From 1ae0306a3cf2ea27f60b2d205789994d260c2cce Mon Sep 17 00:00:00 2001 From: Christian Grothoff Date: Sun, 11 Oct 2020 13:29:45 +0200 Subject: add i18n FSFS --- talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html | 776 +++++++++++++++++++++ 1 file changed, 776 insertions(+) create mode 100644 talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html') diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html new file mode 100644 index 0000000..40a7ccd --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html @@ -0,0 +1,776 @@ + + + + + + +El manifest GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation + + + +

El manifest GNU

+ +

El manifest GNU (que apareix a continuació) va ser escrit per Richard Stallman el 1985 per demanar +suport en el desenvolupament del sistema operatiu GNU. Part del text es va +extreure de l'anunci inicial de 1983. Durant l'any 1987 va ser actualitzat +lleument per tenir en compte els nous desenvolupaments, però ara sembla +millor deixar-lo sense modificar.

+ +

Des d'aleshores, hem après que és possible ajudar a evitar certes confusions +comuns amb un canvi en l'elecció de paraules. Les notes a peu de pàgina van +ser afegides el 1993 per ajudar a aclarir aquests punts.

+ +

Si voleu instal·lar el sistema GNU/Linux, us recomanem que utilitzeu una de +les distribucions GNU/Linux que són 100% programari +lliure. Per saber com contribuir, vegeu http://www.gnu.org/help.

+ +

El projecte GNU és part del moviment pel programari lliure, una campanya per +la llibertat dels usuaris de +programari. És un error associar GNU amb l'expressió “codi +obert”—el terme va ser encunyat el 1998 per gent que no +compartia els valors ètics del moviment pel programari lliure. L'utilitzen +per a promoure un enfocament amoral +sobre el mateix camp.

+ +

Què és GNU? GNU no és Unix!

+ +

+ GNU, que prové de GNU's Not Unix (GNU no és Unix, en català), és el +nom per a un sistema complet compatible amb Unix que estic escrivint per tal +de donar-lo a tot aquell que vulgui usar-lo (1). Alguns +altres voluntaris estan ajudant-me. Les contribucions econòmiques, de temps, +de programes i equipament són molt necessàries.

+ +

+ De moment tenim l'editor de text Emacs amb Lisp per escriure ordres +d'edició, un depurador de codi, un generador parser compatible amb yacc, un +enllaçador, i al voltant de 35 utilitats. Molt prompte estarà complet un +intèrpret d'ordres. S'ha optimitzat un nou compilador portable de C que s'ha +compilat a si mateix i podria ser alliberat aquest any. Existeix un nucli +inicial però encara li falten moltes característiques per emular a +l'Unix. Quan el nucli i el compilador estiguen acabats, serà possible +distribuir el sistema GNU per al desenvolupament de programes. Utilitzarem +el TeX com editor de text, però s'està treballant amb un nroff. També +utilitzarem el sistema de finestres lliure i portable X window +system. Després d'això afegirem un Common Lisp portable, un joc Empire, un +full de càlcul, i centenes d'altres coses, a més de documentació en +línia. Esperem proporcionar, amb el temps, totes les eines que venen amb el +sistema Unix, i més.

+ +

+ El GNU serà capaç d'executar programes d'Unix, però no serà idèntic a +Unix. Farem totes les millores que considerem convenients, basades en la +nostra experiència amb altres sistemes operatius. En particular, tenim la +intenció de suportar noms de fitxers més llargs, números de versió de +fitxers, un sistema de fitxers a prova de caigudes, tal vegada un sistema +per completar noms de fitxers, suport amb pantalles independent del tipus de +terminal i potser un sistema de finestres basat en Lisp que permeti que +diversos programes Lisp i els programes habituals de l'Unix comparteixin una +sola pantalla. Tant el C com el Lisp estaran disponibles com a llenguatges +de programació de sistemes. Intentarem oferir suport per l'UUCP, el Chaosnet +del MIT i els protocols de comunicació d'Internet.

