summaryrefslogtreecommitdiff
path: root/talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html
diff options
context:
space:
mode:
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html')
-rw-r--r--talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html913
1 files changed, 913 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html
new file mode 100644
index 0000000..bb4992a
--- /dev/null
+++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/shouldbefree.html
@@ -0,0 +1,913 @@
+<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/philosophy/shouldbefree.en.html" -->
+
+<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
+
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>Per què el programari hauria de ser lliure - Projecte GNU - Free Software
+Foundation</title>
+
+<!--#include virtual="/philosophy/po/shouldbefree.translist" -->
+<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
+<h2>Per què el programari hauria de ser lliure</h2>
+
+<p>
+per <a href="http://www.stallman.org/"><strong>Richard Stallman</strong></a></p>
+<h3 id="introduction">Introducció</h3>
+<p>
+L'existència del programari inevitablement fa sorgir la pregunta de com
+s'han de prendre les decisions sobre aquest. Per exemple, suposa que un
+individu que te una còpia d'un programa se'n troba un altre que en voldria
+una còpia. És possible per a ells copiar el programa; què hauria de decidir
+si això es fa? Els individus involucrats? O una altra part, anomenada el
+«propietari»?</p>
+<p>
+ Els desenvolupadors de programari plantegen habitualment aquestes qüestions
+sota l'assumpció que el criteri per a la resposta és maximitzar el benefici
+del desenvolupador. El poder polític dels negocis ha portat a l'adopció
+governamental d'aquest criteri junt amb la resposta proposada pels
+desenvolupadors: que el programa té un propietari, normalment una corporació
+associada amb el seu desenvolupament.</p>
+<p>
+ M'agradaria considerar la mateixa pregunta utilitzant un criteri diferent:
+la prosperitat i llibertat del públic en general.</p>
+<p>
+ Aquesta resposta no la pot decidir la llei actual &mdash;la llei s'hauria de
+conformar a l'ètica, no a l'inrevés. Tampoc les pràctiques actuals responen
+a aquesta pregunta, tot i que poden suggerir possibles respostes. L'única
+manera de jutjar és veure a qui s'ajuda i a qui es perjudica en reconèixer
+propietaris de programari, perquè, i quant. En altres paraules, hauríem de
+dur a terme un anàlisi de costos i beneficis per a l'interès de la societat
+com un tot, prenent nota de la llibertat individual i de la producció de
+bens materials.</p>
+<p>
+ En aquest assaig, descriuré els efectes de que hi hagi propietaris, i
+mostraré que els resultats són empobridors. La meva conclusió és que els
+programadors tenim el deure d'encoratjar els altres a compartir,
+redistribuir, estudiar, i millorar el programari que escrivim: en altres
+paraules, a escriure <a href="/philosophy/free-sw.html">programari
+«lliure»</a>.&nbsp;<a href="#f1">(1)</a></p>
+
+<h3 id="owner-justification">Com justifiquen els propietaris el seu poder</h3>
+<p>
+ Aquells que es beneficien del sistema actual en que els programes són de
+propietat ofereixen dos arguments per a defensar el seu clam de posseir
+programes: l'argument emocional i l'argument econòmic.</p>
+<p>
+ L'argument emocional va així: «He suat, he posat el meu cor, la meva ànima
+en aquest programa. Ve de <em>mi</em>, és <em>meu</em>!»</p>
+<p>
+ Aquest argument no requereix d'una refutació seriosa. El sentiment de lligam
+és una cosa que els programadors poden cultivar quan els vingui de gust; no
+és inevitable. Considera, per exemple, que voluntariosament que, el mateix
+programador, signa la cessió de tots els drets a una gran empresa per un
+sou; el lligam emocional s'esvaeix misteriosament. En contrast, considera
+els grans artistes i artesans de l'època medieval, que no van ni firmar amb
+el seu nom la seva feina. Per a ells, el nom de l'artista no era
+important. El que importava era que es fes la feina &mdash;i el propòsit al
+que servia. Aquesta visió va prevaldre durant centenars d'anys.</p>
+<p>
+ L'argument econòmic fa així: «Em vull fer ric (normalment descrit
+inadequadament com ‘guanyar-me la vida‘), i si no em deixes fer-me ric
+programant, aleshores no programaré. Tothom és com jo, o sigui que ningú
+programarà mai. I aleshores estaràs encallat sense absolutament cap
+programa!» Aquesta amenaça se sol emmascarar de consell amistós des de la
+saviesa.</p>
+<p>
+ Explicaré més endavant perquè aquesta amenaça és un bluf. Primer vull
+abordar una assumpció implícita que és més visible en una altra formulació
+de l'argument.</p>
+<p>
+ Aquesta formulació comença comparant la utilitat social d'un programa de
+caràcter propietari enfront de que no hi hagi cap programa, i aleshores
+conclou que el desenvolupament de programari de caràcter propietari és,
+globalment, beneficiós, i s'hauria d'encoratjar. La fal·làcia aquí ve de
+comparar només dues situacions &mdash;programari de caràcter propietari
+confrontat a cap programa&mdash; i assumint que no hi ha altres
+possibilitats.</p>
+<p>
+ Donat un sistema de copyright de programari, el desenvolupament de
+programari sol estar lligat a l'existència d'un propietari que controla l'ús
+d'aquest programari. Mentre existeixi aquest lligam, estarem sovint
+confrontats a l'elecció entre el programari de caràcter propietari o res. De
+totes maneres, aquest lligam no és inherent o inevitable; és una
+conseqüència de la decisió social/legal específica que estem qüestionant: la
+decisió de que hi hagi propietaris. Formular l'elecció com si fos entre el
+programari de caràcter propietari i que no hi hagi programari és una petició
+de principi.</p>
+
+<h3 id="against-having-owners">L'argument en contra de que hi hagi propietaris</h3>
