From 1ae0306a3cf2ea27f60b2d205789994d260c2cce Mon Sep 17 00:00:00 2001 From: Christian Grothoff Date: Sun, 11 Oct 2020 13:29:45 +0200 Subject: add i18n FSFS --- .../blog/articles/ca/gnu-linux-faq.html | 1558 ++++++++++++++++++++ 1 file changed, 1558 insertions(+) create mode 100644 talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-linux-faq.html (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-linux-faq.html') diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-linux-faq.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-linux-faq.html new file mode 100644 index 0000000..e6916cc --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-linux-faq.html @@ -0,0 +1,1558 @@ + + + + + + +Preguntes freqüents sobre GNU/Linux - Projecte GNU - Free Software +Foundation + + + + +

Preguntes freqüents sobre GNU/Linux per Richard Stallman

+ +
+

Per aprendre més sobre aquest tema, també podeu llegir la nostra pàgina +sobre Linux i el Projecte GNU, la +pàgina Per què GNU/Linux? i la pàgina +Usuaris del GNU que mai no +han sentit parlar del GNU.

+
+ +

+Quan algunes persones veuen que emprem i recomanem el nom GNU/Linux per un +sistema al que molts denominen simplement «Linux», fan moltes preguntes. Ací +estan les més comunes i les nostres respostes.

+ + + +
+ +
Per què l'anomeneu GNU/Linux i no Linux? (#why)
+ +
La majoria de les distribucions basades en Linux com a nucli són bàsicament +versions modificades del sistema operatiu GNU. Començàrem a desenvolupar el +GNU en 1984, anys abans de que Linus Torvalds comencés a escriure el seu +nucli. El nostre objectiu era desenvolupar un sistema operatiu complet i +lliure. Per descomptat, no desenvolupàrem totes les parts per nosaltres +mateixa—però mostràrem el camí. Nosaltres desenvolupàrem la major part dels +components centrals, que formen la major contribució al conjunt del +sistema. La idea bàsica era nostra també. +

+Per ser justos, deuríem tenir almenys igual reconeixement.

+ +

Veieu Linux i el Projectre GNU i Usuaris del GNU que mai no han +sentit parlar del GNU per més explicacions, i El Projecte GNU per conèixer la +història.

+ +
Per què és important el nom? (#whycare)
+ +
Malgrat que els desenvolupadors de Linux, el nucli, estan contribuint a la +comunitat del programari lliure, molts d'ells no mostren preocupació per la +llibertat. La gent que pensa que el sistema en conjunt és Linux tendeix a +confondre's i assigna a aquests desenvolupadors un paper en la història de +la nostra comunitat que realment no han interpretat. Llavors aquesta gent +dóna un pes desproporcionat al punt de vista dels desenvolupadors. +

+Anomenant GNU/Linux al sistema reconeixeu el paper que el nostre idealisme +ha jugat en construir la nostra comunitat, i ajuda al públic a reconèixer la importància +pràctica d'aquests ideals.

+
+ +
Com s'ha arribat a què la majoria de la gent anomeni «Linux» al +sistema?(#howerror)
+ +
L'anomenar «Linux» al sistema és una confusió que s'ha difós més ràpid que +la informació correcta. +

+La gent que combinà el Linux amb el sistema GNU no s'imaginava fins on +arribaria la seva activitat. Centraren la seva atenció en Linux i no se +n'adonaren que la major part de la combinació era GNU. Començaren a +anomenar-lo «Linux» pensant que el nom no tindria importància. Ens va dur +alguns anys adonar-nos que el problema era aquest i demanar a la gent de +corregir-lo. Per aquells temps, la confusió ja s'havia estès.

+

+Gran part de la gent que anomena «Linux» al sistema mai ha sentit parlar de +perquè aquest no és el nom correcte. Ells veuen a altres utilitzant aquest +nom i assumeixen que ha de ser correcte. El nom «Linux» també difon una +falsa visió dels orígens del sistema, perquè la gent tendeix a suposar que +la història del sistema fou la del nom. Per exemple, solen creure que el +desenvolupament començà amb Linus Torvalds el 1991. Aquesta falsa visió +tendeix a reforçar la idea de què el sistema ha d'anomenar-se «Linux».

+

+Moltes de les qüestions en aquest arxiu representen l'intent de la gent per +justificar el nom que estan acostumats a utilitzar.

+
+ +
Hauríem de dir sempre «GNU/Linux» en lloc de «Linux»? (#always)
+
+No sempre—sols quan estigueu parlant sobre el sistema en conjunt. Quan us +estigueu referint al nucli en especial, deuríeu d'anomenar-lo «Linux», el +nom que elegí el seu desenvolupador. +

+Quan la gent anomena «Linux» al sistema en conjunt, com a conseqüència +anomenen al sistema complet amb el mateix nom que al nucli. Això causa molts +tipus de confusions, perquè sols els experts poden diferenciar si s'estan +referint al nucli o al sistema complet. Anomenant «GNU/Linux» al sistema i +«Linux» al nucli, evitareu aquesta ambigüitat.

+
+ +
Hauria aconseguit Linux el mateix èxit sense GNU? (#linuxalone)
+ +
+En aquest món alternatiu, no hi tindríem res paregut als sistemes GNU/Linux, +i probablement cap sistema operatiu lliure. Ningú intentà desenvolupar un +sistema operatiu lliure als 80 excepte el Projecte GNU i (més tard) Berkeley +CSRG, que havia començat a alliberar el codi per una petició del Projecte +GNU. +

+Linus Torvalds va ser influenciat parcialment per una xerrada sobre el GNU +en Finlàndia l'any 1990. És possible que sense aquesta influència hagués +escrit un nucli semblant al de l'Unix, però segurament no hagués sigut +programari lliure. Linux fou lliure l'any 1992 quan Linus el publicà baix la +llicència GNU GPL. (Veieu les notes de llançament de la versió 0.12.)

+

+Encara que Torvalds hagués publicat el Linux sota alguna altra llicència de +programari lliure, un nucli lliure sol no hagués significat una diferència +significativa en el món. La importància de Linux vingué d'ajustar-lo en un +marc més ampli, en un sistema operatiu completament lliure: el GNU/Linux.

+
+ +
No seria millor per a la comunitat si no dividireu la gent amb aquesta +petició? (#divide)
+ +
+Quan demanem a la gent que digui «GNU/Linux», no estem dividint-la. Estem +demanant-los que donen la importància al Projecte GNU que es mereix pel +sistema operatiu GNU. Això no critica o lleva mèrits a ningú. +

+No obstant això, hi ha gent a la que no li agrada el que diem. A vegades +aquesta gent ens ataca en resposta. En ocasions són tan grollers que un es +pregunta si ho fan intencionadament tractant d'intimidar-nos i +silenciar-nos. Això no ens silencia, però tendeix a dividir la comunitat, +així que tenim l'esperança que pugeu convèncer-los per aturar-se.

+

+D'altra banda, això és sols una causa secundària de visió en la nostra +comunitat. La divisió més gran en la comunitat és entre la gent que aprecia +el programari lliure com una qüestió social i ètica i consideren el +programari privatiu un problema social (els simpatitzants del moviment pel +programari lliure), i aquells que sols veuen beneficis pràctics i presenten +el programari lliure sols com un alternativa eficient de model de +desenvolupament (el moviment del codi obert).

