taler-merchant-demos

gnu-linux-faq.html (74905B)

---

 <!--#set var="PO_FILE"
  value='<a href="/gnu/po/gnu-linux-faq.ca.po">
  https://www.gnu.org/gnu/po/gnu-linux-faq.ca.po</a>'
  --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/gnu-linux-faq.html"
  --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/gnu-linux-faq.ca-diff.html"
  --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-04-21" -->
 
 <!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
 <!-- Parent-Version: 1.86 -->
 
 <!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
 <title>Preguntes freqüents sobre GNU/Linux - Projecte GNU - Free Software
 Foundation</title>
 
 <!--#include virtual="/gnu/po/gnu-linux-faq.translist" -->
 <!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
 <!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
 <h2>Preguntes freqüents sobre GNU/Linux per Richard Stallman</h2>
 
 <div class="announcement">
   <blockquote><p>Per aprendre més sobre aquest tema, també podeu llegir la nostra pàgina
 sobre <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">Linux i el Projecte GNU</a>, la
 pàgina <a href="/gnu/why-gnu-linux.html">Per què GNU/Linux?</a> i la pàgina
 <a href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">Usuaris del GNU que mai no
 han sentit parlar del GNU</a>.</p></blockquote>
 </div>
 
 <p>
 Quan algunes persones veuen que emprem i recomanem el nom GNU/Linux per un
 sistema al que molts denominen simplement «Linux», fan moltes preguntes. Ací
 estan les més comunes i les nostres respostes.</p>
 
 <ul>
 
 <li><a href="#why">Per què l'anomeneu GNU/Linux i no Linux?</a></li>
 
 <li><a href="#whycare">Per què és important el nom?</a></li>
 
 <li><a href="#howerror">Com s'ha arribat a què la majoria de la gent anomeni
 «Linux» al sistema?</a></li>
 
 <li><a href="#always">Deuríem dir sempre «GNU/Linux» en lloc de «Linux»?</a></li>
 
 <li><a href="#linuxalone">Hauria aconseguit Linux el mateix èxit sense el
 GNU?</a></li>
 
 <li><a href="#divide">No seria millor per a la comunitat si no dividireu la gent
 amb aquesta petició?</a></li>
 
 <li><a href="#freespeech">No dóna suport el Projecte GNU a la llibertat
 d'expressió individual per anomenar al sistema com cadascú trii?</a></li>
 
 <li><a href="#everyoneknows">Atès que tothom sap el paper del GNU en el
 desenvolupament del sistema, no es sobreentén el mot «GNU/Linux»
 complet?</a></li>
 
 <li><a href="#everyoneknows2">Atès que conec el paper del sistema GNU, quina
 importància té el nom que utilitzi?</a></li>
 
 <li><a href="#windows">No és més curt anomenar «Linux» al «GNU/Linux» igual que
 acurtem «Windows» per referir-nos al «Microsoft Windows»?</a></li>
 
 <li><a href="#tools">No és el GNU una col·lecció de ferramentes de programació
 que fou inclosa en el Linux?</a></li>
 
 <li><a href="#osvskernel">Quina és la diferència entre un sistema operatiu i un
 nucli?</a></li>
 
 <li><a href="#house">El nucli d'un sistema no és com els fonaments d'una casa?
 Com es pot considerar gairebé enllestida una casa si no té fonaments?</a></li>
 
 <li><a href="#brain">No és el nucli el cervell del sistema?</a></li>
 
 <li><a href="#kernelmost">Escriure el nucli no és la major part de la feina al
 fer un sistema operatiu?</a></li>
 
 <li><a href="#notinstallable">Com pot ser GNU un sistema operatiu, si no puc
 obtenir quelcom anomenat «GNU» i instal·lar-ho?</a></li>
 
 <li><a href="#afterkernel">Estem anomenant al sistema operatiu en conjunt com al
 nucli, Linux. No és normal anomenar al sistema operatiu com al seu
 nucli?</a></li>
 
 <li><a href="#feel">Pot un altre sistema tenir «l'aspecte de Linux»?</a></li>
 
 <li><a href="#long">El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg. Quin nom
 més curt recomaneu?</a></li>
 
 <li><a href="#long1">És correcte anomenar el sistema «GliNUx» (en lloc de
 «GNU/Linux»)?</a></li>
 
 <li><a href="#long2">El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg.  Per què
 m'he de complicar dient «GNU/»?</a></li>
 
 <li><a href="#long3">Malauradament, «GNU/Linux» té cinc síl·labes. La gent no
 utilitzarà un nom tan llarg. No n'hauríeu de trobar un de més curt?</a></li>
 
 <li><a href="#justgnu">Atès que Linux és una contribució secundària, seria
 faltar a la veritat anomenar al sistema simplement «GNU»?</a></li>
 
 <li><a href="#trademarkfee">Hauria que pagar un canon si utilitze «Linux» en el
 nom d'un producte i hauria també de pagar-lo si utilitze el nom
 «GNU/Linux». És dolent utilitzar «GNU» sense «Linux», per estalviar el
 canon?</a></li>
 
 <li><a href="#many">Molts altres projectes han contribuït al sistema per fer-lo
 com és avui en dia; per exemple el TeX, l'X11, l'Apache, el Perl, i molts
 altres programes. Els vostres arguments no impliquen que deuríem
 reconèixer-los aquests també? (Però això significaria un nom tant llarg que
 seria absurd.)</a></li>
 
 <li><a href="#others">Molts altres projectes han contribuït al sistema com és
 avui, però no insisteixen en anomenar-lo XYZ/Linux. Per què deuríem fer cas
 a GNU en especial?</a></li>
 
 <li><a href="#allsmall">Avui dia GNU és una petita part del sistema; per què hem
 de mencionar-la?</a></li>
 
 <li><a href="#manycompanies">Moltes empreses han contribuït al desenvolupament
 del sistema tal i com el coneixem; no significa això que deuríem anomenar-lo
 GNU/Red Hat/Novell/Linux?</a></li>
 
 <li><a href="#whyslash">Per què escriviu «GNU/Linux» en lloc de «GNU Linux»?</a></li>
 
 <li><a href="#whyorder">Per què «GNU/Linux» en lloc de «Linux/GNU»?</a></li>
 
 <li><a href="#distronames0">Els desenvolupadors de la meva distribució
 l'anomenen »Foobar Linux», però no expliquen en què consisteix el
 sistema. Per què no el poden anomenar com vulguin?</a></li>
 
 <li><a href="#distronames">La meva distribució es diu «Foobar Linux»; no
 demostra això que és realment Linux?</a></li>
 
 <li><a href="#distronames1">El nom oficial de la meva distribució és «Foobar
 Linux»; no és incorrecte anomenar-la de cap altra manera que no sigui
 «Foobar Linux»?</a></li>
 
 <li><a href="#companies">No seria més efectiu demanar a les companyies com
 Mandrake, Red Hat i IBM anomenar «GNU/Linux» a les seves distribucions en
 lloc de demanar-ho als particulars?</a></li>
 
 <li><a href="#reserve">No seria millor reservar el nom «GNU/Linux» per a les
 distribucions que disposen de programari lliure únicament? Al cap i a la fi,
 aquest és l'ideal del GNU.</a></li>
 
 <li><a href="#gnudist">Per què no fer una distribució GNU del Linux (sic) i
 anomenar-la GNU/Linux?</a></li>
 
 <li><a href="#linuxgnu">Per què no dir simplement que «Linux és el nucli del
 GNU» i publicar alguna versió existent del GNU/Linux amb el nom de
 «GNU»?</a></li>
 
 <li><a href="#condemn">Va condemnar el Projecte GNU i es va oposar a utilitzar
 el Linux en els primers dies?</a></li>
 
 <li><a href="#wait">Per què esperàreu tant per demanar a la gent que usés el nom
 GNU/Linux?</a></li>
 
 <li><a href="#allgpled">Deuria aplicar-se la convenció GNU/<i>nom</i> a tots els
 programes que estan llicenciats amb la GPL?</a></li>
 
 <li><a href="#unix">Atès que molt del GNU prové de l'Unix, no deuria el GNU
 donar-li reconeixement a l'Unix emprant «Unix» en el seu nom?</a></li>
 
 <li><a href="#bsd">Deuríem dir «GNU/BSD» també?</a></li>
 
 <li><a href="#othersys">Si instal·lo ferramentes del GNU en el Windows,
 significa això que estic executant un sistema GNU/Windows?</a></li>
 
 <li><a href="#justlinux">Linux no pot utilitzar-se sense GNU?</a></li>
 
 <li><a href="#howmuch">Quant del sistema GNU ha de contenir un sistema per ser
 GNU/Linux?</a></li>
 
 <li><a href="#linuxsyswithoutgnu">Hi ha sistemes Linux [sic] complets sense
 GNU?</a></li>
 
 <li><a href="#helplinus">Per què no anomenar als sistemes «Linux» de totes
 maneres i així reforcen el paper de Linus Torvalds com a «posterboy»
 (imatge) de la nostra comunitat?</a></li>
 
 <li><a href="#claimlinux">No és un error per la nostra part etiquetar l'obra de
 Linus Torvalds com a GNU?</a></li>
 
 <li><a href="#linusagreed">Està Linus Torvalds d'acord amb que el Linux és sols
 el nucli?</a></li>
 
 <li><a href="#finishhurd">Per què no acabeu el nucli GNU Hurd, publiqueu el
 conjunt del sistema GNU i oblideu el tema de com s'ha d'anomenar
 GNU/Linux?</a></li>
 
 <li><a href="#lost">La batalla ja està perduda; la societat ha pres la seva
 decisió i no podem canviar-la, així que per què seguir pensant en això?</a></li>
 
 <li><a href="#whatgood">La societat ha pres la seva decisió i no podem
 canviar-la, per tant què té de bo anomenar al sistema «GNU/Linux»?</a></li>
 
