summaryrefslogtreecommitdiff
path: root/talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html
diff options
context:
space:
mode:
Diffstat (limited to 'talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html')
-rw-r--r--talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html448
1 files changed, 448 insertions, 0 deletions
diff --git a/talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html
new file mode 100644
index 0000000..be32a42
--- /dev/null
+++ b/talermerchantdemos/blog/articles/ca/categories.html
@@ -0,0 +1,448 @@
+<!--#set var="PO_FILE"
+ value='<a href="/philosophy/po/categories.ca.po">
+ https://www.gnu.org/philosophy/po/categories.ca.po</a>'
+ --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/categories.html"
+ --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/categories.ca-diff.html"
+ --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2019-02-21" -->
+
+<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
+
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>Categories de programari lliure i no lliure - Projecte GNU - Free Software
+Foundation</title>
+<style type="text/css" media="screen">
+<!--
+#content #diagram { overflow: auto; margin: 2em 0; }
+#diagram img { width: 31.7em; }
+-->
+
+</style>
+
+<!--#include virtual="/philosophy/po/categories.translist" -->
+<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
+<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
+<h2>Categories de programari lliure i no lliure</h2>
+
+<p>Vegeu també <a href="/philosophy/words-to-avoid.html">Paraules confuses que
+convé evitar</a>.</p>
+
+<!-- GNUN: localize URL /philosophy/category.png -->
+<p id="diagram" class="c">
+<img src="/philosophy/category.png" alt="[Categories de programari]" />
+</p>
+
+ <p>Aquest diagrama original de Chao-Kuei i posteriorment actualitzat per altres
+il·lustra les diferents categories de programari. Està disponible en els
+formats <a href="/philosophy/category.svg">Scalable Vector Graphic</a> i <a
+href="/philosophy/category.fig">XFig</a>, sota els termes i condicions de
+les llicències GNU GPL v2 o posterior, GNU FDL v1.2 o posterior i Creative
+Commons Attribution-Share Alike v2.0 o posterior.</p>
+
+<h3 id="FreeSoftware">Programari lliure</h3>
+
+ <p>Programari lliure és aquell programari que concedeix a tothom permís per
+utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions i de forma
+gratuïta o a canvi d'una quota. Això implica, particularment, que el codi
+font ha d'estar disponible: «Si no és codi font, no es programari». Aquesta
+és una definició simplificada; vegeu també una <a
+href="/philosophy/free-sw.html">definició completa</a>.</p>
+
+ <p>Si un programa és lliure pot ser inclòs en un sistema operatiu lliure com
+GNU o les versions lliures del <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">sistema
+GNU/Linux</a>.</p>
+
+ <p>Hi ha moltes maneres diferents de fer un programa lliure. Molts detalls
+poden ser resolts en més d'un sentit, i encara així el programa pot ser
+lliure. Algunes de les possibles variacions es descriuen més avall. Per
+informar-vos específicament sobre les llicències de programari lliure, vegeu
+la <a href="/licenses/license-list.html">llista de llicències</a>.</p>
+
+ <p>L'essència del programari lliure és la llibertat, no el preu. Les empreses
+de programari privatiu sovint utilitzen el terme <cite>free software</cite>
+per referir-se només al preu. De vegades volen dir que podeu tenir de franc
+una còpia del fitxer binari; de vegades volen dir que hi ha inclosa una
+còpia a l'ordinador que esteu comprant. Tot això no té res a veure amb el
+que entenem per programari lliure al projecte GNU.</p>
+
+ <p>A causa d'aquesta potencial confusió, quan una empresa de programari diu que
+el producte és programari lliure, hauríeu de comprovar els termes i
