taler-merchant-demos

categories.html (23004B)

---

 <!--#set var="PO_FILE"
  value='<a href="/philosophy/po/categories.ca.po">
  https://www.gnu.org/philosophy/po/categories.ca.po</a>'
  --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/categories.html"
  --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/categories.ca-diff.html"
  --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2019-02-21" -->
 
 <!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
 <!-- Parent-Version: 1.86 -->
 
 <!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
 <title>Categories de programari lliure i no lliure - Projecte GNU - Free Software
 Foundation</title>
 <style type="text/css" media="screen">
 <!--
 #content #diagram { overflow: auto; margin: 2em 0; }
 #diagram img { width: 31.7em; }
 -->
 
 </style>
 
 <!--#include virtual="/philosophy/po/categories.translist" -->
 <!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
 <!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
 <h2>Categories de programari lliure i no lliure</h2>
 
 <p>Vegeu també <a href="/philosophy/words-to-avoid.html">Paraules confuses que
 convé evitar</a>.</p>
 
 <!-- GNUN: localize URL /philosophy/category.png -->
 <p id="diagram" class="c">
 <img src="/philosophy/category.png" alt="[Categories de programari]" />
 </p>
 
       <p>Aquest diagrama original de Chao-Kuei i posteriorment actualitzat per altres
 il·lustra les diferents categories de programari. Està disponible en els
 formats <a href="/philosophy/category.svg">Scalable Vector Graphic</a> i <a
 href="/philosophy/category.fig">XFig</a>, sota els termes i condicions de
 les llicències GNU GPL v2 o posterior, GNU FDL v1.2 o posterior i Creative
 Commons Attribution-Share Alike v2.0 o posterior.</p>
 
 <h3 id="FreeSoftware">Programari lliure</h3>
 
 	<p>Programari lliure és aquell programari que concedeix a tothom permís per
 utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions i de forma
 gratuïta o a canvi d'una quota. Això implica, particularment, que el codi
 font ha d'estar disponible: «Si no és codi font, no es programari». Aquesta
 és una definició simplificada; vegeu també una <a
 href="/philosophy/free-sw.html">definició completa</a>.</p>
 
 	<p>Si un programa és lliure pot ser inclòs en un sistema operatiu lliure com
 GNU o les versions lliures del <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">sistema
 GNU/Linux</a>.</p>
 
 	<p>Hi ha moltes maneres diferents de fer un programa lliure. Molts detalls
 poden ser resolts en més d'un sentit, i encara així el programa pot ser
 lliure. Algunes de les possibles variacions es descriuen més avall. Per
 informar-vos específicament sobre les llicències de programari lliure, vegeu
 la <a href="/licenses/license-list.html">llista de llicències</a>.</p>
 
 	<p>L'essència del programari lliure és la llibertat, no el preu. Les empreses
 de programari privatiu sovint utilitzen el terme <cite>free software</cite>
 per referir-se només al preu. De vegades volen dir que podeu tenir de franc
 una còpia del fitxer binari; de vegades volen dir que hi ha inclosa una
 còpia a l'ordinador que esteu comprant. Tot això no té res a veure amb el
 que entenem per programari lliure al projecte GNU.</p>
 
 	<p>A causa d'aquesta potencial confusió, quan una empresa de programari diu que
 el producte és programari lliure, hauríeu de comprovar els termes i
 condicions de la distribució per veure si els usuaris realment tenen tots
 els drets que comporta el programari lliure. De vegades és realment
 programari lliure; d'altres, no.</p>
 
 	<p>A diferència de l'anglès, on <cite>free</cite> pot significar tant «lliure»
 com «gratuït», moltes llengües tenen dues paraules diferents per referir-se
 a aquests conceptes. Per exemple, el català té «lliure» i «gratuït». En
 anglès hi ha també el mot <cite>gratis</cite>, que només fa referència al
 preu, però no hi ha un adjectiu que només es refereixi a la llibertat. De
 manera que, si el vostre idioma no és l'anglès, us suggerim que traduïu
 <cite>free</cite> perquè quedi ben clar. Vegeu la nostra llista de <a
 href="/philosophy/fs-translations.html">traduccions de l'expressió
 <cite>free software</cite></a> a altres idiomes.</p>
 
