Per aprendre més sobre aquest tema, també podeu llegir la nostra pàgina sobre Linux i el Projecte GNU, la pàgina Per què GNU/Linux? i la pàgina Usuaris del GNU que mai no han sentit parlar del GNU.
Quan algunes persones veuen que emprem i recomanem el nom GNU/Linux per un sistema al que molts denominen simplement «Linux», fan moltes preguntes. Ací estan les més comunes i les nostres respostes.
Per ser justos, deuríem tenir almenys igual reconeixement.
Veieu Linux i el Projectre GNU i Usuaris del GNU que mai no han sentit parlar del GNU per més explicacions, i El Projecte GNU per conèixer la història.
Anomenant GNU/Linux al sistema reconeixeu el paper que el nostre idealisme ha jugat en construir la nostra comunitat, i ajuda al públic a reconèixer la importància pràctica d'aquests ideals.
La gent que combinà el Linux amb el sistema GNU no s'imaginava fins on arribaria la seva activitat. Centraren la seva atenció en Linux i no se n'adonaren que la major part de la combinació era GNU. Començaren a anomenar-lo «Linux» pensant que el nom no tindria importància. Ens va dur alguns anys adonar-nos que el problema era aquest i demanar a la gent de corregir-lo. Per aquells temps, la confusió ja s'havia estès.
Gran part de la gent que anomena «Linux» al sistema mai ha sentit parlar de perquè aquest no és el nom correcte. Ells veuen a altres utilitzant aquest nom i assumeixen que ha de ser correcte. El nom «Linux» també difon una falsa visió dels orígens del sistema, perquè la gent tendeix a suposar que la història del sistema fou la del nom. Per exemple, solen creure que el desenvolupament començà amb Linus Torvalds el 1991. Aquesta falsa visió tendeix a reforçar la idea de què el sistema ha d'anomenar-se «Linux».
Moltes de les qüestions en aquest arxiu representen l'intent de la gent per justificar el nom que estan acostumats a utilitzar.
Quan la gent anomena «Linux» al sistema en conjunt, com a conseqüència anomenen al sistema complet amb el mateix nom que al nucli. Això causa molts tipus de confusions, perquè sols els experts poden diferenciar si s'estan referint al nucli o al sistema complet. Anomenant «GNU/Linux» al sistema i «Linux» al nucli, evitareu aquesta ambigüitat.
Linus Torvalds va ser influenciat parcialment per una xerrada sobre el GNU en Finlàndia l'any 1990. És possible que sense aquesta influència hagués escrit un nucli semblant al de l'Unix, però segurament no hagués sigut programari lliure. Linux fou lliure l'any 1992 quan Linus el publicà baix la llicència GNU GPL. (Veieu les notes de llançament de la versió 0.12.)
Encara que Torvalds hagués publicat el Linux sota alguna altra llicència de programari lliure, un nucli lliure sol no hagués significat una diferència significativa en el món. La importància de Linux vingué d'ajustar-lo en un marc més ampli, en un sistema operatiu completament lliure: el GNU/Linux.
No obstant això, hi ha gent a la que no li agrada el que diem. A vegades aquesta gent ens ataca en resposta. En ocasions són tan grollers que un es pregunta si ho fan intencionadament tractant d'intimidar-nos i silenciar-nos. Això no ens silencia, però tendeix a dividir la comunitat, així que tenim l'esperança que pugeu convèncer-los per aturar-se.
D'altra banda, això és sols una causa secundària de visió en la nostra comunitat. La divisió més gran en la comunitat és entre la gent que aprecia el programari lliure com una qüestió social i ètica i consideren el programari privatiu un problema social (els simpatitzants del moviment pel programari lliure), i aquells que sols veuen beneficis pràctics i presenten el programari lliure sols com un alternativa eficient de model de desenvolupament (el moviment del codi obert).
Aquest desacord no és sols qüestió de nom—és una qüestió de diferència de valors bàsics. És essencial per a la comunitat acceptar i pensar sobre aquest desacord. Els noms «programari lliure» i «codi obert» són els estendards de les dues posicions. Veieu Per què el programari lliure és millor que el de codi obert.
