1 files changed, 399 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-free.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-free.html
new file mode 100644
index 0000000..48aa30a
--- /dev/null
+++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/why-free.html
@@ -0,0 +1,399 @@
+<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/why-free.en.html" -->
+
+<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
+<!-- Parent-Version: 1.77 -->
+
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>Per què el programari no hauria de tenir propietaris - Projecte GNU - Free
+Software Foundation</title>
+
+<meta name="Keywords" content="GNU, Projecte GNU, FSF, Programari Lliure, Free Software Foundation, Per què
+el programari no hauria de tenir propietaris" />
+
+<!--#include virtual="/philosophy/po/why-free.translist" -->
+<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
+<h2>Per què el programari no hauria de tenir propietaris</h2>
+
+<p>per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p>
+
+<p>
+La tecnologia de la informació digital contribueix a fer més fàcil la còpia
+i modificació de la informació. Els ordinadors ens prometen de fer-ho més
+accessible a tots nosaltres.</p>
+
+<p>
+Però no tothom desitja que sigui més fàcil. El sistema copyright dóna els
+drets als "propietaris" de programari, la majoria dels quals pretenen treure
+els beneficis potencials que la comunitat pot obtenir de l'ús del
+programari. Pretenen ser els únics que puguin copiar i modificar el
+programari que utilitzen.</p>
+
+<p>
+El sistema de copyright va néixer i créixer a l'època de la impressió, una
+tecnologia que permetia la còpia massiva. El copyright encaixava bé amb
+aquella tecnologia perquè només restringia als productors massius de
+còpies. No treia cap llibertat als lectors. Un lector ordinari que no fos
+propietari d'una impremta només podia copiar llibres amb una ploma i tinta,
+i pocs lectors van ser encausats per aquestes pràctiques.</p>
+
+<p>
+La tecnologia digital és més flexible que la impressió: si la informació és
+en forma digital, es pot copiar fàcilment i distribuir-la a tercers. Aquesta
+gran flexibilitat encaixa malament en un sistema com el del
+copyright. Aquesta és la raó de les creixents mesures draconianes i de
+dubtosa ètica que actualment garanteixen el copyright del
+programari. Considereu les següents quatre pràctiques dutes a terme per la
+Software Publishers Association (SPA):</p>
+
+<ul>
+<li>Propaganda massiva afirmant que no és ètic infringir el copyright per tal
+d'ajudar el teu amic.</li>
+
+<li>Cerca de potencials xivatos que informin sobre les activitats dels seus
+companys de feina o amics.</li>
+
+<li>Raids (amb l'ajut de la policia) a oficines i centres educatius, on els
+interrogats han de demostrar la seva innocència del càrrec de fer còpies
+il·legals.</li>
+
+<li>Persecució (per part del govern dels EE.UU., a petició de la SPA) de
+persones com David LaMacchia (MIT), no pel fet de copiar programari (no ha
+estat acusat de copiar res), sinó només pel fet de no haver vigilat les
+instal·lacions on es fan còpies i no haver-ne restringit el seu ús.<a
+href="#footnote1">[1]</a></li>
+</ul>
+
+<p>
+Aquestes quatre pràctiques són semblants a pràctiques dutes a terme a
+l'antiga Unió Soviètica, on cada màquina de còpia tenia un guàrdia que
+impedia la còpia il·legal, i on la gent havia de copiar la informació
+d'amagat i passar-la sota mà com a "samizdat". Hi ha per descomptat una
+diferència: el motius darrera d'aquest control a la Unió Soviètica eren
+polítics; als Estats Units els motius són econòmics. Però són les accions el
+que ens afecten, no els motius. Qualsevol intent de bloquejar el
+compartiment de la informació, sigui pel fet que sigui, du als mateixos
+mètodes i als mateixos danys.</p>
+
+<p>
+Els propietaris se serveixen de diversos tipus d'arguments per tal de
+retenir el poder de controlar com usar la informació:</p>
+
+
+<ul>
+<li id="name-calling">Els mots utilitzats.
