taler-merchant-demos

use-free-software.html (9744B)

---

 <!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/use-free-software.en.html" -->
 
 <!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
 <!-- Parent-Version: 1.96 -->
 <!-- This page is derived from /server/standards/boilerplate.html -->
 <!--#set var="TAGS" value="essays upholding fsmovement" -->
 <!--#set var="DISABLE_TOP_ADDENDUM" value="yes" -->
 
 <!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
 <title>La comunitat del programari lliure 20 anys després - Projecte GNU - Free
 Software Foundation</title>
 
 <!--#include virtual="/philosophy/po/use-free-software.translist" -->
 <!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
 <!--#include virtual="/philosophy/ph-breadcrumb.ca.html" -->
 <!--GNUN: OUT-OF-DATE NOTICE-->
 <!--#include virtual="/server/top-addendum.ca.html" -->
 <div class="article reduced-width">
 <h2 style="margin-bottom: .2em">
 La comunitat del programari lliure 20 anys després: </h2>
 <h3 style="margin: 0 0 1.2em">
 Un gran però incomplet èxit. I ara què?</h3>
 
 <address class="byline">per <a href="https://www.stallman.org/">Richard Stallman</a></address>
 
 <p>
 Va ser el 5 de gener de 1984, avui fa vint anys, quan vaig deixar la meva
 feina al MIT per començar a desenvolupar un sistema operatiu lliure, <a
 href="/gnu/thegnuproject.html">GNU</a>. Encara que mai no hem publicat un
 sistema GNU complet idoni per a un ús productiu, desenes de milions de
 persones utilitzen avui una variant del sistema GNU, encara que la majoria
 no saben que ho és. Programari lliure no significa «gratuït»: significa que
 els usuaris són lliures d'usar el programa, estudiar-ne el codi font,
 modificar-lo i distribuir-lo amb o sense canvis, gratuïtament o cobrant una
 quantitat.</p>
 
 <p>
 La meva esperança era que un sistema operatiu lliure obriria un camí per
 escapar per sempre de la subjugació que representa el programari
 privatiu. Jo havia experimentat l'horror de l'estil de vida que el
 programari no lliure imposa als seus usuaris, i estava determinat a escapar
 i a facilitar als altres un camí per fer el mateix.</p>
 
 <p>
 El programari no lliure implica un sistema antisocial que prohibeix la
 cooperació i la comunitat. Habitualment no es pot veure el codi font; no es
 pot saber quins trucs bruts o quines errades estúpides pot contenir. Si a
 algú no li agrada el programa, no el pot canviar. I el pitjor de tot, està
 prohibit compartir-lo amb algú més. La prohibició de compartir el programari
 equival a tallar els llaços que uneixen la societat.</p>
 
 <p>
 Avui tenim una gran comunitat d'usuaris que fan anar GNU, Linux i altres
 programes lliures. A milers de persones els agradaria estendre això, i han
 adoptat com a objectiu convèncer a més usuaris d'ordinadors que «utilitzin
 programari lliure». Però què significa «utilitzar programari lliure»?
 Significa escapar del programari privatiu, o simplement instal·lar-hi al
 costat programes lliures? Ens proposem conduir la gent a la llibertat, o
 simplement presentar-los el nostre codi? En altres paraules, estem
 treballant per la llibertat, o hem reemplaçat aquesta meta pel superficial
 objectiu de la popularitat?</p>
 
 <p>
 És fàcil habituar-se a passar per alt aquesta distinció, perquè en moltes
 situacions comunes no suposa cap diferència. Quan intentem convèncer una
 persona que provi un programa lliure o instal·li el sistema operatiu <a
 href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a>, amb qualsevol dels dos
 objectius ens comportaríem de la mateixa manera. Tanmateix, en altres
 situacions cada una de les metes condueix a accions molt diferents.</p>
 
 <p>
 Per exemple, què hauríem de dir quan es publiquen versions que funcionen
 sobre GNU/Linux del controlador de vídeo no lliure de Invidious, de la base
 de dades no lliure Prophecy, o de l'intèrpret i de les biblioteques no
 lliures del llenguatge Indonesia? Hauríem d'agrair als seus desenvolupadors
 el «suport» al nostre sistema, o hauríem de considerar aquest programa no
 lliure com qualsevol altre, com un atractiu pertorbador, una temptació a
 acceptar l'esclavitud, un problema a resoldre?</p>
 
