diff options
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html')
-rw-r--r-- | talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html | 332 |
1 files changed, 332 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html new file mode 100644 index 0000000..ae04caf --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html @@ -0,0 +1,332 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/gnu/po/linux-and-gnu.ca.po"> + https://www.gnu.org/gnu/po/linux-and-gnu.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/linux-and-gnu.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/linux-and-gnu.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-09-04" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.87 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Linux i GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> +<meta http-equiv="Keywords" content="GNU, FSF, Free Software Foundation, Linux, Emacs, GCC, Unix, Programari +Lliure, Sistema Operatiu, GNU Kernel, HURD, GNU HURD, Hurd" /> +<meta http-equiv="Description" content="Des de 1983 desenvolupem el sistema operatiu lliure GNU, de manera que els +usuaris tinguin la llibertat de compartir i millorar el programari que +utilitzen." /> + +<!--#include virtual="/gnu/po/linux-and-gnu.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>Linux i el Sistema GNU</h2> + +<p><strong>per <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a></strong></p> + +<div class="announcement"> + <blockquote><p>Per més informació vegeu les <a href="/gnu/gnu-linux-faq.html">Preguntes +freqüents sobre GNU/Linux</a> i l'article <a +href="/gnu/why-gnu-linux.html">Per què GNU/Linux?</a></p> + </blockquote> +</div> + +<p> +Molts usuaris utilitzen diàriament una versió modificada del <a +href="/philosophy/categories.html#TheGNUsystem">sistema GNU</a> sense +saber-ho. Per una sèrie de fets, la versió de GNU que s'utilitza àmpliament +és coneguda habitualment com a «Linux», sense que molts usuaris <a +href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">siguin conscients</a> que es +tracta bàsicament del sistema GNU, desenvolupat pel <a +href="/gnu/gnu-history.html">Projecte GNU</a>.</p> + +<p> +Hi ha realment un Linux, i aquestes persones l'utilitzen, però Linux no és +un sistema operatiu. Linux és el nucli: la part del sistema que facilita els +recursos de la màquina als altres programes que s'executen. El nucli és una +part essencial d'un sistema operatiu, però sol no serveix de res; només pot +funcionar en l'entorn d'un sistema operatiu complet. Linux s'utilitza +normalment en combinació amb el sistema operatiu GNU: el conjunt del sistema +és bàsicament GNU, amb Linux funcionant com a nucli. Totes les anomenades +«Distribucions Linux» són en realitat distribucions de GNU/Linux.</p> + +<p> +Molts usuaris desconeixen aquesta distinció entre el nucli (Linux) i el +sistema complet, que també anomenen «Linux». Aquest ús ambigu del nom no +ajuda massa a desfer l'equívoc. Aquests usuaris sovint pensen que Linus +Torvalds va desenvolupar tot el sistema operatiu el 1991, amb una mica +d'ajuda.</p> + +<p> +Els programadors generalment saben que Linux és un nucli. Però com que han +escoltat generalment que al sistema complet se l'anomena també «Linux», +sovint s'imaginen una història que justifiqui aquest nom. Per exemple, molts +creuen que un cop Linus Torvalds va acabar d'escriure el nucli, el seus +companys van cercar altres programes lliures, i sense cap raó aparent es van +trobar que gairebé tot el que calia per a fer un sistema operatiu a l'estil +d'Unix ja estava disponible.</p> + +<p> +Però tot allò que van trobar no era la conseqüència d'un accident: era el +sistema GNU. El <a href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a> +disponible havia esdevingut un sistema complet pel fet que el Projecte GNU +havia estat treballant des del 1984 per a fer-ne un. Al <a +href="/gnu/manifesto.html">Manifest GNU</a> vàrem fixar l'objectiu de +desenvolupar un sistema lliure a l'estil d'Unix, anomenat GNU. L'<a +href="/gnu/initial-announcement.html">Anunci inicial</a> del Projecte GNU +també descriu alguns dels plans originals del sistema GNU. Quan Linux +s'estava escrivint, el sistema estava gairebé acabat.</p> + +<p> +La majoria dels projectes de programari lliure tenen l'objectiu de +desenvolupar un programa particular per a una tasca particular. Exemples +destacats en són el treball de Linus Torvalds per a escriure un nucli a +l'estil d'Unix (Linux); el treball de Donald Knuth per escriure un +formatador de textos (TeX); o el treball de Bob Schifler per a desenvolupar +un sistema de finestres (X Window). És natural mesurar la contribució a +aquests tipus de projectes pels programes específics que s'aporten al +projecte.