summaryrefslogtreecommitdiff
path: root/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html
diff options
context:
space:
mode:
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html')
-rw-r--r--talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html776
1 files changed, 776 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html
new file mode 100644
index 0000000..40a7ccd
--- /dev/null
+++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/manifesto.html
@@ -0,0 +1,776 @@
+<!--#set var="ENGLISH_PAGE" value="/gnu/manifesto.en.html" -->
+
+<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
+<!-- Parent-Version: 1.77 -->
+
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>El manifest GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title>
+
+<!--#include virtual="/gnu/po/manifesto.translist" -->
+<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
+<h2>El manifest GNU</h2>
+
+<p> El manifest GNU (que apareix a continuació) va ser escrit per <a
+href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a> el 1985 per demanar
+suport en el desenvolupament del sistema operatiu GNU. Part del text es va
+extreure de l'anunci inicial de 1983. Durant l'any 1987 va ser actualitzat
+lleument per tenir en compte els nous desenvolupaments, però ara sembla
+millor deixar-lo sense modificar.</p>
+
+<p>Des d'aleshores, hem après que és possible ajudar a evitar certes confusions
+comuns amb un canvi en l'elecció de paraules. Les notes a peu de pàgina van
+ser afegides el 1993 per ajudar a aclarir aquests punts.</p>
+
+<p>Si voleu instal·lar el sistema GNU/Linux, us recomanem que utilitzeu una de
+les <a href="/distros">distribucions GNU/Linux que són 100% programari
+lliure</a>. Per saber com contribuir, vegeu <a
+href="/help/help.html">http://www.gnu.org/help</a>.</p>
+
+<p>El projecte GNU és part del moviment pel programari lliure, una campanya per
+la <a href="/philosophy/free-sw.html">llibertat dels usuaris de
+programari</a>. És un error associar GNU amb l'expressió &ldquo;codi
+obert&rdquo;&mdash;el terme va ser encunyat el 1998 per gent que no
+compartia els valors ètics del moviment pel programari lliure. L'utilitzen
+per a promoure un <a
+href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">enfocament amoral</a>
+sobre el mateix camp.</p>
+
+<h3 id="whats-gnu">Què és GNU? GNU no és Unix!</h3>
+
+<p>
+ GNU, que prové de <i>GNU's Not Unix</i> (GNU no és Unix, en català), és el
+nom per a un sistema complet compatible amb Unix que estic escrivint per tal
+de donar-lo a tot aquell que vulgui usar-lo <a href="#f1">(1)</a>. Alguns
+altres voluntaris estan ajudant-me. Les contribucions econòmiques, de temps,
+de programes i equipament són molt necessàries.</p>
+
+<p>
+ De moment tenim l'editor de text Emacs amb Lisp per escriure ordres
+d'edició, un depurador de codi, un generador parser compatible amb yacc, un
+enllaçador, i al voltant de 35 utilitats. Molt prompte estarà complet un
+intèrpret d'ordres. S'ha optimitzat un nou compilador portable de C que s'ha
+compilat a si mateix i podria ser alliberat aquest any. Existeix un nucli
+inicial però encara li falten moltes característiques per emular a
+l'Unix. Quan el nucli i el compilador estiguen acabats, serà possible
+distribuir el sistema GNU per al desenvolupament de programes. Utilitzarem
+el TeX com editor de text, però s'està treballant amb un nroff. També
+utilitzarem el sistema de finestres lliure i portable X window
+system. Després d'això afegirem un Common Lisp portable, un joc Empire, un
+full de càlcul, i centenes d'altres coses, a més de documentació en
+línia. Esperem proporcionar, amb el temps, totes les eines que venen amb el
+sistema Unix, i més.</p>
+
+<p>
+ El GNU serà capaç d'executar programes d'Unix, però no serà idèntic a
+Unix. Farem totes les millores que considerem convenients, basades en la
+nostra experiència amb altres sistemes operatius. En particular, tenim la
+intenció de suportar noms de fitxers més llargs, números de versió de
+fitxers, un sistema de fitxers a prova de caigudes, tal vegada un sistema
+per completar noms de fitxers, suport amb pantalles independent del tipus de
+terminal i potser un sistema de finestres basat en Lisp que permeti que
+diversos programes Lisp i els programes habituals de l'Unix comparteixin una
+sola pantalla. Tant el C com el Lisp estaran disponibles com a llenguatges