+

+Aquest desacord no és sols qüestió de nom—és una qüestió de diferència de +valors bàsics. És essencial per a la comunitat acceptar i pensar sobre +aquest desacord. Els noms «programari lliure» i «codi obert» són els +estendards de les dues posicions. Veieu Per què el programari +lliure és millor que el de codi obert.

+

+Les diferències es veuen en part reflectides en la quantitat de gent que té +en compte el paper del Projecte GNU en la nostra comunitat. La gent que +valora la llibertat prefereix anomenar «GNU/Linux» al sistema, i la gent que +aprèn perquè el sistema es diu «GNU/Linux» solen acabar prestant atenció als +nostres arguments filosòfics per la llibertat i la comunitat (per això +l'elecció del nom per al sistema marca una diferència real per a la +societat). No obstant això, el desacord probablement existiria encara que +tothom conegués l'origen del sistema i usés el nom correcte. Aquest +conflicte sols pot superar-se si els que reconeixem la importància de la +llibertat persuadim a tothom (cosa que no serà gens fàcil), o siguem +derrotats definitivament (espero que no).

+
+ +
No dóna suport el Projecte GNU a la llibertat d'expressió individual per +anomenar al sistema com cadascú trii? (#freespeech)
+
+Sí, per descomptat. Creiem que vostè té la llibertat d'anomenar al sistema +operatiu amb el nom que desitgi. Nosaltres demanem a la gent que l'anomeni +GNU/Linux com una manera de fer justícia cara al Projecte GNU, per promoure +els valors de la llibertat en els que es basa el GNU i per informar a altres +que aquests valors els que han fet possible l'existència del sistema. +
+ +
Atès que tothom sap el paper del GNU en el desenvolupament del sistema, no +se sobreentén «GNU/» sense dir-ho? (#everyoneknows)
+ +
L'experiència ens mostra que els usuaris del sistema, i que els públic que +usa ordinadors en general, no saben res encara sobre el sistema GNU. La +majoria d'articles que parlen del sistema no mencionen el nom «GNU», o els +ideals pels que lluita el GNU. Usuaris del GNU que mai no han +sentit parlar del GNU ho explica amb més detall. +

+La gent que diu això són probablement geeks (amants de la tecnologia) +pensant en altres geeks que coneixen. Els geeks solen saber una mica del +GNU, però molts tenen una idea completament equivocada del que és el +GNU. Per exemple, molts creuen que és una col·lecció de «ferramentes», o un projecte per desenvolupar ferramentes.

+

+La formulació d'aquesta pregunta, que és típica, il·lustra un altre error +comú. Al parlar «del paper del GNU» en desenvolupar quelcom s'assumeix que +el GNU és un grup de persones. El GNU és un sistema operatiu. Tindria sentit +parlar sobre el paper del Projecte GNU en aquesta o alguna altra activitat, +però no el del GNU.

+
+ +
Atès que conec el paper del sistema GNU, quina importància té el nom que +utilitzi? (#everyoneknows2)
+ +
+Si les vostres paraules no reflecteixen el vostre coneixement, no podrà +ensenyar a altres. Molta gent que ha sentit parlar del sistema GNU/Linux +pensa que aquest es diu «Linux», que va ser començat per Linus Torvalds i +que tenia la intenció de ser «codi obert». Si no els conta la veritat, qui +ho farà? +
+ +
No és més curt anomenar «Linux» al «GNU/Linux», igual que escurcem «Windows» +per referir-nos al «Microsoft Windows»? (#windows)
+ +
+És útil escurçar un nom que s'utilitza molt, però no si l'abreviatura és +enganyosa. +

+Pràcticament tothom en els països desenvolupats saben que el sistema +«Windows» fou creat per Microsoft, així que escurcen «Microsoft Windows» a +«Windows» fet que no enganya ningú perquè tothom sap quina és la naturalesa +i l'origen del sistema. Escurçar «GNU/Linux» a «Linux» dóna una idea +equivocada d'on prové el sistema.

+

+La qüestió és en sí enganyosa perquè GNU i Microsoft no són la mateixa +cosa. Microsoft és una empresa; GNU és un sistema operatiu.

+
+ +
No és el GNU una col·lecció de ferramentes de programació que fou inclosa en +el Linux? (#tools)
+ +
+La gent que pensa que Linux és un sistema operatiu complet, si escolten +parlar del GNU, a sovint prenen una idea equivocada del que és. Solen creure +que GNU és el nom d'una col·lecció de programes—a vegades ho anomenen +«ferramentes de programació», ja que algunes de les nostres eines de +programació s'han fet populars. La idea de que «GNU» és el nom d'un sistema +operatiu és difícil d'introduir en un marc conceptual en el que el sistema +operatiu és anomenat «Linux». +

+El Projecte GNU adquirí el seu nom del sistema operatiu GNU—és el projecte +per a desenvolupar el sistema GNU. (Veieu l'anunci inicial de 1983.)

+

+Nosaltres desenvolupàrem programes com el GCC, el GNU Emacs, el GAS, el +GLIBC, el BASH, etc., perquè els necessitàvem per al sistema operatiu +GNU. El GCC, la Col·lecció de Compiladors de GNU és el compilador amb el que +escrivirem el sistema operatiu GNU. Desenvolupàrem també, els que +treballàvem en el Projecte GNU, el Ghostscript, el GNUCash, el GNU Chess i +el GNOME per al sistema GNU també.

+
+ +
Quina és la diferència entre un sistema operatiu i un nucli? (#osvskernel)
+ +
+Un sistema operatiu, de la forma en que emprem el terme, significa una +col·lecció de programes que són suficients per utilitzar l'ordinador per fer +una àmplia varietat de tasques. Un sistema operatiu de propòsit general, per +ser complet, deuria poder ocupar-se de totes les tasques que la gran majoria +d'usuaris volguessin fer. +

+El nucli és un dels programes en un sistema operatiu —el programa que +assigna els recursos de la màquina als altres programes que s'estan +executant. El nucli també ha d'encarregar-se d'arracar i aturar els altres +programes.

+

+Degut a la confusió, molta gent usa el terme «sistema operatiu» per +referir-se al «nucli». Ambdós usos del terme es remunten enrere molts +anys. L'ús de «sistema operatiu» per referir-se al «nucli» es troba en +nombrosos llibres de text de disseny de sistemes, remuntant-se als anys +80. Al mateix temps, als 80, el «sistema operatiu Unix» era conegut per +incloure tots els programes del sistema, i les versions de l'Unix de +Berkeley també incloïen videojocs. Des que intentàrem que el GNU fos un +sistema operatiu semblant a l'Unix, empràrem el terme «sistema operatiu» de +la mateixa manera.

+

+La majoria de vegades que la gent parla del «sistema operatiu Linux» estan +utilitzant «sistema operatiu» de la mateixa forma que nosaltres l'utilitzem: +es refereixen a la col·lecció completa de programes. Si a això és al que us +esteu referint, si us plau anomeneu-lo «GNU/Linux». Si us esteu referint +únicament al nucli, llavors «Linux» és el nom correcte, però per favor dieu +«nucli» també per evitar l'ambigüitat sobre el programari al que us referiu.

+

+Si preferiu utilitzar un altre terme com ara «distribució del sistema» per a +la col·lecció completa de programes, en lloc de «sistema operatiu», és +correcte. Llavors també deuríeu parlar de distribucions del sistema +GNU/Linux.

