diff options
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html')
-rw-r--r-- | talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html | 448 |
1 files changed, 448 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html new file mode 100644 index 0000000..be32a42 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html @@ -0,0 +1,448 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/categories.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/categories.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/categories.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/categories.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2019-02-21" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Categories de programari lliure i no lliure - Projecte GNU - Free Software +Foundation</title> +<style type="text/css" media="screen"> +<!-- +#content #diagram { overflow: auto; margin: 2em 0; } +#diagram img { width: 31.7em; } +--> + +</style> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/categories.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>Categories de programari lliure i no lliure</h2> + +<p>Vegeu també <a href="/philosophy/words-to-avoid.html">Paraules confuses que +convé evitar</a>.</p> + +<!-- GNUN: localize URL /philosophy/category.png --> +<p id="diagram" class="c"> +<img src="/philosophy/category.png" alt="[Categories de programari]" /> +</p> + + <p>Aquest diagrama original de Chao-Kuei i posteriorment actualitzat per altres +il·lustra les diferents categories de programari. Està disponible en els +formats <a href="/philosophy/category.svg">Scalable Vector Graphic</a> i <a +href="/philosophy/category.fig">XFig</a>, sota els termes i condicions de +les llicències GNU GPL v2 o posterior, GNU FDL v1.2 o posterior i Creative +Commons Attribution-Share Alike v2.0 o posterior.</p> + +<h3 id="FreeSoftware">Programari lliure</h3> + + <p>Programari lliure és aquell programari que concedeix a tothom permís per +utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions i de forma +gratuïta o a canvi d'una quota. Això implica, particularment, que el codi +font ha d'estar disponible: «Si no és codi font, no es programari». Aquesta +és una definició simplificada; vegeu també una <a +href="/philosophy/free-sw.html">definició completa</a>.</p> + + <p>Si un programa és lliure pot ser inclòs en un sistema operatiu lliure com +GNU o les versions lliures del <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">sistema +GNU/Linux</a>.</p> + + <p>Hi ha moltes maneres diferents de fer un programa lliure. Molts detalls +poden ser resolts en més d'un sentit, i encara així el programa pot ser +lliure. Algunes de les possibles variacions es descriuen més avall. Per +informar-vos específicament sobre les llicències de programari lliure, vegeu +la <a href="/licenses/license-list.html">llista de llicències</a>.</p> + + <p>L'essència del programari lliure és la llibertat, no el preu. Les empreses +de programari privatiu sovint utilitzen el terme <cite>free software</cite> +per referir-se només al preu. De vegades volen dir que podeu tenir de franc +una còpia del fitxer binari; de vegades volen dir que hi ha inclosa una +còpia a l'ordinador que esteu comprant. Tot això no té res a veure amb el +que entenem per programari lliure al projecte GNU.</p> + + <p>A causa d'aquesta potencial confusió, quan una empresa de programari diu que +el producte és programari lliure, hauríeu de comprovar els termes i +condicions de la distribució per veure si els usuaris realment tenen tots +els drets que comporta el programari lliure. De vegades és realment +programari lliure; d'altres, no.</p> + + <p>A diferència de l'anglès, on <cite>free</cite> pot significar tant «lliure» +com «gratuït», moltes llengües tenen dues paraules diferents per referir-se +a aquests conceptes. Per exemple, el català té «lliure» i «gratuït». En +anglès hi ha també el mot <cite>gratis</cite>, que només fa referència al +preu, però no hi ha un adjectiu que només es refereixi a la llibertat. De +manera que, si el vostre idioma no és l'anglès, us suggerim que traduïu +<cite>free</cite> perquè quedi ben clar. Vegeu la nostra llista de <a +href="/philosophy/fs-translations.html">traduccions de l'expressió +<cite>free software</cite></a> a altres idiomes.