+<p>
+ La pregunta a formular-nos és: «El desenvolupament de programari hauria
+d'estar lligat a l'existència de propietaris per a restringir-ne el seu ús?»</p>
+<p>
+ Per a decidir això, hem de jutjar l'efecte social d'ambdues activitats
+<em>independentment</em>: l'efecte de desenvolupar programari (siguin quins
+siguin els termes de la seva distribució), i l'efecte de restringir-ne l'ús
+(assumint que el programari ha estat desenvolupat). Si una d'aquestes
+activitats és beneficiosa i l'altra és perjudicial, faríem millor deixant
+estar el lligam i fent només la beneficiosa.</p>
+<p>
+ Plantejant-ho d'una altra manera, si restringint la distribució d'un
+programa ja desenvolupat es perjudica a la societat en general, aleshores el
+desenvolupador de programari ètic rebutjarà l'opció de fer-ho.</p>
+<p>
+ Per a determinar l'efecte de restringir el compartir programari, hem de
+comparar el valor per a la societat d'un programa restringit (i.e., de
+caràcter propietari) amb el del mateix programa, disponible per a
+tothom. Això significa comparar dos mons possibles.</p>
+<p>
+ Aquest anàlisi també aborda el contraargument simplista que s'ha fet de
+vegades de que «el benefici al veí o veïna en donar-li una còpia d'un
+programa es cancel·la amb el perjudici fet al propietari». Aquest
+contraargument assumeix que el perjudici i el benefici són iguals en
+magnitud. L'anàlisi inclou comparar aquestes magnituds, i mostra que el
+benefici és molt més gran.</p>
+<p>
+ Per a dilucidar aquest argument, apliquem-lo a una altra àrea: la
+construcció de carreteres.</p>
+<p>
+ Seria possible construir totes les carreteres amb peatges. Això comportaria
+tenir barreres de peatge a totes les cantonades. Un sistema així suposaria
+un gran incentiu a millorar les carreteres. També tindria la virtut de fer
+que els usuaris de qualsevol carretera paguessin per aquella carretera. De
+totes maneres una barrera de peatge és una obstrucció artificiosa per a una
+conducció planera &mdash;artificiosa, perquè no és una conseqüència del
+funcionament de les carreteres ni dels cotxes.</p>
+<p>
+ Comparant les carreteres lliures i les carreteres de peatge segons la seva
+utilitat, trobem que (sent tota la resta igual) les carreteres sense
+barreres de peatge són més barates de construir, és més fàcil conduir-hi,
+són més segures, i més eficients per a usar.&nbsp;<a href="#2">(2)</a> En un
+país pobre, els peatges poden posar les carreteres fora de l'abast de molts
+ciutadans. Les carreteres sense peatges, doncs, ofereixen major benefici per
+a la societat a menor cost; són preferibles per a la societat. Per tant, la
+societat hauria d'escollir finançar les carreteres d'una altra manera, no
+per mitjà de peatges. L'ús de les carreteres, un cop construïdes, hauria de
+ser gratuït.</p>
+<p>
+ Quan els defensors dels peatges els proposen com a <em>merament</em> una
+manera d'aconseguir fons, distorsionen l'elecció possible. Els peatges
+aconsegueixen fons, però fan alguna cosa més també: en efecte, degraden la
+carretera. La carretera amb peatge no és tan bona com la carretera sense;
+donar-nos més carreteres o carreteres tècnicament superiors pot no ser una
+millora si això significa substituir carreteres gratuïtes per carreteres amb
+peatge.</p>
+<p>
+ Evidentment, la construcció d'una carretera lliure de peatges costa diners,
+que el públic ha de pagar d'alguna manera. De totes maneres, això no implica
+inevitablement barreres de peatge. Els que en qualsevol cas hem de pagar
+obtindrem un major benefici pels nostres diners comprant una carretera
+lliure de peatge.</p>
+<p>
+ No estic dient que una carretera amb peatge sigui pitjor que que no hi hagi
+carretera. Això seria cert si el peatge fos tan alt que gairebé ningú fes
+servir la carretera &mdash;però això seria una política poc versemblant per
+a una recaptadora de peatge. De tota manera, mentre les barreres de peatge
+causin costos i inconvenients significatius, és millor aconseguir fons d'una
+forma menys obstructiva.</p>
+<p>
+ Per a aplicar el mateix argument al desenvolupament de programari, ara
+mostraré que tenir «barreres de peatge» per a programes útils li costa car a
+la societat: fa els programes més cars de construir, més cars de distribuir,
+i menys satisfactoris i eficients en el seu us. Se seguirà que la
+construcció de programes s'hauria d'encoratjar d'una altra manera. Aleshores
+continuaré explicant altres mètodes per a encoratjar i (fins al punt
+necessari) finançar el desenvolupament de programari.</p>
+
+<h4 id="harm-done">El mal fet obstruint el programari</h4>
+<p>
+ Considera per un moment que un programa ha estat desenvolupat, i tots els
+pagaments necessaris per al seu desenvolupament s'han fet; ara la societat
+ha d'escollir si el fa de caràcter propietari o permet compartir-lo i
+usar-lo lliurement. Assumeix que l'existència del programa i la seva
+disponibilitat és una cosa desitjable.&nbsp;<a href="#f3">(3)</a></p>
+<p>
+ Les restriccions en la distribució i la modificació del programa no en poden
+facilitar l'ús. Només poden interferir-hi. O sigui que l'efecte només pot
+ser negatiu. Però quant? I de quina manera?</p>
+<p>
+ D'una obstrucció així en vénen tres nivells diferents de dany:</p>
+
+<ul>
+<li>Menys gent utilitza el programa.</li>
+
+<li>Cap usuari pot adaptar o arreglar el programa.</li>
+
+<li>Altres desenvolupadors no poden aprendre del programa, o basar-hi nous
+treballs.</li>
+</ul>
+
+<p>
+ Cada nivell de dany material comporta una forma de dany psicosocial. Això fa
+referència a l'efecte que les decisions de la gent tenen en els seus
+sentiments, actituds i predisposicions subseqüents. Aquests canvis en la
+manera de pensar de la gent tindran un efecte en les seves relacions amb els