+de programació de sistemes. Intentarem oferir suport per l'UUCP, el Chaosnet
+del MIT i els protocols de comunicació d'Internet.</p>
+
+<p>
+ En principi, el GNU està pensat per màquines de la classe 68000/16000 amb
+memòria virtual, perquè aquestes són les màquines amb l'execució més
+senzilla. L'esforç addicional per a fer-lo funcionar en màquines més petites
+el deixarem per algú que el vulga fer servir en aquestes.</p>
+
+<p>
+ Per evitar una terrible confusió (en anglès), cal pronunciar la <em>g</em>
+en la paraula 'GNU' quan es parli del projecte (en català és correcte dir
+'nyu').</p>
+
+<h3 id="why-write">Per què haig d'escriure el GNU</h3>
+
+<p>
+ Considero que la regla d'or requereix que si m'agrada un programa haig de
+compartir-lo amb altra gent a la que li agradi. El venedors de programari
+volen separar als usuaris i conquerir-los, fent que cada usuari accepti no
+compartir amb els altres. Rebutjo trencar la solidaritat amb altres usuaris
+d'aquesta manera. No puc, en bona consciència, signar un contracte de
+no-divulgació ni de llicència d'ús de programari. Durant anys vaig treballar
+des del Laboratori d'Intel·ligència Artificial per resistir a aquestes
+tendències i altres descortesies, però la situació es posà impossible: no
+podia continuar sent part d'una institució on aquestes pràctiques es duien a
+terme contra la meva voluntat.</p>
+
+<p>
+ Com que vull continuar emprant ordinadors sense perdre el meu honor, he
+decidit agrupar un cos suficient de programari lliure per tal de ser capaç
+de tirar endavant sense cap mena de programari que no sigui lliure. He
+abandonat el Laboratori d'Intel·ligència Artificial per denegar qualsevol
+excusa legal al MIT que m'impedís oferir el GNU lliurement.<a
+href="#f2a">(2)</a></p>
+
+<h3 id="compatible">Per què el GNU serà compatible amb l'Unix</h3>
+
+<p>
+ L'Unix no és el meu sistema ideal, però no està malament. Les
+característiques essencials de l'Unix semblen prou bones i penso que puc
+omplir els seus buits sense espatllar-les. A més, un sistema compatible amb
+l'Unix seria molt útil perquè molta gent l'adoptés.</p>
+
+<h3 id="available">Com estarà disponible el GNU</h3>
+
+<p>
+ El GNU no és de domini públic. Qualsevol podrà modificar i redistribuir el
+GNU, però cap distribuïdor podrà restringir una redistribució. És a dir, no
+estan permeses les modificacions <a
+href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">privatives</a>. Vull
+assegurar que totes les versions del GNU continuen sent lliures.</p>
+
+<h3 id="why-help">Per què volen cooperar molts altres programadors</h3>
+
+<p>
+ He trobat molts programadors que estan entusiasmats amb el GNU i volen
+ajudar.</p>
+
+<p>
+ Molts programadors estan tristos per la comercialització del programari de
+sistemes. Això pot fer-los guanyar més diners, però fa que se senten en
+conflicte amb altres programadors, en comptes de sentir-los com a
+companys. El fonament de l'amistat entre programadors és el fet de compartir
+programes; i els acords comercials usats habitualment prohibeixen en
+essència als programadors tractar a la resta com a amics. El comprador de
+programari deu elegir entre l'amistat i obeir la llei. Naturalment, molts
+decideixen que l'amistat és més important. Però els que creuen en la llei
+sovint no n'estan segurs amb cap de les opcions. Arriben a fer-se cínics i
+pensen que programar és sols una forma de fer diners.</p>
+
+<p>
+ Utilitzant i desenvolupant el GNU en comptes de programari propietari,
+podrem ser hospitalaris amb tothom i obeir la llei. A més, el GNU serveix
+com a exemple per inspirar i atreure a altres per unir-se a nosaltres i
+compartir. Això ens pot donar una sensació d'harmonia que és impossible si
+nosaltres emprem programari que no sigui lliure. Per a la meitat dels
+programadors amb els que he parlat, aquest és un motiu de felicitat que els
+diners no poden reemplaçar.</p>
+
+<h3 id="contribute">Com pots contribuir</h3>
+
+<blockquote>
+<p>
+(Per trobar ara projectes de programari en què treballar, vegeu la <a
+href="http://fsf.org/campaigns/priority-projects">Llista de projectes d'alta
+prioritat</a> i la <a href="http://savannah.gnu.org/people/?type_id=1">GNU
+necessita ajuda</a>, que és la llista general de tasques per als paquets de
+programari GNU. Per conèixer altres maneres d'ajudar, vegeu <a
+href="/help/help.html">la guia per ajudar al sistema operatiu GNU</a>.)