+ +

+ En principi, el GNU està pensat per màquines de la classe 68000/16000 amb +memòria virtual, perquè aquestes són les màquines amb l'execució més +senzilla. L'esforç addicional per a fer-lo funcionar en màquines més petites +el deixarem per algú que el vulga fer servir en aquestes.

+ +

+ Per evitar una terrible confusió (en anglès), cal pronunciar la g +en la paraula 'GNU' quan es parli del projecte (en català és correcte dir +'nyu').

+ +

Per què haig d'escriure el GNU

+ +

+ Considero que la regla d'or requereix que si m'agrada un programa haig de +compartir-lo amb altra gent a la que li agradi. El venedors de programari +volen separar als usuaris i conquerir-los, fent que cada usuari accepti no +compartir amb els altres. Rebutjo trencar la solidaritat amb altres usuaris +d'aquesta manera. No puc, en bona consciència, signar un contracte de +no-divulgació ni de llicència d'ús de programari. Durant anys vaig treballar +des del Laboratori d'Intel·ligència Artificial per resistir a aquestes +tendències i altres descortesies, però la situació es posà impossible: no +podia continuar sent part d'una institució on aquestes pràctiques es duien a +terme contra la meva voluntat.

+ +

+ Com que vull continuar emprant ordinadors sense perdre el meu honor, he +decidit agrupar un cos suficient de programari lliure per tal de ser capaç +de tirar endavant sense cap mena de programari que no sigui lliure. He +abandonat el Laboratori d'Intel·ligència Artificial per denegar qualsevol +excusa legal al MIT que m'impedís oferir el GNU lliurement.(2)

+ +

Per què el GNU serà compatible amb l'Unix

+ +

+ L'Unix no és el meu sistema ideal, però no està malament. Les +característiques essencials de l'Unix semblen prou bones i penso que puc +omplir els seus buits sense espatllar-les. A més, un sistema compatible amb +l'Unix seria molt útil perquè molta gent l'adoptés.

+ +

Com estarà disponible el GNU

+ +

+ El GNU no és de domini públic. Qualsevol podrà modificar i redistribuir el +GNU, però cap distribuïdor podrà restringir una redistribució. És a dir, no +estan permeses les modificacions privatives. Vull +assegurar que totes les versions del GNU continuen sent lliures.

+ +

Per què volen cooperar molts altres programadors

+ +

+ He trobat molts programadors que estan entusiasmats amb el GNU i volen +ajudar.

+ +

+ Molts programadors estan tristos per la comercialització del programari de +sistemes. Això pot fer-los guanyar més diners, però fa que se senten en +conflicte amb altres programadors, en comptes de sentir-los com a +companys. El fonament de l'amistat entre programadors és el fet de compartir +programes; i els acords comercials usats habitualment prohibeixen en +essència als programadors tractar a la resta com a amics. El comprador de +programari deu elegir entre l'amistat i obeir la llei. Naturalment, molts +decideixen que l'amistat és més important. Però els que creuen en la llei +sovint no n'estan segurs amb cap de les opcions. Arriben a fer-se cínics i +pensen que programar és sols una forma de fer diners.

+ +

+ Utilitzant i desenvolupant el GNU en comptes de programari propietari, +podrem ser hospitalaris amb tothom i obeir la llei. A més, el GNU serveix +com a exemple per inspirar i atreure a altres per unir-se a nosaltres i +compartir. Això ens pot donar una sensació d'harmonia que és impossible si +nosaltres emprem programari que no sigui lliure. Per a la meitat dels +programadors amb els que he parlat, aquest és un motiu de felicitat que els +diners no poden reemplaçar.

+ +

Com pots contribuir

+ +
+

+(Per trobar ara projectes de programari en què treballar, vegeu la Llista de projectes d'alta +prioritat i la GNU +necessita ajuda, que és la llista general de tasques per als paquets de +programari GNU. Per conèixer altres maneres d'ajudar, vegeu la guia per ajudar al sistema operatiu GNU.) +

+
+ +

+ Estic demanant als fabricants d'ordinadors que facin donacions de màquines i +diners. Demano també donacions individuals en forma de programes i treball.