+
+ +
El nucli d'un sistema és com els fonaments d'una casa. Com es pot considerar +gairebé enllestida una casa si no té fonaments? (#house)
+ +
+Un nucli no és como els fonaments d'una casa, perquè construir un sistema +operatiu no és com construir una casa. + +

Una casa es construeix a partir de petites parts generals que es tallen i es +posen juntes en un lloc. S'han d'anar ajuntant des de baix cap a dalt. Per +tant, mentre no s'han fet els fonaments, no s'ha construït cap part +essencial de la casa; tot el que tenim és un forat a terra.

+ +

+En canvi, un sistema operatiu consta d'un conjunt complex de components +acoblats que es poden desenvolupar en qualsevol ordre. Quan s'han +desenvolupat la major part dels components, la major part de la feina està +feta. S'assembla molt més a l'Estació Espacial Internacional que a una +casa. Si la major part dels mòduls de l'Estació Espacial Internacional +estiguessin acoblats i en òrbita a l'espera d'algun mòdul vital, l'Estació +s'assemblaria al sistema GNU de 1992. +

+
+ +
No és el nucli el cervell del sistema? (#brain)
+ +
+Un ordinador no s'assembla massa al cos humà, i cap de les seves parts té un +paper comparable al del cervell en l'ésser humà. +
+ +
Escriure el nucli no és la major part de la feina al fer un sistema +operatiu? (#kernelmost)
+ +
+No, molts components donen un munt de feina. +
+ +
Com pot ser GNU un sistema operatiu, si no puc obtenir quelcom anomenat +«GNU» i instal·lar-ho? (#notinstallable)
+ +
+Hi ha disponibles molts paquets i versions +instal·lables de GNU. Cap d'elles s'anomena només «GNU», però +bàsicament són GNU. + +

+Esperàvem publicar una distribució del sistema GNU llesta per instal·lar, +però aquest pla va quedar superat pels esdeveniments: el 1992 altres van +distribuir variants de GNU amb Linux. A partir de 1993 vam patrocinar els +esforços per fer un distribució millor i més lliure de GNU/Linux, anomenada +Debian GNU/Linux. El +fundador de Debian ja havia triat aquest nom. No li vam demanar que +l'anomenés només «GNU» perquè aquest havia de ser el nom d'una versió amb el +nucli GNU Hurd —que encara no estava enllestit.

+ +

+El nucli GNU Hurd mai va arribar a estar del tot enllestit; només el +recomanem a aquells interessats en treballar-hi. Per això mai vàrem +distribuir GNU amb el nucli GNU Hurd. No obstant, Debian va distribuir +aquesta combinació com a Debian GNU/Hurd.

+ +

+Estem desenvolupant un gestor de paquets avançat basat en Scheme anomenat +Guix i una distribució d'un sistema complet basat en ell, anomenat Guix System Distribution o GuixSF. Aquesta feina +inclou reorganitzar una part substancial del sistema GNU.

+ +

+Mai vam arribar a l'últim pas de distribuir GNU amb el nom «GNU», però això +no altera quina mena de cosa és GNU. GNU és un sistema operatiu.

+
+ +
Estem anomenant al sistema operatiu en conjunt com al nucli, Linux. No és +normal anomenar al sistema operatiu com al seu nucli? (#afterkernel)
+ +
+Aquesta pràctica sembla ser molt estranya—no trobem altres exemples d'errors +semblants al mal ús del nom «Linux». Normalment un sistema operatiu es +desenvolupa com un únic projecte i els desenvolupadors elegeixen un nom per +al sistema en conjunt. El nucli no sol tenir un nom propi—en lloc d'això, la +gent diu «el nucli del susdit» o «el susdit nucli». +

+Per això les dues construccions són usades com a sinònim, l'expressió «el +nucli Linux» pot ser mal interpretada fàcilment per «el nucli del Linux», +que implica que el Linux deu ser quelcom més que el nucli. Podeu evitar +aquesta mala interpretació dient o escrivint «el nucli, Linux» o «Linux, el +nucli».

+
+ +
Pot un altre sistema tenir «l'aspecte de Linux»? (#feel)
+ +
+No existeix cap cosa anomenada «aspecte de Linux» perquè Linux no +téinterfície d'usuari. Com qualsevol nucli modern, Linux és una base per +executar programes; lesinterfícies d'usuari pertanyen a altres parts del +sistema, i d'elles prové «l'aspecte». +
+ +
El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg. Quin nom més curt +recomaneu? (#long)
+ +
+Durant un temps provàrem amb el nom «LiGNUx», que combina les paraules «GNU» +i «Linux». La reacció fou molt dolenta. La genta accepta molt millor el nom +«GNU/Linux». +

+El nom legítim més curt per al sistema és «GNU», però l'anomenem «GNU/Linux» +per les raons que donem més avall.

+
+ +
És correcte anomenar el sistema «GliNUx» (en lloc de «GNU/Linux»)? (#long1)
+ +
+

El mot «GNU» no apareix visiblement a «Glinux», de manera que la major part +de la gent ni tan sols notaria que hi és. Fins i tot posant-ho en majúscula +(«GliNUx»), la major part de la gent no s'adonaria que aquesta lletra conté +una referència a GNU.

+ +

Seria comparable a escriure «GNU/Linux», posant «GNU/» en lletra tant petita +que la majoria de la gent no pogués llegir-ho.

+
+ +
El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg. Per què m'he de complicar +dient «GNU/»? (#long2)
+ +
+

Només pren un segon dir o teclejar «GNU/». Si aprecieu el sistema que vàrem +desenvolupar, no podeu gastar un segon en reconèixer la nostra feina?

+
+ +
Malauradament, «GNU/Linux» té cinc síl·labes. La gent no utilitzarà un nom +tan llarg. No n'hauríeu de trobar un de més curt? (#long3)
+

En realitat, «GNU/Linux» té només quatres síl·labes. «Malauradament» té +cinc síl·labes, i així i tot la gent no sembla refractària a utilitzar +aquesta paraula.

+ +
Atès que Linux és una contribució secundària, seria faltar a la veritat +anomenar al sistema simplement «GNU»? (#justgnu)
+ +
+No seria faltar als fets, però no és la millor opció. Ací estan les raons +per les que anomenem «GNU/Linux» al sistema en lloc de «GNU» solament: + +
    +
  • +El sistema no és el GNU exactament—té un nucli diferent (el +Linux). Diferenciant el GNU/Linux del GNU és útil.
    • +
  • +Seria molt groller demanar a la gent que deixés de reconèixer la tasca de +Linus Torvalds. Ell escrigué un component important del sistema. Nosaltres +volem ser reconeguts per llançar i mantenir el desenvolupament del sistema, +però això no significa que deguem tractar a Linus de la mateixa manera que +els que anomenen «Linux» al sistema ens tracten a nosaltres. Estem totalment +desacord amb les seves idees polítiques, però duem aquest desacord de forma +honorable i oberta, en lloc d'intentar arrabassar-li el reconeixement per la +seva contribució al sistema.
    • +
  • +Atès que molta gent coneix al sistema amb el nom de «Linux», si nosaltres +diem «GNU» poden, simplement, no reconèixer de que estem parlant del mateix +sistema. Si diem «GNU/Linux», poden fer una connexió amb el que ja han +sentit.
    • +
+
+ +
Hauria que pagar un canon si utilitze «Linux» en el nom d'un producte i +hauria també de pagar-lo si utilitze el nom «GNU/Linux». És dolent utilitzar +«GNU» sense «Linux», per estalviar el canon? (#trademarkfee)
+
+No hi ha res de dolent en anomenar al sistema «GNU»; bàsicament, això és el +que és. És bo donar-li a Linus Torvalds el reconeixement que es mereix, però +no teniu l'obligació de pagar pel privilegi de donar-se'l. +

+Així que si us voleu referir al sistema simplement com «GNU», per evitar +pagar un canon per anomenar-lo «Linux», no us criticarem.