+</p>
+</blockquote>
+
+<p>
+ Estic demanant als fabricants d'ordinadors que facin donacions de màquines i
+diners. Demano també donacions individuals en forma de programes i treball.</p>
+
+<p>
+ Una conseqüència que vostè pot esperar si fa una donació de maquinari és que
+GNU funcionarà en ella molt prompte. Les màquines deurien estar completes,
+preparades per instal·lar sistemes, homologades per ser usades en àrees
+residencials i no deurien necessitar fonts d'alimentació ni ventilació
+sofisticades.</p>
+
+<p>
+ He trobat molts programadors delerosos de dedicar part del seu temps en
+treballar per al projecte GNU. En la majoria dels projectes, un treball
+distribuït a temps parcial seria complicat de coordinar; les parts escrites
+per separat podrien no funcionar juntes. Però per al cas particular de
+substituir l'Unix, aquest problema no existeix. Un sistema complet d'Unix
+conté centenes de programes útils, i cadascun es documenta per separat. La
+majoria de les especificacions de la interfície estan determinades per la
+compatibilitat amb l'Unix. Si cada col·laborador pot escriure una utilitat
+compatible que puga ser substituïda per la de l'Unix i fer que funcione
+correctament en lloc de l'original del sistema Unix, aleshores aquestes
+utilitats podran funcionar correctament quan s'agrupen. Fins i tot admetent
+que en Murphy cree alguns problemes inesperats, l'assemblatge d'aquests
+components serà una tasca factible. (El nucli requerirà una comunicació més
+pròxima entre els desenvolupadors i treballarem en un grup més petit i
+unit.)</p>
+
+<p>
+ Si rebo donacions econòmiques, tal vegada seré capaç de contractar unes
+quantes persones a jornada completa. El sou no serà alt comparat amb el sou
+d'un programador, però estic buscant gent per a qui la construcció d'un
+esperit comunitari sigui tant important com guanyar diners. Veig aquest
+projecte com una manera de permetre que la gent interessada en dedicar totes
+les seves energies a treballar en el GNU pugui fer-ho, evitant-los la
+necessitat de viure d'una altra manera.</p>
+
+<h3 id="benefit">Per què tots els usuaris d'ordinador se'n sortiran beneficiats</h3>
+
+<p>
+ Una vegada el GNU estiga escrit, qualsevol serà capaç d'obtenir un bon
+sistema de programari lliure, igual que disposem d'aire per respirar. <a
+href="#f2">(3)</a></p>
+
+<p>
+ Això significa molt més que el simple fet que algú s'estalviï el preu de la
+llicència de l'Unix. Significa que s'evitarà el malbaratament d'esforços a
+l'hora de programar sistemes. Aquests esforços es poden dedicar a millorar
+la tècnica.</p>
+
+<p>
+ El codi font complet del sistema estarà disponible per tothom. Com a
+resultat, un usuari que necessiti canvis en el sistema sempre serà lliure de
+fer-los per ell mateixa, o contractar algú que sigui capaç de fer-los, com
+un programador qualsevol o una companyia. Els usuaris no estaran mai més en
+mans d'un únic programador o empresa que posseeix el codi font i que són els
+únics que estan en la posició de fer canvis.</p>
+
+<p>
+ Les escoles podran proporcionar un entorn molt més educatiu animant als
+estudiants a millorar el codi del sistema. En el laboratori d'informàtica de
+Harvard hi havia la política de què cap programa podia ser instal·lat al
+sistema si el seu codi font no estava a disposició pública, i de fet, es
+negaren a instal·lar determinats programes. Va ser una important inspiració
+per a mi.</p>
+
+<p>
+ Finalment, el llast d'haver de prendre en consideració qui posseeix el
+programari del sistema i què està, o no, permès fer amb el programari,
+desapareixerà.</p>
+
+<p>
+ Les disposicions per fer a la gent pagar per utilitzar un programa, incloent
+les llicències per còpia, sempre comporten un enorme cost per a la societat
+a causa dels incòmodes mecanismes necessaris per determinar quant (és a dir,
+quins programes) ha de pagar una persona. I sols un estat policial pot
+forçar a tothom a obeir-les. Imaginem una estació espacial on la fabricació
+de l'aire comporta un gran cost: es cobra per cada litre d'aire, pot ser
+just, però dur una màscara de d'aire amb comptador tot el dia és
+intolerable, encara que tothom puga pagar la factura de l'aire. I posar
+càmeres de seguretat per controlar si algú es treu la màscara seria
+escandalós. És millor finançar la fàbrica d'aire amb un impost per persona i
+desfer-se de les màscares.</p>
+
+<p>
+ Copiar totes o algunes de les parts d'un programa és tan natural i productiu
+per a un programador com respirar. Hauria de ser igual de lliure.</p>
+
+<h3 id="rebutted-objections">Algunes objeccions als objectius del GNU que es poden rebatre fàcilment</h3>
+
+<p id="support">
+<strong>“Ningú l'utilitzarà si és lliure, perquè això vol dir que no