 	<p>El programari lliure és sovint <a href="/software/reliability.html">més
 fiable</a> que el que no ho és.</p>
 
 <h3 id="OpenSource">Programari de codi obert</h3>
 
 	<p>
 	Algunes persones utilitzen l'expressió «programari de codi obert» per
 referir-se més o menys al mateix que nosaltres entenem per programari
 lliure. No és exactament la mateixa classe de programari: s'accepten
 llicències que nosaltres considerem massa restrictives, i es rebutgen certes
 llicències de programari lliure. No obstant, les zones que cobreixen les
 dues categories són semblants: gairebé tot el programari lliure és de codi
 obert, i gairebé tot el programari de codi obert és lliure.</p>
 	<p>Nosaltres preferim l'expressió «<a href=
 "/philosophy/open-source-misses-the-point.html">programari lliure</a>»
 perquè fa referència a la llibertat, cosa que no fa «codi obert».</p>
 
 <h3 id="PublicDomainSoftware">Programari de domini públic</h3>
 
 	<p>El programari de domini públic és programari que no té copyright. Si el codi
 font es troba en el domini públic, es tracta d'un cas especial de <a
 href="#Non-CopyleftedFreeSoftware">programari lliure sense copyleft</a>, la
 qual cosa implica que algunes còpies o versions modificades poden no ser
 lliures.</p>
 
 	<p>En alguns casos, un programa executable pot trobar-se en el domini públic
 sense que el seu codi font estigui disponible. En tal cas no seria
 programari lliure, ja que l'accés al codi font és un dels requisits per
 ser-ho. Per altra banda, la major part del programari lliure no és de domini
 públic, sinó que té un copyright, tot i que els titulars del copyright,
 mitjançant un llicència de programari lliure, han donat legalment permís a
 tothom per utilitzar-lo lliurement.</p>
 
 	<p>De vegades s'utilitza l'expressió «de domini públic» de manera ambigua,
 donant a entendre que vol dir «<a href="#FreeSoftware">lliure</a>» o «de
 franc». Malgrat això, «domini públic» és un terme legal que significa,
 exactament, «sense copyright». Per raons de claredat, recomanem utilitzar
 «de domini públic» només en el seu sentit estricte i utilitzar altres termes
 per expressar altres significats.</p>
 
 	<p>D'acord amb la Convenció de Berna, que han signat la majoria dels països,
 qualsevol cosa que s'escriu té automàticament un copyright. Això inclou els
 programes. De manera que, si voleu que un programa que heu escrit estigui en
 el domini públic, heu de seguir una sèrie de passos legals per renunciar als
 vostres drets d'autor; si no ho feu, el programa continuarà tenint un
 copyright.</p>
 
 <h3 id="CopyleftedSoftware">Programari amb copyleft</h3>
 
 	<p>El programari amb copyleft és aquell programari lliure els termes de
 distribució del qual estableixen que totes les futures versions han de
 continuar sent programari lliure. Això significa, per exemple, que les
 llicències de copyleft generalment no permeten afegir termes o condicions
 addicionals al programari (tot i que es pot permetre afegir una sèrie
 limitada de requeriments per protegir-los) i estableixen que el codi font ha
 de continuar estant disponible. Això protegeix el programa i les seves
 versions modificades de algunes de les maneres habituals de convertir un
 programa en propietari.</p>
 
         <p>Algunes llicències amb copyleft, com ara la versió 3 de la GPL, bloquegen
 altres maneres de convertir el programa en propietari, com ara la <a
 href="/licenses/rms-why-gplv3.html">tivoització</a>.</p> 
 