+
+<p>
+Els propietaris utilitzen sovint paraules lletges com “pirateria” i
+“robatori”, a més de termes especialitzats com ara “propietat intel·lectual
+” i “danys”, per suggerir al públic una determinada línia de pensament: una
+analogia simplista entre els programes i els objectes físics.</p>
+
+<p>
+Les nostres idees i intuïcions sobre la propietat dels objectes materials es
+refereixen a si és correcte <em> prendre un objecte </em> a algú. No les
+apliquem a <em> fer una còpia </em>d'un objecte. Però els propietaris
+pretenen que les apliquem a tot.</p></li>
+
+<li id="exaggeration">Exageració.
+
+<p>
+Els propietaris diuen que pateixen "danys" o "pèrdues econòmiques" quan els
+usuaris es fan ells mateixos les còpies. Però la còpia no te cap efecte
+directe en el propietari, ni fa mal a ningú. El propietari només hi perdria
+si la persona hagués tingut intenció de comprar una còpia al propietari en
+lloc de fer-se-la.</p>
+
+<p>
+Però és evident que la major part de la gent no tenia intenció de comprar
+còpies. Així i tot, els propietaris compten les seves "pèrdues" como si cada
+persona hagués volgut comprar una còpia. Això és una exageració, per dir-ho
+suaument.</p></li>
+
+<li id="law">Les lleis.
+
+<p>
+Els propietaris descriuen sovint el que prescriu la llei actual, i ens
+amenacen amb les possibles penes que ens poden caure si la
+infringim. Darrera aquest tipus de raonaments hi ha el supòsit implícit de
+que les lleis actuals reflecteixen una visió de la moralitat inqüestionable
+i alhora se'ns demana que considerem aquestes sancions com a fets de la
+natura que no poden ser atribuïts a ningú.</p>
+
+<p>
+Aquesta línia de persuasió no està dissenyada per a defendre's davant el
+pensament crític: està pensada per a reforçar el pensament únic.</p>
+
+<p>
+És elemental que les lleis no defineixen el que és correcte i el que no ho
+és. Tot americà sap que, als anys 50, era il·legal en nombrosos estats que
+una persona de color s'assegués a la part de davant del autobús. Però només
+els racistes dirien que era incorrecte seure al davant.</p></li>
+
+<li id="natural-rights">Drets naturals.
+
+<p>
+Els autors sostenen sovint que mantenen una relació especial amb els
+programes que han escrit i que per tant els seus desitjos i interessos en
+relació al programa passen per davant dels de qualsevol altre, i fins i tot
+dels de la resta del món. (Normalment són les empreses i no els autors els
+qui tenen el copyright del programari, però s'espera que ignorem aquest
+"petit detall".)</p>
+
+<p>
+A aquells qui proposen això com un axioma ètic -l'autor és més important que
+tu- només els puc dir que jo, un reconegut autor de programes, ho considero
+una bajanada.</p>
+
+<p>
+El públic en general només podrà sentir alguna simpatia per les demandes de
+drets naturals a partir de dues raons.</p>
+
+<p>
+Una raó és una analogia forçada amb els objectes materials. Quan faig uns
+espaguetis, em queixaré si una altra persona se'ls menja, perquè em deixarà
+sense. La seva acció em fa mal en la mateixa mesura que el beneficia: només
+un de nosaltres podrà menjar espaguetis. La pregunta llavors és, qui?
+Qualsevol petita diferència entre nosaltres serà suficient per inclinar la
+balança ètica.</p>
+
+<p>
+El fet que executis o modifiquis un programa que jo he escrit t'afecta de
+manera directa i a mi només de manera indirecta. Si dónes una copia als teus
+amics us afecta a tu i als teus amics molt més del que m'afecta a mi. Jo no
+hauria de tenir cap poder de dir-vos de no fer aquestes coses. Ningú hauria
+de poder fer-ho.</p>
+
+<p>
+La segona raó es basa en què la gent ha escoltat per activa i per passiva
+que els drets naturals dels autors són una tradició acceptada i no
+qüestionada a la nostra societat.</p>
+
+<p>
+Si mirem a la història, veurem que el contrari és cert. La idea de drets
+naturals dels autors fou proposada i rebutjada quan es va redactar la
+constitució dels Estats Units. És per això que la constitució només permet
+un sistema de copyright, no l'exigeix ; és per això que el sistema de
+copyright és temporal, no permanent. Estableix tanmateix que el propòsit
+d'un sistema de copyright és promoure el progrés, no recompensar als
+autors. El copyright recompensa als autors fins a un cert punt, i als
+editors més, però està dissenyat com a un medi per a modificar el seu
+comportament.</p>
+
+<p>
+L'autèntica tradició establerta a la nostra societat és que el copyright
+viola els drets naturals dels ciutadans, i que això només és justificable
+pel bé públic.</p></li>
+
+<li id="economics">Economia.