+ +

+ Una conseqüència que vostè pot esperar si fa una donació de maquinari és que +GNU funcionarà en ella molt prompte. Les màquines deurien estar completes, +preparades per instal·lar sistemes, homologades per ser usades en àrees +residencials i no deurien necessitar fonts d'alimentació ni ventilació +sofisticades.

+ +

+ He trobat molts programadors delerosos de dedicar part del seu temps en +treballar per al projecte GNU. En la majoria dels projectes, un treball +distribuït a temps parcial seria complicat de coordinar; les parts escrites +per separat podrien no funcionar juntes. Però per al cas particular de +substituir l'Unix, aquest problema no existeix. Un sistema complet d'Unix +conté centenes de programes útils, i cadascun es documenta per separat. La +majoria de les especificacions de la interfície estan determinades per la +compatibilitat amb l'Unix. Si cada col·laborador pot escriure una utilitat +compatible que puga ser substituïda per la de l'Unix i fer que funcione +correctament en lloc de l'original del sistema Unix, aleshores aquestes +utilitats podran funcionar correctament quan s'agrupen. Fins i tot admetent +que en Murphy cree alguns problemes inesperats, l'assemblatge d'aquests +components serà una tasca factible. (El nucli requerirà una comunicació més +pròxima entre els desenvolupadors i treballarem en un grup més petit i +unit.)

+ +

+ Si rebo donacions econòmiques, tal vegada seré capaç de contractar unes +quantes persones a jornada completa. El sou no serà alt comparat amb el sou +d'un programador, però estic buscant gent per a qui la construcció d'un +esperit comunitari sigui tant important com guanyar diners. Veig aquest +projecte com una manera de permetre que la gent interessada en dedicar totes +les seves energies a treballar en el GNU pugui fer-ho, evitant-los la +necessitat de viure d'una altra manera.

+ +

Per què tots els usuaris d'ordinador se'n sortiran beneficiats

+ +

+ Una vegada el GNU estiga escrit, qualsevol serà capaç d'obtenir un bon +sistema de programari lliure, igual que disposem d'aire per respirar. (3)

+ +

+ Això significa molt més que el simple fet que algú s'estalviï el preu de la +llicència de l'Unix. Significa que s'evitarà el malbaratament d'esforços a +l'hora de programar sistemes. Aquests esforços es poden dedicar a millorar +la tècnica.

+ +

+ El codi font complet del sistema estarà disponible per tothom. Com a +resultat, un usuari que necessiti canvis en el sistema sempre serà lliure de +fer-los per ell mateixa, o contractar algú que sigui capaç de fer-los, com +un programador qualsevol o una companyia. Els usuaris no estaran mai més en +mans d'un únic programador o empresa que posseeix el codi font i que són els +únics que estan en la posició de fer canvis.

+ +

+ Les escoles podran proporcionar un entorn molt més educatiu animant als +estudiants a millorar el codi del sistema. En el laboratori d'informàtica de +Harvard hi havia la política de què cap programa podia ser instal·lat al +sistema si el seu codi font no estava a disposició pública, i de fet, es +negaren a instal·lar determinats programes. Va ser una important inspiració +per a mi.

+ +

+ Finalment, el llast d'haver de prendre en consideració qui posseeix el +programari del sistema i què està, o no, permès fer amb el programari, +desapareixerà.

+ +

+ Les disposicions per fer a la gent pagar per utilitzar un programa, incloent +les llicències per còpia, sempre comporten un enorme cost per a la societat +a causa dels incòmodes mecanismes necessaris per determinar quant (és a dir, +quins programes) ha de pagar una persona. I sols un estat policial pot +forçar a tothom a obeir-les. Imaginem una estació espacial on la fabricació +de l'aire comporta un gran cost: es cobra per cada litre d'aire, pot ser +just, però dur una màscara de d'aire amb comptador tot el dia és +intolerable, encara que tothom puga pagar la factura de l'aire. I posar +càmeres de seguretat per controlar si algú es treu la màscara seria +escandalós. És millor finançar la fàbrica d'aire amb un impost per persona i +desfer-se de les màscares.