 	<p>Al projecte GNU publiquem amb copyleft gairebé tot el programari que
 escrivim, perquè el nostre objectiu és donar a <em>tots</em> els usuaris les
 llibertats que comporta l'expressió «programari lliure». Vegeu <a href=
 "/licenses/copyleft.html">Què és el copyleft?</a> per a una explicació més
 detallada sobre com funciona i per què el fem servir.</p>
 
 	<p>El copyleft és un concepte general; per publicar un programa amb copyleft,
 haureu d'utilitzar un conjunt específic de termes de distribució. Hi ha
 moltes maneres possibles d'exposar uns termes de distribució amb copyleft, o
 sigui que, en principi, pot haver-hi moltes menes de llicències de
 programari lliure amb copyleft. No obstant, a la pràctica, gairebé tot el
 programari amb copyleft utilitza actualment la <a
 href="/licenses/gpl.html">Llicència Pública General de GNU</a>. Dues
 llicències de copyleft diferents són normalment «incompatibles», la qual
 cosa implica que pot ser il·legal combinar codi sota una llicència amb codi
 sota una altra. Per aquesta raó, és bo per a la comunitat que tothom
 utilitzi la mateixa llicència de copyleft.</p>
 
 <h3 id="Non-CopyleftedFreeSoftware">Programari lliure sense copyleft</h3>
 
 	<p>El programari lliure sense copyleft ve amb el permís de l'autor per
 modificar-lo i distribuir-lo, però també amb el permís d'afegir-hi
 restriccions addicionals.</p>
 
 	<p>Si un programa és lliure però no té copyleft, llavors algunes còpies o
 versions modificades poden no ser lliures. Una empresa de programari pot
 compilar el programa, amb o sense modificacions, i distribuir el fitxer
 executable com un producte de programari <a href=
 "#ProprietarySoftware">privatiu</a>.</p>
 
 	<p>El <a href="http://www.x.org">Sistema X Window</a> il·lustra aquest fet. El
 X Consortium va publicar el X11 amb uns termes de distribució que en feien
 un programa lliure sense copyleft. Una còpia que tingui aquests termes de
 distribució és lliure. Però també hi ha versions no lliures, i existeixen al
 mercat (o al menys van existir) estacions de treball i targetes gràfiques
 per a PC que només funcionen amb les versions no lliures. Si utilitzeu
 aquest tipus de maquinari, sapigueu que X11 no és programari lliure. <a
 href="/philosophy/x.html">Els desenvolupadors del X11 fins i tot van fer un
 X11 no lliure</a> en cert moment; van poder fer-ho perquè altres havien
 contribuït amb el seu codi sota la mateixa llicència sense copyleft.</p>
 
 <h3 id="LaxPermissiveLicensedSoftware">Programari amb llicències àmpliament permissives</h3>
 
 	<p>Les llicències àmpliament permissives inclouen la llicència X11 i les <a
 href="/licenses/bsd.html">dues llicències BSD</a>.  Aquestes llicències
 permeten gairebé qualsevol ús del codi, incloent la distribució
 d'executables propietaris canviant o sense canviar el codi font.</p>
 
 <h3 id="GPL-CoveredSoftware">Programari cobert per la GPL</h3>
 
 	<p>La <a href="/licenses/gpl.html">GNU GPL (Llicència Pública General)</a> és
 un conjunt específic de termes de distribució per publicar un programa amb
 copyleft. El Projecte GNU utilitza aquests termes de distribució a la major
 part del programari GNU.</p>
 
 	<p>Identificar el programari lliure amb el programari cobert per la llicència
 GPL és per tant un error.</p>
 
 <h3 id="TheGNUsystem">El sistema operatiu GNU</h3>
 
 	<p>El <a href="/gnu/gnu-history.html">sistema GNU</a> és un sistema operatiu a
 l'estil de Unix completament lliure. L'hem estat desenvolupant al Projecte
 GNU des de 1984.</p>
 
