taler-merchant-demos

Python-based Frontends for the Demonstration Web site
Log | Files | Refs | Submodules | README | LICENSE

gpl-american-way.html (12025B)


      1 <!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/gpl-american-way.en.html" -->
      2 
      3 <!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
      4 <!-- Parent-Version: 1.96 -->
      5 <!-- This page is derived from /server/standards/boilerplate.html -->
      6 <!--#set var="TAGS" value="essays licensing copyleft" -->
      7 <!--#set var="DISABLE_TOP_ADDENDUM" value="yes" -->
      8 
      9 <!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
     10 <title>La Llicència Pública General de GNU i l'estil de vida americà - Projecte GNU
     11 - Free Software Foundation</title>
     12 
     13 <!--#include virtual="/philosophy/po/gpl-american-way.translist" -->
     14 <!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
     15 <!--#include virtual="/philosophy/ph-breadcrumb.ca.html" -->
     16 <!--GNUN: OUT-OF-DATE NOTICE-->
     17 <!--#include virtual="/server/top-addendum.ca.html" -->
     18 <div class="article reduced-width">
     19 <h2>La Llicència Pública General de GNU i l'estil de vida americà</h2>
     20 
     21 <address class="byline">per Richard M. Stallman</address>
     22 
     23 <p>
     24 Microsoft descriu la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL) com una
     25 llicència de «codi obert», i diu que va en contra de l'estil de vida
     26 americà. Per a entendre la llicència GNU GPL, i reconèixer com encarna
     27 l'estil de vida americà, primer cal ser conscient que la llicència GPL no va
     28 ser dissenyada per al codi obert.</p>
     29 <p>
     30 El Moviment pel Codi Obert, que es va iniciar el 1998, aspira a desenvolupar
     31 programari potent, fiable i de tecnologia avançada, invitant el públic a
     32 col·laborar en el desenvolupament del programari. Molts desenvolupadors
     33 d'aquest moviment utilitzen la llicència GNU GPL, i els agraïm que la
     34 utilitzin. Però al Moviment pel Codi Obert no hi trobareu les idees i la
     35 lògica de la llicència GPL, perquè provenen dels objectius i valors més
     36 profunds del Moviment per al Programari Lliure.</p>
     37 <p>
     38 El Moviment per al Programari Lliure es va fundar el 1984, però la seva
     39 inspiració prové dels ideals de 1776: llibertat, comunitat i cooperació
     40 voluntària. Això és el que condueix a la llibertat d'empresa, a la llibertat
     41 d'expressió i al programari lliure.</p>
     42 <p>
     43 Com en «lliure empresa» i en «llibertat d'expressió», l'adjectiu «lliure» de
     44 «programari lliure» es refereix a la llibertat, no al preu [N. del T.: en
     45 anglès, la paraula <i>free</i> significa tant «lliure» com
     46 «gratuït»]. Concretament significa que teniu la llibertat d'estudiar,
     47 modificar i redistribuir el programari que utilitzeu. Aquestes llibertats
     48 permeten als ciutadans ajudar-se entre ells, i participar així en una
     49 comunitat. Això contrasta amb el programari privatiu més usual, que manté
     50 els usuaris desemparats i dividits: el funcionament intern dels programes és
     51 secret, i està prohibit compartir el programa amb el veí. El programari
     52 potent i fiable i les tecnologies avançades són conseqüències molt útils de
     53 la llibertat, però la llibertat de tenir una comunitat és important per si
     54 mateixa.</p>
     55 <p>
     56 No podíem establir una comunitat de llibertat a la terra del programari
     57 privatiu, on cada programa tenia el seu senyor. Havíem de construir una nova
     58 terra al ciberespai: el sistema operatiu lliure GNU, que vam començar a
     59 escriure el 1984. El 1991, quan GNU ja estava gairebé acabat, el nucli de
     60 Linux escrit per Linus Torvalds va omplir l'últim buit; poc després, el
     61 sistema lliure GNU/Linux estava disponible. Avui milions d'usuaris utilitzen
     62 GNU/Linux i gaudeixen dels avantatges de la llibertat i la comunitat.</p>
     63 <p>
     64 Vaig dissenyar la llicència GNU GPL per a mantenir i defensar les llibertats
     65 que defineixen el programari lliure: per dir-ho en les paraules de 1776,
     66 s'hi estableixen aquestes llibertats com a drets inalienables dels programes
     67 publicats sota la llicència GPL. La llicència GPL garanteix que tingueu la
     68 llibertat d'estudiar, canviar i redistribuir el programa, dient que ningú no
     69 està autoritzat a eliminar aquestes llibertats redistribuint el programa
