linux-and-gnu.html (16411B)
1 <!--#set var="PO_FILE" 2 value='<a href="/gnu/po/linux-and-gnu.ca.po"> 3 https://www.gnu.org/gnu/po/linux-and-gnu.ca.po</a>' 4 --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/linux-and-gnu.html" 5 --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/linux-and-gnu.ca-diff.html" 6 --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-09-04" --> 7 8 <!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> 9 <!-- Parent-Version: 1.87 --> 10 11 <!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> 12 <title>Linux i GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> 13 <meta http-equiv="Keywords" content="GNU, FSF, Free Software Foundation, Linux, Emacs, GCC, Unix, Programari 14 Lliure, Sistema Operatiu, GNU Kernel, HURD, GNU HURD, Hurd" /> 15 <meta http-equiv="Description" content="Des de 1983 desenvolupem el sistema operatiu lliure GNU, de manera que els 16 usuaris tinguin la llibertat de compartir i millorar el programari que 17 utilitzen." /> 18 19 <!--#include virtual="/gnu/po/linux-and-gnu.translist" --> 20 <!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> 21 <!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> 22 <h2>Linux i el Sistema GNU</h2> 23 24 <p><strong>per <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a></strong></p> 25 26 <div class="announcement"> 27 <blockquote><p>Per més informació vegeu les <a href="/gnu/gnu-linux-faq.html">Preguntes 28 freqüents sobre GNU/Linux</a> i l'article <a 29 href="/gnu/why-gnu-linux.html">Per què GNU/Linux?</a></p> 30 </blockquote> 31 </div> 32 33 <p> 34 Molts usuaris utilitzen diàriament una versió modificada del <a 35 href="/philosophy/categories.html#TheGNUsystem">sistema GNU</a> sense 36 saber-ho. Per una sèrie de fets, la versió de GNU que s'utilitza àmpliament 37 és coneguda habitualment com a «Linux», sense que molts usuaris <a 38 href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">siguin conscients</a> que es 39 tracta bàsicament del sistema GNU, desenvolupat pel <a 40 href="/gnu/gnu-history.html">Projecte GNU</a>.</p> 41 42 <p> 43 Hi ha realment un Linux, i aquestes persones l'utilitzen, però Linux no és 44 un sistema operatiu. Linux és el nucli: la part del sistema que facilita els 45 recursos de la màquina als altres programes que s'executen. El nucli és una 46 part essencial d'un sistema operatiu, però sol no serveix de res; només pot 47 funcionar en l'entorn d'un sistema operatiu complet. Linux s'utilitza 48 normalment en combinació amb el sistema operatiu GNU: el conjunt del sistema 49 és bàsicament GNU, amb Linux funcionant com a nucli. Totes les anomenades 50 «Distribucions Linux» són en realitat distribucions de GNU/Linux.</p> 51 52 <p> 53 Molts usuaris desconeixen aquesta distinció entre el nucli (Linux) i el 54 sistema complet, que també anomenen «Linux». Aquest ús ambigu del nom no 55 ajuda massa a desfer l'equívoc. Aquests usuaris sovint pensen que Linus 56 Torvalds va desenvolupar tot el sistema operatiu el 1991, amb una mica 57 d'ajuda.</p> 58 59 <p> 60 Els programadors generalment saben que Linux és un nucli. Però com que han 61 escoltat generalment que al sistema complet se l'anomena també «Linux», 62 sovint s'imaginen una història que justifiqui aquest nom. Per exemple, molts 63 creuen que un cop Linus Torvalds va acabar d'escriure el nucli, el seus 64 companys van cercar altres programes lliures, i sense cap raó aparent es van 65 trobar que gairebé tot el que calia per a fer un sistema operatiu a l'estil 66 d'Unix ja estava disponible.</p> 67 68 <p> 69 Però tot allò que van trobar no era la conseqüència d'un accident: era el 70 sistema GNU. El <a href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a> 71 disponible havia esdevingut un sistema complet pel fet que el Projecte GNU 72 havia estat treballant des del 1984 per a fer-ne un. Al <a 73 href="/gnu/manifesto.html">Manifest GNU</a> vàrem fixar l'objectiu de 74 desenvolupar un sistema lliure a l'estil d'Unix, anomenat GNU. L'<a 75 href="/gnu/initial-announcement.html">Anunci inicial</a> del Projecte GNU 76 també descriu alguns dels plans originals del sistema GNU. Quan Linux 77 s'estava escrivint, el sistema estava gairebé acabat.