diff options
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html')
-rw-r--r-- | talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html | 776 |
1 files changed, 776 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html new file mode 100644 index 0000000..40a7ccd --- /dev/null +++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html @@ -0,0 +1,776 @@ +<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/gnu/manifesto.en.html" --> + +<!--#include virtual="/server/header.ca.html" --> +<!-- Parent-Version: 1.77 --> + +<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! --> +<title>El manifest GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title> + +<!--#include virtual="/gnu/po/manifesto.translist" --> +<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" --> +<h2>El manifest GNU</h2> + +<p> El manifest GNU (que apareix a continuació) va ser escrit per <a +href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a> el 1985 per demanar +suport en el desenvolupament del sistema operatiu GNU. Part del text es va +extreure de l'anunci inicial de 1983. Durant l'any 1987 va ser actualitzat +lleument per tenir en compte els nous desenvolupaments, però ara sembla +millor deixar-lo sense modificar.</p> + +<p>Des d'aleshores, hem après que és possible ajudar a evitar certes confusions +comuns amb un canvi en l'elecció de paraules. Les notes a peu de pàgina van +ser afegides el 1993 per ajudar a aclarir aquests punts.</p> + +<p>Si voleu instal·lar el sistema GNU/Linux, us recomanem que utilitzeu una de +les <a href="/distros">distribucions GNU/Linux que són 100% programari +lliure</a>. Per saber com contribuir, vegeu <a +href="/help/help.html">http://www.gnu.org/help</a>.</p> + +<p>El projecte GNU és part del moviment pel programari lliure, una campanya per +la <a href="/philosophy/free-sw.html">llibertat dels usuaris de +programari</a>. És un error associar GNU amb l'expressió “codi +obert”—el terme va ser encunyat el 1998 per gent que no +compartia els valors ètics del moviment pel programari lliure. L'utilitzen +per a promoure un <a +href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">enfocament amoral</a> +sobre el mateix camp.</p> + +<h3 id="whats-gnu">Què és GNU? GNU no és Unix!</h3> + +<p> + GNU, que prové de <i>GNU's Not Unix</i> (GNU no és Unix, en català), és el +nom per a un sistema complet compatible amb Unix que estic escrivint per tal +de donar-lo a tot aquell que vulgui usar-lo <a href="#f1">(1)</a>. Alguns +altres voluntaris estan ajudant-me. Les contribucions econòmiques, de temps, +de programes i equipament són molt necessàries.</p> + +<p> + De moment tenim l'editor de text Emacs amb Lisp per escriure ordres +d'edició, un depurador de codi, un generador parser compatible amb yacc, un +enllaçador, i al voltant de 35 utilitats. Molt prompte estarà complet un +intèrpret d'ordres. S'ha optimitzat un nou compilador portable de C que s'ha +compilat a si mateix i podria ser alliberat aquest any. Existeix un nucli +inicial però encara li falten moltes característiques per emular a +l'Unix. Quan el nucli i el compilador estiguen acabats, serà possible +distribuir el sistema GNU per al desenvolupament de programes. Utilitzarem +el TeX com editor de text, però s'està treballant amb un nroff. També +utilitzarem el sistema de finestres lliure i portable X window +system. Després d'això afegirem un Common Lisp portable, un joc Empire, un +full de càlcul, i centenes d'altres coses, a més de documentació en +línia. Esperem proporcionar, amb el temps, totes les eines que venen amb el +sistema Unix, i més.</p> + +<p> + El GNU serà capaç d'executar programes d'Unix, però no serà idèntic a +Unix. Farem totes les millores que considerem convenients, basades en la +nostra experiència amb altres sistemes operatius. En particular, tenim la +intenció de suportar noms de fitxers més llargs, números de versió de +fitxers, un sistema de fitxers a prova de caigudes, tal vegada un sistema +per completar noms de fitxers, suport amb pantalles independent del tipus de +terminal i potser un sistema de finestres basat en Lisp que permeti que +diversos programes Lisp i els programes habituals de l'Unix comparteixin una +sola pantalla. Tant el C com el Lisp estaran disponibles com a llenguatges +de programació de sistemes. Intentarem oferir suport per l'UUCP, el Chaosnet +del MIT i els protocols de comunicació d'Internet.</p> + +<p> + En principi, el GNU està pensat per màquines de la classe 68000/16000 amb +memòria virtual, perquè aquestes són les màquines amb l'execució més +senzilla. L'esforç addicional per a fer-lo funcionar en màquines més petites +el deixarem per algú que el vulga fer servir en aquestes.