pragmatic.html (12842B)
1 <!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/pragmatic.en.html" --> 2 3 <!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> 4 <!-- Parent-Version: 1.96 --> 5 <!-- This page is derived from /server/standards/boilerplate.html --> 6 <!--#set var="TAGS" value="essays licensing copyleft" --> 7 <!--#set var="DISABLE_TOP_ADDENDUM" value="yes" --> 8 9 <!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> 10 <title>Copyleft: idealisme pragmàtic - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> 11 12 <!--#include virtual="/philosophy/po/pragmatic.translist" --> 13 <!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> 14 <!--#include virtual="/philosophy/ph-breadcrumb.ca.html" --> 15 <!--GNUN: OUT-OF-DATE NOTICE--> 16 <!--#include virtual="/server/top-addendum.ca.html" --> 17 <div class="article reduced-width"> 18 <h2>Copyleft: idealisme pragmàtic</h2> 19 20 <address class="byline">per <a href="https://www.stallman.org/">Richard Stallman</a></address> 21 22 <p> 23 Tota decisió que pren una persona és resultat dels seus valors i 24 objectius. La gent pot tenir objectius i valors molt diferents: la fama, els 25 diners, l'amor, la supervivència, la diversió i la llibertat només són 26 alguns dels objectius que una bona persona pot tenir. Quan l'objectiu és una 27 qüestió de principis, ho anomenem idealisme.</p> 28 29 <p> 30 La feina que faig pel programari lliure està motivada per un objectiu 31 idealista: difondre la llibertat i la cooperació. Vull <a 32 href="/philosophy/why-copyleft.html"> promoure la difusió del programari 33 lliure</a>, substituint el programari privatiu que prohibeix la cooperació, 34 i millorar d'aquesta manera la nostra societat.</p> 35 <p> 36 Aquesta és la raó fonamental per la qual la Llicència Pública General de GNU 37 (GPL GNU) està escrita com a una llicència <a 38 href="/licenses/copyleft.html">copyleft</a>. Tot el codi afegit als 39 programes protegits per la GPL ha de ser programari lliure, fins i tot si 40 s'inclou en un fitxer separat. Faig que el meu codi estigui disponible per 41 fer-lo servir en programari lliure, i no en programari privatiu, amb la idea 42 d'animar altres programadors que facin el mateix. Entenc que, ja que els 43 desenvolupadors de programari privatiu fan servir el copyright per impedir 44 que el compartim, els que cooperem podem fer servir el copyright per donar 45 als altres usuaris que cooperen un avantatge: que puguin fer servir el 46 nostre codi.</p> 47 <p> 48 No tothom que fa servir la Llicència Pública General de GNU té aquest 49 objectiu. Fa molts anys, a un amic meu li van demanar que tornés a publicar 50 amb copyleft un programa les condicions del qual no s'ajustaven al copyleft, 51 i va respondre més o menys així:</p> 52 <blockquote><p> 53 "De vegades treballo en programari lliure i de vegades en programari 54 privatiu, però, quan treballo en programari privatiu, espero que em 55 <em>paguin</em>." 56 </p></blockquote> 57 58 <p> 59 Estava disposat a compartir la seva feina amb una comunitat que compartís 60 programari, però no veia cap raó per donar un cop de mà a una empresa fent 61 productes que quedarien fora de l'abast de la nostra comunitat. El seu 62 objectiu era diferent del meu, però va decidir que la Llicència Pública 63 General de GNU també era útil per al seu objectiu.</p> 64 <p> 65 Si voleu aconseguir alguna cosa en aquest món, no n'hi ha prou amb 66 l'idealisme: cal triar un mètode que serveixi per arribar a l'objectiu. Dit 67 d'una altra manera, s'ha de ser pragmàtic. És pragmàtica la Llicència GPL? 68 Fem un cop d'ull als seus resultats.</p> 69 <p> 70 Considerem el GNU C++. Per què tenim un compilador C++ lliure? Només perquè 71 la Llicència GPL de GNU deia que havia de ser lliure. El GNU C++ va ser 72 desenvolupat per un consorci industrial, MCC, a partir del compilador GNU 73 C. Normalment MCC fa els seus productes tan privatius com pot. Però van fer 74 la interfície del C++ com a programari lliure perquè la Llicència GPL de GNU 75 deia que era l'única manera en què podia publicar-se. La interfície del C++ 76 incloïa molts fitxers nous, però com que s'havien d'enllaçar amb el GCC, 77 se'ls havia d'aplicar la Llicència GPL. Els avantatges per a la nostra 78 comunitat són evidents.