</p> 78 79 <p> 80 La majoria dels projectes de programari lliure tenen l'objectiu de 81 desenvolupar un programa particular per a una tasca particular. Exemples 82 destacats en són el treball de Linus Torvalds per a escriure un nucli a 83 l'estil d'Unix (Linux); el treball de Donald Knuth per escriure un 84 formatador de textos (TeX); o el treball de Bob Schifler per a desenvolupar 85 un sistema de finestres (X Window). És natural mesurar la contribució a 86 aquests tipus de projectes pels programes específics que s'aporten al 87 projecte.</p> 88 89 <p> 90 Si intentéssim mesurar la contribució del Projecte GNU d'aquesta manera, què 91 en podríem concloure? Un venedor de CD-ROMs hagués trobat que a la seva 92 «distribució Linux», el <a 93 href="/philosophy/categories.html#GNUsoftware">programari GNU</a> era el 94 component principal, essent la seva participació al voltant del 28% del codi 95 font, i aportant-hi alguns dels principals components essencials, sense els 96 quals no hi hauria sistema operatiu. Linux participava amb un 3% del codi 97 font. Per tant, si es cerqués un nom per al sistema basant-se en qui va 98 escriure els programes del sistema, el nom més apropiat seria «GNU».</p> 99 100 <p> 101 Però no creiem que aquesta sigui la manera correcta d'afrontar la 102 qüestió. El Projecte GNU no va ser, i no és, un projecte per desenvolupar 103 programari específic. No era un projecte per <a 104 href="/software/gcc/">desenvolupar un compilador de C</a>, tot i que el vam 105 fer. No era un projecte per desenvolupar un editor de textos, tot i que 106 també en vam desenvolupar un. La intenció del Projecte GNU era la de 107 desenvolupar <em>un sistema operatiu complet i lliure a l'estil d'Unix</em>: 108 GNU.</p> 109 110 <p> 111 Molta gent ha fet grans contribucions als programes lliures del sistema, i 112 totes es mereixen un reconeixement. Però la finalitat era <em>un sistema 113 integrat</em>, i no només una col·lecció de programes útils. El Projecte GNU 114 es va iniciar precisament per a fer-ne un. Vam elaborar una llista dels 115 programes necessaris per a crear un sistema lliure <em>complet</em>, i vam 116 cercar, escriure o trobar algú que escrigués tot el que figurava a la 117 llista. Vam escriure components essencials però sense cap mena 118 d'atractiu <a href="#unexciting">(1)</a>, perquè sense ells no tindríem 119 un sistema complet. Alguns dels nostres components, com les eines de 120 programació, es van popularitzar entre els programadors, però també vam 121 escriure molts components que no eren eines <a 122 href="#nottools">(2)</a>. Fins i tot vam desenvolupar un joc d'escacs, GNU 123 Chess, perquè un sistema complet també necessita jocs.</p> 124 125 <p> 126 A principis dels 90 disposàvem de tot el sistema llevat del nucli. També 127 havíem començat a treballar en un nucli, el <a 128 href="/software/hurd/hurd.html">GNU Hurd</a>, que funciona sobre Mach. El 129 desenvolupament d'aquest nucli ha estat una mica més dur del que ens 130 esperàvem; <a href="/software/hurd/hurd-and-linux.html">el nucli GNU Hurd va 131 començar a ser fiable el 2001</a>, però encara falta per a què estigui llest 132 per al públic en general.</p> 133 134 <p> 135 Afortunadament no vam haver d'esperar que Hurd estigués enllestit, perquè 136 Linux ja estava disponible. Quan el 1992 Linus Torvalds va publicar Linux 137 com a programari lliure, va omplir el buit més important del sistema GNU. La 138 gent podia llavors <a 139 href="http://ftp.funet.fi/pub/linux/historical/kernel/old-versions/RELNOTES-0.01">unir 140 Linux i el sistema GNU</a> per tal d'obtenir un sistema operatiu complet i 141 lliure: una versió del sistema GNU que contenia Linux. En altres paraules, 142 un sistema GNU/Linux.</p> 143 144 <p> 145 Posar-los tots dos junts sona senzill, però no va ser una tasca 146 trivial. Alguns components de GNU <a href="#somecomponents">(3)</a> 147 necessitaven canvis substancials per funcionar amb Linux. Integrar un 148 sistema complet en una distribució que hauria de funcionar «fora de la 149 capsa» també va significar molta feina. Calia resoldre com instal·lar i 150 iniciar el sistema, un problema que encara no havíem afrontat perquè encara 151 no havíem arribat a aquell punt. La gent que desenvolupava les diverses 152 distribucions del sistema van fer una contribució cabdal. Però era una feina 153 que segurament, per la seva naturalesa, l'hagués acabat fent algú.