+
+<p>
+L'argument decisiu que fan els defensors del programari de caràcter
+propietari és que d'aquesta manera s'assegura la producció de més
+programari.</p>
+
+<p>
+A diferència dels altres, aquest raonament com a mínim sorgeix a partir d'un
+plantejament legítim. Està basat en un objectiu legítim: satisfer els
+usuaris del programari. I és clar des d'un punt de vista empíric que la gent
+produirà més si està ben pagada per a fer-ho.</p>
+
+<p>
+Però també aquest argument economicista té un punt feble: està basat en el
+supòsit que la diferència només és un assumpte de quants diners s'han de
+pagar. Pressuposa que la <em>producció de programari</em> és el que volem,
+independentment de què el programari tingui propietaris o no.</p>
+
+<p>
+La gent accepta ràpidament aquest supòsit perquè s'adiu amb les nostres
+experiències amb els objectes materials. Considereu un entrepà, per
+exemple. Potser us agradaria obtenir un entrepà equivalent, bé de franc o bé
+pagant una quantitat. En aquest cas, la quantitat que pagueu és l'única
+diferència. Independentment de si el pagueu o no, l'entrepà és el mateix: té
+el mateix valor nutricional i només us el podeu menjar una vegada. El que
+l'obtingueu o no d'un propietari no pot afectar de manera directa en res més
+que en la quantitat de diners que tindràs després de menjar-te'l.</p>
+
+<p>
+Això és cert per qualsevol classe d'objecte material. Que tingui o no un
+propietari no afecta el que és o el que podeu fer si el compreu.</p>
+
+<p>
+Però si el programa té un propietari, això afecta de manera substancial el
+que és i el que podeu fer amb una còpia si en compreu un. La diferència no
+només és una qüestió monetària. El sistema de propietaris de programari
+encoratja als propietaris de programari a produir quelcom, però no allò que
+la societat realment necessita. I causa una pol·lució ètica intangible que
+ens afecta a tots.</p></li>
+
+</ul>
+
+<p>
+Què és el que la societat necessita? Necessita informació que sigui
+veritablement disponible als seus ciutadans. Per exemple, programes que la
+gent pugui llegir, corregir, adaptar o millorar, no només operar. Però el
+que ofereixen típicament els propietaris de programari és una caixa negra
+que ni es pot estudiar ni es pot modificar.</p>
+
+<p>
+La societat també necessita llibertat. Quan un programa té un propietari,
+els usuaris perden llibertat de controlar part de les seves pròpies vides.</p>
+
+<p>
+I sobre tot la societat necessita encoratjar l'esperit de cooperació
+voluntària en els seus ciutadans. Quan els propietaris de programari ens
+expliquen que ajudar als nostres veïns de manera natural és "pirateria",
+estan embrutant l'esperit cívic de la nostra societat.</p>
+
+<p>
+És per això que diem que el <a href="/philosophy/free-sw.html">programari
+lliure</a> és un assumpte de llibertats, no de preus.</p>
+
+<p>
+L'argument econòmic que fan els propietaris és erroni, però el tema econòmic
+és tangible. Hi ha gent que escriu programari útil pel plaer d'escriure'l;
+però si volem més programari que el que aquesta gent pugui produir,
+necessitem cercar fons per a finançar-lo.</p>
+
+<p>
+Des dels anys 80, els desenvolupadors de programari lliure han intentat
+diversos mètodes de trobar finançament amb un cert èxit. No hi ha cap
+necessitat de fer-se ric: uns ingressos típics són un incentiu suficient per
+a moltes feines que donen menors satisfaccions que programar.</p>
+
+<p>
+Durant molts anys, fins que el mecenatge ho va fer innecessari, vaig viure
+de les millores que feia del programari lliure que havia escrit. Cada
+millora era afegida a la versió publicada i així podia estar disponible per
+al públic en general. Els clients em pagaven per les millores i extensions
+que volien, en comptes de les funcionalitats que jo considerava de major
+prioritat.</p>
+
+<p>
+Alguns desenvolupadors de programari lliure fan diners mitjançant la venda
+de serveis de suport. El 1994, Cygnus Support, que comptava amb uns 50
+empleats, estimava que al voltant del 15% de la seva activitat empresarial
+era el desenvolupament de programari lliure, una xifra respectable per a una
+empresa de programari.</p>
+
+<p>
+A principis dels 90, empreses com Intel, Motorola, Texas Instruments o
+Analog Devices es van agrupar per finançar el desenvolupament continuat del
+compilador GNU per a C. El desenvolupament del compilador GNU per al
