summaryrefslogtreecommitdiff
path: root/talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html
diff options
context:
space:
mode:
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html')
-rw-r--r--talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html611
1 files changed, 611 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html
new file mode 100644
index 0000000..157b20e
--- /dev/null
+++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html
@@ -0,0 +1,611 @@
+<!--#set var="PO_FILE"
+ value='<a href="/philosophy/po/right-to-read.ca.po">
+ https://www.gnu.org/philosophy/po/right-to-read.ca.po</a>'
+ --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/right-to-read.html"
+ --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/right-to-read.ca-diff.html"
+ --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2016-10-18" -->
+
+<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
+<!-- Parent-Version: 1.90 -->
+
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>El dret a llegir - Projecte GNU - Free Software Foundation (FSF)</title>
+<style type="text/css" media="print,screen"><!--
+blockquote, .comment {
+ font-style: italic;
+}
+blockquote cite {
+ font-style: normal;
+}
+.announcement {
+ text-align: center;
+ background: #f5f5f5;
+ border-left: .3em solid #fc7;
+ border-right: .3em solid #fc7;
+ margin: 2.5em 0;
+}
+#AuthorsNote ul, #AuthorsNote li {
+ margin: 0;
+}
+#AuthorsNote li p {
+ margin: 1em 0;
+}
+.emph-box {
+ background: #f7f7f7;
+ border-color: #e74c3c;
+}
+#AuthorsNote p.emph-box {
+ margin: 1em 6%;
+}
+#BadNews li p { text-indent: -.8em; }
+#BadNews li p:before {
+ content: "\021D2";
+ display: inline;
+ position: relative;
+ right: .5em;
+}
+#BadNews p.emph-box {
+ margin: 2.5em 6% 1em;
+}
+#References {
+ margin: 3em 0 2em;
+}
+#References h3 {
+ font-size: 1.2em;
+}
+@media (min-width: 55em) {
+ #AuthorsNote .columns >
+ p:first-child,
+ #AuthorsNote li p.inline-block {
+ margin-top: 0;
+ }
+ .comment { text-align: center; }
+ .table { display: table; }
+ .table-cell {
+ display: table-cell;
+ width: 50%;
+ vertical-align: middle;
+ }
+ .left { padding-right: .75em; }
+ .right { padding-left: .75em; }
+ }
+}-->
+<!--#if expr="$LANGUAGE_SUFFIX = /[.](ar|fa|he)/" -->
+<!--
+@media (min-width: 55em) {
+ .left { padding-left: .75em; }
+ .right { padding-right: .75em; }
+ }
+}-->
+<!--#endif -->
+
+</style>
+
+<!--#include virtual="/philosophy/po/right-to-read.translist" -->
+<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
+<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
+<h2 class="center">El dret a llegir</h2>
+
+<p class="byline center">
+per <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a></p>
+<p class="center">
+<em>Aquest article va aparèixer al número de febrer de 1997 de
+<cite>Communications of the ACM</cite> (Volum 40, Número 2).</em></p>
+<hr class="thin" />
+
+<div class="article">
+<blockquote class="center comment"><p>
+ Extret de <cite>The Road To Tycho</cite>, un recull d'articles sobres els
+antecedents de la Revolució Lunària, publicat a Luna City el 2096.