 <li><a href="#explain">No seria millor anomenar al sistema «Linux» i ensenyar a
 la gent el seu vertader origen amb una explicació de deu minuts?</a></li>
 
 <li><a href="#treatment">Molta gent es riu de vostès quan els demaneu que
 anomenen al sistema GNU/Linux. Per què us sotmeteu a aquest tracte?</a></li>
 
 <li><a href="#alienate">Alguna gent s'enfada amb vosaltres quan els demaneu que
 anomenen GNU/Linux al sistema. No sortiu pendent quan feu que s'enfadin?</a></li>
 
 <li><a href="#rename">Encara que heu contribuït, això us legitima per canviar el
 nom del sistema operatiu?</a></li>
 
 <li><a href="#force">No és equivocat forçar a la gent a anomenar al sistema
 «GNU/Linux»?</a></li>
 
 <li><a href="#whynotsue">Per què no demandar a la gent que anomeni «Linux» al
 sistema sencer?</a></li>
 
 <li><a href="#BSDlicense">Atès us oposeu a la clàusula de la llicència BSD
 original que exigeix que es reconega a la Universitat de Califòrnia la seva
 tasca, no resulta hipòcrita que demaneu reconeixement per al Projecte
 GNU?</a></li>
 
 <li><a href="#require">No deuríeu posar alguna clàusula a la GNU GPL per
 requerir a la gent a anomenar al sistema «GNU»?</a></li>
 
 <li><a href="#deserve">Ja que no vau afegir cap clàusula a la GNU GPL per exigir
 a la gent que anomenés «GNU» al sistema, us mereixeu el que ha passat;
 perquè us queixeu ara?</a></li>
 
 <li><a href="#contradict">No seria millor no contradir el que molta gent
 creu?</a></li>
 
 <li><a href="#somanyright">Atès que molta gent l'anomena «Linux», no el
 converteix en el nom correcte?</a></li>
 
 <li><a href="#knownname">No és millor anomenar el sistema amb el nom amb què la
 majoria dels usuaris ja el coneixen?</a></li>
 
 <li><a href="#winning">Molta gent es preocupa de què és més beneficiós o de qui
 surt guanyant i no es fixa en els arguments sobre el que està bé i el que
 està mal. No creieu que obtindríeu més suport de la seva part per un altre
 camí?</a></li>
 
 </ul>
 
 <dl>
 
 <dt id="why">Per què l'anomeneu GNU/Linux i no Linux? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#why">#why</a>)</span></dt>
 
 <dd>La majoria de les distribucions basades en Linux com a nucli són bàsicament
 versions modificades del sistema operatiu GNU. Començàrem a desenvolupar el
 GNU en 1984, anys abans de que Linus Torvalds comencés a escriure el seu
 nucli. El nostre objectiu era desenvolupar un sistema operatiu complet i
 lliure. Per descomptat, no desenvolupàrem totes les parts per nosaltres
 mateixa—però mostràrem el camí. Nosaltres desenvolupàrem la major part dels
 components centrals, que formen la major contribució al conjunt del
 sistema. La idea bàsica era nostra també.
 <p>
 Per ser justos, deuríem tenir almenys igual reconeixement.</p>
 
 <p>Veieu <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">Linux i el Projectre GNU</a> i <a
 href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">Usuaris del GNU que mai no han
 sentit parlar del GNU</a> per més explicacions, i <a
 href="/gnu/the-gnu-project.html">El Projecte GNU</a> per conèixer la
 història.</p> </dd>
 
 <dt id="whycare">Per què és important el nom? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#whycare">#whycare</a>)</span></dt>
 
 <dd>Malgrat que els desenvolupadors de Linux, el nucli, estan contribuint a la
 comunitat del programari lliure, molts d'ells no mostren preocupació per la
 llibertat. La gent que pensa que el sistema en conjunt és Linux tendeix a
 confondre's i assigna a aquests desenvolupadors un paper en la història de
 la nostra comunitat que realment no han interpretat. Llavors aquesta gent
 dóna un pes desproporcionat al punt de vista dels desenvolupadors.
 <p>
 Anomenant GNU/Linux al sistema reconeixeu el paper que el nostre idealisme
 ha jugat en construir la nostra comunitat, i <a
 href="/gnu/why-gnu-linux.html">ajuda al públic a reconèixer la importància
 pràctica d'aquests ideals</a>.</p>
 </dd>
 
 <dt id="howerror">Com s'ha arribat a què la majoria de la gent anomeni «Linux» al
 sistema?<span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#howerror">#howerror</a>)</span></dt>
 
 <dd>L'anomenar «Linux» al sistema és una confusió que s'ha difós més ràpid que
 la informació correcta.
 <p>
 La gent que combinà el Linux amb el sistema GNU no s'imaginava fins on
 arribaria la seva activitat. Centraren la seva atenció en Linux i no se
 n'adonaren que la major part de la combinació era GNU. Començaren a
 anomenar-lo «Linux» pensant que el nom no tindria importància. Ens va dur
 alguns anys adonar-nos que el problema era aquest i demanar a la gent de
 corregir-lo. Per aquells temps, la confusió ja s'havia estès.</p>
 <p>
 Gran part de la gent que anomena «Linux» al sistema mai ha sentit parlar de
 perquè aquest no és el nom correcte. Ells veuen a altres utilitzant aquest
 nom i assumeixen que ha de ser correcte. El nom «Linux» també difon una
 falsa visió dels orígens del sistema, perquè la gent tendeix a suposar que
 la història del sistema fou la del nom. Per exemple, solen creure que el
 desenvolupament començà amb Linus Torvalds el 1991. Aquesta falsa visió
 tendeix a reforçar la idea de què el sistema ha d'anomenar-se «Linux».</p>
 <p>
 Moltes de les qüestions en aquest arxiu representen l'intent de la gent per
 justificar el nom que estan acostumats a utilitzar.</p>
 </dd>
 
 <dt id="always">Hauríem de dir sempre «GNU/Linux» en lloc de «Linux»? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#always">#always</a>)</span></dt>
 <dd>
 No sempre—sols quan estigueu parlant sobre el sistema en conjunt. Quan us
 estigueu referint al nucli en especial, deuríeu d'anomenar-lo «Linux», el
 nom que elegí el seu desenvolupador.
 <p>
 Quan la gent anomena «Linux» al sistema en conjunt, com a conseqüència
 anomenen al sistema complet amb el mateix nom que al nucli. Això causa molts
 tipus de confusions, perquè sols els experts poden diferenciar si s'estan
 referint al nucli o al sistema complet. Anomenant «GNU/Linux» al sistema i
 «Linux» al nucli, evitareu aquesta ambigüitat.</p>
 </dd>
 
 <dt id="linuxalone">Hauria aconseguit Linux el mateix èxit sense GNU? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#linuxalone">#linuxalone</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 En aquest món alternatiu, no hi tindríem res paregut als sistemes GNU/Linux,
 i probablement cap sistema operatiu lliure. Ningú intentà desenvolupar un
 sistema operatiu lliure als 80 excepte el Projecte GNU i (més tard) Berkeley
 CSRG, que havia començat a alliberar el codi per una petició del Projecte
 GNU.
 <p>
 Linus Torvalds va ser influenciat parcialment per una xerrada sobre el GNU
 en Finlàndia l'any 1990. És possible que sense aquesta influència hagués
 escrit un nucli semblant al de l'Unix, però segurament no hagués sigut
 programari lliure. Linux fou lliure l'any 1992 quan Linus el publicà baix la
 llicència GNU GPL. (Veieu les notes de llançament de la versió 0.12.)</p>
 <p>
 Encara que Torvalds hagués publicat el Linux sota alguna altra llicència de
 programari lliure, un nucli lliure sol no hagués significat una diferència
 significativa en el món. La importància de Linux vingué d'ajustar-lo en un
 marc més ampli, en un sistema operatiu completament lliure: el GNU/Linux.</p>
 </dd>
 
 <dt id="divide">No seria millor per a la comunitat si no dividireu la gent amb aquesta
 petició? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#divide">#divide</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Quan demanem a la gent que digui «GNU/Linux», no estem dividint-la. Estem
 demanant-los que donen la importància al Projecte GNU que es mereix pel
 sistema operatiu GNU. Això no critica o lleva mèrits a ningú.
 <p>
 No obstant això, hi ha gent a la que no li agrada el que diem. A vegades
 aquesta gent ens ataca en resposta. En ocasions són tan grollers que un es
 pregunta si ho fan intencionadament tractant d'intimidar-nos i
 silenciar-nos. Això no ens silencia, però tendeix a dividir la comunitat,
 així que tenim l'esperança que pugeu convèncer-los per aturar-se.</p>
 <p>
 D'altra banda, això és sols una causa secundària de visió en la nostra
 comunitat. La divisió més gran en la comunitat és entre la gent que aprecia
 el programari lliure com una qüestió social i ètica i consideren el
 programari privatiu un problema social (els simpatitzants del moviment pel
 programari lliure), i aquells que sols veuen beneficis pràctics i presenten
 el programari lliure sols com un alternativa eficient de model de
 desenvolupament (el moviment del codi obert).</p>
 <p>
 Aquest desacord no és sols qüestió de nom—és una qüestió de diferència de
 valors bàsics. És essencial per a la comunitat acceptar i pensar sobre
 aquest desacord. Els noms «programari lliure» i «codi obert» són els
 estendards de les dues posicions. Veieu <a
 href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">Per què el programari
 lliure és millor que el de codi obert</a>.</p>
 <p>
 Les diferències es veuen en part reflectides en la quantitat de gent que té
 en compte el paper del Projecte GNU en la nostra comunitat. La gent que
 valora la llibertat prefereix anomenar «GNU/Linux» al sistema, i la gent que
 aprèn perquè el sistema es diu «GNU/Linux» solen acabar prestant atenció als
 nostres arguments filosòfics per la llibertat i la comunitat (per això
 l'elecció del nom per al sistema marca una diferència real per a la
 societat). No obstant això, el desacord probablement existiria encara que
 tothom conegués l'origen del sistema i usés el nom correcte. Aquest
 conflicte sols pot superar-se si els que reconeixem la importància de la
 llibertat persuadim a tothom (cosa que no serà gens fàcil), o siguem
 derrotats definitivament (espero que no).</p>
 </dd>
 
