summaryrefslogtreecommitdiff
path: root/talermerchantdemos/blog/articles/ca/pragmatic.html
blob: c0d6d99c0a20d7954ba69b6cadcc0fe2270e0ba1 (plain)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
<!--#set var="PO_FILE"
 value='<a href="/philosophy/po/pragmatic.ca.po">
 https://www.gnu.org/philosophy/po/pragmatic.ca.po</a>'
 --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/pragmatic.html"
 --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/pragmatic.ca-diff.html"
 --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2020-10-26" --><!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/pragmatic.en.html" -->

<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
<!-- Parent-Version: 1.77 -->

<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Copyleft: idealisme pragmàtic - Projecte GNU - Free Software Foundation</title>

<!--#include virtual="/philosophy/po/pragmatic.translist" -->
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
<h2>Copyleft: idealisme pragmàtic</h2>

<p>
per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p>

<p>
Tota decisió que pren una persona és resultat dels seus valors i
objectius. La gent pot tenir objectius i valors molt diferents: la fama, els
diners, l'amor, la supervivència, la diversió i la llibertat només són
alguns dels objectius que una bona persona pot tenir. Quan l'objectiu és una
qüestió de principis, ho anomenem idealisme.</p>

<p>
La feina que faig pel programari lliure està motivada per un objectiu
idealista: difondre la llibertat i la cooperació. Vull <a
href="/philosophy/why-copyleft.html"> promoure la difusió del programari
lliure</a>, substituint el programari privatiu que prohibeix la cooperació,
i millorar d'aquesta manera la nostra societat.</p>
<p>
Aquesta és la raó fonamental per la qual la Llicència Pública General de GNU
(GPL GNU) està escrita com a una llicència <a
href="/copyleft/copyleft.html">copyleft</a>. Tot el codi afegit als
programes protegits per la GPL ha de ser programari lliure, fins i tot si
s'inclou en un fitxer separat. Faig que el meu codi estigui disponible per
fer-lo servir en programari lliure, i no en programari privatiu, amb la idea
d'animar altres programadors que facin el mateix. Entenc que, ja que els
desenvolupadors de programari privatiu fan servir el copyright per impedir
que el compartim, els que cooperem podem fer servir el copyright per donar
als altres usuaris que cooperen un avantatge: que puguin fer servir el
nostre codi.</p>
<p>
No tothom que fa servir la Llicència Pública General de GNU té aquest
objectiu. Fa molts anys, a un amic meu li van demanar que tornés a publicar
amb copyleft un programa les condicions del qual no s'ajustaven al copyleft,
i va respondre més o menys així:</p>
<blockquote><p>
"De vegades treballo en programari lliure i de vegades en programari
privatiu, però, quan treballo en programari privatiu, espero que em
<em>paguin</em>."
</p></blockquote>