+
+ +
Molts altres projectes han contribuït al sistema per fer-lo com és avui en +dia; per exemple el TeX, l'X11, l'Apache, el Perl, i molts altres +programes. Els vostres arguments no impliquen que deuríem reconèixer-los +aquests també? (Però això significaria un nom tant llarg que seria absurd.) +(#many)
+ +
+El que diem és que deus donar al desenvolupador principal del projecte la +seva part de reconeixement. El principal desenvolupador és el Projecte GNU, +i el sistema és bàsicament el GNU. +

+Si et sents fins i tot més propens a atorgar reconeixement a qui el mereix, +podries pensar que alguns que han contribuït de forma secundària també +haurien de figurar en el nom del sistema. Si és així, has de saber que no +tenim gens en contra d'això. Si penses que X11 es mereix figurar en el nom +del sistema, i per tant desitges cridar al sistema GNU/X11/Linux, per favor +fes-ho. Si penses que Perl simplement hauria de figurar, i vols escriure +GNU/Linux/Perl, endavant.

+

+Atès que un nom llarg com GNU/X11/Apache/Linux/TeX/Perl/Python/FreeCiv és +absurd, en algun punt hauràs de tallar-lo i ometre els noms de molts altres +desenvolupadors secundaris. No hi ha cap indicació òbvia d'on fixar el punt +de tall, per tant no direm res en contra de la teva elecció.

+

+Diferents punts de tall durien a diferents opcions per a cridar al +sistema. Però un nom que no respecta el reconeixement correcte del sistema, +ni àdhuc amb qualsevol punt de tall, és «Linux». No seria adequat donar tot +el reconeixement a una contribució secundària (Linux) mentre s'omet la +contribució principal (GNU).

+
+ +
Molts altres projectes han contribuït al sistema com és avui, però no +insisteixen en anomenar-lo XYZ/Linux. Per què deuríem fer cas a GNU en +especial? (#others)
+ +
+Milers de projectes han desenvolupat programes inclosos normalment en els +sistemes GNU/Linux d'avui. Tots ells esperen reconeixement per les seves +contribucions, però no són els desenvolupadors principals del sistema +complet, així que no demanen ser reconeguts d'aquesta forma. +

+El GNU és diferent perquè és més que una simple programa que ha contribuït, +més que una simple col·lecció de programes contribuents. El GNU és el marc +on s'ha construït el sistema.

+
+ +
Avui dia GNU és una petita part del sistema; per què hem de mencionar-la? +(#allsmall)
+
+Al 2008 vam trobar que el 15% del repositori main de la +distribuició gNewSense GNU/Linux eren paquets GNU. Linux representava +l'1,5%. De manera que el mateix argument serviria per no anomenar-lo +«Linux». + +

+Avui dia GNU és una part petita, i Linux és una part encara més petita. Però +són el cor del sistema; el sistema es va fer combinant-los. Per això, el nom +«GNU/Linux» continua sent adient. +

+
+ +
Moltes empreses han contribuït al desenvolupament del sistema tal i com el +coneixem; no significa això que deuríem anomenar-lo GNU/Redhat/Novell/Linux? +(#manycompanies)
+ +
+

+El GNU no és comparable a Red Hat o Novell; no és una empresa, una +organització, o cap altre tipus d'activitat. El GNU és un sistema +operatiu. (Quan parlem del Projecte GNU, ens referim al projecte que ha +desenvolupat el sistema GNU.) El sistema GNU/Linux està basat en el GNU, i +és per això que GNU deu apareixer en el nom. +

+

+Moltes de les contribucions d'aquestes empreses al sistema GNU/Linux +resideixen en el codi amb el que han contribuït a diversos paquets del GNU +incloent el GCC i el GNOME. Al dir GNU/Linux estem donant el reconeixement a +aquestes empreses al igual que a la resta de desenvolupadors del GNU. +

+
+ +
Per què escriviu «GNU/Linux» en lloc de «GNU Linux»? (#whyslash)
+ +
+Seguint les regles de l'anglès, en al construcció «GNU Linux» la paraula +«GNU» modifica a «Linux». Pot significar també «la versió Linux de GNU» o +«Linux, que és un paquet del GNU.» Cap d'aquests significats s'ajusta a la +situació real. +

+Linux no és un paquet del GNU; ja que no va ser desenvolupat baix el els +auspicis del Projecte GNU o va contribuir específicament al Projecte +GNU. Linus Torvalds escrigué Linux independentment, com un projecte +personal. Així que el significat que s'extreu de «Linux, que és un paquet +del GNU» no és cert.

+

+No parlem d'una versió GNU del Linux, el nucli. Les distribucions lliures +GNU/Linux tenen una versió +pròpia de Linux, ja que la versió «estàndard» conté firmware no +lliure. Si formés part del Projecte GNU, podria considerar-se «GNU Linux», +però no volem anomenar-lo així perquè crearia confusió.

+

+Nosaltres parlem sobre una versió del GNU, el sistema operatiu, que es +distingeix per tenir el Linux com a nucli. La barra està per donar-li un +significat correcte ja que significa «combinació». (Penseu en +«Entrada/Sortida».) Aquest sistema és la combinació del GNU i el Linux; +d'ací, «GNU/Linux».

+

+No hi ha altres maneres d'expressar «combinació». Si penseu que el signe de +la suma (+) és clar, si us plau utilitzeu-lo. En francès, un guió és +clarificador: «GNU-Linux». En castellà, de vegades diem «GNU con Linux».

+
+ +
Per què «GNU/Linux» en lloc de «Linux/GNU»? (#whyorder)
+ +
+

+És més apropiat mencionar la contribució principal primer. La contribució +del Projecte GNU al sistema no és sols més gran i anterior que la del Linux, +sinó que a més nosaltres començàrem tota l'activitat.

+

+No obstant això, si preferiu anomenar al sistema «Linux/GNU», és molt millor +que allò que la gent acostuma a fer: ometre al GNU completament i fer +parèixer que Linux és el sistema complet.

+
+ +
Els desenvolupadors de la meva distribució l'anomenen «Foobar Linux», però +no expliquen en què consisteix el sistema. Per què no el poden anomenar com +vulguin? (#distronames0)
+
+Anomenar un sistema «Foobar Linux» implica que és una varietat de «Linux», i +la gent ho entén d'aquesta manera. + +

+Si van anomenar a una distribució GNU/Linux «Foobar BSD», podeu afirmar que +és un error. Hauríeu de dir-los: «Aquest sistema no és BSD.» I de fet, +tampoc és Linux.

+
+ +
La meva distribució es diu «Foobar Linux»; no demostra això que és realment +Linux? (#distronames)
+ +
+

Això significa que la gent que fa la distribució «Foobar Linux» està +repetint l'error habitual. Ens complau que distribucions com Debian, +Dragora, Musix, Trisquel i Venenux hagin adoptat GNU/Linux com a part del +seu nom oficial, i esperem que si esteu participant en alguna distribució, +els animeu a fer el mateix.