+seus conciutadans, i poden tenir conseqüències materials.</p>
+<p>
+ Els tres nivells de dany material perjudiquen part del valor que el programa
+podria aportar, però no el redueixen a zero. Si malgasten gairebé tot el
+valor del programa, aleshores escriure el programa perjudica a la societat
+degut a tot l'esforç que s'ha perdut en escriure el programa. Es pot
+argumentar que un programa que serveix per a vendre ha de produir algun
+benefici directe net.</p>
+<p>
+ De tota manera, prenent nota del dany psicosocial concomitant, no hi ha
+límit al dany que el desenvolupament de programari de tipus propietari pot
+fer.</p>
+
+<h4 id="obstructing-use">Obstruint l'ús dels programes</h4>
+<p>
+ El primer nivell de dany impedeix el simple ús d'un programa. Una còpia d'un
+programa té un cost marginal pràcticament zero (i pots pagar aquest cost
+fent tu mateix la feina), o sigui que en un mercat lliure, tindria un preu
+pròxim a zero. El preu d'una llicència és un desincentiu significatiu per a
+utilitzar el programa. Si un programa àmpliament útil és de tipus
+propietari, molta menys gent el farà servir.</p>
+<p>
+ És fàcil mostrar que la contribució total d'un programa a la societat es
+redueix si se li assigna un propietari. Cada usuari potencial del programa,
+confrontat amb la necessitat de pagar per utilitzar-lo, pot escollir pagar,
+o pot desestimar utilitzar el programa. Quan un usuari escull pagar. Quan un
+usuari escull pagar, això és una transferència de riquesa de suma zero entre
+dues parts. Però cada cop que algú escull desestimar utilitzar el programa,
+això perjudica aquesta persona sense beneficiar ningú. La suma de números
+negatius i zeros és negativa.</p>
+<p>
+ Però això no redueix la quantitat de feina que porta <em>desenvolupar</em>
+el programa. Com a resultat, l'eficiència del procés sencer, en satisfacció
+d'usuari final per hora de treball, es redueix.</p>
+<p>
+ Això reflexa una diferència crucial entre còpies de programes i cotxes,
+cadires, o sandvitxos. No hi ha cap màquina de copies per a objectes
+materials fora de la ciència ficció. Però els programes són fàcils de
+copiar; qualsevol pot produir tantes còpies com vulgui, amb molt poc
+esforç. Això no és cert per als objectes materials perquè la matèria es
+conserva; cada còpia s'ha de construir a partir de matèries primeres de la
+mateixa manera que es va construir la primera còpia.</p>
+<p>
+ Amb els objectes materials, una desmotivació per a utilitzar-los té sentit,
+perquè que es comprin menys objectes significa que es necessiten menys
+matèries primeres i menys feina per a fer-los. És cert que normalment hi ha
+un cost inicial, un cost de desenvolupament, que es reparteix per a tota la
+producció. Però mentre el cost marginal de producció és significatiu, afegir
+la part proporcional del cost de desenvolupament no aporta una diferència
+qualitativa. I no es requereixen restriccions a la llibertat dels usuaris
+corrents.</p>
+<p>
+ De tota manera, imposar un preu a una cosa que seria gratuïta és un canvi
+qualitatiu. Una taxa imposada centralitzadament per a la distribució es
+converteix en un poderós desmotivador.</p>
+<p>
+ És més, la producció central tal i com es practica avui en dia és ineficient
+fins i tot com a mitja per a distribuir copies de programari. Aquest sistema
+inclou l'embalatge de discs o cintes en envoltoris superflus, trameses de
+grans quantitats d'aquests al voltant del món, i emmagatzematge dels
+mateixos per a la seva venda. Aquest cost es presenta com el preu de fer
+negocis; en realitat, és part del malbaratament provocat pel fet de que hi
+hagi propietaris.</p>
+
+<h4 id="damaging-social-cohesion">Danyant la cohesió social</h4>
+<p>
+ Suposa que tant tu com el teu veí trobaríeu útil executar un cert
+programa. Amb certa preocupació ètica vers el teu veí, hauries de sentir que
+un bon maneig de la situació us permetrà a tots dos utilitzar-lo. Una
+proposta que permetés que només un dels dos utilitzi els el programa, mentre
+limita a l'altre, és fragmentador; ni tu ni el teu veí no l'hauríeu de
+trobar acceptable.</p>
+<p>
+ Firmar una llicència d'acord sobre programari típica significa trair el teu
+veí: «Prometo privar el meu veí d'aquest programa per tal de tenir-ne una
+còpia per a mi.» La gent que pren aquestes eleccions senten una pressió
+psicològica interna a justificar-se, degradant la importància d'ajudar els
+propis veïns. En conseqüència l'esperit públic sofreix. Aquest és un dany
+psicològic associat al dany material de desencoratjar l'us del programa.</p>
+<p>
+ Molts usuaris reconeixen inconscientment el mal de refusar compartir, o
+sigui que decideixen ignorar les llicències i les lleis, i compartir
+programes malgrat tot. Però sovint se senten culpables fent això. Saben que
+han de trencar les lleis per a ser bons veïns, però segueixen considerant
+les lleis com una autoritat, i conclouen que ser un bon veí (que ho són) és
+lleig o vergonyós. Això també és un tipus de dany psicosocial, però hom pot
+escapar-se'n decidint que aquestes llicències i lleis no tenen força moral.</p>
+<p>
+ Els programadors també pateixen danys psicosocials sabent que molts usuaris
+no podran utilitzar la seva feina. Això porta a una actitud de cinisme o
+negació. Un programador pot descriure entusiasmat la feina que ell troba
+tècnicament excitant; aleshores quan se li pregunta «Podré utilitzar-la?»,
+la seva cara cau, i admet que la resposta és que no. Per a evitar sentir-se
+desmotivat, o bé ignora aquest fet la major part del temps o bé adopta una
+postura cínica dissenyada per a minimitzar la importància que això té.</p>
+<p>
+ Des de l'època del Reagan, la més gran mancança als Estats Units no és la
+innovació tècnica, sinó la voluntat de treballar plegats pel bé del
+públic. No té sentit encoratjar el primer a expenses del segon.</p>
