summaryrefslogtreecommitdiff
path: root/talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html
diff options
context:
space:
mode:
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html')
-rw-r--r--talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html332
1 files changed, 332 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html
new file mode 100644
index 0000000..ae04caf
--- /dev/null
+++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/linux-and-gnu.html
@@ -0,0 +1,332 @@
+<!--#set var="PO_FILE"
+ value='<a href="/gnu/po/linux-and-gnu.ca.po">
+ https://www.gnu.org/gnu/po/linux-and-gnu.ca.po</a>'
+ --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/linux-and-gnu.html"
+ --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/linux-and-gnu.ca-diff.html"
+ --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-09-04" -->
+
+<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
+<!-- Parent-Version: 1.87 -->
+
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>Linux i GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title>
+<meta http-equiv="Keywords" content="GNU, FSF, Free Software Foundation, Linux, Emacs, GCC, Unix, Programari
+Lliure, Sistema Operatiu, GNU Kernel, HURD, GNU HURD, Hurd" />
+<meta http-equiv="Description" content="Des de 1983 desenvolupem el sistema operatiu lliure GNU, de manera que els
+usuaris tinguin la llibertat de compartir i millorar el programari que
+utilitzen." />
+
+<!--#include virtual="/gnu/po/linux-and-gnu.translist" -->
+<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
+<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
+<h2>Linux i el Sistema GNU</h2>
+
+<p><strong>per <a href="http://www.stallman.org/">Richard Stallman</a></strong></p>
+
+<div class="announcement">
+ <blockquote><p>Per més informació vegeu les <a href="/gnu/gnu-linux-faq.html">Preguntes
+freqüents sobre GNU/Linux</a> i l'article <a
+href="/gnu/why-gnu-linux.html">Per què GNU/Linux?</a></p>
+ </blockquote>
+</div>
+
+<p>
+Molts usuaris utilitzen diàriament una versió modificada del <a
+href="/philosophy/categories.html#TheGNUsystem">sistema GNU</a> sense
+saber-ho. Per una sèrie de fets, la versió de GNU que s'utilitza àmpliament
+és coneguda habitualment com a «Linux», sense que molts usuaris <a
+href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">siguin conscients</a> que es
+tracta bàsicament del sistema GNU, desenvolupat pel <a
+href="/gnu/gnu-history.html">Projecte GNU</a>.</p>
+
+<p>
+Hi ha realment un Linux, i aquestes persones l'utilitzen, però Linux no és
+un sistema operatiu. Linux és el nucli: la part del sistema que facilita els
+recursos de la màquina als altres programes que s'executen. El nucli és una
+part essencial d'un sistema operatiu, però sol no serveix de res; només pot
+funcionar en l'entorn d'un sistema operatiu complet. Linux s'utilitza
+normalment en combinació amb el sistema operatiu GNU: el conjunt del sistema
+és bàsicament GNU, amb Linux funcionant com a nucli. Totes les anomenades
+«Distribucions Linux» són en realitat distribucions de GNU/Linux.</p>
+
+<p>
+Molts usuaris desconeixen aquesta distinció entre el nucli (Linux) i el
+sistema complet, que també anomenen «Linux». Aquest ús ambigu del nom no
+ajuda massa a desfer l'equívoc. Aquests usuaris sovint pensen que Linus
+Torvalds va desenvolupar tot el sistema operatiu el 1991, amb una mica
+d'ajuda.</p>
+
+<p>
+Els programadors generalment saben que Linux és un nucli. Però com que han
+escoltat generalment que al sistema complet se l'anomena també «Linux»,
+sovint s'imaginen una història que justifiqui aquest nom. Per exemple, molts
+creuen que un cop Linus Torvalds va acabar d'escriure el nucli, el seus
+companys van cercar altres programes lliures, i sense cap raó aparent es van
+trobar que gairebé tot el que calia per a fer un sistema operatiu a l'estil
+d'Unix ja estava disponible.</p>
+
+<p>
+Però tot allò que van trobar no era la conseqüència d'un accident: era el
+sistema GNU. El <a href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a>
+disponible havia esdevingut un sistema complet pel fet que el Projecte GNU