+s'oferirà assistència tècnica.”</strong></p>
+
+<p>
+<strong>“Has de cobrar per un programa per finançar l'assistència
+tècnica.”</strong></p>
+
+<p>
+ Si la gent preferís pagar per tenir el GNU més assistència tècnica que
+obtenir el GNU de franc sense assistència, una empresa que oferís només
+l'assistència tècnica a les persones que haguessin obtingut el GNU de franc
+hauria de tenir èxit.<a href="#f3">(4)</a></p>
+
+<p>
+ Deuríem distingir entre l'assistència en forma de vertader treball de
+programació i l'ajuda a l'usuari principiant. En la primera situació no es
+pot recórrer al venedor de programari. Si el problema no és compartit per un
+número suficient de clients, el venedor l'ignorarà.</p>
+
+<p>
+ Si el seu negoci requereix poder confiar amb l'assistència, l'única manera
+és tenir tot el codi font i ferramentes necessaris. Llavors un pot
+contractar a qualsevol persona disponible per corregir el problema; un no
+estarà en mans de cap individu. Amb l'Unix, el preu del codi font deixa això
+fora de lloc qualsevol consideració per a la majoria de negocis. Amb el GNU
+això serà senzill. És possible que encara no hi haja cap persona competent
+disponible, però d'aquest problema no es pot acusar als acords de
+distribució. El GNU no elimina tots els problemes del món, sols alguns
+d'ells.</p>
+
+<p>
+ Mentre tant, els usuaris que no saben d'ordinadors necessiten que se'ls
+guiï: ensenyar-los a fer coses que podrien fer per ells mateixos, però no
+que encara no saben com.</p>
+
+<p>
+ Aquests serveis podran ser proporcionats per companyies que venguin sols el
+servei d'assessoria i de reparació. Si és veritat que els usuaris
+prefereixen gastar diners i obtenir un producte amb assistència, estaran
+igualment d'acord d'adquirir el servei després d'haver obtingut el producte
+de franc. Les empreses de serveis competiran en qualitat i preu, de manera
+que els usuaris no estaran lligats a cap companyia en particular. Alhora,
+els que no necessitem servei d'assistència hauríem de poder fer servir el
+programa sense pagar pel servei.</p>
+
+<p id="advertising">
+<strong>“No es pot arribar a molta gent sense publicitat, i s'ha de cobrar
+pel programa per poder finançar-la.”</strong></p>
+
+<p>
+<strong>“No té sentit fer publicitat d'un programa que la gent pot obtenir
+gratuïtament.”</strong></p>
+
+<p>
+ Hi ha vàries maneres de fer publicitat de franc o de baix cost que poden ser
+utilitzades per informar a nombrosos usuaris sobre alguna cosa com el
+GNU. Però potser és cert que un pot arribar a més usuaris de microordinadors
+amb publicitat. Si això és cert, un negoci que faça publicitat del servei de
+còpia i distribució del GNU per un preu determinat hauran de tenir prou èxit
+per pagar la seva publicitat i més. D'aquesta manera, sols els usuaris que
+reben benefici de la publicitat paguen per ella.</p>
+
+<p>
+ D'altra banda, si molta gent obté el GNU dels seus amics i aquestes
+companyies no tenen èxit, això mostrarà que la publicitat no era realment
+necessària per difondre el GNU. Per què deu ser que els defensors del mercat
+lliure no volen deixar al mercat lliure que ho decideixi? <a
+href="#f4">(5)</a></p>
+
+<p id="competitive">
+<strong>“La meva companyia necessita un sistema operatiu privatiu per ser
+estar davant la competència.”</strong></p>
+
+<p>
+ El GNU traurà als sistemes operatius de l'àmbit de la competència. Vostè no
+serà capaç d'obtenir avantatge en aquesta àrea, però tampoc la competència
+podrà treure-li avantatge a vostè. Vostès competiran en altres àmbits,
+mentre es beneficien mútuament d'aquest. Si el seu negoci està en vendre un
+sistema operatiu, no li farà cap gràcia el GNU, però això és el seu
+problema. Si el se negoci és qualsevol altre, el GNU el podrà salvar de ser
+empès dins del costós negoci de la venta de sistemes operatius.</p>
+
+<p>
+ M'agradaria veure que el desenvolupament del GNU és finançat amb donacions
+de molts fabricants i usuaris, reduint els costos per a ells mateixos. <a
+href="#f5">(6)</a></p>
+
+<p id="deserve">
+<strong>“No es mereixen els programadors una recompensa per la seva
+creativitat?”</strong></p>
+
+<p>
+ Si alguna cosa es mereix una recompensa, és la contribució social. La
+creativitat pot ser una contribució social, però sols quan la societat sigui
+lliure de fer servir els resultats. Si els programadors mereixen ser
+recompensats per crear programes innovadors, de la mateixa manera mereixen
+ser castigats si restringeixen l'ús d'aquests programes.</p>
+
+<p id="reward">
+<strong>“No deuria el programador poder demanar una recompensa per la seva
+creativitat?”</strong></p>
+
+<p>
+ No hi ha res de dolent en esperar una remuneració per un treball, o buscar
+de maximitzar les ingressos d'un, sempre que aquest no s'empren mitjans