 <dt id="freespeech">No dóna suport el Projecte GNU a la llibertat d'expressió individual per
 anomenar al sistema com cadascú trii? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#freespeech">#freespeech</a>)</span></dt>
 <dd>
 Sí, per descomptat. Creiem que vostè té la llibertat d'anomenar al sistema
 operatiu amb el nom que desitgi. Nosaltres demanem a la gent que l'anomeni
 GNU/Linux com una manera de fer justícia cara al Projecte GNU, per promoure
 els valors de la llibertat en els que es basa el GNU i per informar a altres
 que aquests valors els que han fet possible l'existència del sistema.
 </dd>
 
 <dt id="everyoneknows">Atès que tothom sap el paper del GNU en el desenvolupament del sistema, no
 se sobreentén «GNU/» sense dir-ho? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#everyoneknows">#everyoneknows</a>)</span></dt>
 
 <dd>L'experiència ens mostra que els usuaris del sistema, i que els públic que
 usa ordinadors en general, no saben res encara sobre el sistema GNU. La
 majoria d'articles que parlen del sistema no mencionen el nom «GNU», o els
 ideals pels que lluita el GNU. <a
 href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">Usuaris del GNU que mai no han
 sentit parlar del GNU</a> ho explica amb més detall.
 <p>
 La gent que diu això són probablement geeks (amants de la tecnologia)
 pensant en altres geeks que coneixen. Els geeks solen saber una mica del
 GNU, però molts tenen una idea completament equivocada del que és el
 GNU. Per exemple, molts creuen que és una col·lecció de «<a
 href="#tools">ferramentes</a>», o un projecte per desenvolupar ferramentes.</p>
 <p>
 La formulació d'aquesta pregunta, que és típica, il·lustra un altre error
 comú. Al parlar «del paper del GNU» en desenvolupar quelcom s'assumeix que
 el GNU és un grup de persones. El GNU és un sistema operatiu. Tindria sentit
 parlar sobre el paper del Projecte GNU en aquesta o alguna altra activitat,
 però no el del GNU.</p>
 </dd>
 
 <dt id="everyoneknows2">Atès que conec el paper del sistema GNU, quina importància té el nom que
 utilitzi? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#everyoneknows2">#everyoneknows2</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Si les vostres paraules no reflecteixen el vostre coneixement, no podrà
 ensenyar a altres. Molta gent que ha sentit parlar del sistema GNU/Linux
 pensa que aquest es diu «Linux», que va ser començat per Linus Torvalds i
 que tenia la intenció de ser «codi obert». Si no els conta la veritat, qui
 ho farà?
 </dd>
 
 <dt id="windows">No és més curt anomenar «Linux» al «GNU/Linux», igual que escurcem «Windows»
 per referir-nos al «Microsoft Windows»? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#windows">#windows</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 És útil escurçar un nom que s'utilitza molt, però no si l'abreviatura és
 enganyosa.
 <p>
 Pràcticament tothom en els països desenvolupats saben que el sistema
 «Windows» fou creat per Microsoft, així que escurcen «Microsoft Windows» a
 «Windows» fet que no enganya ningú perquè tothom sap quina és la naturalesa
 i l'origen del sistema. Escurçar «GNU/Linux» a «Linux» dóna una idea
 equivocada d'on prové el sistema.</p>
 <p>
 La qüestió és en sí enganyosa perquè GNU i Microsoft no són la mateixa
 cosa. Microsoft és una empresa; GNU és un sistema operatiu.</p>
 </dd>
 
 <dt id="tools">No és el GNU una col·lecció de ferramentes de programació que fou inclosa en
 el Linux? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#tools">#tools</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 La gent que pensa que Linux és un sistema operatiu complet, si escolten
 parlar del GNU, a sovint prenen una idea equivocada del que és. Solen creure
 que GNU és el nom d'una col·lecció de programes—a vegades ho anomenen
 «ferramentes de programació», ja que algunes de les nostres eines de
 programació s'han fet populars. La idea de que «GNU» és el nom d'un sistema
 operatiu és difícil d'introduir en un marc conceptual en el que el sistema
 operatiu és anomenat «Linux».
 <p>
 El Projecte GNU adquirí el seu nom del sistema operatiu GNU—és el projecte
 per a desenvolupar el sistema GNU. (Veieu <a
 href="/gnu/initial-announcement.html">l'anunci inicial de 1983</a>.)</p>
 <p>
 Nosaltres desenvolupàrem programes com el GCC, el GNU Emacs, el GAS, el
 GLIBC, el BASH, etc., perquè els necessitàvem per al sistema operatiu
 GNU. El GCC, la Col·lecció de Compiladors de GNU és el compilador amb el que
 escrivirem el sistema operatiu GNU. Desenvolupàrem també, els que
 treballàvem en el Projecte GNU, el Ghostscript, el GNUCash, el GNU Chess i
 el GNOME per al sistema GNU també.</p>
 </dd>
 
 <dt id="osvskernel">Quina és la diferència entre un sistema operatiu i un nucli? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#osvskernel">#osvskernel</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Un sistema operatiu, de la forma en que emprem el terme, significa una
 col·lecció de programes que són suficients per utilitzar l'ordinador per fer
 una àmplia varietat de tasques. Un sistema operatiu de propòsit general, per
 ser complet, deuria poder ocupar-se de totes les tasques que la gran majoria
 d'usuaris volguessin fer.
 <p>
 El nucli és un dels programes en un sistema operatiu —el programa que
 assigna els recursos de la màquina als altres programes que s'estan
 executant. El nucli també ha d'encarregar-se d'arracar i aturar els altres
 programes.</p>
 <p>
 Degut a la confusió, molta gent usa el terme «sistema operatiu» per
 referir-se al «nucli». Ambdós usos del terme es remunten enrere molts
 anys. L'ús de «sistema operatiu» per referir-se al «nucli» es troba en
 nombrosos llibres de text de disseny de sistemes, remuntant-se als anys
 80. Al mateix temps, als 80, el «sistema operatiu Unix» era conegut per
 incloure tots els programes del sistema, i les versions de l'Unix de
 Berkeley també incloïen videojocs. Des que intentàrem que el GNU fos un
 sistema operatiu semblant a l'Unix, empràrem el terme «sistema operatiu» de
 la mateixa manera.</p>
 <p>
 La majoria de vegades que la gent parla del «sistema operatiu Linux» estan
 utilitzant «sistema operatiu» de la mateixa forma que nosaltres l'utilitzem:
 es refereixen a la col·lecció completa de programes. Si a això és al que us
 esteu referint, si us plau anomeneu-lo «GNU/Linux». Si us esteu referint
 únicament al nucli, llavors «Linux» és el nom correcte, però per favor dieu
 «nucli» també per evitar l'ambigüitat sobre el programari al que us referiu.</p>
 <p>
 Si preferiu utilitzar un altre terme com ara «distribució del sistema» per a
 la col·lecció completa de programes, en lloc de «sistema operatiu», és
 correcte. Llavors també deuríeu parlar de distribucions del sistema
 GNU/Linux.</p>
 </dd>
 
 <dt id="house">El nucli d'un sistema és com els fonaments d'una casa. Com es pot considerar
 gairebé enllestida una casa si no té fonaments? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#house">#house</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Un nucli no és como els fonaments d'una casa, perquè construir un sistema
 operatiu no és com construir una casa.
 
 <p>Una casa es construeix a partir de petites parts generals que es tallen i es
 posen juntes en un lloc. S'han d'anar ajuntant des de baix cap a dalt. Per
 tant, mentre no s'han fet els fonaments, no s'ha construït cap part
 essencial de la casa; tot el que tenim és un forat a terra.</p>
 
 <p>
 En canvi, un sistema operatiu consta d'un conjunt complex de components
 acoblats que es poden desenvolupar en qualsevol ordre. Quan s'han
 desenvolupat la major part dels components, la major part de la feina està
 feta. S'assembla molt més a l'Estació Espacial Internacional que a una
 casa. Si la major part dels mòduls de l'Estació Espacial Internacional
 estiguessin acoblats i en òrbita a l'espera d'algun mòdul vital, l'Estació
 s'assemblaria al sistema GNU de 1992.
 </p>
 </dd>
 
 <dt id="brain">No és el nucli el cervell del sistema? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#brain">#brain</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Un ordinador no s'assembla massa al cos humà, i cap de les seves parts té un
 paper comparable al del cervell en l'ésser humà.
 </dd>
 
 <dt id="kernelmost">Escriure el nucli no és la major part de la feina al fer un sistema
 operatiu? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#kernelmost">#kernelmost</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No, molts components donen un munt de feina.
 </dd>
 
 <dt id="notinstallable">Com pot ser GNU un sistema operatiu, si no puc obtenir quelcom anomenat
 «GNU» i instal·lar-ho? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#notinstallable">#notinstallable</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Hi ha disponibles molts <a href="/distros/distros.html">paquets i versions
 instal·lables de GNU</a>.  Cap d'elles s'anomena només «GNU», però
 bàsicament són GNU.
 