     70 sota una llicència restrictiva.</p>
     71 <p>
     72 Amb la idea de fomentar la cooperació, animem a altres que modifiquin i
     73 difonguin els programes que publiquem. Amb l'objectiu de defensar la
     74 llibertat, establim com a condició que aquestes versions modificades dels
     75 nostres programes han de respectar les llibertats dels usuaris igual que les
     76 respectava la versió original. Promovem la cooperació bidireccional
     77 rebutjant el parasitisme: qualsevol que desitgi copiar parts del nostre
     78 programari en el seu programa ha de deixar-nos utilitzar parts d'aquest
     79 programa en els nostres. No es força a ningú a unir-se al nostre club, però
     80 els que desitgen participar-hi han d'oferir-nos la mateixa cooperació que
     81 reben de nosaltres. Això fa que el sistema sigui just.</p>
     82 <p>
     83 Milions d'usuaris, desenes de milers de desenvolupadors i empreses tan grans
     84 com IBM, Intel, i Sun han decidit participar sobre aquesta base. Però
     85 algunes empreses volen tenir els avantatges sense les responsabilitats.</p>
     86 <p>
     87 De tant en tant, algunes empreses ens han dit: «Faríem una versió millorada
     88 d'aquest programa si ens permetéssiu publicar-la sense llibertats.» I
     89 nosaltres diem: «No, gràcies; les seves millores podrien ser útils si fossin
     90 lliures, però si no podem utilitzar-les lliurement, no són bones en
     91 absolut.» Llavors recorren al nostre ego, dient que el nostre codi tindrà
     92 "més usuaris" dins dels seus programes privatius. I responem que valorem més
     93 la llibertat de la nostra comunitat que una forma irrellevant de
     94 popularitat.</p>
     95 <p>
     96 Microsoft voldria sens dubte beneficiar-se del nostre codi sense les
     97 responsabilitats. Però té un altre propòsit, més específic, a l'hora atacar
     98 la llicència GNU GPL. En general, Microsoft és més coneguda per la imitació
     99 que per la innovació. Quan Microsoft fa alguna cosa nova, el seu propòsit és
    100 estratègic: no fa millores per als seus usuaris, sinó que els hi tanca les
    101 alternatives.</p>
    102 <p>
    103 Microsoft utilitza una estratègia contra la lliure competència anomenada
    104 «abraçar i estendre». Això significa que comença amb la tecnologia que
    105 altres estan utilitzant, afegeix un petit canvi que és secret, de manera que
    106 ningú no pot imitar-lo, i després utilitza aqueixa modificació secreta
    107 perquè només el programes de Microsoft puguin comunicar-se amb altres
    108 programes de Microsoft. En alguns casos, això dificulta que utilitzeu un
    109 programa que no sigui de Microsoft si les persones amb què treballeu
    110 utilitzen els de Microsoft. En altres casos, es fa més difícil que utilitzeu
    111 un programa que no sigui de Microsoft per a la tasca A si esteu utilitzant
    112 un programa de Microsoft per a la tasca B. En qualsevol dels dos casos,
    113 «abraçar i estendre» magnifica l'efecte del poder sobre el mercat de
    114 Microsoft.</p>
    115 <p>
    116 Cap llicència pot impedir a Microsoft la pràctica del «abraçar i estendre»,
    117 si estan decidits a fer-ho a tota costa. Si escriuen el seu propi programa
    118 des de zero, i no utilitzen res del nostre codi, la llicència del nostre
    119 codi no els afecta. Però una reescriptura total és costosa i dura, i ni tan
    120 sols Microsoft pot dur-la sempre a terme. D'aquí la seva campanya per a
    121 persuadir-nos que abandonem la llicència que protegeix a la nostra
    122 comunitat, la llicència que no els permetrà dir «el que és teu és meu, i el
    123 que és meu és meu». Desitgen que els deixem agafar el que vulguin, sense
    124 donar mai res a canvi. Volen que abandonem les nostres proteccions.</p>
    125 <p>
    126 Però la indefensió no és l'estil de vida americà. A la terra dels valents i
    127 dels lliures, defensem la nostra llibertat amb la llicència GNU GPL.</p>
    128 
    129 <h3 class="footnote">Addendum:</h3>
    130 
    131 <p>
    132 Microsoft diu que la GPL està en contra dels «drets de la propietat
    133 intel·lectual». No tinc cap opinió sobre els «drets de la propietat
    134 intel·lectual», perquè el terme és massa ampli com per a tenir una opinió
    135 coherent sobre ell. És una expressió «calaix de sastre», que cobreix el
    136 copyright, les patents, les marques registrades i altres àrees dispars de la
    137 llei; àrees tan diferents, en les lleis i en els seus efectes, que qualsevol
