diff options
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html')
-rw-r--r-- | talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html | 611 |
1 files changed, 611 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html new file mode 100644 index 0000000..157b20e --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/right-to-read.html @@ -0,0 +1,611 @@ +<!--#set var="PO_FILE" + value='<a href="/philosophy/po/right-to-read.ca.po"> + https://www.gnu.org/philosophy/po/right-to-read.ca.po</a>' + --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/right-to-read.html" + --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/right-to-read.ca-diff.html" + --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2016-10-18" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.90 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>El dret a llegir - Projecte GNU - Free Software Foundation (FSF)</title> +<style type="text/css" media="print,screen"><!-- +blockquote, .comment { + font-style: italic; +} +blockquote cite { + font-style: normal; +} +.announcement { + text-align: center; + background: #f5f5f5; + border-left: .3em solid #fc7; + border-right: .3em solid #fc7; + margin: 2.5em 0; +} +#AuthorsNote ul, #AuthorsNote li { + margin: 0; +} +#AuthorsNote li p { + margin: 1em 0; +} +.emph-box { + background: #f7f7f7; + border-color: #e74c3c; +} +#AuthorsNote p.emph-box { + margin: 1em 6%; +} +#BadNews li p { text-indent: -.8em; } +#BadNews li p:before { + content: "\021D2"; + display: inline; + position: relative; + right: .5em; +} +#BadNews p.emph-box { + margin: 2.5em 6% 1em; +} +#References { + margin: 3em 0 2em; +} +#References h3 { + font-size: 1.2em; +} +@media (min-width: 55em) { + #AuthorsNote .columns > + p:first-child, + #AuthorsNote li p.inline-block { + margin-top: 0; + } + .comment { text-align: center; } + .table { display: table; } + .table-cell { + display: table-cell; + width: 50%; + vertical-align: middle; + } + .left { padding-right: .75em; } + .right { padding-left: .75em; } + } +}--> +<!--#if expr="$LANGUAGE_SUFFIX = /[.](ar|fa|he)/" --> +<!-- +@media (min-width: 55em) { + .left { padding-left: .75em; } + .right { padding-right: .75em; } + } +}--> +<!--#endif --> + +</style> + +<!--#include virtual="/philosophy/po/right-to-read.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" --> +<h2 class="center">El dret a llegir</h2> + +<p class="byline center"> +per <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a></p> +<p class="center"> +<em>Aquest article va aparèixer al número de febrer de 1997 de +<cite>Communications of the ACM</cite> (Volum 40, Número 2).</em></p> +<hr class="thin" /> + +<div class="article"> +<blockquote class="center comment"><p> + Extret de <cite>The Road To Tycho</cite>, un recull d'articles sobres els +antecedents de la Revolució Lunària, publicat a Luna City el 2096. +</p></blockquote> + +<div class="columns"> +<p> +Per a en Dan Halbert, el camí cap a Tycho va començar a la universitat, el +dia que la Lissa Lenz li va demanar que li deixés l'ordinador. El de la +Lissa s'havia espatllat i, si no n'hi deixaven un, suspendria el projecte +semestral. No gosava demanar-lo a ningú, tret d'en Dan.</p> + +<p> +Això va posar en Dan davant d'un dilema. Volia ajudar la Lissa, però si li +deixava l'ordinador, la Lissa potser llegiria els seus llibres. D'entrada, a +banda del risc que t'engarjolessin durant molts anys per deixar llegir els +teus llibres a algú altre, la simple idea de fer-ho el va deixar de +pedra. Com tothom, havia après des de l'escola primària que compartir +llibres estava malament i era lleig, una cosa que només feien els pirates.