</p> + +<p> + Per evitar una terrible confusió (en anglès), cal pronunciar la <em>g</em> +en la paraula 'GNU' quan es parli del projecte (en català és correcte dir +'nyu').</p> + +<h3 id="why-write">Per què haig d'escriure el GNU</h3> + +<p> + Considero que la regla d'or requereix que si m'agrada un programa haig de +compartir-lo amb altra gent a la que li agradi. El venedors de programari +volen separar als usuaris i conquerir-los, fent que cada usuari accepti no +compartir amb els altres. Rebutjo trencar la solidaritat amb altres usuaris +d'aquesta manera. No puc, en bona consciència, signar un contracte de +no-divulgació ni de llicència d'ús de programari. Durant anys vaig treballar +des del Laboratori d'Intel·ligència Artificial per resistir a aquestes +tendències i altres descortesies, però la situació es posà impossible: no +podia continuar sent part d'una institució on aquestes pràctiques es duien a +terme contra la meva voluntat.</p> + +<p> + Com que vull continuar emprant ordinadors sense perdre el meu honor, he +decidit agrupar un cos suficient de programari lliure per tal de ser capaç +de tirar endavant sense cap mena de programari que no sigui lliure. He +abandonat el Laboratori d'Intel·ligència Artificial per denegar qualsevol +excusa legal al MIT que m'impedís oferir el GNU lliurement.<a +href="#f2a">(2)</a></p> + +<h3 id="compatible">Per què el GNU serà compatible amb l'Unix</h3> + +<p> + L'Unix no és el meu sistema ideal, però no està malament. Les +característiques essencials de l'Unix semblen prou bones i penso que puc +omplir els seus buits sense espatllar-les. A més, un sistema compatible amb +l'Unix seria molt útil perquè molta gent l'adoptés.</p> + +<h3 id="available">Com estarà disponible el GNU</h3> + +<p> + El GNU no és de domini públic. Qualsevol podrà modificar i redistribuir el +GNU, però cap distribuïdor podrà restringir una redistribució. És a dir, no +estan permeses les modificacions <a +href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">privatives</a>. Vull +assegurar que totes les versions del GNU continuen sent lliures.</p> + +<h3 id="why-help">Per què volen cooperar molts altres programadors</h3> + +<p> + He trobat molts programadors que estan entusiasmats amb el GNU i volen +ajudar.</p> + +<p> + Molts programadors estan tristos per la comercialització del programari de +sistemes. Això pot fer-los guanyar més diners, però fa que se senten en +conflicte amb altres programadors, en comptes de sentir-los com a +companys. El fonament de l'amistat entre programadors és el fet de compartir +programes; i els acords comercials usats habitualment prohibeixen en +essència als programadors tractar a la resta com a amics. El comprador de +programari deu elegir entre l'amistat i obeir la llei. Naturalment, molts +decideixen que l'amistat és més important. Però els que creuen en la llei +sovint no n'estan segurs amb cap de les opcions. Arriben a fer-se cínics i +pensen que programar és sols una forma de fer diners.</p> + +<p> + Utilitzant i desenvolupant el GNU en comptes de programari propietari, +podrem ser hospitalaris amb tothom i obeir la llei. A més, el GNU serveix +com a exemple per inspirar i atreure a altres per unir-se a nosaltres i +compartir. Això ens pot donar una sensació d'harmonia que és impossible si +nosaltres emprem programari que no sigui lliure. Per a la meitat dels +programadors amb els que he parlat, aquest és un motiu de felicitat que els +diners no poden reemplaçar.</p> + +<h3 id="contribute">Com pots contribuir</h3> + +<blockquote> +<p> +(Per trobar ara projectes de programari en què treballar, vegeu la <a +href="http://fsf.org/campaigns/priority-projects">Llista de projectes d'alta +prioritat</a> i la <a href="http://savannah.gnu.org/people/?type_id=1">GNU +necessita ajuda</a>, que és la llista general de tasques per als paquets de +programari GNU. Per conèixer altres maneres d'ajudar, vegeu <a +href="/help/help.html">la guia per ajudar al sistema operatiu GNU</a>.) +</p> +</blockquote> + +<p> + Estic demanant als fabricants d'ordinadors que facin donacions de màquines i +diners. Demano també donacions individuals en forma de programes i treball.</p> + +<p> + Una conseqüència que vostè pot esperar si fa una donació de maquinari és que +GNU funcionarà en ella molt prompte. Les màquines deurien estar completes, +preparades per instal·lar sistemes, homologades per ser usades en àrees +residencials i no deurien necessitar fonts d'alimentació ni ventilació +sofisticades.