Les diferències es veuen en part reflectides en la quantitat de gent que té en compte el paper del Projecte GNU en la nostra comunitat. La gent que valora la llibertat prefereix anomenar «GNU/Linux» al sistema, i la gent que aprèn perquè el sistema es diu «GNU/Linux» solen acabar prestant atenció als nostres arguments filosòfics per la llibertat i la comunitat (per això l'elecció del nom per al sistema marca una diferència real per a la societat). No obstant això, el desacord probablement existiria encara que tothom conegués l'origen del sistema i usés el nom correcte. Aquest conflicte sols pot superar-se si els que reconeixem la importància de la llibertat persuadim a tothom (cosa que no serà gens fàcil), o siguem derrotats definitivament (espero que no).
La gent que diu això són probablement geeks (amants de la tecnologia) pensant en altres geeks que coneixen. Els geeks solen saber una mica del GNU, però molts tenen una idea completament equivocada del que és el GNU. Per exemple, molts creuen que és una col·lecció de «ferramentes», o un projecte per desenvolupar ferramentes.
La formulació d'aquesta pregunta, que és típica, il·lustra un altre error comú. Al parlar «del paper del GNU» en desenvolupar quelcom s'assumeix que el GNU és un grup de persones. El GNU és un sistema operatiu. Tindria sentit parlar sobre el paper del Projecte GNU en aquesta o alguna altra activitat, però no el del GNU.
Pràcticament tothom en els països desenvolupats saben que el sistema «Windows» fou creat per Microsoft, així que escurcen «Microsoft Windows» a «Windows» fet que no enganya ningú perquè tothom sap quina és la naturalesa i l'origen del sistema. Escurçar «GNU/Linux» a «Linux» dóna una idea equivocada d'on prové el sistema.
La qüestió és en sí enganyosa perquè GNU i Microsoft no són la mateixa cosa. Microsoft és una empresa; GNU és un sistema operatiu.
El Projecte GNU adquirí el seu nom del sistema operatiu GNU—és el projecte per a desenvolupar el sistema GNU. (Veieu l'anunci inicial de 1983.)
Nosaltres desenvolupàrem programes com el GCC, el GNU Emacs, el GAS, el GLIBC, el BASH, etc., perquè els necessitàvem per al sistema operatiu GNU. El GCC, la Col·lecció de Compiladors de GNU és el compilador amb el que escrivirem el sistema operatiu GNU. Desenvolupàrem també, els que treballàvem en el Projecte GNU, el Ghostscript, el GNUCash, el GNU Chess i el GNOME per al sistema GNU també.
El nucli és un dels programes en un sistema operatiu —el programa que assigna els recursos de la màquina als altres programes que s'estan executant. El nucli també ha d'encarregar-se d'arracar i aturar els altres programes.
Degut a la confusió, molta gent usa el terme «sistema operatiu» per referir-se al «nucli». Ambdós usos del terme es remunten enrere molts anys. L'ús de «sistema operatiu» per referir-se al «nucli» es troba en nombrosos llibres de text de disseny de sistemes, remuntant-se als anys 80. Al mateix temps, als 80, el «sistema operatiu Unix» era conegut per incloure tots els programes del sistema, i les versions de l'Unix de Berkeley també incloïen videojocs. Des que intentàrem que el GNU fos un sistema operatiu semblant a l'Unix, empràrem el terme «sistema operatiu» de la mateixa manera.
La majoria de vegades que la gent parla del «sistema operatiu Linux» estan utilitzant «sistema operatiu» de la mateixa forma que nosaltres l'utilitzem: es refereixen a la col·lecció completa de programes. Si a això és al que us esteu referint, si us plau anomeneu-lo «GNU/Linux». Si us esteu referint únicament al nucli, llavors «Linux» és el nom correcte, però per favor dieu «nucli» també per evitar l'ambigüitat sobre el programari al que us referiu.
Si preferiu utilitzar un altre terme com ara «distribució del sistema» per a la col·lecció completa de programes, en lloc de «sistema operatiu», és correcte. Llavors també deuríeu parlar de distribucions del sistema GNU/Linux.
Una casa es construeix a partir de petites parts generals que es tallen i es posen juntes en un lloc. S'han d'anar ajuntant des de baix cap a dalt. Per tant, mentre no s'han fet els fonaments, no s'ha construït cap part essencial de la casa; tot el que tenim és un forat a terra.