</p> + +<p> +A més, no hi havia gaires esperances que l'Autoritat de Protecció del +Programari (ASP) no l'enxampés. A les classes d'informàtica en Dan havia +après que tots els llibres portaven un supervisor de copyright que informava +l'Agència Central de Llicències sobre quan, on i qui llegia els +llibres. (Aquesta informació servia per detectar lectors pirates, però també +per vendre perfils personals sobre hàbits de lectura als comerciants). La +propera vegada que l'ordinador es connectés a la xarxa, l'Agència Central de +Llicències el descobriria. Ell, com a propietari de l'ordinador, rebria el +càstig més sever, per no haver pres les mesures necessàries per impedir el +delicte.</p> + +<p> +És clar que no era segur que la Lissa tingués intenció de llegir els seus +llibres. Potser només volia l'ordinador per escriure el projecte, però en +Dan sabia que la Lissa venia d'una família de classe mitjana que amb prou +feines es podia permetre pagar la matrícula, i de les taxes de lectura ni en +parlem. Probablement, per poder acabar la carrera la Lissa no tindria més +remei que llegir-se els seus llibres. Entenia la situació: ell mateix +s'havia hagut d'endeutar per pagar per tots els articles d'investigació que +llegia. (El 10% d'aquestes taxes era per als autors dels articles. Com que +en Dan tenia la intenció de fer carrera en el món acadèmic, existia +l'esperança que els seus mateixos articles d'investigació, si se citaven +sovint, li reportarien ingressos suficients per tornar el préstec).</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> + +<div class="columns"> +<p> +Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia anar a la +biblioteca i llegir articles, i fins i tot llibres, sense haver de pagar. Hi +havia investigadors independents que llegien milers de pàgines sense +necessitat de recórrer a les beques de biblioteca de l'estat. Però des dels +anys noranta del segle passat, les editorials, tant comercials com no +comercials, havien començat a cobrar per l'accés als articles. L'any 2047, +les biblioteques que oferien accés públic gratuït a la literatura acadèmica +eren un vague record.</p> + +<p> +Naturalment, hi havia maneres de saltar-se el control de l'ASP i de +l'Agència Central de Llicències, però també eren il·legals. Un company de la +classe d'informàtica d'en Dan, Frank Martucci, havia aconseguit una eina de +depuració il·legal i la feia servir per evitar el codi de supervisió de +copyright quan llegia llibres. Però ho havia comentat a massa amics i un +d'ells el va denunciar a l'ASP a canvi d'una recompensa (els estudiants, +fortament endeutats, queien fàcilment en la traïció). El 2047 en Frank va +ingressar a la presó: no per lector pirata, sinó per posseir un depurador de +programari.</p> + +<p> +Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia tenir eines de +depuració. Fins i tot hi havia hagut depuradors gratuïts que es podien +obtenir en CD-ROM o descarregant-los de la xarxa. Però els usuaris no +professionals els van començar a fer servir per saltar-se els supervisors de +copyright, i al final un jutge va sentenciar que, a la pràctica, aquesta +s'havia convertit en llur funció principal. Des d'aleshores van ser +il·legals i els desenvolupadors de depuradors van acabar a la presó.</p> + +<p> +Evidentment els programadors continuaven necessitant depuradors, però el +2047 els proveïdors de depuradors només en distribuïen còpies numerades, i +només als programadors oficialment autoritzats i assegurats. El depurador +que en Dan feia servir a l'aula d'informàtica es trobava rere un tallafoc +especial perquè només es pogués fer servir per als exercicis de classe.</p> + +<p> +També era possible evitar els supervisors de copyright instal·lant un nucli +del sistema modificat. Amb el temps en Dan descobriria que, al tombant de +segle, havien existit nuclis lliures, i fins i tot sistemes operatius +complets lliures. Però no només eren il·legals, com els depuradors, sinó que +no es podien ni instal·lar si no se sabia la contrasenya arrel de +l'ordinador. I ni l'FBI ni el servei tècnic de Microsoft donaven aquesta +informació.