+ +

+ Copiar totes o algunes de les parts d'un programa és tan natural i productiu +per a un programador com respirar. Hauria de ser igual de lliure.

+ +

Algunes objeccions als objectius del GNU que es poden rebatre fàcilment

+ +

+“Ningú l'utilitzarà si és lliure, perquè això vol dir que no +s'oferirà assistència tècnica.”

+ +

+“Has de cobrar per un programa per finançar l'assistència +tècnica.”

+ +

+ Si la gent preferís pagar per tenir el GNU més assistència tècnica que +obtenir el GNU de franc sense assistència, una empresa que oferís només +l'assistència tècnica a les persones que haguessin obtingut el GNU de franc +hauria de tenir èxit.(4)

+ +

+ Deuríem distingir entre l'assistència en forma de vertader treball de +programació i l'ajuda a l'usuari principiant. En la primera situació no es +pot recórrer al venedor de programari. Si el problema no és compartit per un +número suficient de clients, el venedor l'ignorarà.

+ +

+ Si el seu negoci requereix poder confiar amb l'assistència, l'única manera +és tenir tot el codi font i ferramentes necessaris. Llavors un pot +contractar a qualsevol persona disponible per corregir el problema; un no +estarà en mans de cap individu. Amb l'Unix, el preu del codi font deixa això +fora de lloc qualsevol consideració per a la majoria de negocis. Amb el GNU +això serà senzill. És possible que encara no hi haja cap persona competent +disponible, però d'aquest problema no es pot acusar als acords de +distribució. El GNU no elimina tots els problemes del món, sols alguns +d'ells.

+ +

+ Mentre tant, els usuaris que no saben d'ordinadors necessiten que se'ls +guiï: ensenyar-los a fer coses que podrien fer per ells mateixos, però no +que encara no saben com.

+ +

+ Aquests serveis podran ser proporcionats per companyies que venguin sols el +servei d'assessoria i de reparació. Si és veritat que els usuaris +prefereixen gastar diners i obtenir un producte amb assistència, estaran +igualment d'acord d'adquirir el servei després d'haver obtingut el producte +de franc. Les empreses de serveis competiran en qualitat i preu, de manera +que els usuaris no estaran lligats a cap companyia en particular. Alhora, +els que no necessitem servei d'assistència hauríem de poder fer servir el +programa sense pagar pel servei.

+ +

+“No es pot arribar a molta gent sense publicitat, i s'ha de cobrar +pel programa per poder finançar-la.”

+ +

+“No té sentit fer publicitat d'un programa que la gent pot obtenir +gratuïtament.”

+ +

+ Hi ha vàries maneres de fer publicitat de franc o de baix cost que poden ser +utilitzades per informar a nombrosos usuaris sobre alguna cosa com el +GNU. Però potser és cert que un pot arribar a més usuaris de microordinadors +amb publicitat. Si això és cert, un negoci que faça publicitat del servei de +còpia i distribució del GNU per un preu determinat hauran de tenir prou èxit +per pagar la seva publicitat i més. D'aquesta manera, sols els usuaris que +reben benefici de la publicitat paguen per ella.

+ +

+ D'altra banda, si molta gent obté el GNU dels seus amics i aquestes +companyies no tenen èxit, això mostrarà que la publicitat no era realment +necessària per difondre el GNU. Per què deu ser que els defensors del mercat +lliure no volen deixar al mercat lliure que ho decideixi? (5)

+ +

+“La meva companyia necessita un sistema operatiu privatiu per ser +estar davant la competència.”

+ +

+ El GNU traurà als sistemes operatius de l'àmbit de la competència. Vostè no +serà capaç d'obtenir avantatge en aquesta àrea, però tampoc la competència +podrà treure-li avantatge a vostè. Vostès competiran en altres àmbits, +mentre es beneficien mútuament d'aquest. Si el seu negoci està en vendre un +sistema operatiu, no li farà cap gràcia el GNU, però això és el seu +problema. Si el se negoci és qualsevol altre, el GNU el podrà salvar de ser +empès dins del costós negoci de la venta de sistemes operatius.