</p> + +<p> +Si intentéssim mesurar la contribució del Projecte GNU d'aquesta manera, què +en podríem concloure? Un venedor de CD-ROMs hagués trobat que a la seva +«distribució Linux», el <a +href="/philosophy/categories.html#GNUsoftware">programari GNU</a> era el +component principal, essent la seva participació al voltant del 28% del codi +font, i aportant-hi alguns dels principals components essencials, sense els +quals no hi hauria sistema operatiu. Linux participava amb un 3% del codi +font. Per tant, si es cerqués un nom per al sistema basant-se en qui va +escriure els programes del sistema, el nom més apropiat seria «GNU».</p> + +<p> +Però no creiem que aquesta sigui la manera correcta d'afrontar la +qüestió. El Projecte GNU no va ser, i no és, un projecte per desenvolupar +programari específic. No era un projecte per <a +href="/software/gcc/">desenvolupar un compilador de C</a>, tot i que el vam +fer. No era un projecte per desenvolupar un editor de textos, tot i que +també en vam desenvolupar un. La intenció del Projecte GNU era la de +desenvolupar <em>un sistema operatiu complet i lliure a l'estil d'Unix</em>: +GNU.</p> + +<p> +Molta gent ha fet grans contribucions als programes lliures del sistema, i +totes es mereixen un reconeixement. Però la finalitat era <em>un sistema +integrat</em>, i no només una col·lecció de programes útils. El Projecte GNU +es va iniciar precisament per a fer-ne un. Vam elaborar una llista dels +programes necessaris per a crear un sistema lliure <em>complet</em>, i vam +cercar, escriure o trobar algú que escrigués tot el que figurava a la +llista. Vam escriure components essencials però sense cap mena +d'atractiu <a href="#unexciting">(1)</a>, perquè sense ells no tindríem +un sistema complet. Alguns dels nostres components, com les eines de +programació, es van popularitzar entre els programadors, però també vam +escriure molts components que no eren eines <a +href="#nottools">(2)</a>. Fins i tot vam desenvolupar un joc d'escacs, GNU +Chess, perquè un sistema complet també necessita jocs.</p> + +<p> +A principis dels 90 disposàvem de tot el sistema llevat del nucli. També +havíem començat a treballar en un nucli, el <a +href="/software/hurd/hurd.html">GNU Hurd</a>, que funciona sobre Mach. El +desenvolupament d'aquest nucli ha estat una mica més dur del que ens +esperàvem; <a href="/software/hurd/hurd-and-linux.html">el nucli GNU Hurd va +començar a ser fiable el 2001</a>, però encara falta per a què estigui llest +per al públic en general.</p> + +<p> +Afortunadament no vam haver d'esperar que Hurd estigués enllestit, perquè +Linux ja estava disponible. Quan el 1992 Linus Torvalds va publicar Linux +com a programari lliure, va omplir el buit més important del sistema GNU. La +gent podia llavors <a +href="http://ftp.funet.fi/pub/linux/historical/kernel/old-versions/RELNOTES-0.01">unir +Linux i el sistema GNU</a> per tal d'obtenir un sistema operatiu complet i +lliure: una versió del sistema GNU que contenia Linux. En altres paraules, +un sistema GNU/Linux.</p> + +<p> +Posar-los tots dos junts sona senzill, però no va ser una tasca +trivial. Alguns components de GNU <a href="#somecomponents">(3)</a> +necessitaven canvis substancials per funcionar amb Linux. Integrar un +sistema complet en una distribució que hauria de funcionar «fora de la +capsa» també va significar molta feina. Calia resoldre com instal·lar i +iniciar el sistema, un problema que encara no havíem afrontat perquè encara +no havíem arribat a aquell punt. La gent que desenvolupava les diverses +distribucions del sistema van fer una contribució cabdal. Però era una feina +que segurament, per la seva naturalesa, l'hagués acabat fent algú.</p> + +<p> +El Projecte GNU dóna suport als sistemes GNU/Linux de la mateixa manera que +ho fa amb el sistema GNU, fins i tot finançant-los. La <a +href="http://fsf.org/">FSF</a> va finançar la reescriptura de les extensions +relacionades amb Linux de la biblioteca GNU C, de tal manera que ara estan +ben integrades, i els sistemes GNU/Linux més nous utilitzen la versió actual +de la biblioteca sense canvis. La FSF també va finançar els inicis del +desenvolupament de la distribució Debian GNU/Linux.</p> + +<p> +Actualment hi ha moltes variants diferents del sistema GNU/Linux (sovint se +les anomena «distros»). La majoria inclouen programari no lliure; els seus +desenvolupadors segueixen més la filosofia associada amb Linux que la de +GNU. Però també hi ha <a href="/distros/distros.html">distros de GNU/Linux +completament lliures</a>. La FSF dóna suport a <a +href="http://gnewsense.org/">gNewSense</a>.