+destructius. Però els mitjans habituals actuals d'avui en el camp del
+programari estan basats en la destrucció.</p>
+
+<p>
+ Extreure diners dels usuaris per un programa amb base en la restricció de
+l'ús que se li done és destructiu perquè les restriccions redueixen la
+quantitat i les formes que el programa pot ser utilitzat. Això redueix la
+quantitat de riquesa que la humanitat obté del programa. Quan s'opta
+deliberadament per restringir, les conseqüències nocives són destrucció
+deliberada.</p>
+
+<p>
+ La raó per la que un bon ciutadà no utilitza aquests mitjans destructius per
+fer-se més ric és que, si tots ho fessin, podríem empobrir-nos tots per la
+destrucció mútua. Això és l'ètica Kantiana; o la regla d'Or. Com no
+m'agraden les conseqüències que resulten si tots acaparen informació, dec
+considerar com erroni que algú ho faci. Específicament, el desig de ser
+recompensat per la creativitat d'un no justifica el privar al món en general
+de tota o part d'eixa creativitat.</p>
+
+<p id="starve">
+<strong>“No passaran gana els programadors?”</strong></p>
+
+<p>
+ Podria respondre que a ningú se li obliga a ser programador. Quasi ningú de
+nosaltres pot esperar guanyar diners per parar-se al carrer i fer
+ganyotes. Però no per això estem condemnats a passar les nostres vides fent
+ganyotes al carrer i passant gana. Fem altres coses.</p>
+
+<p>
+ Però aquesta no és una bona resposta perquè accepta la suposició implícita
+de l'interrogador: que sense la propietat del programari, als programadors
+no se'ls pot pagar un cèntim. Suposadament és tot o res.</p>
+
+<p>
+ La vertadera raó per la qual els programador no passaran gana és perquè serà
+possible que obtinguin un sou per programar; sols que no se'ls pagarà tant
+com ara.</p>
+
+<p>
+ Restringir la còpia no és l'única base per al negoci del programari. És la
+més comuna <a href="#f8">(7)</a> perquè permet guanyar molts diners. Si
+aquesta es prohibís, o fos rebutjada pel consumidor, el negoci del
+programari es mouria cap altres bases d'organització que ara s'usen
+menys. Sempre hi ha nombroses maneres d'organitzar qualsevol tipus de
+negoci.</p>
+
+<p>
+ Probablement la programació no serà tant lucrativa amb la nova base com ho
+és ara. Però això no és un argument en contra del canvi. No es considera una
+injustícia que els venedors de mostrador obtinguin els salaris que guanyen
+actualment. Si els programadors guanyessin el mateix, tampoc no seria una
+injustícia. (En la pràctica continuarien guanyant molt més que els
+venedors).</p>
+
+<p id="right-to-control">
+<strong>“No té dret la gent de controlar com s'empra la seva
+creativitat?”</strong></p>
+
+<p>
+“El control sobre l'ús de les idees d'un” realment constitueix control sobre
+les vides d'altres persones; i normalment és utilitzat per dificultar més
+les seves vides.</p>
+
+<p>
+ La gent que ha estudiat amb cura el tòpic dels drets de la propietat
+intel·lectual <a href="#f6">(8)</a> (com els advocats) diuen que no hi ha un
+dret intrínsec a la propietat intel·lectual. Els tipus de suposats drets de
+propietat intel·lectual que reconeix el govern foren creats per actes
+específiques de legislació per a propòsits específics.</p>
+
+<p>
+ Per exemple, el sistema de patents fou establert per animar als inventors a
+mostrar els detalls de les seves invencions. El seu propòsit era per ajudar
+a la societat i no als inventors. El període de vida de 17 anys per a una
+patent era curt comparat amb la taxa de desenvolupament de "l'estat
+d'art". Donat que les patents són rellevants tècnicament entre els
+fabricants, per als quals el cost i l'esforç d'un acord de llicència són
+petits comparats amb l'establiment de producció, les patents a sovint no fan
+massa mal. No obstrueixen a la majoria dels individus que utilitzen
+productes patentats.</p>
+
+<p>
+ La idea dels drets d'autor no existia en el temps antics, quan els autors
+solien copiar bastant d'altres autors en obres que no eren de
+ficció. Aquesta pràctica era útil, i és l'única forma de què el treball de
+molts autors haja sobreviscut, encara que sols sigui en part. El sistema
+dels drets d'autor fou creat expressament amb el propòsit de promoure
+l'autoria. En l'àmbit per la qual es va inventar (llibres, els quals sols
+podien ser copiats econòmicament en impremtes), això feia molt poc mal i no
+obstruïa a la major part dels individus que llegien els llibres. </p>
+
+<p>
+ Tots els drets de propietat intel·lectual són simples llicències cedides per
+la societat perquè pensaven, correcta o incorrectament, que la societat en
+conjunt es beneficiaria amb aquesta cessió. Però en qualsevol situació
+particular, necessitem preguntar-nos: estem millor per haver atorgat tal
