escull pagar, això és una transferència de riquesa de suma zero entre +dues parts. Però cada cop que algú escull desestimar utilitzar el programa, +això perjudica aquesta persona sense beneficiar ningú. La suma de números +negatius i zeros és negativa.</p> +<p> + Però això no redueix la quantitat de feina que porta <em>desenvolupar</em> +el programa. Com a resultat, l'eficiència del procés sencer, en satisfacció +d'usuari final per hora de treball, es redueix.</p> +<p> + Això reflexa una diferència crucial entre còpies de programes i cotxes, +cadires, o sandvitxos. No hi ha cap màquina de copies per a objectes +materials fora de la ciència ficció. Però els programes són fàcils de +copiar; qualsevol pot produir tantes còpies com vulgui, amb molt poc +esforç. Això no és cert per als objectes materials perquè la matèria es +conserva; cada còpia s'ha de construir a partir de matèries primeres de la +mateixa manera que es va construir la primera còpia.</p> +<p> + Amb els objectes materials, una desmotivació per a utilitzar-los té sentit, +perquè que es comprin menys objectes significa que es necessiten menys +matèries primeres i menys feina per a fer-los. És cert que normalment hi ha +un cost inicial, un cost de desenvolupament, que es reparteix per a tota la +producció. Però mentre el cost marginal de producció és significatiu, afegir +la part proporcional del cost de desenvolupament no aporta una diferència +qualitativa. I no es requereixen restriccions a la llibertat dels usuaris +corrents.</p> +<p> + De tota manera, imposar un preu a una cosa que seria gratuïta és un canvi +qualitatiu. Una taxa imposada centralitzadament per a la distribució es +converteix en un poderós desmotivador.</p> +<p> + És més, la producció central tal i com es practica avui en dia és ineficient +fins i tot com a mitja per a distribuir copies de programari. Aquest sistema +inclou l'embalatge de discs o cintes en envoltoris superflus, trameses de +grans quantitats d'aquests al voltant del món, i emmagatzematge dels +mateixos per a la seva venda. Aquest cost es presenta com el preu de fer +negocis; en realitat, és part del malbaratament provocat pel fet de que hi +hagi propietaris.</p> + +<h4 id="damaging-social-cohesion">Danyant la cohesió social</h4> +<p> + Suposa que tant tu com el teu veí trobaríeu útil executar un cert +programa. Amb certa preocupació ètica vers el teu veí, hauries de sentir que +un bon maneig de la situació us permetrà a tots dos utilitzar-lo. Una +proposta que permetés que només un dels dos utilitzi els el programa, mentre +limita a l'altre, és fragmentador; ni tu ni el teu veí no l'hauríeu de +trobar acceptable.</p> +<p> + Firmar una llicència d'acord sobre programari típica significa trair el teu +veí: «Prometo privar el meu veí d'aquest programa per tal de tenir-ne una +còpia per a mi.» La gent que pren aquestes eleccions senten una pressió +psicològica interna a justificar-se, degradant la importància d'ajudar els +propis veïns. En conseqüència l'esperit públic sofreix. Aquest és un dany +psicològic associat al dany material de desencoratjar l'us del programa.</p> +<p> + Molts usuaris reconeixen inconscientment el mal de refusar compartir, o +sigui que decideixen ignorar les llicències i les lleis, i compartir +programes malgrat tot. Però sovint se senten culpables fent això. Saben que +han de trencar les lleis per a ser bons veïns, però segueixen considerant +les lleis com una autoritat, i conclouen que ser un bon veí (que ho són) és +lleig o vergonyós. Això també és un tipus de dany psicosocial, però hom pot +escapar-se'n decidint que aquestes llicències i lleis no tenen força moral.</p> +<p> + Els programadors també pateixen danys psicosocials sabent que molts usuaris +no podran utilitzar la seva feina. Això porta a una actitud de cinisme o +negació. Un programador pot descriure entusiasmat la feina que ell troba +tècnicament excitant; aleshores quan se li pregunta «Podré utilitzar-la?», +la seva cara cau, i admet que la resposta és que no. Per a evitar sentir-se +desmotivat, o bé ignora aquest fet la major part del temps o bé adopta una +postura cínica dissenyada per a minimitzar la importància que això té.</p> +<p> + Des de l'època del Reagan, la més gran mancança als Estats Units no és la +innovació tècnica, sinó la voluntat de treballar plegats pel bé del +públic. No té sentit encoratjar el primer a expenses del segon.