+havia estat treballant des del 1984 per a fer-ne un. Al <a
+href="/gnu/manifesto.html">Manifest GNU</a> vàrem fixar l'objectiu de
+desenvolupar un sistema lliure a l'estil d'Unix, anomenat GNU. L'<a
+href="/gnu/initial-announcement.html">Anunci inicial</a> del Projecte GNU
+també descriu alguns dels plans originals del sistema GNU. Quan Linux
+s'estava escrivint, el sistema estava gairebé acabat.</p>
+
+<p>
+La majoria dels projectes de programari lliure tenen l'objectiu de
+desenvolupar un programa particular per a una tasca particular. Exemples
+destacats en són el treball de Linus Torvalds per a escriure un nucli a
+l'estil d'Unix (Linux); el treball de Donald Knuth per escriure un
+formatador de textos (TeX); o el treball de Bob Schifler per a desenvolupar
+un sistema de finestres (X Window). És natural mesurar la contribució a
+aquests tipus de projectes pels programes específics que s'aporten al
+projecte.</p>
+
+<p>
+Si intentéssim mesurar la contribució del Projecte GNU d'aquesta manera, què
+en podríem concloure? Un venedor de CD-ROMs hagués trobat que a la seva
+«distribució Linux», el <a
+href="/philosophy/categories.html#GNUsoftware">programari GNU</a> era el
+component principal, essent la seva participació al voltant del 28% del codi
+font, i aportant-hi alguns dels principals components essencials, sense els
+quals no hi hauria sistema operatiu. Linux participava amb un 3% del codi
+font. Per tant, si es cerqués un nom per al sistema basant-se en qui va
+escriure els programes del sistema, el nom més apropiat seria «GNU».</p>
+
+<p>
+Però no creiem que aquesta sigui la manera correcta d'afrontar la
+qüestió. El Projecte GNU no va ser, i no és, un projecte per desenvolupar
+programari específic. No era un projecte per <a
+href="/software/gcc/">desenvolupar un compilador de C</a>, tot i que el vam
+fer. No era un projecte per desenvolupar un editor de textos, tot i que
+també en vam desenvolupar un. La intenció del Projecte GNU era la de
+desenvolupar <em>un sistema operatiu complet i lliure a l'estil d'Unix</em>:
+GNU.</p>
+
+<p>
+Molta gent ha fet grans contribucions als programes lliures del sistema, i
+totes es mereixen un reconeixement. Però la finalitat era <em>un sistema
+integrat</em>, i no només una col·lecció de programes útils. El Projecte GNU
+es va iniciar precisament per a fer-ne un. Vam elaborar una llista dels
+programes necessaris per a crear un sistema lliure <em>complet</em>, i vam
+cercar, escriure o trobar algú que escrigués tot el que figurava a la
+llista. Vam escriure components essencials però sense cap mena
+d'atractiu&nbsp;<a href="#unexciting">(1)</a>, perquè sense ells no tindríem
+un sistema complet. Alguns dels nostres components, com les eines de
+programació, es van popularitzar entre els programadors, però també vam
+escriure molts components que no eren eines&nbsp;<a
+href="#nottools">(2)</a>. Fins i tot vam desenvolupar un joc d'escacs, GNU
+Chess, perquè un sistema complet també necessita jocs.</p>
+
+<p>
+A principis dels 90 disposàvem de tot el sistema llevat del nucli. També
+havíem començat a treballar en un nucli, el <a
+href="/software/hurd/hurd.html">GNU Hurd</a>, que funciona sobre Mach. El
+desenvolupament d'aquest nucli ha estat una mica més dur del que ens
+esperàvem; <a href="/software/hurd/hurd-and-linux.html">el nucli GNU Hurd va
+començar a ser fiable el 2001</a>, però encara falta per a què estigui llest
+per al públic en general.</p>
+
+<p>
+Afortunadament no vam haver d'esperar que Hurd estigués enllestit, perquè
+Linux ja estava disponible. Quan el 1992 Linus Torvalds va publicar Linux
+com a programari lliure, va omplir el buit més important del sistema GNU. La
+gent podia llavors <a
+href="http://ftp.funet.fi/pub/linux/historical/kernel/old-versions/RELNOTES-0.01">unir
+Linux i el sistema GNU</a> per tal d'obtenir un sistema operatiu complet i
+lliure: una versió del sistema GNU que contenia Linux. En altres paraules,
+un sistema GNU/Linux.</p>
+
+<p>
+Posar-los tots dos junts sona senzill, però no va ser una tasca