+llicència? Quin tipus d'acte estem permetent que faci la persona?</p>
+
+<p>
+ El cas dels programes d'avui és molt diferent al dels llibres de fa cent
+anys. El fet que la manera més senzilla de copiar un programa és d'un veí a
+un altre, el fet que un programa tingui tant codi font com codi objecte que
+són distints, i el fet que un programa és utilitzat en comptes de ser llegit
+i gaudit, es combinen per crear la situació en la qual una persona que
+reforça un dret d'autor està danyant la societat en conjunt, tant
+materialment com en esperit; i una persona no deuria fer-ho encara que la
+llei li ho permetés.</p>
+
+<p id="competition">
+<strong>“La competència fa que les coses es facin millor.”</strong></p>
+
+<p>
+ El paradigma de la competència és una cursa: premiant al guanyador,
+nosaltres animem a tothom a córrer ràpid. Quan el capitalisme funciona
+realment d'aquesta forma, fa un bon treball; però els seus defensors estan
+enganyats assumint que sempre funciona d'aquesta manera. Si els corredors
+obliden perquè se'ls ofereix la recompensa i es concentren en guanyar, sense
+importar com, aviat trobaran altres estratègies—com per exemple, atacar a
+altres corredors. Si els corredors es fiquen en una baralla a cops de puny,
+tots arribaran tard a la meta.</p>
+
+<p>
+ El programari propietari i secret és la moral equivalent a la dels corredors
+en la baralla a cops de puny. És trist dir-ho, però l'únic àrbitre que tenim
+no sembla posar cap trava a les baralles; simplement les regula ("Per cada
+10 iardes corregudes, pots pegar un tret."). En realitat el que deuria fer
+és separar-los i penalitzar als corredors pel simple fet d'intentar lluitar.</p>
+
+<p id="stop-programming">
+<strong>“No deixarà tothom de programar si no hi ha un incentiu
+econòmic?”</strong></p>
+
+<p>
+ De fet, molta gent programarà sense tenir cap incentiu econòmic. La
+programació provoca una fascinació irresistible sobre molta gent, normalment
+per als millors en la matèria. No és estrany trobar-se músics professionals
+que segueixen tocant encara que han perdut tota esperança de guanyar diners
+vivint d'aquesta forma.</p>
+
+<p>
+ Però realment aquesta qüestió, encara que es planteja normalment, no és
+apropiada per a la situació. La paga dels programadors no desapareixerà,
+sols serà menor. Així que la pregunta correcta és, algú programarà amb la
+reducció del seu salari? La meva experiència em demostra que sí.</p>
+
+<p>
+ Durant més de deu anys, molts dels millors programadors del món treballaren
+al Laboratori d'Intel·ligència Artificial per molt menys diners dels que
+haurien pogut obtenir en qualsevol altre lloc. Obtingueren molts tipus de
+premis no econòmics: fama i estima, per exemple. I la creativitat també es
+gaudeix, és un premi per si mateixa.</p>
+
+<p>
+ Després molts d'ells se n'anaren quan se'ls oferí l'oportunitat de fer el
+mateix treball interessant per un gran sou.</p>
+
+<p>
+ El que aquest fet demostra és que la gent programarà per altres raons a la
+riquesa; però si se'ls ofereix l'oportunitat de guanyar molts diners, això
+entrarà en les seves expectatives i ho demanaran. Les organitzacions que
+paguen poc no podran competir amb les de grans salaris, però això no ha de
+ser necessàriament dolent si les companyies que paguen molt són prohibides.</p>
+
+<p id="desperate">
+<strong>“Necessitem programadors desesperadament. Si ens demanen que deixem
+d'ajudar als nostres veïns, haurem d'obeir.”</strong></p>
+
+<p>
+ Mai estarà vostè tan desesperat com per haver d'obeir aquest tipus
+d'exigències. Recordi: milions per a la defensa, però ni un cèntim per a
+tributs!</p>
+
+<p id="living">
+<strong>“Els programadors necessiten alguna forma de guanyar-se la
+vida.”</strong></p>
+
+<p>
+ A curt termini, això és cert. No obstant això, hi ha bastants maneres amb
+les quals els programadors podrien guanyar-se la vida sense haver de vendre
+el dret a utilitzar un programa. Aquesta manera és costum ara perquè dona
+l'ocasió als programadors i als homes de negocis de guanyar més diners, no
+perquè sigui l'única manera de guanyar-se la vida. És fàcil trobar altres
+maneres si vols trobar-les. Ací hi han nombrosos exemples.</p>
+
+<p>
+ Un fabricant que introdueixi una nova computadora pagarà per portar els
+sistemes operatius a la nova màquina.</p>
+
+<p>
+ La venta de l'ensenyança i dels serveis de suport i manteniment podrien
+donar feina també als programadors.</p>
+
+<p>
+ La gent amb idees noves podria distribuir programes com programari gratuït
+<a href="#f7">(9)</a>, demanant donacions dels usuaris satisfets, o venent
+serveis de suport. He conegut gent que han tingut èxit treballant d'aquesta
+manera.</p>
+
+<p>
+ Els usuaris amb necessitats comuns poden formar grups d'usuaris, i pagar