+
+<h4 id="custom-adaptation">Obstruint l'adaptació personal dels programes</h4>
+<p>
+ El segon nivell de dany material és la impossibilitat d'adaptar
+programes. La fàcil modificació del programari és un dels grans avantatges
+respecte tecnologies més velles. Però molt del programari comercial
+disponible no està disponible per a ser modificat, fins i tot després de
+comprar-lo. Està disponible per a que l'agafis o el deixis, com a caixa
+negra. Això és tot.</p>
+<p>
+ Un programa que puguis executar consisteix en unes sèries de números el
+significat de les quals és obscur. Ningú, ni tan sols un bon programador,
+pot modificar fàcilment els números per a fer que el programa faci una cosa
+diferent.</p>
+<p>
+ Els programadors normalment treballen amb el «codi font» d'un programa, que
+està escrit en un llenguatge de programació com el Fortran o el C. Aquest
+utilitza noms per a designar les dades que s'utilitzen i les parts del
+programa, i representa les operacions amb símbols com ara ‘+‘ per la suma i
+‘-‘ per la resta. Està dissenyat per a ajudar els programadors a llegir i
+canviar els programes. Aquí tens un exemple; un programa per a calcular la
+distància entre punts en un pla:</p>
+
+<pre>
+ float
+ distance (p0, p1)
+ struct point p0, p1;
+ {
+ float xdist = p1.x - p0.x;
+ float ydist = p1.y - p0.y;
+ return sqrt (xdist * xdist + ydist * ydist);
+ }
+</pre>
+<p>
+ El que significa exactament aquest codi font no és la qüestió; la qüestió es
+que sembla àlgebra, i una persona que conegui aquest llenguatge de
+programació el trobarà clar i entenedor. A continuació, el mateix programa
+en forma d'executable, a l'ordinador que utilitzava normalment quan vaig
+escriure això:
+</p>
+
+<pre>
+ 1314258944 -232267772 -231844864 1634862
+ 1411907592 -231844736 2159150 1420296208
+ -234880989 -234879837 -234879966 -232295424
+ 1644167167 -3214848 1090581031 1962942495
+ 572518958 -803143692 1314803317
+</pre>
+
+<p>
+ El codi font és útil (al menys en potència) per a qualsevol usuari d'un
+programa. Però la majoria d'usuaris no poden tenir còpies del codi
+font. Normalment el codi font per a un programa de tipus propietari el
+guarda en secret el propietari, no fos cas que algú altre n'aprengués alguna
+cosa. Els usuaris reben només els fitxers de números incomprensibles que
+l'ordinador executarà. Això significa que només el propietari del programa
+pot modificar el programa.</p>
+<p>
+ Una amiga em va explicar una vegada que va treballar com a programadora en
+un banc durant uns sis mesos, escrivint un programa similar a quelcom que
+estava disponible comercialment. Creia que si hagués pogut aconseguir el
+codi font d'aquell programa comercialment disponible, l'hauria pogut adaptar
+fàcilment a les seves necessitats. El banc volia pagar per a això però no li
+van permetre &mdash;el codi font era un secret. O sigui que va haver de fer
+sis mesos de feina, feina que compta al PNB però que, de fet, va ser un
+malbaratament.</p>
+<p>
+ El laboratori d'Intel·ligència Artificial del <abbr title="Massachusetts
+Institute of Technology">MIT</abbr> (LIA) va rebre una impressora gràfica
+com a regal de la Xerox pels volts de 1977. Era control·lada per programari
+lliure al que vam afegir moltes característiques convenients. Per exemple,
+el programari no notificava l'usuari immediatament en completar una tasca
+d'impressió. Sempre que la impressora tenia problemes, com un embús de paper
+o es quedava sense paper, el programari notificaria immediatament a tots els
+usuaris que tenien tasques d'impressió encuades. Aquestes característiques
+facilitaven una operativitat planera.</p>
+<p>
+ Més tard la Xerox va donar al LIA una impressora nova, més ràpida, una de
+les primeres impressores làser. La conduïa programari de tipus propietari
+que s'executava en un ordinador separat dedicat a aquesta tasca, o sigui que
+no podíem afegir cap de les nostres característiques preferides. Podíem
+manegar l'enviament d'una notificació quan una tasca d'impressió s'enviava a
+l'ordinador dedicat, però no quan la tasca s'imprimia realment (i el retard
+solia ser considerable). No hi havia manera de saber quan la tasca ja estava
+impresa; només podíem suposar-ho. I no s'informava a ningú quan hi havia un
+embús de paper, o sigui que la impressora sovint es passava una hora sense
+ser arreglada.</p>
+<p>
+ Els programadors de sistema del LIA érem capaços d'arreglar aquests
+problemes, probablement tant capaços com els autors originals del
+programa. La Xerox no tenia interès en arreglar-los, i va optar per
+prevenir-nos, o sigui que ens vam veure forçats a acceptar els
+problemes. Mai es van arreglar.</p>
+<p>
+ La majoria de bons programadors han experimentat aquesta frustració. El banc
+podia permetre's d'arreglar el problema escrivint un nom programa des de
+zero, però un usuari típic, no importa amb quina habilitat, només pot
+rendir-se.</p>
+<p>
+ Rendir-se causa dany psicosocial &mdash;a l'esperit d'auto-dependència. És
+desmoralitzant viure en una casa que no pots reordenar segons les teves
+necessitats. Porta a la resignació i el desencoratjament, que es pot
+escampar per a afectar altres aspectes de la pròpia via. La gent que se sent
+així són infeliços i no fan una bona feina.</p>
+<p>
+ Imagina com seria si les receptes s'acaparessin segons el mateix patró que
+el programari. Podries dir, «Com canvio aquesta recepta per a treure'n la
+sal?» i el gran xef respondria, «Com goses insultar la meva recepta, el nen
+del meu cervell i el meu paladar, intentant interferir-hi? No tens judici
+per canviar la meva recepta i fer-la funcionar bé!»</p>
+<p>
+ «Però el meu metge diu que no hauria de menjar sal! Què puc fer? Trauràs tu
+la sal per mi?»</p>
+<p>
+ «Estaria encantat de fer-ho; els meus honoraris són només de 50.000&nbsp;$.»