+condicions de la distribució per veure si els usuaris realment tenen tots
+els drets que comporta el programari lliure. De vegades és realment
+programari lliure; d'altres, no.</p>
+
+ <p>A diferència de l'anglès, on <cite>free</cite> pot significar tant «lliure»
+com «gratuït», moltes llengües tenen dues paraules diferents per referir-se
+a aquests conceptes. Per exemple, el català té «lliure» i «gratuït». En
+anglès hi ha també el mot <cite>gratis</cite>, que només fa referència al
+preu, però no hi ha un adjectiu que només es refereixi a la llibertat. De
+manera que, si el vostre idioma no és l'anglès, us suggerim que traduïu
+<cite>free</cite> perquè quedi ben clar. Vegeu la nostra llista de <a
+href="/philosophy/fs-translations.html">traduccions de l'expressió
+<cite>free software</cite></a> a altres idiomes.</p>
+
+ <p>El programari lliure és sovint <a href="/software/reliability.html">més
+fiable</a> que el que no ho és.</p>
+
+<h3 id="OpenSource">Programari de codi obert</h3>
+
+ <p>
+ Algunes persones utilitzen l'expressió «programari de codi obert» per
+referir-se més o menys al mateix que nosaltres entenem per programari
+lliure. No és exactament la mateixa classe de programari: s'accepten
+llicències que nosaltres considerem massa restrictives, i es rebutgen certes
+llicències de programari lliure. No obstant, les zones que cobreixen les
+dues categories són semblants: gairebé tot el programari lliure és de codi
+obert, i gairebé tot el programari de codi obert és lliure.</p>
+ <p>Nosaltres preferim l'expressió «<a href=
+"/philosophy/open-source-misses-the-point.html">programari lliure</a>»
+perquè fa referència a la llibertat, cosa que no fa «codi obert».</p>
+
+<h3 id="PublicDomainSoftware">Programari de domini públic</h3>
+
+ <p>El programari de domini públic és programari que no té copyright. Si el codi
+font es troba en el domini públic, es tracta d'un cas especial de <a
+href="#Non-CopyleftedFreeSoftware">programari lliure sense copyleft</a>, la
+qual cosa implica que algunes còpies o versions modificades poden no ser
+lliures.</p>
+
+ <p>En alguns casos, un programa executable pot trobar-se en el domini públic
+sense que el seu codi font estigui disponible. En tal cas no seria
+programari lliure, ja que l'accés al codi font és un dels requisits per
+ser-ho. Per altra banda, la major part del programari lliure no és de domini
+públic, sinó que té un copyright, tot i que els titulars del copyright,
+mitjançant un llicència de programari lliure, han donat legalment permís a
+tothom per utilitzar-lo lliurement.</p>
+
+ <p>De vegades s'utilitza l'expressió «de domini públic» de manera ambigua,
+donant a entendre que vol dir «<a href="#FreeSoftware">lliure</a>» o «de
+franc». Malgrat això, «domini públic» és un terme legal que significa,
+exactament, «sense copyright». Per raons de claredat, recomanem utilitzar
+«de domini públic» només en el seu sentit estricte i utilitzar altres termes
+per expressar altres significats.</p>
+
+ <p>D'acord amb la Convenció de Berna, que han signat la majoria dels països,
+qualsevol cosa que s'escriu té automàticament un copyright. Això inclou els
+programes. De manera que, si voleu que un programa que heu escrit estigui en
+el domini públic, heu de seguir una sèrie de passos legals per renunciar als
+vostres drets d'autor; si no ho feu, el programa continuarà tenint un
+copyright.</p>
+
+<h3 id="CopyleftedSoftware">Programari amb copyleft</h3>
+
+ <p>El programari amb copyleft és aquell programari lliure els termes de
+distribució del qual estableixen que totes les futures versions han de
+continuar sent programari lliure. Això significa, per exemple, que les
+llicències de copyleft generalment no permeten afegir termes o condicions
+addicionals al programari (tot i que es pot permetre afegir una sèrie
