diff options
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/thegnuproject.html')
| -rw-r--r-- | talermerchantdemos/blog/articles/ca/thegnuproject.html | 1096 |
1 files changed, 1096 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/thegnuproject.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/thegnuproject.html new file mode 100644 index 0000000..6b9bde9 --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/thegnuproject.html @@ -0,0 +1,1096 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/gnu/po/thegnuproject.ca.po"> + https://www.gnu.org/gnu/po/thegnuproject.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/thegnuproject.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/thegnuproject.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-06-16" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.86 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>Sobre el Projecte GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> +<meta http-equiv="Keywords" content="GNU, Projecte GNU, FSF, Programari lliure, Free Software Foundation, +Història" /> + +<!--#include virtual="/gnu/po/thegnuproject.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2>El Projecte GNU</h2> + +<p> +per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p> + +<blockquote> +<p> +Publicat originàriament al llibre <em>Open Sources</em>. Richard Stallman +<a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html"> mai va donar suport +al «codi obert»</a>, però va aportar aquest article per tal que les idees +del moviment del programari lliure no estiguessin completament absents en +aquest llibre. +</p> +<p> +Per què és mes important que mai <a +href="/philosophy/free-software-even-more-important.html">insistir que el +programari que utilitzem ha de ser lliure</a>. +</p> +</blockquote> + +<h3>La primera comunitat per a compartir programari</h3> +<p> +Quan vaig començar a treballar al Laboratori d'Intel·ligència Artificial +(LIA) del <abbr title="Massachusetts Institute of Technology">MIT</abbr> +l'any 1971 vaig entrar a formar part de la comunitat per a compartir +programari que havia existit durant molts anys. L'ús compartit de programari +no estava únicament limitat per la nostra comunitat particular: era tan +antic com els ordinadors, de la mateixa manera que compartir receptes és tan +antic com la cuina. Però ho fèiem més intensament que la majoria.</p> +<p> +El LIA utilitzava un sistema operatiu de compartiment de temps anomenat ITS +<cite>(Incompatible Timesharing System)</cite> que els hackers (1) del +laboratori havien dissenyat i escrit en assemblador per al Digital <abbr +title="Programmed Data Processor">PDP</abbr>-10, ún dels ordinadors més +potents de l'època. Com a membre d'aquesta comunitat, un hacker del LIA, la +meva feina era millorar el sistema.</p> +<p> +No anomenàvem el nostre programari «programari lliure», perquè el mot encara +no existia, però això era el que realment era. Sempre que la gent d'altres +universitats o empreses volien portar i utilitzar el programa, els hi +oferíem amablement. Si veieu algú utilitzant un programa interessant però +desconegut, sempre podeu preguntar-li si disposa del codi font per tal de +llegir-lo, o reutilitzar-ne algunes parts per a fer un nou programa. </p> +<p> +(1) L'ús de «hacker» com a «aquell qui trenca barreres de seguretat» és una +confusió per part de la premsa i els medis de comunicació. Nosaltres els +hackers refusem aquesta accepció del terme, i continuem emprant el mot per +designar aquell qui està enamorat de la programació, aquell que gaudeix d'un +enginy juganer o una combinació de les dues coses. Vegeu el meu article <a +href="http://stallman.org/articles/on-hacking.html">Sobre el Hacking</a>.</p> + +<h3>El col·lapse de la comunitat</h3> +<p> +La situació canvià dràsticament als inicis dels 80 quan Digital suprimí la +producció de la sèrie PDP-10. La seva arquitectura, elegant i potent als 60, +no podia estendre's de manera natural als majors espais d'adreces que als 80 +esdevenien ja factibles. Això va significar que gairebé tots els programes +escrits per a ITS esdevingueren obsolets. </p> +<p> +La comunitat hacker del LIA ja havia desaparegut. In 1981, una empresa jove, +Symbolics, va contractar gairebé a tots els hackers del LIA, i la comunitat +restant fou incapaç de mantenir-se pel seu compte. (El llibre Hackers, de +Steve Levy, descriu aquests esdeveniments i alhora ofereix un panorama +detallat d'aquesta comunitat.) Quan el LIA va comprar un nou PDP-10 l'any +1982, els administradors van decidir d'utilitzar el sistema de compartició +de temps no lliure de Digital en comptes del ITS.</p> +<p> +Els ordinadors moderns de l'època, com el VAX o el 68020, disposaven dels +seus propis sistemes operatius, però cap d'ells era programari lliure: hom +havia de signar un contracte fins i tot per obtenir una còpia de +l'executable.</p> +<p> +Això significava que havíeu de prometre prometre que no ajudaríeu el vostre +veí. La cooperació fou prohibida. La regla establerta pels amos del +programari propietari era: «Si ho compartiu amb els vostres companys, sou +uns pirates. Si feu voleu cap canvi, demaneu-nos que el fem.»</p> +<p> +La idea que el sistema social implantat pel programari propietari (el +sistema que prohibeix compartir o modificar el programari) és antisocial, no +ètica i simplement dolenta, pot sorprendre a alguns lectors. Però què més +podríem dir sobre un sistema basat en dividir al públic i deixar sense ajut +als usuaris? Els lectors que trobin la idea sorprenent pot ser que +considerin el sistema social de programari propietari com a donat, o el +jutgin en els termes aconsellats per les empreses de programari +propietari. Els productors de programari han treballat intensament i durant +molt temps per tal de convèncer a la gent que és l'única manera de veure el +tema. </p> +<p> +Quan els productors de programari parlen de «fer valdre» els seus «drets» o +«aturar la <a href="/philosophy/words-to-avoid.html#Piracy">pirateria</a>», +el que volen realment dir és secundari. El missatge real d'aquestes +afirmacions és en els supòsits que ells prenen com a donats i que el públic +ha d'acceptar sense cap mena de discussió. Anem doncs a examinar-los.</p> +<p> +Un supòsit és que les empreses de programari tenen un dret natural +inqüestionable sobre el seu propi programari i per tant tenen poder sobre +tots els seus usuaris. Si aquest fos un dret natural, llavors no importaria +el dany que fa sobre el públic, perquè no podríem posar cap objecció. Però +la Constitució dels EE.UU. o la tradició legal refusen aquesta +interpretació: el copyright no és un dret natural, sinó un mecanisme +artificial que imposa un monopoli limitador del dret natural a copiar dels +usuaris. </p> +<p> +Un altre d'aquests supòsits és que l'única cosa important relativa al +programari són els llocs de treball que permeten crear, un supòsit que du +implícit el fet que nosaltres, els usuaris, no ens hem de preocupar del +tipus de societat que ens està permès de tenir.