</p> + +<h4 id="custom-adaptation">Obstruint l'adaptació personal dels programes</h4> +<p> + El segon nivell de dany material és la impossibilitat d'adaptar +programes. La fàcil modificació del programari és un dels grans avantatges +respecte tecnologies més velles. Però molt del programari comercial +disponible no està disponible per a ser modificat, fins i tot després de +comprar-lo. Està disponible per a que l'agafis o el deixis, com a caixa +negra. Això és tot.</p> +<p> + Un programa que puguis executar consisteix en unes sèries de números el +significat de les quals és obscur. Ningú, ni tan sols un bon programador, +pot modificar fàcilment els números per a fer que el programa faci una cosa +diferent.</p> +<p> + Els programadors normalment treballen amb el «codi font» d'un programa, que +està escrit en un llenguatge de programació com el Fortran o el C. Aquest +utilitza noms per a designar les dades que s'utilitzen i les parts del +programa, i representa les operacions amb símbols com ara ‘+‘ per la suma i +‘-‘ per la resta. Està dissenyat per a ajudar els programadors a llegir i +canviar els programes. Aquí tens un exemple; un programa per a calcular la +distància entre punts en un pla:</p> + +<pre> + float + distance (p0, p1) + struct point p0, p1; + { + float xdist = p1.x - p0.x; + float ydist = p1.y - p0.y; + return sqrt (xdist * xdist + ydist * ydist); + } +</pre> +<p> + El que significa exactament aquest codi font no és la qüestió; la qüestió es +que sembla àlgebra, i una persona que conegui aquest llenguatge de +programació el trobarà clar i entenedor. A continuació, el mateix programa +en forma d'executable, a l'ordinador que utilitzava normalment quan vaig +escriure això: +</p> + +<pre> + 1314258944 -232267772 -231844864 1634862 + 1411907592 -231844736 2159150 1420296208 + -234880989 -234879837 -234879966 -232295424 + 1644167167 -3214848 1090581031 1962942495 + 572518958 -803143692 1314803317 +</pre> + +<p> + El codi font és útil (al menys en potència) per a qualsevol usuari d'un +programa. Però la majoria d'usuaris no poden tenir còpies del codi +font. Normalment el codi font per a un programa de tipus propietari el +guarda en secret el propietari, no fos cas que algú altre n'aprengués alguna +cosa. Els usuaris reben només els fitxers de números incomprensibles que +l'ordinador executarà. Això significa que només el propietari del programa +pot modificar el programa.</p> +<p> + Una amiga em va explicar una vegada que va treballar com a programadora en +un banc durant uns sis mesos, escrivint un programa similar a quelcom que +estava disponible comercialment. Creia que si hagués pogut aconseguir el +codi font d'aquell programa comercialment disponible, l'hauria pogut adaptar +fàcilment a les seves necessitats. El banc volia pagar per a això però no li +van permetre —el codi font era un secret. O sigui que va haver de fer +sis mesos de feina, feina que compta al PNB però que, de fet, va ser un +malbaratament.</p> +<p> + El laboratori d'Intel·ligència Artificial del <abbr title="Massachusetts +Institute of Technology">MIT</abbr> (LIA) va rebre una impressora gràfica +com a regal de la Xerox pels volts de 1977. Era control·lada per programari +lliure al que vam afegir moltes característiques convenients. Per exemple, +el programari no notificava l'usuari immediatament en completar una tasca +d'impressió. Sempre que la impressora tenia problemes, com un embús de paper +o es quedava sense paper, el programari notificaria immediatament a tots els +usuaris que tenien tasques d'impressió encuades. Aquestes característiques +facilitaven una operativitat planera.</p> +<p> + Més tard la Xerox va donar al LIA una impressora nova, més ràpida, una de +les primeres impressores làser. La conduïa programari de tipus propietari +que s'executava en un ordinador separat dedicat a aquesta tasca, o sigui que +no podíem afegir cap de les nostres característiques preferides. Podíem +manegar l'enviament d'una notificació quan una tasca d'impressió s'enviava a +l'ordinador dedicat, però no quan la tasca s'imprimia realment (i el retard +solia ser considerable). No hi havia manera de saber quan la tasca ja estava +impresa; només podíem suposar-ho. I no s'informava a ningú quan hi havia un +embús de paper, o sigui que la impressora sovint es passava una hora sense +ser arreglada.