En canvi, un sistema operatiu consta d'un conjunt complex de components acoblats que es poden desenvolupar en qualsevol ordre. Quan s'han desenvolupat la major part dels components, la major part de la feina està feta. S'assembla molt més a l'Estació Espacial Internacional que a una casa. Si la major part dels mòduls de l'Estació Espacial Internacional estiguessin acoblats i en òrbita a l'espera d'algun mòdul vital, l'Estació s'assemblaria al sistema GNU de 1992.
Esperàvem publicar una distribució del sistema GNU llesta per instal·lar, però aquest pla va quedar superat pels esdeveniments: el 1992 altres van distribuir variants de GNU amb Linux. A partir de 1993 vam patrocinar els esforços per fer un distribució millor i més lliure de GNU/Linux, anomenada Debian GNU/Linux. El fundador de Debian ja havia triat aquest nom. No li vam demanar que l'anomenés només «GNU» perquè aquest havia de ser el nom d'una versió amb el nucli GNU Hurd —que encara no estava enllestit.
El nucli GNU Hurd mai va arribar a estar del tot enllestit; només el recomanem a aquells interessats en treballar-hi. Per això mai vàrem distribuir GNU amb el nucli GNU Hurd. No obstant, Debian va distribuir aquesta combinació com a Debian GNU/Hurd.
Estem desenvolupant un gestor de paquets avançat basat en Scheme anomenat Guix i una distribució d'un sistema complet basat en ell, anomenat Guix System Distribution o GuixSF. Aquesta feina inclou reorganitzar una part substancial del sistema GNU.
Mai vam arribar a l'últim pas de distribuir GNU amb el nom «GNU», però això no altera quina mena de cosa és GNU. GNU és un sistema operatiu.
Per això les dues construccions són usades com a sinònim, l'expressió «el nucli Linux» pot ser mal interpretada fàcilment per «el nucli del Linux», que implica que el Linux deu ser quelcom més que el nucli. Podeu evitar aquesta mala interpretació dient o escrivint «el nucli, Linux» o «Linux, el nucli».
El nom legítim més curt per al sistema és «GNU», però l'anomenem «GNU/Linux» per les raons que donem més avall.
El mot «GNU» no apareix visiblement a «Glinux», de manera que la major part de la gent ni tan sols notaria que hi és. Fins i tot posant-ho en majúscula («GliNUx»), la major part de la gent no s'adonaria que aquesta lletra conté una referència a GNU.
Seria comparable a escriure «GNU/Linux», posant «GNU/» en lletra tant petita que la majoria de la gent no pogués llegir-ho.
Només pren un segon dir o teclejar «GNU/». Si aprecieu el sistema que vàrem desenvolupar, no podeu gastar un segon en reconèixer la nostra feina?
En realitat, «GNU/Linux» té només quatres síl·labes. «Malauradament» té cinc síl·labes, i així i tot la gent no sembla refractària a utilitzar aquesta paraula.
Així que si us voleu referir al sistema simplement com «GNU», per evitar pagar un canon per anomenar-lo «Linux», no us criticarem.
Si et sents fins i tot més propens a atorgar reconeixement a qui el mereix, podries pensar que alguns que han contribuït de forma secundària també haurien de figurar en el nom del sistema. Si és així, has de saber que no tenim gens en contra d'això. Si penses que X11 es mereix figurar en el nom del sistema, i per tant desitges cridar al sistema GNU/X11/Linux, per favor fes-ho. Si penses que Perl simplement hauria de figurar, i vols escriure GNU/Linux/Perl, endavant.
Atès que un nom llarg com GNU/X11/Apache/Linux/TeX/Perl/Python/FreeCiv és absurd, en algun punt hauràs de tallar-lo i ometre els noms de molts altres desenvolupadors secundaris. No hi ha cap indicació òbvia d'on fixar el punt de tall, per tant no direm res en contra de la teva elecció.
Diferents punts de tall durien a diferents opcions per a cridar al sistema. Però un nom que no respecta el reconeixement correcte del sistema, ni àdhuc amb qualsevol punt de tall, és «Linux». No seria adequat donar tot el reconeixement a una contribució secundària (Linux) mentre s'omet la contribució principal (GNU).