</p> +<p> +Un tercer supòsit és que no tindríem programari utilitzable (o, millor dit, +no tindríem un programa que fes una tasca particular) si no oferíssim a +l'empresa poder sobre els usuaris del programa. Aquest supòsit pot semblar +plausible abans que el moviment per al programari lliure demostrés que es +pot tenir qualsevol programari sense haver d'imposar restriccions.</p> +<p> +Si declinem d'acceptar aquests supòsits i jutgem aquest tema basant-nos en +el sentit comú i posant els usuaris al capdamunt, arribem a unes conclusions +ben diferents. Els usuaris dels sistemes informàtics haurien de ser lliures +de modificar programes per tal que s'adaptessin a les seves necessitats, a +més de poder compartir-lo, pel senzill fet de què ajudar a la resta de gent +és la base de la societat.</p> +<p> +No disposem aquí de lloc per a un tractament més extens del raonament que hi +ha darrera d'aquesta conclusió, per la qual cosa us adreço a les pàgines <a +href="/philosophy/why-free.html"> +http://www.gnu.org/philosophy/why-free.html</a> i <a +href="/philosophy/free-software-even-more-important.html"> +http://www.gnu.org/philosophy/free-software-even-more-important.html</a>. +</p> + +<h3>Un dur dilema moral.</h3> +<p> +Amb la desaparició de la meva comunitat, continuar com abans era +impossible. Em vaig plantejar llavors un dur dilema moral.</p> +<p> +Una elecció fàcil hauria estat unir-me al món del programari propietari, on +hauria signat contractes de no revelació i hauria promès no ajudar als meus +companys. Amb major probabilitat hauria també desenvolupat programari que +hauria sortit en condicions de no revelació, afegint per tant pressió sobre +la resta de gent a trair els seus companys.</p> +<p> +Hauria pogut fer diners d'aquesta manera, i potser m'hauria divertit +escrivint codi. Però sé que al final de la meva carrera miraria enrere, als +anys on es van construir barreres per dividir a la gent, i pensaria que +m'hauria passat la vida fent el món una mica pitjor del que és.</p> +<p> +Ja havia experimentat el què era un acord de no revelació quan un cop es van +negar a facilitar-me (a mi i al LIA del MIT) el codi font d'un programa de +control de la nostra impressora (la manca de diverses funcions en el +programa utilitzat feia molt difícil l'ús de la impressora). No podria dir +doncs que els acords d'exclusivitat eren innocus. Em vaig emprenyar molt +quan van rebutjar de compartir el codi; no podria fer jo el mateix a algú. </p> +<p> +Una altra tria, fàcil però poc motivadora, era la de deixar el món de la +informàtica. D'aquesta manera els meus coneixements no s'utilitzarien +malament, però es malgastarien. No seria culpable de dividir als usuaris i +de restringir-los els drets, però no podria fer-hi res. </p> +<p> +Vaig cercar per tant una manera per tal de poder fer quelcom de bo. Em vaig +preguntar si hi havia algun programa o programes que podia escriure, per tal +de refer la comunitat.</p> +<p> +La resposta era clara: el que primer calia era un sistema operatiu. És a +dir, el programari crucial per a poder fer servir un ordinador. Amb un +sistema operatiu, podeu fer moltes coses; sense ell, no podeu +treballar-hi. Amb un sistema operatiu lliure podia refer-se la comunitat de +programadors i convidar a què més gent s'hi afegís. I tothom podria fer +servir un ordinador sense que el seu ús provoqués una pèrdua de drets dels +seus companys.</p> +<p> +Com a desenvolupador de sistemes operatius, tenia els coneixements i +habilitats adequades per a la feina. Tot i que no n'estava segur dels +resultats em vaig adonar que era la persona indicada per a fer-ho. Vaig +decidir de fer el sistema compatible amb Unix per tal de que podés ser +portable i perquè els usuaris de Unix poguessin fàcilment canviar-se de +bàndol. El nom GNU fou escollit seguint una tradició hacker: GNU és un +acrònim recursiu que significa <cite>GNU's Not Unix</cite>.</p> +<p> +Un sistema operatiu no és només un nucli, amb prou feines suficient per a +executar altres programes. Als anys 70 tots els sistemes operatius dignes de +dur aquest nom duien assembladors, processadors de comandes, compiladors, +intèrprets, depuradors, editors de text, programari de correu i molt +més. ITS els duia, Multics també els duia, VMS també els duia i Unix també +els duia. El sistema operatiu GNU també els havia de dur.</p> +<p> +Més tard vaig escoltar aquests versos, atribuïts a Hillel (1):</p> + +<blockquote><p> + Si no existeixo per mi mateix, qui existirà per mi?<br /> + Si només existeixo per mi mateix, què sóc?<br /> + Si no ara, quan? +</p></blockquote> +<p> +La decisió de començar el projecte GNU estava basada en un esperit similar.</p> +<p> +(1) Com a ateu, no estic sota les ordres de cap líder religiós, però a +vegades admiro algunes coses del que diuen.</p> + +<h3>Lliure com a llibertat</h3> +<p> +El terme «programari lliure» és sovint entès malament: no té res a veure amb +el preu. Té a veure amb la llibertat. La definició de programari lliure és, +per tant, aquesta:</p> + +<p>Un programa és programari lliure per a vosaltres, ususaris particulars, si:</p> + +<ul> + <li>Teniu el dret a executar el programa com vulgueu, per qualsevol propòsit.</li> + + <li>Teniu dret a modificar el programa per adaptar-lo a les vostres necessitats +(per fer aquest dret efectiu, heu de disposar d'accés al codi font, ja que +fer canvis a un programa sense disposar d'ell pot ser una tasca +extremadament difícil).</li> + + <li>Teniu dret a redistribuir còpies, bé gratuitament o bé fixant un preu per +elles.</li> + + <li>Teniu dret a distribuir versions modificades del programa, de manera que la +comunitat pot beneficiar-se de les vostres millores.</li> +</ul> +<p> +Com «lliure» fa referència a llibertats, no a preu, no hi ha cap +contradicció en vendre còpies de programari lliure. De fet, la llibertat de +vendre còpies és crítica: els reculls de programari lliure venuts en un +CD-ROM són valuosos per a la comunitat, i la seva venda és una font +important de recursos per al desenvolupament del programari lliure. Per +tant, un programa on la gent no té dret a incloure'l en col·leccions de +programes no és un programa lliure.</p> +<p> +Degut a la ambigüitat del terme «lliure», molta gent ha cercat des de fa +temps per paraules alternatives. L'anglès té més paraules i matisos que cap +d'altra però li manca una paraula simple, sense ambigüitats, on «lliure» +sigui idèntic a «llibertat». <cite>Unfettered</cite> és el mot que està més +proper en significat. Alternatives com <cite>liberated</cite>, +<cite>freedom</cite> o <cite>open</cite> tenen o bé un significat dubtós o +algun altre desavantatge.</p> + +<h3>El programari GNU i el sistema GNU</h3> +<p> +Desenvolupar un sistema operatiu complet és un projecte molt complex. Per +tal de poder-lo dur a terme, vaig decidir adaptar i utilitzar peces ja +existents de programari lliure sempre això que fos possible. Vaig decidir, +per exemple, fer servir des dels inicis TeX com a formatador de textos; uns +quants anys més tard, vaig decidir a fer servir el sistema X Window en +comptes de qualsevol altre per al sistema GNU.