+junts. Un grup podria contractar companyies de programari per escriure
+programes que els membres del grup volguessin emprar.</p>
+
+<p>
+ Tot tipus de desenvolupament podria ser finançat amb un Impost sobre el
+Programari:</p>
+
+<p>
+ Suposem que qualsevol que compre un ordinador ha de pagar un x per cent del
+preu com un impost sobre el programari. El govern donarà aquests diners a
+una agència com la NSF (Fundació Nacional de Ciència) per gastar-los en
+desenvolupament de programari.</p>
+
+<p>
+ Però si el comprador de l'ordinador fa una donació al desenvolupament del
+programari per ell mateix, podrà obtenir una reducció per aquest
+impost. Podrà fer una donació a un projecte a la seva elecció—a sovint,
+elegit perquè espera utilitzar els resultats quan estiguin acabats. Podrà
+obtenir reduccions per qualsevol quantitat de donatiu fins que l'impost
+total haja sigut pagat.</p>
+
+<p>
+ La taxa total d'impost podria decidir-se amb una votació dels contribuents,
+sospesat d'acord amb la quantitat per la qual s'aplicarà l'impost.</p>
+
+<p>
+ Les conseqüències:</p>
+
+<ul>
+<li>La comunitat que utilitza els ordinadors dóna suport al desenvolupament de
+programari.</li>
+<li>Aquesta comunitat decideix quin nivell de suport és necessari.</li>
+<li>Els usuaris a qui els importa a quins projectes es destine la seva part
+podran escollir-los per si mateixos.</li>
+</ul>
+<p>
+ A llarg termini, fer programes lliures és un pas cap al món post-escassesa,
+on ningú haurà de treballar dur tan sols per a guanyar-se la vida. La gent
+estarà lliure per a dedicar-se a activitats entretingudes, com la
+programació, després d'haver dedicat les seves deu hores necessàries a la
+setmana per a les seves tasques requerides com legislar, aconsellar la
+famílies, reparar robots i explorar d'asteroides. No hi haurà necessitat de
+guanyar-se la vida programant.</p>
+
+<p>
+ Hem fet ja reduït enormement la quantitat de treball que la societat en
+conjunt ha de fer per a la seva productivitat actual, però només un poc
+d'aquest s'ha traduït en descans per als treballadors perquè hi ha molta
+activitat no productiva que es requereix fer per a acompanyar a l'activitat
+productiva. Les causes principals d'això són la burocràcia i les lluites
+isomètriques contra la competència. El programari lliure farà una gran
+reducció d'aquests drenatges en l'àrea de producció de programari. Hem de
+fer això, per tal d'assolir avanços tècnics en productivitat que es
+tradueixin en menys treball per a nosaltres.</p>
+
+
+<h3 id="footnotes">Notes a peu de pàgina</h3>
+
+<!-- The anchors do not match the actual footnote numbers because of
+ revisions over time. And if a new footnote is added, the references
+ to existing footnotes that follow the new one must be changed. -->
+<ol>
+<li id="f1">Aquesta expressió va ser desafortunada. La intenció era que ningú hagués de
+pagar per tenir <b>permís</b> per utilitzar el sistema GNU. Però les
+paraules no aclareixen això, i la gent acostuma a interpretar-ho com que les
+còpies de GNU deurien ser sempre distribuïdes amb un xicotet, o sense cap,
+cost. Aquesta mai va ser la intenció; després, el manifest menciona la
+possibilitat de companyies proveïdores de servei a canvi d'un
+benefici. Després he aprés a distingir amb cura entre "free" (lliure) en el
+sentit de llibertat i "free" (gratuït) en el sentit de cost. El programari
+lliure és programari que els usuaris tenen la llibertat de distribuir i
+modificar. Molts usuaris podran obtenir còpies de franc, mentre altres
+paguen per obtenir-les—i si els fons ajuden a a millor a el programari,
+millor. Allò important és que tothom que tingui una còpia tingui la
+llibertat de cooperar amb altres al utilitzar-lo.</li>
+
+<li id="f2a">La paraula "donar" es una altra indicació que encara no havia separat
+clarament el tema del preu del de la llibertat. Recomanem evitar aquesta
+paraula al parlar de programari lliure. Vegeu <a
+href="/philosophy/words-to-avoid.html#GiveAwaySoftware">Paraules i Frases
+confuses</a> per a més explicacions.</li>
+
+<li id="f2">Ací és un altre lloc on vaig errar a l'hora de diferenciar amb cura entre
+els dos significats diferents de "free" (lliure i gratuït). L'afirmació tal
+i com apareix no és falsa—pots obtenir còpies del programari GNU sense
+càrrec, dels teus amics o a través de la xarxa. Però l'afirmació suggereix
+la idea equivocada.</li>
+
+<li id="f3">Ja existeixen moltes d'aquestes companyies.</li>
+
+<li id="f4">La Free Software Foundation durant 10 anys ha aconseguit la major part dels
+seus fons d'un servei de distribució, encara que és més una caritat que una
+empresa. Ara pots <a href="/order/order.html">comprar coses de la FSF</a>
+per donar suport a la seva tasca.