</p> + + <p>El programari lliure és sovint <a href="/software/reliability.html">més +fiable</a> que el que no ho és.</p> + +<h3 id="OpenSource">Programari de codi obert</h3> + + <p> + Algunes persones utilitzen l'expressió «programari de codi obert» per +referir-se més o menys al mateix que nosaltres entenem per programari +lliure. No és exactament la mateixa classe de programari: s'accepten +llicències que nosaltres considerem massa restrictives, i es rebutgen certes +llicències de programari lliure. No obstant, les zones que cobreixen les +dues categories són semblants: gairebé tot el programari lliure és de codi +obert, i gairebé tot el programari de codi obert és lliure.</p> + <p>Nosaltres preferim l'expressió «<a href= +"/philosophy/open-source-misses-the-point.html">programari lliure</a>» +perquè fa referència a la llibertat, cosa que no fa «codi obert».</p> + +<h3 id="PublicDomainSoftware">Programari de domini públic</h3> + + <p>El programari de domini públic és programari que no té copyright. Si el codi +font es troba en el domini públic, es tracta d'un cas especial de <a +href="#Non-CopyleftedFreeSoftware">programari lliure sense copyleft</a>, la +qual cosa implica que algunes còpies o versions modificades poden no ser +lliures.</p> + + <p>En alguns casos, un programa executable pot trobar-se en el domini públic +sense que el seu codi font estigui disponible. En tal cas no seria +programari lliure, ja que l'accés al codi font és un dels requisits per +ser-ho. Per altra banda, la major part del programari lliure no és de domini +públic, sinó que té un copyright, tot i que els titulars del copyright, +mitjançant un llicència de programari lliure, han donat legalment permís a +tothom per utilitzar-lo lliurement.</p> + + <p>De vegades s'utilitza l'expressió «de domini públic» de manera ambigua, +donant a entendre que vol dir «<a href="#FreeSoftware">lliure</a>» o «de +franc». Malgrat això, «domini públic» és un terme legal que significa, +exactament, «sense copyright». Per raons de claredat, recomanem utilitzar +«de domini públic» només en el seu sentit estricte i utilitzar altres termes +per expressar altres significats.</p> + + <p>D'acord amb la Convenció de Berna, que han signat la majoria dels països, +qualsevol cosa que s'escriu té automàticament un copyright. Això inclou els +programes. De manera que, si voleu que un programa que heu escrit estigui en +el domini públic, heu de seguir una sèrie de passos legals per renunciar als +vostres drets d'autor; si no ho feu, el programa continuarà tenint un +copyright.</p> + +<h3 id="CopyleftedSoftware">Programari amb copyleft</h3> + + <p>El programari amb copyleft és aquell programari lliure els termes de +distribució del qual estableixen que totes les futures versions han de +continuar sent programari lliure. Això significa, per exemple, que les +llicències de copyleft generalment no permeten afegir termes o condicions +addicionals al programari (tot i que es pot permetre afegir una sèrie +limitada de requeriments per protegir-los) i estableixen que el codi font ha +de continuar estant disponible. Això protegeix el programa i les seves +versions modificades de algunes de les maneres habituals de convertir un +programa en propietari.</p> + + <p>Algunes llicències amb copyleft, com ara la versió 3 de la GPL, bloquegen +altres maneres de convertir el programa en propietari, com ara la <a +href="/licenses/rms-why-gplv3.html">tivoització</a>.</p> + + <p>Al projecte GNU publiquem amb copyleft gairebé tot el programari que +escrivim, perquè el nostre objectiu és donar a <em>tots</em> els usuaris les +llibertats que comporta l'expressió «programari lliure». Vegeu <a href= +"/licenses/copyleft.html">Què és el copyleft?</a> per a una explicació més +detallada sobre com funciona i per què el fem servir.