diff options
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-free.html')
-rw-r--r-- | talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-free.html | 399 |
1 files changed, 399 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-free.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-free.html new file mode 100644 index 0000000..48aa30a --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-free.html @@ -0,0 +1,399 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/why-free.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Per què el programari no hauria de tenir propietaris - Projecte GNU - Free +Software Foundation</title> + +<meta name="Keywords" content="GNU, Projecte GNU, FSF, Programari Lliure, Free Software Foundation, Per què +el programari no hauria de tenir propietaris" /> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/why-free.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>Per què el programari no hauria de tenir propietaris</h2> + +<p>per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p> + +<p> +La tecnologia de la informació digital contribueix a fer més fàcil la còpia +i modificació de la informació. Els ordinadors ens prometen de fer-ho més +accessible a tots nosaltres.</p> + +<p> +Però no tothom desitja que sigui més fàcil. El sistema copyright dóna els +drets als "propietaris" de programari, la majoria dels quals pretenen treure +els beneficis potencials que la comunitat pot obtenir de l'ús del +programari. Pretenen ser els únics que puguin copiar i modificar el +programari que utilitzen.</p> + +<p> +El sistema de copyright va néixer i créixer a l'època de la impressió, una +tecnologia que permetia la còpia massiva. El copyright encaixava bé amb +aquella tecnologia perquè només restringia als productors massius de +còpies. No treia cap llibertat als lectors. Un lector ordinari que no fos +propietari d'una impremta només podia copiar llibres amb una ploma i tinta, +i pocs lectors van ser encausats per aquestes pràctiques.</p> + +<p> +La tecnologia digital és més flexible que la impressió: si la informació és +en forma digital, es pot copiar fàcilment i distribuir-la a tercers. Aquesta +gran flexibilitat encaixa malament en un sistema com el del +copyright. Aquesta és la raó de les creixents mesures draconianes i de +dubtosa ètica que actualment garanteixen el copyright del +programari. Considereu les següents quatre pràctiques dutes a terme per la +Software Publishers Association (SPA):</p> + +<ul> +<li>Propaganda massiva afirmant que no és ètic infringir el copyright per tal +d'ajudar el teu amic.</li> + +<li>Cerca de potencials xivatos que informin sobre les activitats dels seus +companys de feina o amics.</li> + +<li>Raids (amb l'ajut de la policia) a oficines i centres educatius, on els +interrogats han de demostrar la seva innocència del càrrec de fer còpies +il·legals.</li> + +<li>Persecució (per part del govern dels EE.UU., a petició de la SPA) de +persones com David LaMacchia (MIT), no pel fet de copiar programari (no ha +estat acusat de copiar res), sinó només pel fet de no haver vigilat les +instal·lacions on es fan còpies i no haver-ne restringit el seu ús.<a +href="#footnote1">[1]</a></li> +</ul> + +<p> +Aquestes quatre pràctiques són semblants a pràctiques dutes a terme a +l'antiga Unió Soviètica, on cada màquina de còpia tenia un guàrdia que +impedia la còpia il·legal, i on la gent havia de copiar la informació +d'amagat i passar-la sota mà com a "samizdat". Hi ha per descomptat una +diferència: el motius darrera d'aquest control a la Unió Soviètica eren +polítics; als Estats Units els motius són econòmics. Però són les accions el +que ens afecten, no els motius. Qualsevol intent de bloquejar el +compartiment de la informació, sigui pel fet que sigui, du als mateixos +mètodes i als mateixos danys.</p> + +<p> +Els propietaris se serveixen de diversos tipus d'arguments per tal de +retenir el poder de controlar com usar la informació:</p> + + +<ul> +<li id="name-calling">Els mots utilitzats. + +<p> +Els propietaris utilitzen sovint paraules lletges com “pirateria” i +“robatori”, a més de termes especialitzats com ara “propietat intel·lectual +” i “danys”, per suggerir al públic una determinada línia de pensament: una +analogia simplista entre els programes i els objectes físics.</p> + +<p> +Les nostres idees i intuïcions sobre la propietat dels objectes materials es +refereixen a si és correcte <em> prendre un objecte </em> a algú. No les +apliquem a <em> fer una còpia </em>d'un objecte. Però els propietaris +pretenen que les apliquem a tot.</p></li> + +<li id="exaggeration">Exageració. + +<p> +Els propietaris diuen que pateixen "danys" o "pèrdues econòmiques" quan els +usuaris es fan ells mateixos les còpies. Però la còpia no te cap efecte +directe en el propietari, ni fa mal a ningú. El propietari només hi perdria +si la persona hagués tingut intenció de comprar una còpia al propietari en +lloc de fer-se-la.