El GNU és diferent perquè és més que una simple programa que ha contribuït, més que una simple col·lecció de programes contribuents. El GNU és el marc on s'ha construït el sistema.
Avui dia GNU és una part petita, i Linux és una part encara més petita. Però són el cor del sistema; el sistema es va fer combinant-los. Per això, el nom «GNU/Linux» continua sent adient.
El GNU no és comparable a Red Hat o Novell; no és una empresa, una organització, o cap altre tipus d'activitat. El GNU és un sistema operatiu. (Quan parlem del Projecte GNU, ens referim al projecte que ha desenvolupat el sistema GNU.) El sistema GNU/Linux està basat en el GNU, i és per això que GNU deu apareixer en el nom.
Moltes de les contribucions d'aquestes empreses al sistema GNU/Linux resideixen en el codi amb el que han contribuït a diversos paquets del GNU incloent el GCC i el GNOME. Al dir GNU/Linux estem donant el reconeixement a aquestes empreses al igual que a la resta de desenvolupadors del GNU.
Linux no és un paquet del GNU; ja que no va ser desenvolupat baix el els auspicis del Projecte GNU o va contribuir específicament al Projecte GNU. Linus Torvalds escrigué Linux independentment, com un projecte personal. Així que el significat que s'extreu de «Linux, que és un paquet del GNU» no és cert.
No parlem d'una versió GNU del Linux, el nucli. Les distribucions lliures GNU/Linux tenen una versió pròpia de Linux, ja que la versió «estàndard» conté firmware no lliure. Si formés part del Projecte GNU, podria considerar-se «GNU Linux», però no volem anomenar-lo així perquè crearia confusió.
Nosaltres parlem sobre una versió del GNU, el sistema operatiu, que es distingeix per tenir el Linux com a nucli. La barra està per donar-li un significat correcte ja que significa «combinació». (Penseu en «Entrada/Sortida».) Aquest sistema és la combinació del GNU i el Linux; d'ací, «GNU/Linux».
No hi ha altres maneres d'expressar «combinació». Si penseu que el signe de la suma (+) és clar, si us plau utilitzeu-lo. En francès, un guió és clarificador: «GNU-Linux». En castellà, de vegades diem «GNU con Linux».
És més apropiat mencionar la contribució principal primer. La contribució del Projecte GNU al sistema no és sols més gran i anterior que la del Linux, sinó que a més nosaltres començàrem tota l'activitat.
No obstant això, si preferiu anomenar al sistema «Linux/GNU», és molt millor que allò que la gent acostuma a fer: ometre al GNU completament i fer parèixer que Linux és el sistema complet.
Si van anomenar a una distribució GNU/Linux «Foobar BSD», podeu afirmar que és un error. Hauríeu de dir-los: «Aquest sistema no és BSD.» I de fet, tampoc és Linux.
Això significa que la gent que fa la distribució «Foobar Linux» està repetint l'error habitual. Ens complau que distribucions com Debian, Dragora, Musix, Trisquel i Venenux hagin adoptat GNU/Linux com a part del seu nom oficial, i esperem que si esteu participant en alguna distribució, els animeu a fer el mateix.
Quan ells difonen informació falsa canviant «GNU» per «Linux», i anomenen la seva versió «Foobar Linux», és adient corregir aquesta tergiversació anomenant-lo «Foobar GNU/Linux».
No podem fer que canviïn, però no som dels que es rendeixen perquè el camí no sigui fàcil. Podeu no tenir tanta influència com IBM o Red Hat, però podeu seguir ajudant. Junts podem canviar la situació al punt en el que les companyies treguin més profit anomenant a les seves distribucions «GNU/Linux».
La qüestió és com intentar canviar això.
Donat que gran part de la comunitat que utilitza el GNU amb el Linux no saben el que és, des del nostre punt de vista, desacreditar aquestes versions adulterades, dient que no són el GNU realment, no ensenyaria als usuaris a valorar més la llibertat. No entendrien el missatge. Respondrien que mai havien pensat que aquests sistemes fossin el GNU.
La forma correcta per a tractar que aquests usuaris vegin una connexió amb el concepte de llibertat és exactament la contrària: informar-los que aquests sistemes són versions del GNU, que tots estan basats en un sistema que existeix específicament per al benefici de la llibertat dels seus usuaris. Amb aquest coneixement, els usuaris podran començar a reconèixer Lindows i l'anomenat «United Linux» com versions adulterades i pervertides del GNU.