+
+ +
El nom oficial de la meva distribució és «Foobar Linux»; no és incorrecte +anomenar-la de cap altra manera que no sigui «Foobar Linux»? (#distronames1)
+ +

Quan ells difonen informació falsa canviant «GNU» per «Linux», i anomenen la +seva versió «Foobar Linux», és adient corregir aquesta tergiversació +anomenant-lo «Foobar GNU/Linux».

+ +
No seria més efectiu demanar a les companyies com Mandrake, Red Hat i IBM +anomenar «GNU/Linux» a les seves distribucions en lloc de demanar-ho als +particulars? (#companies)
+ +
+No és una elecció d'un o d'un altre—nosaltres demanem a les companyies, a +les organitzacions i als particulars a difondre la paraula. De fet, els ho +hem demanat a aquestes tres companyies. Mandrake va dir que utilitzaria el +terme «GNU/Linux» algunes vegades, però IBM i Red Hat es refusaren a +ajudar. Un executiu digué: «És purament una decisió comercial; esperem fer +més diners anomenant-la ‘Linux’.» En altres paraules, a la companyia no li +importava el que era cert. +

+No podem fer que canviïn, però no som dels que es rendeixen perquè el camí +no sigui fàcil. Podeu no tenir tanta influència com IBM o Red Hat, però +podeu seguir ajudant. Junts podem canviar la situació al punt en el que les +companyies treguin més profit anomenant a les seves distribucions +«GNU/Linux».

+
+ +
No seria millor reservar el nom «GNU/Linux» per a les distribucions que +disposen de programari lliure únicament? Al cap i a la fi, aquest és l'ideal +del GNU. (#reserve)
+ +
+La pràctica àmpliament estesa d'afegir programari no lliure als sistemes +GNU/Linux és un gran problema per a la nostra comunitat. Això ensenya als +usuaris que el programari no lliure és bo i que utilitzar-lo és part de +l'esperit del «Linux». Molts grups d'usuaris del «Linux» entenen com a +missió pròpia ajudar a usuaris de programari no lliure i inclús animen als +venedors a exposar-los en els seus mostradors. Adopten l'objectiu «d'ajudar +als usuaris» del GNU/Linux (fins i tot ajudant-los a utilitzar aplicacions i +controladors no lliures), o fer al sistema més popular a costa de la seva +llibertat. +

+La qüestió és com intentar canviar això.

+

+Donat que gran part de la comunitat que utilitza el GNU amb el Linux no +saben el que és, des del nostre punt de vista, desacreditar aquestes +versions adulterades, dient que no són el GNU realment, no ensenyaria als +usuaris a valorar més la llibertat. No entendrien el missatge. Respondrien +que mai havien pensat que aquests sistemes fossin el GNU.

+

+La forma correcta per a tractar que aquests usuaris vegin una connexió amb +el concepte de llibertat és exactament la contrària: informar-los que +aquests sistemes són versions del GNU, que tots estan basats en un sistema +que existeix específicament per al benefici de la llibertat dels seus +usuaris. Amb aquest coneixement, els usuaris podran començar a reconèixer +Lindows i l'anomenat «United Linux» com versions adulterades i pervertides +del GNU.

+

+És molt útil fundar Grups d'Usuaris de GNU/Linux, que anomenin al sistema +GNU/Linux i adoptin els ideals del Projecte GNU com una base per a les seves +activitats. Si el Grup d'Usuaris de Linux de la seva regió sofreix dels +problemes esmentats anteriorment, us suggerim que comenci una campanya +dintre del grup per a canviar la seva orientació (i el seu nom) o començar +un altre grup nou. La gent que enfoca les seves energies en els objectius +més superflus estan en el seu dret de fer-ho, però no deixis que +t'arrosseguin amb ells!

+
+ +
Per què no fer una distribució GNU del Linux (sic) i anomenar-la GNU/Linux? +(#gnudist)
+ +
+Totes les distribucions del «Linux» són de fet versions del sistema GNU amb +el Linux com a nucli. El propòsit del terme «GNU/Linux» és de comunicar +aquest punt. Desenvolupar una nova distribució anomenada «GNU/Linux» +solament, enfosquiria aquest punt que volem recalcar. +

+Quant a l'elaboració d'una distribució de GNU/Linux, ja ho vam fer una +vegada, quan es va fundà el desenvolupament primerenc del Debian +GNU/Linux. Fer-ho de nou no sembla útil; hi hauria molt de treball i tret +que la nova distribució tingués uns avantatges pràctics substancials sobre +les altres distribucions, no serviria per al propòsit.

+

+En lloc d'això ajudem als desenvolupadors de distribucions del GNU/Linux +100% lliures, com la gNewSense i l'Ututo.

+
+ +
Per què no dir simplement que «Linux és el nucli del GNU» i publicar alguna +versió existent del GNU/Linux amb el nom de «GNU»? (#linuxgnu)
+ +
+Podria haver estat una bona idea adoptar el Linux com el nucli del GNU allà +pel 1992. Si ens haguéssim adonat, llavors, quant de temps ens duria fer +funcionar el GNU Hurd, segurament ho hauríem fet. +

+Si agaféssim una versió existent del GNU/Linux i la rebategéssim com «GNU», +seria com agafar una versió del sistema GNU i rebatejar-la com «Linux». Això +no estaria bé, i no volem actuar així.

+
+ +
Va condemnar el Projecte GNU i es va oposar a utilitzar el Linux en els +primers dies? (#condemn)
+ +
+No adoptàrem el Linux com el nostre nucli, però ni el condemnàrem ni ens +oposàrem a ell. El 1993 començàrem a discutir les maneres de patrocinar el +desenvolupament del Debian GNU/Linux. També tractàrem de cooperar amb la +gent que estava modificant alguns paquets del GNU per usar-los amb el +Linux. Vam voler incloure els seus canvis en les distribucions estàndard +dels paquets GNU, de manera que poguessin funcionar en les versions GNU +basades en Linux. Però els canvis a sovint es feren a propòsit i no eren +portables. +

+La gent que va fer els canvis mostrà poc interès en cooperar amb +nosaltres. Un d'ells de fet ens digué que no volia treballar amb el Projecte +GNU perquè era un «usuari del Linux». Això fou un shock per a nosaltres, +perquè la gent que havia portat els paquets del GNU a altres sistemes +operatius generalment volia treballar amb nosaltres. No obstant això, aquest +grup del Linux que desenvolupava un sistema que estava basat principalment +en el GNU fou el primer (i pràcticament l'únic) que no estava disposat a +treballar amb nosaltres.

+

+Així fou com aquesta experiència ens mostrà que la gent estava anomenant +«Linux» a una versió del GNU i aquesta confusió estava obstruint el nostre +treball. Demanar que anomeneu al sistema «GNU/Linux» és la nostra resposta a +aquest problema i a altres causats per dir inadequadament «Linux» al +sistema.

+
+ +
Per què esperàreu tant per demanar a la gent que usés el nom GNU/Linux? +(#wait)
+ +
+

De fet no ho férem. Començàrem parlant en privat amb els desenvolupadors i +distribuïdors allà pel 1994 i començàrem amb la campanya pública el +1996. Per la nostra part, continuarem tant de temps com sigui necessari.