</p> + +<p> +Però és evident que la major part de la gent no tenia intenció de comprar +còpies. Així i tot, els propietaris compten les seves "pèrdues" como si cada +persona hagués volgut comprar una còpia. Això és una exageració, per dir-ho +suaument.</p></li> + +<li id="law">Les lleis. + +<p> +Els propietaris descriuen sovint el que prescriu la llei actual, i ens +amenacen amb les possibles penes que ens poden caure si la +infringim. Darrera aquest tipus de raonaments hi ha el supòsit implícit de +que les lleis actuals reflecteixen una visió de la moralitat inqüestionable +i alhora se'ns demana que considerem aquestes sancions com a fets de la +natura que no poden ser atribuïts a ningú.</p> + +<p> +Aquesta línia de persuasió no està dissenyada per a defendre's davant el +pensament crític: està pensada per a reforçar el pensament únic.</p> + +<p> +És elemental que les lleis no defineixen el que és correcte i el que no ho +és. Tot americà sap que, als anys 50, era il·legal en nombrosos estats que +una persona de color s'assegués a la part de davant del autobús. Però només +els racistes dirien que era incorrecte seure al davant.</p></li> + +<li id="natural-rights">Drets naturals. + +<p> +Els autors sostenen sovint que mantenen una relació especial amb els +programes que han escrit i que per tant els seus desitjos i interessos en +relació al programa passen per davant dels de qualsevol altre, i fins i tot +dels de la resta del món. (Normalment són les empreses i no els autors els +qui tenen el copyright del programari, però s'espera que ignorem aquest +"petit detall".)</p> + +<p> +A aquells qui proposen això com un axioma ètic -l'autor és més important que +tu- només els puc dir que jo, un reconegut autor de programes, ho considero +una bajanada.</p> + +<p> +El públic en general només podrà sentir alguna simpatia per les demandes de +drets naturals a partir de dues raons.</p> + +<p> +Una raó és una analogia forçada amb els objectes materials. Quan faig uns +espaguetis, em queixaré si una altra persona se'ls menja, perquè em deixarà +sense. La seva acció em fa mal en la mateixa mesura que el beneficia: només +un de nosaltres podrà menjar espaguetis. La pregunta llavors és, qui? +Qualsevol petita diferència entre nosaltres serà suficient per inclinar la +balança ètica.</p> + +<p> +El fet que executis o modifiquis un programa que jo he escrit t'afecta de +manera directa i a mi només de manera indirecta. Si dónes una copia als teus +amics us afecta a tu i als teus amics molt més del que m'afecta a mi. Jo no +hauria de tenir cap poder de dir-vos de no fer aquestes coses. Ningú hauria +de poder fer-ho.</p> + +<p> +La segona raó es basa en què la gent ha escoltat per activa i per passiva +que els drets naturals dels autors són una tradició acceptada i no +qüestionada a la nostra societat.</p> + +<p> +Si mirem a la història, veurem que el contrari és cert. La idea de drets +naturals dels autors fou proposada i rebutjada quan es va redactar la +constitució dels Estats Units. És per això que la constitució només permet +un sistema de copyright, no l'exigeix ; és per això que el sistema de +copyright és temporal, no permanent. Estableix tanmateix que el propòsit +d'un sistema de copyright és promoure el progrés, no recompensar als +autors. El copyright recompensa als autors fins a un cert punt, i als +editors més, però està dissenyat com a un medi per a modificar el seu +comportament.</p> + +<p> +L'autèntica tradició establerta a la nostra societat és que el copyright +viola els drets naturals dels ciutadans, i que això només és justificable +pel bé públic.</p></li> + +<li id="economics">Economia. + +<p> +L'argument decisiu que fan els defensors del programari de caràcter +propietari és que d'aquesta manera s'assegura la producció de més +programari.</p> + +<p> +A diferència dels altres, aquest raonament com a mínim sorgeix a partir d'un +plantejament legítim. Està basat en un objectiu legítim: satisfer els +usuaris del programari. I és clar des d'un punt de vista empíric que la gent +produirà més si està ben pagada per a fer-ho.</p> + +<p> +Però també aquest argument economicista té un punt feble: està basat en el +supòsit que la diferència només és un assumpte de quants diners s'han de +pagar. Pressuposa que la <em>producció de programari</em> és el que volem, +independentment de què el programari tingui propietaris o no.</p> + +<p> +La gent accepta ràpidament aquest supòsit perquè s'adiu amb les nostres +experiències amb els objectes materials. Considereu un entrepà, per +exemple. Potser us agradaria obtenir un entrepà equivalent, bé de franc o bé +pagant una quantitat. En aquest cas, la quantitat que pagueu és l'única +diferència. Independentment de si el pagueu o no, l'entrepà és el mateix: té +el mateix valor nutricional i només us el podeu menjar una vegada. El que +l'obtingueu o no d'un propietari no pot afectar de manera directa en res més +que en la quantitat de diners que tindràs després de menjar-te'l.