 	<p>Un sistema operatiu a l'estil de Unix consta de molts programes. El sistema
 GNU inclou tots els <a href="#GNUsoftware">paquets oficials de
 GNU</a>. Inclou a més molts altres paquets que no són programari GNU, com el
 sistema X Window i TeX.</p>
 
 	<p>La primera versió de prova d'un sistema GNU complet es va publicar el
 1996. Incloïa GNU Hurd, el nucli que vàrem desenvolupar des de 1990. Al 2001
 el sistema GNU (amb el nucli Hurd) va començar a funcionar amb una
 fiabilitat raonable, però a Hurd encara li mancaven algunes prestacions
 importants, de manera que s'utilitzava poc. Mentrestant, el <a href=
 "/gnu/linux-and-gnu.html">sistema GNU/Linux</a>, una variant del sistema GNU
 que se servia com a nucli de Linux en lloc de Hurd, havia tingut un gran
 èxit durant els 90. Això mostra que el sistema GNU no és un estàtic paquet
 de programes; els usuaris i els distribuïdors poden seleccionar diferents
 paquets segons les seves necessitats i desitjos. El resultat encara és una
 variant del sistema GNU.</p>
 
 	<p>Com que el propòsit del sistema GNU és ser lliure, cada component individual
 del sistema GNU ha de ser programari lliure. No cal, però, que tots ells
 tinguin copyleft. S'hi pot incloure qualsevol tipus de programari lliure des
 del punt de vista legal si ajuda a assolir els objectius tècnics.</p>
 
 <h3 id="GNUprograms">Programes GNU</h3>
 
 	<p>»Programes GNU» és el mateix que <a href="#GNUsoftware">programari
 GNU</a>. El programa Nothifixis és un programa GNU si és programari GNU. De
 vegades també diem que és un «paquet GNU».</p>
 
 <h3 id="GNUsoftware">Programari GNU</h3>
 
 	<p>El <a href="/software/software.html">programari GNU</a> és programari
 publicat sota els auspicis del <a href= "/gnu/gnu-history.html">Projecte
 GNU</a>. Si un programa és programari GNU, també diem que és un programa GNU
 o un paquet GNU. El manual o el Llegeix-me d'un paquet GNU ha de dir que ho
 és; per altra banda, el <a href="/directory">Directori de Programari
 Lliure</a> identifica tots els paquets GNU.</p>
 
 	<p>La major part del programari GNU té <a href=
 "/licenses/copyleft.html">copyleft</a>, però no tots el tenen. Malgrat això,
 tot el programari GNU ha de ser <a
 href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a>.</p>
 
 	<p>Part del programari GNU va ser escrit per la <a href=
 "http://www.fsf.org/about/staff/">plantilla</a> de la <a
 href="http://www.fsf.org/">Free Software Foundation</a>, però la major part
 del programari GNU prové de molts <a
 href="/people/people.html">voluntaris</a>.  (Alguns d'aquest voluntaris
 cobren de companyies o universitats, però per nosaltres són voluntaris.)  De
 vegades el titular del copyright d'aquest programari és la Free Software
 Foundation i de vegades els col·laboradors que el van escriure.</p>
 
 <h3 id="FSF-CopyrightedGNUSoftware">Programari GNU amb copyright de la FSF</h3>
 
         <p>Els desenvolupadors del paquets GNU poden transferir el copyright a la FSF o
 retenir-lo. L'elecció és seva.</p>
 
         <p>Si han transferit el copyright a la FSF, llavors el programa és programari
 GNU amb copyright de la FSF, i la FSF pot fer complir la llicència. Si han
 retingut el copyright, fer complir la llicència és la seva responsabilitat.</p>
 	<p>Com a norma, la FSF no accepta cessions de copyright de programes que no són
 paquets oficials de GNU.</p>
 
