From 1ae0306a3cf2ea27f60b2d205789994d260c2cce Mon Sep 17 00:00:00 2001 From: Christian Grothoff Date: Sun, 11 Oct 2020 13:29:45 +0200 Subject: add i18n FSFS --- .../blog/articles/ca/gnu-history.html | 205 +++++++++++++++++++++ 1 file changed, 205 insertions(+) create mode 100644 talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-history.html (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-history.html') diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-history.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-history.html new file mode 100644 index 0000000..8f60baa --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/gnu-history.html @@ -0,0 +1,205 @@ + + + + + + +Descripció del Sistema GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation + + + + + +

Descripció del Sistema GNU

+ +

+El sistema operatiu GNU és un sistema de programari completament lliure +compatible amb Unix. GNU significa GNU's Not Unix (GNU no és +Unix). Richard Stallman va fer l'Anunci inicial del Projecte GNU al +setembre de 1983. El març de 1985 es va publicar una versió més llarga +anomenada Manifest GNU que ha estat +traduïda a diferents idiomes.

+ +

+Es va triar el nom «GNU» perquè complia certs requisits. Primer, era un +acrònim recursiu de GNU's Not Unix; segon, era una paraula +existent; i tercer, era divertida de pronunciar (o de cantar).

+ +

+La paraula «lliure» de «programari lliure» fa referència a la llibertat, no al preu. Podeu o no pagar +un preu determinat per obtenir el programari GNU. Sigui quina sigui la +manera en què obtingueu el programari, teniu drets bàsics a l'hora +d'usar-lo. La llibertat d'utilitzar el program com vulgueu; la llibertat de +copiar el programa i oferir-lo als vostres amics o companys de feina; la +llibertat de modificar el programa de la manera que vulgueu, ja que disposeu +de ple accés al codi font; la llibertat de distribuir una versió millorada i +d'aquesta manera ajudar a la comunitat (si redistribuïu programari GNU, +podeu fixar un preu per l'acte físic de transferir la còpia, o bé podeu +donar-les de franc).

+ +

+El projecte consistent en desenvolupar el sistema GNU s'anomena «Projecte +GNU». El Projecte GNU fou concebut l'any 1983 per tal de continuar l'esperit +cooperatiu que havia prevalgut a la comunitat informàtica durant els seus +anys inicials. El projecte GNU pretenia fer altre cop possible la cooperació +mitjançant l'eliminació dels obstacles a la cooperació que havien imposat +els titulars de programari propietari.

+ +

+L'any 1971, quan Richard Stallman va iniciar la seva activitat al MIT, es +trobava dins d'un grup on només es feia servir programari lliure. Fins i tot les +empreses del sector oferien sovint programari lliure. Els programadors +tenien plena llibertat de cooperar amb els altres, i gairebé sempre ho +feien.

+ +

+Però als anys 80 la majoria del programari esdevingué propietari, que +vol dir que tenia propietaris que podien impedir, i fins i tot prohibir, la +cooperació entre usuaris. Això va fer que el projecte GNU esdevingués +necessari.

+ +

+Cada usuari necessita un sistema operatiu: sense un sistema operatiu lliure +no podeu engegar l'ordinador sense haver de caure als braços del programari +propietari. Per tant la primera tasca a dur a terme fou crear un sistema +operatiu lliure.

+ +

+Vam decidir fer un sistema operatiu compatible amb Unix pel fet que el +disseny general havia estat ja implementat, i pel fet que la compatibilitat +feia fàcil que els usuaris de Unix passessin de Unix a GNU.

+ +

+Un sistema operatiu a l'estil d'Unix inclou un nucli, compiladors, editors, +formatadors de text, programari per al correu electrònic, interfícies +gràfiques, biblioteques, jocs i moltes altres coses. Escriure un sistema +operatiu de cap a peus és per tant una tasca llarga. Vam començar el gener +de 1984. La Free Software Foundation es va +fundar l'octubre de 1985, inicialment per recollir fons que permetessin +desenvolupar GNU.

+ +

Cap a 1990 havíem escrit o desenvolupat tots els components principals, +llevat d'un: el nucli. Poc després, el 1991, Linus Torvalds va desenvolupar +Linux, un nucli semblant al de Unix, i el va publicar com a programari +lliure el 1992. La combinació de Linux amb el sistema GNU, que estava +gairebé complet, va donar lloc a un sistema operatiu complet: el sistema +GNU/Linux. Les estimacions actuals indiquen que milions de persones +utilitzen avui sistemes GNU/Linux, normalment a través de distribucions GNU/Linux. La versió +principal de Linux conté ara blocs no lliures de firmware; els activistes +del programari lliure mantenen actualment una versió modificada lliure de +Linux, anomenada +Linux-libre.

+ +

+De tota manera, el Projecte GNU no s'ha volgut limitar a sistemes +operatius. Volem oferir qualsevol mena de programari que els usuaris +desitgin tenir. Això també inclou programari d'aplicacions. El Directori de programari lliure és un catàleg de totes +els programes i aplicacions lliures.

+ +

+També volem oferir programari per a usuaris que no siguin experts en +informàtica. Per això vàrem desenvolupar un escriptori gràfic (anomenat GNOME) que +ajudés als nouvinguts a utilitzar elsistema GNU.

+ +

També volem oferir jocs i altres entreteniments. Disposem ja de molts jocs lliures.

+ +

+Fins on pot arribar el programari lliure? No hi ha límits, excepte quan lleis com els sistemes de +patents prohibeixen el programari lliure. L'objectiu final és oferir +programari lliure capaç de realitzar totes les tasques que els usuaris volen +dur a terme i convertir el programari propietari en una cosa del passat.

+ +
+ + +
+ + + + + + + + -- cgit v1.2.3