+ +

+ M'agradaria veure que el desenvolupament del GNU és finançat amb donacions +de molts fabricants i usuaris, reduint els costos per a ells mateixos. (6)

+ +

+“No es mereixen els programadors una recompensa per la seva +creativitat?”

+ +

+ Si alguna cosa es mereix una recompensa, és la contribució social. La +creativitat pot ser una contribució social, però sols quan la societat sigui +lliure de fer servir els resultats. Si els programadors mereixen ser +recompensats per crear programes innovadors, de la mateixa manera mereixen +ser castigats si restringeixen l'ús d'aquests programes.

+ +

+“No deuria el programador poder demanar una recompensa per la seva +creativitat?”

+ +

+ No hi ha res de dolent en esperar una remuneració per un treball, o buscar +de maximitzar les ingressos d'un, sempre que aquest no s'empren mitjans +destructius. Però els mitjans habituals actuals d'avui en el camp del +programari estan basats en la destrucció.

+ +

+ Extreure diners dels usuaris per un programa amb base en la restricció de +l'ús que se li done és destructiu perquè les restriccions redueixen la +quantitat i les formes que el programa pot ser utilitzat. Això redueix la +quantitat de riquesa que la humanitat obté del programa. Quan s'opta +deliberadament per restringir, les conseqüències nocives són destrucció +deliberada.

+ +

+ La raó per la que un bon ciutadà no utilitza aquests mitjans destructius per +fer-se més ric és que, si tots ho fessin, podríem empobrir-nos tots per la +destrucció mútua. Això és l'ètica Kantiana; o la regla d'Or. Com no +m'agraden les conseqüències que resulten si tots acaparen informació, dec +considerar com erroni que algú ho faci. Específicament, el desig de ser +recompensat per la creativitat d'un no justifica el privar al món en general +de tota o part d'eixa creativitat.

+ +

+“No passaran gana els programadors?”

+ +

+ Podria respondre que a ningú se li obliga a ser programador. Quasi ningú de +nosaltres pot esperar guanyar diners per parar-se al carrer i fer +ganyotes. Però no per això estem condemnats a passar les nostres vides fent +ganyotes al carrer i passant gana. Fem altres coses.

+ +

+ Però aquesta no és una bona resposta perquè accepta la suposició implícita +de l'interrogador: que sense la propietat del programari, als programadors +no se'ls pot pagar un cèntim. Suposadament és tot o res.

+ +

+ La vertadera raó per la qual els programador no passaran gana és perquè serà +possible que obtinguin un sou per programar; sols que no se'ls pagarà tant +com ara.

+ +

+ Restringir la còpia no és l'única base per al negoci del programari. És la +més comuna (7) perquè permet guanyar molts diners. Si +aquesta es prohibís, o fos rebutjada pel consumidor, el negoci del +programari es mouria cap altres bases d'organització que ara s'usen +menys. Sempre hi ha nombroses maneres d'organitzar qualsevol tipus de +negoci.

+ +

+ Probablement la programació no serà tant lucrativa amb la nova base com ho +és ara. Però això no és un argument en contra del canvi. No es considera una +injustícia que els venedors de mostrador obtinguin els salaris que guanyen +actualment. Si els programadors guanyessin el mateix, tampoc no seria una +injustícia. (En la pràctica continuarien guanyant molt més que els +venedors).

+ +

+“No té dret la gent de controlar com s'empra la seva +creativitat?”

+ +

+“El control sobre l'ús de les idees d'un” realment constitueix control sobre +les vides d'altres persones; i normalment és utilitzat per dificultar més +les seves vides.

+ +

+ La gent que ha estudiat amb cura el tòpic dels drets de la propietat +intel·lectual (8) (com els advocats) diuen que no hi ha un +dret intrínsec a la propietat intel·lectual. Els tipus de suposats drets de +propietat intel·lectual que reconeix el govern foren creats per actes +específiques de legislació per a propòsits específics.