</p> +<p> + Els programadors de sistema del LIA érem capaços d'arreglar aquests +problemes, probablement tant capaços com els autors originals del +programa. La Xerox no tenia interès en arreglar-los, i va optar per +prevenir-nos, o sigui que ens vam veure forçats a acceptar els +problemes. Mai es van arreglar.</p> +<p> + La majoria de bons programadors han experimentat aquesta frustració. El banc +podia permetre's d'arreglar el problema escrivint un nom programa des de +zero, però un usuari típic, no importa amb quina habilitat, només pot +rendir-se.</p> +<p> + Rendir-se causa dany psicosocial —a l'esperit d'auto-dependència. És +desmoralitzant viure en una casa que no pots reordenar segons les teves +necessitats. Porta a la resignació i el desencoratjament, que es pot +escampar per a afectar altres aspectes de la pròpia via. La gent que se sent +així són infeliços i no fan una bona feina.</p> +<p> + Imagina com seria si les receptes s'acaparessin segons el mateix patró que +el programari. Podries dir, «Com canvio aquesta recepta per a treure'n la +sal?» i el gran xef respondria, «Com goses insultar la meva recepta, el nen +del meu cervell i el meu paladar, intentant interferir-hi? No tens judici +per canviar la meva recepta i fer-la funcionar bé!»</p> +<p> + «Però el meu metge diu que no hauria de menjar sal! Què puc fer? Trauràs tu +la sal per mi?»</p> +<p> + «Estaria encantat de fer-ho; els meus honoraris són només de 50.000 $.» +Com que el propietari té el monopoli dels canvis, els honoraris solen ser +grans. «De tota manera, ara mateix no tinc temps. Estic ocupat amb una +comissió per dissenyar una nova recepta de galetes per a vaixells del +Departament de la Marina. Podria estar per tu d'aquí uns dos anys.»</p> + +<h4 id="software-development">Obstruint el desenvolupament de programari</h4> +<p> + El tercer nivell de dany material afecta el desenvolupament de +programari. El desenvolupament de programari solia ser un procés evolutiu, +en el que una persona agafava un programa existent i en reescrivia parts per +a una característica nova, i després una altra persona en reescrivia parts +per a afegir una altra característica; en alguns casos, això continuava al +llarg d'un període de vint anys. Mentrestant, parts del programa podien ser +«canibalitzats» per a formar els principis d'un altre programa.</p> +<p> + L'existència de propietaris evita aquest tipus d'evolució, fent necessari +que es comenci de nou quan es desenvolupa un programa. També evita que els +nous practicants estudiïn programes existents per a aprendre tècniques útils +o fins i tot com es poden estructurar els programes grans.</p> +<p> + Els propietaris també obstrueixen l'educació. He conegut alumnes brillants +de ciències de la computació que mai havien vist el codi font d'un programa +gran. Poden ser bons escrivint petits programes, però no poden començar a +aprendre les diferents habilitats necessàries per a escriure'n de grans si +no poden veure com ho han fet els altres.</p> +<p> + En un camp intel·lectual, hom pot assolir grans altures pujant a les +espatlles d'altres. Però això ja no se sol permetre generalment en el camp +del programari —només pots pujar a les espatlles de la resta de gent +<em>de la teva mateixa companyia</em>.</p> +<p> + El dany psicosocial associat afecta l'esperit de cooperació científica, que +solia ser tan fort que els científics cooperaven fins i tot quan els seus +respectius països estaven en guerra. Amb aquest esperit, oceanògrafs +japonesos abandonant el seu laboratori en una illa del Pacífic van preservar +curosament la seva feina pels Marines invasors d'EE.UU., i van deixar una +nota demanant-los que la cuidessin bé.</p> +<p> + l conflicte pels beneficis ha destruït el que el conflicte internacional +havia salvat. Avui en dia científics de molts camps no publiquen prou en els +seus articles per a permetre a d'altres replicar l'experiment. Publiquen +només el suficient per a que els lectors es meravellin de quant que van ser +capaços de fer. Això és realment cert en ciències de la informàtica, on el +codi font pels programes dels que s'informa és generalment secret.