</p> 154 155 <p> 156 El Projecte GNU dóna suport als sistemes GNU/Linux de la mateixa manera que 157 ho fa amb el sistema GNU, fins i tot finançant-los. La <a 158 href="http://fsf.org/">FSF</a> va finançar la reescriptura de les extensions 159 relacionades amb Linux de la biblioteca GNU C, de tal manera que ara estan 160 ben integrades, i els sistemes GNU/Linux més nous utilitzen la versió actual 161 de la biblioteca sense canvis. La FSF també va finançar els inicis del 162 desenvolupament de la distribució Debian GNU/Linux.</p> 163 164 <p> 165 Actualment hi ha moltes variants diferents del sistema GNU/Linux (sovint se 166 les anomena «distros»). La majoria inclouen programari no lliure; els seus 167 desenvolupadors segueixen més la filosofia associada amb Linux que la de 168 GNU. Però també hi ha <a href="/distros/distros.html">distros de GNU/Linux 169 completament lliures</a>. La FSF dóna suport a <a 170 href="http://gnewsense.org/">gNewSense</a>.</p> 171 172 <p>Convertir en lliure una distribució de GNU/Linux no consisteix només en 173 eliminar diversos programes no lliures. Avui dia, la versió corrent de Linux 174 conté també programes no lliures. Aquests programes es carreguen per activar 175 dispositius quan s'inicia el sistema i s'inclouen com a llargues sèries de 176 números al "codi font" de Linux. De fet, mantenir lliure una distribució de 177 GNU/Linux implica ara també mantenir una <a 178 href="http://directory.fsf.org/project/linux"> versió lliure de Linux</a> </p> 179 180 <p>Tant si utilitzeu GNU/Linux com si no, no induïu a la confusió emprant la 181 paraula «Linux» de forma ambigua. Linux és el nucli, un dels principals 182 components essencials del sistema. El sistema en conjunt es més o menys el 183 sistema GNU, amb Linux afegit. Quan parleu d'aquesta combinació, anomeneu-la 184 si us plau «GNU/Linux».</p> 185 186 <p> 187 Si voleu posar un enllaç per oferir més informació sobre «GNU/Linux», 188 aquesta pàgina i <a 189 href="/gnu/the-gnu-project.html">http://www.gnu.org/gnu/the-gnu-project.html</a> 190 són bones opcions. Si parleu del nucli Linux i voleu posar un enllaç per 191 oferir més informació, <a 192 href="http://foldoc.org/linux">http://foldoc.org/linux</a> és una bona 193 adreça.</p> 194 195 <h3>Postdates</h3> 196 197 <p> 198 A més de GNU, un altre projecte ha produït, de manera independent, un 199 sistema operatiu lliure a l'estil d'Unix. Aquest sistema és conegut com a 200 BSD, i va ser desenvolupat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. No era 201 un sistema lliure als anys 80, però va esdevenir lliure a principis dels 202 90. Els sistemes operatius lliures que existeixen avui dia <a 203 href="#newersystems">(4)</a> són gairebé sempre variants del sistema GNU o 204 del sistema BSD.</p> 205 206 <p> 207 De vegades la gent pregunta si BSD també és una versió de GNU, com 208 GNU/Linux. Els desenvolupadors del sistema BSD es van plantejar fer lliure 209 el seu programari seguint l'exemple del Projecte GNU, i les crides 210 d'activistes de GNU van contribuir a convèncer-los, però el seu codi té poc 211 a veure amb GNU. Els sistemes BSD utilitzen avui dia alguns programes GNU, 212 igual que el sistema GNU i les seves variants utilitzen alguns programes 213 BSD. Però si els considerem en conjunt, es tracta de dos sistemes diferents 214 que han evolucionat per separat. Els desenvolupadors de BSD no van escriure 215 un nucli ni el van afegir al sistema GNU, de manera que un nom com GNU/BSD 216 no tindria sentit. <a href="#gnubsd">(5)</a></p> 217 218 <h3>Notes:</h3> 219 <ol> 220 <li> 221 <a id="unexciting"></a>Aquests components essencials però poc atractius 222 inclouen el compilador GNU GAS i l'enllaçador GLD, que ara són part dels 223 paquets <a href="/software/binutils/">GNU Binutils</a>), <a 224 href="/software/tar/">GNU tar</a> i d'altres.</li> 225 226 <li> 227 <a id="nottools"></a>Per exemple, la interfície BASH, l'intèrpret <a 228 href="/software/ghostscript/ghostscript.html">Ghostscript</a> i la 229 biblioteca <a href="/software/libc/libc.html">GNU C library</a> no són eines 230 de programació. El mateix passa amb GNUCash, GNOME i GNU Chess.</li> 231 232 <li> 233 <a id="somecomponents"></a>Per exemple, la biblioteca <a 234 href="/software/libc/libc.html">GNU C</a>.