</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> + +<div class="columns"> +<p> +En Dan va arribar a la conclusió que senzillament no li podia deixar +l'ordinador a la Lissa, però no es podia negar a ajudar-la, perquè n'estava +enamorat. Cada vegada que tenia l'oportunitat de parlar amb ella se sentia +ple de joia. I que l'hagués escollit a ell per demanar-li ajuda potser volia +dir que ella també n'estava enamorada.</p> + +<p> +En Dan va resoldre el dilema d'una manera encara més impensable: li va +deixar l'ordinador i li va donar la seva contrasenya. D'aquesta manera, si +la Lissa llegia els llibres, l'Agència Central de Llicències pensaria que +era ell qui els llegia. Això no deixava de ser un delicte, però l'ASP no el +descobriria d'una manera automàtica. Només ho sabrien si la Lissa el +denunciava.</p> + +<p> +Evidentment, si la universitat mai arribava a saber que li havia donat a la +Lissa la seva pròpia contrasenya, s'hauria acabat la carrera de tots dos com +a estudiants, independentment del que la Lissa hagués fet amb la +contrasenya. La política de la universitat era que qualsevol intromissió en +el sistema de control de l'ús que feien els estudiants dels ordinadors +justificava la presa de mesures disciplinàries. No importava si amb això +s'havia causat, o no, cap dany: el delicte era impedir que els +administradors et vigilessin. Donaven per fet que això implicava que +s'estava fent alguna altra cosa prohibida, però no necessitaven saber de què +es tractava.</p> + +<p> +Normalment els estudiants no eren expulsats directament per aquest delicte, +sinó que se'ls impedia l'accés als sistemes informàtics de la universitat, +de manera que inevitablement suspenien totes les assignatures.</p> + +<p> +Més endavant, en Dan sabria que aquest tipus de política universitària no va +aparèixer fins als anys vuitanta del segle passat, quan els estudiants +universitaris, en massa, van començar a fer servir els ordinadors. Abans les +universitats tenien una actitud diferent de cara a la disciplina dels +estudiants: penalitzaven les activitats perilloses, però no les que tan sols +aixecaven sospites.</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> + +<div class="columns"> +<p> +La Lissa no va denunciar el Dan a l'ASP. La decisió d'ajudar-la va fer que +s'acabessin casant, i també que es qüestionessin el que els havien ensenyat +de petits sobre la pirateria. La parella començà a llegir llibres sobre la +història del copyright, la Unió Soviètica i les seves restriccions sobre les +còpies, i fins i tot sobre la Constitució originària dels Estats Units. Van +anar a viure a Luna, on van conèixer altres persones que també havien fugit +de l'òrbita del llarg braç de l'ASP. Quan el 2062 va esclatar la Revolta +Tycho, el dret universal a llegir es va convertir ràpidament en un dels seus +objectius centrals.</p> +</div> + +<div class="reduced-width"> +<blockquote class="announcement"> +<p><a href="http://defectivebydesign.org/ebooks.html">subscriviu-vos a la +nostra llista de correu sobre els perills dels llibres electrònics</a>.</p> +</blockquote> +</div> + +<div id="AuthorsNote"> +<h3>Notes de l'autor</h3> + +<ul class="no-bullet"> +<li> +<div class="reduced-width"> +<p>Aquest conte és suposadament un article històric que algú escriurà en el +futur, i descriu la joventut de Dan Halbert sota una societat repressiva +formada per enemics que utilitzen el terme “pirateria” com a propaganda. Per +això s'utilitza la terminologia d'aquella societat. He intentat projectar-lo +des del present per tal que soni fins i tot més opressiu. Vegeu “<a +href="/philosophy/words-to-avoid.html#Piracy">Pirateria</a>”. +</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> +</li> + +<li> +<div class="reduced-width"> +<p>Les restriccions digitals sobre el préstec i lectura de llibres (i altres +tipus de treballs publicats) es coneixen amb el nom de DRM, abreujament de +<cite>Digital Restrictions Management</cite>. Per eliminar la DRM, la Free +Software Foundation ha iniciat la campanya <a +href="http://DefectiveByDesign.org">Defective by Design</a>. Demanem el +vostre suport. </p> + +</div> +<div class="column-limit"></div> +</li> +</ul> + +<p class="comment"> +Aquesta nota s'ha actualitzat diverses vegades des de la primera publicació +del conte.