 <p>
 Si adoptem com a meta augmentar la popularitat d'alguns programes lliures,
 si busquem convèncer més gent que utilitzi alguns programes lliures de tan
 en quan, podem pensar que aquests programes no lliures són contribucions
 útils per a aquest objectiu. És difícil discutir l'afirmació que la seva
 disponibilitat fa que GNU/Linux sigui més popular. Si un ús ampli de GNU o
 de Linux és l'objectiu últim de la nostra comunitat, hauríem lògicament
 d'aplaudir totes les aplicacions que funcionin sobre GNU/Linux, siguin
 lliures o no.</p>
 
 <p>
 Però si el nostre objectiu és la llibertat, tot canvia. Els usuaris no poden
 ser lliures mentre usin un programa no lliure. Per alliberar els ciutadans
 del ciberespai, hem de reemplaçar aquests programes no lliures i no pas
 acceptar-los. No són contribucions a la nostra comunitat, són temptacions
 per assentar la falta de llibertat.</p>
 
 <p>
 Hi ha dues motivacions comunes per desenvolupar un programa lliure. Una és
 que no hi ha cap programa que faci certa tasca. Desgraciadament, acceptar
 l'ús d'un programa no lliure elimina aquesta motivació. L'altra és el desig
 de ser lliure, que motiva la gent a escriure substituts lliures de programes
 privatius. En casos com aquests, aquest motiu és l'únic que pot
 funcionar. Simplement utilitzant un substitut lliure nou i sense acabar,
 abans que tècnicament sigui comparable amb el model no lliure, podem
 contribuir a animar els desenvolupadors lliures a perseverar fins que arribi
 a ser superior.</p>
 
 <p>
 La presència d'aquests programes no lliures no és un fet
 trivial. Desenvolupar substituts lliures suposarà una feina enorme; es pot
 trigar anys. Aquesta feina pot requerir l'ajuda de futurs hackers, avui
 joves, gent que encara ha de sentir-se atreta a treballar en el programari
 lliure. Què podem fer avui per ajudar a convèncer altres persones, en el
 futur, de mantenir la determinació i la persistència necessàries per acabar
 aquesta obra?</p>
 
 <p>
 La manera més efectiva d'enfortir la nostra comunitat per al futur és
 difondre la comprensió del valor de la llibertat: ensenyar a més gent a
 reconèixer la inacceptable immoralitat del programari no lliure. La gent que
 valora la llibertat és, a llarg termini, la seva millor i més essencial
 defensa.</p>
 
 <div class="infobox extra" role="complementary">
 <hr />
 <p>Publicat originàriament a <cite>NewsForge</cite>.</p>
 </div>
 </div>
 
 <div class="translators-notes">
 
 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
  </div>
 </div>
 
 <!-- for id="content", starts in the include above -->
 <!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
 <div id="footer" role="contentinfo">
 <div class="unprintable">
 
 <p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
 href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>.  També hi ha <a
 href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
 FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
 href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>
 
 <p>
 <!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
         replace it with the translation of these two:
 
         We work hard and do our best to provide accurate, good quality
         translations.  However, we are not exempt from imperfection.
         Please send your comments and general suggestions in this regard
         to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
 
         &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>
 
         <p>For information on coordinating and contributing translations of
         our web pages, see <a
         href="/server/standards/README.translations.html">Translations
         README</a>. -->
 Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
 traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
 traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
 href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
 col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
 </div>
 
 <!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
      files generated as part of manuals) on the GNU web server should
      be under CC BY-ND 4.0.  Please do NOT change or remove this
      without talking with the webmasters or licensing team first.
      Please make sure the copyright date is consistent with the
      document.  For web pages, it is ok to list just the latest year the
      document was modified, or published.
      
      If you wish to list earlier years, that is ok too.
      Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
      years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
      year, i.e., a year in which the document was published (including
      being publicly visible on the web or in a revision control system).
      
      There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
      Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
 <p>Copyright &copy; 2004, 2021 Richard Stallman</p>
 
 <p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
 href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
 Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
 
 <!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
 <div class="translators-credits">
 
 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
 Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 20 d'abril de
 2009.</div>
 
 <p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
 Updated:
 
 $Date: 2021/09/26 16:32:47 $
 
 <!-- timestamp end -->
 </p>
 </div>
 </div>
 <!-- for class="inner", starts in the banner include -->
 </body>
 </html>