+ +

+ Per exemple, el sistema de patents fou establert per animar als inventors a +mostrar els detalls de les seves invencions. El seu propòsit era per ajudar +a la societat i no als inventors. El període de vida de 17 anys per a una +patent era curt comparat amb la taxa de desenvolupament de "l'estat +d'art". Donat que les patents són rellevants tècnicament entre els +fabricants, per als quals el cost i l'esforç d'un acord de llicència són +petits comparats amb l'establiment de producció, les patents a sovint no fan +massa mal. No obstrueixen a la majoria dels individus que utilitzen +productes patentats.

+ +

+ La idea dels drets d'autor no existia en el temps antics, quan els autors +solien copiar bastant d'altres autors en obres que no eren de +ficció. Aquesta pràctica era útil, i és l'única forma de què el treball de +molts autors haja sobreviscut, encara que sols sigui en part. El sistema +dels drets d'autor fou creat expressament amb el propòsit de promoure +l'autoria. En l'àmbit per la qual es va inventar (llibres, els quals sols +podien ser copiats econòmicament en impremtes), això feia molt poc mal i no +obstruïa a la major part dels individus que llegien els llibres.

+ +

+ Tots els drets de propietat intel·lectual són simples llicències cedides per +la societat perquè pensaven, correcta o incorrectament, que la societat en +conjunt es beneficiaria amb aquesta cessió. Però en qualsevol situació +particular, necessitem preguntar-nos: estem millor per haver atorgat tal +llicència? Quin tipus d'acte estem permetent que faci la persona?

+ +

+ El cas dels programes d'avui és molt diferent al dels llibres de fa cent +anys. El fet que la manera més senzilla de copiar un programa és d'un veí a +un altre, el fet que un programa tingui tant codi font com codi objecte que +són distints, i el fet que un programa és utilitzat en comptes de ser llegit +i gaudit, es combinen per crear la situació en la qual una persona que +reforça un dret d'autor està danyant la societat en conjunt, tant +materialment com en esperit; i una persona no deuria fer-ho encara que la +llei li ho permetés.

+ +

+“La competència fa que les coses es facin millor.”

+ +

+ El paradigma de la competència és una cursa: premiant al guanyador, +nosaltres animem a tothom a córrer ràpid. Quan el capitalisme funciona +realment d'aquesta forma, fa un bon treball; però els seus defensors estan +enganyats assumint que sempre funciona d'aquesta manera. Si els corredors +obliden perquè se'ls ofereix la recompensa i es concentren en guanyar, sense +importar com, aviat trobaran altres estratègies—com per exemple, atacar a +altres corredors. Si els corredors es fiquen en una baralla a cops de puny, +tots arribaran tard a la meta.

+ +

+ El programari propietari i secret és la moral equivalent a la dels corredors +en la baralla a cops de puny. És trist dir-ho, però l'únic àrbitre que tenim +no sembla posar cap trava a les baralles; simplement les regula ("Per cada +10 iardes corregudes, pots pegar un tret."). En realitat el que deuria fer +és separar-los i penalitzar als corredors pel simple fet d'intentar lluitar.

+ +

+“No deixarà tothom de programar si no hi ha un incentiu +econòmic?”

+ +

+ De fet, molta gent programarà sense tenir cap incentiu econòmic. La +programació provoca una fascinació irresistible sobre molta gent, normalment +per als millors en la matèria. No és estrany trobar-se músics professionals +que segueixen tocant encara que han perdut tota esperança de guanyar diners +vivint d'aquesta forma.

+ +

+ Però realment aquesta qüestió, encara que es planteja normalment, no és +apropiada per a la situació. La paga dels programadors no desapareixerà, +sols serà menor. Així que la pregunta correcta és, algú programarà amb la +reducció del seu salari? La meva experiència em demostra que sí.

+ +

+ Durant més de deu anys, molts dels millors programadors del món treballaren +al Laboratori d'Intel·ligència Artificial per molt menys diners dels que +haurien pogut obtenir en qualsevol altre lloc. Obtingueren molts tipus de +premis no econòmics: fama i estima, per exemple. I la creativitat també es +gaudeix, és un premi per si mateixa.