</p> 79 <p> 80 Considerem el cas del GNU Objective C. Els de NeXT inicialment volien que 81 aquesta interfície fos privativa i van proposar publicar-la com a fitxers 82 <samp>.o</samp> perquè els usuaris poguessin enllaçar-la amb la resta del 83 GCC, pensant que així es podrien saltar els requisits de la Llicència 84 GPL. Però el nostre advocat va dir que això no complia els requisits legals 85 i que no estava permès, de manera que van publicar la interfície Objective C 86 com a programari lliure.</p> 87 <p> 88 Aquests exemples van tenir lloc fa anys, però la Llicència GPL de GNU ens 89 continua aportant més programari lliure.</p> 90 <p> 91 Moltes biblioteques GNU estan protegides per la Llicència Pública General 92 Reduïda de GNU (la LGPL), però no totes. Una biblioteca GNU que està 93 protegida per la Llicència GPL ordinària del GNU és la Readline, que permet 94 editar línies d'ordres. Una vegada vaig saber que hi havia un programa no 95 lliure que estava dissenyat per fer servir la biblioteca Readline i li vaig 96 dir al desenvolupador que això no estava permès. Hauria pogut eliminar del 97 programa l'edició de línies d'ordres, però el que va fer va ser tornar-lo a 98 publicar amb la Llicència GPL. Ara és programari lliure.</p> 99 <p> 100 Els programadors que escriuen millores per al GCC (o l'Emacs, el Bash, el 101 Linux o qualsevol programa protegit per la GPL) acostumen a treballar per a 102 empreses o universitats. Quan el programador vol retornar les seves millores 103 a la comunitat i veure el seu codi en la versió següent, el seu cap li pot 104 dir: «Un moment, aquest codi és nostre! No el volem compartir; hem decidit 105 convertir la teva versió millorada en un producte de programari privatiu.»</p> 106 <p> 107 És aquí on la Llicència GPL del GNU ve al nostre rescat. El programador 108 mostra al cap que aquest producte de programari privatiu infringiria el 109 copyright, i el cap s'adona que només té dues opcions: publicar el nou codi 110 com a programari lliure o no publicar-lo. Gairebé sempre permetrà que el 111 programador faci el que tenia previst fer, i el codi s'incorporarà a la 112 propera versió.</p> 113 <p> 114 La Llicència GPL de GNU no és Mister Simpatia. Diu no a algunes de les coses 115 que de vegades vol fer la gent. Hi ha usuaris que diuen que això és negatiu 116 perquè la GPL «exclou» alguns desenvolupadors de programari privatiu que 117 «cal incorporar a la comunitat del programari lliure».</p> 118 <p> 119 Però no els estem excloent de la nostra comunitat: ells decideixen no 120 entrar-hi. La seva decisió de fer programari privatiu és a la vegada la 121 decisió de mantenir-se fora de la nostra comunitat. Formar part de la nostra 122 comunitat vol dir cooperar amb nosaltres: no els podem «portar a la nostra 123 comunitat» si no s'hi volen incorporar.</p> 124 <p> 125 El que podem fer és oferir-los un al·licient per unir-s'hi. La Llicència GPL 126 de GNU està dissenyada perquè el nostre programari disponible sigui un 127 al·licient: «Si crees programari lliure, pots fer servir aquest codi.» És 128 clar que no els convencerem tots, però sí uns quants.</p> 129 <p> 130 El desenvolupament de programari privatiu no aporta cap contribució a la 131 nostra comunitat, però els seus desenvolupadors sovint ens demanen un cop de 132 mà. Els usuaris de programari lliure poden contribuir a l'autoestima dels 133 desenvolupadors de programari lliure, mitjançant el reconeixement i la 134 gratitud, però pot ser molt temptador que una empresa et digui: «Tu deixa 135 que posem el teu paquet al nostre programa privatiu, i el teu programa el 136 faran servir milers de persones!» La temptació pot ser poderosa, però a la 137 llarga tots en sortim més ben parats si ens hi resistim. </p> 138 <p> 139 La temptació i la pressió resulten més difícils de reconèixer si arriben 140 d'una manera indirecta, a través d'organitzacions de programari lliure que 141 han adoptat una política de fer costat al programari privatiu. L'X 142 Consortium (i el seu successor, l'Open Group) en són un exemple: finançats 143 per empreses que feien programari privatiu, fa una dècada que volen 144 convèncer els programadors que no facin servir el copyleft. Quan l'Open 145 Group va intentar <a href="/philosophy/x.html"> convertir l'X11R6.4 en 146 programari no lliure</a>, els que ens vam resistir a aquella pressió vam 147 estar orgullosos d'haver-ho fet.