</p> +<p> +Degut a aquestes decisions i a altres semblants, el sistema GNU no és el +mateix que la col·lecció de programari GNU. El sistema GNU inclou programes +que no són programari GNU, sinó programari desenvolupat per tercers i +projectes independents, però que podem utilitzar pel fet que són programes +lliures.</p> + +<h3>Arrencada del projecte</h3> +<p> +El gener de 1984 vaig deixar la meva feina al MIT i vaig començar a escriure +programari GNU. Deixar el MIT era necessari amb l'objectiu que el MIT no +pogués interferir amb la distribució del GNU com a programari lliure. En cas +d'haver continuat formant part del personal, el MIT podria haver reclamat el +seus drets sobre el treball, imposar els seus termes de distribució, o fins +i tot fer que el programa esdevingués un programa propietari. No tenia ganes +de què una tasca d'aquestes magnituds es veiés desvirtuada del seu propòsit +original: crear una nova comunitat de compartició del programari.</p> +<p> +Tot i això, el catedràtic Winston, en aquells moments el cap del LIA del +MIT, em va convidar cordialment a fer servir els equips del laboratori +sempre que ho volgués.</p> + +<h3>Les primeres passes</h3> +<p> +Una mica abans dels inicis del projecte GNU havia tingut notícies del Free +University Compiler Kit, també conegut com a VUCK. (El terme holandès +referit a «lliure» s'escriu amb una <em>v</em>). Era un compilador dissenyat +per a utilitzar diversos llenguatges, entre ells C i Pascal, i per suportar +múltiples màquines. Vaig escriure al seu autor demanant-li si la GNU podia +fer-lo servir.</p> +<p> +La resposta fou irònica, indicant-me que si bé la universitat era gratuïta, +el compilador no ho era. Em vaig decidir, per tant, a què el primer programa +del projecte GNU fos un compilador multillenguatge i multiplataforma.</p> +<p> +Esperant haver d'estalviar-me la feina d'escriure completament el compilador +pel mou compte, vaig obtenir el codi font del compilador Pastel, que era un +compilador multiplataforma desenvolupat al Lawrence Livermore +Lab. Suportava, i de fet estava escrit en ell, una versió estesa de Pascal, +dissenyada per a ser un llenguatge de programació del sistema. Hi vaig +afegir suport per a C i vaig començar a portar-lo a un ordinador Motorola +68000. Però vaig haver-ho d'abandonar quan em vaig donar compte de què el +compilador necessitava molts megaoctets d'espai de pila i que la pila +disponible al Unix 68000 només permetia 64k. </p> +<p> +Llavors em vaig adonar que el compilador Pastel funcionava analitzant el +fitxer d'entrada complet en un arbre de sintaxi, convertint el fitxer de +sintaxi complet en una cadena d'«instruccions» i generant un únic fitxer de +sortida, sense haver fet cap emmagatzematge. Vaig concloure que havia +d'escriure un nou compilador des de zero. Aquest nou compilador és conegut +actualment com a GCC. El GCC no utilitza res del compilador Pastel, però me +les vaig arreglar per adaptar i incloure la part que havia escrit per al +C. Però això fou anys més tard; abans, vaig treballar amb el GNU Emacs.</p> + +<h3>GNU Emacs</h3> +<p> +Vaig començar a treballar en el GNU Emacs el setembre de 1984, i a primers +de 1985 començava a poder ser utilitzat. Això em va permetre utilitzar +sistemes Unix per a editar. Com no tenia cap interès en aprendre com +utilitzar vi o ed, havia fet l'edició en altres màquines fins llavors.</p> +<p> +Fou llavors quan la gent començà a voler utilitzar GNU Emacs, cosa que va +fer sorgir el dubte de com distribuir-lo. Per descomptat, el vaig posar al +servidor ftp anònim de l'ordinador del MIT que havia utilitzat. (Aquest +ordinador, prep.ai.mit.edu, esdevingué la principal ftp de distribució GNU; +quan fou donat de baixa anys més tard, vam transferir el nom al nostre nou +servidor ftp). Malgrat això, en aquella època la majoria dels potencials +usuaris no tenien accés a Internet i no podien aconseguir la còpia via +ftp. Per tant el dubte era: com fer-los saber de la seva existència?</p> +<p> +Podria haver dit: «Troba un amic que estigui a la xarxa i que et faci una +còpia.» O podria haver fet el que vaig fer amb l'Emacs PDP-10 original: +dir-los: «Envieu-me una cinta i un <abbr title="Self-addressed Stamped +Envelope">SASE</abbr>, i us ho retornaré amb l'Emacs.» Però jo no tenia +feina remunerada i estava cercant vies per obtenir diners del programari +lliure. Vaig decidir-me per tant a anunciar que enviaria una cinta a tothom +que ho volgués, però previ pagament de 150 $. D'aquesta manera vaig +començar el negoci de la distribució de programari lliure, el precursor de +les empreses que avui distribueixen sistemes complets GNU basats en Linux.</p> + +<h3>És un programa lliure per a tots els usuaris?</h3> +<p> +Si un programa és programari lliure quan deixa les mans del seu autor, això +no significa necessàriament que sigui programari lliure per a qualsevol que +tingui una còpia. Per exemple, <a +href="/philosophy/categories.html#PublicDomainSoftware">el programari de +domini públic</a> (programari sense copyright) és programari lliure, però +qualsevol pot fer una versió modificada propietària a partir d'ell. De la +mateixa manera molts programes lliures tenen copyright però es distribueixen +amb llicències simples molt permissives que permeten versions modificades +propietàries.</p> +<p> +L'exemple paradigmàtic d'aquest problema és el sistema X +Window. Desenvolupat al MIT, i llençat com a programari lliure amb una +llicència permissiva, fou adoptat ràpidament per diverses empreses +d'ordinadors. Aquestes afegiren X als seus sistemes Unix propietaris, només +en mode binari, i la van incloure en el seu mateix contracte. Aquestes +còpies de X van deixar de ser programari lliure, de la mateixa manera que ho +va deixar de ser el Unix.</p> +<p> +Els desenvolupadors del sistema X Window no van considerar això un problema: +ho preveien. El seu objectiu final no era la llibertat sinó l'«èxit», +definit com a «captar el màxim nombre d'usuaris». No van tenir en compte si +aquests usuaris disposarien de drets; només de què fossin nombrosos.</p> +<p> +Això va dur a la situació paradoxal on dues maneres diferents de mesurar els +drets donaren diferents respostes a la pregunta «És aquest programa lliure?» +Si jutgeu basant-vos en els drets donats pels termes de distribució de la +versió del MIT, X és programari lliure. Però si mesureu la llibertat de +l'usuari típic de X, la resposta és que és programari propietari. La majoria +d'usuaris de X executen les versions propietàries que venen amb els sistemes +Unix, no la versió lliure.</p> + +<h3>Copyleft i la GPL del GNU</h3> +<p> +L'objectiu del GNU fou donar als usuaris drets, no només ser populars. Per +tant, calia utilitzar uns termes de distribució que no deixessin cap +possibilitat de què el programari GNU esdevinguin programari +propietari. Aquest mètode que utilitzem és anomenat «copyleft». (1) </p> +<p> +El copyleft utilitza la llei del copyright, però amb l'objectiu de què +serveixi per al contrari del seu propòsit habitual: en comptes de +privatitzar el programari, esdevé un medi per a mantenir el programari +lliure.