 <p>
 Esperàvem publicar una distribució del sistema GNU llesta per instal·lar,
 però aquest pla va quedar superat pels esdeveniments: el 1992 altres van
 distribuir variants de GNU amb Linux. A partir de 1993 vam patrocinar els
 esforços per fer un distribució millor i més lliure de GNU/Linux, anomenada
 <a href="/distros/common-distros.html#Debian">Debian GNU/Linux</a>.  El
 fundador de Debian ja havia triat aquest nom.  No li vam demanar que
 l'anomenés només «GNU» perquè aquest havia de ser el nom d'una versió amb el
 nucli GNU Hurd &mdash;que encara no estava enllestit.</p>
 
 <p>
 El nucli GNU Hurd mai va arribar a estar del tot enllestit; només el
 recomanem a aquells interessats en treballar-hi. Per això mai vàrem
 distribuir GNU amb el nucli GNU Hurd. No obstant, Debian va distribuir
 aquesta combinació com a Debian GNU/Hurd.</p>
 
 <p>
 Estem desenvolupant un gestor de paquets avançat basat en Scheme anomenat
 Guix i una distribució d'un sistema complet basat en ell, anomenat <a
 href="/software/guix">Guix System Distribution</a> o GuixSF. Aquesta feina
 inclou reorganitzar una part substancial del sistema GNU.</p>
 
 <p>
 Mai vam arribar a l'últim pas de distribuir GNU amb el nom «GNU», però això
 no altera quina mena de cosa és GNU. GNU és un sistema operatiu.</p>
 </dd>
 
 <dt id="afterkernel">Estem anomenant al sistema operatiu en conjunt com al nucli, Linux. No és
 normal anomenar al sistema operatiu com al seu nucli? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#afterkernel">#afterkernel</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Aquesta pràctica sembla ser molt estranya—no trobem altres exemples d'errors
 semblants al mal ús del nom «Linux». Normalment un sistema operatiu es
 desenvolupa com un únic projecte i els desenvolupadors elegeixen un nom per
 al sistema en conjunt. El nucli no sol tenir un nom propi—en lloc d'això, la
 gent diu «el nucli del susdit» o «el susdit nucli».
 <p>
 Per això les dues construccions són usades com a sinònim, l'expressió «el
 nucli Linux» pot ser mal interpretada fàcilment per «el nucli del Linux»,
 que implica que el Linux deu ser quelcom més que el nucli. Podeu evitar
 aquesta mala interpretació dient o escrivint «el nucli, Linux» o «Linux, el
 nucli».</p>
 </dd>
 
 <dt id="feel">Pot un altre sistema tenir «l'aspecte de Linux»? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#feel">#feel</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No existeix cap cosa anomenada «aspecte de Linux» perquè Linux no
 téinterfície d'usuari. Com qualsevol nucli modern, Linux és una base per
 executar programes; lesinterfícies d'usuari pertanyen a altres parts del
 sistema, i d'elles prové «l'aspecte».
 </dd>
 
 <dt id="long">El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg. Quin nom més curt
 recomaneu? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#long">#long</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Durant un temps provàrem amb el nom «LiGNUx», que combina les paraules «GNU»
 i «Linux». La reacció fou molt dolenta. La genta accepta molt millor el nom
 «GNU/Linux».
 <p>
 El nom legítim més curt per al sistema és «GNU», però l'anomenem «GNU/Linux»
 <a href="#justgnu">per les raons que donem més avall</a>.</p>
 </dd>
 
 <dt id="long1">És correcte anomenar el sistema «GliNUx» (en lloc de «GNU/Linux»)? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#long1">#long1</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 <p>El mot «GNU» no apareix visiblement a «Glinux», de manera que la major part
 de la gent ni tan sols notaria que hi és. Fins i tot posant-ho en majúscula
 («GliNUx»), la major part de la gent no s'adonaria que aquesta lletra conté
 una referència a GNU.</p>
 
 <p>Seria comparable a escriure «GNU/Linux», posant «GNU/» en lletra tant petita
 que la majoria de la gent no pogués llegir-ho.</p>
 </dd>
 
 <dt id="long2">El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg.  Per què m'he de complicar
 dient «GNU/»? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#long2">#long2</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 <p>Només pren un segon dir o teclejar «GNU/».  Si aprecieu el sistema que vàrem
 desenvolupar, no podeu gastar un segon en reconèixer la nostra feina?</p>
 </dd>
 
 <dt id="long3">Malauradament, «GNU/Linux» té cinc síl·labes. La gent no utilitzarà un nom
 tan llarg. No n'hauríeu de trobar un de més curt? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#long3">#long3</a>)</span></dt>
 <dd><p>En realitat, «GNU/Linux» té només quatres síl·labes.  «Malauradament» té
 cinc síl·labes, i així i tot la gent no sembla refractària a utilitzar
 aquesta paraula.</p></dd>
 
 <dt id="justgnu">Atès que Linux és una contribució secundària, seria faltar a la veritat
 anomenar al sistema simplement «GNU»? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#justgnu">#justgnu</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No seria faltar als fets, però no és la millor opció. Ací estan les raons
 per les que anomenem «GNU/Linux» al sistema en lloc de «GNU» solament:
 
 <ul>
 <li>
 El sistema no és el GNU exactament—té un nucli diferent (el
 Linux). Diferenciant el GNU/Linux del GNU és útil.</li>
 <li>
 Seria molt groller demanar a la gent que deixés de reconèixer la tasca de
 Linus Torvalds. Ell escrigué un component important del sistema. Nosaltres
 volem ser reconeguts per llançar i mantenir el desenvolupament del sistema,
 però això no significa que deguem tractar a Linus de la mateixa manera que
 els que anomenen «Linux» al sistema ens tracten a nosaltres. Estem totalment
 desacord amb les seves idees polítiques, però duem aquest desacord de forma
 honorable i oberta, en lloc d'intentar arrabassar-li el reconeixement per la
 seva contribució al sistema.</li>
 <li>
 Atès que molta gent coneix al sistema amb el nom de «Linux», si nosaltres
 diem «GNU» poden, simplement, no reconèixer de que estem parlant del mateix
 sistema. Si diem «GNU/Linux», poden fer una connexió amb el que ja han
 sentit.</li>
 </ul>
 </dd>
 
 <dt id="trademarkfee">Hauria que pagar un canon si utilitze «Linux» en el nom d'un producte i
 hauria també de pagar-lo si utilitze el nom «GNU/Linux». És dolent utilitzar
 «GNU» sense «Linux», per estalviar el canon? <span
 class="anchor-reference-id">(<a
 href="#trademarkfee">#trademarkfee</a>)</span></dt>
 <dd>
 No hi ha res de dolent en anomenar al sistema «GNU»; bàsicament, això és el
 que és. És bo donar-li a Linus Torvalds el reconeixement que es mereix, però
 no teniu l'obligació de pagar pel privilegi de donar-se'l.
 <p>
 Així que si us voleu referir al sistema simplement com «GNU», per evitar
 pagar un canon per anomenar-lo «Linux», no us criticarem.</p>
 </dd>
 
 <dt id="many">Molts altres projectes han contribuït al sistema per fer-lo com és avui en
 dia; per exemple el TeX, l'X11, l'Apache, el Perl, i molts altres
 programes. Els vostres arguments no impliquen que deuríem reconèixer-los
 aquests també? (Però això significaria un nom tant llarg que seria absurd.)
 <span class="anchor-reference-id">(<a href="#many">#many</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 El que diem és que deus donar al desenvolupador principal del projecte la
 seva part de reconeixement. El principal desenvolupador és el Projecte GNU,
 i el sistema és bàsicament el GNU.
 <p>
 Si et sents fins i tot més propens a atorgar reconeixement a qui el mereix,
 podries pensar que alguns que han contribuït de forma secundària també
 haurien de figurar en el nom del sistema. Si és així, has de saber que no
 tenim gens en contra d'això. Si penses que X11 es mereix figurar en el nom
 del sistema, i per tant desitges cridar al sistema GNU/X11/Linux, per favor
 fes-ho. Si penses que Perl simplement hauria de figurar, i vols escriure
 GNU/Linux/Perl, endavant.</p>
 <p>
 Atès que un nom llarg com GNU/X11/Apache/Linux/TeX/Perl/Python/FreeCiv és
 absurd, en algun punt hauràs de tallar-lo i ometre els noms de molts altres
 desenvolupadors secundaris. No hi ha cap indicació òbvia d'on fixar el punt
 de tall, per tant no direm res en contra de la teva elecció.</p>
 <p>
 Diferents punts de tall durien a diferents opcions per a cridar al
 sistema. Però un nom que no respecta el reconeixement correcte del sistema,
 ni àdhuc amb qualsevol punt de tall, és «Linux». No seria adequat donar tot
 el reconeixement a una contribució secundària (Linux) mentre s'omet la
 contribució principal (GNU).</p>
 </dd>
 
 <dt id="others">Molts altres projectes han contribuït al sistema com és avui, però no
 insisteixen en anomenar-lo XYZ/Linux. Per què deuríem fer cas a GNU en
 especial? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#others">#others</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Milers de projectes han desenvolupat programes inclosos normalment en els
 sistemes GNU/Linux d'avui. Tots ells esperen reconeixement per les seves
 contribucions, però no són els desenvolupadors principals del sistema
 complet, així que no demanen ser reconeguts d'aquesta forma.
 <p>
 El GNU és diferent perquè és més que una simple programa que ha contribuït,
 més que una simple col·lecció de programes contribuents. El GNU és el marc
 on s'ha construït el sistema.</p>
 </dd>
 
 <dt id="allsmall">Avui dia GNU és una petita part del sistema; per què hem de mencionar-la?
 <span class="anchor-reference-id">(<a href="#allsmall">#allsmall</a>)</span></dt>
 <dd>
 Al 2008 vam trobar que el 15% del repositori <cite>main</cite> de la
 distribuició gNewSense GNU/Linux eren paquets GNU. Linux representava
 l'1,5%. De manera que el mateix argument serviria per no anomenar-lo
 «Linux».
 