</p> + +<h4 id="does-not-matter-how">No importa com es restringeixi el compartir</h4> +<p> + He estat discutint els efectes d'evitar que la gent copiï, canviï, i munti +sobre un programa. No he especificat com es du a terme aquesta obstrucció, +perquè això no afecta la conclusió. Tant si es fa amb protecció de còpia, o +copyright, o llicències, o encriptació, o targetes <abbr title="Read-only +Memory">ROM</abbr>, o números de sèrie de maquinari, si <em>aconsegueix</em> +evitar-ne l'ús, causa dany.</p> +<p> + Els usuaris consideren alguns d'aquests mètodes més odiosos que +altres. Suggereixo que els mètodes més odiats són aquells que acompleixen el +seu objectiu.</p> + +<h4 id="should-be-free">El programari hauria de ser lliure</h4> +<p> + He mostrat com la propietat d'un programa —el poder per a +restringir-ne els canvis i les còpies— és obstructiu. Els seus efectes +negatius estan estesos i són importants. En segueix que la societat no +hauria de tenir propietaris de programes.</p> +<p> + Una altra manera d'entendre això és que la societat necessita programari +lliure, i el programari de tipus propietari n'és un pobre +substitut. Encoratjant el substitut no és una manera racional d'obtenir el +que volem.</p> +<p> + El Vaclav Havel ens ha aconsellat que «Treballeu per alguna cosa perquè +sigui bona, no només perquè suporta una oportunitat per a reeixir.» Un +negoci de fer programari de tipus propietari suporta una oportunitat per a +reeixir en els seus propis termes estrets, però no és el que és bo per a la +societat.</p> + +<h3 id="why-develop">Perquè la gent desenvoluparà programari</h3> +<p> + Si eliminem el copyright com un mitja per a encoratjar la gent a +desenvolupar programari, d'entrada es desenvoluparà menys programari, però +aquest programari serà més útil. No està clar si el total de satisfacció de +l'usuari final serà menor; però si ho és, o si volem incrementar-lo d'alguna +manera, hi ha altres vies per a encoratjar el desenvolupament, així com hi +ha maneres més enllà dels peatges per a recaptar diners pels carrers. Abans +de parlar de com es pot fer, primer vull qüestionar quanta motivació +artificial és realment necessària.</p> + +<h4 id="fun">Programar és divertit</h4> +<p> + Hi ha algunes línies de feines on pocs entrarien si no fos pels diners; la +construcció de carreteres, per exemple. Hi altres camps d'estudi i art on hi +ha poques possibilitats de fer-se ric, on la gent entra per la seva +fascinació o pel valor que perceben que té per a la societat. Els exemples +inclouen la lògica matemàtica, la música clàssica i l'arqueologia; i +l'organització política entre els treballadors. La gent competeix, més +tristament que amarga, per les poques posicions pagades disponibles, cap de +les quals està gaire ben pagada. Poden, fins i tot, pagar per l'oportunitat +de treballar en el camp, si s'ho poden permetre.</p> +<p> + Un camp així pot transformar-se de la nit al dia si comença a oferir la +possibilitat de fer-se ric. Quan un treballador es fa ric, els altres +demanen la mateixa oportunitat. Aviat tots poden demanar grans sumes de +diners per fer el que acostumaven a fer per plaer. Quan passen un parell +d'anys, tothom connectat amb el camp es riu la idea de que es faria feina en +el camp sense grans compensacions econòmiques. Recomanaran als planificadors +socials per a assegurar que aquestes compensacions són possibles, prescriure +privilegis especials, poders, i monopolis tant com sigui necessari per a +fer-ho.</p> +<p> + Aquest canvi es va produir en el camp de la programació d'ordinadors a la +dècada de 1980. Als anys 70, hi havia articles sobre «addicció als +ordinadors»: els usuaris s'anaven connectant a la xarxa i tenien hàbits de +cent dòlars a la setmana. En general es comprenia que la gent acostumés a +estimar prou la programació per a trencar matrimonis. Avui, s'entén en +general que ningú programarà excepte a canvi d'una paga alta. La gent ha +oblidat el que sabien llavors.</p> +<p> + Quan és cert en un moment donat que la majoria de la gent treballarà en un +cert camp només per una paga alta, no necessàriament seguirà sent cert. La +dinàmica del canvi pot funcionar a l'inrevés, si la societat proporciona un +ímpetu. Si descartem la possibilitat d'una gran riquesa, aleshores al cap +d'una mica, quan la gent hagi reajustat les seves actituds, tornaran a estar +entusiasmats de treballar en el camp per la joia de dur-ho a terme.</p> +<p> + La pregunta, «Com podem pagar els programadors?» es converteix en una +pregunta més fàcil quan ens adonem que no és qüestió de pagar-los una +fortuna. És més fàcil pagar-los de manera que merament s'hi guanyin la vida.