</p> +<p> +La idea central del copyleft és donar a tothom permís per a executar el +programa, copiar-lo, modificar-lo i distribuir-lo modificat o sense +modificat, però sense permís d'afegir restriccions. Per tant, els drets +crítics que defineixen el «programari lliure» estan garantits per a tothom +que tingui una còpia. Són drets inalienables.</p> +<p> +Per a un copyleft efectiu, les versions modificades han de ser també +lliures. Això garanteix que la feina que fem pugui estar disponible per a +tothom si es publica. Quan els programadors que tenen feines de programador +col·laboren a millorar el programari GNU, és el copyleft el que impedeix als +seus caps que esdevinguin situacions com: «Tu no pots distribuir aquests +canvis, perquè els farem servir per llençar una versió propietària del +programa.»</p> +<p> +L'exigència de que els canvis han de ser lliures és essencial si volem +garantir els drets de tots els usuaris del programa. Les empreses que van +privatitzar el sistema X Window sovint feien canvis mínims per a portar-los +als seus sistemes i maquinari. Aquests canvis eren petits comparats amb les +dimensions del sistema X, però no trivials. Si el fer canvis era una excusa +per a denegar drets als usuaris hauria de ser fàcil per a qualsevol de +prendre avantatge d'aquesta excusa.</p> +<p> +Un aspecte relacionat és la combinació d'un programa lliure amb codi no +lliure. Tal combinació esdevindrà necessàriament no lliure: aquells drets +eliminats de la part no lliure seran drets eliminats al programa +final. Permetre aquests combinacions pot obrir un forat prou gran per +enfonsar un vaixell. Per tant, un requisit indispensable per al copyleft és +omplir aquest forat: qualsevol cosa afegida o combinada amb un programa amb +copyleft ha de donar lloc a una versió lliure i amb copyleft.</p> +<p> +La implementació específica del copyleft que utilitzem per a la majoria del +programari GNU és la Llicència Pública General GNU (GNU GPL abreujadament). +Tenim altres tipus de copyleft que utilitzem en circumstàncies +particulars. Els manuals GNU també tenen copyleft, però utilitzen un sistema +de copyleft més simple, donat que la complexitat de la GNU GPL no és +necessària per als manuals. (2)</p> +<p> +(1) El 1984 o 1985, Don Hopkins (un paio molt imaginatiu) em va enviar una +carta. Al sobre havia escrit diverses notes divertides, incloent-hi aquesta: +<cite>«Copyleft – all rights reversed.»</cite> Vaig emprar el mot +«copyleft» per nombrar el concepte de distribució que estava desenvolupant +en aquell moment.</p> + +<p> +(2) Ara utilitzem la <a href="/licenses/fdl.html">Llicència de Documentació +Lliure de GNU</a> per a la documentació.</p> + +<h3>La Free Software Foundation</h3> + +<p>Com l'interès en utilitzar l'Emacs estava creixent, més gent s'estava +involucrant en el projecte GNU, i vam decidir que era hora de cercar +fons. Per tant, el 1985 vam crear la <a href="http://www.fsf.org/">Free +Software Foundation</a> (FSF), una entitat no lucrativa dedicada al +programari lliure. La <abbr title="Free Software Foundation">FSF</abbr> va +assumir el negoci de distribució de les cintes amb l'Emacs (més tard s'hi va +afegir altre programari lliure (bé GNU o no GNU) ) i la venda de manuals +lliures. </p> + +<p>La majoria dels ingressos de la FSF han provingut sempre de les vendes de +còpies de programari lliure i d'altres serveis relacionats (CD-ROMs amb el +codi font, CD-ROMs amb els binaris, manuals acuradament impresos, tot amb la +llibertat de distribuir i modificar) i distribucions de luxe (distribucions +que construïm amb una col·lecció completa de programari segons la plataforma +escollida pel client). Encara avui la FSFl <a href="http://shop.fsf.org/"> +ven manuals i altres complements</a>, peró obté la major part dels seus fons +de les donacions dels membres. Podeu unir-vos a la FSF a <a +href="http://fsf.org/join">fsf.org</a>.</p> + +<p>Els treballadors de la FSF han escrit i mantingut un nombre de paquets de +programari GNU. Dos exemples notables són la biblioteca C i la shell. La +biblioteca C GNU és el medi amb que qualsevol programa treballant amb +GNU/Linux utilitza per a comunicar-se amb Linux. Fou desenvolupada per un +membre del nucli de la FSF, Roland McGrath. La shell utilitzada en la +majoria dels sistemes GNU/Linux és la <abbr title="Bourne Again +Shell">Bash</abbr>, la <cite>Bourne Again Shell</cite> (1), +desenvolupada per Brian Fox, treballador de la FSF.</p> + +<p>Vam subvencionar el desenvolupament d'aquests programes perquè el projecte +GNU no es limitava a crear eines de desenvolupament. El nostre objectiu era +un sistema operatiu complet, i tots aquests programes eren necessaris per a +assolir aquest objectiu.</p> + +<p>(1) <cite>Bourne again Shell</cite> és un acudit del nom <cite>Bourne +Shell</cite>, que era la shell usual a Unix.</p> + +<h3>Suport al programari lliure</h3> + +<p>La filosofia del programari lliure rebutja una pràctica empresarial +àmpliament estesa, però en cap cas està en contra de les empreses. Quan les +empreses respecten els drets dels usuaris els desitgem sort.</p> + +<p>La venda de còpies de l'Emacs és un dels exemples dels negocis relacionats +amb el programari lliure. Quan la FSF va assumir el negoci, necessitava un +altre medi de subsistència. El vaig trobar venent serveis relacionats amb el +programari lliure que havia desenvolupat. Això incloïa la formació: com +programar el GNU Emacs, com personalitzar el GCC, desenvolupament de +programari (portar GCC a noves plataformes).</p> + +<p>Actualment cadascun d'aquests tipus de pràctiques empresarials relacionades +amb el programari lliure són realitzades per un gran nombre +d'empreses. Algunes distribueixen col·leccions de programari lliure en +CD-ROM; d'altres venen suport a nivells que van des de respondre dubtes dels +usuaris a afegir noves funcionalitats importants. Estem començant a veure +empreses de programari lliure basades en llençar nous productes de +programari.</p> + +<p>Tot i això, un nombre d'empreses que s'associen amb el terme «programari +lliure» realment basen els seus negocis en el programari no lliure que +utilitza el programari lliure. Aquestes no són empreses de programari +lliure, són empreses de programari propietari amb productes que tempten als +usuaris a prescindir dels seus drets. Els anomenen «valor afegit», que +reflecteix els valors que volen fer-nos adoptar: conveniència per sobre dels +drets. Si valorem més els drets, hauríem d'anomenar-los productes +«limitadors de drets».</p> + +<h3>Objectius tècnics</h3> + +<p>El principal objectiu de la GNU és el d'oferir programari lliure. Fins i tot +en el cas de què el sistema GNU no tingués avantatges tècnics respecte a +Unix, tindria avantatges socials al permetre la cooperació entre usuaris, i +avantatges de tipus ètic al respectar els drets dels usuaris.</p> + +<p>Però era natural aplicar les bones pràctiques conegudes al treball, per +exemple, les estructures de dades d'assignació dinàmica per evitar mides +límit arbitràriament fixades i utilitzar tots els codis de 8 bits possibles +on això tingués sentit.