+</li>
+
+<li id="f5">Una agrupació d'empreses informàtiques donaren fons al voltant de l'any 1991
+per donar suport al manteniment del Compilador C de GNU.</li>
+
+<li id="f8">Crec que va ser un error dir que el programari propietari era la manera més
+habitual de fer diners amb el programari. Sembla que actualment el model de
+negoci més habitual es desenvolupar programari personalitzat. Això no dona
+la possibilitat de viure de renda, de manera que el negoci ha de treballar
+contínuament per mantenir els ingressos. El negoci del programari
+personalitzat continuaria existint, amb més o menys diferències, en un món
+amb programari lliure. Per tant, no crec que el programadors més ben pagats
+guanyessin menys en un món amb programari lliure.</li>
+
+<li id="f6">Als anys 80 encara no m'havia adonat de la confusió que creava parlar de "la
+qüestió" de la "propietat intel·lectual". Aquest terme òbviament és
+esbiaixat; més subtil és el fet que agrupa diverses lleis que plantegen
+qüestions molt diferents. Avui en dia insisteixo a la gent a rebutjar el
+terme "propietat intel·lectual" completament, per a evitar que altra gent
+pense que aquestes lleis juntes són coherents. La manera de ser clar és
+parlar de patents, drets d'autor i marques comercials per separat. Veieu <a
+href="/philosophy/not-ipr.html">una explicació més detallada</a> de com
+aquest terme provoca confusió i biaix.</li>
+
+<li id="f7">Posteriorment hem après a distingir entre "programari lliure" (free
+software) i "programari gratuït" (freeware). El terme "programari gratuït"
+significa programari que eres lliure de redistribuir, però que normalment no
+eres lliure d'estudiar o modificar el codi font, així que la majoria
+d'aquest programari no és lliure. Veieu <a
+href="/philosophy/words-to-avoid.html#Freeware">Paraules i Frases
+confuses</a> per a més explicacions.</li>
+
+</ol>
+
+<div class="translators-notes">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
+</div>
+
+<!-- for id="content", starts in the include above -->
+<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
+<div id="footer">
+<div class="unprintable">
+
+<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>. També hi ha <a
+href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
+FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments
+a <a href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>
+
+<p>
+<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
+ replace it with the translation of these two:
+
+ We work hard and do our best to provide accurate, good quality
+ translations. However, we are not exempt from imperfection.
+ Please send your comments and general suggestions in this regard
+ to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
+
+ &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>
+
+ <p>For information on coordinating and submitting translations of
+ our web pages, see <a
+ href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+ README</a>. -->
+Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
+traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
+href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
+col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
+</div>
+
+<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
+ files generated as part of manuals) on the GNU web server should
+ be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this
+ without talking with the webmasters or licensing team first.
+ Please make sure the copyright date is consistent with the
+ document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
+ document was modified, or published.
+
+ If you wish to list earlier years, that is ok too.
+ Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
+ years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
+ year, i.e., a year in which the document was published (including
+ being publicly visible on the web or in a revision control system).
+
+ There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
+ Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
+<p>Copyright &copy; 1985, 1993, 2003, 2005, 2007, 2008, 2009, 2010, 2014, 2015
+Free Software Foundation, Inc.</p>
+
+<p>
+Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article en
+qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que es conservi aquesta nota
+i que el distribuïdor garanteixi al receptor el dret a futures
+redistribucions, tal com ho permet aquesta nota.
+<br />
+No es poden fer versions modificades.
+</p>
+
+<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+Traducció: <a href="mailto:gunmancorp@gmail.com">puigcerver</a>, 8 de març
+de 2008. <br />Darrera actualització: <a
+href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 7 de setembre de 2015.</div>
+
+<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
+Updated:
+
+$Date: 2016/07/11 08:35:12 $
+
+<!-- timestamp end -->
+</p>
+</div>
+</div>
+</body>
+</html>