+
+ +
Deuria aplicar-se la convenció GNU/nom a tots els programes que estan +llicenciats amb la GPL? (#allgpled)
+ +
+Mai ens referim a un programa individual com «GNU/nom». Quan un +programa és un paquet del GNU, acostumem a anomenar-lo «GNU nom». +

+El GNU, el sistema operatiu, està fet de molts tipus de programes. Alguns +dels programes del GNU foren escrits com a part del Projecte GNU o hi +contribuïren específicament; aquests són els paquets GNU i acostumem a +emprar el mot «GNU» en els seus noms.

+

+És cosa dels desenvolupadors d'un programa decidir si volen contribuir i fer +el programa un paquet del GNU. Si desenvolupeu un programa i us agradaria +que fos un part del GNU, per favor, escriviu a <gnu@gnu.org>, així el podrem avaluar i +decidir si el incloem com a paquet.

+

+No seria apropiat posar el nom GNU a tots els programes individuals que han +estat publicats amb la llicència GPL. Si escriviu un programa publicat amb +la llicència GPL no significa que el Projecte GNU l'haja escrit o l'hageu +escrit per a nosaltres. Per exemple, el nucli, el Linux, està publicat sota +la GNU GPL, però Linus no l'escrigué com a part del Projecte GNU—va fer el +treball independentment. Si quelcom no és un paquet del GNU, el Projecte GNU +no pot respondre per ell i posar «GNU» en el seu nom seria impropi.

+

+En contrast, reclamem el reconeixement global del sistema operatiu GNU en +conjunt, encara que no per a tots i cadascun dels programes que hi ha en +ell. El sistema existeix com a tal gràcies a la nostra determinació i +persistència des de l'any 1984, molts anys abans de que el Linux es comencés +a desenvolupar.

+

+El sistema operatiu en el que es popularitzà el Linux fou bàsicament el +mateix que el sistema operatiu GNU. No era exactament el mateix, perquè +tenia un nucli distint, però era de forma majoritària el mateix sistema. Era +una variant del GNU. Era el sistema GNU/Linux.

+

+El Linux continua sent utilitzat principalment en les variacions d'aquest +sistema—en les versions d'avui del sistema GNU/Linux. El que dóna a aquests +sistemes la seva identitat és que el GNU i el Linux estan al seu centre, no +el Linux en solitari.

+
+ +
Atès que molt del GNU prové de l'Unix, no deuria el GNU donar-li +reconeixement a l'Unix emprant «Unix» en el seu nom? (#unix)
+ +
+Realment, res del GNU prové de l'Unix. L'Unix era programari propietari (i +segueix sent-ho), així que utilitzat alguna part del seu codi en el GNU +hauria segut il·legal. No és una coincidència; per això desenvoluparem el +GNU: ja que no podíem usar amb llibertat l'Unix o qualsevol altre dels +sistemes operatius del moment, necessitàrem crear un sistema lliure per +substituir-lo. No podíem copiar programes, ni tampoc parts d'ells, de +l'Unix; tot havia de ser escrit de nou. +

+Cap codi del GNU prové de l'Unix, però el GNU és un sistema compatible amb +l'Unix; Per tant, moltes de les idees i especificacions del GNU venen de +l'Unix. El nom «GNU» és una forma humorista de pagar aquest tribut a l'Unix, +seguint la tradició dels hackers dels acrònims recursius que començà als +anys 70.

+

+El primer acrònim recursiu fou el TINT (TINT Is Not TECO – El +TINT no és el TECO). L'autor del TINT escrigué una altra aplicació del TECO +(hi havia moltes altres, per a diferents sistemes), però en lloc +d'anomenar-lo amb un nom avorrit com «algunaaltracosa TECO», pensà +en un nom divertit i intel·ligent. (Això és el que significa el hacking: diversió amb +astúcia.)

+

+A altres hackers els agradà tant el nom que decidirem imitar la proposta. Es +convertí en una tradició que, quan escrivies un programa que era semblant a +un altre existent (anem a imaginar que s'anomenava «Klever»), se l'anomenava +amb un acrònim recursiu, com «MINK» per a MINK Is Not Klever +(El MINK no és el Klever). Amb aquest esperit anomenàrem a la nostra +alternativa per a l'Unix GNU's Not Unix.

+

+Històricament, AT&T que fou qui desenvolupà l'Unix no donà permís a +ningú per usar el mot «Unix» en el nom d'un sistema similar, no ho permetien +fins i tot quan el 99% del codi era copiat de l'Unix. AT&T de fet +amenaçava amb denunciar a qualsevol que intentara actuar així. Aquest és el +motiu per el qual cada una de les versions modificades de l'Unix (que són +totes tant propietàries com l'Unix) tenen noms completament diferents que no +inclouen el mot «Unix».

+
+ +
Deuríem dir «GNU/BSD» també? (#bsd)
+ +
+No anomenem als sistemes BSD (FreeBSD, etc.) com sistemes «GNU/BSD», perquè +aquest terme no s'ajusta a la història dels sistemes BSD. +

+Els sistemes BSD foren desenvolupats per la UC Berkeley com a programari +propietari als anys 80, i es feren lliures a principis dels anys 90. Un +sistema operatiu lliure que existeixi avui en dia és, segurament, una +variant del GNU o del BSD.

+

+La gent a vegades pregunta si el BSD és també una variant del GNU, com ho és +el GNU/Linux. No ho és. Els desenvolupadors del BSD s'inspiraren en +alliberar el seu codi prenent com a exemple el Projecte GNU, i foren les +sol·licituds dels activistes del GNU les que ajudaren a convèncer-los, però +el codi de poc a veure amb el del GNU.

+

+Els sistemes BSD d'avui utilitzen alguns paquets del GNU, igual que el +sistema GNU i les seves variants utilitzen alguns programes del BSD; no +obstant això, els sistemes en conjunt són diferents i han evolucionat per +separat. Els desenvolupadors del BSD no van escriure un nucli i l'afegiren +al sistema GNU, així que un nom com GNU/BSD no s'ajustaria a la realitat.

+

+La connexió entre el GNU/Linux i el GNU és més estreta, i és per això que el +nom «GNU/Linux» és apropiat per al sistema.

+

+Hi ha una versió del GNU que empra el nucli del NetBSD. Els seus +desenvolupadors l'anomenen «Debian GNU/NetBSD», però «GNU/nuclidelNetBSD» +seria més exacte, ja que el NetBSD és un sistema complet, no sols el +nucli. Aquest no és un sistema BSD, perquè la majoria del que hi ha en ell +és el mateix que trobem en un sistema GNU/Linux.