</p> + +<p> + He trobat molts programadors delerosos de dedicar part del seu temps en +treballar per al projecte GNU. En la majoria dels projectes, un treball +distribuït a temps parcial seria complicat de coordinar; les parts escrites +per separat podrien no funcionar juntes. Però per al cas particular de +substituir l'Unix, aquest problema no existeix. Un sistema complet d'Unix +conté centenes de programes útils, i cadascun es documenta per separat. La +majoria de les especificacions de la interfície estan determinades per la +compatibilitat amb l'Unix. Si cada col·laborador pot escriure una utilitat +compatible que puga ser substituïda per la de l'Unix i fer que funcione +correctament en lloc de l'original del sistema Unix, aleshores aquestes +utilitats podran funcionar correctament quan s'agrupen. Fins i tot admetent +que en Murphy cree alguns problemes inesperats, l'assemblatge d'aquests +components serà una tasca factible. (El nucli requerirà una comunicació més +pròxima entre els desenvolupadors i treballarem en un grup més petit i +unit.)</p> + +<p> + Si rebo donacions econòmiques, tal vegada seré capaç de contractar unes +quantes persones a jornada completa. El sou no serà alt comparat amb el sou +d'un programador, però estic buscant gent per a qui la construcció d'un +esperit comunitari sigui tant important com guanyar diners. Veig aquest +projecte com una manera de permetre que la gent interessada en dedicar totes +les seves energies a treballar en el GNU pugui fer-ho, evitant-los la +necessitat de viure d'una altra manera.</p> + +<h3 id="benefit">Per què tots els usuaris d'ordinador se'n sortiran beneficiats</h3> + +<p> + Una vegada el GNU estiga escrit, qualsevol serà capaç d'obtenir un bon +sistema de programari lliure, igual que disposem d'aire per respirar. <a +href="#f2">(3)</a></p> + +<p> + Això significa molt més que el simple fet que algú s'estalviï el preu de la +llicència de l'Unix. Significa que s'evitarà el malbaratament d'esforços a +l'hora de programar sistemes. Aquests esforços es poden dedicar a millorar +la tècnica.</p> + +<p> + El codi font complet del sistema estarà disponible per tothom. Com a +resultat, un usuari que necessiti canvis en el sistema sempre serà lliure de +fer-los per ell mateixa, o contractar algú que sigui capaç de fer-los, com +un programador qualsevol o una companyia. Els usuaris no estaran mai més en +mans d'un únic programador o empresa que posseeix el codi font i que són els +únics que estan en la posició de fer canvis.</p> + +<p> + Les escoles podran proporcionar un entorn molt més educatiu animant als +estudiants a millorar el codi del sistema. En el laboratori d'informàtica de +Harvard hi havia la política de què cap programa podia ser instal·lat al +sistema si el seu codi font no estava a disposició pública, i de fet, es +negaren a instal·lar determinats programes. Va ser una important inspiració +per a mi.</p> + +<p> + Finalment, el llast d'haver de prendre en consideració qui posseeix el +programari del sistema i què està, o no, permès fer amb el programari, +desapareixerà.</p> + +<p> + Les disposicions per fer a la gent pagar per utilitzar un programa, incloent +les llicències per còpia, sempre comporten un enorme cost per a la societat +a causa dels incòmodes mecanismes necessaris per determinar quant (és a dir, +quins programes) ha de pagar una persona. I sols un estat policial pot +forçar a tothom a obeir-les. Imaginem una estació espacial on la fabricació +de l'aire comporta un gran cost: es cobra per cada litre d'aire, pot ser +just, però dur una màscara de d'aire amb comptador tot el dia és +intolerable, encara que tothom puga pagar la factura de l'aire. I posar +càmeres de seguretat per controlar si algú es treu la màscara seria +escandalós. És millor finançar la fàbrica d'aire amb un impost per persona i +desfer-se de les màscares.</p> + +<p> + Copiar totes o algunes de les parts d'un programa és tan natural i productiu +per a un programador com respirar. Hauria de ser igual de lliure.</p> + +<h3 id="rebutted-objections">Algunes objeccions als objectius del GNU que es poden rebatre fàcilment</h3> + +<p id="support"> +<strong>“Ningú l'utilitzarà si és lliure, perquè això vol dir que no +s'oferirà assistència tècnica.”</strong></p> + +<p> +<strong>“Has de cobrar per un programa per finançar l'assistència +tècnica.”</strong></p> + +<p> + Si la gent preferís pagar per tenir el GNU més assistència tècnica que +obtenir el GNU de franc sense assistència, una empresa que oferís només +l'assistència tècnica a les persones que haguessin obtingut el GNU de franc +hauria de tenir èxit.<a href="#f3">(4)</a></p> + +<p> + Deuríem distingir entre l'assistència en forma de vertader treball de +programació i l'ajuda a l'usuari principiant. En la primera situació no es +pot recórrer al venedor de programari. Si el problema no és compartit per un +número suficient de clients, el venedor l'ignorarà.