+Com que el propietari té el monopoli dels canvis, els honoraris solen ser
+grans. «De tota manera, ara mateix no tinc temps. Estic ocupat amb una
+comissió per dissenyar una nova recepta de galetes per a vaixells del
+Departament de la Marina. Podria estar per tu d'aquí uns dos anys.»</p>
+
+<h4 id="software-development">Obstruint el desenvolupament de programari</h4>
+<p>
+ El tercer nivell de dany material afecta el desenvolupament de
+programari. El desenvolupament de programari solia ser un procés evolutiu,
+en el que una persona agafava un programa existent i en reescrivia parts per
+a una característica nova, i després una altra persona en reescrivia parts
+per a afegir una altra característica; en alguns casos, això continuava al
+llarg d'un període de vint anys. Mentrestant, parts del programa podien ser
+«canibalitzats» per a formar els principis d'un altre programa.</p>
+<p>
+ L'existència de propietaris evita aquest tipus d'evolució, fent necessari
+que es comenci de nou quan es desenvolupa un programa. També evita que els
+nous practicants estudiïn programes existents per a aprendre tècniques útils
+o fins i tot com es poden estructurar els programes grans.</p>
+<p>
+ Els propietaris també obstrueixen l'educació. He conegut alumnes brillants
+de ciències de la computació que mai havien vist el codi font d'un programa
+gran. Poden ser bons escrivint petits programes, però no poden començar a
+aprendre les diferents habilitats necessàries per a escriure'n de grans si
+no poden veure com ho han fet els altres.</p>
+<p>
+ En un camp intel·lectual, hom pot assolir grans altures pujant a les
+espatlles d'altres. Però això ja no se sol permetre generalment en el camp
+del programari &mdash;només pots pujar a les espatlles de la resta de gent
+<em>de la teva mateixa companyia</em>.</p>
+<p>
+ El dany psicosocial associat afecta l'esperit de cooperació científica, que
+solia ser tan fort que els científics cooperaven fins i tot quan els seus
+respectius països estaven en guerra. Amb aquest esperit, oceanògrafs
+japonesos abandonant el seu laboratori en una illa del Pacífic van preservar
+curosament la seva feina pels Marines invasors d'EE.UU., i van deixar una
+nota demanant-los que la cuidessin bé.</p>
+<p>
+ l conflicte pels beneficis ha destruït el que el conflicte internacional
+havia salvat. Avui en dia científics de molts camps no publiquen prou en els
+seus articles per a permetre a d'altres replicar l'experiment. Publiquen
+només el suficient per a que els lectors es meravellin de quant que van ser
+capaços de fer. Això és realment cert en ciències de la informàtica, on el
+codi font pels programes dels que s'informa és generalment secret.</p>
+
+<h4 id="does-not-matter-how">No importa com es restringeixi el compartir</h4>
+<p>
+ He estat discutint els efectes d'evitar que la gent copiï, canviï, i munti
+sobre un programa. No he especificat com es du a terme aquesta obstrucció,
+perquè això no afecta la conclusió. Tant si es fa amb protecció de còpia, o
+copyright, o llicències, o encriptació, o targetes <abbr title="Read-only
+Memory">ROM</abbr>, o números de sèrie de maquinari, si <em>aconsegueix</em>
+evitar-ne l'ús, causa dany.</p>
+<p>
+ Els usuaris consideren alguns d'aquests mètodes més odiosos que
+altres. Suggereixo que els mètodes més odiats són aquells que acompleixen el
+seu objectiu.</p>
+
+<h4 id="should-be-free">El programari hauria de ser lliure</h4>
+<p>
+ He mostrat com la propietat d'un programa &mdash;el poder per a
+restringir-ne els canvis i les còpies&mdash; és obstructiu. Els seus efectes
+negatius estan estesos i són importants. En segueix que la societat no
+hauria de tenir propietaris de programes.</p>
+<p>
+ Una altra manera d'entendre això és que la societat necessita programari
+lliure, i el programari de tipus propietari n'és un pobre
+substitut. Encoratjant el substitut no és una manera racional d'obtenir el
+que volem.</p>
+<p>
+ El Vaclav Havel ens ha aconsellat que «Treballeu per alguna cosa perquè
+sigui bona, no només perquè suporta una oportunitat per a reeixir.» Un
+negoci de fer programari de tipus propietari suporta una oportunitat per a
+reeixir en els seus propis termes estrets, però no és el que és bo per a la
+societat.</p>
+
+<h3 id="why-develop">Perquè la gent desenvoluparà programari</h3>
+<p>
+ Si eliminem el copyright com un mitja per a encoratjar la gent a
+desenvolupar programari, d'entrada es desenvoluparà menys programari, però
+aquest programari serà més útil. No està clar si el total de satisfacció de
+l'usuari final serà menor; però si ho és, o si volem incrementar-lo d'alguna
+manera, hi ha altres vies per a encoratjar el desenvolupament, així com hi
+ha maneres més enllà dels peatges per a recaptar diners pels carrers. Abans
+de parlar de com es pot fer, primer vull qüestionar quanta motivació
+artificial és realment necessària.</p>
+
+<h4 id="fun">Programar és divertit</h4>
+<p>
+ Hi ha algunes línies de feines on pocs entrarien si no fos pels diners; la
+construcció de carreteres, per exemple. Hi altres camps d'estudi i art on hi
+ha poques possibilitats de fer-se ric, on la gent entra per la seva
+fascinació o pel valor que perceben que té per a la societat. Els exemples
+inclouen la lògica matemàtica, la música clàssica i l'arqueologia; i
+l'organització política entre els treballadors. La gent competeix, més
+tristament que amarga, per les poques posicions pagades disponibles, cap de
+les quals està gaire ben pagada. Poden, fins i tot, pagar per l'oportunitat
+de treballar en el camp, si s'ho poden permetre.</p>
+<p>
+ Un camp així pot transformar-se de la nit al dia si comença a oferir la
+possibilitat de fer-se ric. Quan un treballador es fa ric, els altres
+demanen la mateixa oportunitat. Aviat tots poden demanar grans sumes de
+diners per fer el que acostumaven a fer per plaer. Quan passen un parell
+d'anys, tothom connectat amb el camp es riu la idea de que es faria feina en
+el camp sense grans compensacions econòmiques. Recomanaran als planificadors
+socials per a assegurar que aquestes compensacions són possibles, prescriure
+privilegis especials, poders, i monopolis tant com sigui necessari per a
+fer-ho.</p>
+<p>
+ Aquest canvi es va produir en el camp de la programació d'ordinadors a la
+dècada de 1980. Als anys 70, hi havia articles sobre «addicció als
+ordinadors»: els usuaris s'anaven connectant a la xarxa i tenien hàbits de
+cent dòlars a la setmana. En general es comprenia que la gent acostumés a