+</p></blockquote>
+
+<div class="columns">
+<p>
+Per a en Dan Halbert, el camí cap a Tycho va començar a la universitat, el
+dia que la Lissa Lenz li va demanar que li deixés l'ordinador. El de la
+Lissa s'havia espatllat i, si no n'hi deixaven un, suspendria el projecte
+semestral. No gosava demanar-lo a ningú, tret d'en Dan.</p>
+
+<p>
+Això va posar en Dan davant d'un dilema. Volia ajudar la Lissa, però si li
+deixava l'ordinador, la Lissa potser llegiria els seus llibres. D'entrada, a
+banda del risc que t'engarjolessin durant molts anys per deixar llegir els
+teus llibres a algú altre, la simple idea de fer-ho el va deixar de
+pedra. Com tothom, havia après des de l'escola primària que compartir
+llibres estava malament i era lleig, una cosa que només feien els pirates.</p>
+
+<p>
+A més, no hi havia gaires esperances que l'Autoritat de Protecció del
+Programari (ASP) no l'enxampés. A les classes d'informàtica en Dan havia
+après que tots els llibres portaven un supervisor de copyright que informava
+l'Agència Central de Llicències sobre quan, on i qui llegia els
+llibres. (Aquesta informació servia per detectar lectors pirates, però també
+per vendre perfils personals sobre hàbits de lectura als comerciants). La
+propera vegada que l'ordinador es connectés a la xarxa, l'Agència Central de
+Llicències el descobriria. Ell, com a propietari de l'ordinador, rebria el
+càstig més sever, per no haver pres les mesures necessàries per impedir el
+delicte.</p>
+
+<p>
+És clar que no era segur que la Lissa tingués intenció de llegir els seus
+llibres. Potser només volia l'ordinador per escriure el projecte, però en
+Dan sabia que la Lissa venia d'una família de classe mitjana que amb prou
+feines es podia permetre pagar la matrícula, i de les taxes de lectura ni en
+parlem. Probablement, per poder acabar la carrera la Lissa no tindria més
+remei que llegir-se els seus llibres. Entenia la situació: ell mateix
+s'havia hagut d'endeutar per pagar per tots els articles d'investigació que
+llegia. (El 10% d'aquestes taxes era per als autors dels articles. Com que
+en Dan tenia la intenció de fer carrera en el món acadèmic, existia
+l'esperança que els seus mateixos articles d'investigació, si se citaven
+sovint, li reportarien ingressos suficients per tornar el préstec).</p>
+</div>
+<div class="column-limit"></div>
+
+<div class="columns">
+<p>
+Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia anar a la
+biblioteca i llegir articles, i fins i tot llibres, sense haver de pagar. Hi
+havia investigadors independents que llegien milers de pàgines sense
+necessitat de recórrer a les beques de biblioteca de l'estat. Però des dels
+anys noranta del segle passat, les editorials, tant comercials com no
+comercials, havien començat a cobrar per l'accés als articles. L'any 2047,
+les biblioteques que oferien accés públic gratuït a la literatura acadèmica
+eren un vague record.</p>
+
+<p>
+Naturalment, hi havia maneres de saltar-se el control de l'ASP i de
+l'Agència Central de Llicències, però també eren il·legals. Un company de la
+classe d'informàtica d'en Dan, Frank Martucci, havia aconseguit una eina de
+depuració il·legal i la feia servir per evitar el codi de supervisió de
+copyright quan llegia llibres. Però ho havia comentat a massa amics i un
+d'ells el va denunciar a l'ASP a canvi d'una recompensa (els estudiants,
+fortament endeutats, queien fàcilment en la traïció). El 2047 en Frank va
+ingressar a la presó: no per lector pirata, sinó per posseir un depurador de
+programari.</p>
+
+<p>
+Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia tenir eines de
+depuració. Fins i tot hi havia hagut depuradors gratuïts que es podien
+obtenir en CD-ROM o descarregant-los de la xarxa. Però els usuaris no
+professionals els van començar a fer servir per saltar-se els supervisors de
+copyright, i al final un jutge va sentenciar que, a la pràctica, aquesta
+s'havia convertit en llur funció principal. Des d'aleshores van ser
+il·legals i els desenvolupadors de depuradors van acabar a la presó.</p>
+
+<p>
+Evidentment els programadors continuaven necessitant depuradors, però el
+2047 els proveïdors de depuradors només en distribuïen còpies numerades, i
+només als programadors oficialment autoritzats i assegurats. El depurador