</p> + +<ul class="no-bullet"> +<li> +<div class="columns"> +<p> +El dret a llegir és una batalla que s'està lluitant avui dia. Encara que +potser passin 50 anys abans que el nostre estil de vida actual no caigui en +la foscor, la majoria de les lleis i pràctiques descrites més amunt ja han +estat proposades; moltes han entrat en vigor als EUA i en altres països. Als +EUA, la llei Digital Millennium Copyright Act de 1998 va establir les bases +legals per fer complir les restriccions conegudes com a DRM, convertint la +distribució de programes que poden saltar-se aquestes restriccions en +delicte. El 2001 la Unió Europea va imposar restriccions similars en una +directiva sobre el copyright, tot i que de manera menys forta.</p> + +<p> +Els Estats Units fan campanya per imposar aquestes regles a la resta del món +mitjançant els tractats anomenats de “lliure comerç”. <a +href="https://stallman.org/business-supremacy-treaties.html">Tractats de +supremacia econòmica</a> seria una designació més escaient, ja que s'han +dissenyat per donar als negocis el domini sobre els estats nominalment +democràtics. La política de la DMCA de criminalitzar els programes que se +salten la DRM és una de les moltes polítiques injustes que aquests tractats +imposen en una àmplia varietat de camps.</p> + +<p> +Els Estats Units han imposat el requeriments de la DMCA a Austràlia, Panamà, +Colòmbia i Corea del Sud mitjançant acords bilaterals, i a països com Costa +Rica a través d'un altre tractat, CAFTA. Obama ha intensificat la campanya +amb la proposta de dos nous tractats, el TPP i el TTIP. El TPP imposaria la +DMCA, entre molts altres errors, a dotze països de l'Oceà Pacífic. La TTIP +imposaria restriccions similars a Europa.</p> + +<p> +Fins i tot el World Wide Web Consortium ha caigut sota l'ombra de la +indústria del copyright; està a punt d'aprovar un sistema DRM com a part +oficial de les especificacions web.</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> +</li> + +<li> +<div class="table"> +<div class="table-cell left"> +<p class="emph-box"> +El programari no lliure tendeix a tenir <a href="/proprietary/">funcions +abusives de molts tipus</a>, que porten a la conclusió que <a +href="/philosophy/free-software-even-more-important.html">mai no pots +confiar en un programa no lliure</a>. Hem d'insistir en el programari +lliure, i rebutjar els programes no lliures.</p> +</div> + +<p class="table-cell right"> +Microsoft va admetre que havia afegit una porta del darrere al Windows +Vista. Microsoft pot utilitzar-la per forçar la instal·lació +d'“actualitzacions” de programari, fins i tot quan els usuaris les +considerin “passatitzacions,”. També pot ordenar a totes les màquines que +corren amb Vista rebutjar l'execució de cert controlador de dispositiu. El +principal propòsit de Vista era imposar restriccions DRM que els usuaris no +poden eludir.</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> +</li> + +<li> +<div class="columns"> +<p> +Una de les idees d'aquest conte no es va proposar a la realitat fins al +2002: que l'FBI i Microsoft guardin les contrasenyes d'administrador del +sistema dels ordenadors personals, sense permetre que els usuaris les +tinguin.