 <p>
 Avui dia GNU és una part petita, i Linux és una part encara més petita. Però
 són el cor del sistema; el sistema es va fer combinant-los. Per això, el nom
 «GNU/Linux» continua sent adient.
 </p>
 </dd>
 
 <dt id="manycompanies">Moltes empreses han contribuït al desenvolupament del sistema tal i com el
 coneixem; no significa això que deuríem anomenar-lo GNU/Redhat/Novell/Linux?
 <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#manycompanies">#manycompanies</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 <p>
 El GNU no és comparable a Red Hat o Novell; no és una empresa, una
 organització, o cap altre tipus d'activitat. El GNU és un sistema
 operatiu. (Quan parlem del Projecte GNU, ens referim al projecte que ha
 desenvolupat el sistema GNU.) El sistema GNU/Linux està basat en el GNU, i
 és per això que GNU deu apareixer en el nom.
 </p>
 <p>
 Moltes de les contribucions d'aquestes empreses al sistema GNU/Linux
 resideixen en el codi amb el que han contribuït a diversos paquets del GNU
 incloent el GCC i el GNOME. Al dir GNU/Linux estem donant el reconeixement a
 aquestes empreses al igual que a la resta de desenvolupadors del GNU.
 </p>
 </dd>
 
 <dt id="whyslash">Per què escriviu «GNU/Linux» en lloc de «GNU Linux»? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#whyslash">#whyslash</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Seguint les regles de l'anglès, en al construcció «GNU Linux» la paraula
 «GNU» modifica a «Linux». Pot significar també «la versió Linux de GNU» o
 «Linux, que és un paquet del GNU.» Cap d'aquests significats s'ajusta a la
 situació real.
 <p>
 Linux no és un paquet del GNU; ja que no va ser desenvolupat baix el els
 auspicis del Projecte GNU o va contribuir específicament al Projecte
 GNU. Linus Torvalds escrigué Linux independentment, com un projecte
 personal. Així que el significat que s'extreu de «Linux, que és un paquet
 del GNU» no és cert.</p>
 <p>
 No parlem d'una versió GNU del Linux, el nucli. Les distribucions lliures
 GNU/Linux tenen una <a href="http://directory.fsf.org/project/linux">versió
 pròpia de Linux</a>, ja que la versió «estàndard» conté firmware no
 lliure. Si formés part del Projecte GNU, podria considerar-se «GNU Linux»,
 però no volem anomenar-lo així perquè crearia confusió.</p>
 <p>
 Nosaltres parlem sobre una versió del GNU, el sistema operatiu, que es
 distingeix per tenir el Linux com a nucli. La barra està per donar-li un
 significat correcte ja que significa «combinació». (Penseu en
 «Entrada/Sortida».) Aquest sistema és la combinació del GNU i el Linux;
 d'ací, «GNU/Linux».</p>
 <p>
 No hi ha altres maneres d'expressar «combinació». Si penseu que el signe de
 la suma (+) és clar, si us plau utilitzeu-lo. En francès, un guió és
 clarificador: «GNU-Linux». En castellà, de vegades diem «GNU con Linux».</p>
 </dd>
 
 <dt id="whyorder">Per què «GNU/Linux» en lloc de «Linux/GNU»? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#whyorder">#whyorder</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 <p>
 És més apropiat mencionar la contribució principal primer. La contribució
 del Projecte GNU al sistema no és sols més gran i anterior que la del Linux,
 sinó que a més nosaltres començàrem tota l'activitat.</p>
 <p>
 No obstant això, si preferiu anomenar al sistema «Linux/GNU», és molt millor
 que allò que la gent acostuma a fer: ometre al GNU completament i fer
 parèixer que Linux és el sistema complet.</p>
 </dd>
 
 <dt id="distronames0">Els desenvolupadors de la meva distribució l'anomenen «Foobar Linux», però
 no expliquen en què consisteix el sistema. Per què no el poden anomenar com
 vulguin? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#distronames0">#distronames0</a>)</span></dt>
 <dd>
 Anomenar un sistema «Foobar Linux» implica que és una varietat de «Linux», i
 la gent <a href="#distronames">ho entén d'aquesta manera</a>.
 
 <p>
 Si van anomenar a una distribució GNU/Linux «Foobar BSD», podeu afirmar que
 és un error. Hauríeu de dir-los: «Aquest sistema no és BSD.» I de fet,
 tampoc és Linux.</p>
 </dd>
 
 <dt id="distronames">La meva distribució es diu «Foobar Linux»; no demostra això que és realment
 Linux? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#distronames">#distronames</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 <p>Això significa que la gent que fa la distribució «Foobar Linux» està
 repetint l'error habitual. Ens complau que distribucions com Debian,
 Dragora, Musix, Trisquel i Venenux hagin adoptat GNU/Linux com a part del
 seu nom oficial, i esperem que si esteu participant en alguna distribució,
 els animeu a fer el mateix.</p>
 </dd>
 
 <dt id="distronames1">El nom oficial de la meva distribució és «Foobar Linux»; no és incorrecte
 anomenar-la de cap altra manera que no sigui «Foobar Linux»? <span
 class="anchor-reference-id">(<a
 href="#distronames1">#distronames1</a>)</span></dt>
 
 <dd><p>Quan ells difonen informació falsa canviant «GNU» per «Linux», i anomenen la
 seva versió «Foobar Linux», és adient corregir aquesta tergiversació
 anomenant-lo «Foobar GNU/Linux».</p></dd>
 
 <dt id="companies">No seria més efectiu demanar a les companyies com Mandrake, Red Hat i IBM
 anomenar «GNU/Linux» a les seves distribucions en lloc de demanar-ho als
 particulars? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#companies">#companies</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No és una elecció d'un o d'un altre—nosaltres demanem a les companyies, a
 les organitzacions i als particulars a difondre la paraula. De fet, els ho
 hem demanat a aquestes tres companyies. Mandrake va dir que utilitzaria el
 terme «GNU/Linux» algunes vegades, però IBM i Red Hat es refusaren a
 ajudar. Un executiu digué: «És purament una decisió comercial; esperem fer
 més diners anomenant-la ‘Linux’.» En altres paraules, a la companyia no li
 importava el que era cert.
 <p>
 No podem fer que canviïn, però no som dels que es rendeixen perquè el camí
 no sigui fàcil. Podeu no tenir tanta influència com IBM o Red Hat, però
 podeu seguir ajudant. Junts podem canviar la situació al punt en el que les
 companyies treguin més profit anomenant a les seves distribucions
 «GNU/Linux».</p>
 </dd>
 
 <dt id="reserve">No seria millor reservar el nom «GNU/Linux» per a les distribucions que
 disposen de programari lliure únicament? Al cap i a la fi, aquest és l'ideal
 del GNU. <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#reserve">#reserve</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 La pràctica àmpliament estesa d'afegir programari no lliure als sistemes
 GNU/Linux és un gran problema per a la nostra comunitat. Això ensenya als
 usuaris que el programari no lliure és bo i que utilitzar-lo és part de
 l'esperit del «Linux». Molts grups d'usuaris del «Linux» entenen com a
 missió pròpia ajudar a usuaris de programari no lliure i inclús animen als
 venedors a exposar-los en els seus mostradors. Adopten l'objectiu «d'ajudar
 als usuaris» del GNU/Linux (fins i tot ajudant-los a utilitzar aplicacions i
 controladors no lliures), o fer al sistema més popular a costa de la seva
 llibertat.
 <p>
 La qüestió és com intentar canviar això.</p>
 <p>
 Donat que gran part de la comunitat que utilitza el GNU amb el Linux no
 saben el que és, des del nostre punt de vista, desacreditar aquestes
 versions adulterades, dient que no són el GNU realment, no ensenyaria als
 usuaris a valorar més la llibertat. No entendrien el missatge. Respondrien
 que mai havien pensat que aquests sistemes fossin el GNU.</p>
 <p>
 La forma correcta per a tractar que aquests usuaris vegin una connexió amb
 el concepte de llibertat és exactament la contrària: informar-los que
 aquests sistemes són versions del GNU, que tots estan basats en un sistema
 que existeix específicament per al benefici de la llibertat dels seus
 usuaris. Amb aquest coneixement, els usuaris podran començar a reconèixer
 Lindows i l'anomenat «United Linux» com versions adulterades i pervertides
 del GNU.</p>
 <p>
 És molt útil fundar Grups d'Usuaris de GNU/Linux, que anomenin al sistema
 GNU/Linux i adoptin els ideals del Projecte GNU com una base per a les seves
 activitats. Si el Grup d'Usuaris de Linux de la seva regió sofreix dels
 problemes esmentats anteriorment, us suggerim que comenci una campanya
 dintre del grup per a canviar la seva orientació (i el seu nom) o començar
 un altre grup nou. La gent que enfoca les seves energies en els objectius
 més superflus estan en el seu dret de fer-ho, però no deixis que
 t'arrosseguin amb ells!</p>
 </dd>
 
 <dt id="gnudist">Per què no fer una distribució GNU del Linux (sic) i anomenar-la GNU/Linux?
 <span class="anchor-reference-id">(<a href="#gnudist">#gnudist</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Totes les distribucions del «Linux» són de fet versions del sistema GNU amb
 el Linux com a nucli. El propòsit del terme «GNU/Linux» és de comunicar
 aquest punt. Desenvolupar una nova distribució anomenada «GNU/Linux»
 solament, enfosquiria aquest punt que volem recalcar.
 <p>
 Quant a l'elaboració d'una distribució de GNU/Linux, ja ho vam fer una
 vegada, quan es va fundà el desenvolupament primerenc del Debian
 GNU/Linux. Fer-ho de nou no sembla útil; hi hauria molt de treball i tret
 que la nova distribució tingués uns avantatges pràctics substancials sobre
 les altres distribucions, no serviria per al propòsit.</p>
 <p>
 En lloc d'això ajudem als desenvolupadors de distribucions del GNU/Linux
 100% lliures, com la gNewSense i l'Ututo.</p>
 </dd>
 