+que en Dan feia servir a l'aula d'informàtica es trobava rere un tallafoc
+especial perquè només es pogués fer servir per als exercicis de classe.</p>
+
+<p>
+També era possible evitar els supervisors de copyright instal·lant un nucli
+del sistema modificat. Amb el temps en Dan descobriria que, al tombant de
+segle, havien existit nuclis lliures, i fins i tot sistemes operatius
+complets lliures. Però no només eren il·legals, com els depuradors, sinó que
+no es podien ni instal·lar si no se sabia la contrasenya arrel de
+l'ordinador. I ni l'FBI ni el servei tècnic de Microsoft donaven aquesta
+informació.</p>
+</div>
+<div class="column-limit"></div>
+
+<div class="columns">
+<p>
+En Dan va arribar a la conclusió que senzillament no li podia deixar
+l'ordinador a la Lissa, però no es podia negar a ajudar-la, perquè n'estava
+enamorat. Cada vegada que tenia l'oportunitat de parlar amb ella se sentia
+ple de joia. I que l'hagués escollit a ell per demanar-li ajuda potser volia
+dir que ella també n'estava enamorada.</p>
+
+<p>
+En Dan va resoldre el dilema d'una manera encara més impensable: li va
+deixar l'ordinador i li va donar la seva contrasenya. D'aquesta manera, si
+la Lissa llegia els llibres, l'Agència Central de Llicències pensaria que
+era ell qui els llegia. Això no deixava de ser un delicte, però l'ASP no el
+descobriria d'una manera automàtica. Només ho sabrien si la Lissa el
+denunciava.</p>
+
+<p>
+Evidentment, si la universitat mai arribava a saber que li havia donat a la
+Lissa la seva pròpia contrasenya, s'hauria acabat la carrera de tots dos com
+a estudiants, independentment del que la Lissa hagués fet amb la
+contrasenya. La política de la universitat era que qualsevol intromissió en
+el sistema de control de l'ús que feien els estudiants dels ordinadors
+justificava la presa de mesures disciplinàries. No importava si amb això
+s'havia causat, o no, cap dany: el delicte era impedir que els
+administradors et vigilessin. Donaven per fet que això implicava que
+s'estava fent alguna altra cosa prohibida, però no necessitaven saber de què
+es tractava.</p>
+
+<p>
+Normalment els estudiants no eren expulsats directament per aquest delicte,
+sinó que se'ls impedia l'accés als sistemes informàtics de la universitat,
+de manera que inevitablement suspenien totes les assignatures.</p>
+
+<p>
+Més endavant, en Dan sabria que aquest tipus de política universitària no va
+aparèixer fins als anys vuitanta del segle passat, quan els estudiants
+universitaris, en massa, van començar a fer servir els ordinadors. Abans les
+universitats tenien una actitud diferent de cara a la disciplina dels
+estudiants: penalitzaven les activitats perilloses, però no les que tan sols
+aixecaven sospites.</p>
+</div>
+<div class="column-limit"></div>
+
+<div class="columns">
+<p>
+La Lissa no va denunciar el Dan a l'ASP. La decisió d'ajudar-la va fer que
+s'acabessin casant, i també que es qüestionessin el que els havien ensenyat
+de petits sobre la pirateria. La parella començà a llegir llibres sobre la
+història del copyright, la Unió Soviètica i les seves restriccions sobre les
+còpies, i fins i tot sobre la Constitució originària dels Estats Units. Van
+anar a viure a Luna, on van conèixer altres persones que també havien fugit
+de l'òrbita del llarg braç de l'ASP. Quan el 2062 va esclatar la Revolta
+Tycho, el dret universal a llegir es va convertir ràpidament en un dels seus
+objectius centrals.</p>
+</div>
+
+<div class="reduced-width">
+<blockquote class="announcement">
+<p><a href="http://defectivebydesign.org/ebooks.html">subscriviu-vos a la
+nostra llista de correu sobre els perills dels llibres electrònics</a>.</p>
+</blockquote>
+</div>
+
+<div id="AuthorsNote">
+<h3>Notes de l'autor</h3>
+
+<ul class="no-bullet">
+<li>
+<div class="reduced-width">
+<p>Aquest conte és suposadament un article històric que algú escriurà en el
+futur, i descriu la joventut de Dan Halbert sota una societat repressiva
+formada per enemics que utilitzen el terme “pirateria” com a propaganda. Per
+això s'utilitza la terminologia d'aquella societat. He intentat projectar-lo
+des del present per tal que soni fins i tot més opressiu. Vegeu “<a
+href="/philosophy/words-to-avoid.html#Piracy">Pirateria</a>”.