+ +

+ Després molts d'ells se n'anaren quan se'ls oferí l'oportunitat de fer el +mateix treball interessant per un gran sou.

+ +

+ El que aquest fet demostra és que la gent programarà per altres raons a la +riquesa; però si se'ls ofereix l'oportunitat de guanyar molts diners, això +entrarà en les seves expectatives i ho demanaran. Les organitzacions que +paguen poc no podran competir amb les de grans salaris, però això no ha de +ser necessàriament dolent si les companyies que paguen molt són prohibides.

+ +

+“Necessitem programadors desesperadament. Si ens demanen que deixem +d'ajudar als nostres veïns, haurem d'obeir.”

+ +

+ Mai estarà vostè tan desesperat com per haver d'obeir aquest tipus +d'exigències. Recordi: milions per a la defensa, però ni un cèntim per a +tributs!

+ +

+“Els programadors necessiten alguna forma de guanyar-se la +vida.”

+ +

+ A curt termini, això és cert. No obstant això, hi ha bastants maneres amb +les quals els programadors podrien guanyar-se la vida sense haver de vendre +el dret a utilitzar un programa. Aquesta manera és costum ara perquè dona +l'ocasió als programadors i als homes de negocis de guanyar més diners, no +perquè sigui l'única manera de guanyar-se la vida. És fàcil trobar altres +maneres si vols trobar-les. Ací hi han nombrosos exemples.

+ +

+ Un fabricant que introdueixi una nova computadora pagarà per portar els +sistemes operatius a la nova màquina.

+ +

+ La venta de l'ensenyança i dels serveis de suport i manteniment podrien +donar feina també als programadors.

+ +

+ La gent amb idees noves podria distribuir programes com programari gratuït +(9), demanant donacions dels usuaris satisfets, o venent +serveis de suport. He conegut gent que han tingut èxit treballant d'aquesta +manera.

+ +

+ Els usuaris amb necessitats comuns poden formar grups d'usuaris, i pagar +junts. Un grup podria contractar companyies de programari per escriure +programes que els membres del grup volguessin emprar.

+ +

+ Tot tipus de desenvolupament podria ser finançat amb un Impost sobre el +Programari:

+ +

+ Suposem que qualsevol que compre un ordinador ha de pagar un x per cent del +preu com un impost sobre el programari. El govern donarà aquests diners a +una agència com la NSF (Fundació Nacional de Ciència) per gastar-los en +desenvolupament de programari.

+ +

+ Però si el comprador de l'ordinador fa una donació al desenvolupament del +programari per ell mateix, podrà obtenir una reducció per aquest +impost. Podrà fer una donació a un projecte a la seva elecció—a sovint, +elegit perquè espera utilitzar els resultats quan estiguin acabats. Podrà +obtenir reduccions per qualsevol quantitat de donatiu fins que l'impost +total haja sigut pagat.

+ +

+ La taxa total d'impost podria decidir-se amb una votació dels contribuents, +sospesat d'acord amb la quantitat per la qual s'aplicarà l'impost.

+ +

+ Les conseqüències:

+ + +

+ A llarg termini, fer programes lliures és un pas cap al món post-escassesa, +on ningú haurà de treballar dur tan sols per a guanyar-se la vida. La gent +estarà lliure per a dedicar-se a activitats entretingudes, com la +programació, després d'haver dedicat les seves deu hores necessàries a la +setmana per a les seves tasques requerides com legislar, aconsellar la +famílies, reparar robots i explorar d'asteroides. No hi haurà necessitat de +guanyar-se la vida programant.

+ +

+ Hem fet ja reduït enormement la quantitat de treball que la societat en +conjunt ha de fer per a la seva productivitat actual, però només un poc +d'aquest s'ha traduït en descans per als treballadors perquè hi ha molta +activitat no productiva que es requereix fer per a acompanyar a l'activitat +productiva. Les causes principals d'això són la burocràcia i les lluites +isomètriques contra la competència. El programari lliure farà una gran +reducció d'aquests drenatges en l'àrea de producció de programari. Hem de +fer això, per tal d'assolir avanços tècnics en productivitat que es +tradueixin en menys treball per a nosaltres.