+limitada de requeriments per protegir-los) i estableixen que el codi font ha
+de continuar estant disponible. Això protegeix el programa i les seves
+versions modificades de algunes de les maneres habituals de convertir un
+programa en propietari.</p>
+
+ <p>Algunes llicències amb copyleft, com ara la versió 3 de la GPL, bloquegen
+altres maneres de convertir el programa en propietari, com ara la <a
+href="/licenses/rms-why-gplv3.html">tivoització</a>.</p>
+
+ <p>Al projecte GNU publiquem amb copyleft gairebé tot el programari que
+escrivim, perquè el nostre objectiu és donar a <em>tots</em> els usuaris les
+llibertats que comporta l'expressió «programari lliure». Vegeu <a href=
+"/licenses/copyleft.html">Què és el copyleft?</a> per a una explicació més
+detallada sobre com funciona i per què el fem servir.</p>
+
+ <p>El copyleft és un concepte general; per publicar un programa amb copyleft,
+haureu d'utilitzar un conjunt específic de termes de distribució. Hi ha
+moltes maneres possibles d'exposar uns termes de distribució amb copyleft, o
+sigui que, en principi, pot haver-hi moltes menes de llicències de
+programari lliure amb copyleft. No obstant, a la pràctica, gairebé tot el
+programari amb copyleft utilitza actualment la <a
+href="/licenses/gpl.html">Llicència Pública General de GNU</a>. Dues
+llicències de copyleft diferents són normalment «incompatibles», la qual
+cosa implica que pot ser il·legal combinar codi sota una llicència amb codi
+sota una altra. Per aquesta raó, és bo per a la comunitat que tothom
+utilitzi la mateixa llicència de copyleft.</p>
+
+<h3 id="Non-CopyleftedFreeSoftware">Programari lliure sense copyleft</h3>
+
+ <p>El programari lliure sense copyleft ve amb el permís de l'autor per
+modificar-lo i distribuir-lo, però també amb el permís d'afegir-hi
+restriccions addicionals.</p>
+
+ <p>Si un programa és lliure però no té copyleft, llavors algunes còpies o
+versions modificades poden no ser lliures. Una empresa de programari pot
+compilar el programa, amb o sense modificacions, i distribuir el fitxer
+executable com un producte de programari <a href=
+"#ProprietarySoftware">privatiu</a>.</p>
+
+ <p>El <a href="http://www.x.org">Sistema X Window</a> il·lustra aquest fet. El
+X Consortium va publicar el X11 amb uns termes de distribució que en feien
+un programa lliure sense copyleft. Una còpia que tingui aquests termes de
+distribució és lliure. Però també hi ha versions no lliures, i existeixen al
+mercat (o al menys van existir) estacions de treball i targetes gràfiques
+per a PC que només funcionen amb les versions no lliures. Si utilitzeu
+aquest tipus de maquinari, sapigueu que X11 no és programari lliure. <a
+href="/philosophy/x.html">Els desenvolupadors del X11 fins i tot van fer un
+X11 no lliure</a> en cert moment; van poder fer-ho perquè altres havien
+contribuït amb el seu codi sota la mateixa llicència sense copyleft.</p>
+
+<h3 id="LaxPermissiveLicensedSoftware">Programari amb llicències àmpliament permissives</h3>
+
+ <p>Les llicències àmpliament permissives inclouen la llicència X11 i les <a
+href="/licenses/bsd.html">dues llicències BSD</a>. Aquestes llicències
+permeten gairebé qualsevol ús del codi, incloent la distribució
+d'executables propietaris canviant o sense canviar el codi font.</p>
+
+<h3 id="GPL-CoveredSoftware">Programari cobert per la GPL</h3>
+
+ <p>La <a href="/licenses/gpl.html">GNU GPL (Llicència Pública General)</a> és
+un conjunt específic de termes de distribució per publicar un programa amb
+copyleft. El Projecte GNU utilitza aquests termes de distribució a la major
+part del programari GNU.</p>
+
+ <p>Identificar el programari lliure amb el programari cobert per la llicència
+GPL és per tant un error.</p>
+
+<h3 id="TheGNUsystem">El sistema operatiu GNU</h3>
+
+ <p>El <a href="/gnu/gnu-history.html">sistema GNU</a> és un sistema operatiu a