</p> + +<h4 id="funding">Finançant el programari lliure</h4> +<p> + Les institucions que paguin els programadors no tenen perquè ser cases de +programari. Moltes altres institucions que poden fer això ja existeixen.</p> +<p> + Els fabricants de maquinari troben essencial donar suport al desenvolupament +de programari fins i tot si no poden controlar l'ús del programari. Al 1970, +la majoria del seu programari era lliure perquè no havien considerat +restringir-lo. Avui, el seu desig creixent d'unir-se a consorcis mostra que +s'han adonat que posseir el programari no és el que realment és important +per a ells.</p> +<p> + Les universitats condueixen molts projectes de programació. Avui dia sovint +venen els resultats, però als anys 70 no ho feien. Hi ha algun dubte de que +les universitats desenvoluparien programari lliure si no se'ls permetés +vendre programari? Aquests projectes es podrien mantenir amb els mateixos +contractes i beques governamentals que avui mantenen el desenvolupament de +programari de tipus propietari.</p> +<p> + És comú avui en dia pels investigadors de les universitats aconseguir beques +per a desenvolupar un sistema, desenvolupar-lo gairebé fins a completar-lo i +dir-li a això «acabat», i aleshores començar empreses on realment acaben el +projecte i el fan utilitzable. De vegades declaren les versions no acabades +«lliures»; si són completament corruptes, enlloc d'això aconsegueixen una +llicència exclusiva de la universitat. Això no és cap secret; és obertament +admès per tothom implicat. Fins i tot si els investigadors no fossin +exposats a la temptació de fer aquestes coses, encara farien la seva +recerca.</p> +<p> + Els programadors que escriuen programari lliure es poden guanyar la vida +venent serveis relacionats amb el programari. Jo he estat contractat per a +portar el <a href="/software/gcc/">compilador de C de GNU</a> a nou +maquinari, i per a fer extensions d'interfície d'usuari per a <a +href="/software/emacs/">GNU Emacs</a>. (Ofereixo aquestes millores al públic +un cop fetes.) També dono classes per les que em paguen.</p> +<p> + No estic sol treballant així; ara hi ha una empresa exitosa i en creixement +que no fa cap altre tipus de feina. Diverses altres empreses també +proporcionen suport comercial per al programari lliure del sistema +GNU. Aquest és el principi de la indústria independent de suport al +programari —una indústria que podria esdevenir bastant gran si el +programari lliure esdevé prevalent. Proporciona als usuaris una opció +generalment no disponible per al programari de tipus propietari, exceptuant +els molt rics.</p> +<p> + Noves institucions com la <a href="/fsf/fsf.html">Free Software +Foundation</a> també poden finançar programadors. La majoria dels fons de la +Fundació venen d'usuaris que compren cintes per correu. El programari en les +cintes és lliure, el que significa que tots els usuaris tenen llibertat per +copiar-lo i canviar-lo, però molts paguen de tota manera per aconseguir +còpies. (Recorda que «programari lliure» es refereix a la llibertat, no al +preu.) Molts usuaris que ja tenen una còpia encarreguen cintes com a mètode +per fer una contribució que senten que mereixem. La Fundació també rep +donacions considerables de fabricants d'ordinadors.</p> +<p> + La Free Software Foundation és una entitat benèfica, i els seus ingressos es +gasten en contractar tants programadors com és possible. Si s'hagués +estructurat com un negoci, distribuint el mateix programari al públic per la +mateixa taxa, ara proveiria d'una molt bona vida al seu fundador.</p> +<p> + Com que la Fundació és una entitat benèfica, sovint els programadors +treballen per la Fundació per la meitat del que podrien guanyar en un altre +lloc. Ho fan perquè estem lliures de burocràcia, i perquè se senten +satisfets de saber que la seva feina no serà d'ús obstruït. Sobretot, ho fan +perquè programar és divertit. A més a més, molts voluntaris han escrit molts +programes útils per a nosaltres. (Fins i tot escriptors tècnics han començat +a presentar-se voluntaris.)</p> +<p> + Això confirma que la programació es troba entre els camps més fascinants de +tots, junt amb la música i l'art. No hem de témer que ningú vulgui +programar.</p> + +<h4 id="owe">Què deuen els usuaris als desenvolupadors?