+estimar prou la programació per a trencar matrimonis. Avui, s'entén en
+general que ningú programarà excepte a canvi d'una paga alta. La gent ha
+oblidat el que sabien llavors.</p>
+<p>
+ Quan és cert en un moment donat que la majoria de la gent treballarà en un
+cert camp només per una paga alta, no necessàriament seguirà sent cert. La
+dinàmica del canvi pot funcionar a l'inrevés, si la societat proporciona un
+ímpetu. Si descartem la possibilitat d'una gran riquesa, aleshores al cap
+d'una mica, quan la gent hagi reajustat les seves actituds, tornaran a estar
+entusiasmats de treballar en el camp per la joia de dur-ho a terme.</p>
+<p>
+ La pregunta, «Com podem pagar els programadors?» es converteix en una
+pregunta més fàcil quan ens adonem que no és qüestió de pagar-los una
+fortuna. És més fàcil pagar-los de manera que merament s'hi guanyin la vida.</p>
+
+<h4 id="funding">Finançant el programari lliure</h4>
+<p>
+ Les institucions que paguin els programadors no tenen perquè ser cases de
+programari. Moltes altres institucions que poden fer això ja existeixen.</p>
+<p>
+ Els fabricants de maquinari troben essencial donar suport al desenvolupament
+de programari fins i tot si no poden controlar l'ús del programari. Al 1970,
+la majoria del seu programari era lliure perquè no havien considerat
+restringir-lo. Avui, el seu desig creixent d'unir-se a consorcis mostra que
+s'han adonat que posseir el programari no és el que realment és important
+per a ells.</p>
+<p>
+ Les universitats condueixen molts projectes de programació. Avui dia sovint
+venen els resultats, però als anys 70 no ho feien. Hi ha algun dubte de que
+les universitats desenvoluparien programari lliure si no se'ls permetés
+vendre programari? Aquests projectes es podrien mantenir amb els mateixos
+contractes i beques governamentals que avui mantenen el desenvolupament de
+programari de tipus propietari.</p>
+<p>
+ És comú avui en dia pels investigadors de les universitats aconseguir beques
+per a desenvolupar un sistema, desenvolupar-lo gairebé fins a completar-lo i
+dir-li a això «acabat», i aleshores començar empreses on realment acaben el
+projecte i el fan utilitzable. De vegades declaren les versions no acabades
+«lliures»; si són completament corruptes, enlloc d'això aconsegueixen una
+llicència exclusiva de la universitat. Això no és cap secret; és obertament
+admès per tothom implicat. Fins i tot si els investigadors no fossin
+exposats a la temptació de fer aquestes coses, encara farien la seva
+recerca.</p>
+<p>
+ Els programadors que escriuen programari lliure es poden guanyar la vida
+venent serveis relacionats amb el programari. Jo he estat contractat per a
+portar el <a href="/software/gcc/">compilador de C de GNU</a> a nou
+maquinari, i per a fer extensions d'interfície d'usuari per a <a
+href="/software/emacs/">GNU Emacs</a>. (Ofereixo aquestes millores al públic
+un cop fetes.) També dono classes per les que em paguen.</p>
+<p>
+ No estic sol treballant així; ara hi ha una empresa exitosa i en creixement
+que no fa cap altre tipus de feina. Diverses altres empreses també
+proporcionen suport comercial per al programari lliure del sistema
+GNU. Aquest és el principi de la indústria independent de suport al
+programari &mdash;una indústria que podria esdevenir bastant gran si el
+programari lliure esdevé prevalent. Proporciona als usuaris una opció
+generalment no disponible per al programari de tipus propietari, exceptuant
+els molt rics.</p>
+<p>
+ Noves institucions com la <a href="/fsf/fsf.html">Free Software
+Foundation</a> també poden finançar programadors. La majoria dels fons de la
+Fundació venen d'usuaris que compren cintes per correu. El programari en les
+cintes és lliure, el que significa que tots els usuaris tenen llibertat per
+copiar-lo i canviar-lo, però molts paguen de tota manera per aconseguir
+còpies. (Recorda que «programari lliure» es refereix a la llibertat, no al
+preu.) Molts usuaris que ja tenen una còpia encarreguen cintes com a mètode
+per fer una contribució que senten que mereixem. La Fundació també rep
+donacions considerables de fabricants d'ordinadors.</p>
+<p>
+ La Free Software Foundation és una entitat benèfica, i els seus ingressos es
+gasten en contractar tants programadors com és possible. Si s'hagués
+estructurat com un negoci, distribuint el mateix programari al públic per la
+mateixa taxa, ara proveiria d'una molt bona vida al seu fundador.</p>
+<p>
+ Com que la Fundació és una entitat benèfica, sovint els programadors
+treballen per la Fundació per la meitat del que podrien guanyar en un altre
+lloc. Ho fan perquè estem lliures de burocràcia, i perquè se senten
+satisfets de saber que la seva feina no serà d'ús obstruït. Sobretot, ho fan
+perquè programar és divertit. A més a més, molts voluntaris han escrit molts
+programes útils per a nosaltres. (Fins i tot escriptors tècnics han començat
+a presentar-se voluntaris.)</p>
+<p>
+ Això confirma que la programació es troba entre els camps més fascinants de
+tots, junt amb la música i l'art. No hem de témer que ningú vulgui
+programar.</p>
+
+<h4 id="owe">Què deuen els usuaris als desenvolupadors?</h4>
+<p>
+ Hi ha un bon motiu pel que els usuaris de programari haurien de sentir una
+obligació moral a contribuir al seu suport. Els desenvolupadors de
+programari lliure contribueixen a les activitats dels usuaris, i alhora és
+just i de l'interès a llarg termini dels usuaris donar-los fons per a
+continuar.</p>
+<p>
+ Però, això no s'aplica als desenvolupador de programari de tipus propietari,
+ja que l'obstruccionisme mereix un càstig més que una recompensa.</p>
+<p>
+ Tenim doncs una paradoxa: el desenvolupador de programari útil té dret al
+suport dels usuaris, però qualsevol intent de convertir aquesta obligació
+moral en una exigència destrueix la base de l'obligació. Un desenvolupador
+pot o bé merèixer una recompensa o bé demanar-la, però no ambdues coses.</p>
+<p>
+ Crec que un desenvolupador ètic confrontat a aquesta paradoxa ha d'actuar
+per a merèixer la recompensa, però també hauria d'instar els usuaris a fer
+donacions voluntàries. Eventualment els usuaris aprendran a donar suport als
+desenvolupadors sense coerció, igual com han après a donar suport a les
+emissores de ràdio i televisió públiques.</p>
+
+<h3 id="productivity">Què és la productivitat del programari? </h3>
+<p>
+ Si el programari fos lliure, encara hi hauria programadors, però potser
+menys. Seria això dolent per a la societat?</p>
+<p>