+</p>
+</div>
+<div class="column-limit"></div>
+</li>
+
+<li>
+<div class="reduced-width">
+<p>Les restriccions digitals sobre el préstec i lectura de llibres (i altres
+tipus de treballs publicats) es coneixen amb el nom de DRM, abreujament de
+<cite>Digital Restrictions Management</cite>. Per eliminar la DRM, la Free
+Software Foundation ha iniciat la campanya <a
+href="http://DefectiveByDesign.org">Defective by Design</a>. Demanem el
+vostre suport. </p>
+
+</div>
+<div class="column-limit"></div>
+</li>
+</ul>
+
+<p class="comment">
+Aquesta nota s'ha actualitzat diverses vegades des de la primera publicació
+del conte.</p>
+
+<ul class="no-bullet">
+<li>
+<div class="columns">
+<p>
+El dret a llegir és una batalla que s'està lluitant avui dia. Encara que
+potser passin 50 anys abans que el nostre estil de vida actual no caigui en
+la foscor, la majoria de les lleis i pràctiques descrites més amunt ja han
+estat proposades; moltes han entrat en vigor als EUA i en altres països. Als
+EUA, la llei Digital Millennium Copyright Act de 1998 va establir les bases
+legals per fer complir les restriccions conegudes com a DRM, convertint la
+distribució de programes que poden saltar-se aquestes restriccions en
+delicte. El 2001 la Unió Europea va imposar restriccions similars en una
+directiva sobre el copyright, tot i que de manera menys forta.</p>
+
+<p>
+Els Estats Units fan campanya per imposar aquestes regles a la resta del món
+mitjançant els tractats anomenats de “lliure comerç”. <a
+href="https://stallman.org/business-supremacy-treaties.html">Tractats de
+supremacia econòmica</a> seria una designació més escaient, ja que s'han
+dissenyat per donar als negocis el domini sobre els estats nominalment
+democràtics. La política de la DMCA de criminalitzar els programes que se
+salten la DRM és una de les moltes polítiques injustes que aquests tractats
+imposen en una àmplia varietat de camps.</p>
+
+<p>
+Els Estats Units han imposat el requeriments de la DMCA a Austràlia, Panamà,
+Colòmbia i Corea del Sud mitjançant acords bilaterals, i a països com Costa
+Rica a través d'un altre tractat, CAFTA. Obama ha intensificat la campanya
+amb la proposta de dos nous tractats, el TPP i el TTIP. El TPP imposaria la
+DMCA, entre molts altres errors, a dotze països de l'Oceà Pacífic. La TTIP
+imposaria restriccions similars a Europa.</p>
+
+<p>
+Fins i tot el World Wide Web Consortium ha caigut sota l'ombra de la
+indústria del copyright; està a punt d'aprovar un sistema DRM com a part
+oficial de les especificacions web.</p>
+</div>
+<div class="column-limit"></div>
+</li>
+
+<li>
+<div class="table">
+<div class="table-cell left">
+<p class="emph-box">
+El programari no lliure tendeix a tenir <a href="/proprietary/">funcions
+abusives de molts tipus</a>, que porten a la conclusió que <a
+href="/philosophy/free-software-even-more-important.html">mai no pots
+confiar en un programa no lliure</a>. Hem d'insistir en el programari
+lliure, i rebutjar els programes no lliures.</p>
+</div>
+
+<p class="table-cell right">
+Microsoft va admetre que havia afegit una porta del darrere al Windows
+Vista. Microsoft pot utilitzar-la per forçar la instal·lació
+d'“actualitzacions” de programari, fins i tot quan els usuaris les
+considerin “passatitzacions,”. També pot ordenar a totes les màquines que
+corren amb Vista rebutjar l'execució de cert controlador de dispositiu. El
+principal propòsit de Vista era imposar restriccions DRM que els usuaris no
+poden eludir.</p>
+</div>
+<div class="column-limit"></div>
+</li>
+
+<li>
+<div class="columns">
+<p>
+Una de les idees d'aquest conte no es va proposar a la realitat fins al
+2002: que l'FBI i Microsoft guardin les contrasenyes d'administrador del
+sistema dels ordenadors personals, sense permetre que els usuaris les
+tinguin.</p>
+
+<p>
+El que van proposar aquest esquema van donar a les versions primerenques
+noms com “computació segura” i “Palladium”, però en la denominació més