</p> + +<p>A més, vam rebutjar l'obsessió de Unix en mides de memòria petites, i no vam +voler donar suport a les màquines de 16 bits (ja era clar que les màquines +de 32 bits serien les habituals quan el projecte GNU estigués acabat) ni +insistir en reduir l'ús de la memòria llevat que excedís d'un megaoctet. En +programes en els que el tractament de fitxers molt grans no era crucial, vam +animar als programadors a que es llegís el fitxer dins el nucli, i llavors +escanejar els seus components sense haver-se de preocupar de l'E/S. </p> + +<p>Aquestes decisions permeteren a molts programes GNU de millorar els seus +homònims Unix en fiabilitat i velocitat.</p> + +<h3>Ordinadors donats</h3> + +<p>A mesura que la reputació del projecte GNU creixia, van començar les +donacions de màquines amb Unix. Aquestes eren molt útils, perquè la manera +més útil de desenvolupar components per al GNU era fer-ho amb Unix i canviar +els components d'aquell sistema un a un. Però fou llavors quan aparegué una +qüestió ètica: si era lícit utilitzar el Unix.</p> + +<p>El Unix era (i és) programari propietari, i la filosofia del projecte GNU +diu que no hauríem de fer servir programari propietari. Però, aplicant el +mateix raonament que du a la conclusió de què la violència és justifica si +és en defensa pròpia, vaig concloure que era legítim utilitzar un paquet +propietari quan era crític per al desenvolupament d'aplicacions que el +substituïen i que ajudarien a la resta a deixar d'utilitzar el paquet +propietari.</p> + +<p>Però, tot i que sigui un pecat justificable, no deixa de ser un +pecat. Actualment no tenim cap còpia de Unix, perquè l'hem substituït per +sistemes operatius lliures. Si no podem canviar el sistema operatiu de la +màquina, canviem la màquina.</p> + +<h3>La llista de tasques del GNU</h3> + +<p>A mesura que el projecte GNU s'anava desenvolupant i que s'anaven trobant o +desenvolupant un nombre creixent de components del sistema fou hora de fer +una llista de buits per omplir. La vam fer servir per cercar +desenvolupadors per escriure les peces per fer. Aquesta llista es va +conèixer com la llista de tasques del GNU. A més dels components de Unix que +faltaven vam fer una llista d'altre programari útil i documentació que, +creiem, un sistema operatiu complet havia de tenir.</p> + +<p>Actualment (1), gairebé tots els components Unix han deixat d'estar a +la llista de tasques del GNU: ja han estat fets, llevat d'alguns que no eren +essencials. Però la llista continua plena de projectes que alguns anomenen +«aplicacions». Qualsevol programa que sigui atractiu per a un segment +d'usuaris prou important és un programa potencial d'afegir al sistema +operatiu.</p> + +<p>Fins i tot s'inclouen els jocs en la llista de tasques (i han estat des dels +inicis). El Unix incloïa jocs; el GNU per tant els havia d'incloure. Però la +compatibilitat no és el punt fort del jocs. Per tant, no vam seguir la +llista de jocs que Unix tenia. En comptes d'això vam fer una llista de +diferents tipus de jocs als que els usuaris els agradaria.</p> + +<p>(1) Això es va escriure el 1998. Al 2009 ja no mantenim una llarga llista +de tasques. La comunitat desenvolupa programari lliure tan ràpidament que no +podem fer-ne un seguiment total. En lloc d'això, tenim una llista de +Projectes d'Alta Prioritat, molt més curta, amb els projectes que realment +volem que la gent faci realitat.</p> + +<h3>La GPL per a Biblioteques de GNU</h3> + +<p>La Biblioteca C GNU fa servir un tipus especial de copyleft anomenat +Llicència Pública General per a Biblioteques GNU (1), que dóna dret a +enllaçar programari propietari amb la biblioteca. Per què vam fer aquesta +excepció?</p> + +<p>No és una qüestió de principis: no hi ha cap principi que digui que els +productes de programari propietari tinguin el dret a incloure el nostre codi +(Per què contribuir a un projecte que té l'objectiu no cooperar amb +nosaltres?). L'ús de la LGPL per a la Biblioteca C, o per a qualsevol altra +biblioteca, és una qüestió d'estratègia.</p> + +<p>La Biblioteca C fa una feina genèrica: cada sistema propietari o compilador +ve amb una biblioteca C. Per tant, fer que la nostra Biblioteca C estigui +disponible només per al programari lliure no hauria donat al programari +lliure cap avantatge (només n'hauria desincentivat l'ús)</p> + +<p>Un sistema és fer una excepció: al sistema GNU (i això inclou GNU/Linux), la +Biblioteca C GNU és l'única biblioteca C. Per tant els termes de la +distribució de la Biblioteca C GNU determinen si és possible compilar un +programa propietari per al sistema GNU. No hi ha cap raó ètica per permetre +aplicacions propietàries al sistema GNU, però estratègicament sembla que no +permetre-ho no faria res més que desincentivar l'ús del sistema GNU en +comptes d'incentivar el desenvolupament d'aplicacions lliures. Aquesta és la +raó perquè l'ús de la GPL per a Biblioteques sigui una bona estratègia per a +la Biblioteca C. </p> + +<p>Per altres biblioteques, la decisió estratègica ha de ser considerada sota +la base d'analitzar cas per cas. Quan una biblioteca fa una tasca especial +que pot ajudar a escriure certs tipus de programes fa que llençar-la sota la +GPL, limitant-la només al programari lliure, sigui una manera d'ajudar +altres desenvolupadors de programari lliure, donant-los un avantatge +respecte el programari propietari.</p> + +<p>Considereu el GNU Readline, una biblioteca que fou desenvolupada per a +combinar l'edició de linies de comandes per al Bash. Readline fou llençat +sota la llicència GPL GNU, no la GPL per a Biblioteques. Això probablement +reduirà la difusió de Readline, però no significa cap pèrdua per a +nosaltres. Mentrestant, com a mínim una aplicació útil ha estat concebuda +específicament programari lliure i pot fer servir Readline, i això és un +guany real per a la comunitat.</p> + +<p>Els desenvolupadors de programari propietari tenen els avantatges que donen +els diners: els desenvolupadors de programari lliure han de prendre +avantatge cooperant. Espero que algun dia disposem d'una bona col·lecció de +biblioteques sota el paraigües de la GPL sense versió paral·lela +propietària, que ofereixin mòduls útils amb l'objectiu de crear nou +programari lliure, i afegint majors avantatges per al posterior +desenvolupament de més programari lliure.</p> + +<p>(1) Aquesta llicència s'anomena ara Llicència Pública General Reduïda de +GNU, per no donar la idea que totes les biblioteques hagin d'utilitzar-la. +Vegeu <a href="/philosophy/why-not-lgpl.html">Per què no hauríeu d'utilitzar +la Llicència Pública General Reduïda per a la vostra pròxima biblioteca</a> +per a més informació.</p> + +<h3>Una tasca improvisada?</h3> +<p> +Eric Raymond diu que «Cada bona obra de programari s'inicia per un interès o +necessitat personal del desenvolupador <cite>(scratching an itch)</cite>.» +Potser això passi alguns cops, però la majoria de peces essencials del +sistema GNU van ser desenvolupades amb la intenció que formessin part d'un +sistema operatiu lliure complet. Van ser el fruit d'una planificació prèvia +i no d'un impuls espontani.