<p>
Estava disposat a compartir la seva feina amb una comunitat que compartís
programari, però no veia cap raó per donar un cop de mà a una empresa fent
productes que quedarien fora de l'abast de la nostra comunitat. El seu
objectiu era diferent del meu, però va decidir que la Llicència Pública
General de GNU també era útil per al seu objectiu.</p>
<p>
Si voleu aconseguir alguna cosa en aquest món, no n'hi ha prou amb
l'idealisme: cal triar un mètode que serveixi per arribar a l'objectiu. Dit
d'una altra manera, s'ha de ser pragmàtic. És pragmàtica la Llicència GPL?
Fem un cop d'ull als seus resultats.</p>
<p>
Considerem el GNU C++. Per què tenim un compilador C++ lliure? Només perquè
la Llicència GPL de GNU deia que havia de ser lliure. El GNU C++ va ser
desenvolupat per un consorci industrial, MCC, a partir del compilador GNU
C. Normalment MCC fa els seus productes tan privatius com pot. Però van fer
la interfície del C++ com a programari lliure perquè la Llicència GPL de GNU
deia que era l'única manera en què podia publicar-se. La interfície del C++
incloïa molts fitxers nous, però com que s'havien d'enllaçar amb el GCC,
se'ls havia d'aplicar la Llicència GPL. Els avantatges per a la nostra
comunitat són evidents.</p>
<p>
Considerem el cas del GNU Objective C. Els de NeXT inicialment volien que
aquesta interfície fos privativa i van proposar publicar-la com a fitxers .o
perquè els usuaris poguessin enllaçar-la amb la resta del GCC, pensant que
així es podrien saltar els requisits de la Llicència GPL. Però el nostre
advocat va dir que això no complia els requisits legals i que no estava
permès, de manera que van publicar la interfície Objective C com a
programari lliure.</p>
<p>
Aquests exemples van tenir lloc fa anys, però la Llicència GPL de GNU ens
continua aportant més programari lliure.</p>
<p>
Moltes biblioteques GNU estan protegides per la Llicència Pública General
Reduïda de GNU (la LGPL), però no totes. Una biblioteca GNU que està
protegida per la Llicència GPL ordinària del GNU és la Readline, que permet
editar línies d'ordres. Una vegada vaig saber que hi havia un programa no
lliure que estava dissenyat per fer servir la biblioteca Readline i li vaig
dir al desenvolupador que això no estava permès. Hauria pogut eliminar del
programa l'edició de línies d'ordres, però el que va fer va ser tornar-lo a
publicar amb la Llicència GPL. Ara és programari lliure.</p>
<p>
Els programadors que escriuen millores per al GCC (o l'Emacs, el Bash, el
Linux o qualsevol programa protegit per la GPL) acostumen a treballar per a
empreses o universitats. Quan el programador vol retornar les seves millores
a la comunitat i veure el seu codi en la versió següent, el seu cap li pot
dir: "Un moment, aquest codi és nostre! No el volem compartir; hem decidit
convertir la teva versió millorada en un producte de programari privatiu".</p>
<p>
És aquí on la Llicència GPL del GNU ve al nostre rescat. El programador
mostra al cap que aquest producte de programari privatiu infringiria el
copyright, i el cap s'adona que només té dues opcions: publicar el nou codi
com a programari lliure o no publicar-lo. Gairebé sempre permetrà que el
programador faci el que tenia previst fer, i el codi s'incorporarà a la
propera versió.</p>
<p>
La Llicència GPL de GNU no és Mister Simpatia. Diu "no" a algunes de les
coses que de vegades vol fer la gent. Hi ha usuaris que diuen que això és
negatiu perquè la GPL "exclou" alguns desenvolupadors de programari privatiu
que "cal incorporar a la comunitat del programari lliure".</p>
<p>
Però no els estem excloent de la nostra comunitat: ells decideixen no
entrar-hi. La seva decisió de fer programari privatiu és a la vegada la
decisió de mantenir-se fora de la nostra comunitat. Formar part de la nostra
comunitat vol dir cooperar amb nosaltres: no els podem "portar a la nostra
comunitat" si no s'hi volen incorporar.</p>
<p>
El que podem fer és oferir-los un al·licient per unir-s'hi. La Llicència GPL
de GNU està dissenyada perquè el nostre programari disponible sigui un
al·licient: "Si crees programari lliure, pots fer servir aquest codi". És
clar que no els convencerem tots, però sí uns quants.</p>
<p>
El desenvolupament de programari privatiu no aporta cap contribució a la
nostra comunitat, però els seus desenvolupadors sovint ens demanen un cop de
mà. Els usuaris de programari lliure poden contribuir a l'autoestima dels
desenvolupadors de programari lliure, mitjançant el reconeixement i la
gratitud, però pot ser molt temptador que una empresa et digui: "Tu deixa
que posem el teu paquet al nostre programa privatiu, i el teu programa el
faran servir milers de persones!" La temptació pot ser poderosa, però a la
llarga tots en sortim més ben parats si ens hi resistim. </p>
<p>
La temptació i la pressió resulten més difícils de reconèixer si arriben
d'una manera indirecta, a través d'organitzacions de programari lliure que
han adoptat una política de fer costat al programari privatiu. L'X
Consortium (i el seu successor, l'Open Group) en són un exemple: finançats
per empreses que feien programari privatiu, fa una dècada que volen
convèncer els programadors que no facin servir el copyleft. Quan l'Open
Group va intentar <a href="/philosophy/x.html"> convertir l'X11R6.4 en
programari no lliure</a>, els que ens vam resistir a aquella pressió vam
estar orgullosos d'haver-ho fet.</p>
<p>
El setembre de 1998, uns mesos després que l'X11R6.4 es publiqués sota
condicions de distribució no lliures, l'Open Group va canviar de parer i el
va tornar a publicar amb la mateixa llicència de programari lliure (no
ajustada al copyleft) que es va fer servir per al X11R6.3. Gràcies, Open
Group, però aquest canvi de parer no invalida les conclusions que traiem del
fet que fos <em>possible</em> afegir-hi les restriccions.</p>
<p>
Des del punt de vista pragmàtic, pensar en objectius més grans a llarg
termini reforçarà la voluntat de resistir aquesta pressió. Si us centreu en
la llibertat i la comunitat que podeu construir si us manteniu ferms,
trobareu la força per fer-ho. "Defenseu alguna cosa o us ensorrareu per
no-res."</p>
<p>
I si els cínics ridiculitzen la llibertat, la comunitat... si els "realistes
implacables" diuen que el benefici econòmic és l'únic ideal... senzillament
ignoreu-los i continueu fent servir el copyleft.</p>

<hr />
<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig s'ha publicat a <a
href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free
Software, Free Society: The Selected Essays of Richard
M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote>

<div class="translators-notes">

<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
 </div>
</div>

<!-- for id="content", starts in the include above -->
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
<div id="footer">
<div class="unprintable">

<p>Envieu si us plaules vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>.  També hi ha <a
href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>

<p>
<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
        replace it with the translation of these two:

        We work hard and do our best to provide accurate, good quality
        translations.  However, we are not exempt from imperfection.
        Please send your comments and general suggestions in this regard
        to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">

        &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>

        <p>For information on coordinating and submitting translations of
        our web pages, see <a
        href="/server/standards/README.translations.html">Translations
        README</a>. -->
Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
</div>

<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
     files generated as part of manuals) on the GNU web server should
     be under CC BY-ND 3.0 US.  Please do NOT change or remove this
     without talking with the webmasters or licensing team first.
     Please make sure the copyright date is consistent with the
     document.  For web pages, it is ok to list just the latest year the
     document was modified, or published.
     
     If you wish to list earlier years, that is ok too.
     Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
     years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
     year, i.e., a year in which the document was published (including
     being publicly visible on the web or in a revision control system).
     
     There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
     Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright &copy; 1998, 2003 Free Software Foundation, Inc.</p>

<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca">Llicència
Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units
d'Amèrica</a>.</p>

<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">

<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 18 de juny de
2010.</div>

<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:

$Date: 2020/12/25 13:31:55 $

<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
</body>
</html>