taler-merchant-demos

words-to-avoid.html (23138B)

---

 <!--#set var="PO_FILE"
  value='<a href="/philosophy/po/words-to-avoid.ca.po">
  https://www.gnu.org/philosophy/po/words-to-avoid.ca.po</a>'
  --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/words-to-avoid.html"
  --><!--#set var="DIFF_FILE" value=""
  --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2006-08-05" -->
 
 <!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
 <!-- Parent-Version: 1.86 -->
 
 <!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
 <title>Algunes paraules i frases confuses que convé evitar - Projecte GNU - Free
 Software Foundation</title>
 
 <!--#include virtual="/philosophy/po/words-to-avoid.translist" -->
 <!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
 <!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
 <h2>Algunes paraules i frases confuses que convé evitar</h2>
 
 <p>
 Hi ha un cert nombre de paraules i frases que recomanem evitar, ja sigui en
 general o bé en certs contexts i usos. La raó és que són ambigües o que
 impliquen una opinió que esperem que no compartiu del tot.</p>
 
 <div class="announcement">
 <blockquote><p>Vegeu també <a href="/philosophy/categories.html">Categories de Programari
 Lliure</a>.</p></blockquote>
 </div>
 
 <p>
 «<a href="#BSD-style"><!--BSD-->Estil&nbsp;BSD</a>»&nbsp;|
 «<a href="#Commercial">Comercial</a>»&nbsp;|
 «<a href="#Consumer">Consumidor</a>»&nbsp;|
 «<a href="#Content">Contingut</a>»&nbsp;|
 «<a href="#Creator">Creador</a>»&nbsp;|
 «<a href="#ForFree">De&nbsp;franc</a>»&nbsp;|
 «<a
 href="#DigitalRightsManagement">Gestió&nbsp;de&nbsp;Drets&nbsp;Digitals</a>»&nbsp;|
 «<a href="#SoftwareIndustry">Indústria&nbsp;del&nbsp;Programari</a>»&nbsp;|
 «<a href="#Market">Mercat</a>»&nbsp;|
 «<a href="#Open">Obert</a>»&nbsp;|
 «<a href="#Piracy">Pirateria</a>»&nbsp;|
 «<a href="#IntellectualProperty">Propietat&nbsp;Intel·lectual</a>»&nbsp;|
 «<a href="#Protection">Protecció</a>»&nbsp;|
 «<a href="#RAND">RAND</a>»&nbsp;|
 «<a href="#GiveAwaySoftware">Regalar&nbsp;programari</a>»&nbsp;|
 «<a href="#Theft">Robatori</a>»&nbsp;|
 «<a href="#Freeware">Software&nbsp;gratuït</a>»&nbsp;|
 «<a href="#Closed">Tancat</a>»&nbsp;|
 «<a href="#SellSoftware">Vendre&nbsp;programari</a>»&nbsp;|
 «<a href="#Vendor">Venedor</a>»
 </p>
 
 <h3 id="BSD-style">«<!--BSD-->Estil BSD»</h3>
 
 <p>
 L'expressió «Llicència estil BSD» porta a confusió perquè <a
 href="/licenses/bsd.html"> agrupa llicències que tenen diferències
 importants</a>. Per exemple, la llicència BSD original amb la clàusula de
 publicitat és incompatible amb la Llicència Pública General de GNU, però la
 llicència BSD revisada és compatible amb la llicència GPL.</p>
 <p>
 Per evitar confusions, és millor citar <a
 href="/licenses/license-list.html"> la llicència específica en qüestió</a> i
 evitar la imprecisa expressió «Estil BSD«.</p>
 