És molt útil fundar Grups d'Usuaris de GNU/Linux, que anomenin al sistema GNU/Linux i adoptin els ideals del Projecte GNU com una base per a les seves activitats. Si el Grup d'Usuaris de Linux de la seva regió sofreix dels problemes esmentats anteriorment, us suggerim que comenci una campanya dintre del grup per a canviar la seva orientació (i el seu nom) o començar un altre grup nou. La gent que enfoca les seves energies en els objectius més superflus estan en el seu dret de fer-ho, però no deixis que t'arrosseguin amb ells!
Quant a l'elaboració d'una distribució de GNU/Linux, ja ho vam fer una vegada, quan es va fundà el desenvolupament primerenc del Debian GNU/Linux. Fer-ho de nou no sembla útil; hi hauria molt de treball i tret que la nova distribució tingués uns avantatges pràctics substancials sobre les altres distribucions, no serviria per al propòsit.
En lloc d'això ajudem als desenvolupadors de distribucions del GNU/Linux 100% lliures, com la gNewSense i l'Ututo.
Si agaféssim una versió existent del GNU/Linux i la rebategéssim com «GNU», seria com agafar una versió del sistema GNU i rebatejar-la com «Linux». Això no estaria bé, i no volem actuar així.
La gent que va fer els canvis mostrà poc interès en cooperar amb nosaltres. Un d'ells de fet ens digué que no volia treballar amb el Projecte GNU perquè era un «usuari del Linux». Això fou un shock per a nosaltres, perquè la gent que havia portat els paquets del GNU a altres sistemes operatius generalment volia treballar amb nosaltres. No obstant això, aquest grup del Linux que desenvolupava un sistema que estava basat principalment en el GNU fou el primer (i pràcticament l'únic) que no estava disposat a treballar amb nosaltres.
Així fou com aquesta experiència ens mostrà que la gent estava anomenant «Linux» a una versió del GNU i aquesta confusió estava obstruint el nostre treball. Demanar que anomeneu al sistema «GNU/Linux» és la nostra resposta a aquest problema i a altres causats per dir inadequadament «Linux» al sistema.
De fet no ho férem. Començàrem parlant en privat amb els desenvolupadors i distribuïdors allà pel 1994 i començàrem amb la campanya pública el 1996. Per la nostra part, continuarem tant de temps com sigui necessari.
El GNU, el sistema operatiu, està fet de molts tipus de programes. Alguns dels programes del GNU foren escrits com a part del Projecte GNU o hi contribuïren específicament; aquests són els paquets GNU i acostumem a emprar el mot «GNU» en els seus noms.
És cosa dels desenvolupadors d'un programa decidir si volen contribuir i fer el programa un paquet del GNU. Si desenvolupeu un programa i us agradaria que fos un part del GNU, per favor, escriviu a <gnu@gnu.org>, així el podrem avaluar i decidir si el incloem com a paquet.
No seria apropiat posar el nom GNU a tots els programes individuals que han estat publicats amb la llicència GPL. Si escriviu un programa publicat amb la llicència GPL no significa que el Projecte GNU l'haja escrit o l'hageu escrit per a nosaltres. Per exemple, el nucli, el Linux, està publicat sota la GNU GPL, però Linus no l'escrigué com a part del Projecte GNU—va fer el treball independentment. Si quelcom no és un paquet del GNU, el Projecte GNU no pot respondre per ell i posar «GNU» en el seu nom seria impropi.
En contrast, reclamem el reconeixement global del sistema operatiu GNU en conjunt, encara que no per a tots i cadascun dels programes que hi ha en ell. El sistema existeix com a tal gràcies a la nostra determinació i persistència des de l'any 1984, molts anys abans de que el Linux es comencés a desenvolupar.
El sistema operatiu en el que es popularitzà el Linux fou bàsicament el mateix que el sistema operatiu GNU. No era exactament el mateix, perquè tenia un nucli distint, però era de forma majoritària el mateix sistema. Era una variant del GNU. Era el sistema GNU/Linux.