+ No necessàriament. Avui les nacions avançades tenen menys grangers que al
+1900, però no creiem que això sigui dolent per a la societat, perquè els
+pocs que hi ha envien més menjar als consumidors que els molts que hi
+havia. D'això en diem productivitat millorada. El programari lliure
+requeriria molts menys programadors per a satisfer la demanda, degut a la
+productivitat augmentada de programari en tots els nivells.</p>
+
+<ul>
+<li> Un ús més estès de cada programa que es desenvolupa.</li>
+<li> La capacitat d'adaptar programes existents enlloc de començar de zero.</li>
+<li> Millor educació pels programadors.</li>
+<li> La supressió dels esforços de desenvolupament duplicats.</li>
+</ul>
+
+<p>
+ Aquells que objecten a la cooperació advertint que resultaria en la
+contractació de menys programadors en realitat estan objectant a la
+productivitat incrementada. Però aquesta mateixa gent també sol acceptar
+l'estesa creença de que la indústria del programari necessita incrementar la
+productivitat. Com és això?</p>
+<p>
+ «Productivitat del programari» pot significar dues coses diferents: la
+productivitat global de tot el desenvolupament de programari, o la
+productivitat de projectes individuals. La productivitat global és el que la
+societat voldria millorar, i la manera més directa de fer-ho és eliminar els
+obstacles artificials a la cooperació que la redueixen. Però els
+investigadors que estudien el camp de la «productivitat de programari» es
+centren només en el segon, limitat, sentit del terme, on la millora
+requereix d'avenços tecnològics difícils.</p>
+
+<h3 id="competition">És inevitable la competitivitat?</h3>
+<p>
+ És inevitable que la gent intenti competir, per sobrepassar els seus rivals
+en la societat? Potser ho és. Però la competició en si mateixa no és
+perjudicial; el que és perjudicial és el <em>combat</em>.</p>
+<p>
+ Hi ha moltes maneres de competir. La competició pot consistir en intentar
+aconseguir encara més, per a superar els que altres han fet. Per exemple, en
+els vells temps, hi havia competició entre els mags de la programació
+&mdash;competició per a veure qui podia fer que l'ordinador fes la cosa més
+sorprenent, o per qui podia fer el programa més curt o més ràpid per una
+tasca donada. Aquest tipus de competició pot beneficiar tothom, <em>sempre
+que</em> es mantingui l'esperit esportiu.</p>
+<p>
+ La competició constructiva és prou competitiva per a motivar la gent a grans
+esforços. Una sèrie de persones estan competint per a ser els primers que
+hagin visitat tots els països de la Terra; alguns fins i tot gasten fortunes
+intentant fer això. Però no subornar els capitans dels vaixells per a que
+desembarquin els seus rivals en illes desertes. Estan satisfets deixant que
+guanyi el millor.</p>
+<p>
+ La competició es converteix en combat quan els competidors comencen a
+destorbar-se mútuament enlloc d'avançar pel seu compte &mdash;quan «Deixem
+que guanyi el millor» es converteix en «Deixeu-me guanyar, sigui el millor o
+no». El programari de tipus propietari es perjudicial, no perquè sigui una
+forma de competició, sinó perquè és una forma de combat entre ciutadans de
+la nostra societat.</p>
+<p>
+ La competició en els negocis no és necessàriament un combat. Per exemple,
+quan dues botigues de queviures competeixen, el seu esforç és només per a
+millorar les seves pròpies operacions, no per a sabotejar el rival. Però
+això no demostra un compromís especial per l'ètica dels negocis; més aviat,
+hi ha poc marge per al combat en aquesta línia de negocis a part de la
+violència física. No totes les àrees dels negocis comparteixen aquesta
+característica. Retenir informació que podria ajudar a tothom a avançar és
+una forma de combat.</p>
+<p>
+ La ideologia dels negocis no prepara la gent per a resistir la temptació de
+convertir la competició en combat. Algunes formes de combat han estat
+prohibides amb lleis anti-trust, lleis de veracitat de la publicitat, i
+d'altres, però enlloc de generalitzar això en un rebuig per principis del
+combat en general, els executius inventen altres formes de combat que no
+estan específicament prohibides. Els recursos de la societat estan sent
+malbaratats en l'equivalent econòmic d'una guerra civil entre faccions.</p>
+
+<h3 id="communism">«Perquè no et trasllades a Rússia?»</h3>
+<p>
+ Als Estats Units, qualsevol defensor d'una cosa que no sigui la forma més
+extrema d'egoisme i laissez-faire ha sentit sovint aquesta acusació. Per
+exemple, està uniformement en contra els qui donen suport a un sistema
+sanitari públic, com el que es troba en totes les altres nacions
+industrialitzades del món lliure. Està uniformement en contra els defensors
+del suport públic a les arts, també universal en les nacions avançades. La
+idea de que els ciutadans tinguin cap obligació envers el bé públic
+s'identifica a Amèrica amb el comunisme. Però com són de similars aquestes
+idees?</p>
+<p>
+ El comunisme tal com es practicava a la Unió Soviètica era un sistema de
+control central el el que tota activitat estava reglamentada, suposadament
+pel bé comú, però en realitat pel benefici dels membres del partit
+comunista. I on els equipaments de còpia estaven estretament vigilats per
+prevenir les còpies il·legals.</p>
+<p>
+ El sistema americà de copyright de programari exerceix un control central
+sobre la distribució d'un programa, i vigila els equipaments de còpia amb
+esquemes automàtics de protecció de còpia per prevenir les còpies il·legals.</p>
+<p>
+ En contrast, jo estic treballant per a construir un sistema on la gent és
+lliure de decidir les pròpies accions; en particular, lliures d'ajudar els
+seus veïns, i lliures per alterar i millorar les eines que utilitzen en les
+seves vides diàries. Un sistema basat en la cooperació voluntària i en la
+descentralització.</p>
+<p>
+ O sigui, que si hem de jutjar els punts de vista segons les seves similituds
+amb el comunisme Rus, són els propietaris de programari els que són
+comunistes.</p>
+
+<h3 id="premises">La qüestió de les premisses</h3>
+<p>
+ Assumeixo en aquest article que un usuari de programari no és menys
+important que un autor, o fins i tot que algú que dona feina a un autor. En
+altres paraules, els seus interessos i necessitats tenen un pes igual, quan
+decidim quin curs és millor prendre.</p>
+<p>
+ Aquesta premissa no està universalment acceptada. Molts mantenen que qui
+dóna feina a un autor és fonamentalment més important que ningú més. Diuen,