 <h3 id="Commercial">«Comercial»</h3>
 
 <p>
 Si us plau, no utilitzeu «comercial» com a sinònim de «no lliure». Això
 seria confondre dos temes totalment diferents.</p>
 <p>
 Un programa és comercial si el seu desenvolupament és un negoci. Un programa
 comercial pot ser lliure o no lliure, depenent de la seva llicència. De la
 mateixa manera, un programa desenvolupat per una escola o un individu pot
 ser lliure o no lliure, depenent de la seva llicència. Les dues qüestions
 (quina classe d'entitat va desenvolupar el programa i quina llibertat tenen
 els seus usuaris) són independents.</p>
 <p>
 Durant la primera dècada del moviment del programari lliure, els paquets de
 programes lliures eren gairebé sempre no comercials; els components del
 sistema operatiu GNU/Linux eren desenvolupats per individus o per
 organitzacions sense afany de lucre, com la FSF i les universitats. Més
 tard, durant els anys 90, va començar a aparèixer el programari lliure
 comercial.</p>
 <p>
 El programari lliure comercial és una contribució a la nostra comunitat, de
 manera que l'hauríem de fomentar. Però la gent que pensa que «comercial»
 significa «no lliure» tendirà a pensar que la combinació «programari lliure
 comercial» és contradictòria, i en negarà la possibilitat. Tinguem cura de
 no utilitzar la paraula «comercial» d'aquesta manera.</p>
 
 <h3 id="Consumer">«Consumidor»</h3>
 
 <p>
 El terme «consumidor», quan s'utilitza per referir-se a usuaris
 d'ordinadors, comporta suposicions desafortunades.</p>
 <p>
 La teoria econòmica utilitza els termes «productor» i «consumidor». En
 aquest context aquestes paraules són apropiades. Però qualificar els usuaris
 de programari de «consumidors» suposa assignar-los un paper molt limitat. És
 com dir que són un bestiar que pastura passivament en un camp que altres han
 posat a la seva disposició.</p>
 <p>
 Aquesta manera de pensar condueix a paròdies com la CBDTPA (Acta de Promoció
 de la Televisió Digital i la Banda Ampla per al Consumidor) que exigiria
 mecanismes de restricció de còpia en cada aparell digital. Si tot el que els
 usuaris fan és «consumir», per què els hauria d'importar?</p>
 <p>
 L'estreta visió econòmica dels usuaris com a «consumidors» sol anar lligada
 amb la idea que les obres publicades són «continguts».</p>
 <p>
 Per descriure persones que no es limiten a consumir passivament amb als seus
 ordinadors, suggerim termes com «individus» i «ciutadans».</p>
 
 <h3 id="Content">«Contingut»</h3>
 
 <p>
 Per a descriure una sensació de comoditat i satisfacció, hom pot dir que
 està <cite>content</cite> (N. del T.: en anglès, <cite>content</cite> vol
 dir «contingut» i «satisfet»), però cal evitar l'ús d'aquesta paraula com a
 substantiu per a descriure textos o altres obres d'autor. Aquest ús adopta
 una actitud específica respecte a aquestes obres: les considera una
 mercaderia intercanviable el propòsit del qual és omplir una capsa i guanyar
 diners. De fet, tracta a les obres sense cap mena de respecte.</p>
 <p>
 Els que utilitzen aquest terme són sovint els editors que pressionen per
 augmentar el poder del copyright en nom dels autors («creadors», com en
 diuen ells) de les obres. El terme <cite>content</cite> (contingut) mostra
 el que realment senten.</p>
 <p>
 Mentre alguns utilitzin l'expressió <cite>content provider</cite> (proveïdor
 de continguts), els dissidents polítics podran ben bé anomenar-se
 <cite>malcontent providers</cite> (proveïdors de descontent).</p>
 
 <h3 id="Creator">«Creador»</h3>
 
 <p>
 El terme «creador», aplicat a l'autor, el compara implícitament amb una
 divinitat («el Creador»). Els editors utilitzen el terme per elevar la talla
 moral dels autors sobre la de la gent corrent, i justificar l'augment del
 poder del copyright que els editors diuen exercir en nom dels
 autors. Recomanem dir «autor». Tanmateix, el que realment es vol dir en
 molts casos és «titular del copyright».</p>
 