</p> + +<p>Convertir en lliure una distribució de GNU/Linux no consisteix només en +eliminar diversos programes no lliures. Avui dia, la versió corrent de Linux +conté també programes no lliures. Aquests programes es carreguen per activar +dispositius quan s'inicia el sistema i s'inclouen com a llargues sèries de +números al "codi font" de Linux. De fet, mantenir lliure una distribució de +GNU/Linux implica ara també mantenir una <a +href="http://directory.fsf.org/project/linux"> versió lliure de Linux</a> </p> + +<p>Tant si utilitzeu GNU/Linux com si no, no induïu a la confusió emprant la +paraula «Linux» de forma ambigua. Linux és el nucli, un dels principals +components essencials del sistema. El sistema en conjunt es més o menys el +sistema GNU, amb Linux afegit. Quan parleu d'aquesta combinació, anomeneu-la +si us plau «GNU/Linux».</p> + +<p> +Si voleu posar un enllaç per oferir més informació sobre «GNU/Linux», +aquesta pàgina i <a +href="/gnu/the-gnu-project.html">http://www.gnu.org/gnu/the-gnu-project.html</a> +són bones opcions. Si parleu del nucli Linux i voleu posar un enllaç per +oferir més informació, <a +href="http://foldoc.org/linux">http://foldoc.org/linux</a> és una bona +adreça.</p> + +<h3>Postdates</h3> + +<p> +A més de GNU, un altre projecte ha produït, de manera independent, un +sistema operatiu lliure a l'estil d'Unix. Aquest sistema és conegut com a +BSD, i va ser desenvolupat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. No era +un sistema lliure als anys 80, però va esdevenir lliure a principis dels +90. Els sistemes operatius lliures que existeixen avui dia <a +href="#newersystems">(4)</a> són gairebé sempre variants del sistema GNU o +del sistema BSD.</p> + +<p> +De vegades la gent pregunta si BSD també és una versió de GNU, com +GNU/Linux. Els desenvolupadors del sistema BSD es van plantejar fer lliure +el seu programari seguint l'exemple del Projecte GNU, i les crides +d'activistes de GNU van contribuir a convèncer-los, però el seu codi té poc +a veure amb GNU. Els sistemes BSD utilitzen avui dia alguns programes GNU, +igual que el sistema GNU i les seves variants utilitzen alguns programes +BSD. Però si els considerem en conjunt, es tracta de dos sistemes diferents +que han evolucionat per separat. Els desenvolupadors de BSD no van escriure +un nucli ni el van afegir al sistema GNU, de manera que un nom com GNU/BSD +no tindria sentit. <a href="#gnubsd">(5)</a></p> + +<h3>Notes:</h3> +<ol> +<li> +<a id="unexciting"></a>Aquests components essencials però poc atractius +inclouen el compilador GNU GAS i l'enllaçador GLD, que ara són part dels +paquets <a href="/software/binutils/">GNU Binutils</a>), <a +href="/software/tar/">GNU tar</a> i d'altres.</li> + +<li> +<a id="nottools"></a>Per exemple, la interfície BASH, l'intèrpret <a +href="/software/ghostscript/ghostscript.html">Ghostscript</a> i la +biblioteca <a href="/software/libc/libc.html">GNU C library</a> no són eines +de programació. El mateix passa amb GNUCash, GNOME i GNU Chess.</li> + +<li> +<a id="somecomponents"></a>Per exemple, la biblioteca <a +href="/software/libc/libc.html">GNU C</a>.</li> + +<li> +<a id="newersystems"></a>Des que aquest article es va escriure, s'ha +desenvolupat un sistema operatiu a l'estil de Windows gairebé lliure, però +tècnicament no té res a veure amb GNU o Unix, de manera que no afecta a +aquesta qüestió. La major part del nucli de Solaris ha esdevingut lliure, +però si volguéssiu fer a partir d'ell un sistema lliure hauríeu +d'integrar-lo amb GNU o BSD, a més d'afegir al nucli les parts que falten.</li> + +<li> +<a id="gnubsd"></a>Per altra banda, en els anys que han passat des que +aquest article es va escriure, s'ha adaptat la biblioteca GNU C a algunes +versions del nucli FreeBSD, cosa que ha permès combinar GNU amb aquest +nucli. Com passa amb GNU/Linux, hi ha fins i tot variants de GNU que +s'anomenen GNU/kFreeBSD i GNU/kNetBSD en funció del nucli del sistema. Els +usuaris corrents que treballen en els típics escriptoris gràfics difícilment +podran distingir entre GNU/Linux i GNU/*BSD.</li> + +</ol> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments +a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2007, 2014, 2015, 2016 +Richard M. Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 25 de +juny de 2010.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:48:46 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> |