</p> +<p> +Per exemple, vam desenvolupar la biblioteca GNU C perquè un sistema a +l'estil de Unix necessitava una biblioteca C, la <cite>Bourne-Again +Shell</cite> (Bash) perquè un sistema a la Unix necessita una shell, i GNU +tar perquè un sistema de tipus Unix necessita un programa com el tar. El +mateix és cert per els meus propis programes, el compilador GNU C, el GNU +Emacs, GDB i el GNU Make.</p> +<p> +Alguns programes GNU van ser desenvolupats per solucionar algunes amenaces a +la nostra llibertat que es van presentar. Així vam desenvolupar gzip per a +substituir el programa Compress, que havia estat perdut per a la comunitat a +causa de les patents <abbr title="Lempel-Ziv-Welch">LZW</abbr>. Vam trobar +gent que desenvolupés LessTif i més recentment <abbr title="GNU Network +Object Model Environment">GNOME</abbr> i Harmony, per solucionar els +problemes causats per certes biblioteques de caràcter propietari (vegeu més +avall). Estem desenvolupant del GNU Privacy Guard (GNUPG) per a substituir +un programa popular de xifratge no lliure de manera que els usuaris no hagin +de triar entre privacitat i llibertat.</p> +<p> +Per descomptat, els desenvolupadors d'aquests programes es van interessar +per la feina i moltes funcionalitats van ser afegides per més gent d'acord +amb els seus interessos i necessitats. Però això no explica el perquè els +programes existeixen.</p> + +<h3>Successos inesperats</h3> +<p> +Als inicis del projecte GNU havia pensat que desenvoluparíem el sistema GNU +complet i llavors el llençaríem com a conjunt. Aquesta no ha estat la +realitat.</p> +<p> +Com cada component del sistema GNU fou implementat en un sistema Unix, cada +component podia executar-se en sistemes Unix molt abans de què existís un +sistema GNU complet. Alguns d'aquests programes es van fer populars i els +usuaris van començar a fer extensions i a portar-los a les diferents +versions de Unix incompatibles entre elles i a d'altres sistemes.</p> +<p> +Aquest procés va fer aquests programes més potents i van aconseguir atraure +fons i col·laboradors al projecte GNU. Però probablement també van fer que +la finalització d'un sistema operatiu mínim funcional es retardés uns anys: +part del temps dels desenvolupadors GNU es gastava mantenint aquests ports i +afegint funcionalitats als components existents, disminuint el temps +disponible per a escriure components que faltaven. </p> + +<h3>El GNU Hurd</h3> +<p> +Pels volts de 1990, el sistema GNU estava gairebé enllestit; l'únic +component que faltava era el nucli. Vam decidir d'implementar el nostre +nucli com una conjunt de processos del servidor executant-se al capdamunt +del Mach. El Mach és un micronucli desenvolupat a la Universitat Carnegie +Mellon i posteriorment a la Universitat de Utah. El GNU Hurd és un conjunt +de servidors (o «grup de nyus») que s'executen al capdamunt del Mach, i fan +les diferents tasques del nucli Unix. L'inici del desenvolupament es va +posposar fins que el Mach fos llençat com a programari lliure, tal com ens +havien promès.</p> +<p> +Una raó per la que vam escollir aquest disseny era que evitàvem el que +semblava ser la part més dura del treball: depurar un programa de nucli +sense un depurador a nivell de codi. Aquesta part de la feina ja s'havia +fet, al Mach, i esperàvem depurar els servidors Hurd com a programes +d'usuari, amb GDB. Però això va trigar molt de temps a ser possible, i els +servidors multienllaçats que s'enviaven missatges uns amb els altres van +resultar ser molt complicats de depurar. Fer que el Hurd treballés +fiablement fou una tasca de força anys. </p> + +<h3>Alix</h3> +<p> +El nucli GNU no s'havia d'anomenar originalment Hurd. El seu nom original +era Alix – un nom idea de la que llavors era la meva dona. Ella, una +administradora de sistemes Unix, havia fet notar que algunes versions del +sistema Unix prendrien el seu nom. Un cop va fer el següent acudit als seus +amics: «Algú hauria de posar el meu nom a un nucli.» Jo no vaig dir res, +però vaig decidir donar-li una sorpresa anomenant Alix el nucli en el que +treballava.</p> +<p> +Però això fou efímer. Michael Bushnell (ara Thomas), el principal +desenvolupador del nucli, va estimar-se més el nom Hurd, i va redefinir Alix +com la part del nucli que atrapava les crides al sistema i les canalitzava +enviant missatges als servidors Hurd.</p> +<p> +A més a més, Alix i jo vam trencar i ella es va canviar el seu +nom. Independentment de tot això el disseny de Hurd va canviar de tal manera +que la biblioteca C enviaria els missatges directament del servidor, cosa +que provocà que el component Alix desaparegués.</p> +<p> +Però abans que aquestes coses passaren, un amic d'ella va veure el nom +d'Alix al codi font de Hurd i li va esmentar. El nom va fer la seva tasca.</p> + +<h3>Linux i GNU/Linux</h3> +<p> +El nucli GNU Hurd no està preparat per a un ús quotidià, i no sabem si algun +dia ho estarà. El seu disseny basat en la capacitat té problemes que +provenen directament de la flexibilitat del disseny, i no està clar si hi ha +solucions.</p> + +<p> +Afortunadament, un altre nucli ja és disponible. L'any 1991, Linus Torvalds +desenvolupà un nucli compatible amb Unix i l'anomenà Linux. Al principi era +propietari, però el 1992, el va convertir en lliure; la combinació de Linux +amb el sistema no-del-tot-complet GNU resultà en un sistema operatiu complet +i lliure. (Naturalment, combinar-los fou ja una feina substancial.) És +gràcies a Linux que realment podem executar una versió del sistema GNU +actualment.</p> +<p> +Anomenem a aquesta versió del sistema <a href="/gnu/linux-and-gnu.html"> +GNU/Linux</a> per indicar que és una combinació del sistema GNU y del nucli +Linux. Si us plau, no caigueu en el costum d'anomenar «Linux» a tot el +sistema, ja que implica atribuir a algú altre la nostra feina: <a +href="/gnu/gnu-linux-faq.html">mencioneu-nos de manera justa</a>.</p> + +<h3> Desafiaments futurs</h3> +<p> +Hem mostrat les nostres capacitats de desenvolupar un ampli espectre de +programari lliure. Això no vol dir que siguem invencibles ni que no se'ns +pugui aturar. Diversos desafiaments faran el futur del programari lliure +quelcom incert. Afrontar-los implica un esforç constant i profund, un esforç +que pot durar anys. Caldrà que la gent mostri quant valora la seva llibertat +i no que deixa que ningú se la prengui.</p> +<p> +Els propers quatre apartats parlen sobre aquestes amenaces.</p> + +<h3> Especificacions secretes de maquinari</h3> +<p> +Els fabricants de maquinari tendeixen de manera creixent a guardar en secret +les especificacions de maquinari. Això fa que sigui difícil d'escriure +drivers lliures per tal que el Linux i XFree86 puguin suportar nous +components. Tenim sistemes lliures complets actualment, però pot ser que no +els tinguem en un futur si no tenim suport per als ordinadors del demà.</p> +<p> +Hi ha dues maneres de tractar aquest problema. Els programadors poden fer +enginyeria inversa per intuir com suportar el maquinari. La resta pot +escollir el maquinari que tingui suport per programari lliure. A mesura que +anem creixent, el secretisme de les especificacions és una estratègia +ruïnosa.