+trivial. Alguns components de GNU&nbsp;<a href="#somecomponents">(3)</a>
+necessitaven canvis substancials per funcionar amb Linux. Integrar un
+sistema complet en una distribució que hauria de funcionar «fora de la
+capsa» també va significar molta feina. Calia resoldre com instal·lar i
+iniciar el sistema, un problema que encara no havíem afrontat perquè encara
+no havíem arribat a aquell punt. La gent que desenvolupava les diverses
+distribucions del sistema van fer una contribució cabdal. Però era una feina
+que segurament, per la seva naturalesa, l'hagués acabat fent algú.</p>
+
+<p>
+El Projecte GNU dóna suport als sistemes GNU/Linux de la mateixa manera que
+ho fa amb el sistema GNU, fins i tot finançant-los. La <a
+href="http://fsf.org/">FSF</a> va finançar la reescriptura de les extensions
+relacionades amb Linux de la biblioteca GNU C, de tal manera que ara estan
+ben integrades, i els sistemes GNU/Linux més nous utilitzen la versió actual
+de la biblioteca sense canvis. La FSF també va finançar els inicis del
+desenvolupament de la distribució Debian GNU/Linux.</p>
+
+<p>
+Actualment hi ha moltes variants diferents del sistema GNU/Linux (sovint se
+les anomena «distros»). La majoria inclouen programari no lliure; els seus
+desenvolupadors segueixen més la filosofia associada amb Linux que la de
+GNU. Però també hi ha <a href="/distros/distros.html">distros de GNU/Linux
+completament lliures</a>. La FSF dóna suport a <a
+href="http://gnewsense.org/">gNewSense</a>.</p>
+
+<p>Convertir en lliure una distribució de GNU/Linux no consisteix només en
+eliminar diversos programes no lliures. Avui dia, la versió corrent de Linux
+conté també programes no lliures. Aquests programes es carreguen per activar
+dispositius quan s'inicia el sistema i s'inclouen com a llargues sèries de
+números al "codi font" de Linux. De fet, mantenir lliure una distribució de
+GNU/Linux implica ara també mantenir una <a
+href="http://directory.fsf.org/project/linux"> versió lliure de Linux</a> </p>
+
+<p>Tant si utilitzeu GNU/Linux com si no, no induïu a la confusió emprant la
+paraula «Linux» de forma ambigua. Linux és el nucli, un dels principals
+components essencials del sistema. El sistema en conjunt es més o menys el
+sistema GNU, amb Linux afegit. Quan parleu d'aquesta combinació, anomeneu-la
+si us plau «GNU/Linux».</p>
+
+<p>
+Si voleu posar un enllaç per oferir més informació sobre «GNU/Linux»,
+aquesta pàgina i <a
+href="/gnu/the-gnu-project.html">http://www.gnu.org/gnu/the-gnu-project.html</a>
+són bones opcions. Si parleu del nucli Linux i voleu posar un enllaç per
+oferir més informació, <a
+href="http://foldoc.org/linux">http://foldoc.org/linux</a> és una bona
+adreça.</p>
+
+<h3>Postdates</h3>
+
+<p>
+A més de GNU, un altre projecte ha produït, de manera independent, un
+sistema operatiu lliure a l'estil d'Unix. Aquest sistema és conegut com a
+BSD, i va ser desenvolupat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. No era
+un sistema lliure als anys 80, però va esdevenir lliure a principis dels
+90. Els sistemes operatius lliures que existeixen avui dia&nbsp;<a
+href="#newersystems">(4)</a> són gairebé sempre variants del sistema GNU o
+del sistema BSD.</p>
+
+<p>
+De vegades la gent pregunta si BSD també és una versió de GNU, com
+GNU/Linux. Els desenvolupadors del sistema BSD es van plantejar fer lliure
+el seu programari seguint l'exemple del Projecte GNU, i les crides
+d'activistes de GNU van contribuir a convèncer-los, però el seu codi té poc
+a veure amb GNU. Els sistemes BSD utilitzen avui dia alguns programes GNU,
+igual que el sistema GNU i les seves variants utilitzen alguns programes
+BSD. Però si els considerem en conjunt, es tracta de dos sistemes diferents
+que han evolucionat per separat. Els desenvolupadors de BSD no van escriure
+un nucli ni el van afegir al sistema GNU, de manera que un nom com GNU/BSD
+no tindria sentit.&nbsp;<a href="#gnubsd">(5)</a></p>
+
+<h3>Notes:</h3>
+<ol>
+<li>
+<a id="unexciting"></a>Aquests components essencials però poc atractius
+inclouen el compilador GNU GAS i l'enllaçador GLD, que ara són part dels
