diff options
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-gnu-linux.html')
-rw-r--r-- | talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-gnu-linux.html | 278 |
1 files changed, 278 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-gnu-linux.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-gnu-linux.html new file mode 100644 index 0000000..69dfacd --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-gnu-linux.html @@ -0,0 +1,278 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/gnu/why-gnu-linux.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.79 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Per què GNU/Linux? - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/gnu/po/why-gnu-linux.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Què hi ha en un nom?</h2> + +<p><strong>per <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a></strong></p> + +<div class="announcement"> + <blockquote><p>Per saber més sobre aquesta qüestió podeu llegir les nostres <a +href="/gnu/gnu-linux-faq.html"> preguntes freqüents sobre GNU/Linux</a>, la +nostra pàgina sobre <a href="/gnu/linux-and-gnu.html"> Linux i el Projecte +GNU</a>, que explica la història del sistema GNU/Linux en relació amb el seu +nom, i la pàgina sobre <a href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html"> +Usuaris de GNU que mai no han sentit parlar de GNU</a>. + +</p></blockquote> +</div> + +<p> +Els noms transmeten significats; l'elecció de les nostres paraules determina +el significat del que diem. Un terme inadequat comunica a la gent una idea +equivocada. Una rosa, amb qualsevol altre nom, faria la mateixa bona +olor. Però si se l'anomena «llapis», la gent quedarà bastant decebuda quan +intenti utilitzar-la per escriure. I si anomenem «roses» als llapis, la gent +no podrà entendre per a què serveixen els llapis. Si anomeneu «Linux» al +nostre sistema operatiu, es transmet una idea equivocada sobre l'origen, la +història i el propòsit del sistema. Si l'anomeneu <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a>, transmetreu (encara que no +sigui en detall) una idea més precisa.</p> +<p> +Però té això alguna importància per a la nostra comunitat? És important que +la gent conegui l'origen, la història i el propòsit del sistema? Sí, perquè +les persones que obliden la història sovint estan condemnades a +repetir-la. El Món Lliure que s'ha format al voltant de <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> no es troba en una situació +segura; els problemes que ens van portar a desenvolupar GNU no estan +completament eradicats i amenacen amb tornar.</p> + +<p> +Quan explico per què és més apropiat anomenar al sistema operatiu GNU/Linux +en comptes de Linux, la gent de vegades em respon d'aquesta forma:</p> + +<blockquote><p> +<em>D'acord, el projecte GNU mereix un reconeixement per la seva feina, +però, realment val la pena muntar un enrenou quan algú no li dóna aquest +reconeixement? L'important no és la feina feta, i no qui la va fer? Hauries +de relaxar-te, sentir-te orgullós per la feina ben feta, i no preocupar-te +del reconeixement.</em> +</p></blockquote> +<p> +Aquest consell només seria assenyat si la situació fos realment aquesta: que +la feina estigués enllestida i hagués arribat el moment de descansar. Tant +de bo que això fos cert! Però abunden els desafiaments, i no és el moment de +creure en un futur garantit. La força de la nostra comunitat es fonamenta en +un compromís de llibertat i cooperació. Utilitzar el terme <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> és una forma de recordar-ho i +d'informar els altres sobre aquests objectius.</p> + +<p> +És possible escriure un bon programa lliure sense pensar en GNU; també s'ha +fet molta i bona feina en nom de Linux. Però el terme «Linux», des que es va +crear, s'ha associat amb una filosofia que no es compromet amb la llibertat +de cooperar. Com que el terme s'utilitza cada vegada més en els negocis, a +la llarga ens serà fins i tot més difícil fer que connecti amb l'esperit de +la comunitat.</p> + +<p> +Un gran repte per al futur del programari lliure prové de la tendència de +les companyies distribuïdores de «Linux» a incloure programari no lliure a +<a href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> en nom de la conveniència i +el poder. Tots els desenvolupadors de les principals distribucions +comercials ho fan; ningú no publica una distribució que sigui totalment +lliure. La majoria d'ells no identifiquen de forma clara els paquets no +lliures a les seves distribucions. Molts fins i tot desenvolupen programari +no lliure i l'agreguen al sistema. Alguns tenen la poca vergonya d'anunciar +sistemes «Linux» amb «llicència per a ordinador individual», cosa que dóna a +l'usuari tanta llibertat com utilitzar Microsoft Windows.</p> + +<p> +Hi ha qui justifica que s'inclogui programari no lliure amb l'excusa de la +«popularitat de Linux» (donant més valor, en conseqüència, a la popularitat +que a la llibertat). De vegades això s'admet obertament. Per exemple, al +Wired Magazine, Robert McMillan, editor del Linux Magazine, opina que «la +migració cap al programari de codi obert hauria d'estar alimentada més per +decisions tècniques que polítiques». I el director general de Caldera va +urgir obertament als usuaris a <a +href="http://www.zdnet.com/article/stallman-love-is-not-free/">abandonar +l'objectiu de la llibertat i a treballar en canvi per la «popularitat de +Linux»</a>.</p> + +<p> +Afegir programari no lliure al sistema <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> pot incrementar la seva +popularitat, si per popularitat entenem el número de persones que utilitzen +una part de <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> en combinació +amb programari no lliure. Però alhora, indueix implícitament a la comunitat +a acceptar el programari no lliure com una cosa bona, i a oblidar l'objectiu +de la llibertat. No serveix de res conduir més de pressa si no pots +mantenir-te a la carretera.