</p> +<p> +L'enginyeria inversa és una feinada: tindrem programadors amb prou +determinació per a dur-la a terme? Sí, si hem creat l'opinió de què el +programari lliure és qüestió de principis, i de què els drivers no lliures +no es poden tolerar. I podem gastar diners extra, o fins i tot temps extra, +utilitzant drivers lliures? Sí, si la determinació de donar drets i +llibertats és estesa. </p> +<p> +(Nota de 2008: aquest problema s'aplica també a la BIOS. Existeix una BIOS +lliure, <a href="http://www.libreboot.org/">LibreBoot</a> (una distribució +de coreboot; el problema és aconseguir especificacions de màquines, de +manera que pugui fer-les funcionar sense <cite>blobs</cite> no lliures).</p> + +<h3>Biblioteques no lliures</h3> +<p> +Una biblioteca no lliure que opera en un sistema operatiu lliure actua com a +trampa per als desenvolupadors de programari lliure. Les funcionalitats +atractives de la biblioteca són l'esquer: si utilitzeu la biblioteca, caieu +a la trampa, pel fet de què el vostre programa no pot ser part útil d'un +sistema operatiu lliure (estrictament parlant, podeu incloure-hi el vostre +programa, però no podrà ser <em>executat</em> amb la biblioteca que +falta). Encara pitjor, si un programa que utilitza una biblioteca de +caràcter propietari esdevé popular, pot fer que altres programes caiguin a +la mateixa trampa.</p> +<p> +El primer cas que es va produir fou el conjunt d'eines Motif als anys +80. Tot i que llavors encara no hi havia sistemes operatius lliures, +esdevingueren clars els problemes que Motif podia causar-hi més endavant. El +Projecte GNU va respondre-hi de dues maneres: demanant als projectes de +programari individuals que donessin suport als conjunts d'eines X alhora que +el donaven al Motif, i demanant que algú escrivís un substitut de caràcter +lliure del Motif. La feina va trigar força anys. Lesstif, desenvolupat per +Hungry Programmers, va esdevenir prou potent per suportar la majoria +d'aplicacions Motif l'any 1997.</p> +<p> +Entre el 1996 i el 1998, una altra biblioteca capsa d'eines de la <abbr +title="Graphical User Interface">GUI</abbr> no lliure, anomenada Qt, fou +utilitzada en un conjunt substancial de programari lliure: l'escriptori +<abbr title="K Desktop Environment">KDE</abbr>.</p> +<p> +Els sistemes lliures GNU/Linux no podien utilitzar KDE pel fet de què no +podien utilitzar la biblioteca. Tot i això, alguns distribuïdors comercials +de sistemes GNU/Linux no massa estrictes amb el concepte de programari +lliure afegiren el KDE als seus sistemes, oferint un sistema amb +funcionalitats més grans, però també amb la llibertat minvada. El grup KDE +encoratjava de manera activa cada cop més programadors a emprar Qt, i +milions de nous «usuaris de Linux» mai van tenir en ment que hi havia un +problema darrera d'això. Aquesta situació semblava complicada. </p> +<p> +La comunitat de programari lliure va respondre al problema amb dues +alternatives: GNOME i Harmony.</p> +<p> +GNOME, acrònim de GNU Network Object Model Environment, és el projecte +d'escriptori GNU. Iniciat l'any 1997 per Miguel de Icaza, i desenvolupat amb +el suport de Red Hat Sotware, el GNOME fou concebut per a proveir +funcionalitats d'escriptori similar però utilitzant exclusivament programari +lliure. També conté avantatges tècnics, tals com suportar una varietat de +llenguatges de programació a més del C++. Però la seva primera finalitat fou +la de donar llibertat i no haver de requerir l'ús de cap tipus de programari +no lliure.</p> +<p> +Harmony és una biblioteca de substitució, dissenyada per fer possible +l'execució del programari KDE sense fer ús de Qt.</p> +<p> +El novembre de 1998 els desenvolupadors de Qt van anunciar un canvi a la +política de llicències, que un cop dut a terme, faria que Qt fos programari +lliure. Tot i que no en tinc la certesa absoluta, em sembla que això fou el +resultat de la ferma resposta de la comunitat al problema que Qt va +plantejar quan no era lliure. Tot i això, la nova llicència no és ni +equitativa ni prou bona, per la qual cosa continua sent desitjable evitar +l'ús de Qt.</p> +<p> +[Nota posterior: al setembre de 2000, es va publicar Qt sota la GNU GPL, fet +que essencialment va resoldre aquest problema.]</p> +<p> +Com respondrem a la nova biblioteca no lliure que ens tempti? Entendrà la +majoria de membres de la comunitat la necessitat d'estar fora d'aquest tipus +de trampes? O molts de nosaltres abandonarem la llibertat per pura +conveniència i provocarem així un greu problema? El nostre futur depèn de la +filosofia que apliquem.</p> + +<h3>Patents de programari</h3> +<p> +La pitjor amenaça que tenim prové de les patents de programari, que posen +fora de l'abast del programari lliure durant vint anys algorismes i +funcionalitats. Les patents de l'algorisme de compressió LZW es van +sol·licitar l'any 1983: per tant no podem distribuir programari lliure per a +produir fitxers <abbr title="Graphics Interchange Format">GIF</abbr> +comprimits. [Aquestes patents van expirar l'any 2009.] L'any 1998, un +programa lliure per a produir fitxers de sons comprimits en format <abbr +title="MPEG-1 Audio Layer 3">MP3</abbr> va haver de ser eliminat de la +distribució per l'amenaça d'un procés judicial. +</p> +<p> +Hi ha vies per lluitar amb les patents: podem cercar evidències de què la +patent és invàlida, o podem cercar vies alternatives de fer la feina. Però +cadascun d'aquests mètodes només a vegades és vàlid : quan els dos fallen, +una patent pot forçar que tot el programari lliure no disposi d'una +funcionalitat que els usuaris volen. Què fem doncs si això passa?</p> +<p> +Aquells qui valorem el programari lliure per qüestió de concepte continuarem +amb el programari lliure. Haurem d'acostumar-nos a treballar sense les +característiques patentades. Però aquells qui valoren el programari lliure +perquè esperen sigui superior en qüestions tècniques trobaran un +inconvenient quan una patent no els permeti fer servir una +característica. Per tant, tot i que és útil parlar de l'efectivitat pràctica +del model de desenvolupament «basar» i de la fiabilitat i potència d'alguns +programes lliures, no ens podem aturar aquí. Hem de parlar de drets i +llibertats.</p> + +<h3>Documentació lliure</h3> +<p> +La pitjor deficiència en els nostres sistemes operatius lliure no és el +programari sinó la manca de bons manuals lliures que puguin ser inclosos als +nostres sistemes. La documentació és una part essencial del qualsevol paquet +de programari. Quan un paquet de programari lliure important no inclou un +bon manual lliure, aquest paquet té una mancança greu. Tenim moltes +mancances d'aquest tipus actualment.</p> +<p> +La documentació lliure, com el programari lliure, és un aspecte de llibertat +i no de preu. El criteri per als manuals lliures és més o menys el mateix +que per al programari lliure: és el tema de donar a tots els usuaris certs +drets. La redistribució (incloent-hi la venda comercial) és permesa, bé de +manera electrònica o en format paper, per tal que el programa pugui +acompanyar cada còpia del programa.