 <h3 id="ForFree">«De franc»</h3>
 
 <p>
 Si voleu dir que un programa és «lliure» <cite>(free)</cite>, si us plau no
 digueu que està disponible «de franc» (for free). Aquesta expressió
 significa específicament «per zero euros». El programari lliure és una
 qüestió de llibertat, no de preu.</p>
 <p>
 Les còpies de programari lliure sovint estan disponibles de franc (per
 exemple, descarregant-les per FTP). Però les còpies de programari lliure
 estan també disponibles a cert preu en CD-ROMs; per altra banda, les còpies
 de programari patentat estan ocasionalment disponibles de franc en
 promocions, i certs usuaris disposen normalment d'alguns paquets patentats
 sense pagar.</p>
 <p>
 Per evitar confusions, podeu dir que el programa està disponible «com a
 programari lliure».</p>
 
 <h3 id="DigitalRightsManagement">«Gestió de Drets Digitals»</h3>
 
 <p>
 El programari de «Gestió de Drets Digitals» (<cite>Digital Rights
 Management</cite> — DRM) s'ha dissenyat, de fet, per imposar restriccions
 als usuaris d'ordinadors. L'ús de la paraula «drets» en aquesta expressió és
 propaganda, dissenyada per a dirigir-nos inconscientment a veure l'assumpte
 des del punt de vista de la minoria que imposa les restriccions, mentre
 s'ignoren els drets de la majoria a qui li venen imposades aquestes
 restriccions.</p>
 <p>
 Són bones alternatives «Gestió digital de restriccions», «Pessimari digital»
 i «Programari emmanillat».</p>
 
 <h3 id="SoftwareIndustry">«Indústria del Programari»</h3>
 
 <p>
 L'expressió «indústria del programari» porta la gent a imaginar-se que el
 programari sempre es desenvolupa en una mena de fàbrica i que després es
 reparteixi als «consumidors». La comunitat del programari lliure mostra que
 aquest no és el cas. Les empreses de programari existeixen, i les diferents
 empreses desenvolupen programari lliure i/o no lliure, però les que
 desenvolupen programari lliure no són com fàbriques.</p>
 <p>
 El terme «indústria» està sent utilitzat com a propaganda pels defensors de
 les patents de programari. Anomenen el desenvolupament de programari
 «indústria» i després intenten demostrar que això significa que hauria de
 estar subjecte als monopolis de les patents. <a
 href="https://web.archive.org/web/20071215073111/http://eupat.ffii.org/papers/europarl0309/"
 title="archived version of http://eupat.ffii.org/papers/europarl0309/">El
 Parlament Europeu, quan va rebutjar les patents de programari el 2003, va
 votar per definir «indústria» com «producció automatitzada de béns
 materials»</a>.</p>
 
 <h3 id="Freeware">«Software gratuït»</h3>
 
 <p>
 Si us plau, no utilitzeu l'expressió «programari gratuït»
 <cite>(freeware)</cite> com a sinònim de «programari lliure» <cite>(free
 software)</cite>. L'expressió «programari gratuït» s'utilitzava sovint
 durant la dècada dels 80 per a programes publicats només com a executables,
 sense codi font. Avui dia aquesta expressió no té una definició acceptada
 per tothom.</p>
 <p>
 També, si utilitzeu un idioma que no sigui l'anglès, eviteu si us plau l'ús
 d'expressions angleses ambigües com <cite>free software</cite> o
 <cite>freeware</cite> (ja que es poden interpretar en el sentit contrari).
 És millor que traduïu l'expressió <cite>free software</cite> a <a
 href="/philosophy/fs-translations.html">la vostra llengua</a>.</p>
 
 <p>
 Utilitzant una paraula de <a href="/philosophy/fs-translations.html"> la
 vostra llengua</a>, mostrareu que us esteu referint realment a la llibertat
 i no només repetint com a lloros algun misteriós concepte de màrqueting
 estranger. La referència a la llibertat podrà semblar al principi estranya o
 pertorbadora als vostres compatriotes, però una cop vegin que significa
 exactament el que diu, entendran realment quina és la qüestió.
 </p>
 