 <dt id="linuxgnu">Per què no dir simplement que «Linux és el nucli del GNU» i publicar alguna
 versió existent del GNU/Linux amb el nom de «GNU»? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#linuxgnu">#linuxgnu</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Podria haver estat una bona idea adoptar el Linux com el nucli del GNU allà
 pel 1992. Si ens haguéssim adonat, llavors, quant de temps ens duria fer
 funcionar el GNU Hurd, segurament ho hauríem fet.
 <p>
 Si agaféssim una versió existent del GNU/Linux i la rebategéssim com «GNU»,
 seria com agafar una versió del sistema GNU i rebatejar-la com «Linux». Això
 no estaria bé, i no volem actuar així.</p>
 </dd>
 
 <dt id="condemn">Va condemnar el Projecte GNU i es va oposar a utilitzar el Linux en els
 primers dies? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#condemn">#condemn</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No adoptàrem el Linux com el nostre nucli, però ni el condemnàrem ni ens
 oposàrem a ell. El 1993 començàrem a discutir les maneres de patrocinar el
 desenvolupament del Debian GNU/Linux. També tractàrem de cooperar amb la
 gent que estava modificant alguns paquets del GNU per usar-los amb el
 Linux. Vam voler incloure els seus canvis en les distribucions estàndard
 dels paquets GNU, de manera que poguessin funcionar en les versions GNU
 basades en Linux. Però els canvis a sovint es feren a propòsit i no eren
 portables.
 <p>
 La gent que va fer els canvis mostrà poc interès en cooperar amb
 nosaltres. Un d'ells de fet ens digué que no volia treballar amb el Projecte
 GNU perquè era un «usuari del Linux». Això fou un shock per a nosaltres,
 perquè la gent que havia portat els paquets del GNU a altres sistemes
 operatius generalment volia treballar amb nosaltres. No obstant això, aquest
 grup del Linux que desenvolupava un sistema que estava basat principalment
 en el GNU fou el primer (i pràcticament l'únic) que no estava disposat a
 treballar amb nosaltres.</p>
 <p>
 Així fou com aquesta experiència ens mostrà que la gent estava anomenant
 «Linux» a una versió del GNU i aquesta confusió estava obstruint el nostre
 treball. Demanar que anomeneu al sistema «GNU/Linux» és la nostra resposta a
 aquest problema i a altres causats per dir inadequadament «Linux» al
 sistema.</p>
 </dd>
 
 <dt id="wait">Per què esperàreu tant per demanar a la gent que usés el nom GNU/Linux?
 <span class="anchor-reference-id">(<a href="#wait">#wait</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 <p>De fet no ho férem. Començàrem parlant en privat amb els desenvolupadors i
 distribuïdors allà pel 1994 i començàrem amb la campanya pública el
 1996. Per la nostra part, continuarem tant de temps com sigui necessari.</p>
 </dd>
 
 <dt id="allgpled">Deuria aplicar-se la convenció GNU/<i>nom</i> a tots els programes que estan
 llicenciats amb la GPL? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#allgpled">#allgpled</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Mai ens referim a un programa individual com «GNU/<i>nom</i>». Quan un
 programa és un paquet del GNU, acostumem a anomenar-lo «GNU <i>nom</i>».
 <p>
 El GNU, el sistema operatiu, està fet de molts tipus de programes. Alguns
 dels programes del GNU foren escrits com a part del Projecte GNU o hi
 contribuïren específicament; aquests són els paquets GNU i acostumem a
 emprar el mot «GNU» en els seus noms.</p>
 <p>
 És cosa dels desenvolupadors d'un programa decidir si volen contribuir i fer
 el programa un paquet del GNU. Si desenvolupeu un programa i us agradaria
 que fos un part del GNU, per favor, escriviu a <a
 href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>, així el podrem avaluar i
 decidir si el incloem com a paquet.</p>
 <p>
 No seria apropiat posar el nom GNU a tots els programes individuals que han
 estat publicats amb la llicència GPL. Si escriviu un programa publicat amb
 la llicència GPL no significa que el Projecte GNU l'haja escrit o l'hageu
 escrit per a nosaltres. Per exemple, el nucli, el Linux, està publicat sota
 la GNU GPL, però Linus no l'escrigué com a part del Projecte GNU—va fer el
 treball independentment. Si quelcom no és un paquet del GNU, el Projecte GNU
 no pot respondre per ell i posar «GNU» en el seu nom seria impropi.</p>
 <p>
 En contrast, reclamem el reconeixement global del sistema operatiu GNU en
 conjunt, encara que no per a tots i cadascun dels programes que hi ha en
 ell. El sistema existeix com a tal gràcies a la nostra determinació i
 persistència des de l'any 1984, molts anys abans de que el Linux es comencés
 a desenvolupar.</p>
 <p>
 El sistema operatiu en el que es popularitzà el Linux fou bàsicament el
 mateix que el sistema operatiu GNU. No era exactament el mateix, perquè
 tenia un nucli distint, però era de forma majoritària el mateix sistema. Era
 una variant del GNU. Era el sistema GNU/Linux.</p>
 <p>
 El Linux continua sent utilitzat principalment en les variacions d'aquest
 sistema—en les versions d'avui del sistema GNU/Linux. El que dóna a aquests
 sistemes la seva identitat és que el GNU i el Linux estan al seu centre, no
 el Linux en solitari.</p>
 </dd>
 
 <dt id="unix">Atès que molt del GNU prové de l'Unix, no deuria el GNU donar-li
 reconeixement a l'Unix emprant «Unix» en el seu nom? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#unix">#unix</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Realment, res del GNU prové de l'Unix. L'Unix era programari propietari (i
 segueix sent-ho), així que utilitzat alguna part del seu codi en el GNU
 hauria segut il·legal. No és una coincidència; per això desenvoluparem el
 GNU: ja que no podíem usar amb llibertat l'Unix o qualsevol altre dels
 sistemes operatius del moment, necessitàrem crear un sistema lliure per
 substituir-lo. No podíem copiar programes, ni tampoc parts d'ells, de
 l'Unix; tot havia de ser escrit de nou.
 <p>
 Cap codi del GNU prové de l'Unix, però el GNU és un sistema compatible amb
 l'Unix; Per tant, moltes de les idees i especificacions del GNU venen de
 l'Unix. El nom «GNU» és una forma humorista de pagar aquest tribut a l'Unix,
 seguint la tradició dels hackers dels acrònims recursius que començà als
 anys 70.</p>
 <p>
 El primer acrònim recursiu fou el TINT (<cite>TINT Is Not TECO</cite> – El
 TINT no és el TECO). L'autor del TINT escrigué una altra aplicació del TECO
 (hi havia moltes altres, per a diferents sistemes), però en lloc
 d'anomenar-lo amb un nom avorrit com «<em>algunaaltracosa</em> TECO», pensà
 en un nom divertit i intel·ligent. (Això és el que significa el hacking: <a
 href="http://stallman.org/articles/on-hacking.html">diversió amb
 astúcia</a>.)</p>
 <p>
 A altres hackers els agradà tant el nom que decidirem imitar la proposta. Es
 convertí en una tradició que, quan escrivies un programa que era semblant a
 un altre existent (anem a imaginar que s'anomenava «Klever»), se l'anomenava
 amb un acrònim recursiu, com «MINK» per a <cite>MINK Is Not Klever</cite>
 (El MINK no és el Klever). Amb aquest esperit anomenàrem a la nostra
 alternativa per a l'Unix <cite>GNU's Not Unix</cite>.</p>
 <p>
 Històricament, AT&amp;T que fou qui desenvolupà l'Unix no donà permís a
 ningú per usar el mot «Unix» en el nom d'un sistema similar, no ho permetien
 fins i tot quan el 99% del codi era copiat de l'Unix. AT&amp;T de fet
 amenaçava amb denunciar a qualsevol que intentara actuar així. Aquest és el
 motiu per el qual cada una de les versions modificades de l'Unix (que són
 totes tant propietàries com l'Unix) tenen noms completament diferents que no
 inclouen el mot «Unix».</p>
 </dd>
 
 <dt id="bsd">Deuríem dir «GNU/BSD» també? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#bsd">#bsd</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No anomenem als sistemes BSD (FreeBSD, etc.) com sistemes «GNU/BSD», perquè
 aquest terme no s'ajusta a la història dels sistemes BSD.
 <p>
 Els sistemes BSD foren desenvolupats per la UC Berkeley com a programari
 propietari als anys 80, i es feren lliures a principis dels anys 90. Un
 sistema operatiu lliure que existeixi avui en dia és, segurament, una
 variant del GNU o del BSD.</p>
 <p>
 La gent a vegades pregunta si el BSD és també una variant del GNU, com ho és
 el GNU/Linux. No ho és. Els desenvolupadors del BSD s'inspiraren en
 alliberar el seu codi prenent com a exemple el Projecte GNU, i foren les
 sol·licituds dels activistes del GNU les que ajudaren a convèncer-los, però
 el codi de poc a veure amb el del GNU.</p>
 <p>
 Els sistemes BSD d'avui utilitzen alguns paquets del GNU, igual que el
 sistema GNU i les seves variants utilitzen alguns programes del BSD; no
 obstant això, els sistemes en conjunt són diferents i han evolucionat per
 separat. Els desenvolupadors del BSD no van escriure un nucli i l'afegiren
 al sistema GNU, així que un nom com GNU/BSD no s'ajustaria a la realitat.</p>
 <p>
 La connexió entre el GNU/Linux i el GNU és més estreta, i és per això que el
 nom «GNU/Linux» és apropiat per al sistema.</p>
 <p>
 Hi ha una versió del GNU que empra el nucli del NetBSD. Els seus
 desenvolupadors l'anomenen «Debian GNU/NetBSD», però «GNU/nuclidelNetBSD»
 seria més exacte, ja que el NetBSD és un sistema complet, no sols el
 nucli. Aquest no és un sistema BSD, perquè la majoria del que hi ha en ell
 és el mateix que trobem en un sistema GNU/Linux.</p>
 </dd>
 