El Linux continua sent utilitzat principalment en les variacions d'aquest sistema—en les versions d'avui del sistema GNU/Linux. El que dóna a aquests sistemes la seva identitat és que el GNU i el Linux estan al seu centre, no el Linux en solitari.
Cap codi del GNU prové de l'Unix, però el GNU és un sistema compatible amb l'Unix; Per tant, moltes de les idees i especificacions del GNU venen de l'Unix. El nom «GNU» és una forma humorista de pagar aquest tribut a l'Unix, seguint la tradició dels hackers dels acrònims recursius que començà als anys 70.
El primer acrònim recursiu fou el TINT (TINT Is Not TECO – El TINT no és el TECO). L'autor del TINT escrigué una altra aplicació del TECO (hi havia moltes altres, per a diferents sistemes), però en lloc d'anomenar-lo amb un nom avorrit com «algunaaltracosa TECO», pensà en un nom divertit i intel·ligent. (Això és el que significa el hacking: diversió amb astúcia.)
A altres hackers els agradà tant el nom que decidirem imitar la proposta. Es convertí en una tradició que, quan escrivies un programa que era semblant a un altre existent (anem a imaginar que s'anomenava «Klever»), se l'anomenava amb un acrònim recursiu, com «MINK» per a MINK Is Not Klever (El MINK no és el Klever). Amb aquest esperit anomenàrem a la nostra alternativa per a l'Unix GNU's Not Unix.
Històricament, AT&T que fou qui desenvolupà l'Unix no donà permís a ningú per usar el mot «Unix» en el nom d'un sistema similar, no ho permetien fins i tot quan el 99% del codi era copiat de l'Unix. AT&T de fet amenaçava amb denunciar a qualsevol que intentara actuar així. Aquest és el motiu per el qual cada una de les versions modificades de l'Unix (que són totes tant propietàries com l'Unix) tenen noms completament diferents que no inclouen el mot «Unix».
Els sistemes BSD foren desenvolupats per la UC Berkeley com a programari propietari als anys 80, i es feren lliures a principis dels anys 90. Un sistema operatiu lliure que existeixi avui en dia és, segurament, una variant del GNU o del BSD.
La gent a vegades pregunta si el BSD és també una variant del GNU, com ho és el GNU/Linux. No ho és. Els desenvolupadors del BSD s'inspiraren en alliberar el seu codi prenent com a exemple el Projecte GNU, i foren les sol·licituds dels activistes del GNU les que ajudaren a convèncer-los, però el codi de poc a veure amb el del GNU.
Els sistemes BSD d'avui utilitzen alguns paquets del GNU, igual que el sistema GNU i les seves variants utilitzen alguns programes del BSD; no obstant això, els sistemes en conjunt són diferents i han evolucionat per separat. Els desenvolupadors del BSD no van escriure un nucli i l'afegiren al sistema GNU, així que un nom com GNU/BSD no s'ajustaria a la realitat.
La connexió entre el GNU/Linux i el GNU és més estreta, i és per això que el nom «GNU/Linux» és apropiat per al sistema.
Hi ha una versió del GNU que empra el nucli del NetBSD. Els seus desenvolupadors l'anomenen «Debian GNU/NetBSD», però «GNU/nuclidelNetBSD» seria més exacte, ja que el NetBSD és un sistema complet, no sols el nucli. Aquest no és un sistema BSD, perquè la majoria del que hi ha en ell és el mateix que trobem en un sistema GNU/Linux.
GNU és un sistema operatiu mantingut per una comunitat. Inclou molt més que els paquets de programes GNU (dels quals tenim un llista específica), i la gent afegeix constantment més paquets. Malgrat aquests canvis, hi ha el sistema GNU, i afegir-li Linux dóna com a resultat GNU/Linux. Si utilitzeu una part del sistema GNU i n'ometeu una altra, no hi ha manera de dir «quant» n'utilitzeu.
Si ho mirem al nivell dels paquets, Linux és un paquet important del sistema GNU/Linux. La inclusió d'un paquet important de GNU és suficient per justificar que demanem una menció equitativa.
Android és molt diferent del sistema GNU/Linux, perquè els dos tenen molt poc codi en comú. De fet, l'única cosa que tenen en comú és Linux.