+l'estil de Unix completament lliure. L'hem estat desenvolupant al Projecte
+GNU des de 1984.</p>
+
+ <p>Un sistema operatiu a l'estil de Unix consta de molts programes. El sistema
+GNU inclou tots els <a href="#GNUsoftware">paquets oficials de
+GNU</a>. Inclou a més molts altres paquets que no són programari GNU, com el
+sistema X Window i TeX.</p>
+
+ <p>La primera versió de prova d'un sistema GNU complet es va publicar el
+1996. Incloïa GNU Hurd, el nucli que vàrem desenvolupar des de 1990. Al 2001
+el sistema GNU (amb el nucli Hurd) va començar a funcionar amb una
+fiabilitat raonable, però a Hurd encara li mancaven algunes prestacions
+importants, de manera que s'utilitzava poc. Mentrestant, el <a href=
+"/gnu/linux-and-gnu.html">sistema GNU/Linux</a>, una variant del sistema GNU
+que se servia com a nucli de Linux en lloc de Hurd, havia tingut un gran
+èxit durant els 90. Això mostra que el sistema GNU no és un estàtic paquet
+de programes; els usuaris i els distribuïdors poden seleccionar diferents
+paquets segons les seves necessitats i desitjos. El resultat encara és una
+variant del sistema GNU.</p>
+
+ <p>Com que el propòsit del sistema GNU és ser lliure, cada component individual
+del sistema GNU ha de ser programari lliure. No cal, però, que tots ells
+tinguin copyleft. S'hi pot incloure qualsevol tipus de programari lliure des
+del punt de vista legal si ajuda a assolir els objectius tècnics.</p>
+
+<h3 id="GNUprograms">Programes GNU</h3>
+
+ <p>»Programes GNU» és el mateix que <a href="#GNUsoftware">programari
+GNU</a>. El programa Nothifixis és un programa GNU si és programari GNU. De
+vegades també diem que és un «paquet GNU».</p>
+
+<h3 id="GNUsoftware">Programari GNU</h3>
+
+ <p>El <a href="/software/software.html">programari GNU</a> és programari
+publicat sota els auspicis del <a href= "/gnu/gnu-history.html">Projecte
+GNU</a>. Si un programa és programari GNU, també diem que és un programa GNU
+o un paquet GNU. El manual o el Llegeix-me d'un paquet GNU ha de dir que ho
+és; per altra banda, el <a href="/directory">Directori de Programari
+Lliure</a> identifica tots els paquets GNU.</p>
+
+ <p>La major part del programari GNU té <a href=
+"/licenses/copyleft.html">copyleft</a>, però no tots el tenen. Malgrat això,
+tot el programari GNU ha de ser <a
+href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a>.</p>
+
+ <p>Part del programari GNU va ser escrit per la <a href=
+"http://www.fsf.org/about/staff/">plantilla</a> de la <a
+href="http://www.fsf.org/">Free Software Foundation</a>, però la major part
+del programari GNU prové de molts <a
+href="/people/people.html">voluntaris</a>. (Alguns d'aquest voluntaris
+cobren de companyies o universitats, però per nosaltres són voluntaris.) De
+vegades el titular del copyright d'aquest programari és la Free Software
+Foundation i de vegades els col·laboradors que el van escriure.</p>
+
+<h3 id="FSF-CopyrightedGNUSoftware">Programari GNU amb copyright de la FSF</h3>
+
+ <p>Els desenvolupadors del paquets GNU poden transferir el copyright a la FSF o
+retenir-lo. L'elecció és seva.</p>
+
+ <p>Si han transferit el copyright a la FSF, llavors el programa és programari
+GNU amb copyright de la FSF, i la FSF pot fer complir la llicència. Si han
+retingut el copyright, fer complir la llicència és la seva responsabilitat.</p>
+ <p>Com a norma, la FSF no accepta cessions de copyright de programes que no són
+paquets oficials de GNU.</p>
+
+<h3 id="non-freeSoftware">Programari no lliure</h3>
+
+ <p>Programari no lliure es qualsevol programa que no és lliure. El seu ús,
+distribució o modificació està prohibit, o requereix que demaneu permís, o
+conté tals restriccions que no es pot distribuir o modificar lliurement.</p>
+
+<h3 id="ProprietarySoftware">Programari privatiu (propietari)</h3>
+