 <dt id="othersys">Si instal·lo ferramentes del GNU en el Windows, significa això que estic
 executant un sistema GNU/Windows? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#othersys">#othersys</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No de la mateixa forma que el que significa «GNU/Linux». Les ferramentes del
 GNU són sols una part del programari GNU, que és sols una part del sistema
 GNU, i baix d'aquests sols tindríeu un altre sistema operatiu complet que no
 té res a veure amb el GNU. Amb tot això, és una situació ben diferent a la
 del GNU/Linux.
 </dd>
 
 <dt id="justlinux">Linux no pot utilitzar-se sense GNU? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#justlinux">#justlinux</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Linux s'utilitza sol o amb altres petits programes en algunes
 aplicacions. Aquests petits sistemes estan molt lluny del sistema
 GNU/Linux. Els usuaris, per exemple, no els instal·len als seus ordinadors,
 i els trobarien bastant decebedors. Està bé dir que aquestes aplicacions
 corren només sobre Linux, per mostrar fins a quin punt aquestes petites
 plataformes són diferents de GNU/Linux.
 </dd>
 
 <dt id="howmuch">Quant del sistema GNU ha de contenir un sistema per ser GNU/Linux? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#howmuch">#howmuch</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 «Quant» no és una pregunta que tingui sentit, perquè el sistema GNU no te
 límits precisos.
 <p>
 GNU és un sistema operatiu mantingut per una comunitat. Inclou molt més que
 els paquets de programes GNU (dels quals tenim un llista específica), i la
 gent afegeix constantment més paquets. Malgrat aquests canvis, hi ha el
 sistema GNU, i afegir-li Linux dóna com a resultat GNU/Linux. Si utilitzeu
 una part del sistema GNU i n'ometeu una altra, no hi ha manera de dir
 «quant» n'utilitzeu.</p>
 <p>
 Si ho mirem al nivell dels paquets, Linux és un paquet important del sistema
 GNU/Linux. La inclusió d'un paquet important de GNU és suficient per
 justificar que demanem una menció equitativa.
 </p>
 </dd>
 
 <dt id="linuxsyswithoutgnu">Hi ha sistemes Linux [sic] complets sense GNU? <span
 class="anchor-reference-id">(<a
 href="#linuxsyswithoutgnu">#linuxsyswithoutgnu</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Hi ha sistemes complets que contenen Linux i no GNU; un exemple és
 Android. Però es un error anomenar-los sistemes «Linux», igual que és un
 error anomenar sistema «Linux» a GNU.
 <p>
 Android és molt diferent del sistema GNU/Linux, perquè els dos tenen molt
 poc codi en comú. De fet, l'única cosa que tenen en comú és Linux.</p>
 <p>
 Si anomeneu «Linux» al conjunt del sistema GNU/Linux, trobareu necessari dir
 coses com «Android conté Linux, però no és Linux, perquè no té les
 biblioteques i utilitats habituals de Linux [sic]», volent dir amb això el
 sistema GNU.</p>
 <p>
 Android conté tant de Linux com GNU/Linux. El que no té és el sistema
 GNU. Android el substitueix per programari de Google, que funciona de manera
 bastant diferent. El que fa Android diferent de GNU/Linux és l'absència de
 GNU.</p>
 </dd>
 
 <dt id="helplinus">Per què no anomenar als sistemes «Linux» de totes maneres i així reforcen el
 paper de Linus Torvalds com a «posterboy» (imatge) de la nostra comunitat?
 <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#helplinus">#helplinus</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Linus Torvalds és el «posterboy» (és altra gent la que ha elegit la paraula,
 no nosaltres) per als seus objectius, no per als nostres. El seu objectiu és
 fer al sistema més popular i creu que la seva aportació a la societat és
 simplement pràctica: la seva potència, fiabilitat i facilitat
 d'obtenció. Mai a defès la <a href="/philosophy/why-free.html">llibertat de
 cooperar</a> com un principi ètic, i és per això que la gent no relaciona el
 nom «Linux» amb aquest principi.
 <p>
 Linus manifesta públicament el seu desacord amb els ideals del moviment pel
 programari lliure. Ha desenvolupat programari privatiu en el seu treball
 durant anys (i així ho manifestà davant d'una gran audiència en una
 conferència de la «Linux»World), i convida públicament als desenvolupadors
 del Linux, el nucli, a emprar programari privatiu per treballar amb ell. I
 encara va més enllà, ens retreu als qui suggerim que els enginyers i
 científics devem tenir en compte les conseqüències socials del nostre
 treball—menyspreant d'aquesta manera les lliçons que la societat aprengué
 del desenvolupament de la bomba atòmica.</p>
 <p>
 No hi ha res dolent amb escriure un programa lliure per aprendre i
 divertir-se; el nucli que Linus va escriure per els seus propis motius fou
 una important contribució a la nostra comunitat. Però aquestes motivacions
 no són la raó per la qual un sistema lliure i complet, el GNU/Linux,
 existeix, i aquestes tampoc mantindran fora de perill la nostra llibertat en
 el futur. El públic necessita saber això. Linus té el dret de promoure les
 seves idees; no obstant això, la gent les persones deuen ser conscients que
 el sistema operatiu en qüestió prové del ideal de la llibertat, no de les
 idees de Linus.</p>
 </dd>
 
 <dt id="claimlinux">No és un error per la nostra part etiquetar l'obra de Linus Torvalds com a
 GNU? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#claimlinux">#claimlinux</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Seria erroni, i per això no ho fem. L'obra de Torvalds és Linux, el nucli;
 nosaltres tenim cura de no atribuir aquesta obra al Projecte GNU i no la
 qualifiquem de «GNU». Nosaltres parlem del sistema complet; el nom
 «GNU/Linux» reconeix la seva tasca.
 </dd>
 
 <dt id="linusagreed">Està Linus Torvalds d'acord amb que el Linux és sols el nucli? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#linusagreed">#linusagreed</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 <p>Ho reconegué al començament. En les notes de les primeres publicacions del
 Linux escrigué: <a
 href="http://ftp.funet.fi/pub/linux/historical/kernel/old-versions/RELNOTES-0.01">«La
 majoria de les ferramentes utilitzades amb el linux són programari del GNU i
 tenen la llicència copyleft del GNU. Aquestes ferramentes no estan en la
 distribució — pregunteu-me (a mi o a GNU) per més informació.»</a></p>
 </dd>
 
 <dt id="finishhurd">Per què no acabeu el nucli GNU Hurd, publiqueu el conjunt del sistema GNU i
 oblideu el tema de com s'ha d'anomenar GNU/Linux? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#finishhurd">#finishhurd</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Ens agradaria tenir reconeixement pel sistema operatiu GNU amb independència
 del nucli que s'utilitzi.
 
 <p>Fer que el nucli GNU Hurd funcioni prou bé com per competir amb Linux seria
 una feina important, i no és clarament necessari. L'única cosa errònia des
 del punt de vista ètic del nucli de Linux és la inclusió del firmware
 «blobs»; la millor manera de resoldre aquest problema és <a
 href="http://fsf.org/campaigns/priority-projects"> desenvolupar un substitut
 lliure de blobs</a>.</p>
 </dd>
 
 <dt id="lost">La batalla ja està perduda; la societat ha pres la seva decisió i no podem
 canviar-la, així que per què seguir pensant amb això? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#lost">#lost</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No ens trobem en una batalla, és un campanya d'educació. Com anomenar al
 sistema no és una decisió unipersonal, presa en un moment per «la societat»:
 cada persona, cada organització, pot decidir quin nom prefereix
 utilitzar. No podeu fer que la resta usen el nom «GNU/Linux», però podeu
 decidir anomenar-lo «GNU/Linux» vosaltres mateixa—i fent-ho, estareu
 ajudant-nos.
 </dd>
 
 <dt id="whatgood">La societat ha pres la seva decisió i no podem canviar-la, per tant què té
 de bo anomenar al sistema «GNU/Linux»? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#whatgood">#whatgood</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No ens trobem en una situació de tot o res: Les imatges de correcte i
 incorrecte són idees que han sigut difoses, més o menys, per vàries
 persones. Si anomeneu al sistema «GNU/Linux», estareu ajudant als altres a
 aprendre la vertadera història del sistema, el seu origen, i la raó per la
 que va ser creat. No podeu corregir els malentesos a tots els llocs
 vosaltres sols, no més que nosaltres, però podeu ajudar. Si sols un pocs
 centenars de personen us veuen utilitzar el terme «GNU/Linux», haureu educat
 a un substancial número de persones amb molt poc treball. I alguns d'ells
 ensenyaran el nom correcte a altres.
 </dd>
 
 <dt id="explain">No seria millor anomenar al sistema «Linux» i ensenyar a la gent el seu
 vertader origen amb una explicació de deu minuts? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#explain">#explain</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Si voleu ajudar-nos explicant a altres d'aquesta forma, apreciem el vostre
 esforç, però aquest no és el millor mètode. No és tan efectiu com anomenar
 al sistema «GNU/Linux», i fa que gasteu ineficientment el vostre temps.
 <p>
  És ineficient perquè pot no penetrar en la societat i segurament no es
 propague. Algunes de les persones que escolten la vostra explicació estaran
 atents i potser es facin amb una idea correcta de l'origen del sistema. Però
 és molt difícil que repetisquen l'explicació a altres quan parlen del
 sistema. Segurament l'anomenaran simplement «Linux». Sense cap intenció,
 estaran difonent una imatge incorrecta.</p>
 <p>
  És ineficient perquè duu molt de temps. Dient i escrivint «GNU/Linux» us
 durà sols uns pocs segons al dia, ni tan sols minuts, així que podreu
 permetre-us arribar a més gent d'aquesta forma. Distingint entre Linux i
 GNU/Linux quan escriviu i parleu és, de lluny, el camí més fàcil per ajudar
 el Projecte GNU de forma eficient.</p>
 </dd>
 