</p> + +<p> + Si el seu negoci requereix poder confiar amb l'assistència, l'única manera +és tenir tot el codi font i ferramentes necessaris. Llavors un pot +contractar a qualsevol persona disponible per corregir el problema; un no +estarà en mans de cap individu. Amb l'Unix, el preu del codi font deixa això +fora de lloc qualsevol consideració per a la majoria de negocis. Amb el GNU +això serà senzill. És possible que encara no hi haja cap persona competent +disponible, però d'aquest problema no es pot acusar als acords de +distribució. El GNU no elimina tots els problemes del món, sols alguns +d'ells.</p> + +<p> + Mentre tant, els usuaris que no saben d'ordinadors necessiten que se'ls +guiï: ensenyar-los a fer coses que podrien fer per ells mateixos, però no +que encara no saben com.</p> + +<p> + Aquests serveis podran ser proporcionats per companyies que venguin sols el +servei d'assessoria i de reparació. Si és veritat que els usuaris +prefereixen gastar diners i obtenir un producte amb assistència, estaran +igualment d'acord d'adquirir el servei després d'haver obtingut el producte +de franc. Les empreses de serveis competiran en qualitat i preu, de manera +que els usuaris no estaran lligats a cap companyia en particular. Alhora, +els que no necessitem servei d'assistència hauríem de poder fer servir el +programa sense pagar pel servei.</p> + +<p id="advertising"> +<strong>“No es pot arribar a molta gent sense publicitat, i s'ha de cobrar +pel programa per poder finançar-la.”</strong></p> + +<p> +<strong>“No té sentit fer publicitat d'un programa que la gent pot obtenir +gratuïtament.”</strong></p> + +<p> + Hi ha vàries maneres de fer publicitat de franc o de baix cost que poden ser +utilitzades per informar a nombrosos usuaris sobre alguna cosa com el +GNU. Però potser és cert que un pot arribar a més usuaris de microordinadors +amb publicitat. Si això és cert, un negoci que faça publicitat del servei de +còpia i distribució del GNU per un preu determinat hauran de tenir prou èxit +per pagar la seva publicitat i més. D'aquesta manera, sols els usuaris que +reben benefici de la publicitat paguen per ella.</p> + +<p> + D'altra banda, si molta gent obté el GNU dels seus amics i aquestes +companyies no tenen èxit, això mostrarà que la publicitat no era realment +necessària per difondre el GNU. Per què deu ser que els defensors del mercat +lliure no volen deixar al mercat lliure que ho decideixi? <a +href="#f4">(5)</a></p> + +<p id="competitive"> +<strong>“La meva companyia necessita un sistema operatiu privatiu per ser +estar davant la competència.”</strong></p> + +<p> + El GNU traurà als sistemes operatius de l'àmbit de la competència. Vostè no +serà capaç d'obtenir avantatge en aquesta àrea, però tampoc la competència +podrà treure-li avantatge a vostè. Vostès competiran en altres àmbits, +mentre es beneficien mútuament d'aquest. Si el seu negoci està en vendre un +sistema operatiu, no li farà cap gràcia el GNU, però això és el seu +problema. Si el se negoci és qualsevol altre, el GNU el podrà salvar de ser +empès dins del costós negoci de la venta de sistemes operatius.</p> + +<p> + M'agradaria veure que el desenvolupament del GNU és finançat amb donacions +de molts fabricants i usuaris, reduint els costos per a ells mateixos. <a +href="#f5">(6)</a></p> + +<p id="deserve"> +<strong>“No es mereixen els programadors una recompensa per la seva +creativitat?”</strong></p> + +<p> + Si alguna cosa es mereix una recompensa, és la contribució social. La +creativitat pot ser una contribució social, però sols quan la societat sigui +lliure de fer servir els resultats. Si els programadors mereixen ser +recompensats per crear programes innovadors, de la mateixa manera mereixen +ser castigats si restringeixen l'ús d'aquests programes.</p> + +<p id="reward"> +<strong>“No deuria el programador poder demanar una recompensa per la seva +creativitat?”</strong></p> + +<p> + No hi ha res de dolent en esperar una remuneració per un treball, o buscar +de maximitzar les ingressos d'un, sempre que aquest no s'empren mitjans +destructius. Però els mitjans habituals actuals d'avui en el camp del +programari estan basats en la destrucció.</p> + +<p> + Extreure diners dels usuaris per un programa amb base en la restricció de +l'ús que se li done és destructiu perquè les restriccions redueixen la +quantitat i les formes que el programa pot ser utilitzat. Això redueix la +quantitat de riquesa que la humanitat obté del programa. Quan s'opta +deliberadament per restringir, les conseqüències nocives són destrucció +deliberada.