 <h3 id="non-freeSoftware">Programari no lliure</h3>
 
 	<p>Programari no lliure es qualsevol programa que no és lliure. El seu ús,
 distribució o modificació està prohibit, o requereix que demaneu permís, o
 conté tals restriccions que no es pot distribuir o modificar lliurement.</p>
 
 <h3 id="ProprietarySoftware">Programari privatiu (propietari)</h3>
 
 	<p>El programari propietari és una altra designació per al programari no
 lliure. Abans subdividíem el programari no lliure en «programari
 semilliure», que podia ser modificat i distribuït de forma no comercial, i
 «programari propietari», que no podia ser modificat ni distribuït. Però hem
 prescindit d'aquesta distinció i ara utilitzem «programari propietari» com a
 sinònim de programari no lliure.</p>
 
 	<p>La Free Software Foundation segueix la regla de no instal·lar cap tipus de
 programari de caràcter privatiu als seus ordinadors, amb l'excepció
 d'aquells que s'instal·lin temporalment amb la intenció concreta
 d'escriure'n un substitut lliure. Fora d'aquest cas pensem que no hi ha cap
 excusa per instal·lar un programa privatiu.</p>
 
 	<p>Per exemple, estava justificat instal·lar Unix en els nostres ordinadors als
 anys 80 perquè el fèiem servir per escriure un substitut lliure
 d'Unix. Actualment, com que ja hi ha sistemes operatius lliures, aquesta
 excusa ja no val; hem eliminat tots els sistemes operatius no lliures, i
 cada ordinador nou ha de funcionar amb un sistema operatiu completament
 lliure.</p>
 
 	<p>No insistim que els usuaris o col·laboradors de GNU segueixin aquesta
 regla. és una norma que vàrem crear per a nosaltres. Però tenim l'esperança
 que també decidiu seguir-la, pel bé de la vostra llibertat.</p>
 
 <h3 id="freeware">Freeware</h3>
 
 	<p>El terme «freeware» no disposa d'una definició acceptada unànimement;
 s'utilitza normalment per referir-se a programes que permeten la distribució
 però no la modificació (i el seu codi font no està disponible). Aquests
 paquets <em>no</em> són programari lliure; per tant, si us plau, no feu
 servir la paraula «freeware» per referir-vos al programari lliure.</p>
 
 <h3 id="shareware">Shareware</h3>
 
 	<p>El shareware és aquell programari que autoritza la distribució de còpies,
 però que adverteix que per fer-ne un ús continuat <em>cal</em> pagar una
 llicència d'ús.</p>
 
 	<p>El shareware no és programari lliure ni semilliure, per dues raons:</p>
 
 	<ul>
 	<li>A la major part del shareware, el codi font no està disponible, i per tant
 no es pot modificar el programa.</li>
 	<li>El shareware no permet fer una còpia i instal·lar-la sense haver de pagar
 una llicència, ni tant sols a particulars sense ànim de lucre (a la
 pràctica, la gent sovint no fa cas dels termes de distribució i el fan
 servir igualment, tot i no estar permès).</li>
 	</ul>
 
 <h3 id="PrivateSoftware">Programari privat</h3>
 	<p>El programari privat o personalitzat és aquell programari dissenyat per a un
 usuari (normalment una empresa u organització). L'usuari en qüestió
 l'utilitza i el custodia, sense fer-ne públic ni l'executable ni el codi
 font.</p>
 	<p>En un sentit molt trivial, un programa privat és lliure si el seu únic
 usuari té les quatre llibertats. Particularment, si l'usuari té tots els
 drets sobre el programa privat, el programa és lliure. No obstant, si
 l'usuari distribueix còpies a altres i no els proporciona els quatre drets
 sobre aquestes còpies, les còpies no seran programari lliure.</p>
 