</p> + + <p>El copyleft és un concepte general; per publicar un programa amb copyleft, +haureu d'utilitzar un conjunt específic de termes de distribució. Hi ha +moltes maneres possibles d'exposar uns termes de distribució amb copyleft, o +sigui que, en principi, pot haver-hi moltes menes de llicències de +programari lliure amb copyleft. No obstant, a la pràctica, gairebé tot el +programari amb copyleft utilitza actualment la <a +href="/licenses/gpl.html">Llicència Pública General de GNU</a>. Dues +llicències de copyleft diferents són normalment «incompatibles», la qual +cosa implica que pot ser il·legal combinar codi sota una llicència amb codi +sota una altra. Per aquesta raó, és bo per a la comunitat que tothom +utilitzi la mateixa llicència de copyleft.</p> + +<h3 id="Non-CopyleftedFreeSoftware">Programari lliure sense copyleft</h3> + + <p>El programari lliure sense copyleft ve amb el permís de l'autor per +modificar-lo i distribuir-lo, però també amb el permís d'afegir-hi +restriccions addicionals.</p> + + <p>Si un programa és lliure però no té copyleft, llavors algunes còpies o +versions modificades poden no ser lliures. Una empresa de programari pot +compilar el programa, amb o sense modificacions, i distribuir el fitxer +executable com un producte de programari <a href= +"#ProprietarySoftware">privatiu</a>.</p> + + <p>El <a href="http://www.x.org">Sistema X Window</a> il·lustra aquest fet. El +X Consortium va publicar el X11 amb uns termes de distribució que en feien +un programa lliure sense copyleft. Una còpia que tingui aquests termes de +distribució és lliure. Però també hi ha versions no lliures, i existeixen al +mercat (o al menys van existir) estacions de treball i targetes gràfiques +per a PC que només funcionen amb les versions no lliures. Si utilitzeu +aquest tipus de maquinari, sapigueu que X11 no és programari lliure. <a +href="/philosophy/x.html">Els desenvolupadors del X11 fins i tot van fer un +X11 no lliure</a> en cert moment; van poder fer-ho perquè altres havien +contribuït amb el seu codi sota la mateixa llicència sense copyleft.</p> + +<h3 id="LaxPermissiveLicensedSoftware">Programari amb llicències àmpliament permissives</h3> + + <p>Les llicències àmpliament permissives inclouen la llicència X11 i les <a +href="/licenses/bsd.html">dues llicències BSD</a>. Aquestes llicències +permeten gairebé qualsevol ús del codi, incloent la distribució +d'executables propietaris canviant o sense canviar el codi font.</p> + +<h3 id="GPL-CoveredSoftware">Programari cobert per la GPL</h3> + + <p>La <a href="/licenses/gpl.html">GNU GPL (Llicència Pública General)</a> és +un conjunt específic de termes de distribució per publicar un programa amb +copyleft. El Projecte GNU utilitza aquests termes de distribució a la major +part del programari GNU.</p> + + <p>Identificar el programari lliure amb el programari cobert per la llicència +GPL és per tant un error.</p> + +<h3 id="TheGNUsystem">El sistema operatiu GNU</h3> + + <p>El <a href="/gnu/gnu-history.html">sistema GNU</a> és un sistema operatiu a +l'estil de Unix completament lliure. L'hem estat desenvolupant al Projecte +GNU des de 1984.</p> + + <p>Un sistema operatiu a l'estil de Unix consta de molts programes. El sistema +GNU inclou tots els <a href="#GNUsoftware">paquets oficials de +GNU</a>. Inclou a més molts altres paquets que no són programari GNU, com el +sistema X Window i TeX.</p> + + <p>La primera versió de prova d'un sistema GNU complet es va publicar el +1996. Incloïa GNU Hurd, el nucli que vàrem desenvolupar des de 1990. Al 2001 +el sistema GNU (amb el nucli Hurd) va començar a funcionar amb una +fiabilitat raonable, però a Hurd encara li mancaven algunes prestacions +importants, de manera que s'utilitzava poc. Mentrestant, el <a href= +"/gnu/linux-and-gnu.html">sistema GNU/Linux</a>, una variant del sistema GNU +que se servia com a nucli de Linux en lloc de Hurd, havia tingut un gran +èxit durant els 90. Això mostra que el sistema GNU no és un estàtic paquet +de programes; els usuaris i els distribuïdors poden seleccionar diferents +paquets segons les seves necessitats i desitjos. El resultat encara és una +variant del sistema GNU.</p> + + <p>Com que el propòsit del sistema GNU és ser lliure, cada component individual +del sistema GNU ha de ser programari lliure. No cal, però, que tots ells +tinguin copyleft. S'hi pot incloure qualsevol tipus de programari lliure des +del punt de vista legal si ajuda a assolir els objectius tècnics.