 <h3 id="Market">«Mercat»</h3>
 
 <p>
 és enganyós descriure als usuaris de programari lliure, o de programari en
 general, com un «mercat».</p>
 <p>
 Això no vol dir que estem en contra del mercat. Si teniu un negoci de suport
 de programari lliure, tindreu clients, i hi comerciareu en un mercat. Mentre
 respecteu la seva llibertat, us desitjarem èxit en el vostre mercat.</p>
 <p>
 Però el moviment de programari lliure és un moviment social, no un negoci, i
 l'èxit a què aspira no és un èxit de mercat. Estem intentant servir al
 públic oferint-li llibertat, no competint per atraure el públic d'un
 rival. Equiparar aquesta campanya per la llibertat a la campanya que fa una
 empresa simplement per aconseguir èxit és disminuir la importància de la
 llibertat.</p>
 
 <h3 id="Open">«Obert»</h3>
 
 <p>
 Si us plau, eviteu utilitzar la paraula «obert» com a substitut de
 «programari lliure». Un <a
 href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">grup diferent</a> al
 nostre, amb valors menys idealistes, utilitza «codi obert» com a eslògan. Si
 us hi esteu referint, és natural utilitzar el seu nom, però si us plau no
 ens barregeu amb ells ni descrigueu la nostra feina amb la seva etiqueta
 (això portaria la gent a pensar que som seguidors seus).</p>
 
 <h3 id="Piracy">«Pirateria»</h3>
 
 <p>
 Els editors sovint es refereixen a la còpia prohibida amb la paraula
 «pirateria». D'aquesta manera volen donar a entendre que la còpia il·legal
 és èticament equivalent a atacar vaixells a alta mar i a segrestar i
 assassinar els passatgers.</p>
 <p>
 Si creieu que fer còpies il·legals no és ben bé el mateix que segrestar i
 assassinar, potser preferireu no utilitzar la paraula «pirateria» per
 descriure aquesta activitat. En el seu lloc hi ha disponibles expressions
 neutres com «còpia prohibida» o «còpia no autoritzada». Alguns de nosaltres
 podríem fins i tot preferir utilitzar un terme positiu com «compartir
 informació amb el teu veí».</p>
 
 <h3 id="IntellectualProperty">«Propietat Intel·lectual»</h3>
 
 <p>
 Als editors i als advocats els agrada descriure el copyright com a
 «propietat intel·lectual» (un terme que també inclou patents, marques
 registrades i altres àrees més fosques de llei). Aquests lleis tenen tan poc
 en comú, i difereixen tant, que no és gens recomanable generalitzar. És
 millor parlar específicament de «copyright», o de «patents», o de «marques
 registrades».</p>
 <p>
 L'expressió «propietat intel·lectual» comporta una suposició oculta: que la
 manera natural de pensar en tots aquests assumptes tan diferents és basar-se
 en una analogia amb els objectes físics i amb les nostres idees sobre la
 propietat física.</p>
 <p>
 Quan es refereix a fer còpies, aquesta analogia desatén la diferència
 crucial entre els objectes materials i la informació: la informació es pot
 copiar i compartir sense gairebé cap esforç, i els objectes materials no.</p>
 <p>
 Per evitar les confusions i les implicacions tendencioses d'aquesta
 expressió, és millor prendre la decisió ferma   de <a
 href="/philosophy/not-ipr.html">no parlar i fins i tot de no pensar en
 termes de «propietat intel·lectual»</a>.</p>
 <p>
 La hipocresia d'anomenar «drets» a aquests poders està <a
 href="/philosophy/wipo-PublicAwarenessOfCopyright-2002.html">començant a
 posar WIPO en evidència</a>.</p>
 