</p> + +<p> + La raó per la que un bon ciutadà no utilitza aquests mitjans destructius per +fer-se més ric és que, si tots ho fessin, podríem empobrir-nos tots per la +destrucció mútua. Això és l'ètica Kantiana; o la regla d'Or. Com no +m'agraden les conseqüències que resulten si tots acaparen informació, dec +considerar com erroni que algú ho faci. Específicament, el desig de ser +recompensat per la creativitat d'un no justifica el privar al món en general +de tota o part d'eixa creativitat.</p> + +<p id="starve"> +<strong>“No passaran gana els programadors?”</strong></p> + +<p> + Podria respondre que a ningú se li obliga a ser programador. Quasi ningú de +nosaltres pot esperar guanyar diners per parar-se al carrer i fer +ganyotes. Però no per això estem condemnats a passar les nostres vides fent +ganyotes al carrer i passant gana. Fem altres coses.</p> + +<p> + Però aquesta no és una bona resposta perquè accepta la suposició implícita +de l'interrogador: que sense la propietat del programari, als programadors +no se'ls pot pagar un cèntim. Suposadament és tot o res.</p> + +<p> + La vertadera raó per la qual els programador no passaran gana és perquè serà +possible que obtinguin un sou per programar; sols que no se'ls pagarà tant +com ara.</p> + +<p> + Restringir la còpia no és l'única base per al negoci del programari. És la +més comuna <a href="#f8">(7)</a> perquè permet guanyar molts diners. Si +aquesta es prohibís, o fos rebutjada pel consumidor, el negoci del +programari es mouria cap altres bases d'organització que ara s'usen +menys. Sempre hi ha nombroses maneres d'organitzar qualsevol tipus de +negoci.</p> + +<p> + Probablement la programació no serà tant lucrativa amb la nova base com ho +és ara. Però això no és un argument en contra del canvi. No es considera una +injustícia que els venedors de mostrador obtinguin els salaris que guanyen +actualment. Si els programadors guanyessin el mateix, tampoc no seria una +injustícia. (En la pràctica continuarien guanyant molt més que els +venedors).</p> + +<p id="right-to-control"> +<strong>“No té dret la gent de controlar com s'empra la seva +creativitat?”</strong></p> + +<p> +“El control sobre l'ús de les idees d'un” realment constitueix control sobre +les vides d'altres persones; i normalment és utilitzat per dificultar més +les seves vides.</p> + +<p> + La gent que ha estudiat amb cura el tòpic dels drets de la propietat +intel·lectual <a href="#f6">(8)</a> (com els advocats) diuen que no hi ha un +dret intrínsec a la propietat intel·lectual. Els tipus de suposats drets de +propietat intel·lectual que reconeix el govern foren creats per actes +específiques de legislació per a propòsits específics.</p> + +<p> + Per exemple, el sistema de patents fou establert per animar als inventors a +mostrar els detalls de les seves invencions. El seu propòsit era per ajudar +a la societat i no als inventors. El període de vida de 17 anys per a una +patent era curt comparat amb la taxa de desenvolupament de "l'estat +d'art". Donat que les patents són rellevants tècnicament entre els +fabricants, per als quals el cost i l'esforç d'un acord de llicència són +petits comparats amb l'establiment de producció, les patents a sovint no fan +massa mal. No obstrueixen a la majoria dels individus que utilitzen +productes patentats.</p> + +<p> + La idea dels drets d'autor no existia en el temps antics, quan els autors +solien copiar bastant d'altres autors en obres que no eren de +ficció. Aquesta pràctica era útil, i és l'única forma de què el treball de +molts autors haja sobreviscut, encara que sols sigui en part. El sistema +dels drets d'autor fou creat expressament amb el propòsit de promoure +l'autoria. En l'àmbit per la qual es va inventar (llibres, els quals sols +podien ser copiats econòmicament en impremtes), això feia molt poc mal i no +obstruïa a la major part dels individus que llegien els llibres. </p> + +<p> + Tots els drets de propietat intel·lectual són simples llicències cedides per +la societat perquè pensaven, correcta o incorrectament, que la societat en +conjunt es beneficiaria amb aquesta cessió. Però en qualsevol situació +particular, necessitem preguntar-nos: estem millor per haver atorgat tal +llicència? Quin tipus d'acte estem permetent que faci la persona?</p> + +<p> + El cas dels programes d'avui és molt diferent al dels llibres de fa cent +anys. El fet que la manera més senzilla de copiar un programa és d'un veí a +un altre, el fet que un programa tingui tant codi font com codi objecte que +són distints, i el fet que un programa és utilitzat en comptes de ser llegit +i gaudit, es combinen per crear la situació en la qual una persona que +reforça un dret d'autor està danyant la societat en conjunt, tant +materialment com en esperit; i una persona no deuria fer-ho encara que la +llei li ho permetés.