    138 afirmació sobre el conjunt és segurament simplista. Per pensar
    139 intel·ligentment sobre el copyright, les patents o les marques registrades,
    140 cal pensar-hi per separat. El primer pas és rebutjar agrupar-ho tot sota el
    141 terme «propietat intel·lectual».</p>
    142 <p>
    143 Necessitaria una hora per exposar la meva visió sobre el copyright, però
    144 s'hi pot aplicar aquest principi general: el copyright no pot justificar la
    145 negació de llibertats importants a la societat. Com va dir Abraham Lincoln:
    146 «Sempre que hi hagi un conflicte entre els drets humans i els drets de
    147 propietat, els drets humans han de prevaler.» Els drets de propietat es van
    148 crear amb el propòsit d'avançar en el benestar humà, no com una excusa per
    149 desatendre'l.</p>
    150 </div>
    151 
    152 <div class="translators-notes">
    153 
    154 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
    155  </div>
    156 </div>
    157 
    158 <!-- for id="content", starts in the include above -->
    159 <!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
    160 <div id="footer" role="contentinfo">
    161 <div class="unprintable">
    162 
    163 <p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
    164 href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>.  També hi ha <a
    165 href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
    166 FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
    167 href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>
    168 
    169 <p>
    170 <!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
    171         replace it with the translation of these two:
    172 
    173         We work hard and do our best to provide accurate, good quality
    174         translations.  However, we are not exempt from imperfection.
    175         Please send your comments and general suggestions in this regard
    176         to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
    177 
    178         &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>
    179 
    180         <p>For information on coordinating and contributing translations of
    181         our web pages, see <a
    182         href="/server/standards/README.translations.html">Translations
    183         README</a>. -->
    184 Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
    185 traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
    186 traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
    187 href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
    188 col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
    189 </div>
    190 
    191 <!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
    192      files generated as part of manuals) on the GNU web server should
    193      be under CC BY-ND 4.0.  Please do NOT change or remove this
    194      without talking with the webmasters or licensing team first.
    195      Please make sure the copyright date is consistent with the
    196      document.  For web pages, it is ok to list just the latest year the
    197      document was modified, or published.
    198      
    199      If you wish to list earlier years, that is ok too.
    200      Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
    201      years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
    202      year, i.e., a year in which the document was published (including
    203      being publicly visible on the web or in a revision control system).
    204      
    205      There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
    206      Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
    207 <p>Copyright &copy; 2001, 2021 Richard M. Stallman</p>
    208 
    209 <p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
    210 href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
    211 Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
    212 
    213 <!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
    214 <div class="translators-credits">
    215 
    216 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
    217 Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 29 de juny de
    218 2009.</div>
    219 
    220 <p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
    221 Updated:
    222 
    223 $Date: 2021/09/26 16:32:46 $
    224 
    225 <!-- timestamp end -->
    226 </p>
    227 </div>
    228 </div>
    229 <!-- for class="inner", starts in the banner include -->
    230 </body>
    231 </html>