</p> + +<p> +El que van proposar aquest esquema van donar a les versions primerenques +noms com “computació segura” i “Palladium”, però en la denominació més +estesa últimament, s'anomena “arrencada segura”. </p> + +<p> +El que Microsoft guarda no és exactament la contrasenya en el sentit +tradicional; ni tan sols ningú la tecleja en un terminal. Es tracta d'una +signatura i una clau d'encriptació que correspon a una segona clau desada al +vostre ordinador. Això permet a Microsoft, i potencialment als llocs web que +cooperen amb Microsoft, tenir el control final sobre allò que l'usuari pot +fer en el seu propi ordinador. Probablement Microsoft utilitzarà aquest +control en nom de l'FBI quan se li demani: ja ara <a +href="/proprietary/malware-microsoft.html">informa a l'Agència National de +Seguretat dels errors de seguretat de Windows</a> per a què els exploti.</p> + +<p> +L'arrencada segura es pot implementar de manera que permeti a l'usuari +especificar la clau de signatura i decidir quin programari signar. A la +pràctica, els PCs dissenyats per a Windows 10 només porten la clau de +Microsoft, i si el propietari de la màquina pot instal·lar algun altre +sistema (com ara GNU/Linux) ho fa sota el control de Microsoft. Anomenem a +això <em>arrancada restringida</em>.</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> +</li> + +<li> +<div class="columns"> +<p> +El 1997, quan es va escriure aquest relat, la SPA es dedicava a amenaçar els +petits proveïdors de serveis d'Internet (ISPs), exigint-los que permetessin +que la SPA supervisés tots els usuaris. La majoria d'aquests proveïdors van +cedir davant les amenaces perquè no es podien permetre enfrontar-se +judicialment a això. Un proveïdor de serveis d'Internet, Community +ConneXion, a Oakland (Califòrnia), es va negar a cedir a les pressions i va +ser demandat. Posteriorment la SPA va retirar la demanda, però va aconseguir +la llei DMCA, que els donà el poder que cercaven.</p> + +<p> +La SPA, que de fet és la sigla de la Software Publisher's Association, ha +estat substituïda en aquest paper de tipus policial per la BSA (Busines +Software Alliance). Oficialment, avui per avui no és un cos policial, però a +la pràctica actua com si ho fos. Mitjançant mètodes que recorden els de +l'antiga Unió Soviètica, convida la gent a informar sobre els companys de +feina i els amics. El 2001 la BSA va promoure una campanya de terror a +l'Argentina que amenaçava amb indirectes la gent que compartia programari +dient-los que serien violats a la presó.</p> +</div> +<div class="column-limit"></div> +</li> + +<li> +<div class="reduced-width"> +<p> +Les polítiques de seguretat universitàries descrites al relat no són +imaginàries. Per exemple, els ordinadors d'una de les universitats de l'àrea +de Chicago mostren aquest missatge quan l'usuari obre una sessió:</p> + +<blockquote><p> +"Només els usuaris autoritzats poden fer servir aquest sistema. Les +activitats dels usuaris que facin servir aquest sistema informàtic sense +autorització o extralimitant-se en les seves funcions podran ser +supervisades i registrades pel personal de sistemes. Durant la supervisió +dels usuaris que facin un ús indegut del sistema o durant el manteniment +dels sistemes, també es poden supervisar les activitats dels usuaris +autoritzats. La persona que faci servir aquest sistema accepta explícitament +aquesta supervisió i queda advertida que, si en la supervisió apareixen +indicis d'activitats il·legals o d'incompliment de la normativa +universitària, el personal de sistemes podrà aportar aquestes proves a les +autoritats universitàries o a les forces de seguretat". +</p></blockquote> + +<p> +Aquesta és una interpretació interessant de la Quarta esmena de la +Constitució dels EUA: obligar els usuaris a renunciar, per endavant, als +drets que s'hi reconeixen.