</p> 148 <p> 149 El setembre de 1998, uns mesos després que l'X11R6.4 es publiqués sota 150 condicions de distribució no lliures, l'Open Group va canviar de parer i el 151 va tornar a publicar amb la mateixa llicència de programari lliure (no 152 ajustada al copyleft) que es va fer servir per al X11R6.3. Gràcies, Open 153 Group, però aquest canvi de parer no invalida les conclusions que traiem del 154 fet que fos <em>possible</em> afegir-hi les restriccions.</p> 155 <p> 156 Des del punt de vista pragmàtic, pensar en objectius més grans a llarg 157 termini reforçarà la voluntat de resistir aquesta pressió. Si us centreu en 158 la llibertat i la comunitat que podeu construir si us manteniu ferms, 159 trobareu la força per fer-ho. «Defenseu alguna cosa o us ensorrareu per 160 no-res.»</p> 161 <p> 162 I si els cínics ridiculitzen la llibertat, la comunitat… si els 163 «realistes implacables» diuen que el benefici econòmic és l'únic 164 ideal… senzillament ignoreu-los i continueu fent servir el copyleft.</p> 165 166 <hr class="no-display" /> 167 <div class="edu-note c"><p id="fsfs">Aquest assaig s'ha publicat al llibre <a 168 href="https://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free 169 Software, Free Society: The Selected Essays of Richard 170 M. Stallman</cite></a>.</p></div> 171 </div> 172 173 <div class="translators-notes"> 174 175 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> 176 </div> 177 </div> 178 179 <!-- for id="content", starts in the include above --> 180 <!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> 181 <div id="footer" role="contentinfo"> 182 <div class="unprintable"> 183 184 <p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a 185 href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a 186 href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la 187 FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a 188 href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> 189 190 <p> 191 <!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, 192 replace it with the translation of these two: 193 194 We work hard and do our best to provide accurate, good quality 195 translations. However, we are not exempt from imperfection. 196 Please send your comments and general suggestions in this regard 197 to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> 198 199 <web-translators@gnu.org></a>.</p> 200 201 <p>For information on coordinating and contributing translations of 202 our web pages, see <a 203 href="/server/standards/README.translations.html">Translations 204 README</a>. --> 205 Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de 206 traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les 207 traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a 208 href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per 209 col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> 210 </div> 211 212 <!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to 213 files generated as part of manuals) on the GNU web server should 214 be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this 215 without talking with the webmasters or licensing team first. 216 Please make sure the copyright date is consistent with the 217 document. For web pages, it is ok to list just the latest year the 218 document was modified, or published. 219 220 If you wish to list earlier years, that is ok too. 221 Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying 222 years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable 223 year, i.e., a year in which the document was published (including 224 being publicly visible on the web or in a revision control system). 225 226 There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers 227 Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> 228 <p>Copyright © 1998, 2021 Free Software Foundation, Inc.</p> 229 230 <p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" 231 href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència 232 Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> 233 234 <!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> 235 <div class="translators-credits"> 236 237 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> 238 Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 18 de juny de 239 2010.</div> 240 241 <p class="unprintable"><!-- timestamp start --> 242 Updated: 243 244 $Date: 2021/09/26 16:32:46 $ 245 246 <!-- timestamp end --> 247 </p> 248 </div> 249 </div> 250 <!-- for class="inner", starts in the banner include --> 251 </body> 252 </html>