+
+ +
Si instal·lo ferramentes del GNU en el Windows, significa això que estic +executant un sistema GNU/Windows? (#othersys)
+ +
+No de la mateixa forma que el que significa «GNU/Linux». Les ferramentes del +GNU són sols una part del programari GNU, que és sols una part del sistema +GNU, i baix d'aquests sols tindríeu un altre sistema operatiu complet que no +té res a veure amb el GNU. Amb tot això, és una situació ben diferent a la +del GNU/Linux. +
+ +
Linux no pot utilitzar-se sense GNU? (#justlinux)
+ +
+Linux s'utilitza sol o amb altres petits programes en algunes +aplicacions. Aquests petits sistemes estan molt lluny del sistema +GNU/Linux. Els usuaris, per exemple, no els instal·len als seus ordinadors, +i els trobarien bastant decebedors. Està bé dir que aquestes aplicacions +corren només sobre Linux, per mostrar fins a quin punt aquestes petites +plataformes són diferents de GNU/Linux. +
+ +
Quant del sistema GNU ha de contenir un sistema per ser GNU/Linux? (#howmuch)
+ +
+«Quant» no és una pregunta que tingui sentit, perquè el sistema GNU no te +límits precisos. +

+GNU és un sistema operatiu mantingut per una comunitat. Inclou molt més que +els paquets de programes GNU (dels quals tenim un llista específica), i la +gent afegeix constantment més paquets. Malgrat aquests canvis, hi ha el +sistema GNU, i afegir-li Linux dóna com a resultat GNU/Linux. Si utilitzeu +una part del sistema GNU i n'ometeu una altra, no hi ha manera de dir +«quant» n'utilitzeu.

+

+Si ho mirem al nivell dels paquets, Linux és un paquet important del sistema +GNU/Linux. La inclusió d'un paquet important de GNU és suficient per +justificar que demanem una menció equitativa. +

+
+ +
Hi ha sistemes Linux [sic] complets sense GNU? (#linuxsyswithoutgnu)
+ +
+Hi ha sistemes complets que contenen Linux i no GNU; un exemple és +Android. Però es un error anomenar-los sistemes «Linux», igual que és un +error anomenar sistema «Linux» a GNU. +

+Android és molt diferent del sistema GNU/Linux, perquè els dos tenen molt +poc codi en comú. De fet, l'única cosa que tenen en comú és Linux.

+

+Si anomeneu «Linux» al conjunt del sistema GNU/Linux, trobareu necessari dir +coses com «Android conté Linux, però no és Linux, perquè no té les +biblioteques i utilitats habituals de Linux [sic]», volent dir amb això el +sistema GNU.

+

+Android conté tant de Linux com GNU/Linux. El que no té és el sistema +GNU. Android el substitueix per programari de Google, que funciona de manera +bastant diferent. El que fa Android diferent de GNU/Linux és l'absència de +GNU.

+
+ +
Per què no anomenar als sistemes «Linux» de totes maneres i així reforcen el +paper de Linus Torvalds com a «posterboy» (imatge) de la nostra comunitat? +(#helplinus)
+ +
+Linus Torvalds és el «posterboy» (és altra gent la que ha elegit la paraula, +no nosaltres) per als seus objectius, no per als nostres. El seu objectiu és +fer al sistema més popular i creu que la seva aportació a la societat és +simplement pràctica: la seva potència, fiabilitat i facilitat +d'obtenció. Mai a defès la llibertat de +cooperar com un principi ètic, i és per això que la gent no relaciona el +nom «Linux» amb aquest principi. +

+Linus manifesta públicament el seu desacord amb els ideals del moviment pel +programari lliure. Ha desenvolupat programari privatiu en el seu treball +durant anys (i així ho manifestà davant d'una gran audiència en una +conferència de la «Linux»World), i convida públicament als desenvolupadors +del Linux, el nucli, a emprar programari privatiu per treballar amb ell. I +encara va més enllà, ens retreu als qui suggerim que els enginyers i +científics devem tenir en compte les conseqüències socials del nostre +treball—menyspreant d'aquesta manera les lliçons que la societat aprengué +del desenvolupament de la bomba atòmica.

+

+No hi ha res dolent amb escriure un programa lliure per aprendre i +divertir-se; el nucli que Linus va escriure per els seus propis motius fou +una important contribució a la nostra comunitat. Però aquestes motivacions +no són la raó per la qual un sistema lliure i complet, el GNU/Linux, +existeix, i aquestes tampoc mantindran fora de perill la nostra llibertat en +el futur. El públic necessita saber això. Linus té el dret de promoure les +seves idees; no obstant això, la gent les persones deuen ser conscients que +el sistema operatiu en qüestió prové del ideal de la llibertat, no de les +idees de Linus.

+
+ +
No és un error per la nostra part etiquetar l'obra de Linus Torvalds com a +GNU? (#claimlinux)
+ +
+Seria erroni, i per això no ho fem. L'obra de Torvalds és Linux, el nucli; +nosaltres tenim cura de no atribuir aquesta obra al Projecte GNU i no la +qualifiquem de «GNU». Nosaltres parlem del sistema complet; el nom +«GNU/Linux» reconeix la seva tasca. +
+ +
Està Linus Torvalds d'acord amb que el Linux és sols el nucli? (#linusagreed)
+ +
+

Ho reconegué al començament. En les notes de les primeres publicacions del +Linux escrigué: «La +majoria de les ferramentes utilitzades amb el linux són programari del GNU i +tenen la llicència copyleft del GNU. Aquestes ferramentes no estan en la +distribució — pregunteu-me (a mi o a GNU) per més informació.»

+
+ +
Per què no acabeu el nucli GNU Hurd, publiqueu el conjunt del sistema GNU i +oblideu el tema de com s'ha d'anomenar GNU/Linux? (#finishhurd)
+ +
+Ens agradaria tenir reconeixement pel sistema operatiu GNU amb independència +del nucli que s'utilitzi. + +

Fer que el nucli GNU Hurd funcioni prou bé com per competir amb Linux seria +una feina important, i no és clarament necessari. L'única cosa errònia des +del punt de vista ètic del nucli de Linux és la inclusió del firmware +«blobs»; la millor manera de resoldre aquest problema és desenvolupar un substitut +lliure de blobs.

+
+ +
La batalla ja està perduda; la societat ha pres la seva decisió i no podem +canviar-la, així que per què seguir pensant amb això? (#lost)
+ +
+No ens trobem en una batalla, és un campanya d'educació. Com anomenar al +sistema no és una decisió unipersonal, presa en un moment per «la societat»: +cada persona, cada organització, pot decidir quin nom prefereix +utilitzar. No podeu fer que la resta usen el nom «GNU/Linux», però podeu +decidir anomenar-lo «GNU/Linux» vosaltres mateixa—i fent-ho, estareu +ajudant-nos. +
+ +
La societat ha pres la seva decisió i no podem canviar-la, per tant què té +de bo anomenar al sistema «GNU/Linux»? (#whatgood)
+ +
+No ens trobem en una situació de tot o res: Les imatges de correcte i +incorrecte són idees que han sigut difoses, més o menys, per vàries +persones. Si anomeneu al sistema «GNU/Linux», estareu ajudant als altres a +aprendre la vertadera història del sistema, el seu origen, i la raó per la +que va ser creat. No podeu corregir els malentesos a tots els llocs +vosaltres sols, no més que nosaltres, però podeu ajudar. Si sols un pocs +centenars de personen us veuen utilitzar el terme «GNU/Linux», haureu educat +a un substancial número de persones amb molt poc treball. I alguns d'ells +ensenyaran el nom correcte a altres. +
+ +
No seria millor anomenar al sistema «Linux» i ensenyar a la gent el seu +vertader origen amb una explicació de deu minuts? (#explain)
+ +
+Si voleu ajudar-nos explicant a altres d'aquesta forma, apreciem el vostre +esforç, però aquest no és el millor mètode. No és tan efectiu com anomenar +al sistema «GNU/Linux», i fa que gasteu ineficientment el vostre temps. +

+ És ineficient perquè pot no penetrar en la societat i segurament no es +propague. Algunes de les persones que escolten la vostra explicació estaran +atents i potser es facin amb una idea correcta de l'origen del sistema. Però +és molt difícil que repetisquen l'explicació a altres quan parlen del +sistema. Segurament l'anomenaran simplement «Linux». Sense cap intenció, +estaran difonent una imatge incorrecta.