</p> + +<p> +Quan el que s'afegeix és una biblioteca o una eina de programació no lliure, +la situació es pot convertir en una trampa per als desenvolupadors de +programari lliure. Si escriuen programari lliure que depengui d'un paquet +que no ho és, els seus programes no podran formar part d'un sistema +totalment lliure. En el passat, Motif i Qt van mantenir atrapada una gran +quantitat de programari per aquest motiu, creant problemes que han trigat +anys a solucionar-se. Motif va continuar sent un problema fins que va quedar +obsolet i va deixar d'utilitzar-se. Posteriorment, la implementació de Java +de Sun, que tampoc no és lliure, va tenir un efecte similar: la <a +href="/philosophy/java-trap.html">trampa de Java</a>, situació que +afortunadament es troba ara redreçada.</p> + +<p> +Si la nostra comunitat continués avançant en aquesta direcció, <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> podria acabar convertit en un +mosaic de components lliures i no lliures. D'aquí a cinc anys tindrem +segurament un munt de programari lliure; però, si no vigilem, difícilment +podrà utilitzar-se sense el programari no lliure que els usuaris esperen +trobar amb ell. Si això passa, la nostra campanya per la llibertat haurà +fracassat.</p> + +<p> +Si publicar alternatives lliures fos simplement una qüestió de programar, +resoldre els problemes futurs seria més senzill a mesura que els recursos de +desenvolupament de la nostra comunitat augmentessin. Però ens enfrontem a +obstacles que amenacen amb fer-ho fins i tot més difícil: les lleis que +prohibeixen el programari lliure. Mentre s'amunteguin les patents de +programari i mentre lleis com la <abbr title="Digital Millennium Copyright +Act">DMCA</abbr> s'utilitzin per prohibir el desenvolupament d'eines +importants de programari lliure com les que permeten veure un DVD o escoltar +una emissió de RealAudio, ens trobarem sense cap forma clara de lluitar +contra els formats de dades secrets i patentats que no sigui +<strong>rebutjar els programes no lliures que els utilitzen</strong>.</p> + +<p> +Afrontar aquests reptes requerirà tot tipus d'esforços. Però el que +necessitem per sobre de tot, per afrontar qualsevol repte, és recordar la +meta de la llibertat per cooperar. No podem confiar que el simple desig +d'aconseguir un programari potent i robust motivi les persones a fer grans +esforços. Necessitem la mena de determinació que té la gent quan lluita per +la seva llibertat i per la seva comunitat, la determinació de continuar +lluitant any rere any sense rendir-se.</p> + +<p> +A la nostra comunitat, aquest objectiu i aquesta determinació emanen +principalment del Projecte GNU. Som nosaltres els que parlem de llibertat i +comunitat com a principis a defensar fermament; les organitzacions que +parlen de «Linux» normalment no ho fan. Les revistes sobre «Linux» +generalment són plenes d'anuncis de programari no lliure; les companyies que +empaqueten «Linux» inclouen programari no lliure en el sistema; altres +companyies diuen «recolzar Linux» amb aplicacions no lliures; els grups +d'usuaris de «Linux» conviden comercials a presentar aquestes aplicacions +com a cosa habitual. El principal lloc on és probable que els membres de la +nostra comunitat trobin aquesta idea de llibertat i determinació és el +Projecte GNU.</p> + +<p> +Però quan la trobin, s'hi sentiran identificats?</p> + +<p> +La gent que sàpiga que està utilitzant un sistema que prové del Projecte GNU +podrà veure una relació directa entre ells mateixos i GNU. No estaran +automàticament d'acord amb la nostra filosofia, però almenys tindran una raó +per pensar en ella seriosament. En canvi, els que es consideren a si +mateixos «usuaris de Linux» i creuen que el Projecte GNU «va desenvolupar +eines que van demostrar ser útils a Linux», generalment només perceben una +relació indirecta entre GNU i ells mateixos. Poden simplement ignorar la +filosofia del Projecte GNU quan es trobin amb ella.</p> + +<p> +El projecte GNU és idealista, i qualsevol que avui dia promogui l'idealisme +s'enfronta amb un gran obstacle: la ideologia imperant fa que la gent +descarti l'idealisme per «poc pràctic». El nostre idealisme ha estat +extremadament pràctic: és la raó per la qual tenim un sistema operatiu <a +href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> lliure. La gent a qui li agrada +molt aquest sistema hauria de saber que és el nostre idealisme fet realitat.</p> + +<p> +Si «la feina» realment estigués feta, si no hi hagués en joc res més que el +reconeixement, potser el més assenyat seria oblidar-se d'aquest tema. Però +aquest no és el cas. Per animar la gent a fer tot el que encara cal fer, és +necessari que se'ns reconegui el que ja hem fet. Si us plau, ajudeu-nos +anomenant <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> al sistema +operatiu.</p> + +<hr /> +<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig s'ha publicat al llibre <a +href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free +Software, Free Society: The Selected Essays of Richard +M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments +a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 2000, 2006, 2007, 2014, 2015, 2016, 2020 Richard Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/">Llicència Creative +Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 21 de +desembre de 2008.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/07/04 09:00:35 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> |