taler-merchant-demos

Python-based Frontends for the Demonstration Web site
Log | Files | Refs | Submodules | README | LICENSE

gnu-history.html (9632B)


      1 <!--#set var="PO_FILE"
      2  value='<a href="/gnu/po/gnu-history.ca.po">
      3  https://www.gnu.org/gnu/po/gnu-history.ca.po</a>'
      4  --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/gnu-history.html"
      5  --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/gnu-history.ca-diff.html"
      6  --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-06-16" -->
      7 
      8 <!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
      9 <!-- Parent-Version: 1.84 -->
     10 
     11 <!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
     12 <title>Descripció del Sistema GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title>
     13 <meta name="Keywords" content="GNU, Projecte GNU, FSF, Programari lliure, Free Software Foundation,
     14 Historia" />
     15 
     16 <!--#include virtual="/gnu/po/gnu-history.translist" -->
     17 <!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
     18 <!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
     19 <h2>Descripció del Sistema GNU</h2>
     20 
     21 <p>
     22 El sistema operatiu GNU és un sistema de programari completament lliure
     23 compatible amb Unix. GNU significa <cite>GNU's Not Unix</cite> (GNU no és
     24 Unix). <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a> va fer l'<a
     25 href="/gnu/initial-announcement.html">Anunci inicial</a> del Projecte GNU al
     26 setembre de 1983. El març de 1985 es va publicar una versió més llarga
     27 anomenada <a href="/gnu/manifesto.html">Manifest GNU</a> que ha estat
     28 traduïda a diferents <a href="/gnu/manifesto.html#translations">idiomes</a>.</p>
     29 
     30 <p>
     31 Es va triar el nom «GNU» perquè complia certs requisits. Primer, era un
     32 acrònim recursiu de <cite>GNU's Not Unix</cite>; segon, era una paraula
     33 existent; i tercer, era divertida de pronunciar (o de <a
     34 href="http://www.poppyfields.net/poppy/songs/gnu.html">cantar</a>).</p>
     35 
     36 <p>
     37 La paraula «lliure» de «programari lliure» fa referència a la <a
     38 href="/philosophy/free-sw.html">llibertat</a>, no al preu. Podeu o no pagar
     39 un preu determinat per obtenir el programari GNU. Sigui quina sigui la
     40 manera en què obtingueu el programari, teniu drets bàsics a l'hora
     41 d'usar-lo. La llibertat d'utilitzar el program com vulgueu; la llibertat de
     42 copiar el programa i oferir-lo als vostres amics o companys de feina; la
     43 llibertat de modificar el programa de la manera que vulgueu, ja que disposeu
     44 de ple accés al codi font; la llibertat de distribuir una versió millorada i
     45 d'aquesta manera ajudar a la comunitat (si redistribuïu programari GNU,
     46 podeu fixar un preu per l'acte físic de transferir la còpia, o bé podeu
     47 donar-les de franc).</p>
     48 
     49 <p>
     50 El projecte consistent en desenvolupar el sistema GNU s'anomena «Projecte
     51 GNU». El Projecte GNU fou concebut l'any 1983 per tal de continuar l'esperit
     52 cooperatiu que havia prevalgut a la comunitat informàtica durant els seus
     53 anys inicials. El projecte GNU pretenia fer altre cop possible la cooperació
     54 mitjançant l'eliminació dels obstacles a la cooperació que havien imposat
     55 els titulars de programari propietari.</p>
     56 
     57 <p>
     58 L'any 1971, quan Richard Stallman va iniciar la seva activitat al MIT, es
     59 trobava dins d'un grup on només es feia servir <a
     60 href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a>. Fins i tot les
     61 empreses del sector oferien sovint programari lliure. Els programadors
     62 tenien plena llibertat de cooperar amb els altres, i gairebé sempre ho
     63 feien.</p>
     64 
     65 <p>
     66 Però als anys 80 la majoria del programari esdevingué <a
     67 href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">propietari</a>, que
     68 vol dir que tenia propietaris que podien impedir, i fins i tot prohibir, la
     69 cooperació entre usuaris. Això va fer que el projecte GNU esdevingués
     70 necessari.</p>
     71 
     72 <p>
     73 Cada usuari necessita un sistema operatiu: sense un sistema operatiu lliure
     74 no podeu engegar l'ordinador sense haver de caure als braços del programari
     75 propietari. Per tant la primera tasca a dur a terme fou crear un sistema
     76 operatiu lliure.</p>
     77 
     78 <p>
     79 Vam decidir fer un sistema operatiu compatible amb Unix pel fet que el
     80 disseny general havia estat ja implementat, i pel fet que la compatibilitat
     81 feia fàcil que els usuaris de Unix passessin de Unix a GNU.</p>
     82 
     83 <p>
     84 Un sistema operatiu a l'estil d'Unix inclou un nucli, compiladors, editors,
     85 formatadors de text, programari per al correu electrònic, interfícies
     86 gràfiques, biblioteques, jocs i moltes altres coses. Escriure un sistema
     87 operatiu de cap a peus és per tant una tasca llarga. Vam començar el gener
     88 de 1984. La <a href="http://fsf.org/">Free Software Foundation</a> es va
     89 fundar l'octubre de 1985, inicialment per recollir fons que permetessin
     90 desenvolupar GNU.</p>
     91 
     92 <p>Cap a 1990 havíem escrit o desenvolupat tots els components principals,
     93 llevat d'un: el nucli. Poc després, el 1991, Linus Torvalds va desenvolupar
     94 Linux, un nucli semblant al de Unix, i el va publicar com a programari