+estesa últimament, s'anomena “arrencada segura”. </p>
+
+<p>
+El que Microsoft guarda no és exactament la contrasenya en el sentit
+tradicional; ni tan sols ningú la tecleja en un terminal. Es tracta d'una
+signatura i una clau d'encriptació que correspon a una segona clau desada al
+vostre ordinador. Això permet a Microsoft, i potencialment als llocs web que
+cooperen amb Microsoft, tenir el control final sobre allò que l'usuari pot
+fer en el seu propi ordinador. Probablement Microsoft utilitzarà aquest
+control en nom de l'FBI quan se li demani: ja ara <a
+href="/proprietary/malware-microsoft.html">informa a l'Agència National de
+Seguretat dels errors de seguretat de Windows</a> per a què els exploti.</p>
+
+<p>
+L'arrencada segura es pot implementar de manera que permeti a l'usuari
+especificar la clau de signatura i decidir quin programari signar. A la
+pràctica, els PCs dissenyats per a Windows 10 només porten la clau de
+Microsoft, i si el propietari de la màquina pot instal·lar algun altre
+sistema (com ara GNU/Linux) ho fa sota el control de Microsoft. Anomenem a
+això <em>arrancada restringida</em>.</p>
+</div>
+<div class="column-limit"></div>
+</li>
+
+<li>
+<div class="columns">
+<p>
+El 1997, quan es va escriure aquest relat, la SPA es dedicava a amenaçar els
+petits proveïdors de serveis d'Internet (ISPs), exigint-los que permetessin
+que la SPA supervisés tots els usuaris. La majoria d'aquests proveïdors van
+cedir davant les amenaces perquè no es podien permetre enfrontar-se
+judicialment a això. Un proveïdor de serveis d'Internet, Community
+ConneXion, a Oakland (Califòrnia), es va negar a cedir a les pressions i va
+ser demandat. Posteriorment la SPA va retirar la demanda, però va aconseguir
+la llei DMCA, que els donà el poder que cercaven.</p>
+
+<p>
+La SPA, que de fet és la sigla de la Software Publisher's Association, ha
+estat substituïda en aquest paper de tipus policial per la BSA (Busines
+Software Alliance). Oficialment, avui per avui no és un cos policial, però a
+la pràctica actua com si ho fos. Mitjançant mètodes que recorden els de
+l'antiga Unió Soviètica, convida la gent a informar sobre els companys de
+feina i els amics. El 2001 la BSA va promoure una campanya de terror a
+l'Argentina que amenaçava amb indirectes la gent que compartia programari
+dient-los que serien violats a la presó.</p>
+</div>
+<div class="column-limit"></div>
+</li>
+
+<li>
+<div class="reduced-width">
+<p>
+Les polítiques de seguretat universitàries descrites al relat no són
+imaginàries. Per exemple, els ordinadors d'una de les universitats de l'àrea
+de Chicago mostren aquest missatge quan l'usuari obre una sessió:</p>
+
+<blockquote><p>
+"Només els usuaris autoritzats poden fer servir aquest sistema. Les
+activitats dels usuaris que facin servir aquest sistema informàtic sense
+autorització o extralimitant-se en les seves funcions podran ser
+supervisades i registrades pel personal de sistemes. Durant la supervisió
+dels usuaris que facin un ús indegut del sistema o durant el manteniment
+dels sistemes, també es poden supervisar les activitats dels usuaris
+autoritzats. La persona que faci servir aquest sistema accepta explícitament
+aquesta supervisió i queda advertida que, si en la supervisió apareixen
+indicis d'activitats il·legals o d'incompliment de la normativa
+universitària, el personal de sistemes podrà aportar aquestes proves a les
+autoritats universitàries o a les forces de seguretat".
+</p></blockquote>
+
+<p>
+Aquesta és una interpretació interessant de la Quarta esmena de la
+Constitució dels EUA: obligar els usuaris a renunciar, per endavant, als
+drets que s'hi reconeixen.</p>
+</div>
+</li>
+</ul>
+<div class="column-limit"></div>
+</div>
+
+<div id="BadNews">
+<h3>Males notícies</h3>
+
+<p class="reduced-width">
+La batalla per dret a llegir ja ha començat. L'enemic s'ha organitzat, i
+nosaltres no, de manera que avança en contra nostra.