</p> + +<p> +Això és cert per qualsevol classe d'objecte material. Que tingui o no un +propietari no afecta el que és o el que podeu fer si el compreu.</p> + +<p> +Però si el programa té un propietari, això afecta de manera substancial el +que és i el que podeu fer amb una còpia si en compreu un. La diferència no +només és una qüestió monetària. El sistema de propietaris de programari +encoratja als propietaris de programari a produir quelcom, però no allò que +la societat realment necessita. I causa una pol·lució ètica intangible que +ens afecta a tots.</p></li> + +</ul> + +<p> +Què és el que la societat necessita? Necessita informació que sigui +veritablement disponible als seus ciutadans. Per exemple, programes que la +gent pugui llegir, corregir, adaptar o millorar, no només operar. Però el +que ofereixen típicament els propietaris de programari és una caixa negra +que ni es pot estudiar ni es pot modificar.</p> + +<p> +La societat també necessita llibertat. Quan un programa té un propietari, +els usuaris perden llibertat de controlar part de les seves pròpies vides.</p> + +<p> +I sobre tot la societat necessita encoratjar l'esperit de cooperació +voluntària en els seus ciutadans. Quan els propietaris de programari ens +expliquen que ajudar als nostres veïns de manera natural és "pirateria", +estan embrutant l'esperit cívic de la nostra societat.</p> + +<p> +És per això que diem que el <a href="/philosophy/free-sw.html">programari +lliure</a> és un assumpte de llibertats, no de preus.</p> + +<p> +L'argument econòmic que fan els propietaris és erroni, però el tema econòmic +és tangible. Hi ha gent que escriu programari útil pel plaer d'escriure'l; +però si volem més programari que el que aquesta gent pugui produir, +necessitem cercar fons per a finançar-lo.</p> + +<p> +Des dels anys 80, els desenvolupadors de programari lliure han intentat +diversos mètodes de trobar finançament amb un cert èxit. No hi ha cap +necessitat de fer-se ric: uns ingressos típics són un incentiu suficient per +a moltes feines que donen menors satisfaccions que programar.</p> + +<p> +Durant molts anys, fins que el mecenatge ho va fer innecessari, vaig viure +de les millores que feia del programari lliure que havia escrit. Cada +millora era afegida a la versió publicada i així podia estar disponible per +al públic en general. Els clients em pagaven per les millores i extensions +que volien, en comptes de les funcionalitats que jo considerava de major +prioritat.</p> + +<p> +Alguns desenvolupadors de programari lliure fan diners mitjançant la venda +de serveis de suport. El 1994, Cygnus Support, que comptava amb uns 50 +empleats, estimava que al voltant del 15% de la seva activitat empresarial +era el desenvolupament de programari lliure, una xifra respectable per a una +empresa de programari.</p> + +<p> +A principis dels 90, empreses com Intel, Motorola, Texas Instruments o +Analog Devices es van agrupar per finançar el desenvolupament continuat del +compilador GNU per a C. El desenvolupament del compilador GNU per al +llenguatge Ada fou finançat als anys 90 per la Força Aèria dels Estats +Units, i una companyia creada especialment per aquest propòsit l'ha +continuat desenvolupant des de llavors.</p> + +<p> +Tots aquests exemples són només una petita mostra, però l'exemple de la +ràdio mantinguda pels oients als Estats Units mostra que és possible donar +suport a una activitat de força grandària sense haver de forçar a pagar a +cap usuari.</p> + +<p> +Com a usuari informàtic avui en dia, et pots trobar utilitzant un <a +href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">programa +propietari</a>. Si un amic et demana de fer una còpia, no estaria bé refusar +fer-la. La cooperació és més important que el copyright. Però la cooperació +clandestina no contribueix a millorar la societat. Una persona hauria +d'aspirar a viure una vida honrada amb orgull, i això significa dir no al +programari propietari.</p> + +<p> +Us mereixeu poder cooperar obertament i de manera lliure amb altra gent que +utilitza programari. Us mereixeu poder aprendre com funciona el programari i +ensenyar-lo als vostres estudiants. Us mereixeu poder contractar al vostre +programador preferit per arreglar-lo quan no funcioni.</p> + +<p> +Us mereixeu el programari lliure.</p> + +<h3>Notes</h3> +<ol> +<li id="footnote1">El càrrecs van ser desestimats posteriorment.</li> +</ol> + +<hr /> +<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest article s'ha publicat a <a +href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free +Software, Free Society: The Selected Essays of Richard +M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1994, 2009, 2020 Richard Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/">Llicència Creative +Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 30 de juny de +2009.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/07/05 14:01:37 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> |