+

+ És ineficient perquè duu molt de temps. Dient i escrivint «GNU/Linux» us +durà sols uns pocs segons al dia, ni tan sols minuts, així que podreu +permetre-us arribar a més gent d'aquesta forma. Distingint entre Linux i +GNU/Linux quan escriviu i parleu és, de lluny, el camí més fàcil per ajudar +el Projecte GNU de forma eficient.

+
+ +
Molta gent es riu de vostès quan els demaneu que anomenen al sistema +GNU/Linux. Per què us sotmeteu a aquest tracte? (#treatment)
+ +
+Anomenar «Linux» al sistema indueix a la gent a idees equivocades sobre la +seva història i la raó de la seva existència. La gent que es riu de la +nostra demanda segurament s'haja fet amb aquesta idea equivocada—ells pensen +que el nostre treball el va fer Linus, així que es riuen quan els demanem +reconeixement per aquest. Si ells saberen la veritat, probablement no se'n +riurien. +

+Perquè hem de córrer el risc de fer una petició de la qual a vegades se'ns +riuran? Perquè a sovint ha segut profitós per ajudar al Projecte +GNU. Correrem aquest risc de sofrir abusos immerescuts per tal d'aconseguir +els nostres objectius.

+

+Si us trobeu amb una situació d'aquest tipus, no us quedeu de braços +creuats. Si us plau, ensenyeu a la gent que se'n riu la vertadera +història. Quan vegen com es justifica la petició, tot aquell amb un poc de +seny deixarà de riure's.

+
+ +
Alguna gent s'enfada amb vosaltres quan els demaneu que anomenen GNU/Linux +al sistema. No sortiu pendent quan feu que s'enfadin? (#alienate)
+ +
+No massa. La gent que no aprecia el nostre paper en el desenvolupament del +sistema no és massa probable que faci un esforç substancial per +ajudar-nos. Si ho fan, per exemple publicant programari lliure, és quasi +segur que ho fan per altres motius i no amb la intenció +d'ajudar-nos. Mentrestant, si estan ensenyant a la gent a atribuir el nostre +treball a algú altre, estan soscavant la nostra habilitat de rebre ajuda +d'altres. +

+No té sentit preocupar-se per alienar a les persones que de fet no cooperen +amb nosaltres, i és contraproduent no corregir un problema per no voler +entrar en conflicte amb qui el perpetua. Per tant, seguirem tractant de +corregir la confusió.

+
+ +
Encara que heu contribuït, això us legitima per canviar el nom del sistema +operatiu? (#rename)
+ +
+No estem canviant el nom a res; hem estat anomenant «GNU» al sistema des de +que l'anunciàrem el 1983. Qui intentà canviar-li el nom a «Linux» no devia +haver-ho fet.
+ +
No és equivocat forçar a la gent a anomenar al sistema «GNU/Linux»? (#force)
+ +
+Seria equivocat forçar-la i no ho intentem. Nosaltres anomenem «GNU/Linux» +al sistema i us demanem que també ho feu vosaltres. +
+ +
Per què no demandar a la gent que anomeni «Linux» al sistema sencer? (#whynotsue)
+ +
+No hi ha motius legals per demandar-los, però com que creiem en la llibertat +d'expressió, tampoc volem fer-ho. Nosaltres simplement demanem a la gent que +anomeni «GNU/Linux» al sistema perquè és el correcte. +
+ +
No deuríeu posar alguna clàusula a la GNU GPL per requerir a la gent a +anomenar al sistema «GNU»? (#require)
+ +
+El propòsit de la GNU GPL és protegir la llibertat dels usuaris de tot +aquell que vulga fer versions privatives del programari. Encara que és cert +que els qui anomenen «Linux» al sistema, a sovint fan coses que limiten la +llibertat dels usuaris, com ara empaquetar programari no lliure amb el +sistema GNU/Linux o fins i tot desenvolupar programari privatiu per al seu +ús, el mer acte d'anomenar «Linux» al sistema no és, per si mateixa, denegar +als usuaris la seva llibertat. Seria inadequat fer que la GPL restringís +quin nom poden utilitzar les persones per al sistema. +
+ +
Atès us oposeu a la clàusula de la llicència BSD original que exigeix que es +reconega a la Universitat de Califòrnia la seva tasca, no resulta hipòcrita +que demaneu reconeixement per al Projecte GNU? (#BSDlicense)
+ +
+Seria hipòcrita exigir usar el nom GNU/Linux en una clàusula de la +llicència, i no ho fem. Sols us demanem que ens doneu el +reconeixement que mereixem. + +

+Noteu que hi ha com a mínim dues llicències +BSD diferents. Per a major claredat, no utilitzeu si us plau +l'expressió «llicència BSD» sense especificar quina.

+
+ +
Ja que no vau afegir cap clàusula a la GNU GPL per exigir a la gent que +anomenés «GNU» al sistema, us mereixeu el que ha passat; perquè us queixeu +ara? (#deserve)
+ +
+La pregunta pressuposa una premissa ètica (més bé controvertida): si la gent +no us força a tractar-la bé, teniu el dret d'aprofitar-vos-en tant com +vulgueu. En altres paraules, assumeix que el poder dóna la raó. +

+Esperem que estigueu desacord amb aquesta premissa, així com nosaltres ho +estem.

+
+ +
No seria millor no contradir el que molta gent creu? (#contradict)
+ +
+No creiem que hem de seguir un gran nombre de persones perquè han segut +enganyats. Esperem que també us decidiu per la veritat, que és l'important. +

+Mai haguéssim pogut desenvolupar un sistema operatiu lliure sense negar la +creença, que era acceptada per la majoria de la gent, de que el programari +privatiu era legítim i acceptable.

+
+ +
Atès que molta gent l'anomena «Linux», no el converteix en el nom correcte? +(#somanyright)
+ +
+No creiem que un error acceptat per la majoria el faça cert. +
+ +
No és millor anomenar el sistema amb el nom amb què la majoria dels usuaris +ja el coneixen? (#knownname)
+ +
+Els usuaris no són incapaços d'aprendre. Ja que «GNU/Linux» inclou «Linux», +entendran el que esteu dient. Si afegiu una vegada »(sovint designat +erròniament com a ‘Linux’)», ho entendran tot. +
+ +
Molta gent es preocupa de què és més beneficiós o de qui surt guanyant i no +es fixa en els arguments sobre el que està bé i el que està mal. No creieu +que obtindríeu més suport de la seva part per un altre camí? (#winning)
+ +
+Preocupar-se sols d'allò que és més beneficiós o de qui surt guanyant és una +forma immoral de viure. El programari no lliure és un exemple d'aquesta +visió immoral i es nodreix d'aquesta. Així que a la llarga és contraproduent +per a nosaltres sotmetre's a aquesta visió. Continuarem parlant sobre allò +que està bé i el que està malament. +

+Esperem que sigueu dels qui us importa el que està bé i el que és dolent.

+
+ +
+ +
+ + +
+ + + + + + + + + -- cgit v1.2.3