 <h3 id="Protection">«Protecció»</h3>
 
 <p>
 Als advocats dels editors els encanta utilitzar el terme «protecció» per
 descriure el copyright. Aquesta paraula comporta la idea d'impedir la
 destrucció o el patiment; d'aquesta manera s'aconsegueix que la gent
 s'identifiqui amb el propietari i amb l'editor que es beneficien del
 copyright, en lloc d'identificar-se amb els usuaris, que són els que
 realment pateixen les restriccions.</p>
 <p>
 és fàcil evitar «protecció» i utilitzar al seu lloc termes neutres. Per
 exemple, en comptes de dir «la protecció del copyright dura molt temps», es
 pot dir «el copyright dura molt temps».</p>
 <p>
 Si voleu criticar el copyright en lloc de donar-hi suport, podeu utilitzar
 l'expressió «restriccions del copyright». Es pot dir, per exemple, «Les
 restriccions del copyright duren molt temps».</p>
 
 <h3 id="RAND">«RAND (Raonable i No Discriminatori)»</h3>
 
 <p>
 Els organismes d'estandardització que promulguen estàndards restringits per
 patents, les quals n'impedeixen l'ús al programari lliure, tenen típicament
 una política per a l'obtenció de llicències que exigeix una quota fixa per
 cada còpia d'un programa que compleixi els estàndards. Sovint es refereixen
 a aquestes llicències amb el terme «RAND», que són les inicials de «raonable
 i no discriminatori».</p>
 <p>
 Aquest terme intenta justificar una mena de llicències de patents que
 normalment ni són raonables ni són no discriminatòries. És cert que aquestes
 llicències no discriminen a cap persona en concret, però discriminen la
 comunitat del programari lliure, i això les fa poc raonables. De manera que
 la meitat de «RAND» és enganyosa i l'altra meitat és discriminatòria.</p>
 <p>
 Els organismes d'estandardització haurien de reconèixer que aquestes
 llicències són discriminatòries, i deixar d'utilitzar el terme «raonable i
 no discriminatori» o «RAND» per descriure-les. Fins que no facin això, la
 gent que escriu i que no desitja participar en aquesta operació d'imatge
 faran bé de rebutjar aquest terme. Acceptar-lo i utilitzar-lo pel sol fet
 que les companyies propietàries de les patents han estès el seu ús és deixar
 que aquestes companyies dictin els nostres punts de vista.</p>
 <p>
 Suggerim l'expressió <cite>uniform fee only</cite> o, abreujadament, «UFO»
 (OVNI), com a substitut. És acurat perquè l'única condició en aquestes
 llicències és el pagament d'una quota uniforme.</p>
 
 <h3 id="GiveAwaySoftware">«Regalar programari»</h3>
 
 <p>
 és erroni utilitzar el terme «regalar» per a dir «distribuir un programa com
 a programari lliure». Té el mateix problema que «de franc»: implica que és
 una qüestió de preu, no de llibertat. Una manera d'evitar la confusió és dir
 «difondre com a programari lliure».</p>
 
 <h3 id="Theft">«Robatori»</h3>
 
 <p>
 Els apologistes del copyright sovint utilitzen paraules com «robatori» i
 «furt» per descriure les violacions del copyright. Al mateix temps, ens
 demanen que tractem el sistema legal com a una autoritat en ètica: si copiar
 està prohibit, ha d'estar malament.</p>
 <p>
 Aquí és pertinent esmentar que el sistema legal (com a mínim als Estats
 Units) <a
 href="http://caselaw.lp.findlaw.com/scripts/getcase.pl?court=us&amp;vol=473&amp;invol=207">rebutja
 la idea que la violació del copyright sigui un «robatori»</a>. Els
 apologistes del copyright estan fent una apel·lació a una autoritat&hellip;
 tergiversant el que aquesta autoritat diu.</p>
 <p>
 La idea que les lleis estableixen què és èticament correcte o incorrecte és
 una equivocació corrent. Les lleis són, en el millor dels casos, un intent
 d'aconseguir justícia; dir que les lleis defineixen què és la justícia o
 quina conducta és ètica és posar les coses cap per avall.</p>
 