+per exemple, que el propòsit de tenir propietaris de programari és donar a
+qui dóna feina a l'autor l'avantatge que mereix &mdash;en detriment de com
+pugui això afectar al públic.</p>
+<p>
+ No serveix de res intentar demostrar o contradir aquestes premisses. Les
+demostracions requereixen premisses compartides O sigui que la major part
+del que tinc per a dir s'adreça només als qui comparteixen les premisses que
+faig servir, o almenys als que estiguin interessats en quines en són les
+conseqüències. Per aquells que creuen que els propietaris són més importants
+que ningú més, aquest article és simplement irrellevant.</p>
+<p>
+ Però perquè un gran número d'americans haurien d'acceptar una premisa que
+eleva en importància certes persones sobre la resta? En part per la creença
+en que aquesta premisa és part de la tradició legal de la societat
+americana. Algunes persones senten que dubtar de la premisa significa
+desafiar la base de la societat.</p>
+<p>
+ És important que aquesta gent sàpiga que aquesta premisa no és part de la
+nostra tradició legal. Mai ho ha estat.</p>
+<p>
+ Així, la Constitució diu que el propòsit del copyright és «promoure el
+progrés de la ciència i les arts útils». El Tribunal Suprem ha elaborat
+aquest punt, declarant en el cas de la Fox Film contra Doyal que «L'únic
+interès dels Estats Units i l'objectiu principal en conferir el monopoli
+[del copyright] rau en els beneficis generals derivats pel públic del
+treball dels autors».</p>
+<p>
+ No tenim perquè estar d'acord amb la Constitució o el Tribunal Suprem. (En
+un moment donat, ambdós condonaven l'esclavitud.) O sigui que les seves
+posicions no contradiuen la premissa de la supremacia del propietari. Però
+confio que en adonar-nos de que aquesta assumpció és radicalment de dretes
+més que una de tradicionalment reconeguda afeblirà la seva atracció.</p>
+
+<h3 id="conclusion">Conclusió</h3>
+<p>
+ Ens agrada pensar que la nostra societat ens encoratja a ajudar el veí; però
+cada cop que recompensem algú per obstruccionisme, o els admirem per les
+riqueses que han guanyat d'aquesta manera, estem enviant el missatge
+contrari.</p>
+<p>
+ L'atresorament de programari és una forma del nostre desig general de
+desatendre el benestar de la societat pels guanys personals. Podem traçar
+aquest desatenció des d'el Ronald Reagan fins al Dick Cheney, des de la
+Exxon fins la Enron, des dels bancs que fan fallida fins les escoles que
+fracassen. Podem mesurar-lo amb la mida de la població sense llar i la
+població presa. L'esperit antisocial s'alimenta a si mateix, perquè com més
+veiem que la gent no ens ajudarà, més fútil sembla ajudar-los. Així la
+societat decau en una jungla.</p>
+<p>
+ Si no volem viure en una jungla, hem de canviar les nostres actituds. Hem de
+començar enviant el missatge de que un bon ciutadà és el que coopera quan és
+apropiat, no el que té èxit en prendre dels altres. Confio en que el
+moviment del programari lliure contribuirà a això: almenys en una àrea,
+substituirem la jungla amb un sistema més eficient que encoratja i se
+sustenta en la cooperació voluntària.</p>
+
+
+<h3 id="footnotes">Notes al peu</h3>
+
+<ol>
+<li id="f1">La paraula «lliure» en «programari lliure» es refereix a la llibertat, no al
+preu; el preu pagat per una còpia d'un programa lliure pot ser zero, o
+petit, o (rarament) prou gran.</li>
+
+<li id="f2">El temes de la pol·lució i la congestió del tràfic no alteren aquesta
+conclusió. Si desitgem fer més car el conduir per a desencoratjar la
+conducció en general, no és avantatjós fer-ho per mitjà de barreres de
+peatge, que contribueixen a ambdues coses: la pol·lució i la congestió del
+tràfic. Un impost per la gasolina és molt millor. De manera similar, el
+desig de millorar la seguretat limitant la velocitat màxima no és rellevant;
+una carretera d'accés lliure augmenta la velocitat mitjana evitant parades i
+retards, qualsevulga que sigui el límit de velocitat.</li>
+
+<li id="f3">Hom pot considerar un programa d'ordinador en particular com a una cosa
+perjudicial que no hauria d'estar en absolut disponible, com la base de
+dades d'informació personal Lotus Marketplace, que va ser retirada del
+mercat pel rebuig del públic. Molt del que dic no s'aplica en aquest cas,
+però no té gaire sentit defensar que el programa tingui propietari sobre la
+base que el propietari farà el programa menys disponible. El propietari no
+el farà completament inabastable, tal com hom desitjaria en el cas d'un
+programa l'ús del qual és considerat destructiu.</li>
+</ol>
+
+<hr />
+<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig s'ha publicat a <a
+href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free
+Software, Free Society: The Selected Essays of Richard
+M. Stallman</cite></a></p></blockquote>
+
+<div class="translators-notes">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
+</div>
+
+<!-- for id="content", starts in the include above -->
+<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
+<div id="footer">
+<div class="unprintable">
+
+<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>. També hi ha <a
+href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
+FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
+href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>
+
+<p>
+<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
+ replace it with the translation of these two:
+
+ We work hard and do our best to provide accurate, good quality
+ translations. However, we are not exempt from imperfection.
+ Please send your comments and general suggestions in this regard
+ to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
+
+ &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>
+
+ <p>For information on coordinating and submitting translations of
+ our web pages, see <a
+ href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+ README</a>. -->
+Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
+tradducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article. </p>
+</div>
+
+<p>Copyright &copy; 1991, 1992, 1998, 2000, 2001, 2006, 2007, 2010, 2017, 2018,
+2020 Free Software Foundation, Inc.</p>
+
+<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+
+<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+Traducció: Fèlix Llopart, 8 d'octubre de 2009</div>
+
+<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
+Updated:
+
+$Date: 2020/07/05 14:01:37 $
+
+<!-- timestamp end -->
+</p>
+</div>
+</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
+</body>
+</html>