</h4> +<p> + Hi ha un bon motiu pel que els usuaris de programari haurien de sentir una +obligació moral a contribuir al seu suport. Els desenvolupadors de +programari lliure contribueixen a les activitats dels usuaris, i alhora és +just i de l'interès a llarg termini dels usuaris donar-los fons per a +continuar.</p> +<p> + Però, això no s'aplica als desenvolupador de programari de tipus propietari, +ja que l'obstruccionisme mereix un càstig més que una recompensa.</p> +<p> + Tenim doncs una paradoxa: el desenvolupador de programari útil té dret al +suport dels usuaris, però qualsevol intent de convertir aquesta obligació +moral en una exigència destrueix la base de l'obligació. Un desenvolupador +pot o bé merèixer una recompensa o bé demanar-la, però no ambdues coses.</p> +<p> + Crec que un desenvolupador ètic confrontat a aquesta paradoxa ha d'actuar +per a merèixer la recompensa, però també hauria d'instar els usuaris a fer +donacions voluntàries. Eventualment els usuaris aprendran a donar suport als +desenvolupadors sense coerció, igual com han après a donar suport a les +emissores de ràdio i televisió públiques.</p> + +<h3 id="productivity">Què és la productivitat del programari? </h3> +<p> + Si el programari fos lliure, encara hi hauria programadors, però potser +menys. Seria això dolent per a la societat?</p> +<p> + No necessàriament. Avui les nacions avançades tenen menys grangers que al +1900, però no creiem que això sigui dolent per a la societat, perquè els +pocs que hi ha envien més menjar als consumidors que els molts que hi +havia. D'això en diem productivitat millorada. El programari lliure +requeriria molts menys programadors per a satisfer la demanda, degut a la +productivitat augmentada de programari en tots els nivells.</p> + +<ul> +<li> Un ús més estès de cada programa que es desenvolupa.</li> +<li> La capacitat d'adaptar programes existents enlloc de començar de zero.</li> +<li> Millor educació pels programadors.</li> +<li> La supressió dels esforços de desenvolupament duplicats.</li> +</ul> + +<p> + Aquells que objecten a la cooperació advertint que resultaria en la +contractació de menys programadors en realitat estan objectant a la +productivitat incrementada. Però aquesta mateixa gent també sol acceptar +l'estesa creença de que la indústria del programari necessita incrementar la +productivitat. Com és això?</p> +<p> + «Productivitat del programari» pot significar dues coses diferents: la +productivitat global de tot el desenvolupament de programari, o la +productivitat de projectes individuals. La productivitat global és el que la +societat voldria millorar, i la manera més directa de fer-ho és eliminar els +obstacles artificials a la cooperació que la redueixen. Però els +investigadors que estudien el camp de la «productivitat de programari» es +centren només en el segon, limitat, sentit del terme, on la millora +requereix d'avenços tecnològics difícils.</p> + +<h3 id="competition">És inevitable la competitivitat?</h3> +<p> + És inevitable que la gent intenti competir, per sobrepassar els seus rivals +en la societat? Potser ho és. Però la competició en si mateixa no és +perjudicial; el que és perjudicial és el <em>combat</em>.</p> +<p> + Hi ha moltes maneres de competir. La competició pot consistir en intentar +aconseguir encara més, per a superar els que altres han fet. Per exemple, en +els vells temps, hi havia competició entre els mags de la programació +—competició per a veure qui podia fer que l'ordinador fes la cosa més +sorprenent, o per qui podia fer el programa més curt o més ràpid per una +tasca donada. Aquest tipus de competició pot beneficiar tothom, <em>sempre +que</em> es mantingui l'esperit esportiu.</p> +<p> + La competició constructiva és prou competitiva per a motivar la gent a grans +esforços. Una sèrie de persones estan competint per a ser els primers que +hagin visitat tots els països de la Terra; alguns fins i tot gasten fortunes +intentant fer això. Però no subornar els capitans dels vaixells per a que +desembarquin els seus rivals en illes desertes. Estan satisfets deixant que +guanyi el millor.</p> +<p> + La competició es converteix en combat quan els competidors comencen a +destorbar-se mútuament enlloc d'avançar pel seu compte —quan «Deixem +que guanyi el millor» es converteix en «Deixeu-me guanyar, sigui el millor o +no». El programari de tipus propietari es perjudicial, no perquè sigui una +forma de competició, sinó perquè és una forma de combat entre ciutadans de +la nostra societat.