+ <p>El programari propietari és una altra designació per al programari no
+lliure. Abans subdividíem el programari no lliure en «programari
+semilliure», que podia ser modificat i distribuït de forma no comercial, i
+«programari propietari», que no podia ser modificat ni distribuït. Però hem
+prescindit d'aquesta distinció i ara utilitzem «programari propietari» com a
+sinònim de programari no lliure.</p>
+
+ <p>La Free Software Foundation segueix la regla de no instal·lar cap tipus de
+programari de caràcter privatiu als seus ordinadors, amb l'excepció
+d'aquells que s'instal·lin temporalment amb la intenció concreta
+d'escriure'n un substitut lliure. Fora d'aquest cas pensem que no hi ha cap
+excusa per instal·lar un programa privatiu.</p>
+
+ <p>Per exemple, estava justificat instal·lar Unix en els nostres ordinadors als
+anys 80 perquè el fèiem servir per escriure un substitut lliure
+d'Unix. Actualment, com que ja hi ha sistemes operatius lliures, aquesta
+excusa ja no val; hem eliminat tots els sistemes operatius no lliures, i
+cada ordinador nou ha de funcionar amb un sistema operatiu completament
+lliure.</p>
+
+ <p>No insistim que els usuaris o col·laboradors de GNU segueixin aquesta
+regla. és una norma que vàrem crear per a nosaltres. Però tenim l'esperança
+que també decidiu seguir-la, pel bé de la vostra llibertat.</p>
+
+<h3 id="freeware">Freeware</h3>
+
+ <p>El terme «freeware» no disposa d'una definició acceptada unànimement;
+s'utilitza normalment per referir-se a programes que permeten la distribució
+però no la modificació (i el seu codi font no està disponible). Aquests
+paquets <em>no</em> són programari lliure; per tant, si us plau, no feu
+servir la paraula «freeware» per referir-vos al programari lliure.</p>
+
+<h3 id="shareware">Shareware</h3>
+
+ <p>El shareware és aquell programari que autoritza la distribució de còpies,
+però que adverteix que per fer-ne un ús continuat <em>cal</em> pagar una
+llicència d'ús.</p>
+
+ <p>El shareware no és programari lliure ni semilliure, per dues raons:</p>
+
+ <ul>
+ <li>A la major part del shareware, el codi font no està disponible, i per tant
+no es pot modificar el programa.</li>
+ <li>El shareware no permet fer una còpia i instal·lar-la sense haver de pagar
+una llicència, ni tant sols a particulars sense ànim de lucre (a la
+pràctica, la gent sovint no fa cas dels termes de distribució i el fan
+servir igualment, tot i no estar permès).</li>
+ </ul>
+
+<h3 id="PrivateSoftware">Programari privat</h3>
+ <p>El programari privat o personalitzat és aquell programari dissenyat per a un
+usuari (normalment una empresa u organització). L'usuari en qüestió
+l'utilitza i el custodia, sense fer-ne públic ni l'executable ni el codi
+font.</p>
+ <p>En un sentit molt trivial, un programa privat és lliure si el seu únic
+usuari té les quatre llibertats. Particularment, si l'usuari té tots els
+drets sobre el programa privat, el programa és lliure. No obstant, si
+l'usuari distribueix còpies a altres i no els proporciona els quatre drets
+sobre aquestes còpies, les còpies no seran programari lliure.</p>
+
+ <p>El programari lliure és una qüestió de llibertat, no de possibilitat
+d'accés. En general, no creiem que sigui un error desenvolupar un programa i
+no publicar-lo. Hi ha casos en què un programa és tan útil que mantenir-lo
+inèdit és tractar malament la humanitat. No obstant, aquests casos són
+aïllats. La major part dels programes no són tan meravellosos, i no
+publicar-los no és particularment perjudicial. Per tant, no hi ha cap
+contradicció entre el desenvolupament de programari privat o personalitzat i
+els principis del moviment per al programari lliure.</p>
+
+ <p>Gairebé tots els llocs de treball per a programadors són per desenvolupar
+programari personalitzat; per tant, la major part de les feines de