</p> + +<p id="competition"> +<strong>“La competència fa que les coses es facin millor.”</strong></p> + +<p> + El paradigma de la competència és una cursa: premiant al guanyador, +nosaltres animem a tothom a córrer ràpid. Quan el capitalisme funciona +realment d'aquesta forma, fa un bon treball; però els seus defensors estan +enganyats assumint que sempre funciona d'aquesta manera. Si els corredors +obliden perquè se'ls ofereix la recompensa i es concentren en guanyar, sense +importar com, aviat trobaran altres estratègies—com per exemple, atacar a +altres corredors. Si els corredors es fiquen en una baralla a cops de puny, +tots arribaran tard a la meta.</p> + +<p> + El programari propietari i secret és la moral equivalent a la dels corredors +en la baralla a cops de puny. És trist dir-ho, però l'únic àrbitre que tenim +no sembla posar cap trava a les baralles; simplement les regula ("Per cada +10 iardes corregudes, pots pegar un tret."). En realitat el que deuria fer +és separar-los i penalitzar als corredors pel simple fet d'intentar lluitar.</p> + +<p id="stop-programming"> +<strong>“No deixarà tothom de programar si no hi ha un incentiu +econòmic?”</strong></p> + +<p> + De fet, molta gent programarà sense tenir cap incentiu econòmic. La +programació provoca una fascinació irresistible sobre molta gent, normalment +per als millors en la matèria. No és estrany trobar-se músics professionals +que segueixen tocant encara que han perdut tota esperança de guanyar diners +vivint d'aquesta forma.</p> + +<p> + Però realment aquesta qüestió, encara que es planteja normalment, no és +apropiada per a la situació. La paga dels programadors no desapareixerà, +sols serà menor. Així que la pregunta correcta és, algú programarà amb la +reducció del seu salari? La meva experiència em demostra que sí.</p> + +<p> + Durant més de deu anys, molts dels millors programadors del món treballaren +al Laboratori d'Intel·ligència Artificial per molt menys diners dels que +haurien pogut obtenir en qualsevol altre lloc. Obtingueren molts tipus de +premis no econòmics: fama i estima, per exemple. I la creativitat també es +gaudeix, és un premi per si mateixa.</p> + +<p> + Després molts d'ells se n'anaren quan se'ls oferí l'oportunitat de fer el +mateix treball interessant per un gran sou.</p> + +<p> + El que aquest fet demostra és que la gent programarà per altres raons a la +riquesa; però si se'ls ofereix l'oportunitat de guanyar molts diners, això +entrarà en les seves expectatives i ho demanaran. Les organitzacions que +paguen poc no podran competir amb les de grans salaris, però això no ha de +ser necessàriament dolent si les companyies que paguen molt són prohibides.</p> + +<p id="desperate"> +<strong>“Necessitem programadors desesperadament. Si ens demanen que deixem +d'ajudar als nostres veïns, haurem d'obeir.”</strong></p> + +<p> + Mai estarà vostè tan desesperat com per haver d'obeir aquest tipus +d'exigències. Recordi: milions per a la defensa, però ni un cèntim per a +tributs!</p> + +<p id="living"> +<strong>“Els programadors necessiten alguna forma de guanyar-se la +vida.”</strong></p> + +<p> + A curt termini, això és cert. No obstant això, hi ha bastants maneres amb +les quals els programadors podrien guanyar-se la vida sense haver de vendre +el dret a utilitzar un programa. Aquesta manera és costum ara perquè dona +l'ocasió als programadors i als homes de negocis de guanyar més diners, no +perquè sigui l'única manera de guanyar-se la vida. És fàcil trobar altres +maneres si vols trobar-les. Ací hi han nombrosos exemples.</p> + +<p> + Un fabricant que introdueixi una nova computadora pagarà per portar els +sistemes operatius a la nova màquina.</p> + +<p> + La venta de l'ensenyança i dels serveis de suport i manteniment podrien +donar feina també als programadors.</p> + +<p> + La gent amb idees noves podria distribuir programes com programari gratuït +<a href="#f7">(9)</a>, demanant donacions dels usuaris satisfets, o venent +serveis de suport. He conegut gent que han tingut èxit treballant d'aquesta +manera.</p> + +<p> + Els usuaris amb necessitats comuns poden formar grups d'usuaris, i pagar +junts. Un grup podria contractar companyies de programari per escriure +programes que els membres del grup volguessin emprar.</p> + +<p> + Tot tipus de desenvolupament podria ser finançat amb un Impost sobre el +Programari:</p> + +<p> + Suposem que qualsevol que compre un ordinador ha de pagar un x per cent del +preu com un impost sobre el programari. El govern donarà aquests diners a +una agència com la NSF (Fundació Nacional de Ciència) per gastar-los en +desenvolupament de programari.