</p> +<p> + La competició en els negocis no és necessàriament un combat. Per exemple, +quan dues botigues de queviures competeixen, el seu esforç és només per a +millorar les seves pròpies operacions, no per a sabotejar el rival. Però +això no demostra un compromís especial per l'ètica dels negocis; més aviat, +hi ha poc marge per al combat en aquesta línia de negocis a part de la +violència física. No totes les àrees dels negocis comparteixen aquesta +característica. Retenir informació que podria ajudar a tothom a avançar és +una forma de combat.</p> +<p> + La ideologia dels negocis no prepara la gent per a resistir la temptació de +convertir la competició en combat. Algunes formes de combat han estat +prohibides amb lleis anti-trust, lleis de veracitat de la publicitat, i +d'altres, però enlloc de generalitzar això en un rebuig per principis del +combat en general, els executius inventen altres formes de combat que no +estan específicament prohibides. Els recursos de la societat estan sent +malbaratats en l'equivalent econòmic d'una guerra civil entre faccions.</p> + +<h3 id="communism">«Perquè no et trasllades a Rússia?»</h3> +<p> + Als Estats Units, qualsevol defensor d'una cosa que no sigui la forma més +extrema d'egoisme i laissez-faire ha sentit sovint aquesta acusació. Per +exemple, està uniformement en contra els qui donen suport a un sistema +sanitari públic, com el que es troba en totes les altres nacions +industrialitzades del món lliure. Està uniformement en contra els defensors +del suport públic a les arts, també universal en les nacions avançades. La +idea de que els ciutadans tinguin cap obligació envers el bé públic +s'identifica a Amèrica amb el comunisme. Però com són de similars aquestes +idees?</p> +<p> + El comunisme tal com es practicava a la Unió Soviètica era un sistema de +control central el el que tota activitat estava reglamentada, suposadament +pel bé comú, però en realitat pel benefici dels membres del partit +comunista. I on els equipaments de còpia estaven estretament vigilats per +prevenir les còpies il·legals.</p> +<p> + El sistema americà de copyright de programari exerceix un control central +sobre la distribució d'un programa, i vigila els equipaments de còpia amb +esquemes automàtics de protecció de còpia per prevenir les còpies il·legals.</p> +<p> + En contrast, jo estic treballant per a construir un sistema on la gent és +lliure de decidir les pròpies accions; en particular, lliures d'ajudar els +seus veïns, i lliures per alterar i millorar les eines que utilitzen en les +seves vides diàries. Un sistema basat en la cooperació voluntària i en la +descentralització.</p> +<p> + O sigui, que si hem de jutjar els punts de vista segons les seves similituds +amb el comunisme Rus, són els propietaris de programari els que són +comunistes.</p> + +<h3 id="premises">La qüestió de les premisses</h3> +<p> + Assumeixo en aquest article que un usuari de programari no és menys +important que un autor, o fins i tot que algú que dona feina a un autor. En +altres paraules, els seus interessos i necessitats tenen un pes igual, quan +decidim quin curs és millor prendre.</p> +<p> + Aquesta premissa no està universalment acceptada. Molts mantenen que qui +dóna feina a un autor és fonamentalment més important que ningú més. Diuen, +per exemple, que el propòsit de tenir propietaris de programari és donar a +qui dóna feina a l'autor l'avantatge que mereix —en detriment de com +pugui això afectar al públic.</p> +<p> + No serveix de res intentar demostrar o contradir aquestes premisses. Les +demostracions requereixen premisses compartides O sigui que la major part +del que tinc per a dir s'adreça només als qui comparteixen les premisses que +faig servir, o almenys als que estiguin interessats en quines en són les +conseqüències. Per aquells que creuen que els propietaris són més importants +que ningú més, aquest article és simplement irrellevant.</p> +<p> + Però perquè un gran número d'americans haurien d'acceptar una premisa que +eleva en importància certes persones sobre la resta? En part per la creença +en que aquesta premisa és part de la tradició legal de la societat +americana. Algunes persones senten que dubtar de la premisa significa +desafiar la base de la societat.