</p> +<p> +El permís de modificació és un aspecte crucial. Com a regla general no crec +que sigui essencial que tothom doni permís per a modificar qualsevol tipus +de llibre o article. Per exemple, no crec que tu o jo estem obligats a donar +permís per modificar articles com aquest, que descriu les nostres accions o +els nostres punts de vista.</p> +<p> +Però hi ha una raó particular perquè la llibertat de modificar sigui crucial +per a la documentació del programari lliure. Quan hom exercita el seu +legítim dret a modificar el programari, i li afegeix noves funcionalitats o +en canvia les existents, hauria de ser conscient de que hauria de canviar el +manual també, per tal de donar documentació acurada i utilitzable sobre la +versió modificada. Un manual no lliure que no permeti als programadors de +ser curosos i els impedeixi acabar la seva tasca no és bo pels interessos de +la comunitat.</p> +<p> +Alguns tipus de límits en com s'han de fer les modificacions no són cap +problema. Per exemple, el requeriment a preservar la nota original de +copyright de l'autor original, els termes de distribució o la llista +d'autors són limitacions correctes. Tampoc és cap problema obligar a les +versions modificades d'incloure una nota indicant que són versions +modificades, fins i tot si hi ha capítols sencers que no han estat eliminats +o canviats, sempre i quan aquests capítols no tractin de temes +tècnics. Aquests tipus de restriccions no són cap problema perquè no aturen +al programador curós d'adaptar el manual per tal d'encabir-hi el programa +modificat. En altres paraules, no bloquegen a la comunitat de programari +lliure de fer un ús complet del manual. </p> +<p> +Malgrat tot hauria de ser possible poder modificar tots els continguts +<em>tècnics</em> del manual, i distribuir posteriorment el resultant en tots +els medis habituals, mitjançant els canals habituals; d'altra manera, +restriccions de distribució afectarien la comunitat, farien que el manual no +fos lliure i necessitaríem un altre manual.</p> +<p> +Tindran els desenvolupadors de programari lliure la conscienciació i +determinació per a produir un ampli espectre de manuals lliures? Un cop més +el nostre futur depèn de la filosofia que apliquem.</p> + +<h3> Hem de parlar de llibertat</h3> +<p> +Les estimacions actuals parlen de prop de deu milions d'usuaris de sistemes +GNU/Linux del tipus Debian o Red Hat. El programari lliure ha ofert +avantatges pràctiques que han fet que els usuaris migrin a aquests sistemes +per raons purament pràctiques.</p> +<p> +Les conseqüències positives d'aquest fet són evidents: major interès en +desenvolupar programari lliure, una major base de consumidors-usuaris +d'empreses de programari lliure, i una major facilitat per encoratjar a les +empreses a desenvolupar programari lliure en comptes de programari de +caràcter propietari.</p> +<p> +Però l'interès en el programari està creixent a un ritme més ràpid que la +percepció de la filosofia subjacent, i això pot dur a més d'un maldecap. La +nostra facilitat per fer front als canvis i amenaces descrites més amunt +depèn de amb quina fermesa defensem la nostra llibertat. Per assegurar-nos +de què la nostra comunitat vol defendre-la, cal que difonguem la idea als +nous usuaris per a que s'uneixin a la comunitat.</p> +<p> +Però no ho estem aconseguint. Els esforços per a atraure nous usuaris a la +nostra comunitat superen de llarg els esforços per ensenyar-los el contingut +cívic que hi ha darrera la nostra comunicat. Hem de fer ambdues coses i cal +que ambdues es desenvolupin harmoniosament.</p> + +<h3>«Codi obert»</h3> +<p> +Conscienciar als nous usuaris sobre la llibertat ha esdevingut més difícil a +partir de 1998 quan una part de la comunitat va decidir deixar de fer servir +el terme «programari lliure» i utilitzar el terme «codi obert».</p> +<p> +Alguns dels qui afavoriren aquesta expressió volien evitar la confusió del +mot «lliure» amb «gratuït», un objectiu lícit. Alguns però volien amb això +desmarcar-se de l'esperit que havia creat el moviment del programari lliure +i el projecte GNU, i volien dirigir-se a usuaris de tipus comercial, molts +dels quals tenien una ideologia on els seus beneficis monetaris estaven per +sobre la llibertat, el civisme i qualsevol altre principi. Per tant, la +retòrica del «codi obert» gira entorn el potencial de crear programari de +gran qualitat i prestacions, però sense entrar en idees com la llibertat, el +civisme i altres principis bàsics.</p> +<p> +Les revistes sobre «Linux» en són un bon exemple. Estan plenes d'anuncis +d'empreses fabricants de programari de caràcter propietari que treballa amb +GNU/Linux. Quan el proper Motif o Qt surti al mercat, advertiran aquestes +revistes als programadors dels perills que això suposa o els faran tractes +especials?</p> +<p> +Hi ha moltes maneres com les empreses poden contribuir a la comunitat. Però +guanyant-se el suport parlant cada cop menys de llibertat i principis pot +ser un desastre. Fa que el desequilibri entre utilitarisme i civisme cada +cop es faci més gran.</p> +<p> +«Programari lliure» i «codi obert» descriuen més o menys la mateixa +categoria de programari, però diuen coses diferents sobre el concepte de +programari i sobre els valors en general. El Projecte GNU continua +utilitzant el terme «programari lliure», per a expressar la idea de que la +llibertat és tant o més important que la tecnologia.</p> + +<h3>Intenta-ho!</h3> +<p> +La filosofia de Yoda («No hi ha ‘intents’ que valguin») sona bé, però no la +comparteixo. He fet la majoria de la meva feina mentre em preguntava si +podria fer-la i no estant segur que faria prou per aconseguir els objectius +que m'havia marcat. Però ho vaig intentar perquè no hi ha ningú a més de jo +mateix entre els enemics i els meus objectius. I sorprenentment alguns cops +he tingut èxit.</p> +<p> +Alguns cops he fallat i alguns dels meus objectius han esdevingut +inassolibles. Però llavors he trobat un altre objectiu amenaçat i m'he posat +en una nova batalla. Al llarg del temps he après a cercar desafiaments i +posar-me entre ells i els meus ideals, cercant altres hackers a què +vinguessin i m'ajudessin.</p> +<p> +Actualment no sóc pas l'únic. És una veritable joia quan veig el regiment de +hackers disposats a fer-me costat i llavors me n'adono que els ideals poden +sobreviure… per ara. Però els perills són més grans cada any que +passa i ara Microsoft ha fixat els seus canons cap a la nostra comunitat. No +podem estar segur de què el futur de la llibertat estigui assegurat. No us +ho creieu! Si voleu mantenir la vostra llibertat heu d'estar preparats per a +defendre-la.</p> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1998, 2001, 2002, 2005, 2006, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015 +Richard Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 7 de gener de +2014.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/07/04 08:32:32 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +<!-- for class="inner", starts in the banner include --> +</body> +</html> |