</p> + +<p> + Però si el comprador de l'ordinador fa una donació al desenvolupament del +programari per ell mateix, podrà obtenir una reducció per aquest +impost. Podrà fer una donació a un projecte a la seva elecció—a sovint, +elegit perquè espera utilitzar els resultats quan estiguin acabats. Podrà +obtenir reduccions per qualsevol quantitat de donatiu fins que l'impost +total haja sigut pagat.</p> + +<p> + La taxa total d'impost podria decidir-se amb una votació dels contribuents, +sospesat d'acord amb la quantitat per la qual s'aplicarà l'impost.</p> + +<p> + Les conseqüències:</p> + +<ul> +<li>La comunitat que utilitza els ordinadors dóna suport al desenvolupament de +programari.</li> +<li>Aquesta comunitat decideix quin nivell de suport és necessari.</li> +<li>Els usuaris a qui els importa a quins projectes es destine la seva part +podran escollir-los per si mateixos.</li> +</ul> +<p> + A llarg termini, fer programes lliures és un pas cap al món post-escassesa, +on ningú haurà de treballar dur tan sols per a guanyar-se la vida. La gent +estarà lliure per a dedicar-se a activitats entretingudes, com la +programació, després d'haver dedicat les seves deu hores necessàries a la +setmana per a les seves tasques requerides com legislar, aconsellar la +famílies, reparar robots i explorar d'asteroides. No hi haurà necessitat de +guanyar-se la vida programant.</p> + +<p> + Hem fet ja reduït enormement la quantitat de treball que la societat en +conjunt ha de fer per a la seva productivitat actual, però només un poc +d'aquest s'ha traduït en descans per als treballadors perquè hi ha molta +activitat no productiva que es requereix fer per a acompanyar a l'activitat +productiva. Les causes principals d'això són la burocràcia i les lluites +isomètriques contra la competència. El programari lliure farà una gran +reducció d'aquests drenatges en l'àrea de producció de programari. Hem de +fer això, per tal d'assolir avanços tècnics en productivitat que es +tradueixin en menys treball per a nosaltres.</p> + + +<h3 id="footnotes">Notes a peu de pàgina</h3> + +<!-- The anchors do not match the actual footnote numbers because of + revisions over time. And if a new footnote is added, the references + to existing footnotes that follow the new one must be changed. --> +<ol> +<li id="f1">Aquesta expressió va ser desafortunada. La intenció era que ningú hagués de +pagar per tenir <b>permís</b> per utilitzar el sistema GNU. Però les +paraules no aclareixen això, i la gent acostuma a interpretar-ho com que les +còpies de GNU deurien ser sempre distribuïdes amb un xicotet, o sense cap, +cost. Aquesta mai va ser la intenció; després, el manifest menciona la +possibilitat de companyies proveïdores de servei a canvi d'un +benefici. Després he aprés a distingir amb cura entre "free" (lliure) en el +sentit de llibertat i "free" (gratuït) en el sentit de cost. El programari +lliure és programari que els usuaris tenen la llibertat de distribuir i +modificar. Molts usuaris podran obtenir còpies de franc, mentre altres +paguen per obtenir-les—i si els fons ajuden a a millor a el programari, +millor. Allò important és que tothom que tingui una còpia tingui la +llibertat de cooperar amb altres al utilitzar-lo.</li> + +<li id="f2a">La paraula "donar" es una altra indicació que encara no havia separat +clarament el tema del preu del de la llibertat. Recomanem evitar aquesta +paraula al parlar de programari lliure. Vegeu <a +href="/philosophy/words-to-avoid.html#GiveAwaySoftware">Paraules i Frases +confuses</a> per a més explicacions.</li> + +<li id="f2">Ací és un altre lloc on vaig errar a l'hora de diferenciar amb cura entre +els dos significats diferents de "free" (lliure i gratuït). L'afirmació tal +i com apareix no és falsa—pots obtenir còpies del programari GNU sense +càrrec, dels teus amics o a través de la xarxa. Però l'afirmació suggereix +la idea equivocada.</li> + +<li id="f3">Ja existeixen moltes d'aquestes companyies.</li> + +<li id="f4">La Free Software Foundation durant 10 anys ha aconseguit la major part dels +seus fons d'un servei de distribució, encara que és més una caritat que una +empresa. Ara pots <a href="/order/order.html">comprar coses de la FSF</a> +per donar suport a la seva tasca. +</li> + +<li id="f5">Una agrupació d'empreses informàtiques donaren fons al voltant de l'any 1991 +per donar suport al manteniment del Compilador C de GNU.</li> + +<li id="f8">Crec que va ser un error dir que el programari propietari era la manera més +habitual de fer diners amb el programari. Sembla que actualment el model de +negoci més habitual es desenvolupar programari personalitzat. Això no dona +la possibilitat de viure de renda, de manera que el negoci ha de treballar +contínuament per mantenir els ingressos. El negoci del programari +personalitzat continuaria existint, amb més o menys diferències, en un món +amb programari lliure. Per tant, no crec que el programadors més ben pagats +guanyessin menys en un món amb programari lliure.