</p> +<p> + És important que aquesta gent sàpiga que aquesta premisa no és part de la +nostra tradició legal. Mai ho ha estat.</p> +<p> + Així, la Constitució diu que el propòsit del copyright és «promoure el +progrés de la ciència i les arts útils». El Tribunal Suprem ha elaborat +aquest punt, declarant en el cas de la Fox Film contra Doyal que «L'únic +interès dels Estats Units i l'objectiu principal en conferir el monopoli +[del copyright] rau en els beneficis generals derivats pel públic del +treball dels autors».</p> +<p> + No tenim perquè estar d'acord amb la Constitució o el Tribunal Suprem. (En +un moment donat, ambdós condonaven l'esclavitud.) O sigui que les seves +posicions no contradiuen la premissa de la supremacia del propietari. Però +confio que en adonar-nos de que aquesta assumpció és radicalment de dretes +més que una de tradicionalment reconeguda afeblirà la seva atracció.</p> + +<h3 id="conclusion">Conclusió</h3> +<p> + Ens agrada pensar que la nostra societat ens encoratja a ajudar el veí; però +cada cop que recompensem algú per obstruccionisme, o els admirem per les +riqueses que han guanyat d'aquesta manera, estem enviant el missatge +contrari.</p> +<p> + L'atresorament de programari és una forma del nostre desig general de +desatendre el benestar de la societat pels guanys personals. Podem traçar +aquest desatenció des d'el Ronald Reagan fins al Dick Cheney, des de la +Exxon fins la Enron, des dels bancs que fan fallida fins les escoles que +fracassen. Podem mesurar-lo amb la mida de la població sense llar i la +població presa. L'esperit antisocial s'alimenta a si mateix, perquè com més +veiem que la gent no ens ajudarà, més fútil sembla ajudar-los. Així la +societat decau en una jungla.</p> +<p> + Si no volem viure en una jungla, hem de canviar les nostres actituds. Hem de +començar enviant el missatge de que un bon ciutadà és el que coopera quan és +apropiat, no el que té èxit en prendre dels altres. Confio en que el +moviment del programari lliure contribuirà a això: almenys en una àrea, +substituirem la jungla amb un sistema més eficient que encoratja i se +sustenta en la cooperació voluntària.</p> + + +<h3 id="footnotes">Notes al peu</h3> + +<ol> +<li id="f1">La paraula «lliure» en «programari lliure» es refereix a la llibertat, no al +preu; el preu pagat per una còpia d'un programa lliure pot ser zero, o +petit, o (rarament) prou gran.</li> + +<li id="f2">El temes de la pol·lució i la congestió del tràfic no alteren aquesta +conclusió. Si desitgem fer més car el conduir per a desencoratjar la +conducció en general, no és avantatjós fer-ho per mitjà de barreres de +peatge, que contribueixen a ambdues coses: la pol·lució i la congestió del +tràfic. Un impost per la gasolina és molt millor. De manera similar, el +desig de millorar la seguretat limitant la velocitat màxima no és rellevant; +una carretera d'accés lliure augmenta la velocitat mitjana evitant parades i +retards, qualsevulga que sigui el límit de velocitat.</li> + +<li id="f3">Hom pot considerar un programa d'ordinador en particular com a una cosa +perjudicial que no hauria d'estar en absolut disponible, com la base de +dades d'informació personal Lotus Marketplace, que va ser retirada del +mercat pel rebuig del públic. Molt del que dic no s'aplica en aquest cas, +però no té gaire sentit defensar que el programa tingui propietari sobre la +base que el propietari farà el programa menys disponible. El propietari no +el farà completament inabastable, tal com hom desitjaria en el cas d'un +programa l'ús del qual és considerat destructiu.</li> +</ol> + +<hr /> +<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig s'ha publicat a <a +href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free +Software, Free Society: The Selected Essays of Richard +M. Stallman</cite></a></p></blockquote> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +tradducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. </p> +</div> + +<p>Copyright © 1991, 1992, 1998, 2000, 2001, 2006, 2007, 2010, 2017, 2018, +2020 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Traducció: Fèlix Llopart, 8 d'octubre de 2009</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/07/05 14:01:37 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> |