+paquets <a href="/software/binutils/">GNU Binutils</a>), <a
+href="/software/tar/">GNU tar</a> i d'altres.</li>
+
+<li>
+<a id="nottools"></a>Per exemple, la interfície BASH, l'intèrpret <a
+href="/software/ghostscript/ghostscript.html">Ghostscript</a> i la
+biblioteca <a href="/software/libc/libc.html">GNU C library</a> no són eines
+de programació. El mateix passa amb GNUCash, GNOME i GNU Chess.</li>
+
+<li>
+<a id="somecomponents"></a>Per exemple, la biblioteca <a
+href="/software/libc/libc.html">GNU C</a>.</li>
+
+<li>
+<a id="newersystems"></a>Des que aquest article es va escriure, s'ha
+desenvolupat un sistema operatiu a l'estil de Windows gairebé lliure, però
+tècnicament no té res a veure amb GNU o Unix, de manera que no afecta a
+aquesta qüestió. La major part del nucli de Solaris ha esdevingut lliure,
+però si volguéssiu fer a partir d'ell un sistema lliure hauríeu
+d'integrar-lo amb GNU o BSD, a més d'afegir al nucli les parts que falten.</li>
+
+<li>
+<a id="gnubsd"></a>Per altra banda, en els anys que han passat des que
+aquest article es va escriure, s'ha adaptat la biblioteca GNU C a algunes
+versions del nucli FreeBSD, cosa que ha permès combinar GNU amb aquest
+nucli. Com passa amb GNU/Linux, hi ha fins i tot variants de GNU que
+s'anomenen GNU/kFreeBSD i GNU/kNetBSD en funció del nucli del sistema. Els
+usuaris corrents que treballen en els típics escriptoris gràfics difícilment
+podran distingir entre GNU/Linux i GNU/*BSD.</li>
+
+</ol>
+
+<div class="translators-notes">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
+</div>
+
+<!-- for id="content", starts in the include above -->
+<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
+<div id="footer">
+<div class="unprintable">
+
+<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>. També hi ha <a
+href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
+FSF. Podeu enviar els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments
+a <a href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>
+
+<p>
+<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
+ replace it with the translation of these two:
+
+ We work hard and do our best to provide accurate, good quality
+ translations. However, we are not exempt from imperfection.
+ Please send your comments and general suggestions in this regard
+ to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
+
+ &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>
+
+ <p>For information on coordinating and submitting translations of
+ our web pages, see <a
+ href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+ README</a>. -->
+Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
+traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
+href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
+col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
+</div>
+
+<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
+ files generated as part of manuals) on the GNU web server should
+ be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this
+ without talking with the webmasters or licensing team first.
+ Please make sure the copyright date is consistent with the
+ document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
+ document was modified, or published.
+ If you wish to list earlier years, that is ok too.
+ Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
+ years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
+ year, i.e., a year in which the document was published (including
+ being publicly visible on the web or in a revision control system).
+ There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
+ Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
+<p>Copyright &copy; 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2007, 2014, 2015, 2016
+Richard M. Stallman</p>
+
+<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+
+<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 25 de
+juny de 2010.</div>
+
+<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
+Updated:
+
+$Date: 2019/05/13 17:48:46 $
+
+<!-- timestamp end -->
+</p>
+</div>
+</div>
+</body>
+</html>