+ + +

Notes a peu de pàgina

+ + +
    +
  1. Aquesta expressió va ser desafortunada. La intenció era que ningú hagués de +pagar per tenir permís per utilitzar el sistema GNU. Però les +paraules no aclareixen això, i la gent acostuma a interpretar-ho com que les +còpies de GNU deurien ser sempre distribuïdes amb un xicotet, o sense cap, +cost. Aquesta mai va ser la intenció; després, el manifest menciona la +possibilitat de companyies proveïdores de servei a canvi d'un +benefici. Després he aprés a distingir amb cura entre "free" (lliure) en el +sentit de llibertat i "free" (gratuït) en el sentit de cost. El programari +lliure és programari que els usuaris tenen la llibertat de distribuir i +modificar. Molts usuaris podran obtenir còpies de franc, mentre altres +paguen per obtenir-les—i si els fons ajuden a a millor a el programari, +millor. Allò important és que tothom que tingui una còpia tingui la +llibertat de cooperar amb altres al utilitzar-lo.
    2. + +
  2. La paraula "donar" es una altra indicació que encara no havia separat +clarament el tema del preu del de la llibertat. Recomanem evitar aquesta +paraula al parlar de programari lliure. Vegeu Paraules i Frases +confuses per a més explicacions.
    3. + +
  3. Ací és un altre lloc on vaig errar a l'hora de diferenciar amb cura entre +els dos significats diferents de "free" (lliure i gratuït). L'afirmació tal +i com apareix no és falsa—pots obtenir còpies del programari GNU sense +càrrec, dels teus amics o a través de la xarxa. Però l'afirmació suggereix +la idea equivocada.
    4. + +
  4. Ja existeixen moltes d'aquestes companyies.
    5. + +
  5. La Free Software Foundation durant 10 anys ha aconseguit la major part dels +seus fons d'un servei de distribució, encara que és més una caritat que una +empresa. Ara pots comprar coses de la FSF +per donar suport a la seva tasca. +
    6. + +
  6. Una agrupació d'empreses informàtiques donaren fons al voltant de l'any 1991 +per donar suport al manteniment del Compilador C de GNU.
    7. + +
  7. Crec que va ser un error dir que el programari propietari era la manera més +habitual de fer diners amb el programari. Sembla que actualment el model de +negoci més habitual es desenvolupar programari personalitzat. Això no dona +la possibilitat de viure de renda, de manera que el negoci ha de treballar +contínuament per mantenir els ingressos. El negoci del programari +personalitzat continuaria existint, amb més o menys diferències, en un món +amb programari lliure. Per tant, no crec que el programadors més ben pagats +guanyessin menys en un món amb programari lliure.
    8. + +
  8. Als anys 80 encara no m'havia adonat de la confusió que creava parlar de "la +qüestió" de la "propietat intel·lectual". Aquest terme òbviament és +esbiaixat; més subtil és el fet que agrupa diverses lleis que plantegen +qüestions molt diferents. Avui en dia insisteixo a la gent a rebutjar el +terme "propietat intel·lectual" completament, per a evitar que altra gent +pense que aquestes lleis juntes són coherents. La manera de ser clar és +parlar de patents, drets d'autor i marques comercials per separat. Veieu una explicació més detallada de com +aquest terme provoca confusió i biaix.
    9. + +
  9. Posteriorment hem après a distingir entre "programari lliure" (free +software) i "programari gratuït" (freeware). El terme "programari gratuït" +significa programari que eres lliure de redistribuir, però que normalment no +eres lliure d'estudiar o modificar el codi font, així que la majoria +d'aquest programari no és lliure. Veieu Paraules i Frases +confuses per a més explicacions.
    10. + +
+ +
+ + +
+ + + + + + + + -- cgit v1.2.3