Si anomeneu «Linux» al conjunt del sistema GNU/Linux, trobareu necessari dir coses com «Android conté Linux, però no és Linux, perquè no té les biblioteques i utilitats habituals de Linux [sic]», volent dir amb això el sistema GNU.
Android conté tant de Linux com GNU/Linux. El que no té és el sistema GNU. Android el substitueix per programari de Google, que funciona de manera bastant diferent. El que fa Android diferent de GNU/Linux és l'absència de GNU.
Linus manifesta públicament el seu desacord amb els ideals del moviment pel programari lliure. Ha desenvolupat programari privatiu en el seu treball durant anys (i així ho manifestà davant d'una gran audiència en una conferència de la «Linux»World), i convida públicament als desenvolupadors del Linux, el nucli, a emprar programari privatiu per treballar amb ell. I encara va més enllà, ens retreu als qui suggerim que els enginyers i científics devem tenir en compte les conseqüències socials del nostre treball—menyspreant d'aquesta manera les lliçons que la societat aprengué del desenvolupament de la bomba atòmica.
No hi ha res dolent amb escriure un programa lliure per aprendre i divertir-se; el nucli que Linus va escriure per els seus propis motius fou una important contribució a la nostra comunitat. Però aquestes motivacions no són la raó per la qual un sistema lliure i complet, el GNU/Linux, existeix, i aquestes tampoc mantindran fora de perill la nostra llibertat en el futur. El públic necessita saber això. Linus té el dret de promoure les seves idees; no obstant això, la gent les persones deuen ser conscients que el sistema operatiu en qüestió prové del ideal de la llibertat, no de les idees de Linus.
Ho reconegué al començament. En les notes de les primeres publicacions del Linux escrigué: «La majoria de les ferramentes utilitzades amb el linux són programari del GNU i tenen la llicència copyleft del GNU. Aquestes ferramentes no estan en la distribució — pregunteu-me (a mi o a GNU) per més informació.»
Fer que el nucli GNU Hurd funcioni prou bé com per competir amb Linux seria una feina important, i no és clarament necessari. L'única cosa errònia des del punt de vista ètic del nucli de Linux és la inclusió del firmware «blobs»; la millor manera de resoldre aquest problema és desenvolupar un substitut lliure de blobs.
És ineficient perquè pot no penetrar en la societat i segurament no es propague. Algunes de les persones que escolten la vostra explicació estaran atents i potser es facin amb una idea correcta de l'origen del sistema. Però és molt difícil que repetisquen l'explicació a altres quan parlen del sistema. Segurament l'anomenaran simplement «Linux». Sense cap intenció, estaran difonent una imatge incorrecta.
És ineficient perquè duu molt de temps. Dient i escrivint «GNU/Linux» us durà sols uns pocs segons al dia, ni tan sols minuts, així que podreu permetre-us arribar a més gent d'aquesta forma. Distingint entre Linux i GNU/Linux quan escriviu i parleu és, de lluny, el camí més fàcil per ajudar el Projecte GNU de forma eficient.
Perquè hem de córrer el risc de fer una petició de la qual a vegades se'ns riuran? Perquè a sovint ha segut profitós per ajudar al Projecte GNU. Correrem aquest risc de sofrir abusos immerescuts per tal d'aconseguir els nostres objectius.
Si us trobeu amb una situació d'aquest tipus, no us quedeu de braços creuats. Si us plau, ensenyeu a la gent que se'n riu la vertadera història. Quan vegen com es justifica la petició, tot aquell amb un poc de seny deixarà de riure's.
No té sentit preocupar-se per alienar a les persones que de fet no cooperen amb nosaltres, i és contraproduent no corregir un problema per no voler entrar en conflicte amb qui el perpetua. Per tant, seguirem tractant de corregir la confusió.
Noteu que hi ha com a mínim dues llicències BSD diferents. Per a major claredat, no utilitzeu si us plau l'expressió «llicència BSD» sense especificar quina.
Esperem que estigueu desacord amb aquesta premissa, així com nosaltres ho estem.
Mai haguéssim pogut desenvolupar un sistema operatiu lliure sense negar la creença, que era acceptada per la majoria de la gent, de que el programari privatiu era legítim i acceptable.
Esperem que sigueu dels qui us importa el que està bé i el que és dolent.