</p> +</div> +</li> +</ul> +<div class="column-limit"></div> +</div> + +<div id="BadNews"> +<h3>Males notícies</h3> + +<p class="reduced-width"> +La batalla per dret a llegir ja ha començat. L'enemic s'ha organitzat, i +nosaltres no, de manera que avança en contra nostra. +</p> + +<div class="columns"> +<p>Els llibres electrònics comercials d'avui dia <a +href="/philosophy/the-danger-of-ebooks.html">vulneren les llibertats +tradicionals dels lectors</a>. El lector de llibres electrònics d'Amazon, +que jo anomeno <cite>Amazon Swindle</cite> perquè està dissenyat per estafar +al lectors suprimint les seves llibertats tradicionals, corre sobre un +programari amb una sèrie de <a +href="/proprietary/malware-kindle-swindle.html">funcionalitats +orwellianes</a> demostrades. Qualsevol d'elles és suficient per rebutjar +completament el producte:</p> + +<ul class="no-bullet"> +<li><p>Espia to el que fa l'usuari: informa sobre quin llibre està llegint, i a +quina pàgina es troba, i sobre quan subratlla text i qualsevol nota que +introdueixi.</p></li> + +<li><p>Incorpora DRM, amb la intenció d'impedir als usuaris compartir còpies.</p></li> + +<li><p>Té una porta del darrere amb la qual Amazon pot esborrar remotament +qualsevol llibre. L'any 2009 va esborrar milers de còpies de 1984, de George +Orwell.</p></li> + +<li><p class="inline-block">Per si tot això no fos prou orwellià, hi ha una porta del darrere universal +amb la qual Amazon pot canviar remotament el programari, i introduir +qualsevol altra funcionalitat repugnant.</p></li> +</ul> + +<p>La distribució de llibres electrònics d'Amazon també és +opressiva. Identifica l'usuari i registra quins llibres obté. Requereix a +més als usuaris acceptar un contracte antisocial pel qual no podran +compartir còpies amb altres. La meva consciència em diu que, si hagués +acceptat un contracte així, el mal menor seria ignorar-lo i compartir còpies +igualment. No obstant, per ser completament honestos, no hauríem +d'acceptar-lo prèviament.</p> + +<p class="emph-box"> +Si volem aturar les males notícies i produir-ne de bones, necessitem +organitzar-nos i lluitar. La campanya de la FSF <a +href="http://defectivebydesign.org">Defective by Design</a> ha +començat. Subscriviu-vos a la llista de correu de la campanya per donar un +cop de mà. I <a href="http://www.fsf.org/associate">uniu-vos a la FSF</a> +per ajudar-nos a finançar les nostres activitats. +</p> +</div> +</div> +<div class="column-limit"></div> +</div> + +<div id="References"> +<h3>Referències</h3> + +<ul> + <li>El Llibre Blanc del govern: Information Infrastructure Task Force, +Intellectual Property [<a href="/philosophy/not-ipr.html">sic</a>] and the +National Information Infrastructure: The Report of the Working Group on +Intellectual Property Rights (1995).</li> + + <li><a href="http://www.wired.com/wired/archive/4.01/white.paper_pr.html">Una +explicació del Llibre Blanc: The Copyright Grab</a>, Pamela Samuelson, +<cite>Wired</cite>, 1 de gener de 1996</li> + + <li><a href="http://www.law.duke.edu/boylesite/sold_out.htm">Sold Out</a>, James +Boyle, <cite>New York Times</cite>, 31 de març de 1996</li> + + <li><a +href="http://web.archive.org/web/20130508120533/http://www.interesting-people.org/archives/interesting-people/199611/msg00012.html">Public +Data or Private Data</a>, <cite>Washington Post</cite>, 4 de novembre de +1996.</li> + <li><a +href="https://web.archive.org/web/20151113122141/http://public-domain.org/">Union +for the Public Domain</a>—una entitat que té com a objectiu frenar i +invertir l'ampliació desmesurada del poder del copyright i de les patents.</li> +</ul> +</div> + +<hr class="thin" /> +<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig s'ha publicat al llibre <a +href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/"><cite>Free +Software, Free Society: The Selected Essays of Richard +M. Stallman</cite></a>.</p></blockquote> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a +href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1996, 2002, 2007, 2009, 2010, 2014, 2015, 2016 Richard +Stallman</p> + +<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license" +href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència +Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 18 de setembre +de 2016.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2020/07/23 14:19:57 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> |