</li> + +<li id="f6">Als anys 80 encara no m'havia adonat de la confusió que creava parlar de "la +qüestió" de la "propietat intel·lectual". Aquest terme òbviament és +esbiaixat; més subtil és el fet que agrupa diverses lleis que plantegen +qüestions molt diferents. Avui en dia insisteixo a la gent a rebutjar el +terme "propietat intel·lectual" completament, per a evitar que altra gent +pense que aquestes lleis juntes són coherents. La manera de ser clar és +parlar de patents, drets d'autor i marques comercials per separat. Veieu <a +href="/philosophy/not-ipr.html">una explicació més detallada</a> de com +aquest terme provoca confusió i biaix.</li> + +<li id="f7">Posteriorment hem après a distingir entre "programari lliure" (free +software) i "programari gratuït" (freeware). El terme "programari gratuït" +significa programari que eres lliure de redistribuir, però que normalment no +eres lliure d'estudiar o modificar el codi font, així que la majoria +d'aquest programari no és lliure. Veieu <a +href="/philosophy/words-to-avoid.html#Freeware">Paraules i Frases +confuses</a> per a més explicacions.</li> + +</ol> + +<div class="translators-notes"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.--> + </div> +</div> + +<!-- for id="content", starts in the include above --> +<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" --> +<div id="footer"> +<div class="unprintable"> + +<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a +href="mailto:gnu@gnu.org"><gnu@gnu.org></a>. També hi ha <a +href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la +FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments +a <a href="mailto:webmasters@gnu.org"><webmasters@gnu.org></a>.</p> + +<p> +<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph, + replace it with the translation of these two: + + We work hard and do our best to provide accurate, good quality + translations. However, we are not exempt from imperfection. + Please send your comments and general suggestions in this regard + to <a href="mailto:web-translators@gnu.org"> + + <web-translators@gnu.org></a>.</p> + + <p>For information on coordinating and submitting translations of + our web pages, see <a + href="/server/standards/README.translations.html">Translations + README</a>. --> +Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de +traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les +traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a +href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per +col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p> +</div> + +<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to + files generated as part of manuals) on the GNU web server should + be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this + without talking with the webmasters or licensing team first. + Please make sure the copyright date is consistent with the + document. For web pages, it is ok to list just the latest year the + document was modified, or published. + + If you wish to list earlier years, that is ok too. + Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying + years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable + year, i.e., a year in which the document was published (including + being publicly visible on the web or in a revision control system). + + There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers + Information document, www.gnu.org/prep/maintain. --> +<p>Copyright © 1985, 1993, 2003, 2005, 2007, 2008, 2009, 2010, 2014, 2015 +Free Software Foundation, Inc.</p> + +<p> +Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article en +qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que es conservi aquesta nota +i que el distribuïdor garanteixi al receptor el dret a futures +redistribucions, tal com ho permet aquesta nota. +<br /> +No es poden fer versions modificades. +</p> + +<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" --> +<div class="translators-credits"> + +<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.--> +Traducció: <a href="mailto:gunmancorp@gmail.com">puigcerver</a>, 8 de març +de 2008. <br />Darrera actualització: <a +href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 7 de setembre de 2015.</div> + +<p class="unprintable"><!-- timestamp start --> +Updated: + +$Date: 2016/07/11 08:35:12 $ + +<!-- timestamp end --> +</p> +</div> +</div> +</body> +</html> |