+programació es fan o es podrien fer d'una manera compatible amb els
+principis del moviment per al programari lliure.</p>
+
+<h3 id="commercialSoftware">Programari comercial</h3>
+
+ <p> «Comercial» i «privatiu» no és el mateix! El programari comercial és aquell
+programari que ha estat desenvolupat per empreses com a part del seu
+negoci. La major part del programari comercial és <a
+href="#ProprietarySoftware">privatiu</a>, però hi ha programari comercial
+que és lliure, i hi ha programari no comercial que no és lliure.</p>
+
+ <p>Per exemple, el GNU Ada el desenvolupa una companyia. Es distribueix sempre
+sota els termes de la Llicència Pública General de GNU, i totes les còpies
+són programari lliure, però els seus desenvolupadors venen contractes de
+suport. Quan els seus venedors parlen amb clients potencials, de vegades els
+clients diuen: «Ens sentiríem més segurs amb un compilador comercial.» La
+resposta dels comercials és: «GNU Ada <em>és</em> un compilador comercial,
+però alhora és lliure.»</p>
+ <p>Pel Projecte GNU, les prioritats tenen un altre ordre: l'important és que el
+GNU Ada sigui programari lliure; si és o no comercial no és més que un
+detall. Malgrat això, el desenvolupament addicional del GNU Ada que prové
+del fet de ser comercial és clarament beneficiós.</p>
+ <p>Si us plau, ajudeu a difondre que és possible l'existència de programari
+comercial lliure. Podeu fer-ho evitant referir-vos a «comercial» quan voleu
+dir «privatiu».</p>
+
+<!-- If needed, change the copyright block at the bottom. In general, -->
+<!-- all pages on the GNU web server should have the section about -->
+<!-- verbatim copying. Please do NOT remove this without talking -->
+<!-- with the webmasters first. -->
+<!-- Please make sure the copyright date is consistent with the document -->
+<!-- and that it is like this "2001, 2002" not this "2001-2002." -->
+<div class="translators-notes">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
+</div>
+
+<!-- for id="content", starts in the include above -->
+<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
+<div id="footer">
+<div class="unprintable">
+
+<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>. També hi ha <a
+href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
+FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
+href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>
+
+<p>
+<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
+ replace it with the translation of these two:
+
+ We work hard and do our best to provide accurate, good quality
+ translations. However, we are not exempt from imperfection.
+ Please send your comments and general suggestions in this regard
+ to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">
+
+ &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>
+
+ <p>For information on coordinating and submitting translations of
+ our web pages, see <a
+ href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+ README</a>. -->
+Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
+traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
+href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
+col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
+</div>
+
+<p>Copyright &copy; 1996, 1997, 1998, 2001, 2006, 2007, 2009, 2010, 2014, 2015,
+2016, 2017, 2018 Free Software Foundation, Inc.</p>
+
+<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+
+<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+Traducció: David, 24 d'abril de 2000<br />Darrera revisió: <a
+href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 28 de setembre de 2012.</div>
+
+<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
+Updated:
+
+$Date: 2019/05/13 17:48:47 $
+
+<!-- timestamp end -->
+</p>
+</div>
+</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
+</body>
+</html>