 <dt id="treatment">Molta gent es riu de vostès quan els demaneu que anomenen al sistema
 GNU/Linux. Per què us sotmeteu a aquest tracte? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#treatment">#treatment</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Anomenar «Linux» al sistema indueix a la gent a idees equivocades sobre la
 seva història i la raó de la seva existència. La gent que es riu de la
 nostra demanda segurament s'haja fet amb aquesta idea equivocada—ells pensen
 que el nostre treball el va fer Linus, així que es riuen quan els demanem
 reconeixement per aquest. Si ells saberen la veritat, probablement no se'n
 riurien.
 <p>
 Perquè hem de córrer el risc de fer una petició de la qual a vegades se'ns
 riuran? Perquè a sovint ha segut profitós per ajudar al Projecte
 GNU. Correrem aquest risc de sofrir abusos immerescuts per tal d'aconseguir
 els nostres objectius.</p>
 <p>
 Si us trobeu amb una situació d'aquest tipus, no us quedeu de braços
 creuats. Si us plau, ensenyeu a la gent que se'n riu la vertadera
 història. Quan vegen com es justifica la petició, tot aquell amb un poc de
 seny deixarà de riure's.</p>
 </dd>
 
 <dt id="alienate">Alguna gent s'enfada amb vosaltres quan els demaneu que anomenen GNU/Linux
 al sistema. No sortiu pendent quan feu que s'enfadin? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#alienate">#alienate</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No massa. La gent que no aprecia el nostre paper en el desenvolupament del
 sistema no és massa probable que faci un esforç substancial per
 ajudar-nos. Si ho fan, per exemple publicant programari lliure, és quasi
 segur que ho fan per altres motius i no amb la intenció
 d'ajudar-nos. Mentrestant, si estan ensenyant a la gent a atribuir el nostre
 treball a algú altre, estan soscavant la nostra habilitat de rebre ajuda
 d'altres.
 <p>
 No té sentit preocupar-se per alienar a les persones que de fet no cooperen
 amb nosaltres, i és contraproduent no corregir un problema per no voler
 entrar en conflicte amb qui el perpetua. Per tant, seguirem tractant de
 corregir la confusió.</p>
 </dd>
 
 <dt id="rename">Encara que heu contribuït, això us legitima per canviar el nom del sistema
 operatiu? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#rename">#rename</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No estem canviant el nom a res; hem estat anomenant «GNU» al sistema des de
 que l'anunciàrem el 1983. Qui intentà canviar-li el nom a «Linux» no devia
 haver-ho fet.</dd>
 
 <dt id="force">No és equivocat forçar a la gent a anomenar al sistema «GNU/Linux»? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#force">#force</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Seria equivocat forçar-la i no ho intentem. Nosaltres anomenem «GNU/Linux»
 al sistema i us demanem que també ho feu vosaltres.
 </dd>
 
 <dt id="whynotsue"> Per què no demandar a la gent que anomeni «Linux» al sistema sencer? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#whynotsue">#whynotsue</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No hi ha motius legals per demandar-los, però com que creiem en la llibertat
 d'expressió, tampoc volem fer-ho. Nosaltres simplement demanem a la gent que
 anomeni «GNU/Linux» al sistema perquè és el correcte.
 </dd>
 
 <dt id="require">No deuríeu posar alguna clàusula a la GNU GPL per requerir a la gent a
 anomenar al sistema «GNU»? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#require">#require</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 El propòsit de la GNU GPL és protegir la llibertat dels usuaris de tot
 aquell que vulga fer versions privatives del programari. Encara que és cert
 que els qui anomenen «Linux» al sistema, a sovint fan coses que limiten la
 llibertat dels usuaris, com ara empaquetar programari no lliure amb el
 sistema GNU/Linux o fins i tot desenvolupar programari privatiu per al seu
 ús, el mer acte d'anomenar «Linux» al sistema no és, per si mateixa, denegar
 als usuaris la seva llibertat. Seria inadequat fer que la GPL restringís
 quin nom poden utilitzar les persones per al sistema.
 </dd>
 
 <dt id="BSDlicense">Atès us oposeu a la clàusula de la llicència BSD original que exigeix que es
 reconega a la Universitat de Califòrnia la seva tasca, no resulta hipòcrita
 que demaneu reconeixement per al Projecte GNU? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#BSDlicense">#BSDlicense</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Seria hipòcrita exigir usar el nom GNU/Linux en una clàusula de la
 llicència, i no ho fem. Sols us <em>demanem</em> que ens doneu el
 reconeixement que mereixem.
 
 <p>
 Noteu que hi ha com a mínim <a href="/licenses/bsd.html"> dues llicències
 BSD diferents</a>.  Per a major claredat, no utilitzeu si us plau
 l'expressió «llicència BSD» sense especificar quina.</p>
 </dd>
 
 <dt id="deserve">Ja que no vau afegir cap clàusula a la GNU GPL per exigir a la gent que
 anomenés «GNU» al sistema, us mereixeu el que ha passat; perquè us queixeu
 ara? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#deserve">#deserve</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 La pregunta pressuposa una premissa ètica (més bé controvertida): si la gent
 no us força a tractar-la bé, teniu el dret d'aprofitar-vos-en tant com
 vulgueu. En altres paraules, assumeix que el poder dóna la raó.
 <p>
 Esperem que estigueu desacord amb aquesta premissa, així com nosaltres ho
 estem.</p>
 </dd>
 
 <dt id="contradict">No seria millor no contradir el que molta gent creu? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#contradict">#contradict</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No creiem que hem de seguir un gran nombre de persones perquè han segut
 enganyats. Esperem que també us decidiu per la veritat, que és l'important.
 <p>
 Mai haguéssim pogut desenvolupar un sistema operatiu lliure sense negar la
 creença, que era acceptada per la majoria de la gent, de que el programari
 privatiu era legítim i acceptable.</p>
 </dd>
 
 <dt id="somanyright">Atès que molta gent l'anomena «Linux», no el converteix en el nom correcte?
 <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#somanyright">#somanyright</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 No creiem que un error acceptat per la majoria el faça cert.
 </dd>
 
 <dt id="knownname">No és millor anomenar el sistema amb el nom amb què la majoria dels usuaris
 ja el coneixen? <span class="anchor-reference-id">(<a
 href="#knownname">#knownname</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Els usuaris no són incapaços d'aprendre.  Ja que «GNU/Linux» inclou «Linux»,
 entendran el que esteu dient.  Si afegiu una vegada »(sovint designat
 erròniament com a ‘Linux’)», ho entendran tot.
 </dd>
 
 <dt id="winning">Molta gent es preocupa de què és més beneficiós o de qui surt guanyant i no
 es fixa en els arguments sobre el que està bé i el que està mal. No creieu
 que obtindríeu més suport de la seva part per un altre camí? <span
 class="anchor-reference-id">(<a href="#winning">#winning</a>)</span></dt>
 
 <dd>
 Preocupar-se sols d'allò que és més beneficiós o de qui surt guanyant és una
 forma immoral de viure. El programari no lliure és un exemple d'aquesta
 visió immoral i es nodreix d'aquesta. Així que a la llarga és contraproduent
 per a nosaltres sotmetre's a aquesta visió. Continuarem parlant sobre allò
 que està bé i el que està malament.
 <p>
 Esperem que sigueu dels qui us importa el que està bé i el que és dolent.</p>
 </dd>
 
 </dl>
 
 <div class="translators-notes">
 
 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
  </div>
 </div>
 
 <!-- for id="content", starts in the include above -->
 <!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
 <div id="footer">
 <div class="unprintable">
 
 <p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
 href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>.  També hi ha <a
 href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
 FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments
 a <a href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>
 
 <p>
 <!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
         replace it with the translation of these two:
 
         We work hard and do our best to provide accurate, good quality
         translations.  However, we are not exempt from imperfection.
         Please send your comments and general suggestions in this regard
         to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
 
         &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>
 
         <p>For information on coordinating and submitting translations of
         our web pages, see <a
         href="/server/standards/README.translations.html">Translations
         README</a>. -->
 Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
 traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
 traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
 href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
 col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
 </div>
 
 <!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
      files generated as part of manuals) on the GNU web server should
      be under CC BY-ND 4.0.  Please do NOT change or remove this
      without talking with the webmasters or licensing team first.
      Please make sure the copyright date is consistent with the
      document.  For web pages, it is ok to list just the latest year the
      document was modified, or published.
 
      If you wish to list earlier years, that is ok too.
      Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
      years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
      year, i.e., a year in which the document was published (including
      being publicly visible on the web or in a revision control system).
 
      There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
      Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
 <p>Copyright &copy; 2001, 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016
 Free Software Foundation, Inc.</p>
 
 <p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
 href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
 Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
 
 <!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
 <div class="translators-credits">
 
 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
 Traducció: <a href="mailto:gunmancorp@gmail.com">puigcerver</a>, 2 d'abril
 de 2008.<br />Darrera actualització: <a
 href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 18 de setembre de 2016.</div>
 
 <p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
 Updated:
 
 $Date: 2019/05/13 17:48:46 $
 
 <!-- timestamp end -->
 </p>
 </div>
 </div>
 <!-- for class="inner", starts in the banner include -->
 </body>
 </html>