</li> 235 236 <li> 237 <a id="newersystems"></a>Des que aquest article es va escriure, s'ha 238 desenvolupat un sistema operatiu a l'estil de Windows gairebé lliure, però 239 tècnicament no té res a veure amb GNU o Unix, de manera que no afecta a 240 aquesta qüestió. La major part del nucli de Solaris ha esdevingut lliure, 241 però si volguéssiu fer a partir d'ell un sistema lliure hauríeu 242 d'integrar-lo amb GNU o BSD, a més d'afegir al nucli les parts que falten.</li> 243 244 <li> 245 <a id="gnubsd"></a>Per altra banda, en els anys que han passat des que 246 aquest article es va escriure, s'ha adaptat la biblioteca GNU C a algunes 247 versions del nucli FreeBSD, cosa que ha permès combinar GNU amb aquest 248 nucli. Com passa amb GNU/Linux, hi ha fins i tot variants de GNU que 249 s'anomenen GNU/kFreeBSD i GNU/kNetBSD en funció del nucli del sistema. Els 250 usuaris corrents que treballen en els típics escriptoris gràfics difícilment 251 podran distingir entre GNU/Linux i GNU/*BSD.</li> 252 253 </ol> 254 255 <div class="translators-notes"> 256 257 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> 258 </div> 259 </div> 260 261 <!-- for id="content", starts in the include above --> 262 <!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> 263 <div id="footer"> 264 <div class="unprintable"> 265 266 <p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a 267 href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a 268 href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la 269 FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments 270 a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> 271 272 <p> 273 <!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, 274 replace it with the translation of these two: 275 276 We work hard and do our best to provide accurate, good quality 277 translations. However, we are not exempt from imperfection. 278 Please send your comments and general suggestions in this regard 279 to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> 280 281 <web-translators@gnu.org></a>.</p> 282 283 <p>For information on coordinating and submitting translations of 284 our web pages, see <a 285 href="/server/standards/README.translations.html">Translations 286 README</a>. --> 287 Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de 288 traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les 289 traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a 290 href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per 291 col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> 292 </div> 293 294 <!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to 295 files generated as part of manuals) on the GNU web server should 296 be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this 297 without talking with the webmasters or licensing team first. 298 Please make sure the copyright date is consistent with the 299 document. For web pages, it is ok to list just the latest year the 300 document was modified, or published. 301 If you wish to list earlier years, that is ok too. 302 Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying 303 years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable 304 year, i.e., a year in which the document was published (including 305 being publicly visible on the web or in a revision control system). 306 There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers 307 Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> 308 <p>Copyright © 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2007, 2014, 2015, 2016 309 Richard M. Stallman</p> 310 311 <p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" 312 href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència 313 Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> 314 315 <!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> 316 <div class="translators-credits"> 317 318 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> 319 Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 25 de 320 juny de 2010.</div> 321 322 <p class="unprintable"><!-- timestamp start --> 323 Updated: 324 325 $Date: 2019/05/13 17:48:46 $ 326 327 <!-- timestamp end --> 328 </p> 329 </div> 330 </div> 331 </body> 332 </html>