 <h3 id="Closed">«Tancat»</h3>
 
 <p>
 Descriure el programari no lliure com a «tancat» clarament es refereix al
 terme «codi obert». En el moviment del programari lliure <a
 href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">volem evitar ser
 confosos amb el més recent moviment del codi obert</a>, i per això procurem
 evitar un ús que podria portar la gent a agrupar-nos amb ells. Per aquesta
 raó evitem descriure el programari no lliure com a «tancat». L'anomenem «no
 lliure» o «<a
 href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">patentat</a>».</p>
 
 <h3 id="SellSoftware">«Vendre programari»</h3>
 
 <p>
 L'expressió «vendre programari» és ambigua. En rigor, intercanviar una còpia
 d'un programa lliure per una quantitat de diners és <a
 href="/philosophy/selling.html">vendre</a>; però la gent normalment associa
 el terme «venda» amb les restriccions que les patents imposen a l'ús
 posterior del programari. Podeu ser més precisos, i evitar confusions, dient
 tant «distribuir còpies d'un programa a canvi d'una quota» com «imposar
 restriccions de patent a l'ús d'un programa».</p>
 <p>
 Vegeu <a href="/philosophy/selling.html"> Vendre programari lliure</a> per
 aprofundir en aquest tema.</p>
 
 <h3 id="Vendor">«Venedor»</h3>
 
 <p>
 Si us plau, no utilitzeu el terme «venedor» per referir-vos de manera
 general a qualsevol persona que desenvolupa o recopila un paquet de
 programes. Molts programes es desenvolupen per vendre còpies, i els seus
 desenvolupadors són per tant els seus venedors; això inclou alguns paquets
 de programari lliure. Tanmateix, molts programes els desenvolupen voluntaris
 o organitzacions que no pretenen vendre còpies. Aquests desenvolupadors no
 són venedors. De la mateixa manera, només alguns dels recopiladors de
 distribucions de GNU/Linux són venedors.
 </p>
 
 <hr />
 <blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig està publicat a <a
 href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Programari
 Lliure, Societat Lliure: Assaigs Selectes de Richard M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote>
 
 <div class="translators-notes">
 
 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
  </div>
 </div>
 
 <!-- for id="content", starts in the include above -->
 <!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
 <div id="footer">
 <div class="unprintable">
 
 <p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
 href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>.  També hi ha <a
 href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
 FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
 href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>
 
 <p>
 <!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
         replace it with the translation of these two:
 
         We work hard and do our best to provide accurate, good quality
         translations.  However, we are not exempt from imperfection.
         Please send your comments and general suggestions in this regard
         to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
 
         &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>
 
         <p>For information on coordinating and submitting translations of
         our web pages, see <a
         href="/server/standards/README.translations.html">Translations
         README</a>. -->
 Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
 traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
 traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
 href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
 col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
 </div>
 
 <!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
      files generated as part of manuals) on the GNU web server should
      be under CC BY-ND 4.0.  Please do NOT change or remove this
      without talking with the webmasters or licensing team first.
      Please make sure the copyright date is consistent with the
      document.  For web pages, it is ok to list just the latest year the
      document was modified, or published.
 
      If you wish to list earlier years, that is ok too.
      Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
      years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
      year, i.e., a year in which the document was published (including
      being publicly visible on the web or in a revision control system).
 
      There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
      Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
 <p>Copyright &copy; 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2004 Free
 Software Foundation, Inc.</p>
 
 <p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
 href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
 Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
 
 <!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
 <div class="translators-credits">
 
 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
 Traducció: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 15 de febrer de
 2006.</div>
 
 <p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
 Updated:
 <!-- timestamp start -->
 $Date: 2019/05/15 05:20:19 $
 <!-- timestamp end -->
 </p>
 </div>
 </div>
 <!-- for class="inner", starts in the banner include -->
 </body>
 </html>