</p> + +<h3 id="GNUprograms">Programes GNU</h3> + + <p>»Programes GNU» és el mateix que <a href="#GNUsoftware">programari +GNU</a>. El programa Nothifixis és un programa GNU si és programari GNU. De +vegades també diem que és un «paquet GNU».</p> + +<h3 id="GNUsoftware">Programari GNU</h3> + + <p>El <a href="/software/software.html">programari GNU</a> és programari +publicat sota els auspicis del <a href= "/gnu/gnu-history.html">Projecte +GNU</a>. Si un programa és programari GNU, també diem que és un programa GNU +o un paquet GNU. El manual o el Llegeix-me d'un paquet GNU ha de dir que ho +és; per altra banda, el <a href="/directory">Directori de Programari +Lliure</a> identifica tots els paquets GNU.</p> + + <p>La major part del programari GNU té <a href= +"/licenses/copyleft.html">copyleft</a>, però no tots el tenen. Malgrat això, +tot el programari GNU ha de ser <a +href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a>.</p> + + <p>Part del programari GNU va ser escrit per la <a href= +"http://www.fsf.org/about/staff/">plantilla</a> de la <a +href="http://www.fsf.org/">Free Software Foundation</a>, però la major part +del programari GNU prové de molts <a +href="/people/people.html">voluntaris</a>. (Alguns d'aquest voluntaris +cobren de companyies o universitats, però per nosaltres són voluntaris.) De +vegades el titular del copyright d'aquest programari és la Free Software +Foundation i de vegades els col·laboradors que el van escriure.</p> + +<h3 id="FSF-CopyrightedGNUSoftware">Programari GNU amb copyright de la FSF</h3> + + <p>Els desenvolupadors del paquets GNU poden transferir el copyright a la FSF o +retenir-lo. L'elecció és seva.</p> + + <p>Si han transferit el copyright a la FSF, llavors el programa és programari +GNU amb copyright de la FSF, i la FSF pot fer complir la llicència. Si han +retingut el copyright, fer complir la llicència és la seva responsabilitat.</p> + <p>Com a norma, la FSF no accepta cessions de copyright de programes que no són +paquets oficials de GNU.</p> + +<h3 id="non-freeSoftware">Programari no lliure</h3> + + <p>Programari no lliure es qualsevol programa que no és lliure. El seu ús, +distribució o modificació està prohibit, o requereix que demaneu permís, o +conté tals restriccions que no es pot distribuir o modificar lliurement.</p> + +<h3 id="ProprietarySoftware">Programari privatiu (propietari)</h3> + + <p>El programari propietari és una altra designació per al programari no +lliure. Abans subdividíem el programari no lliure en «programari +semilliure», que podia ser modificat i distribuït de forma no comercial, i +«programari propietari», que no podia ser modificat ni distribuït. Però hem +prescindit d'aquesta distinció i ara utilitzem «programari propietari» com a +sinònim de programari no lliure.</p> + + <p>La Free Software Foundation segueix la regla de no instal·lar cap tipus de +programari de caràcter privatiu als seus ordinadors, amb l'excepció +d'aquells que s'instal·lin temporalment amb la intenció concreta +d'escriure'n un substitut lliure. Fora d'aquest cas pensem que no hi ha cap +excusa per instal·lar un programa privatiu.</p> + + <p>Per exemple, estava justificat instal·lar Unix en els nostres ordinadors als +anys 80 perquè el fèiem servir per escriure un substitut lliure +d'Unix. Actualment, com que ja hi ha sistemes operatius lliures, aquesta +excusa ja no val; hem eliminat tots els sistemes operatius no lliures, i +cada ordinador nou ha de funcionar amb un sistema operatiu completament +lliure.</p> + + <p>No insistim que els usuaris o col·laboradors de GNU segueixin aquesta +regla. és una norma que vàrem crear per a nosaltres. Però tenim l'esperança +que també decidiu seguir-la, pel bé de la vostra llibertat.</p> + +<h3 id="freeware">Freeware</h3> + + <p>El terme «freeware» no disposa d'una definició acceptada unànimement; +s'utilitza normalment per referir-se a programes que permeten la distribució +però no la modificació (i el seu codi font no està disponible). Aquests +paquets <em>no</em> són programari lliure; per tant, si us plau, no feu +servir la paraula «freeware» per referir-vos al programari lliure.</p> + +<h3 id="shareware">Shareware</h3> + + <p>El shareware és aquell programari que autoritza la distribució de còpies, +però que adverteix que per fer-ne un ús continuat <em>cal</em> pagar una +llicència d'ús.