     95 lliure el 1992. La combinació de Linux amb el sistema GNU, que estava
     96 gairebé complet, va donar lloc a un sistema operatiu complet: el sistema
     97 GNU/Linux. Les estimacions actuals indiquen que milions de persones
     98 utilitzen avui sistemes GNU/Linux, normalment a través de <a
     99 href="/distros/distros.html">distribucions GNU/Linux</a>. La versió
    100 principal de Linux conté ara blocs no lliures de firmware; els activistes
    101 del programari lliure mantenen actualment una versió modificada lliure de
    102 Linux, anomenada <a href="http://directory.fsf.org/project/linux">
    103 Linux-libre</a>.</p>
    104 
    105 <p>
    106 De tota manera, el Projecte GNU no s'ha volgut limitar a sistemes
    107 operatius. Volem oferir qualsevol mena de programari que els usuaris
    108 desitgin tenir. Això també inclou programari d'aplicacions. El <a
    109 href="/directory">Directori de programari lliure</a> és un catàleg de totes
    110 els programes i aplicacions lliures.</p>
    111 
    112 <p>
    113 També volem oferir programari per a usuaris que no siguin experts en
    114 informàtica. Per això vàrem desenvolupar un <a
    115 href="http://www.gnome.org/">escriptori gràfic (anomenat GNOME)</a> que
    116 ajudés als nouvinguts a utilitzar elsistema GNU.</p>
    117 
    118 <p>També volem oferir jocs i altres entreteniments. Disposem ja de molts <a
    119 href="http://directory.fsf.org/wiki/Category/Game">jocs lliures</a>.</p>
    120 
    121 <p>
    122 Fins on pot arribar el programari lliure? No hi ha límits, excepte quan <a
    123 href="/philosophy/fighting-software-patents.html">lleis com els sistemes de
    124 patents prohibeixen el programari lliure</a>. L'objectiu final és oferir
    125 programari lliure capaç de realitzar totes les tasques que els usuaris volen
    126 dur a terme i convertir el programari propietari en una cosa del passat.</p>
    127 
    128 <div class="translators-notes">
    129 
    130 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
    131  </div>
    132 </div>
    133 
    134 <!-- for id="content", starts in the include above -->
    135 <!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
    136 <div id="footer">
    137 <div class="unprintable">
    138 
    139 <p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
    140 href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>.  També hi ha <a
    141 href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
    142 FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments
    143 a <a href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>
    144 
    145 <p>
    146 <!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
    147         replace it with the translation of these two:
    148 
    149         We work hard and do our best to provide accurate, good quality
    150         translations.  However, we are not exempt from imperfection.
    151         Please send your comments and general suggestions in this regard
    152         to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
    153 
    154         &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>
    155 
    156         <p>For information on coordinating and submitting translations of
    157         our web pages, see <a
    158         href="/server/standards/README.translations.html">Translations
    159         README</a>. -->
    160 Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
    161 traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
    162 traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
    163 href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
    164 col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
    165 </div>
    166 
    167 <!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
    168      files generated as part of manuals) on the GNU web server should
    169      be under CC BY-ND 4.0.  Please do NOT change or remove this
    170      without talking with the webmasters or licensing team first.
    171      Please make sure the copyright date is consistent with the
    172      document.  For web pages, it is ok to list just the latest year the
    173      document was modified, or published.
    174      If you wish to list earlier years, that is ok too.
    175      Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
    176      years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
    177      year, i.e., a year in which the document was published (including
    178      being publicly visible on the web or in a revision control system).
    179      There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
    180      Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
    181 <p>Copyright &copy; 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2005, 2007, 2009,
    182 2012, 2014 Free Software Foundation, Inc.</p>
    183 
    184 <p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
    185 href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
    186 Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
    187 
    188 <!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
    189 <div class="translators-credits">
    190 
    191 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
    192 Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 4 de
    193 febrer de 2009.</div>
    194 
    195 <p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
    196 Updated:
    197 
    198 $Date: 2019/05/13 17:48:46 $
    199 
    200 <!-- timestamp end -->
    201 </p>
    202 </div>
    203 </div>
    204 </body>
    205 </html>