+</p>
+
+<div class="columns">
+<p>Els llibres electrònics comercials d'avui dia <a
+href="/philosophy/the-danger-of-ebooks.html">vulneren les llibertats
+tradicionals dels lectors</a>. El lector de llibres electrònics d'Amazon,
+que jo anomeno <cite>Amazon Swindle</cite> perquè està dissenyat per estafar
+al lectors suprimint les seves llibertats tradicionals, corre sobre un
+programari amb una sèrie de <a
+href="/proprietary/malware-kindle-swindle.html">funcionalitats
+orwellianes</a> demostrades. Qualsevol d'elles és suficient per rebutjar
+completament el producte:</p>
+
+<ul class="no-bullet">
+<li><p>Espia to el que fa l'usuari: informa sobre quin llibre està llegint, i a
+quina pàgina es troba, i sobre quan subratlla text i qualsevol nota que
+introdueixi.</p></li>
+
+<li><p>Incorpora DRM, amb la intenció d'impedir als usuaris compartir còpies.</p></li>
+
+<li><p>Té una porta del darrere amb la qual Amazon pot esborrar remotament
+qualsevol llibre. L'any 2009 va esborrar milers de còpies de 1984, de George
+Orwell.</p></li>
+
+<li><p class="inline-block">Per si tot això no fos prou orwellià, hi ha una porta del darrere universal
+amb la qual Amazon pot canviar remotament el programari, i introduir
+qualsevol altra funcionalitat repugnant.</p></li>
+</ul>
+
+<p>La distribució de llibres electrònics d'Amazon també és
+opressiva. Identifica l'usuari i registra quins llibres obté. Requereix a
+més als usuaris acceptar un contracte antisocial pel qual no podran
+compartir còpies amb altres. La meva consciència em diu que, si hagués
+acceptat un contracte així, el mal menor seria ignorar-lo i compartir còpies
+igualment. No obstant, per ser completament honestos, no hauríem
+d'acceptar-lo prèviament.</p>
+
+<p class="emph-box">
+Si volem aturar les males notícies i produir-ne de bones, necessitem
+organitzar-nos i lluitar. La campanya de la FSF <a
+href="http://defectivebydesign.org">Defective by Design</a> ha
+començat. Subscriviu-vos a la llista de correu de la campanya per donar un
+cop de mà. I <a href="http://www.fsf.org/associate">uniu-vos a la FSF</a>
+per ajudar-nos a finançar les nostres activitats.
+</p>
+</div>
+</div>
+<div class="column-limit"></div>
+</div>
+
+<div id="References">
+<h3>Referències</h3>
+
+<ul>
+ <li>El Llibre Blanc del govern: Information Infrastructure Task Force,
+Intellectual Property [<a href="/philosophy/not-ipr.html">sic</a>] and the
+National Information Infrastructure: The Report of the Working Group on
+Intellectual Property Rights (1995).</li>
+
+ <li><a href="http://www.wired.com/wired/archive/4.01/white.paper_pr.html">Una
+explicació del Llibre Blanc: The Copyright Grab</a>, Pamela Samuelson,
+<cite>Wired</cite>, 1 de gener de 1996</li>
+
+ <li><a href="http://www.law.duke.edu/boylesite/sold_out.htm">Sold Out</a>, James
+Boyle, <cite>New York Times</cite>, 31 de març de 1996</li>
+
+ <li><a
+href="http://web.archive.org/web/20130508120533/http://www.interesting-people.org/archives/interesting-people/199611/msg00012.html">Public
+Data or Private Data</a>, <cite>Washington Post</cite>, 4 de novembre de
+1996.</li>
+ <li><a
+href="https://web.archive.org/web/20151113122141/http://public-domain.org/">Union
+for the Public Domain</a>&mdash;una entitat que té com a objectiu frenar i
+invertir l'ampliació desmesurada del poder del copyright i de les patents.</li>
+</ul>
+</div>
+
+<hr class="thin" />
+<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig s'ha publicat al llibre <a
+href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free
+Software, Free Society: The Selected Essays of Richard
+M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote>
+
+<div class="translators-notes">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
+</div>
+
+<!-- for id="content", starts in the include above -->
+<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
+<div id="footer">
+<div class="unprintable">
+
+<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>. També hi ha <a
+href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
+FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
+href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>
+
+<p>
+<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
+ replace it with the translation of these two:
+
+ We work hard and do our best to provide accurate, good quality
+ translations. However, we are not exempt from imperfection.
+ Please send your comments and general suggestions in this regard
+ to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
+
+ &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>
+
+ <p>For information on coordinating and submitting translations of
+ our web pages, see <a
+ href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+ README</a>. -->
+Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
+traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
+href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
+col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
+</div>
+
+<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
+ files generated as part of manuals) on the GNU web server should
+ be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this
+ without talking with the webmasters or licensing team first.
+ Please make sure the copyright date is consistent with the
+ document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
+ document was modified, or published.
+ If you wish to list earlier years, that is ok too.
+ Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
+ years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
+ year, i.e., a year in which the document was published (including
+ being publicly visible on the web or in a revision control system).
+ There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
+ Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
+<p>Copyright &copy; 1996, 2002, 2007, 2009, 2010, 2014, 2015, 2016 Richard
+Stallman</p>
+
+<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+
+<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 18 de setembre
+de 2016.</div>
+
+<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
+Updated:
+
+$Date: 2020/07/23 14:19:57 $
+
+<!-- timestamp end -->
+</p>
+</div>
+</div>
+</body>
+</html>