</p> + + <p>El shareware no és programari lliure ni semilliure, per dues raons:</p> + + <ul> + <li>A la major part del shareware, el codi font no està disponible, i per tant +no es pot modificar el programa.</li> + <li>El shareware no permet fer una còpia i instal·lar-la sense haver de pagar +una llicència, ni tant sols a particulars sense ànim de lucre (a la +pràctica, la gent sovint no fa cas dels termes de distribució i el fan +servir igualment, tot i no estar permès).</li> + </ul> + +<h3 id="PrivateSoftware">Programari privat</h3> + <p>El programari privat o personalitzat és aquell programari dissenyat per a un +usuari (normalment una empresa u organització). L'usuari en qüestió +l'utilitza i el custodia, sense fer-ne públic ni l'executable ni el codi +font.</p> + <p>En un sentit molt trivial, un programa privat és lliure si el seu únic +usuari té les quatre llibertats. Particularment, si l'usuari té tots els +drets sobre el programa privat, el programa és lliure. No obstant, si +l'usuari distribueix còpies a altres i no els proporciona els quatre drets +sobre aquestes còpies, les còpies no seran programari lliure.</p> + + <p>El programari lliure és una qüestió de llibertat, no de possibilitat +d'accés. En general, no creiem que sigui un error desenvolupar un programa i +no publicar-lo. Hi ha casos en què un programa és tan útil que mantenir-lo +inèdit és tractar malament la humanitat. No obstant, aquests casos són +aïllats. La major part dels programes no són tan meravellosos, i no +publicar-los no és particularment perjudicial. Per tant, no hi ha cap +contradicció entre el desenvolupament de programari privat o personalitzat i +els principis del moviment per al programari lliure.</p> + + <p>Gairebé tots els llocs de treball per a programadors són per desenvolupar +programari personalitzat; per tant, la major part de les feines de +programació es fan o es podrien fer d'una manera compatible amb els +principis del moviment per al programari lliure.</p> + +<h3 id="commercialSoftware">Programari comercial</h3> + + <p> «Comercial» i «privatiu» no és el mateix! El programari comercial és aquell +programari que ha estat desenvolupat per empreses com a part del seu +negoci. La major part del programari comercial és <a +href="#ProprietarySoftware">privatiu</a>, però hi ha programari comercial +que és lliure, i hi ha programari no comercial que no és lliure.</p> + + <p>Per exemple, el GNU Ada el desenvolupa una companyia. Es distribueix sempre +sota els termes de la Llicència Pública General de GNU, i totes les còpies +són programari lliure, però els seus desenvolupadors venen contractes de +suport. Quan els seus venedors parlen amb clients potencials, de vegades els +clients diuen: «Ens sentiríem més segurs amb un compilador comercial.» La +resposta dels comercials és: «GNU Ada <em>és</em> un compilador comercial, +però alhora és lliure.»</p> + <p>Pel Projecte GNU, les prioritats tenen un altre ordre: l'important és que el +GNU Ada sigui programari lliure; si és o no comercial no és més que un +detall. Malgrat això, el desenvolupament addicional del GNU Ada que prové +del fet de ser comercial és clarament beneficiós.</p> + <p>Si us plau, ajudeu a difondre que és possible l'existència de programari +comercial lliure. Podeu fer-ho evitant referir-vos a «comercial» quan voleu +dir «privatiu».</p> + +<!-- If needed, change the copyright block at the bottom. In general, --> +<!-- all pages on the GNU web server should have the section about --> +<!-- verbatim copying. Please do NOT remove this without talking --> +<!-- with the webmasters first. --> +<!-- Please make sure the copyright date is consistent with the document --> +<!-- and that it is like this "2001, 2002" not this "2001-2002." --> +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 2001, 2006, 2007, 2009, 2010, 2014, 2015, +2016, 2017, 2018 Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Traducció: David, 24 d'abril de 2000<br />Darrera revisió: <a +href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 28 de setembre de 2012.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2019/05/13 17:48:47 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> |