 	<p>El programari lliure és una qüestió de llibertat, no de possibilitat
 d'accés. En general, no creiem que sigui un error desenvolupar un programa i
 no publicar-lo. Hi ha casos en què un programa és tan útil que mantenir-lo
 inèdit és tractar malament la humanitat. No obstant, aquests casos són
 aïllats. La major part dels programes no són tan meravellosos, i no
 publicar-los no és particularment perjudicial. Per tant, no hi ha cap
 contradicció entre el desenvolupament de programari privat o personalitzat i
 els principis del moviment per al programari lliure.</p>
 
 	<p>Gairebé tots els llocs de treball per a programadors són per desenvolupar
 programari personalitzat; per tant, la major part de les feines de
 programació es fan o es podrien fer d'una manera compatible amb els
 principis del moviment per al programari lliure.</p>
 
 <h3 id="commercialSoftware">Programari comercial</h3>
 
 	<p> «Comercial» i «privatiu» no és el mateix! El programari comercial és aquell
 programari que ha estat desenvolupat per empreses com a part del seu
 negoci. La major part del programari comercial és <a
 href="#ProprietarySoftware">privatiu</a>, però hi ha programari comercial
 que és lliure, i hi ha programari no comercial que no és lliure.</p>
 
 	<p>Per exemple, el GNU Ada el desenvolupa una companyia. Es distribueix sempre
 sota els termes de la Llicència Pública General de GNU, i totes les còpies
 són programari lliure, però els seus desenvolupadors venen contractes de
 suport. Quan els seus venedors parlen amb clients potencials, de vegades els
 clients diuen: «Ens sentiríem més segurs amb un compilador comercial.» La
 resposta dels comercials és: «GNU Ada <em>és</em> un compilador comercial,
 però alhora és lliure.»</p>
 	<p>Pel Projecte GNU, les prioritats tenen un altre ordre: l'important és que el
 GNU Ada sigui programari lliure; si és o no comercial no és més que un
 detall. Malgrat això, el desenvolupament addicional del GNU Ada que prové
 del fet de ser comercial és clarament beneficiós.</p>
 	<p>Si us plau, ajudeu a difondre que és possible l'existència de programari
 comercial lliure. Podeu fer-ho evitant referir-vos a «comercial» quan voleu
 dir «privatiu».</p>
 
 <!-- If needed, change the copyright block at the bottom. In general, -->
 <!-- all pages on the GNU web server should have the section about    -->
 <!-- verbatim copying.  Please do NOT remove this without talking     -->
 <!-- with the webmasters first. -->
 <!-- Please make sure the copyright date is consistent with the document -->
 <!-- and that it is like this "2001, 2002" not this "2001-2002." -->
 <div class="translators-notes">
 
 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
  </div>
 </div>
 
 <!-- for id="content", starts in the include above -->
 <!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
 <div id="footer">
 <div class="unprintable">
 
 <p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
 href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>.  També hi ha <a
 href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
 FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
 href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>
 
 <p>
 <!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
         replace it with the translation of these two:
 
         We work hard and do our best to provide accurate, good quality
         translations.  However, we are not exempt from imperfection.
         Please send your comments and general suggestions in this regard
         to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
 
         &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>
 
         <p>For information on coordinating and submitting translations of
         our web pages, see <a
         href="/server/standards/README.translations.html">Translations
         README</a>. -->
 Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
 traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
 traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
 href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
 col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
 </div>
 
 <p>Copyright &copy; 1996, 1997, 1998, 2001, 2006, 2007, 2009, 2010, 2014, 2015,
 2016, 2017, 2018 Free Software Foundation, Inc.</p>
 
 <p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
 href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
 Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
 
 <!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
 <div class="translators-credits">
 
 <!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
 Traducció: David, 24 d'abril de 2000<br />Darrera revisió: <a
 href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 28 de setembre de 2012.</div>
 
 <p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
 Updated:
 
 $Date: 2019/05/13 17:48:47 $
 
 <!-- timestamp end -->
 </p>
 </div>
 </div>
 <!-- for class="inner", starts in the banner include -->
 </body>
 </html>