+llenguatge Ada fou finançat als anys 90 per la Força Aèria dels Estats
+Units, i una companyia creada especialment per aquest propòsit l'ha
+continuat desenvolupant des de llavors.</p>
+
+<p>
+Tots aquests exemples són només una petita mostra, però l'exemple de la
+ràdio mantinguda pels oients als Estats Units mostra que és possible donar
+suport a una activitat de força grandària sense haver de forçar a pagar a
+cap usuari.</p>
+
+<p>
+Com a usuari informàtic avui en dia, et pots trobar utilitzant un <a
+href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">programa
+propietari</a>. Si un amic et demana de fer una còpia, no estaria bé refusar
+fer-la. La cooperació és més important que el copyright. Però la cooperació
+clandestina no contribueix a millorar la societat. Una persona hauria
+d'aspirar a viure una vida honrada amb orgull, i això significa dir no al
+programari propietari.</p>
+
+<p>
+Us mereixeu poder cooperar obertament i de manera lliure amb altra gent que
+utilitza programari. Us mereixeu poder aprendre com funciona el programari i
+ensenyar-lo als vostres estudiants. Us mereixeu poder contractar al vostre
+programador preferit per arreglar-lo quan no funcioni.</p>
+
+<p>
+Us mereixeu el programari lliure.</p>
+
+<h3>Notes</h3>
+<ol>
+<li id="footnote1">El càrrecs van ser desestimats posteriorment.</li>
+</ol>
+
+<hr />
+<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest article s'ha publicat a <a
+href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free
+Software, Free Society: The Selected Essays of Richard
+M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote>
+
+<div class="translators-notes">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
+</div>
+
+<!-- for id="content", starts in the include above -->
+<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
+<div id="footer">
+<div class="unprintable">
+
+<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>.  També hi ha <a
+href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
+FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
+href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>
+
+<p>
+<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
+        replace it with the translation of these two:
+
+        We work hard and do our best to provide accurate, good quality
+        translations.  However, we are not exempt from imperfection.
+        Please send your comments and general suggestions in this regard
+        to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
+
+        &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>
+
+        <p>For information on coordinating and submitting translations of
+        our web pages, see <a
+        href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+        README</a>. -->
+Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
+traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
+href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
+col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
+</div>
+
+<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
+     files generated as part of manuals) on the GNU web server should
+     be under CC BY-ND 4.0.  Please do NOT change or remove this
+     without talking with the webmasters or licensing team first.
+     Please make sure the copyright date is consistent with the
+     document.  For web pages, it is ok to list just the latest year the
+     document was modified, or published.
+     
+     If you wish to list earlier years, that is ok too.
+     Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
+     years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
+     year, i.e., a year in which the document was published (including
+     being publicly visible on the web or in a revision control system).
+     
+     There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
+     Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
+<p>Copyright &copy; 1994, 2009, 2020 Richard Stallman</p>
+
+<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/">Llicència Creative
+Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+
+<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 30 de juny de
+2009.</div>
+
+<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
+Updated:
+
+$Date: 2020/07/05 14:01:37 $
+
+<!-- timestamp end -->
+</p>
+</div>
+</div>
+</body>
+</html>